3

UNITAT 1

Els textos descriptius

Els textos descriptius representen amb paraules un paisatge, un ambient, un objecte, una persona..., i tamb sensacions i sentiments. Els tipus de descripci sn:

Tipus de descripci:

Descripci literria: descripci de la realitat tal com se la imagina l'autor, amb l'expressi de sentiments i emocions per mitj d'un llenguatge esttic. Hi predomina el punt de vista subjectiu. Descripci cientfica: descripci rigorosa i precisa d'all que s comprovable. S'hi utilitza un vocabulari especfic per tal d'informar de les caracterstiques ms importants de l'element descrit. Hi predomina el punt de vista objectiu.

Segons l'element descrit, els principals tipus de descripci sn la de llocs, la d'ambients i la de persones (retrat).

Els pronoms I Els pronoms es refereixen a un nom (o grup de paraules) i el substitueixen. Poden ser: personals, demostratius, possessius, indefinits, quantitatius, numerals, relatius i interrogatius. Els pronoms personals es refereixen a les tres persones gramaticals del verb, tant del singular com del plural, i es classifiquen en:

Forts: sn tnics i poden aparixer separats del verb: jo, mi, tu, ella, nosaltres, vosaltres... Febles: sn tons i apareixen sempre al costat del verb, tant al davant com al darrere. Poden adoptar formes diferents depenent de la seva collocaci: em, -me, m', te, -nos, us, li, la, /'...

Els mots homnims i la precisi lxica Els mots homnims sn mots amb significats diferents, per que s'escriuen i es pronuncien de la mateixa manera. Per aix, tenen entrades diferents en el diccionari:

sol, m estel entorn del qual gira la Terra. sol 2 adj sense companyia, sense ning ms.

Quan dos mots homnims noms coincideixen en la pronunciaci, per no en la grafia, s'anomenen homfons. Quan coincideixen en la grafia s'anomenen homgrafs. La precisi lxica consisteix a utilitzar el vocabulari precs i correcte en el context adequat, evitant la utilitzaci de mots repetitius, de mots massa genrics... '

L'accentuaci L'accent grfic s obert damunt de la vocal a i de les vocals e, o quan es pronuncien obertes, i s tancat damunt de les vocals i, u i de les vocals e, o quan es pronuncien tancades. S'accentuen les paraules:

Agudes: quan acaben en vocal, en vocal + s o en -en, -in: salt, am, cam, mel, com, cabs, sorprs, encs, arrs, barns, depn, Berln... Planes: s'accentuen quan no acaben ni en vocal, ni en vocal + s, ni en -en, -in: prssec, trnsit, telfon, exmens, mbit...

Esdrixoles: s'accentuen sempre: esglsia, msica...

4

UNITAT 2

Els textos expositius i explicatius Els textos expositius Informen sobre un tema determinat d'una manera objectiva, clara i ordenada.

La seva estructura s la segent:

Plantejament: introducci al tema sobre el qual es dna informaci.

Desenvolupament: exposici ordenada de les idees.

Cloenda: resum del ms important o conclusi.

Els textos explicatius Tenen com a objectiu fer entendre algun concepte o idea.

Aquests textos es caracteritzen per l'exposici d'idees de forma ordenada per pargrafs, l's d'oracions que expressen causalitat o conseqncia, l's de lxic especfic i d'exemples, el maneig de dades objectives i informatives...

Els pronoms II Els determinants i els quantificadors Poden actuar com a pronoms. Sn:

Demostratius : indiquen proximitat respecte del nom al qual substitueixen: aquest, aquelles...

Possessius: assenyalen propietat o pertinena en relaci amb l'objecte o persona que

reemplacen: meu, teu, seva, vostres...

Indefinits : fan referncia de manera poc concreta al nom al qual substitueixen: altre, algun, qualsevol...

Quantitatius : expressen una quantitat de manera poc precisa: molt, bastant, poc, gens...

Numerals : indiquen una quantitat concreta de l'objecte o persona al qual es refereixen:

dos, tercer dotzena, meitat...

Els pronoms relatius Fan referncia a un nom que ha aparegut abans en l'oraci (antecedent) i ei prenen el significat, alhora que fan d'enlla entre les dues oracions: que, qu, qui, on, el qual...

Els pronoms interrogatius Serveixen pera preguntar, directament o indirectament, sobre

persones, objectes, llocs o temps: qui, qu, com, quan, quin...

Els mots polismics

Els mots polismics sn els que tenen ms d'un significat, i tots aquests significats relacionats per una semblana en la realitat que designen. Els diversos significats d'un mot polismic s'anomenen accepcions.

1. Part posterior del cos dels vertebrats que forma un apndix ms o menys llarg.

2. Filera de persones, d'animals, de coses posades l'una darrere l'altra, especialment de persones que esperen el seu torn.

L'accent diacritic i la diresi L'accent diacrtic s'utilitza per a diferenciar mots que s'escriuen igual per que tenen significats diferents:

te/ t dona / dna, sol / sl... La diresi s un signe grfic ( ") que utilitzem damunt de la i o de la u quan:

Pronunciem la u dels grups qe, ge, qui, gi delinqent, paraiges, ping...

La i o la u no formen diftong amb la vocal anterior i, per tant, es pronuncien en sllabes diferents pasos, intut, runes, transent...

cua

5

UNITAT 3 Els textos argumentatius

Un text argumentatiu s el que defensa una idea o una opini concreta (tesi) per mitj duns arguments, amb la finalitat de convncer el receptor.

Lestructura ms habitual s: Plantejament: presenta la tesi. Desenvolupament dels arguments: desenvolupa els arguments de manera lgica. Conclusi: resumeix la tesi i les idees expressades en el desenvolupament.

L'adverbi Els adverbis sn elements invariables que poden modificar un verb, un adjectiu o un altre adverbi. Quan un adverbi est format per ms d'una paraula s'anomena locuci adverbial.

Tipus d'adverbis i locucions adverbials:

De manera : b, aix, malament, de pressa, de mica en mica... De lloc: lluny, enlloc, a baix, a dalt, al costat, a la vora, amunt... De temps : abans, ara, mai, d'ara endavant, mentrestant... De quantitat : molt, gaire, massa, gens ni mica... D'afirmaci: s, efectivament, tamb, sens dubte, en efecte... De negaci : no, tampoc, de cap manera, no pas... De dubte : potser, possiblement, qui sap, tal vegada...

Els mots sinnims

Els mots sinnims sn aquells que tenen el mateix significat o un de molt semblant. Entre les paraules sinnimes es pot donar:

La sinonmia total quan els significats sn idntics i es poden usar indistintament en tots els contextos. La sinonmia parcial quan els significats no sn idntics o b no es poden usar en tots els contextos.

Les vocals a /e atones Al final de noms i adjectius escriurem:

e En els masculins: alumne, home, quadre... a En els femenins: alumna, dona, quadra...

El plural sempre s'escriu amb -es: alumnes, homes, dones, quadres... A l'interior de noms i adjectius hem de buscar una paraula de la mateixa famlia en qu la vocal sigui en

posici tnica: maneta, manassa m.

Al final de verbs escriurem:

e quan la vocal neutra s la penltima lletra del verb: cantaves, cridaven... a quan la vocal neutra s l'ltima lletra del verb: canta, crida...

A l'interior de verbs hem de recrrer a la tercera persona del singular del present d'indicatiu: ballar balla...

6

UNITAT 4

Els textos instructius

Els textos instructius sn els que ens donen una srie d'ordres, consells, recomanacions o passos que ens cal seguir per tal de dur a terme una activitat: les instruccions d's d'un electrodomstic, una recepta de cuina, un recull de normes o prohibicions...

Les principals caracterstiques d'aquest tipus de textos sn l's d'enumeracions per a indicar els passos que cal seguir, verbs en segona persona d'imperatiu, en infinitiu o perfrasis d'obligaci, incorporaci d'imatges o esquemes per a illustrar les instruccions...

La conjunci. La preposici Dins de l'oraci hi trobem paraules invariables que relacionen diversos elements de l'oraci: La preposici s una paraula que t com a funci relacionar paraules o conjunts de paraules

matisant-ne o completant-ne el significat. N'hi ha diversos tipus:

Preposicions febles (a, amb, de, en, per, per a). Preposicions fortes (contra, entre, fins, damunt, darrere, sobre, sota...). Locucions prepositives (a causa de, a partir de, pel que fa a...).

La conjunci s una paraula que serveix per a relacionar dos mots o dues oracions. Conjuncions de coordinaci: Copulatives : enllacen, uneixen en igualtat (i, ni...). Distributives : indiquen una alternativa (ni...ni, ara...ara, 0...0...). Disjuntives : enllacen termes entre els quals es pot fer una opci (o, o b, o si no...). Adversatives : indiquen una certa oposici (per, sin, en canvi...). Illatives : indiquen una conseqncia (doncs, aix, per tant...). Continuatives : indiquen continutat (i encara, i ms, d'altra banda...).

Els mots antnims

Sn les paraules que tenen un significat oposat o contrari. Els antnims poden ser de diversos tipus:

Presenten una gradaci perqu hi ha termes intermedis (fred - temperat - calent). Es caracteritzen perqu l'acceptaci d'un dels mots implica la negaci de l'altre (aprovat - susps). Es caracteritzen perqu un terme implica l'existncia de l'altre (comprar - vendre).

Les vocals o/u tones Per tal de saber si hem d'escriure o o u a l'interior de mot: En noms, adjectius o adverbis busquem una paraula de la mateixa famlia en qu la vocal o o u es trobi

en posici tnica. En verbs busquem la primera o tercera persones del present d'indicatiu, amb l'excepci dels verbs

cosir, collir, escopir, sortir i tossir, i tamb els verbs poder i voler.

A final de mot: En noms i adjectius en els mots acabats en singular en -s, -x, -ix..., es forma el plural afegint-hi -os. Hi

ha mots que acaben en -us i que sn invariables. Altres mots s'escriuen amb -u final i conserven aquesta vocal en el plural.

En verbs en el cas de la majoria dels verbs, la primera persona del present d'indicatiu s'escriu amb -o final.

7

UNITAT 5

La narrativa de tradici oral Les manifestacions ms representatives sn:

La rondalla s una narraci breu i popular, de carcter fantstic i destinada a l'entreteniment dels infants. Els personatges acostumen a ser ssers amb poders mgics, el protagonista t un objectiu o missi per acomplir i l'antagonista mira d'impedir-ho. L'espai i el temps sn sempre imprecisos i llunyans. La llegenda s una narraci popular d'esdeveniments, sovint amb un fons real per desenvolupats i transformats per la tradici. El tema es basa en un fet real (un personatge, un lloc conegut...), per envoltat d'elements extraordinaris. Els ambients acostumen a ser rurals i els escenaris, fantasiosos.

L'oraci simple: SN i SV

L'estructura bsica de l'oraci s un SN que fa la funci de subjecte i un SV que realitza la funci de predicat. SN subjecte El nucli sol ser un nom, per tamb pot ser un pronom personal. L'estructura del SN pot ser:

Nom Determinant + Nom Determinant + Nom + element que fa la funci de complement del nom (SA, SPrep i SN en aposici).

SV predicat El nucli sempre s un verb, i pot anar acompanyat d'uns complements que n'amplien o en matisen el significat.

Les onomatopeies sn paraules formades per imitaci d'un so, un soroll o una veu natural, com la d'un animal:

mu vaca (per imitaci del crit de la vaca) Les interjeccions sn

elements que expressen una reacci, un soroll... i es fan servir en oracions exclamatives: ecs!

L'apostrofaci, la contracci i el guionet L'apstrofaci: indica la supressi d'una vocal. S'apostrofen els articles el, la i la preposici de davant dels mots que comencen en vocal o en h. L'article la, per, no s'apostrefa davant de /, u, hi, hu tones. Excepcions: l'article la no s'apostrofa davant dels noms de lletres, de paraules que comencen amb a- en valor negatiu i de i, u seguides de vocal amb la qual formen diftong. L'article el no s'apostrofa davant de i o u seguides de vocal amb la qual formen diftong. I la preposici de no s'apostrofa davant dels noms de lletres, de iiii o u seguides de vocal amb la qual formen diftong i de paraules que comencen amb a- (valor negatiu). La contracci es forma quan els articles el, els van precedits de les preposicions a, de, per o per a. La contracci es desf quan hem d'apostrofar l'article perqu la paraula segent comena amb vocal o h. El guionet s'utilitza en la partici de paraules, en els numerals per a separar les desenes de les unitats i les unitats de les centenes, en alguns mots compostos i en els pronoms febles.

8

UNITAT 6

La narrativa de tradici escrita Els dos mxims exponents de la narrativa de tradici escrita sn ei conte i la novella. El conte s una narraci breu d'uns fets llegendaris, ficticis o de vegades reals. Es poden dividir en dos

grans grups:

Contes cultes o literaris : l'autor s conegut i es transmeten per via escrita. Contes populars : l'autor s annim i ta transmissi acostuma a ser oral.

L'estructura del conte s la clssica de la narrativa de marc i trama. Es caracteritza per tenir pocs personatges i poc descrits i per una trama senzilla i amb pocs episodis.

La novella s una narraci d'una llargada considerable en qu es narren fets de tota mena amb la finalitat de fer passar una estona agradable al lector. Els principals subgneres de la novella sn la novella policaca o de misteri, la novella histrica i la de cincia-ficci, tot i que n'hi ha molts altres.

Les caracterstiques de la novella sn: els personatges se solen classificar en principals i secundaris, o en rodons i plans; el narrador pot ser intern o extern; s'hi utilitzen diverses tcniques narratives, com la descripci, el dileg, el monleg interior...

El complement directe i l'indirecte

El complement directe (CD) normalment s un sintagma nominal que complementa el significat del verb. Els verbs que exigeixen un complement directe s'anomenen transitius. Els verbs que mai no poden dur un complement directe sn els verbs intransitius. El CD es pot substituir en una oraci pels pronoms:

el, la, els, les, em, et, ens, us, es, ho, en

El complement indirecte (Cl) normalment s un sintagma preposicional introdut per les preposicions a o pera que indica el destinatari que rep l'acci expressada pel verb. Els pronoms que poden acomplir la funci de Cl sn:

li, els, em, et, es, ens, us

Expressions genunes de la llengua Sn construccions caracterstiques d'una llengua, generalment en sentit figurat, que formen part de la saviesa popular de cada cultura.

Locucions : dues o ms paraules que tenen un significat equivalent a una sola paraula: a peu dret. Frases fetes : oracions que tenen un sentit figurat. Sovint equivalen a un verb: tenir la m foradada, Refranys : frmules breus que pretenen ser una mxima moral i didctica: Per Nadal, capa ovella al seu corral.

Comparacions lexicalitzades : comparacions que s'han establert com a fixes en una llengua: com una cotorra.

Essa sorda i essa sonora

La essa sorda i la essa sonora es poden representar amb grafies diferents:

Essa sorda Es pot representar amb les grafies s (a comenament de paraula i davant i darrere consonant), ss (entre vocals, en els mots acabats en -gressi, -missi... i en els mots femenins acabats en -essa), c (davant de les vocals e, i), (davant de les vocals a, o, u i al final dels mots aguts), sc (entre vocals, precedint les vocals e, i).

Essa sonora Es representa amb les grafies s (entre vocals, en el prefix trans- i en els mots derivats i compostos de -fons- i -dins-) i z (a principi de mot i darrere consonant).

Cal tenir presents les excepcions a aquestes normes (antisocial, ecosistema, amazona, bizant...).

9

UNITAT 7

La poesia: aspectes formals

Els poemes s'estructuren en versos i estrofes i responen a una mesura concreta, la

mtrica. Quan parlem de mtrica ens referim a: El recompte de sllabes: en catal comptem fins a la darrera sllaba tnica. Cal tenir en compte els fenmens de contacte que poden influir-hi, com l'elisi i la sinalefa. La rima s la repetici de sons a partir de la darrera vocal tnica de cada vers. Pot ser:

Rima consonant: es repeteixen les vocals i les consonants a partir de ta darrera vocal

tnica

Rima assonant: es repeteixen noms les vocals a partir de la darrera vocal tnica. Els

recursos retrics es poden dividir en:

Fontics: alliteraci i onomatopeia.

Sintctics: anfora, asndeton, polisndeton i hiprbaton Semntics: comparaci, metfora i personificaci.

El complement agent. El complement predicatiu El complement agent (Ag) s un complement verbal (un SN introdut per la preposici per) que indica l'autor de l'acci expressada pel verb en les oracions passives.

L'arbre ha estat plantat pels alumnes de secundria. El complement predicatiu (CP) s el complement verbal que completa el significat del verb i alhora el del subjecte o el CD, amb els quals concorda en gnere i en nombre. El CP normalment es pot substituir pel pronom feble hi:

Arribo cansat a casa. Hi arribo.

Vocabulari de la famlia

El vocabulari de la famlia inclou les relacions de parentiu entre els familiars: pare i mare, filis, avi i via, nt i nta, gendre i nora, oncle i tia, nebot i neboda, fillol, padr, cos i cosina...

p /b , t / d , c /g a final de mot; b /v /w p/b, t/d, c/g Desprs de vocal tnica o de diftong tnic s'escriu p, t, c (pop, pot, foc), i desprs de vocal tona o de consonant s'escriu la mateixa lletra que s'utilitza en paraules de la mateixa famlia: rpid rapidesa. En els gerundis escrivim -nt. Excepcions:

S'escriu b, d, g en: S'escriu p, t, c en: Paraules com adob, cub, fred, sud, tuareg... La primera persona del present d'indicatiu de

, . . . , . . , . . . molts verbs, acabada en -nc: aprenc... Els femenins acabats en -etud, -itud: quietud,

amplitud... Paraules com nec, crrec, esprrec, prs- sec

La terminaci -agog: pedagog, demagog...

b/v/w

Escrivim b Davant de I i r, darrere de m i quan alterna amb p en paraules de la mateixa famlia.

Escrivim v Darrere de n, quan alterna amb u en paraules de mateixa famlia i en la terminaci -ava.

Escrivim w Noms en paraules i noms propis provinents d'altres llenges que conserven la grafia

original.

10

UNITAT 8 El teatre: aspectes formals Et teatre s el gnere literari que est destinat a ser representat. Hem de tenir en compte:

Text teatral s el text literari escrit per un autor en qu s'expliquen uns fets reals o imaginaris de l'expe-- rincia humana mitjanant el dileg entre els personatges

El text teatral s'estructura en actes i escenes.

Representaci teatral consta dels segents elements bsics: els actors, el director, l'escenari i l'esce

nografia.

El complement circumstancial. El complement de r gim

El complement circumstancial (CC) s un complement verbal que indica una circumstncia del verb: el lloc, el temps, la manera, l'instrument, la companyia...

Tipus de CC: de lloc, de manera, de quantitat, de temps, de companyia, d'instrument...

El complement de rgim (CR) s el complement verbal introdut per una preposici regida pel verb. Normalment, est format per un SPrep (un SN introdut per la preposici demanada necessriament pel verb).

Tant el CC com el CR es poden substituir pels pronoms febles hi i en.

Vocabulari de l'Univers, la Terra i la mesura del t emps

El vocabulari sobre l'Univers, la Terra i la mesura del temps comprn paraules que ens poden sonar familiars i que utilitzem sovint, com planetes, estrelles, atmosfera, dcades, anys, dies, els signes del zodac i d'altres que et poden ser tils per a les matries de Cincies Socials i Cincies de la Naturalesa, com galxia, estratosfera...

S'escriu g davant les vocals e, i.

S'escriu j davant les vocals a,

o,u.

S'escriu tg davant les vocals

e, i. S'escriu tj davant les

vocals a, o, u.

S'escriu x a principi de paraula, darrere consonant, darrere la vocal i i darrere el diftong

creixent au. S'escriu ix davant les vocals a, e, o, u.

S'escriu tx a principi i enmig de paraula i a final de paraula quan els derivats s'escriuen tamb amb tx.

S'escriu ig a final de paraula, desprs de vocal, quan els derivats contenen g/j, tg/tj.

g/j

tg/tj

x/ix

tx/ig

11

ACTIVITATS

UNITAT 1

1. Llegeix atentament aquesta descripci.

La princesa de la Muntanya del Fnix del Cel portava un parell de sabates de color rosa pllid, d'una tela alhora lleugera i slida, a travs de la qual es podien seguir els moviments que feia amb els dits del peu cada vegada que pitjava el pedal de la mquina de cosir. Les sabates eren ordinries, barates, fetes a m, i, malgrat tot, en aquella regi on gaireb tothom anava descal, cridaven l'atenci, es veien refinades i precioses. Els turmells i els peus li feien forma bonica, ressaltada pels mitjons de nil blanc. Una llarga trena, de tres o quatre centmetres de gruix, li queia sobre la nuca, li vorejava l'esquena, li passava els malucs, i acabava amb un lla vermell, nou de trinca, amb set i seda trenats. S'ajupia cap a la mquina de cosir, el plat de la qual li reflectia el coll de la camisa blanca, la cara ova-lada i l'esclat dels ulls, sens dubte els ms bonics de tot el districte de Young Jing, si no de tota la regi.

Dai Sijie, Balzac i la petita modista xinesa. Ed. 62

Recorda que les descripcions cientfiques utilitzen un punt de vista objectiu i fan servir un vocabulari especfic, mentre que en les descripcions literries hi predomina el punt de vista subjectiu i s'hi fa servir un llenguatge esttic mitjanant recursos literaris. De quin tipus s aquesta descripci? Aporta algun exemple per justificar la resposta.

Quins aspectes de la persona es descriuen (el fsic, el carcter, el vestit...)? Fes-ne una relaci.

2. En un full a part, inventa una descripci d'entre cinc i deu lnies sobre la manera de ser de la persona que es descriu fsicament en aquest text.

12

UNITAT 2 1. Llegeix el text expositiu segent i digues si sn certes o falses les afirmacions segents.

LA MAR, FONT D'ALIMENTACI El consum total de peix ha augmentat en els ltims anys. En primer lloc, per l'increment de la poblaci mundial. En segon lloc, per l'ampliaci de les rees de consum. Abans als pobles de l'interior noms hi arribava peix salat, com el bacall o les arengades. Avui es pot consumir peix fresc o congelat a qualsevol distncia de la mar grcies als mitjans de refrigeraci, congelaci i conservaci. I, en tercer lloc, pel creixement del consum per habitant. Malgrat tot, no podem parlar d'un consum homogeni a nivell mundial. Aix, mentre els pasos desenvolupats tenen ms present el peix en la seva dieta alimentria, els pasos subdesenvolupats en fan un consum comparativament ms baix. En definitiva, la producci mundial pesquera ha augmentat fora des de comenaments de segle, estimulada, com diem, per l'augment del consum. Per exemple, mentre que l'any 1900 s'obtenien 4,5 milions de tones de productes de la mar, l'any 1980 se n'extreien 72, s a dir, setze vegades ms.

2. Completa la taula amb la informaci del text.

3. Elabora en un full a part una exposici sobre la contaminaci.

4. Observa com s'han substitut les paraules destacades d'aquestes oracions.

Aquell programa s interessant. Aquell s interessant.

La teva camisa s blanca. La teva s blanca.

Ara completa aquesta definici dels pronoms amb un d'aquests tres mots:

observar, repetir, endarrerir.

Els mots que substitueixen els noms que ja sn coneguts a fi de no.......................................... -los innecessriament s'anomenen pronoms.

5. Substitueix les paraules subratllades pels pronoms adients.

Aquesta flor no m'agrada. ................................................................

Quants diners costa aix? ..............................................................................

El meu vestit s blau. ................................................................

Qualsevol persona ho sap. ............................................................................

A continuaci escriu cadascun dels pronoms anteriors a la casella corresponent.

Melcior Arcarons i Maite Arqu, L'home i la mar. Aprofitament dels recursos marins.

CERT FALS

L'increment de la poblaci ha afavorit el consum de peix

Avui encara no es pot consumir peix fresc a qualsevol distncia del mar

El consum de peix per habitant ha crescut

Consumeixen ms peix els pasos subdesenvolupats

El 1980 s'extreien setze vegades ms tones de productes del mar que el 1900

IDEES DE CADA PART Plantejament: presenta el tema del qual

es parlar.

Desenvolupament: desenvolupa orde-nadament els apartats de l'exposici.

Conclusi: resum del ms important

Indiquen proximitat o llunyania respecte del nom al qual substitueixen.

Assenyalen propietat o pertinena respecte del nom al qual substitueixen.

Fan referncia d'una manera poc concreta al nom al qual substitueixen.

Serveixen per a formular preguntes sobre perso nes, objectes, llocs o temps.

Demostratius Possessius Indefinits Interrogatius

13

6. Completa aquestes oracions amb els pronoms.

alg - aquestes - que - seu - quin

.....................................sn fabuloses.

..................................................has agafat?

El ........................................... s de color verd.

Ha vingut..............................................

He vist una pintura ............................................ m'ha agradat fora.

7. Troba les dues paraules de cada oraci que es diferencien noms per l'accent diacrtic:

Ma mare ha caigut i s'ha fet mal a la m.

Quan arriba el mes de juny el dia es fa ms llarg.

Si fa bo s que anirem a la piscina.

Sempre escric b les paraules que van amb be alta.

La dona del forner sempre dna bastons als nens petits.

8. Tria la paraula adequada del requadre per completar aquestes oracions. Si dubtes, consulta el

diccionari:

tenir - ser - animal - infusi - dormir - cos

Si escrivim t amb accent s una forma del verb.................. ..............................En canvi, quan escriv im te sense accent estem parlant d'una................... ........................................................

Un s amb accent s un.................................. .............. En canvi, un os sense accent s una part del

Si escrivim sn amb accent, s una forma del verb................. .......................................En canvi, son sense accent vol dir ganes de............................ ...........................

9. Classifica les paraules segons la funci que fa la diresi:

freqent - ram - ping - Ral - aigera - rell

10. Escriu aquestes paraules en plural i posa-hi diresi quan calgui:

paraigua ...................................................................

llengua ......................................................................

alga ............................................................................

ve ...............................................................

pas ............................................................................

INDICA QUE LA U ES PRONUNCIA INDICA QUE LA i 0 LA U NO FORMEN DIFTONG AMB LA VOCAL ANTERIOR

14

UNITAT 3

1. Transforma aquests noms i adjectius en plural:

una torre altssima ..................................

un home amable ..................................

una obra moderna ..................................

un artista inigualable ..................................

un conflicte irresoluble ..................................

una muntanya pelada ..................................

Ara, classifica'ls a la columna corresponent:

Quines sn les dues paraules que sn una excepci a la norma segent?

A final de noms i adjectius, si sn masculins escri vim e, si sn

femenins escrivim a.

No segueixen aquesta norma les paraules................................i....................................

2. Completa aquestes parelles de paraules amb a o amb e:

c_mp c_mperol cir_ra cir_rer p_u p_uet p_m ap_mar accid_nt accid_ntal t_ula t_ulada

3. Encerca la vocal tnica de la primera forma verbal de cada parella i completa la segona forma amb a o e:

ella pensa nosaltres p_nsem ella canta nosaltres c_ntem

ell parla vosaltres p_rleu ell esbufega elles esbuf_garan

ella xerra elles x_rraran ell comenta nosaltres com_ntare

4. EIs adverbis poden modificar un verb, un adjectiu o un altre adverbi. Segons aix, observa

els adverbis subratllats d'aquestes oracions i digues quin tipus de mot modifiquen.

En Joan i jo hem quedat aqu . ............................................................................................

L'alumne s molt hbil. .......................................................................................................

No m'ha semblat gens malament.- ....................................................................................

5. Els adverbis se solen classificar segons all que expressen. Aix, alguns sn de temps

(ara, dem...), de lloc (aqu, all...), de quantitat (molt, poc...) o de manera (b, aix...). Troba en aquests mots encreuats deu adverbis i classifica'ls segons all que expressen.

Mots masculins Mots femenins

15

6. Alguns adverbis de manera es formen afegint el sufix -ment a un adjectiu femen.

senzill senzillament rpid ..................................... probable ....................

bo ................................ feli ..................................... alegre ...........................

7. Tal com ja saps, l'afirmaci i la negaci sn dos termes antnims; per tant, els adverbis d'afirmaci i de negaci tamb. Canvia els adverbis d'afirmaci subratllats pel seu antnim de negaci.

Jo tamb anir al concert. - ..............................................................

L'opini de la majoria s que s. ........................................................................

8. Colloca les paraules segents amb el mot sinnim corresponent.

Elecci trajecte canvi tros individu

recorregut...........................................................

transformaci......................................................

boc......................................................................

subjecte...............................................................

tria........................................................................

9. Torna a escriure aquestes oracions substituint les paraules destacades per sinnims:

Quina m ms petita que t el teu germanet!

La meva gata s molt tranquilla.

Fer exercici s un hbit molt saludable.

R A P 1 D A M E N T

A C S E E S A M L E

B M D E S P R E S K

B A E H V T 0 L B G

A L N C S E M P R E

S A L G 0 Z A E T N

T M L D 1 N S A B S

A E 0 1 H B S X U U

N N C 1 A Q A T R X

T T L K A V 1 A T R

Manera Lloc

Quantitat Temps

16

10. Tria el sinnim ms adient per substituir la paraula destacada d'aquestes oracions:

acord / destret !

El contracte estableix un comproms de venda de la casa. ........................... Si ho expliques a la Slvia em posars en un comproms. ...........................

estic desprotegit / convenut

absolutament segur del que t'acabo de dir. .......................... Quan hi ha hagut un terratrmol s difcil trobar un lloc segur. ......................................

dria / tirria

Encara que digui que no, jo s que em t mania. .......................... Ara li ha agafat la mania de colleccionar sobrets de sucre. ..........................

11. Digues si els trets segents corresponen a la llengua oral o a la llengua escrita:

espontnia - natural - poc formal - interactiva i amb oracions simples.

12. Indica si utilitzaries el codi oral o el codi escrit en les situacions segents:

a) En una conversa amb els amics:...............................

b) En una comunicaci jurdica:....................................

c) En un partit de futbol: ......................................

d) En un control d'avaluaci: ........................................

e) En una trucada telefnica: .......................................

f ) En una instrucci complexa: ...................................

13. Escriu els elements que intervenen en tota situaci comunicativa en el lloc corresponent:

canal - receptor - codi - emissor - context - missa tge

f) Emet el missatge: .............................. .................................

g) Rep el missatge: ............................... ..................................

h) Informaci enviada: ............................ ................................

i) Conjunt de signes amb qu s'elabora la informaci :............

j) Mitj a travs del qual arriba la informaci: ... .........................

f ) Situaci i circumstncies en qu s'estableix la comunicaci:

12. Relaciona cadascun dels elements de les dues columnes segents:

Serveix per as segurar el funcionament del canal de comunicaci.

Serveix per ac larir i explicar conceptes relatius a la llengua.

Serveix per ex pressar sentiments i emocions.

Serveix per cr idar l'atenci i influir en el receptor.

Serveix per in formar d'algun fet o transmetre un contingut.

Serveix per em bellir el missatge.

Referencial o informativa

Expressiva o emotiva

Conativa o apellativa

Ftica Potica

Metalingstica

17

UNITATS 4 I 5

1. Fixa't en les paraules destacades d'aquestes oracions i completa la taula segons el model.

Prendr un caf amb llet . Vols un te sense sucre? M'agrada el suc de poma.

Completa la definici:

La preposici s un element invariable que enllaa.......................................................................

2. Ara observa les paraules destacades d'aquestes oracions i tot seguit completa la taula segons el model.

Pare i fill . Volia entrar per ha arribat tard. Riu perqu expliquen acudits.

Completa la definici:

La conjunci s una partcula que serveix per a enllaar...................................................

3. Classifica les preposicions segents segons si sn tones o tniques.

a, contra, entre,segons, amb, de, vers, fi ns, davall, per, per a, en, sobre, sota, durant, da rrere

PREPOSICIONS TONES PREPOSICIONS TNIQUES

Les paraules o conjunts de paraules van relacionats mitjanant...

caf llet amb

PREPOSICIONS

Les paraules i les oracions estan unides o relacionades mitjanant...

pare fill i

CONJUNCIONS

18

1. Relaciona cada adjectiu amb el seu antnim.

2. Forma els antnims dels mots segents utilitzant els prefixos que tens a continuaci:

Anti-: ............................................. ........................................................................

Des-: .....................................................................................................................

I-, In-, Im-, II-, lr-:............................ .....................................................................

A-:.........................................................................................................................

3. Relaciona cada verb amb el seu antnim.

4. Escriu els antnims dels mots segents.

inici ................................................

estabilitat .......................................

ajuntar ...........................................

amargar ........................................

antic ..

cstig

endarrerir .

Precs ..

obert poruc

prim vell

nou lleig

fred negre

sec calent

blanc interior

exterior moll

bonic tancat

atrevit gras

social, lgic, hum, obeir, suportable, connectar, possible, normal, colonial, transigent, precintar, assolible, racional, orientaci, efica, esperat, embussat

distanciar divergir

odiar mostrar

estimar disminuir encendre desobeir

parlar treure obeir

posar apropar callar ocultar augmentar

apagar convergir

1. Classifica en el quadre les paraules segents segons que tinguin una o tona o una o tnica.

xid, xocolata, porteria, cosia, bast, hora, moneda, complet, penso, relaci, correus, per, gosset, tossir, euro, concepte, mussol, categoria, porxada, poruc

2. Escriu la paraula de la qual provenen les paraules segents tot seguint l'exemple.

puntet punt lluminositat ......................... bufador ........

pontet ........................ sabons ............................. pomera ........

gosset ........................ forner ................................. punxada ...

3. Completa amb o o u les formes verbals segents.

Indica en quines persones verbals la o o la u es troben en posici tnica. Fixa't com aix influeix en la resta de persones.

4. Completa amb o o amb u els verbs segents.

Indica quina vocal escrivim quan la o o la u es troben en posici tona i quina quan es troba en posici tnica en els verbs anteriors.

o TONA o TNICA

1a PERSONA SINGULAR d_ rmo j_go gr_ nxo

2a PERSONA SINGULAR d_ rms j_gues gr_ nxes

3a PERSONA SINGULAR d_ rm j_ga gr_ nxa

1a PERSONA PLURAL d_ rmim j guem gr_ nxem

2a PERSONA PLURAL d_ rmiu j_ gueu gr_ nxeu

3a PERSONA PLURAL d_ rmen j__guen gr_ nxen

c llo c so s_ rt

c _lis c ses s_ rts c _II c s s_ rt c _llim c sim s_ dim

c lliu c siu s_ rtiu c lien c sen s rten

UNITAT 6

1. Explica els diferents tipus de contes que existeixen.

2. Llegeix aquest conte i determina'n el marc i la trama.

Final de Ramir el fort

Un dels grans atractius de l'estiueig s retornar u na vegada l'any, a data fixa, a llocs estimats. Al bar a tocar de la platja saludo els antics coneg uts, mentre em preparen l'aperitiu. Pregunto a la mestressa:

-I en Ramir? Qu se n'ha fet? Que ja no treballa aq u? -s mort -em respon ella, amb una sobrietat que

esgarrifa. -I ara! Per si era alt i cepat, un veri table atleta ple de salut! -No s'ho penss pas... Era enganyador... Li va caur e al damunt una paret de no res i va aplanar-lo com un full de paper de fumar.

Les paraules de la senyora no contenen ni una espur na de reticncia. Simplement, posen de manifest que no ens podem fiar mai de les aparences.

Pere Calders, L'honor a la deriva. Ed 62

MARC:

Espai:

Temps:

Personatges:

TRAMA:

3. Indica com s'anomena el narrador que no participa en la histria i que, per tant, els fets que s'expliquen en la novella sn presentats en tercera persona del singular.

4. Explica els diferents tipus de personatges que poden aparixer en una novella. 5. Digues quines sn les sis parts de qu ha de constar un treball escrit.

6. Ordena les dades d'aquesta cita bibliogrfica.

Ed. Edeb / 1996 / L'estany dels necs pobres / Fina CASALDEREY / Barcelona

7. Ordena les pgines d'internet segents per citar-les en la bibliografia. www.vilaweb.com ..............................................................................

www.edebe.com .................................................................................

www.avui.cat .................................................................

www.cedro.org .................................................................

www.edu365.cat .................................................................................

www.gencat.cat ..................................................................................

www.info-k.cat .................................................................

8. Completa les normes d'accentuaci.

Agudes Planes Esdrixoles (tnica ltima sllaba) (tnica penltima sllaba ) (tnica antepenltima sllaba)

S'accentuen si acaben en S'accentuen si no acaben e n S'accentuen

9. Indica quines d'aquestes afirmacions sn certes i quines sn falses.

La portada d'un treball ha de tenir molts colors i la lletra ben grossa: ................

La introducci del treball indica quins sn els teu s objectius en el tema del treball: ................

En la bibliografia s'han de citar els primers quatr e o cinc llibres que hagis fet servir: ............. ...

No cal posar les pgines web consultades: .......... ...

La conclusi inclou un resum dels punts ms importa nts del treball:..............

L'ndex seguir una numeraci i indicar el nmero de pgina on es troba la informaci indexada:

.............. Les pgines del treball no han d'estar numerades:.. ............

Les fotografies i els elements grfics fan ms amen s els treballs: ...............

La mida de llera ms adient s 15 i ha d'estar escr it a un espai per donar una sensaci de ms densita t:.........................

UNITAT 7

1. Llegeix el poema segent i respon les preguntes que es fan a continuaci:

Quantes estrofes t aquest poema? ................................................................................

Com es diuen les lnies en els poemes? .. Compta les sllabes dels versos i escriu-ne el nombre al seu costat. Sn versos d'art major o d'art menor? ............................................................................. Quin tipus de rima t el poema? Per qu? ....................................................................... Observa i reflexiona sobre el paper de la lletra i en aquest poema. Creus que ho podem considerar un recurs retric? Digues de quina mena .........................................................

Resumeix amb les teves paraules el poema que has llegit.

2. Modifica el nombre dels subjectes de les oracions segents i observa com el complement i el verb tamb canvien. Com es diuen els complements subratllats? Els jugadors corrien cansats pels camps. El pare mirava content el seu fill. La Pepa ha cantat marejada.

3. Subratlla els complements predicatius de les oracions segents.

El mariner navegava adormit. Els van considerar sospitosos. Els paquets han arribat trencats. La Mireia caminava cansada.

El grill

Em plau d'sser vora l'home; Val a dir-ho: de vegades, sc ve seu molt antic; sense cap projecte inic, tafanejo vora els marges m'acosto a la llar de l'home i s de pau el meu xerric. i s per a escalfar-me un xic.

Tot sovint, d'una aigua fresca Clar de lluna, boira fina,

vora el reguer m'estic; si sc lleig i no sc ric, m'enamora l'estelada, la veu meva us acompanya; i ella, escolta el que li dic? i, al que deia, poso pic.

Bona nima que em somrigui Ric, ric

m'ha pagat tot el fatic; el que us deia s un nyic, nyic; xerricant, faig a qui trobo: ric, ric, No m'esclafis; s un amic. ai, amic,

m'entristeixo si no ho dic. Josep Carner

4. Classifica aquestes oracions segons que estiguin en veu activa o en veu passiva. A

continuaci, subratlla en vermell el complement agent (Ag) de les oracions passives.

Els exercicis van ser fets pel Joan. Veu passiva

La Maria escriu una carta. ............................... El gos va ser curat pel veterinari. .............................. Vaig obrir totes les finestres de la casa. .............................. L'via ha estat visitada per tota la famlia. .............................. Aquella muntanya ha estat escalada pel meu germ gran................................ El meu pare ha estudiat moltes matries. ..............................

5. Digues si aquestes oracions estan en veu activa o veu passiva. A continuaci, escriu

en passiva les oracions actives i a l'inrevs.

Aquesta cadira ha estat restaurada pel meu pare.

El quadre va ser pintat per un amic del meu cos.

El professor ha castigat els teus amics.

6. Modifica el nombre dels subjectes de les oracions segents i observa com el complement i el verb tamb canvien. Com es diuen els complements subratllats?

Els jugadors corrien cansats pels camps. El pare mirava content el seu fill. La Pepa ha cantat marejada

7. Aparella i classifica aquestes paraules tenint en compte el seu so final.

cap - aplec - llet - caic - llop - buit

8. Observa amb quines grafies es representen els sons [p], [t] i [k] i completa la norma.

Els sons [p], [t], [k] s'escriuen ................ desprs de vocal ....................o

Alerta! Hi ha algunes excepcions: club, tub, fred, sud, pedagog, mag... i els mots femenins acabats en -etud, -itud.

Alerta! Sn excepcions alguns mots, com ara crrec, prssec, xfec, etc.

so[p] so [t] so [k]

9. Completa les paraules que formen aquestes sries amb les consonants p/b, t/d i

c/g.

amar.. amar . ant, amar. s, amar . ar

abri.. abri . ar, abri. all, abri . ament

destor destor..... ar, destor.ador, destor

1. Llegeix aquestes paraules, fixa't en les grafies destacades i completa la norma tenint en compte el que has observat:

canvi/combat

Darrere de n escrivim.... i darrere de m escriv im....

Completa aquestes paraules segons la norma anterior.

con ... ertir com... ustible con ... idar em... alar en... eja en... ernissar

2. Fixa't en les paraules dels requadres i escriu la norma ortogrfica que se'n dedueix:

3. Llegeix aquestes normes i fes l'activitat que tens a continuaci.

Escrivim b quan en la mateixa famlia de mots hi trobem p : sap saber Escrivim v quan trobem u en paraules de la mate ixa famlia : blau blava

Busca la paraula primitiva que t'ajudar a trobar la grafia dels mots segents.

clavar: clau re .. re:................ llo .. at: ................ arxi.. er: ...............

4. Escriu el pretrit imperfet d'aquets verbs i completa la norma. Fixa't en el model, puja: pujava

suen:............................................ cantem: ........................... renten: .................

Les terminacions del pretrit imperfet d'indicatiu les escrivim amb......

5. Escriu cinc paraules provinents d'altres llenges que conserven la grafia w:

1. El complement circumstancial (CC) s un complement del verb que ens dna informaci de lloc, temps, manera, companyia, quantitat o ins trument . Tenint en compte aquesta definici, llegeix aquestes oracions, subratlla el CC i assenyala de quin tipus s cadascun. La Slvia i la Paula juguen a la plaa. CC de lloc. La meva mare va a comprar amb les seves amigues. ............................................... El cotxe circulava molt lentament. ............................................... Feien msica amb estris de cuina. ............................................... En Pau viatja poc. ............................................... Quedarem per fer un caf dem. ...............................................

2. Ara, fixa't b en aquestes oracions i escriu quin element gramatical fa de CC (sintagma nominal, sintagma adverbial o sintagma preposicional). A la manifestaci van cridar molt.

Dijous vindr la Maria.

Cal fer les coses tranquillament.

Van tots els dies a la platja

Aquella comanda va trigar setmanes.

3. Hi ha complements que sempre van encapalats per una preposici demanada necessriament

pel verb. Es tracta dels complements de rgim (CR).

Uneix les oracions de l'esquerra amb el complement de rgim que correspongui.

Tot el dia penso de la seva situaci.

L'Enric ha renunciat a fer el viatge.

Encara no s'ha adonat/ a colleccionar segells.

A partir d'ara em dedicar

A continuaci, completa els verbs segents amb un subjecte i un complement de rgim.

.......................................................es burla ................................................................. ....................................................... s'acostuma........................................................... .......................................................es relaciona........................................................... .......................................................s'entossudeix........................................................

en ell.

Solucionari

1. s una descripci literria. Parla de l'esclat dels ulls i diu que sn sens dubte els ms bonics de tot el districte de Young Jing, si no de tota la regi.

El calat, els peus, el pentinat, la cara.

2. Resposta oberta.

1. L'increment de la poblaci ha afavorit el consum de peix: Cert.

Avui encara no es pot consumir peix fresc a qualsev ol distncia del mar: Fals. El

consum de peix per habitant ha crescut: Cert. Consu meixen ms peix els pasos

subdesenvolupats: Fals. El 1980 s'extreien setze ve gades ms tones que el 1900: Cert.

2. Plantejament: Primera oraci del text.

Desenvolupament: La resta del primer pargraf i el segon pargraf. Conclusi: Tercer

pargraf.

3. Resposta lliure. 1. Els mots que substitueixen els noms que ja sn c oneguts a fi de no repetir-los innecessriament s'anomenen pronoms.

2. Aquesta no m'agrada. Quant costa aix? El meu s blau. Qualsevol ho sap. A

continuaci escriu cadascun dels pronoms anteriors a la casella corresponent.

3. Aquestes sn fabuloses. Quin has agafat? El seu s de color verd. Ha vingut alg. He vist una pintu ra que m'ha agradat fora.

1. ma / m; mes / ms; si / s; b / be; dona / dn a.

2. Si escrivim t amb accent s una forma del ver b tenir. En canvi, quan escrivim te sense accent estem parlant d'una infusi.

Un s amb accent s un animal. En canvi, un os sense accent s una part del cos. Si escrivim sn amb accent, s una forma del verb ser. En canvi, son sense accent vol dir ganes de 3

Solucionari

1.

UNITAT 3

aquesta el meu qualsevol quant

Demostratius Possessius Indefinits Interrogatius

INDICA QUE LA U ES PRONUNCIA INDICA QUE LA I o LA U NO FORMEN DIFTONG AMB LA VOCAL ANTERIOR

Freqent ping aigera ram Ral rell

4. paraig4. paraig4. paraig4. paraiges,llenges,llenges,llenges,llenges, algues vees, algues vees, algues vees, algues vens, pans, pans, pans, pasossossossos

2. Un verb. Un actiu. Un altre adverbi

2. Manera: rpidament, malament.

Lloc: dins, enlloc.

Quantitat: bastant, massa, gens.

Temps: desprs, aviat, sempre.

3. Bonament, rpidament, feliment, probablement, a legrement.

4. Jo tampoc no anir al concert. L'opini de la majoria s que no.

No segueixen aquesta norma les paraules artista i t orre.

2. camp camperol cirera cirer er

Peu peuet pam apamar

accident accidental teula teulada

3. ella pensa nosaltres pensem

ell parla vosaltres parleu

ella xerra elles xerraran

ella canta nosaltres cantem

ell esbufega elles esbufegaran

ell comenta nosaltres comentarem

1. recorregut trajecte

transformaci canvi

boc tros

subjecte individu tria elecci

1. Mots masculins Mots femenins

uns homes amables unes torres altssimes

uns artistes inigualables unes obres modernes uns conflictes irresolubles unes muntanyes pelades

2. El contracte estableix un acord de venda de la c asa.

Si ho expliques a la Slvia em posars en un destre t.

Estic absolutament convenut del que t'acabo de dir .

Quan hi ha hagut un terratrmol s difcil trobar u n lloc protegit.

Encara que digui que no, jo s que em t tirria.

Ara li ha agafat la dria de colleccionar sobrets de sucre.

3. Resposta possible: diminuta, pacfica, costum, sa.

UNITAT 4

1. Corresponen a la llengua oral.

2. a) Oral.

b) Escrit.

c) Oral.

d) Escrit.

e) Oral

f) Escrit.

3. a) Emissor.

b) Receptor.

c) Missatge.

d) Codi.

e) Canal.

f) Context.

4. Referencial oinformativa

Expressiva o emotiva

Conativa o apellativa

Ftica

Potica

Metalingstica

Serveix per informar d'algun fet o transmetre un co ntingut.

Serveix per expressar sentiments i emocions.

Serveix per cridar l'atenci i influir en el recept or.

Serveix per assegurar el funcionament del canal de comunicaci.

Serveix per embellir el missatge.

Serveix per aclarir i explicar conceptes relatius a la llengua.

1. obert: tancat prim: gras nou:

vell fred: calent sec: moll

blanc: negre exterior: interior

bonic: lleig atrevit: poruc

2. Anti-: antisocial, anticolonial.

Des-: desobeir, desconnectar, desprecintar, desorie ntaci, desembussat.

I-, In-, Im-, II-, lr-: illgic, inhum, insuporta ble, impossible, intransigent, inassolible, irracio nal, inefica, inesperat.

A-: anormal.

3. distanciar: apropar divergir:

convergir odiar: estimar

mostrar: ocultar parlar: callar

treure: posar obeir: desobeir

augmentar: disminuir apagar:

encendre

4. inici: final estabilitat:

inestabilitat ajuntar:

desajuntar, separar

amargar: endolcir

antic: modern

cstig: premi

endarrerir: avanar precs: imprecs

Les paraules o conjunt de paraules van relacionats mitjanant...

caf 1 llet amb

te j sucre sense

suc I poma de

PREPOSICIONS

La preposici s un element invariable que enllaa paraules o conjunts de paraules.

Les paraules i les oracions estan unides o relacionades mitjanant...

pare j fill i

volia entrar i ha arribat tard per

riu j expliquen acudits perqu

CONJUNCIONS

La conjunci s una partcula que serveix per a enl laar paraules i oracions.

PREPOSICIONS TONES PREPOSICIONS TNIQUES

a, amb, de, per a, per, en contra, entre, segons, vers, fins, davall, sobre, s ota, durant, darrere

2. puntet: punt lluminositat: llum bufador: bufa

pontet: pont sabons: sab pomera: poma

gosset: gos forner: forn punxada:

punxa

3.

La o i la u tniques es troben en posici tnica en les person es del singular. Tamb la trobem en la tercera persona del plural.

4.

Escrivim u en posici tnica i o en posici tona.

UNITATS 5 I 6

1. Els contes poden ser cultes o literaris si prese nten un autor conegut i es transmeten per via escri ta. Tamb poden ser tradicionals o populars si es trans meten oralment i sn propis de la tradici popular.

2. MARC:

Espai: A tocar de la platja, en un bar d'estiu.

Temps: Estiu. Personatges: Uns amics, que apareixen molt poc defi nits, la mestressa del bar i el protagonista en pri mera persona.

TRAMA:

Molt senzilla, ens relata en to irnic la mort de R amir el fort. El personatge arriba al bar de la pla tja i saluda els antics coneguts. Pregunta a la mestressa qu se n'h a fet d'en Ramir i ella li respon que s mort. Ell reacciona amb incredulitat i sorpresa perqu es veia un home fort i ple de salut per la mestressa li respon que no, que era enganyador perqu una paret de no res el va apl anar. Com a conclusi final el personatge n'extreu que no podem fiar-nos de les aparences.

3. Narrador extern.

4. Els personatges poden ser principals (indispensa bles per al desenvolupament de l'acci principal) o secundaris (sense tanta importncia). Poden ser rod ons o plans. Els personatges rodons evolucionen al llarg de la novella i es descriuen d'una manera de tallada; en canvi, els plans, no evolucionen a mesu ra que ens anem endinsant dins la trama de la novella.

1. Portada, ndex, introducci, desenvolupament del treball, conclusi i bibliografia.

2. CASALDEREY, Fina. L'estany dels necs pobres. Ed. Edeb (Barcelona 1996).

3. www.avui.cat

O TONA 0 TNICA

xocolata, porteria, cosia, moneda, complet, penso, correus, gosset, tossir, euro, concepte, categoria, porxada, poruc

oxid, bast, hora, relaci, per, mussol

1a PERSONA SINGULAR dormo jugo gronxo

2a PERSONA SINGULAR dorms jugues gronxes

3a PERSONA SINGULAR dorm juga gronxa

1a PERSONA PLURAL dormim juguem gronxem

2a PERSONA PLURAL dormiu jugueu gronxeu

3a PERSONA PLURAL dormen juguen gronxen

cullo cuso surt

culls cuses surts

cull cus surt

collim cosim sortim

colliu cosiu sortiu

cullen cusen surten

www.cedro.org

www.edebe.com

www.edu365.cat

www.gencat.cat

ww.info-k.cat

www.vilaweb.com

4. Agudes (tnica ltima sllaba): S'accentuen si acaben en vocal, vocal + s, -en, -in. Planes

(tnica penltima sllaba): S'accentuen si no acab en en vocal, vocal + s, -en, Esdrixoles

(tnica antepenltima sllaba): S'accentuen totes.

5. Fals.

Cert.

Fals.

Fals.

Cert.

Cert.

Fals.

Cert.

Fals.

UNITAT 7 Sis estrofes. Versos. Sn versos de set sllabes, heptasllabs, excepte en l'ltima estrofa. Sn versos d'art menor. Rima assonant, perqu noms es repeteixen les vocal s a partir de la darrera vocal tnica. La i ja s present en el ttol i omple tot el poema ja que vol imitar el cant del grill. El recurs retric s l'onomatopeia, que no noms apareix en ric, ric s in al llarg de tot el poema amb les diferents i que hi apareixen. Resposta oberta.

1. El complement subratllat s'anomena complement pr edicatiu.

El jugador corria cansat pels camps.

Els pares miraven contents el seu fill. La Pepa i en Joan han

cantat marejats .

2. El mariner navegava adormit . (C. Predicatiu) Els van

considerar sospitosos . (C. Predicatiu) Els paquets han arribat trencats . (C.

Predicatiu) La Mireia caminava cansada . (C. Predicatiu)

3. Veu Activa (VA):

La Maria escriu una carta.

Vaig obrir totes les finestres de la casa.

El meu pare ha estudiat moltes matries.

Veu Passiva (VP):

El gos va ser curat pel veterinari.

L'via ha estat visitada per tota la famlia.

Aquella muntanya ha estat escalada pel meu germ gr an.

4. Passiva: Aquesta cadira ha estat restaurada pel meu pare.

Activa: El meu pare ha restaurat la cadira.

Passiva: Ei quadre va ser pintat per un amic del me u cos. Activa: Un amic del meu

cos va pintar el quadre. Activa: El professor ha c astigat els teus amics. Passiva:

Els teus amics han estat castigats pel professor.

5. El mariner navegava adormit . (C. Predicatiu) Els van

considerar sospitosos . (C. Predicatiu) Els paquets han arribat trencats . (C.

Predicatiu) La Mireia caminava cansada . (C. Predicatiu)

6. Veu Activa (VA):

La Maria escriu una carta.

Vaig obrir totes les finestres de la casa.

El meu pare ha estudiat moltes matries.

Veu Passiva (VP):

El gos va ser curat pel veterinari.

L'via ha estat visitada per tota la famlia.

Aquella muntanya ha estat escalada pel meu germ gr an.

Passiva: Aquesta cadira ha estat restaurada pel meu pare.

Activa: El meu pare ha restaurat la cadira. Passiva : Ei quadre va

ser pintat per un amic del meu cos. Activa: Un ami c del meu

cos va pintar el quadre. Activa: El professor ha c astigat els teus

amics. Passiva: Els teus amics han estat castigats pel

professor.

7.

Passiva: Ei quadre va ser pintat per un amic del me u cos.

Activa: Un amic del meu cos va pintar el quadre. A ctiva: El

professor ha castigat els teus amics. Passiva: Els teus amics

han estat castigats pel professor.

1. So [p]:

cap

llop

So [t]:

Net

buit

So[k]:

aplec

caic

2. Els sons [p], [t], [k] s'escriuen p, t, c desprs de vocal tnica o diftong tnic.

3. Resposta model: rpid rapidesa rab Arbia verd verds cstig -* castigar llamp llampec nufrag

naufragar plcid -* placidesa cant cantar

4. Desprs de vocal tona escrivim la mateixa lletr a que en les paraules de la mateixa famlia.

amargant, amargs, amargar -*

abrigar, abrigall, abrigament.

estorbar, destorbador, destorball.

5. amarg

abric

destorb

1. Darrere de n escrivim v i darrere de m esc rivim b.

convertir combustible convidar

embalar enveja envernissar

2. Davant de I i r s'escriu sempre b.

3. rebre: rep

llobat: lloparxiver: arxiu

4. suaven cantvem rentaven Les terminacions del pretrit imperfet d'indicatiu les escrivim amb v.

5. Resposta model: watt, waterpolo, web, kiwi, edelweiss...

UNITAT 8

1. La meva mare va a comprar amb les seves amigues. CC de companyia

El cotxe circulava molt lentament. CC de manera

Feien msica amb estris de cuina. CC d'instrument

En Pau viatja poc CC de quantitat

Quedarem per fer un caf dem. CC de temps

Sintagma preposicional Sintagma adverbial Sintagma nominal Sintagma

adverbial Sintagma nominal Sintagma preposicional S intagma nominal

3. Tot el dia penso en ell. L'Enric ha renunciat a fer el viatge. Encara no s'ha

adonat de la seva situaci. A partir d'ara em dedic ar a colleccionar segells.

Resposta oberta

2. a la manifestaci

molt dijous

tranquillament

tots els dies a la

platja setmanes

Solucionari

UNITATS 1 I 2

1. s una descripci literria. Parla de l'esclat dels ulls i diu que sn sens dubte els ms bonics de tot el districte de Young Jing, si no de tota la regi.

El calat, els peus, el pentinat, la cara.

2. Resposta oberta.

3. L'increment de la poblaci ha afavorit el consum de peix: Cert.

Avui encara no es pot consumir peix fresc a qualsev ol distncia del mar: Fals. El

consum de peix per habitant ha crescut: Cert. Consu meixen ms peix els pasos

subdesenvolupats: Fals. El 1980 s'extreien setze ve gades ms tones que el 1900: Cert.

4. Plantejament: Primera oraci del text.

Desenvolupament: La resta del primer pargraf i el segon pargraf. Conclusi: Tercer

pargraf.

3. Resposta lliure. 1. Els mots que substitueixen els noms que ja sn c oneguts a fi de no repetir-los innecessriament s'anomenen pronoms.

2. Aquesta no m'agrada. Quant costa aix? El meu s blau. Qualsevol ho sap. A

continuaci escriu cadascun dels pronoms anteriors a la casella corresponent.

3. Aquestes sn fabuloses. Quin has agafat? El seu s de color verd. Ha vingut alg. He vist una pintu ra que m'ha agradat fora.

1. ma / m; mes / ms; si / s; b / be; dona / dn a.

2. Si escrivim t amb accent s una forma del ver b tenir. En canvi, quan escrivim te sense accent estem parlant d'una infusi.

Un s amb accent s un animal. En canvi, un os sense accent s una part del cos. Si escrivim sn amb accent, s una forma del verb ser. En canvi, son sense accent vol dir ganes de 3

Solucionari

5.

aquesta el meu qualsevol quant

Demostratius Possessius Indefinits Interrogatius

INDICA QUE LA U ES PRONUNCIA INDICA QUE LA I o LA U NO FORMEN DIFTONG AMB LA VOCAL ANTERIOR

Freqent ping aigera ram Ral rell

4. paraig4. paraig4. paraig4. paraiges,llenges,llenges,llenges,llenges, algues vees, algues vees, algues vees, algues vens, pans, pans, pans, pasossossossos

UNITAT 3

2. Un verb. Un actiu. Un altre adverbi

6. Manera: rpidament, malament.

Lloc: dins, enlloc.

Quantitat: bastant, massa, gens.

Temps: desprs, aviat, sempre.

7. Bonament, rpidament, feliment, probablement, a legrement.

8. Jo tampoc no anir al concert. L'opini de la majoria s que no.

No segueixen aquesta norma les paraules artista i t orre.

2. camp camperol cirera cirer er

Peu peuet pam apamar

accident accidental teula teulada

3. ella pensa nosaltres pensem

ell parla vosaltres parleu

ella xerra elles xerraran

ella canta nosaltres cantem

ell esbufega elles esbufegaran

ell comenta nosaltres comentarem

1. recorregut trajecte

transformaci canvi

boc tros

subjecte individu tria elecci

1. Mots masculins Mots femenins

uns homes amables unes torres altssimes

uns artistes inigualables unes obres modernes uns conflictes irresolubles unes muntanyes pelades

4. El contracte estableix un acord de venda de la c asa.

Si ho expliques a la Slvia em posars en un destre t.

Estic absolutament convenut del que t'acabo de dir .

Quan hi ha hagut un terratrmol s difcil trobar u n lloc protegit.

Encara que digui que no, jo s que em t tirria.

Ara li ha agafat la dria de colleccionar sobrets de sucre.

5. Resposta possible: diminuta, pacfica, costum, sa.

UNITAT 4

1. Corresponen a la llengua oral.

5. a) Oral.

b) Escrit.

c) Oral.

d) Escrit.

e) Oral

f) Escrit.

6. a) Emissor.

b) Receptor.

c) Missatge.

d) Codi.

e) Canal.

f) Context.

7. Referencial oinformativa

Expressiva o emotiva

Conativa o apellativa

Ftica

Potica

Metalingstica

Serveix per informar d'algun fet o transmetre un co ntingut.

Serveix per expressar sentiments i emocions.

Serveix per cridar l'atenci i influir en el recept or.

Serveix per assegurar el funcionament del canal de comunicaci.

Serveix per embellir el missatge.

Serveix per aclarir i explicar conceptes relatius a la llengua.

5. obert: tancat prim: gras nou:

vell fred: calent sec: moll

blanc: negre exterior: interior

bonic: lleig atrevit: poruc

6. Anti-: antisocial, anticolonial.

Des-: desobeir, desconnectar, desprecintar, desorie ntaci, desembussat.

I-, In-, Im-, II-, lr-: illgic, inhum, insuporta ble, impossible, intransigent, inassolible, irracio nal, inefica, inesperat.

A-: anormal.

7. distanciar: apropar divergir:

convergir odiar: estimar

mostrar: ocultar parlar: callar

treure: posar obeir: desobeir

augmentar: disminuir apagar:

encendre

8. inici: final estabilitat:

inestabilitat ajuntar:

desajuntar, separar

amargar: endolcir

antic: modern

cstig: premi

endarrerir: avanar precs: imprecs

Les paraules o conjunt de paraules van relacionats mitjan ant...

caf 1 llet amb

te j sucre sense

suc I poma de

PREPOSICIONS

La preposici s un element invariable que enllaa paraules o conjunts de paraules.

Les paraules i les oracions estan unides o relacionades mitjanant...

pare j fill i

volia entrar i ha arribat tard per

riu j expliquen acudits perqu

CONJUNCIONS

La conjunci s una partcula que serveix per a enl laar paraules i oracions.

PREPOSICIONS TONES PREPOSICIONS TNIQUES

a, amb, de, per a, per, en contra, entre, segons, vers, fins, davall, sobre, sota, durant, darrere

4. puntet: punt lluminositat: llum bufador: bufa

pontet: pont sabons: sab pomera: poma

gosset: gos forner: forn punxada:

punxa

5.

La o i la u tniques es troben en posici tnica en les person es del singular. Tamb la trobem en la tercera persona del plural.

4.

Escrivim u en posici tnica i o en posici tona.

UNITATS 5 I 6

1. Els contes poden ser cultes o literaris si prese nten un autor conegut i es transmeten per via escri ta. Tamb poden ser tradicionals o populars si es trans meten oralment i sn propis de la tradici popular.

2. MARC:

Espai: A tocar de la platja, en un bar d'estiu.

Temps: Estiu. Personatges: Uns amics, que apareixen molt poc defi nits, la mestressa del bar i el protagonista en pri mera persona.

TRAMA:

Molt senzilla, ens relata en to irnic la mort de R amir el fort. El personatge arriba al bar de la pla tja i saluda els antics coneguts. Pregunta a la mestressa qu se n'h a fet d'en Ramir i ella li respon que s mort. Ell reacciona amb incredulitat i sorpresa perqu es veia un home fort i ple de salut per la mestressa li respon que no, que era enganyador perqu una paret de no res el va apl anar. Com a conclusi final el personatge n'extreu que no podem fiar-nos de les aparences.

3. Narrador extern.

4. Els personatges poden ser principals (indispensa bles per al desenvolupament de l'acci principal) o secundaris (sense tanta importncia). Poden ser rod ons o plans. Els personatges rodons evolucionen al llarg de la novella i es descriuen d'una manera de tallada; en canvi, els plans, no evolucionen a mesu ra que ens anem endinsant dins la trama de la novella.

1. Portada, ndex, introducci, desenvolupament del treball, conclusi i bibliografia.

6. CASALDEREY, Fina. L'estany dels necs pobres. Ed. Edeb (Barcelona 1996).

7. www.avui.cat

O TONA 0 TNICA

xocolata, porteria, cosia, moneda, complet, penso, correus, gosset, tossir, euro, concepte, categoria, porxada, poruc

oxid, bast, hora, relaci, per, mussol

1a PERSONA SINGULAR dormo jugo gronxo

2a PERSONA SINGULAR dorms jugues gronxes

3a PERSONA SINGULAR dorm juga gronxa

1a PERSONA PLURAL dormim juguem gronxem

2a PERSONA PLURAL dormiu jugueu gronxeu

3a PERSONA PLURAL dormen juguen gronxen

cullo cuso surt

culls cuses surts

cull cus surt

collim cosim sortim

colliu cosiu sortiu

cullen cusen surten

www.cedro.org

www.edebe.com

www.edu365.cat

www.gencat.cat

ww.info-k.cat

www.vilaweb.com

8. Agudes (tnica ltima sllaba): S'accentuen si acaben en vocal, vocal + s, -en, -in. Planes

(tnica penltima sllaba): S'accentuen si no acab en en vocal, vocal + s, -en, Esdrixoles

(tnica antepenltima sllaba): S'accentuen totes.

9. Fals.

Cert.

Fals.

Fals.

Cert.

Cert.

Fals.

Cert.

Fals.

UNITAT 7 Sis estrofes. Versos. Sn versos de set sllabes, heptasllabs, excepte en l'ltima estrofa. Sn versos d'art menor. Rima assonant, perqu noms es repeteixen les vocal s a partir de la darrera vocal tnica. La i ja s present en el ttol i omple tot el poema ja que vol imitar el cant del grill. El recurs retric s l'onomatopeia, que no noms apareix en ric, ric s in al llarg de tot el poema amb les diferents i que hi apareixen. Resposta oberta.

8. El complement subratllat s'anomena complement pr edicatiu.

El jugador corria cansat pels camps.

Els pares miraven contents el seu fill. La Pepa i en Joan han

cantat marejats .

9. El mariner navegava adormit . (C. Predicatiu) Els van

considerar sospitosos . (C. Predicatiu) Els paquets han arribat trencats . (C.

Predicatiu) La Mireia caminava cansada . (C. Predicatiu)

10. Veu Activa (VA):

La Maria escriu una carta.

Vaig obrir totes les finestres de la casa.

El meu pare ha estudiat moltes matries.

Veu Passiva (VP):

El gos va ser curat pel veterinari.

L'via ha estat visitada per tota la famlia.

Aquella muntanya ha estat escalada pel meu germ gr an.

11. Passiva: Aquesta cadira ha estat restaurada pel meu pare.

Activa: El meu pare ha restaurat la cadira.

Passiva: Ei quadre va ser pintat per un amic del me u cos. Activa: Un amic del meu

cos va pintar el quadre. Activa: El professor ha c astigat els teus amics. Passiva:

Els teus amics han estat castigats pel professor.

12. El mariner navegava adormit . (C. Predicatiu) Els van

considerar sospitosos . (C. Predicatiu) Els paquets han arribat trencats . (C.

Predicatiu) La Mireia caminava cansada . (C. Predicatiu)

13. Veu Activa (VA):

La Maria escriu una carta.

Vaig obrir totes les finestres de la casa.

El meu pare ha estudiat moltes matries.

Veu Passiva (VP):

El gos va ser curat pel veterinari.

L'via ha estat visitada per tota la famlia.

Aquella muntanya ha estat escalada pel meu germ gr an.

Passiva: Aquesta cadira ha estat restaurada pel meu pare.

Activa: El meu pare ha restaurat la cadira. Passiva : Ei quadre va

ser pintat per un amic del meu cos. Activa: Un ami c del meu

cos va pintar el quadre. Activa: El professor ha c astigat els teus

amics. Passiva: Els teus amics han estat castigats pel

professor.

14.

Passiva: Ei quadre va ser pintat per un amic del me u cos.

Activa: Un amic del meu cos va pintar el quadre. A ctiva: El

professor ha castigat els teus amics. Passiva: Els teus amics

han estat castigats pel professor.

1. So [p]:

cap

llop

So [t]:

Net

buit

So[k]:

aplec

caic

2. Els sons [p], [t], [k] s'escriuen p, t, c desprs de vocal tnica o diftong tnic.

3. Resposta model: rpid rapidesa rab Arbia verd verds cstig -* castigar llamp llampec nufrag

naufragar plcid -* placidesa cant cantar

4. Desprs de vocal tona escrivim la mateixa lletr a que en les paraules de la mateixa famlia.

amargant, amargs, amargar -*

abrigar, abrigall, abrigament.

estorbar, destorbador, destorball.

5. amarg

abric

destorb

1. Darrere de n escrivim v i darrere de m esc rivim b.

convertir combustible convidar

embalar enveja envernissar

6. Davant de I i r s'escriu sempre b.

7. rebre: rep

llobat: lloparxiver: arxiu

8. suaven cantvem rentaven Les terminacions del pretrit imperfet d'indicatiu les escrivim amb v.

9. Resposta model: watt, waterpolo, web, kiwi, edelweiss...

UNITAT 8

1. La meva mare va a comprar amb les seves amigues. CC de companyia

El cotxe circulava molt lentament. CC de manera

Feien msica amb estris de cuina. CC d'instrument

En Pau viatja poc CC de quantitat

Quedarem per fer un caf dem. CC de temps

Sintagma preposicional Sintagma adverbial Sintagma nominal Sintagma

adverbial Sintagma nominal Sintagma preposicional S intagma nominal

3. Tot el dia penso en ell. L'Enric ha renunciat a fer el viatge. Encara no s'ha

adonat de la seva situaci. A partir d'ara em dedic ar a colleccionar segells.

Resposta oberta

2. a la manifestaci

molt dijous

tranquillament

tots els dies a la

platja setmanes