DOSSIER XXIV TERRA DE TROBADORS 2014 · l’alta Edat Mitjana, a la Provincia Tarraconsensis...
Transcript of DOSSIER XXIV TERRA DE TROBADORS 2014 · l’alta Edat Mitjana, a la Provincia Tarraconsensis...
XXXXIIVV FFEESSTTIIVVAALL TTEERRRRAA DDEE TTRROOBBAADDOORRSS
22001144
www.terradetrobadors.cat www.castello.cat
XXXXIIVV FFEESSTTIIVVAALL TTEERRRRAA DDEE TTRROOBBAADDOORRSS
“““LLLAAA MMMÚÚÚSSSIIICCCAAA AAA LLL’’’EEEDDDAAATTT MMMIIITTTJJJAAANNNAAA”””
CCaasstteellllóó dd’’EEmmppúúrriieess,, 1122,, 1133 ii 1144 ddee sseetteemmbbrree ddee 22001144
Explicació El XXIV Festival Terra de Trobadors 2014 Actes principals Participació i assistència 2013 Pre-Programació 2014
EEXXPPLLIICCAACCIIÓÓ
EL FESTIVAL TERRA DE TROBADORS.
El Festival Terra de Trobadors és l’esdeveniment cultural i festiu més
important de Castelló d’Empúries que té lloc cada any durant el segon cap de
setmana de setembre, un certamen en què els castellonins i castellonines
recuperen i reviuen amb entusiasme i amb l’esperit obert a la festa el seu
passat i l’esplendor comtal de l’Edat Mitjana, quan la capital del comtat
d’Empúries era terra de trobadors i els comtes d’Empúries eren protectors i
mecenes de trobadors i joglars, o fins i tot autors de composicions líriques
seguint l’art de trobar, com és el cas del comte Ponç Hug IV (1277-1313) i
posteriorment l’Infant Pere I (1325-1342).
El Festival Terra de Trobadors està considerat actualment com un dels
festivals més important del país dins l’àmbit de les commemoracions de fets i
de recreació històrica, un bé immaterial que forma part del patrimoni humà
dels castellonins. És un projecte viu de dinamització cultural, de participació
ciutadana i de promoció turística del municipi. El Festival Terra de Trobadors
va néixer a partir dels vincles culturals amb la Catalunya Nord i les terres
occitanes. Sorgeix l’any 1991 a partir d’una proposta d’un grup de músics
trobadors amb el nom de CREMM-TROBAR (Centre de Recherche et
d’Expression des Musiques Médiévales-Trobar) de Carcassona, amb la
col�laboració de la Région Languedoc-Roussillon, amb la cooperació de la
Direcció General de Promoció Cultural del Departament de Cultura de la
Generalitat de Catalunya i de la Diputació de Girona.
El ressò mediàtic i la magnitud del festival l’ha convertit en una marca
cultural i esdeveniment important en l’àmbit nacional català. Ha traspassat
fronteres pel fet de ser convidat a participar en altres festivals nacionals i
europeus, amb coproduccions internacionals, a participar en jornades
medievals programades per universitats catalanes i ha estat en portada en
les revistes més importants de divulgació medieval. En les dues últimes
edicions, el Terra de Trobadors ha comptat també amb el suport del
cofinançament dels Fons Europeus de Desenvolupament Regional (FEDER) de
la Unió Europea a través del projecte transfronterer TERTROB EFA 172/11.
Els eixos del festival es basen en:
I. La recerca que s’ha de posar de manifest en les actuacions.
II. Els estudis que han de portar una historicitat de les realitzacions.
III. La pedagogia que ha de facilitar la divulgació i la comprensió general i
afavorir-la.
TERRA DE TROBADORS és un espai cultural-festiu multidisciplinar
dedicat a la cultura, a la festa i a la commemoració històrica en el qual s’ha
de posar de manifest el treball i la investigació i recerca de la identitat
històrica local i catalana d’una manera didàctica, simpàtica i divulgativa, però
no, per això, menys rigorosa. El Festival Terra de Trobadors és un aparador
en el qual milers de persones i de visitants forans veuen exposats els valors
culturals, patrimonials, socials, econòmics i identitaris de Castelló d’Empúries
en el moment present.
TERRA DE TROBADORS, en el marc de la vila comtal de Castelló d’Empúries i
durant els dies establerts, ha de ser per gaudir:
• D’una trobada:
- intel�lectual (Cicle de conferències “Miquel Pujol Canelles”, exposicions)
- artística (concerts, actuacions musicals, teatre)
- lúdica (animacions i actes massius)
• D’un joc:
- cultural
- alegre
- festiu
- fidel a la història
- de qualitat
El XXIV TdT 2014
EL XXIV FESTIVAL TERRA DE TROBADORS 2014.
Enguany la temàtica cultural el festival medieval estarà dedicada a “La
Música a l’Edat Mitjana” i centrarà la seva atenció en els diversos gèneres
i manifestacions artístiques musicals a la baixa edat mitjana, amb un especial
èmfasi en la música culta i monòdica dels trobadors i joglars, que deixarà pas
durant el segle XIV a la nova sensibilitat musical de l’ars nova i de l’ars
subtilior, moment en què la producció musical es trasllada dels centres
religiosos a les corts de comtes i reis.
Per a la XXIV Festival Terra de Trobadors 2014 s’ha escollit l’època del
comte Joan I d’Empúries (1364-1396), fill de l’Infant Ramon Berenguer i
Blanca de Tàrent. El comte Joan I, dit el Vell, fou un brillant personatge del
seu temps cèlebre per la seva il�lustració, fastuositat i amb un esperit pre-
renaixentista que desitjà fer de la capital comtal una veritable ciutat amb
catedral i seu episcopal; a ell correspon la glòria de l’acabament de les obres
de la “Catedral” de Castelló d’Empúries. El seu temps coincidí amb els
regnats dels reis Pere III el Cerimoniós (1336-1387) i de Joan I el Caçador
(1387-1396), i l’any 1373 es casà fastuosament a Barcelona en segones
núpcies amb Joana d’Aragó, filla del rei Joan.
TEMÀTICA.
L’ART MUSICAL A L’EDAT MITJANA
La música és una de les manifestacions artístiques que van tenir un
desenvolupament cultural i social molt important durant l’època medieval. En
el cas de l’art musical, en les seves dues vessants més destacades (la
religiosa i la profana), Castelló d’Empúries va sobresortir en la producció i en
l’ensenyament de música durant l’edat mitjana, ja que una de les primeres
referències a educació musical a la vila data de 1279 i el 1319 s’esmenta ja
les Escoles de Cant castellonines. La música també va ser un mitjà
d’expressió dels joglars, que utilitzaven diversos instruments per explicar
històries i llegendes, per cantar i per recitar poesia biogràfica, èpica i
finalment la poesia lírica.
Segons Miquel Pujol Canelles, poques poblacions han disposat d’un marc
històric i cultural tan idoni pel desvetllament i foment del fenomen musical
com és Castelló d’Empúries. D’una banda la condició de capital del comtat
d’Empúries comportava l’existència d’una cort que, tot i ser modesta,
pretenia irradiar cultura, inclosa la música. D’una altra banda, la catedralitat
de la seva església que, malgrat no haver aconseguit erigir-se en seu
episcopal, constituïa un altre factor no menys determinant de l’art musical.
No és estrany doncs, que la música tant instrumental com coral fes ben aviat
la seva aparició a Castelló d’Empúries, més encara si es té en compte que a
Catalunya durant els segles X al XII existeixen nombroses referències a
llibres de cant necessaris per a la litúrgia i al culte. Les primeres notícies
relacionades amb el cant a Castelló d’Empúries són del segle XIII. En efecte,
consta que l’any 1279 Bernat Mercer era precentor de l’església de Santa
Maria i que el 1287 la precentoria tenia directes sobre un camp de conreu
prop de la vila.
Del primer terç del segle XIV consta la reclamació feta pels administradors de
l’església de Santa Maria d’un seient de cor que el castelloní Guerau de Cocó
s’havia compromès a subvencionar; aquesta dada ajuda a situar l’època en
què fou construït el cor de la nova església gòtica de Santa Maria, que era de
fusta tallada en estil gòtic. De fet, la construcció del cor tenia lloc pocs anys
després de la consagració de l’altar major (1316), una vegada bastit l’absis i
el creuer. Uns dos-cents anys més tard, quan la resta de l’obra de la fàbrica
havia assolit la seva compleció total, el cor fou desplaçat vers el centre del
temple. Tanmateix el cor apareix com un símbol de l’intens moviment litúrgic
i coral que afloria ja aleshores. Gràcies a haver superat l’anomenada Lex
Romana durant els períodes visigot i mossàrab en vigor a Catalunya durant
l’alta Edat Mitjana, a la Provincia Tarraconsensis s’impulsava el cant litúrgic
oferint una notació típica i autòctona. Però allò interessant és que d’aquest
impuls nasqueren unes escoles de cant, l’existència de les quals a Castelló
d’Empúries es documenta a principis del segle XIV.
L’Escola de Cant era estretament vinculada a la precentoria, que regentava el
precentor –primer cantor–, anomenat també cabiscol (caput schole) o
xantre. EL 27 de juny de 1319, Berenguer de Puig en qualitat de procurador
del precentor de l’església de Santa Maria, Bernat de Socarrats, arrenda per
un any al preu de cent sous melgoresos les Escoles de Cant als clergues
castellonins Pere Batlle, Bernat Jover i Pere Torroella. Així doncs incumbia als
precentors o cabiscols la cura de les Escoles de Cant, conegudes en la
documentació medieval com scole cantus et psalmorum. L’arrendament
d’aquestes suposava l’existència del succentor –subcantor– o substitut que,
per aquesta raó, estava obligat a ocupar en el cor el seient del titular i
entonar i fer tot el que incumbia al cabiscol.
El cant consistia en el cant pla, més conegut pel nom de cant gregorià, i el
cant d’orgue o música a veus, és a dir, cant polifònic. Cal dir que la polifonia
era coneguda i practicada als monestirs de Ripoll i de Sant Miquel de Cuixà ja
des del segle XI, i molt abans del segle IX ja havia estat introduïda als
temples d’Europa. La pràctica d’ambdós tipus de cant a l’església de Santa
Maria és reflectida en les citacions de determinats llibres litúrgics. Consta que
l’any 1384 el prevere-beneficiat Nicolau Gori posseïa en pergamí un preciós
Breviari de Música, un llibre anomenat Ars cantus i així mateix un recull de
cants propis de cor. Hi ha abundants referències del mateix moment o
posteriors a llibres de cor i altres breviaris en pergamí que posseïen diversos
oficials i beneficiats eclesiàstics castellonins.
Durant la primera meitat i part de la segona del segle XV es produirà el gran
moment de l’art sumptuari a l’església de Santa Maria de Castelló d’Empúries
i, per exemple, a la visita pastoral de l’any 1437 consta que hi havien estat
erigits trenta-dos altars i en molts d’ells amb benefici propi. Nogensmenys
contribuïa a l’esplendor del culte l’element musical, reforçat per instruments
de l’època, principalment per l’orgue. La primera notícia documentada que
actualment tenim de l’existència d’un orgue a l’església de Santa Maria és del
3 de març de 1420, en què el mestre orguener barceloní Alfons Gonçal cobra
diferents quantitats a compte d’una suma total per haver construït un orgue
destinat a l’esmentada església, que amb molta probabilitat seguiria una
composició i distribució instrumental molt semblant a la de l’orgue del
monestir dels monjos dominics de Barcelona, obrat pel mateix mestre
orguener i que serví de model per realitzar, tres anys més tard, l’orgue del
convent de Sant Domènec de Girona. Intervingueren en l’execució del
moblatge de fusta els fusters castellonins Pere Cugunyada, Jaume Oliver i
Anton Rovira, i el conjunt de l’orgue tindria molt probablement la forma de
castell amb tres torres, decorat pel pintor també castelloní Mateu Codony.
L’organista de l’església de Castelló d’Empúries havia de tocar l’orgue per
contracte quibus in catedralibus ecclesiis solitum et moris est organa sonari
(tots els diumenges i en dies i hores tan festius com ferials, tal com és
costum de tocar l’orgue a les esglésies catedrals), i així mateix a les
completes dels dissabtes i durant la missa, com també tots els dies
ressenyats en la Consueta.
Paral�lelament a la música estrictament religiosa, també la música profana o
popular tingué la seva manifestació des del principi a Castelló d’Empúries.
Per tenir una idea aproximada de la influència a casa nostra, cal retrocedir a
l’àpoca dels comtes d’Empúries que, com la resta de senyors feudals de la
Catalunya Vella, solien assistir a les festes de consagracions d’esglésies i a
les celebracions de catedrals i monestirs, on tenien ocasió de sentir la música
que s’hi interpretava. Normalment es tractava de música litúrgica, però
també hi tenia lloc la música profana i fins i tot popular. Això permeté als
nobles, comtes i monarques traslladar la música i el cant als seus respectius
palaus i castells. Als palaus solia haver-hi, per divertiment dels senyors i llur
cort, histrions i joglars, és a dir, músics que per bé que illetrats posseïen
traça suficient com per interpretar melodies al gust de l’època.
Aquest plantejament permet explicar, segons afirma Miquel Pujol, que la
cultura i la música litúrgica que el mecenatge dels reis i senyors havia
fomentat, fos substituïda o convisqués durant els segles XII i XIII pel cant i
la poesia dels trobadors. Estem parlant dels gloriosos temps de la monodia
vocal i instrumental dins els palaus i a les places públiques. Cal dir que
d’aquests remots temps no ha quedat rastre de la música profana a veus ni
de l’acompanyament musical, com tampoc podem formar-nos una idea
suficient de la música cortesana trobadoresca d’aquells dies.
Més coneguda és l’afecció d’alguns dels nostres comtes per l’art de trobar,
art que incloïa la música. El comte Joan I havia convertit la seva cort en un
centre de luxe i cavallerositat, on el conreu de les arts i de les lletres pretenia
rivalitzar amb la dels mateixos reis. Ja avançat el segle XIV, Ramon de
Cornet havia dedicat el tractat poètic Doctrinal de trobar a l’Infant Pere I,
comte d’Empúries i oncle de Joan I, reputat com a distingit poeta. És
inqüestionable que el mecenatge dels nostres comtes a favors dels
trobadors, joglars i ministrers propicià en aquest període l’ambient musical
d’art profà i de música instrumental a la nostra vila. Consta que l’any 1384
Nicolau Gori, de Castelló, posseïa a casa seva entre altres les Regles de
trobar de Jofre de Foixà, i cal tenir en compte que la lírica provençal havia
estat composta no per romandre escrita, sinó per ser cantada als palaus i
residències comtals, però també a les places i carrers dels pobles.
La música composta pels trobadors era monòdica, és a dir, d’una sola línia de
cant, a diferència de la polifonia, que en té dues o més. Només s’han
conservat unes 260 melodies diferents en un reduït nombre de manuscrits,
però no s’han conservat cap notació per a acompanyament instrumental, i a
les miniatures no és freqüent l’aparició del trobadors amb un instrument. No
obstant això, sabem que els trobadors i joglars s’acompanyaven amb
instruments de corda amb arc o polsada, com per exemple la viola o el
rebec, etc. La unitat melòdica comprenia només una cobla o estrofa, música
que es va repetint a cada nova cobla; l’estructura mètrica era el vincle formal
d’unió entre el text i la música. L’origen d’aquest repertori rau en el tropus
musical llatí –origen etimològic de la paraula trobador–, i per tant en la
tradició religiosa d’aquest repertori. Es tracta, doncs, d’una música culta, a
l’igual que els textos, tot i que no es descarta la influència de repertoris o de
la lírica i el folklore popular de tipus tradicional.
Si a les corts d’Hug IV i de Ponç Hug III l’estil musical predominant fou el
moviment trobadoresc, a finals del segle XIII aquest món cau en decadència
per donar pas a l’ars nova i posteriorment a l’ars subtilior. Fins i tot la figura
del joglar queda relegada com a sinònim de titellaire per donar pas als
ministrers (instrumentistes) i als xantres (cantants). El segle XIV coneix el
naixement del primer humanisme; a partir d’aquest moment, els aspectes
profans comencen a prendre un paper dominant en el món de les arts. A
diferència de l’ars antiqua, gran part de la producció musical es trasllada dels
centres religiosos a les cases de la noblesa. Coneixem amb força precisió la
música a la cort del rei Pere III (i per proximitat la de la Joan I d’Empúries).
Amant de les arts i mecenes de músics, per la cort desfilaren els ministrers i
chantres més brillants de l’època fins a convertir la Corona d’Aragó en un
dels punts de referència de les manifestacions musicals europees.
Durant el regnat de Pere III el Cerimoniós, a part de la mateixa capella de
músics, hi havia la de la reina, i la dels infants Joan i Martí. Els músics,
procedents de tots els racons d’Europa, van facilitar que les principals
innovacions musicals s’escampessin arreu dels dominis de la corona. L’ars
nova i després l’ars subtilior eclipsaren la tradició trobadoresca, i les noves
formes musicals –sobretot balades i rondells– foren les més emprades pels
compositors dels segles XIV i XV a també a la Corona d’Aragó. És tan
important l’ambient artístic al principat en aquests moments que l’ars
subtilior, estil musical derivat de l’ars nova francesa, neix i es desenvolupa
sobretot en tres corts meridionals: la cort papal d’Avinyó, la dels reis d’Aragó
(la cort de Pere III i sobretot la de Joan I) i la cort del comte de Foix (1378-
1394).
Guillaume de Machaut, el màxim representant de l’ars nova francesa, era un
dels autors admirats a la cort d’Aragó: el 1380 l’Infant Joan demana a la
seva sogra, duquessa de Bar, un «romanç de Machaut», i diverses cartes de
Violant entre 1386 i 1390 ens presenten una reina lectora de Machaut i
posseïdora de llibres seus. En aquests moments, segons els documents de la
Corona un tal Jaquet de Boluyna, ministrer de corda italià, estigué al servei
de Pere III el Cerimoniós. Per les dades que tenim, és molt probable que
aquest personatge fos Jacopo da Bologna, un dels compositors de més renom
del trecento italià, admirat per la qualitat de les seves obres. Difícilment
sabrem si Jacopo de Bologna vingué mai a Castelló d’Empúries acompanyant
els comtes o el rei Pere, però ben segur que la seva música com la dels altres
grans noms del moment s’interpretà en els salons de la noble gent de la
capital comtal.
- Comte i cronologia:
EL COMTE JOAN I D’EMPÚRIES (1364-1396).
El comte Joan I el Vell era fill del comte Infant Ramon Berenguer i de Blanca
de Tàrent; fou un brillant personatge del seu temps, cèlebre per la seva
il�lustració i fastuositat i fou a més el cinquè President de la Generalitat de
Catalunya (1376); el seu temps coincidí amb els regnats dels reis Pere III el
Cerimoniós (1336-1387) i Joan I el Caçador (1387-1396). El seu epistolari
amb el Papa, els reis de França, Castella i Anglaterra, el duc de Berri, el duc
de Borgonya o el comte d’Armagnac palesa una remarcable elegància
literària ensems que les relacions d’un gran magnat i home de món, i les
seves compres de joies i vaixella o el caprici de fer-se edificar l’any 1370 una
habitació en el niu d’àligues del castell de Sant Salvador de Verdera1, els
gustos refinats d’un pre-renaixentista.
L’inquisidor gironí fra Nicolàs Eimeric li dedicà un dels seus tractats (versus
qui determinatum diem consummationis saeculi contingunt) el 25 de març de
1395, que segons un còdex contemporani amb tretze tractats d’aquest autor
duia per títol Contra prefigentes certum tempus finis mundi. El seu conseller,
fra Bernat Estruch, abat de Roses, de Sant Pere de Rodes i de Banyoles, li
dedicà també un altre tractat contra alquimistes. I, des d’un altre punt de
vista, al comte Joan correspon la glòria de l’acabament de la magnífica
catedral. El comte volia fer de Castelló una veritable ciutat amb catedral i seu
1 El comte Joan I acabà comprant la castlania del castell de Sant Salvador de Verdera a Albert Satrilla per 6.000 sous el 21 de desembre de 1374 (MONTSALVATGE, 1917, 198).
episcopal, però novament, com uns quants anys abans amb el seu oncle
l’Infant Pere I, l’oposició del bisbat de Girona, ciutat del rei, trencà d’arrel les
seves il�lusions.
Fill del seu temps, aquest magnat fastuós i refinat tenia encara quelcom de
feudal i va donar el sorprenent espectacle de la darrera lluita del comtat
d’Empúries contra la monarquia, tot i que ell, a més de cunyat i cosí germà,
era el propi gendre del sobirà. En efecte, vidu de Blanca, filla del rei Pere de
Sicília i germana de la reina Elionor, muller de Pere III, es casà en segones
núpcies amb Joana, filla d’aquest darrer. El casament es celebrà a Barcelona
amb grans festes l’any 1373 i el comte Joan sempre havia donat mostres de
la seva lleialtat, sobretot quan el 1364 lluità valentament a València i a Aragó
contra la invasió castellana. Però, com si el contacte amb la terra
empordanesa hagués acabat per empeltar-lo d’aquell esperit independentista
i rebel dels comtes de la primera raça, Joan I reproduí amb remarcable
exactitud la vella i tràgica història de Ponç Hug I, gosant enfrontar-se amb
un dels reis més enèrgics i puixants de la Corona d’Aragó. També ara, com
dos-cents cinquanta anys enrere, l’afer començà (1381) per un conflicte amb
un petit senyor del comtat, Bernat Alemany d’Orriols, i segurament no hauria
arribat a tenir més importància que la d’un senzill incident entre senyor i
vassall si no hagués estat la circumstància de ser el d’Orriols parent de la
novella reina, l’empordanesa Sibil�la de Fortià. El rei Pere III va intervenir en
ajuda de Bernat Alemany i obligà el comte a acceptar una treva humiliant en
el seu castell de Bellcaire.
Donació atorgada l’any 1345 per l'Infant Ramon Berenguer a favor del seu fill Joan del comtat d'Empúries. ADM, Fons comtat d’Empúries, doc. 329 vº (1345).
Però el comte Joan, com abans Ponç Hug I, cercà la revenja i va creure
arribada la seva hora tres anys més tard, en ocasió de negar-li Bernat
Alemany certes obligacions feudals pel castell de Foixà. Joan I d’Empúries va
combatre aquesta força emprant àdhuc, i qui sap si per primera vegada a
l’Empordà, bombardes. Ja declarat en franca rebel�lia, acollí els germans
Cervelló, perseguits pel monarca com a culpables de la mort d’un seu
conseller, Castelló de Mallorques, i va desoir els requeriments de les Corts, que
havien imposat una treva entre els combatents.
Mobilitzats contra ell els pobles de l’Empordà, només obeí les ordres del rei la
vila de Torroella de Montgrí, i el comte va poder vèncer fàcilment aquesta
petita host. Llavors el mateix sobirà es presentà ràpidament a Figueres amb la
reina Sibil�la i un bon acompanyament militar. El rei cità el comte a la seva
presència; però, en lloc d’obeir, Joan d’Empúries va enviar ambaixades als
ducs de Berry i Armagnac, al vescomte de Castellbò i fins al Papa d’Avinyó
cercant la seva aliança, mentre l’exèrcit reial anava ocupant una a una les viles
i forces de l’Empordà. Aleshores la comtessa Joana intentà un acostament
entre el seu pare i el seu marit, o, almenys, aconseguir del primer unes
condicions menys dures per al segon. Es presentà, doncs, davant el seu pare a
Figueres, però les seves paraules varen exasperar el vell i bronquinós
monarca, fins al punt de donar una forta bufetada a la seva filla en presència
de la Cort. La comtessa devia estar malalta, o potser havia heretat del seu
pare el temprament colèric, propens als cops de sang. El fet és que va morir
tot just arribada a Castelló, i el seu marit, desesperat, va jurar-li en el seu llit
de mort que “metria [al rei] tants xiripeus que ell serà envaït e per aquest cap
tu hi veuràs la Corona”, paraules que, si són certes, reflectirien en Joan
d’Empúries unes ambicions de molt més ampla volada.
Un escamot de 500 gascons arribà, en efecte, a Castelló, i el rei hagué de fugir
precipitadament a Besalú. Però els auxiliars del comte, malgrat que havien
jurat solemnement a l’església de Verges captenir-se amb correcció,
cometeren tota mena d’excessos. Molts pobles com Gualta, Sobrestany, Sant
Feliu de Boada, etc. Foren destruïts. Torroella fou presa a l’assalt per les forces
del comte i Ullastret ho fou a sang i foc per les del rei. Poblacions que no
pertanyien al comte com Cruïlles, Peratallada i Begur, que eren del senyor de
Cruïlles, es declararen contra el rei, la qual cosa sembla demostrar que la
causa comtal era popular entre els empordanesos. Per la primavera, un reforç
de 1500 ultrapirinencs fou desfet pel primogènit, el futur rei Joan I, el
capteniment del qual durant els mesos anteriors havia estat sospitós.
En el procés que es seguí al comte hi ha proves d’una comprometedora relació
entre l’Infant i ell. Més tard, però, el seu pare degué fer-lo canviar d’opinió, i
ara el seu triomf damunt els auxiliars estrangers del comte féu girar la sort de
la guerra. Durant l’estiu, molts pobles es donaren al rei i finalment fou
assetjada la mateixa capital, mentre el comte fugia a Roses i embarcava cap a
Avinyó a la recerca de nous reforços. Però els castellonins, esgotats tots els
mitjans de resistència, varen capitular després d’una heroica defensa i amb la
promesa de conservació de llurs privilegis. Pere III declarà el comtat
incorporat a la Corona d’Aragó, però un any més tard, a precs del Sant Pare i
altres amics del comte, el perdonà i li retornà el comtat (1387).
Mort el rei aquest mateix any, el seu fill Joan I va instruir un nou procés contra
Joan d’Empúries, qui sap si per punir-lo de les acusacions de complicitat que
havia llançat contra ell en les seves declaracions judicials. A començaments de
l’any 1388 el rei Joan es disposava a envair el comtat davant la negativa del
comte a comparèixer en judici. El sobirà comptava amb les hosts de Catalunya
i 200 mercenaris estrangers, i tenia a Castelló “espies bones e feels” a sou del
veguer de Girona. Malgrat tot, la sentència del 1389 fou favorable al comte, i
va seguir, llavors, una època de bona amistat entre ell i el sobirà. Aquell ajudà
el rei a rebutjar la invasió armanyaguesa i en l’organització de l’expedició de
Sardenya que per aquest temps preparava Joan I sembla que havia
d’embarcar el mateix hereu del comte d’Empúries. Segons Francesc
Montsalvatge el comte Joan, seguint l’exemple del seu pare i del seu oncle,
professà el 1396 en el convent de predicadors de Saragossa i hi morí el 1399.
Però hom sap que pel maig de 1395 el rei convocava el seu exèrcit a Figueres
per dirigir-se contra el comte “per fer execució que per justícia devem fer”, i
que el 1396, en produir-se la invasió de Mateu de Foix, el comte Joan I,
sospitós de complicitat amb ell, fou pres i conduït a Castellví de Rosanes, on
va morir captiu per l’abril de 1398.
Una il�lustració manuscrita de la Biblioteca Medicea Laurenziana de
Florència, la imatge promocional del XXIV Festival Terra de Trobadors
2014.
La imatge procedeix del Còdex Squarcialupi, una important antologia de
composicions musicals de l’època medieval. L’Ajuntament de Castelló
d’Empúries, conjuntament amb la Coordinadora Municipal del Festival Terra de
Trobadors, ha escollit per a la XXIV edició del Festival Terra de Trobadors 2014
dedicat enguany a “La Música a l’Edat Mitjana” una imatge manuscrita del
Còdex Squarcialupi, un manuscrit il�luminat que es conserva a la Biblioteca
Medicea Laurenziana de Florència, a Itàlia.
El Còdex Squarcialupi és l’antologia musical més gran i més refinada de l'ars
nova italià i conté més de 350 composicions, la major part de les quals són
cançons seculars (ballata, caccia i madrigal) datades entre 1340 i 1415. El
còdex fou elaborat amb la voluntat de recollir un repertori artístic i musical que
en el moment de la còpia del manuscrit ja estava caient en l’oblit i és, en
aquest sentit, el gran testimoni amb una amplitud sense precedents fins al
moment de l’obra dels compositors del Trecento italià, l’estil musical del
predominant durant el segle XIV, amb autors com Francesco Landini, Giovanni
da Cascia, Jacopo da Bologna o Gherardello da Firenze, entre molts altres, que
influí en els nous estils musicals que operaven a la Corona d’Aragó i també a la
cort dels comtes d’Empúries durant el segle XIV, entre els quals el comte
d’Empúries Joan I el Vell (1364-1396).
Compilat a Florència al monestir de Santa Maria degli Angeli al voltant dels
anys 1410-1415, probablement sota la supervisió de Paolo dóna Firenze, el
codi pren el nom d'un dels seus propietaris, el famós organista de la catedral
de Florència Antonio Squarcialupi. Posteriorment el còdex passà a la Biblioteca
Palatina i finalment a la Biblioteca Medicea Laurenziana de Florència on es
conserva en l’actualitat. Les il�luminacions del còdex estan fetes en or, vermell,
blau i porpra, i la imatge escollida pertany a un dels darrers folis del manuscrit
que va ser preparat i pautat per a contenir l’obra d’un altre autor. Les imatges
i il�lustracions, encara que idealitzades, aporten molta informació dels autors,
ja que segons el tipus de vestit es pot saber si pertanyien o no al clergat.
L’Ajuntament de Castelló d’Empúries destaca l’especial col�laboració dels
responsables de la Biblioteca Medicea Laurenziana de Florència, que han
facilitat la tasca per a obtenir el permís corresponent per a publicar la imatge
manuscrita del Còdex Squarcialupi per al XXIV Festival Terra de Trobadors
2014, enguany dedicat a l’art musical durant l’època medieval en temps del
comte Joan I.
(Firenze, Biblioteca Medicea Laurenziana, Ms. Med. Palat. 87, c. 195v - MiBACT)
ACTES PRINCIPALS
EL CICLE DE CONFERÈNCIES “MIQUEL PUJOL CANELLES” AMB
RECONEIXEMENT DE CRÈDITS DE LLIURE ELECCIÓ PER LA
UNIVERSITAT DE GIRONA.
L’Àrea de Patrimoni Històric de l’Ajuntament de Castelló d’Empúries i l’Institut
de Llengua i Cultura Catalanes de la Universitat de Girona organitzen de forma
conjunta, gràcies al conveni de col�laboració vigent des de l’any 2000 i
actualitzat l’any 2010, el Cicle de Conferències “Miquel Pujol Canelles”
del XXIV Festival Terra de Trobadors 2014 a càrrec de destacats especialistes i
professors universitaris, al voltant de la mateixa temàtica cultural del festival.
El cicle de conferències tindrà lloc els dies divendres 12 de setembre i el
dissabte 13 de setembre de 2014, i de fet la primera conferència sol ser l’acte
inaugural del Festival Terra de Trobadors. Com a tercer consecutiu, la
Universitat de Girona reconeeix l’assistència per part d’estudiants universitaris
al Cicle de conferències del Festival Terra de Trobadors amb ½ crèdit de
Lliure Elecció R-1 (codi 3100003751), equivalent a 15 hores lectives.
D’aquesta manera es promou l’assistència al festival i al cicle de conferències
d’un públic especialitzat i universitari, que complementa l’oferta cultural i
lúdica del públic majoritari del festival.
El Cicle de Conferències des de l’edició de 2012 du el nom del filòleg i
investigador castelloní Miquel Pujol Canelles (Castelló d’Empúries, 1927 –
Girona, 2011), reconegut estudiós especialista en la poesia dels trobadors i en
la història de la comunitat jueva castellonina, autor d’una important obra
bibliogràfica local amb títols com La poesia occitanocatalana de Castelló
d’Empúries. Recull de poemes de final del segle XIII i primer terç del XIV, o La
conversió dels jueus de Castelló d’Empúries, entre moltes altres obres.
REVISTA MOT SO RAZO (núm. 13).
El divendres 12 de setembre de 2014 després de la conferència inaugural del
festival, està prevista la presentació del número 13 de la revista Mot so
razo, una important publicació cultural periòdica coeditada entre la Universitat
de Girona (Institut de Llengua i Cultura Catalanes, secció Francesc Eiximenis) i
l’Ajuntament de Castelló d’Empúries.
La presentació anirà a càrrec de la sra. Miriam Cabré, Doctora en Filologia
Romànica, professora i membre de l’ILCC de la Universitat de Girona, i
coordinadora del contingut de la revista Mot so razo. La revista Mot so razo és
una publicació cultural anual de caire científic i universitari que té per objectiu
fonamental la divulgació de la cultura i la societat medieval en general, i
concretament de la lírica medieval trobadoresca. El nou número de la
publicació, el número 13 de la revista, conté sis articles en total i dedica el
dossier central a diversos aspectes de la literatura medieval, enguany en
homenatge al desaparegut filòleg i especialista en els trobadors Martí de
Riquer Morera, de qui es compleix el centenari del seu naixement (1914-
2013).
SOPAR MEDIEVAL.
El Sopar Medieval és una de les activitats més conegudes del Festival Terra de
Trobadors, ja que des dels seus inicis ha encapçalat el programa d’activitats i
ha captat l’atenció de milers de persones des de fa 23 anys. El marc
incomparable de l’antic Palau dels Comtes i Convent de Sant Domènec esdevé
anualment l’escenari del sopar encapçalat pels Comtes d’Empúries. El sopar
compta amb un espectacle sense fi: comtes, cavallers, dames, trobadors,
joglars, malabaristes i bufons teatralitzen un autèntic sopar d’època on no hi
pot faltar la màgia i l’encant d'un passat ja molt llunyà. El pati del Palau comtal
acull a més de quatre-cents convidats d’honor i comensals forans que, vestits
obligatòriament de l’època medieval, gaudiran d’una experiència inoblidable.
El sopar medieval intenta recrear de la millor manera possible els grans àpats i
sopars que durant els segles medievals els comtes i senyors feudals oferien
per festejar qualsevol esdeveniment important del comtat d’Empúries. El sopar
medieval és una activitat organitzada per l’entitat castellonina Comissió de
Reis, els membres de la qual cuinen, serveixen i vetllen perquè en tot moment
el sopar sigui tot un èxit.
MERCAT MEDIEVAL.
La Llotja, la plaça de la Basílica de Santa Maria i la Plaça Jaume I, en ple
centre històric, són els escenaris del cèlebre Mercat Medieval del Festival Terra
de Trobadors de Castelló d'Empúries. Una gran quantitat de parades
d'artesans i comerciants posen a la venda els seus productes de l'època amb el
sistema de pagament de l'època, la moneda medieval comtal d'Empúries, un
requisit imprescindible per poder adquirir tota mena de productes del comtat
d'Empúries a l'Edat Mitjana.
El visitant pot bescanviar els diners d'or, el mig diner d'or, els diners de
bronze, el mig diner i la peça petita, reproduccions de la moneda en ús durant
la baixa edat mitjana a la capital del comtat d'Empúries. El Mercat Medieval és
sense dubte un dels actes més atractius, característics i multitudinaris del
festival.
ATUACIONS DE CARRER.
El Festival Terra de Trobadors compta cada any amb un gran nombre
d’actuacions de carrer. L’Ajuntament de Castelló d’Empúries i l’organització del
festival mantenen els grups capdavanters i més valorats en edicions passades
del festival, com són: Berros de la Cort, Alma Cubrae, Excalibur, L’Os Pedrer,
etc. En les darreres edicions, s’ha prioritzat la diversificació i distribució
equitativa de les actuacions i dels llocs corresponents, i s’ha passat d’una
estructura lineal (tres places) a una estructura amb forma de teranyina que
engloba molts més sectors físics del centre històric, tot millorant la vialitat i
evitant les aglomeracions.
ENTITATS LOCALS.
Cal destacar també com a tret distintiu del Festival Terra de Trobadors, la
participació i la implicació de les diverses entitats culturals noves de la vila en
l’organització i realització del festival. Cal destacar que el gran èxit de Terra de
Trobadors es deu, en bona part, a la gran participació, implicació i col�laboració
ciutadana, sobretot al gran nombre d’entitats i associacions que hi participen
activament, juntament amb la seva oferta cultural i el seu rigor històric. Les
entitat que en les darreres edicions han participat al festival, ja sigui
organitzant activitats o col�laborant són les següents:
AEiG Xot’s, AMPA Escola Ruiz Amado, Arquers del Comtat, Associació Cultural i
d’Esbarjo, Bugaderes, Club Futbol Esplais, Club Handbol Esplais, Club Esportiu
Empuriabrava, Club Rem Empuriabrava, Colla Gegantera, Comerç Vila de Castelló
d’Empúries, Comissió de Reis, Coral Castellonina, Cort Comtal, El Tamariu, Els Senyors
del Foc, Esbart Dansaire, Grup Cavallista, Grup Cultural Comtat d’Empúries, Grup de
Dones Somni, Oncolliga Girona, Parròquia de Santa Maria, Penya Madridista, Serfs de
la Gleva, Taverna dels Ximples, Templers de Castelló, Tequatre, Vailets de l’Empordà,
Veïns de la Plaça de la Llana.
CURSOS DE FORMACIÓ RELACIONATS AMB EL FESTIVAL TERRA DE
TROBADORS.
Durant els mesos de maig i juny de 2014, l’Ajuntament de Castelló d’Empúries
a través de l’Escola Municipal de Música “Antoni Agramont” ha organitzat el
curs “Com sona la música medieval”, en base a la temàtica i a l’edició del
XXIV Festival Terra de Trobadors 2014.
SEMINARI INTERNACIONAL “ELS TROBADORS I EL PATRIMONI CULTURAL”
Conferència “El llegat musical dels trobadors a la Corona d’Aragó”
Coincidint amb la temàtica cultural de la XXIV edició del Festival Terra de
Trobadorsd’enguany dedicat a “La Música a l’Edat Mitjana”, l’Àrea de Patrimoni
Històric de l’Ajuntament de Castelló d’Empúries organitza la conferència “The
music legacy of the troubadours in the crown of Aragon” (“El llegat
musical dels trobadors a la Corona d’Aragó”) a càrrec de la Dra. Maricarmen
Gómez Muntané, professora de Musicologia de la Universitat Autònoma de
Barcelona (UAB), en el marc del Seminari Internacional Els trobadors i el
patrimoni cultural de la STANDFORD UNIVERSITY (EUA) coordinat pel
musicòleg Gérard Zuchetto. La conferència tindrà lloc el dilluns 30 de juny de
2014 a les 11 h del matí, a la capella de Santa Clara. Col�labora: Institut de
Llengua i Cultura Catalanes (ILCC), UdG.
PARTICIPACIÓ I ASSISTÈNCIA
XXIII FESTIVAL TERRA DE TROBADORS 2013 Relació d’assistència i comparació amb l’assistència de 2012: 2013 2012 SOPAR MEDIEVAL
pagament 180 360 convidats (protocol/premsa) 76 72
Pennautier 13 18 artistes 30 -
ENTAULATS 299 450 personal 20 110
servei 52 52 TOTAL 371 612 -39,37%
CONCERTS DE MÚSICA
gratuïts capella Santa Clara 170 (2) 155
dissabte 7, basílica gratuït 200 200 coral
castellonina
diumenge 8, basílica gratuït 750 750 missa
gregoriana
diumenge 8, basílica (capella Dolors) gratuït 60 - Veus Aspres
TOTAL 1.180 1.105 6,78 %
MUSEU CÚRIA-PRESÓ + EXPOSICIÓ “CAMINS DE TROBAR” dijous 5 - 22
divendres 6 54 54 dissabte 7 92 357
diumenge 8 119 680 TOTAL 265 1.113 -76,19 %
ALTRES EXPOSICIONS
“1213, la batalla de Muret” - Alma Cubrae 1.000 - “Silencios. Capitán Trueno” - Biblioteca 50 -
“Eines antigues del camp” - CHE 500 500 TOTAL 1.550 - -
ECOMUSEU-FARINERA
TOTAL 247 168 47,02%
MUSEU PARROQUIAL BASÍLICA
TOTAL 159 154 3,24 %
OFICINES MUNICIPALS DE TURISME dijous 6 173 179
divendres 7 496 436 dissabte 8 751 638
diumenge 9 640 676 TOTAL 2.060 1.929 +6,79%
VISITES GUIADES OMT
TOTAL 100 40 +150%
RECAPTACIÓ OMT
entrades Museu Cúria-Presó 400,00 € 820,00 €
venda material 85,00 € 58,00 €
visites guiades 100,00 € 30,00 €
TOTAL 585,00 € 908,00 € -35,57%
CICLE DE CONFERÈNCIES
1a, dijous 5 58 66
2a, divendres 6 36 33
3a, dissabte 7 matí 18 42
4a, diumenge 8 tarda 72 34
TOTAL 184 175 +5,14%
Estudiants reconeix. crèdits lliure elecció UdG 5 4 +25%
PERSONAL AJUNTAMENT Organització, atenció i cobertura actes
Cultura/Festes 2 2 Patrimoni Històric 1 1
OMT 6 7 Alcaldia 2 2
Gestió d’Espais Públics 8 9 Altres àrees 5 5
TOTAL 24 26 -7,69%
Pre-PROGRAMACIÓ
DIVENDRES 12/09/2014
• 18:00h Cicle de Conferències “Miquel Pujol Canelles”
Conferència inaugural del festival “La música medieval en temps del
comte Joan I (1364-1396)”, a càrrec de la Dra. Maricarmen GÓMEZ
MUNTANÉ, professora de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB)
Lloc : Capella del Convent de Santa Clara / Ajuntament de Castelló
d'Empúries i Universitat de Girona
Reconeixement de 1/2 crèdit de lliure elecció (UdG)
• 19.00 h Presentació de la revista MOT SO RAZO (núm. 13), a càrrec
de la Dra. Miriam CABRÉ, de l’Institut de Llengua i Cultura Catalanes (ILCC)
de la Universitat de Girona.
• 22.00 h Sopar Medieval
Lloc : Pati del Palau dels Comtes / Comissió de Reis i Cort Comtal
DISSABTE 13/09/14
• Tot el dia Mercat Medieval (ús de moneda comtal)
• Matí: Cicle de Conferències “Miquel Pujol Canelles”
Lloc : Capella del Convent de Santa Clara / Ajuntament de Castelló
d'Empúries i Universitat de Girona
Reconeixement de 1/2 crèdit de lliure elecció (UdG)
• Tarda Torneig Medieval - Memorial Fernando Arnau
Lloc : Camp de l'Hort d'en Negre / Grup Cavallista
• Durant tot el dia: actuacions d’animació de carrer, concerts de música,
teatre i activitats infantils
DIUMENGE 14/09/14
• Tot el dia Mercat Medieval (ús de moneda comtal)
Lloc : Plaça Joan Alsina i Plaça Jaume I / Ajuntament de Castelló
d'Empúries
• Durant tot el dia: actuacions d’animació de carrer, concerts de música,
teatre i activitats infantils
• 21 h Cloenda del Festival
Amb tots els grups i entitats participants
Àrea de Patrimoni Històric Juny de 2014
AJUNTAMENT DE CASTELLÓ D’EMPÚRIES Plaça del Joc de la Pilota, 1
Telf. +34 972 25 04 26 [email protected]
www.castello.cat www.castelloempuriabrava.cat
Àrea d’Alcaldia Telf. +34 972 25 01 30 [email protected] [email protected]
Àrea de Cultura i Festes
C/ Carbonar, s/n (Convent de Santa Clara) Telf. +34 972 25 04 29
Àrea de Patrimoni Històric Plaça Jaume I, s/n (Cúria-Presó)
Telf. +34 972 25 08 59 [email protected]
www.terradetrobadors.cat
facebook.com/festivalterradetrobadors facebook.com/ajuntamentcastello
facebook.com/castellodempuriesturisme facebok.com/empuriabravaturisme
twitter.com/Castello_Emp