TUTORIA 2n BATXILLERAT

CURS 2012 - 2013

ALUMNE: TUTOR PERSONAL:

ÍNDEX

pàg.

Estructura de 2n de batxillerat 3

Per aconseguir millors resultats 4

L’avaluació a 2n de batxillerat 10

I després què? 11

Les proves d’accés a la universitat (PAU) 12

Preferència d’admissió 14

Preguntes davant l’elecció d’uns estudis superiors 15

Radiografia a les dotze les universitats de Catalunya 17

Pla Bolonya 19

Notes de tall juny 2012 Annex 1 pàg. 24

Cicles formatius de grau superior Annex 2 pàg. 30

Ponderació de les matèries de modalitat per a l’accés a la universitat, curs 2012 – 2013

Annex 3 pàg. 33

ESTRUCTURA DEL BATXILLERAT

Llengua Catalana i literatura 3 Llengua Catalana i literatura 3

Llengua Castellana i literatura 3 Llengua Castellana i literatura 3

Llengua Estrangera 3 Llengua Estrangera 3

Filosofia i ciutadania 2 Història de la filosofia 3

Ciències per al món contemporani 2 Història 3

Educació física 2 Tutoria 1

Tutoria 1

Matemàtiques 4 Matemàtiques 4

Física/Ciències de la Terra 4 Física/Ciències de la Terra 4

Tecno Industrial/Biologia 4 Tecno Industrial/Biologia 4

Química/Dibuix/Optativa 4 Química/Dibuix/Electrotècnia 4

2n Idioma (Francès) 4

Estada a l'Empresa 4

Psicologia i sociologia 4

Ma

tèrie

s

Op

tativ

es

1r CURS 2n CURSM

atè

ries

Co

mu

ne

sM

atè

ries

Mo

da

lita

t

CIÈ

NC

IES

I T

EC

NO

LOG

IA

Llengua Catalana i literatura 3 Llengua Catalana i literatura 3

Llengua Castellana i literatura 3 Llengua Castellana i literatura 3

Llengua Estrangera 3 Llengua Estrangera 3

Filosofia i ciutadania 2 Història de la filosofia 3

Ciències per al món contemporani 2 Història 3

Educació física 2 Tutoria 1

Tutoria 1

Llatí / Economia de l'Empresa 4 Llatí / Economia de l'Empresa 4

Grec / Matemàtiques Apl. C. Socials 4 Grec / Matemàtiques Apl. C. Socials 4

Literatura catalana/Economia 4 Literatura Catalana/ Geografia 4

Història Món Cont. / Optativa 4 Història de l'Art 4

2n Idioma (Francès) 4

Estada a l'Empresa 4

Psicologia i sociologia 4

Ma

tèrie

s

Op

tativ

es

1r CURS 2n CURS

Mat

èrie

s

C

omu

nes

Ma

tèrie

s M

odal

itat

HU

MA

NIT

AT

S I

CIÈ

NC

IES

SO

CIA

LS

PER A ACONSEGUIR MILLORS RESULTATS Primer de tot s’ha de partir del coneixement personal, saber quina és la capacitat

intel·lectual, la capacitat d’atenció, la memòria, la voluntat, etc. A partir d’aquesta

coneixença es pot encarar l’estudi d’una manera o d’una altra, i es pot saber també

en què podem tenir dificultats, i quines han de ser les actuacions per a superar-les.

Elements que s’han de tenir en compte:

A) PLANIFICACIÓ

Pot ser a llarg termini : curs, trimestral, mensual (lliurament de treballs, exàmens

d’avaluació o finals, terminis de lectures de llibres, etc. ) i a curt termini : dia i

setmana (saber quines matèries són més difícils, quines requereixen més dedicació,

per quines s’ha de començar, què s’ha de lliurar, què s’ha d’estudiar, exercicis a fer,

etc.).

També s’ha de preveure si es necessitarà reforç extern per superar una

determinada matèria. Si es creu necessari s’haurà d’utilitzar. S’ha de tenir en compte

que ha d’aclarir dubtes, però mai no ha servir per fer els deures.

B) CONDICIONS FÍSIQUES

- Ventilació : el lloc d’estudi no pot ser tancat, hi ha de circular l’aire.

- Temperatura : no pot ser gaire calent ni gaire fred, ha de tendir cap al fred.

- Il·luminació : és preferible la llum natural a l’artificial. No pot ser ni molt brillant, ni

molt forta, ni molt fluixa, pot provocar fatiga als ulls i produir mal de cap. A més, si ets

dretà, la llum t’ha d’arribar de l’esquerra, i, si ets esquerrà, de la dreta.

- Silenci : és la condició fonamental, no treballis amb música, TV, ràdio, Internet, etc.

- Postura : la cadira no pot ser ni gaire dura ni gaire tova, ni alta ni baixa. La taula ha

de permetre recolzar-hi l’avantbraç sense torçar la postura. Amb els peus a terra, la

cuixa i la cama han de fer un angle recte. L’esquena ha d’estar recta. Una mala

postura pot produir, a la llarga, temps lesions com desviacions de columna,

deformacions òssies i, a curt termini, dolors musculars al coll, esquena i espatlla. És

convenient canviar de postura de tant en tant.

- Altres condicions : l’alimentació ha de ser sana i els sopars lleugers, la roba ha de

ser còmoda, el llit no ha de ser ni gaire tou ni gaire dur, l’horari d’estudi i/o treball no

pot ser intempestiu ni es pot realitzar després d’un esforç físic.

C) ELS APUNTS

Els avantatges de prendre apunts a classe poden ser els següents:

- Ajuden a memoritzar un tema.

- Recorden els conceptes que s’han dit a classe.

- Permeten repassar més fàcilment una matèria.

- Afavoreixen la concentració, s’està més pel que diu el professor.

Passos a seguir:

1. Primer s’ha d’escoltar per diferenciar els diversos tons de veu i captar les idees o

idea principal, després s’ha de comprendre i a l’últim s’ha d’escriure . No s’ha de fer

mai, primer escoltar i després escriure com si fos un dictat.

2. Presentació dels apunts: han de tenir marges amplis, l’espai entre línies ha de

ser generós per poder-hi posar, si és necessari, opinions, ampliacions, per omplir

buits, aclarir dubtes, etc. S’han de destacar els apartats o idees més importants,

s’han de numerar i datar els diferents fulls i, sobretot, la lletra ha de ser

suficientment entenedora .

3. No s’ha d’escriure tot el que diu el professor ni utilitzar les seves paraules, s’han

d’utilitzar paraules pròpies , habituals, intentant de mica en mica, incorporar

vocabulari específic i culte. Sí que hem d’anotar al peu de la lletra: definicions, noms

tècnics, dates, fórmules... No hem d’anotar allò que sigui anecdòtic i superficial.

4. Podem utilitzar signes i abreviatures . Cal tenir en compte que només s’han

d’utilitzar en els apunts, mai en exàmens ni treballs . Cadascú pot inventar el seu

propi codi, però cal dominar-lo. Exemples de signes: =, +, -, x, %. Exemples

d’abreviatures: tb (també), pq (perquè), p.ex (per exemple), jq (ja que), - acabat en

ment...

5. Després de classe, i amb tranquil·litat, cal repassar els apunts per: comprovar

que s’entenen, corregir els errors, ampliar-los, passar-los a net, si cal, i donar-los una

organització definitiva.

D) LA MEMÒRIA

Hi ha diferents tipus de memòria: verbal (facilitat per a recordar resums, lectures,

conferències, explicacions del professor...), visual (facilitat per a recordar esquemes,

dibuixos, gràfics, etc.), auditiva , etc.

Es divideixen en: memòria immediata (retenim el missatge durant poc temps, de 24

a 48 hores, després desapareix), memòria a curt termini (retenim el missatge més

temps, per exemple, si llegim un text amb atenció, el podem recordar durant un cert

temps, encara que limitat) i memòria a llarg termini (retenim el missatge durant tot

el temps, per exemple, els noms de les coses, telèfons...).

Per ser un bon estudiant no cal ser un gran memoritzador. És millor estudiant qui

entén les coses que el qui les sap de memòria.

Però la memòria és molt important si es posa al servei de l’aprenentatge. És per això

que s’ha de conèixer el seu funcionament per poder recuperar després la informació

i no caure en l’oblit el que s’ha estudiat.

Funcionament de la memòria i capacitat d’oblidar .

1. Si només s’ha memoritzat sense entendre-ho gaire, a curt termini es pot recordar

força, però aviat, a partir del segon o tercer dia, la corba tendeix a baixar fins a no

recordar res del que s’ha memoritzat.

2. Si s’ha estudiat i desprès es repassa, el record es manté més temps, però a la

llarga també es va oblidant

3. Només el repàs constant, dies, setmanes, mesos, dóna la possibilitat de recordar

a llarg termini

Un altre element a tenir en compte és el temps dedicat a l’estudi i al descans .

No és aconsellable estudiar més de dues hores seguides sense cap descans,

aquests no han de ser ni gaire llargs, perquè desconcentren i dispersen l’atenció, ni

gaire curts, perquè no serveixen per a reposar.

La cadència de temps de descans podria ser: per cada hora d’estudi deu minuts

de repòs, que es poden aprofitar per caminar un xic, fer exercicis de relaxació i

respiració, escoltar música, tocar un instrument, trucar a un amic, menjar o beure

una mica, dutxar-se...

E) ELS EXÀMENS

Per preparar bé un examen hi ha una sèrie de normes que et poden ajudar:

- Val més estudiar poc cada dia que molt en pocs dies. Estudiar el dia o la nit abans

de l’examen només serveix per crear confusions, sí que es pot fer l’últim repàs.

- Les millors hores d’estudi són de 6 a 9 de la tarda i de 10 a 1 del matí.

- A part de fer les diferents tasques escolars i els deures, s’hauria d’estudiar un

mínim de dues hores diàries, i unes quantes més, durant el cap de setmana. Les

hores d’estudi setmanals no haurien de ser inferiors a quinze.

- Hauries d’organitzar-te el temps d’estudi i de treball. Una bona programació

d’estudi, si s’ha complert, farà que s’afronti l’examen amb seguretat.

- S’ha de tenir una hora per acabar l’estudi i el treball i complir-ho.

- L’atenció i la concentració són molt importants, procura buscar l’aïllament i el silenci

i evitar qualsevol distracció com sorolls, música, objectes de decoració, pòsters, etc.

- Tenir una bona metodologia d’estudi. El passos a seguir podrien ser:

a) Començar amb una lectura general del tema, permet comprendre el contingut i

les part que té.

b) Després vindria una lectura més lenta de les diferents parts del tema, per captar

les idees principals i realitzar-ne un esquema.

c) El tercer pas seria estudiar l’esquema i no avançar fins que no s’hagi comprès.

d) Un quart pas seria fer un repàs general de tot el tema, destacant les parts més

importants.

e) A l’últim, convé comparar l’esquema amb el contingut per corregir algun possible

error.

- Si es manté l’hàbit d’estudi, no es tindrà cap problema per superar els exàmens i

també el curs.

Davant un examen convé:

1. Abans de contestar res, procurar relaxar-se i fixar-se en totes les instruccions

donades pel professor.

2. Llegir bé totes les preguntes per estar segur del que es demana. Si hi ha dubtes,

cal preguntar-los al professor.

3. Subratllar la paraula clau de cada pregunta, fer una petita reflexió del que es

contestarà; es pot realitzar un petit esquema i, contestar només allò que es demana.

4. Començar per aquella pregunta que es domini més, sempre que sigui possible.

5. Les respostes han de ser clares i precises. Si la resposta és curta i concreta, s’ha

de justificar. Cada idea s’ha d’expressar en un paràgraf.

6. Cal tenir cura de la presentació: lletra clara i llegible, marges adequats, espai

entre línies, no fer-hi ratllades, ni fer ús de fletxes, asteriscs o xifres per

complementar la resposta, etc.

7. Distribuir el temps per poder contestar totes les preguntes. És millor contestar

totes les preguntes encara que ens deixem coses per dir, que no pas dedicar-ne

massa a una i deixar-ne altres en blanc per manca de temps.

8. Si sobra temps, no lliurar l’examen fins que s’hagi rellegit per revisar: ortografia,

sintaxi, redacció, exposició errònia de conceptes, dades, etc.

9. Recordar que no es poden fer servir abreviatures ni símbols, ni respondre amb un

esquema (si no es demana prèviament).

L’AVALUACIÓ A 2n DE BATXILLERAT Els alumnes que tinguin una o dues matèries pendents de 1r han de parlar el

més aviat possible amb el professor corresponent. El centre organitzarà exàmens de

recuperació durant l’última setmana del mes de setembre.

Si algun alumne no supera aquests exàmens, cada departament organitzarà

durant el curs unes proves per poder aprovar les matèries.

El resultat d’aquestes recuperacions constaran a l’acta de l’avaluació final.

L’avaluació serà contínua i diferenciada segons cada matèria del currículum.

Cada professor us informarà a principi de curs dels criteris que tindrà en compte a

l’hora d’avaluar.

Els resultats de l’avaluació de cada matèria s’han d’expressar mitjançant

qualificacions numèriques de zero a deu, sense decimals. Es consideraran

superades les matèries amb qualificació igual o superior a cinc.

Amb posterioritat a l’avaluació final de curs, el centre realitzarà les proves

extraordinàries de recuperació per a l’alumnat que no hagi superat totes les matèries

(els cinc darrers dies de classe del mes de juny). Els alumnes que aprovin aquests

exàmens es podran presentar a les proves de selectivitat de setembre.

Els resultats de les proves extraordinàries s’expressaran mitjançant

qualificacions numèriques de zero a deu sense decimals, o amb la menció “no

presentat” (NP) quan escaigui.

L’alumnat que no hagi aprovat la matèria de primer curs no pot ser qualificat

de la matèria de segon curs.

L’alumnat que en finalitzar el segon curs de batxillerat tingui avaluació

negativa en algunes matèries podrà:

- Matricular-se’n sense necessitat de cursar les matèries ja superades.

- Repetir tot el segon curs, si ho sol·liciten i renuncien a les qualificacions obtingudes

en totes les matèries aprovades. De l’anul·lació de les qualificacions en queden

exclosos el treball de recerca, l’estada a l’empresa i les possibles matèries pendents

de primer curs que l’alumnat hagués superat en cursar el segon curs.

Es pot donar una matrícula d’honor per a cada 20 alumnes. Podran obtenir-la

els alumnes que tinguin una nota d’expedient superior a 9.

La nota final de batxillerat s’obté per mitjana aritmètica de les qualificacions

obtingudes en les matèries de primer i de segon.

I DESPRÉS... QUÈ?

Amb la qualificació final aprovada, els alumnes podran sol·licitar el TÍTOL DE

BATXILLERAT, que els facultarà per accedir a:

a) Estudis universitaris, prèvia superació de les PAU (proves d’accés a la universitat

o selectivitat).

b) Cicles de formació professional específica de grau superior.

Nota : vegeu llistat a l’annex 3

c) Graus i estudis superiors d’ensenyaments artístics, amb la superació prèvia de la

prova corresponent.

d) Món laboral.

LES PROVES D’ACCÉS A LA UNIVERSITAT (PAU) Hi haurà dues convocatòries anuals (juny i setembre).

Les proves es realitzaran durant tres dies, en horari de matí i tarda.

S’haurà de fer una prematrícula i una matrícula.

Les proves constaran de dues parts:

FASE GENERAL (OBLIGATÒRIA). Serà la nota base d’ac cés

Constarà dels exercicis següents:

• Llengua catalana i literatura.

• Llengua castellana i literatura.

• Llengua estrangera.

• Història o Filosofia (que escollirà l’estudiant).

• Una matèria de modalitat de segon de batxillerat, que escollirà l’estudiant.

Cada exercici tindrà una durada d’una hora i mitja, amb un interval de 30 minuts

entre cada un d’ells.

La nota d’aquesta fase s’obtindrà a partir de la mitjana aritmètica dels 5 exercicis.

La nota que s’obté en aquesta fase tindrà una validesa indefinida.

FASE ESPECÍFICA (VOLUNTÀRIA). Serà el complement de la nota

d’accés

• No té un nombre fix d’exercicis, poden ser 1, 2 o 3.

• Cada estudiant es podrà examinar de matèries de modalitat de batxillerat de

coneixement, llevat de l’escollida en la fase general. Només es tindran en compte les

dues millors qualificacions.

• Cada matèria s’avalua independentment i es considera superada amb una nota

igual o superior a 5.

• L’estudiant haurà d’indicar a la sol·licitud de quines matèries s’examinarà.

• Cada exercici tindrà una durada d’una hora i mitja, amb un interval de 45 minuts

entre cada un d’ells.

• La nota que s’obté en aquesta fase tindrà validesa per als dos cursos acadèmics

següents.

SUPERACIÓ DE LA PROVA D’ACCÉS

• L’estudiant supera la prova si obté una nota igual o superior a 5 punts, com a

resultat de la mitjana ponderada de:

- 60% nota mitjana de batxillerat (s’expressarà amb dos decimals arrodonida a la

centèsima més propera i, en cas d’equidistància, a la superior).

- 40% nota de la fase general (si obté una nota igual o superior a 4 punts)

NOTA D’ADMISSIÓ ALS ENSENYAMENTS DE GRAU

Nota d’admissió = 0,6 NMB + 0,4 QFG +a M1 + b M2

NMB = Nota mitjana de batxillerat

QFG = Qualificació fase general

M1,M2 = Les dues millors qualificacions de les matèries superades de la fase

específica

a, b = paràmetres de ponderació de les matèries de la fase específica (0,1 - 0,2)

establerts per les universitats.

Nota : podeu consultar aquests paràmetres en l’annex 1 que hi ha al final del dossier.

Nota : podeu consultar les notes de tall de juny de 2011 en l’annex 2

REVISIÓ DE NOTES Si un alumne no està d’acord amb les notes obtingudes pot reclamar davant un

tribunal de revisió. Hi pot haver dos tipus de reclamació:

- Doble correcció: si entre la primera correcció i la segona hi ha una diferència

menor a dos punts, es farà la mitjana aritmètica de les dues correccions. Si la

diferència és igual o superior a dos punts, es farà una tercera correcció i la

nota final serà la mitjana aritmètica.

- Reclamació: el tribunal només tindrà en compte els aspectes formals de la

correcció.

He consultat exàmens de selectivitat? www.gencat.cat/universitats/pau http://www10.gencat.net/dursi/ca/un/pau.htm

PREFERÈNCIA D’ADMISSIÓ

En el aquest quadre trobareu les matèries de modalitat que, en el districte universitari de Catalunya, són considerades matèries de segon curs de batxillerat i, per tant, objecte d’examen a les Proves d’Accés a la Universitat, així com la seva adscripció a les diferents branques de coneixement.

Branques de coneixement

Adscripció de matèries de modalitat de segon curs de batxillerat a branques de coneixement segons ordre EDU/1434/2009, de 29 de maig (BOE 135, 04/06/2009)

Arts i Humanitats

Ciències Ciències de la Salut

Ciències Socials i Jurídiques

Enginyeria i Arquitectura

Anàlisi musical • •

Biologia • • • •

Ciències de la terra i del medi ambient

• • • •

Cultura audiovisual • •

Dibuix artístic • •

Dibuix tècnic • • •

Disseny • • •

Economia de l'empresa • • •

Electrotècnia • •

Física • • • •

Geografia • •

Grec • •

Història del art • •

Literatura catalana • •

Literatura castellana • •

Llatí • •

Matemàtiques aplicades a les ciències socials

• •

Matemàtiques • • • •

Química • • • •

Tecnologia industrial • •

PREGUNTES DAVANT L’ELECCIÓ D’UNS ESTUDIS SUPERIORS

Abans de decidir el futur acadèmic, és important plantejar-se un seguit de

qüestions:

1. Em conec prou bé?

2. M’exigeixo d’acord a les meves aptituds i habilitats?

3. Sé el que no he de fer en el curs vinent?

4. Quines són les meves matèries favorites?

5. Tinc l’hàbit d’estudiar cada dia?

6. Com puc millorar el rendiment acadèmic?

7. He de reforçar alguna matèria per a cursar els estudis que m’agradaria fer el

curs vinent?

8. Qui conec que estudia la carrera o cicle que m’agradaria fer?

9. Conec algú que treballi en allò que vull estudiar? Puc parlar-hi?

10. Hi ha companys o coneguts que aniran a la mateixa universitat o a la mateixa

població? Com s’hi desplaçaran? On residiran?

11. Podré aconseguir la nota de tall exigida?

http://www.gencat.cat/diue/doc http://accesnet.gencat.net http://www.notesdetall.com http://www.gencat.cat/diue/doc/doc_30238074_1.pdf www.educaweb.com

12. He consultat exàmens de selectivitat?

www.gencat.net/dursi/ http://www.gencat.cat/economia/ur/ambits/universitats/acces/vies/pau/examens/index.html

13. Què em convé saber de la carrera universitària o del cicle formatiu que vull

fer? (més informació a les pàgines web de cada universitat)

http://www.ub.edu/futursinousestudiants/jpo.htm www.ub.edu/csecundaria/portesobertes

www.upc.edu/acceswww.eupm.upc.es www.upf.es/estudiants www.unica.edu www.dices/com www.xtec.es/fp www.gencat.es/ense/estudis/frame5.htm

http://www.gencat.cat/economia/ur/

14. Quina és la qualitat de l’ensenyament universitari?

www.agenqua.org

15. Podré aconseguir alguna beca? Sé on adreçar-me per a demanar-ne?

http://www20.gencat.cat/portal/site/ensenyament http://www10.gencat.cat/agaur_web/AppJava/catala/index.jsp

http://www.educacion.gob.es/educacion/becas-y-ayudas.html www.oficinaempleo.com

http://www.uao.es/ca/serveis/beques-i-ajudes/ajuts-a-lestudi/postgrau/altres- ajudes-publiques-i-privades

16. Quines sortides professionals té la carrera o cicle que vull fer?

http://www.gencat.cat/temes/cat/treball.htm www.gencat.net/estudisuniv www.xtec.es/fp http://www20.gencat.cat/portal/site/ensenyament

17. Quins altres centres imparteixen el estudis que m’interessen?

http://www.crue.org/UNIVERSIDADES/

18. Conec residències, pisos d’estudiants o alguna família de la població on,

segurament, aniré a estudiar?

http://www10.gencat.cat/dursi/pdf/un/guia_orientacio_pares_i_educadors.pdf http://www.shopwiki.es/residencia-universitaria

19. Hauria de fer cursets a part dels estudis oficials?

http://www.lectiva.net/ 20. Podré fer les activitats lúdiques que m’interessen?

http://www.tujuca.com/

21. Faré alguna activitat per a guanyar-me algun diner?

http://estudiasotrabajas.blogspot.com/ http://www.educaweb.com/

RADIOGRAFIA DE LES DOTZE UNIVERSITATS CATALANES

* Universitat de Barcelona, UB, pública (Barcelona, Esplugues de Llobregat, L’Hospitalet de Llobregat, Santa Coloma de Gramanet, Terrassa) Gran Via de les Corts Catalanes, 585 08007 Barcelona Tel. 93 403 54 17 Fax 93 403 17 50 http://www.ub.edu

* Universitat Autònoma de Barcelona, UAB, pública (Cerdanyola del Vallès, Barcelona, Manresa, Sabadell, Sant Cugat del Vallès, Terrassa)

Plaça. Cívica 08193 Cerdanyola del Vallès Tel. 93 581 11 11 Fax 93 581 25 95 http://www.uab.cat

* Universitat Politècnica de Catalunya, UPC, públic a (Barcelona, Castelldefels, Igualada, Manresa, Mataró, Sant Cugat del Vallès, Terrassa, Vilanova i la Geltrú)

C. Jordi Girona, 1-3 08034 Barcelona Tel. 93 401 73 96 Fax 93 401 68 94 http://www.upc.cat

* Universitat Pompeu Fabra, UPF, pública (Barcelona, Mataró)

Plaça de la Mercè, 10-12 08002 Barcelona Tel. 93 542 22 28 Fax 93 542 17 02 http://www.upf.cat

* Universitat de Lleida, UdL, pública (Lleida, Manresa)

Plaça Víctor Siurana, 1 25003 Lleida Tel. 902 507 205 Fax 973 70 21 46 http://www.udl.cat

* Universitat de Girona, UdG, pública (Girona, Barcelona, Salt, Sant Pol de Mar, Terrassa)

Plaça Sant Domènec, 3 17071 Girona Tel. 972 41 80 46 Fax 972 41 98 44 http://www.udg.cat

* Universitat Rovira i Virgili, URV, pública (Tarragona, el Vendrell, Reus, Tortosa, Vila-seca) Campus Sescelades Edifici Serveis Comuns Av. Països Catalans, 5-7 43007 Tarragona Tel. 977 55 80 00 Fax 977 55 80 22 http://www.urv.cat

* Universitat Ramon Llull, URL, privada (Barcelona, Tarragona)

C. Claravall, 1-3 08022 Barcelona Tel. 902 053 010 Fax 93 602 22 49 http://www.url.cat

* Universitat Oberta de Catalunya, UOC, universitat no presencial (Barcelona, Lleida, Manresa, Reus, Sabadell, Salt, Sant Feliu de Llobregat, Terrassa, Tortosa, Vic, Vilafranca del Penedès, Vilanova i la Geltrú) Tel. 902 14 11 41 http://www.uoc.cat

* Universitat de Vic, UVIC, privada, (Vic, Barcelona, Mollet del Vallès)

C. Sagrada Família, 7 08500 Vic Tel. 93 881 61 77 Fax 93 889 10 63 http://www.uvic.cat

* Universitat Internacional de Catalunya, UIC, privad a, (Barcelona, Sant Cugat de Vallès) C. Immaculada, 22 08017 Barcelona Tel. 902 282 000 Fax 93 418 76 73 http://www.uic.es

Universitat Abat Oliba CEU, UAO, privada, (Barcelona)

Campus Bellesguard C. Bellesguard, 30 08022 Barcelona Tel. 93 254 09 19 Fax 93 254 09 12 http://www.uao.es

PLA BOLONYA

Suposeu que podeu estudiar la carrera en diversos països europeus, aprenent diferents idiomes i relacionant-vos amb persones de diferents cultures.

A més, que les vostres notes no depenguin d’uns quants exàmens en què us ho jugueu tot, sinó que la vostra avaluació es determinarà pel treball que desenvolupeu durant tot el curs.

A això, afegiu-hi que podeu escollir entre una gran varietat de títols que responguin a les vostres aspiracions personals i professionals, en comptes de fer-ho entre un catàleg tancat de titulacions més o menys genèriques.

I, sens dubte, que tingueu l’oportunitat d’obrir-vos camí en el mercat laboral des de la mateixa universitat, fent pràctiques de la vostra especialitat en prestigioses empreses del sector, sense necessitat de privilegis ni recomanacions.

Suposeu que rebeu ofertes de feina de tot Europa gràcies al valor de la vostra titulació en més de 20 estats europeus, i que les vostres sortides laborals s’amplien més enllà del territori espanyol.

Ja ho heu fet? Doncs aquesta és la universitat del procés de Bolonya.

Què són els crèdits ECTS?

Els European Credit Transfer System (ECTS) expressen un autèntic canvi en la metodologia de l’educació superior europea. Un model més avançat en el qual l’alumnat passa de la docència per ensenyament, basada en la recepció de coneixements, a la docència per aprenentatge, plantejada sobre el desenvolupament de competències. Aquest sistema exigirà de l’alumnat més responsabilitat en la seva

pròpia educació.

Els nous crèdits europeus valoren el temps invertit per l’alumnat per adquirir les competències del programa d’estudis. Cadascun representa entre 25 i 30 hores d’aprenentatge. Inclou no solament l’assistència a l’aula, sinó també la dedicació a l’estudi, la realització de seminaris, la resolució d’exercicis, etc.

A més, els crèdits ECTS constitueixen un veritable passaport per transitar per les universitats europees i facilita la mobilitat de l’alumnat pels diferents campus de l’espai europeu d’educació superior (EEES).. Són la moneda única que ens permet valorar els estudis superiors d’Europa amb criteris comuns.

Per què tres nivells de formació?

Per consolidar l’espai europeu d’educació superior, els sistemes universitaris han coincidit en una estructura comuna de tres nivells formatius, que faciliten a l’alumnat, personal docent i investigador poder desenvolupar el currículum acadèmic i professional a més de 40 països diferents.

Així, tots poden reconèixer i apreciar la preparació essencial del graduat (primer cicle, formació essencial), l’especialització del màster (segon cicle, especialització) i el perfil investigador del doctorat (tercer cicle, recerca), sigui quina sigui la universitat europea en la qual hagin cursat els estudis.

Grau: Els ensenyaments de grau tenen com a finalitat la preparació de l’alumnat per a l’exercici d’activitats de caràcter professional. La seva durada és de 240 ECTS, cosa que equival a quatre anys.

Màster: Els ensenyaments de màster universitari tenen com a finalitat la preparació professional avançada, orientada a l’especialització, acadèmica, professional i a la recerca.

Doctorat : La seva durada no es fixa en crèdits de recerca. S’estructura en un programa de doctorat, format per un període de formació i un de recerca (tesi doctoral)

Cada cicle condueix sempre a l’obtenció d’un títol oficial i, a més, en tots els casos, la superació d’un cicle permet l’accés al cicle següent.

Pla nou

Si ja us heu matriculat en una titulació de grau vol dir que aquesta titulació ja s’ha adaptat al procés de Bolonya i per això Bolonya és una realitat vostra.

La vostra carrera s’ha d’haver dissenyat partint de les competències que haureu d’adquirir. Les competències

estaran definides clarament en el vostre pla d’estudis i a través dels mòduls i matèries les adquirireu fruit dels resultats de l’aprenentatge.

La vostra titulació ha estat verificada per l’Agència Nacional per a l’Avaluació i l’Acreditació (d’ara endavant ANECA), que com a organisme públic dependent del ministeri vetlla perquè es compleixin els requisits per impartir els nous títols) i per això s’entendrà en l’espai europeu d’educació superior (d’ara endavant EEES).

Característiques del nou model:

• La càrrega de treball (hores de classe magistral, preparació de treballs/informes/pràctiques, estudi pel teu compte, etc.) que empreu per superar cada matèria es mesurarà en crèdits del sistema europeu de transferència i acumulació de crèdits (ECTS), els quals facilitaran la mobilitat per totes les universitats europees.

• Es reconeixerà el vostre treball en forma de crèdits per participar en activitats universitàries culturals, esportives, de representació estudiantil, solidàries i de cooperació.

• En cas que vulgueu passar a una altra titulació o canviar d’estudis , dins d’un mateix àmbit de coneixement, no perdreu ni un sol crèdit. Se us reconeixeran automàticament tots els que pertanyin a aquesta branca de coneixement. Us podreu incorporar al mercat laboral en acabar la carrera.

• S’han dissenyat itineraris de via lenta en la majoria d’estudis, de forma que qui treballa tingui més avantatges i es pugui matricular de menys crèdits per curs.

• No es prioritza tant la classe magistral, prendre apunts. Sí que té importància el que l’estudiant aprèn i sap fer; cal interioritzar la formació rebuda, orientada cap a l’adquisició de competències i habilitats . S’aposta per donar eines a l’estudiant que el capacitin per a un aprenentatge autònom que li permeti adaptar-se als canvis i posar-se contínuament al dia.

• Es valorarà cada vegada més que els titulats universitaris sàpiguin: comunicar-se correctament , expressar-se bé en públic i escriure de manera entenedora.

• El domini de l’anglès és més necessari que mai, ja que per moure’s d’una universitat a una altra i per beneficiar-se dels programes d’intercanvi com l’Erasmus, caldrà acreditar un bon nivell.

• Durant uns mesos en l’últim any d’estudis es realitzarà un període de pràctiques externes , ja si sigui en empreses, entitats o a l’Administració, per tal d’adquirir experiència per iniciar-se en la vida laboral.

• Podreu accedir a titulacions posteriors de màster i de doctorat de qualsevol universitat de l’EEES.

Què és el suplement europeu al títol (SET)?

És el document que atorga validesa comunitària al currículum acadèmic.

Consisteix en un annex de la titulació universitària en què es detallen les matèries cursades, idiomes impartits, crèdits realitzats, competències adquirides, resultats acadèmics i qualificació professional del graduat, màster o doctorat, amb els seus noms i cognoms, entre altres acreditacions fidedignes a tot Europa. Ha de contenir la informació següent:

• Dades de l’estudiant • Informació de la titulació • Informació sobre el nivell de la titulació • Informació sobre el contingut i els resultats obtinguts • Informació sobre la funció de la titulació • Informació addicional • Certificació del suplement • Informació sobre el sistema nacional d’educació superior

El SET facilita el reconeixement de crèdits a les diferents universitats europees i, alhora, acredita les capacitats adquirides per l’alumnat davant possibles ocupadors de qualsevol organització a Europa.

Erasmus

És una iniciativa que permet a milers d’estudiants i professors descobrir la dimensió universitària de l’Europa sense fronteres possibilitant la mobilitat amb ajuts econòmics i facilitats administratives. Aquí en teniu totes les possibilitats:

Mobilitat d’alumnat amb finalitats d’estudi . Ajuts destinats a permetre que l’alumnat es beneficiï educativament, lingüísticament i culturalment de l’experiència de l’aprenentatge en altres països europeus.

Pràctiques d’alumnat en empreses . Són estades durant un període de temps en una empresa o organització d’un altre país europeu, que tenen per finalitat contribuir que les persones s’adaptin a les exigències del mercat laboral a escala comunitària, mentre adquireixen experiència professional.

Mobilitat docent. Permet a l’alumnat que no pot participar en un programa de mobilitat beneficiar-se dels coneixements i de l’experiència de personal acadèmic d’altres països europeus.

Organització de la mobilitat . Aquests ajuts tenen per finalitat crear les condicions òptimes, per mitjà de mesures de suport a la qualitat, perquè l’alumnat universitari realitzin períodes d’aprenentatge en institucions d’educació superior o en organitzacions d’altres països participants.

Programes intensius . Organització de programes d’estudi de curta durada en què participen alumnat d’universitats per fomentar l’ensenyament eficaç i multinacional sobre temes especialitzats.

Cursos intensius d’idiomes. Ofereixen a l’alumnat Erasmus l’oportunitat d’estudiar l’idioma del país d’acollida durant prop d’un mes, al país d’acollida, per tal de preparar-se per al període de mobilitat.

Beques

Els estudiants amb les rendes familiars més baixes tindran accés al sistema de beques del ministeri, de la vostra comunitat autònoma, etc., que hauran de ser portables (és a dir, que si us n’aneu a un altre país de l’EEES a estudiar hi mantindreu aquesta beca), a més de les beques Erasmus i altres de la vostra pròpia universitat. Aquí tens totes les convocatòries publicades:

Beques per a estudis de grau

Beques per a l’alumnat que iniciarà estudis.

Beques de continuació d’estudis.

Beques per realitzar els estudis en una comunitat a utònoma diferent de la de residència.

Convocatòries Sèneca de mobilitat entre universitat s espanyoles i europees.

Ajuts complementaris al programa Erasmus.

Beques de col·laboració.

Beques de col·laboració FARO.

Beques per a estudis de màster

Beques per a l’alumnat que iniciarà estudis.

Beques per fer els estudis en una comunitat autònom a diferent de la de residència.

Beques per a estades de mobilitat entre universitat s.

Beques per a estudis de doctorat

Beques per a estades de mobilitat entre universitat s.

Beques per a l’obtenció de la menció europea en el títol de doctor.

ANNEX 1

ANNEX 2 CICLES FORMATIUS DE GRAU SUPERIOR

Per accedir a un cicle formatiu de grau superior s’ ha de complir un dels requisits següents • disposar del títol de batxillerat (LOGSE), • haver superat el COU o el PREU, • tenir el títol d’FP2, • disposar de titulació universitària, o • superar la prova d’accés als cicles formatius de grau superior. En acabar un cicle de grau superior es pot accedir a un treball de tècnic o tècnica o es pot • cursar un altre cicle formatiu de grau superior, • accedir a qualsevol estudi universitari oficial de grau; com a criteri de prioritat en

l’admissió, es consideraran preferents els cicles formatius relacionats amb les mateixes branques de coneixement,

• per a l’alumnat que hagi superat determinats cicles formatius, algunes universitats reconeixeran com a crèdits ja cursats algunes matèries dels estudis universitaris.

Per obtenir més informació, podeu consultar • el tutor o la tutora del centre docent, • el portal edu365.cat (http://www.edu365.cat), • la pàgina web del Departament d’Educació (www.gencat.cat/educacio), o • l’Àrea d’Orientació de Formació Professional del Departament d’Educació (telèfon 935

516 900). Sumari Activitats físiques i esportives 6 Tècnic/a superior en animació d’activitats físiques i esportives Administració i gestió 7 Tècnic/a superior en administració i finances 8 Tècnic/a superior en secretariat Agrària 9 Tècnic/a superior en gestió i organització d’empreses agropecuàries 10 Tècnic/a superior en gestió i organització de recursos naturals i paisatgístics Arts gràfiques 11 Tècnic/a superior en disseny i producció editorial 12 Tècnic/a superior en producció en indústries d’arts gràfiques Comerç i màrqueting 13 Tècnic/a superior en comerç internacional 14 Tècnic/a superior en gestió comercial i màrqueting 15 Tècnic/a superior en gestió comercial i màrqueting enològic (adaptació) 16 Tècnic/a superior en gestió del transport 17 Tècnic/a superior en serveis al consumidor

Edificació i obra civil 18 Tècnic/a superior en desenvolupament de projectes urbanístics i operacions

topogràfiques 19 Tècnic/a superior en projectes d ‘edificació. 20 Tècnic/a superior en realització i plans d’obres 21 Tècnic/a superior en sobreestant en l’àmbit de l’obra civil (adaptació) Electricitat i electrònica 22 Tècnic/a superior en desenvolupament de productes electrònics 23 Tècnic/a superior en sistemes electrotècnics i automatitzats. 24 Tècnic/a superior en sistemes de regulació i control automàtics 25 Tècnic/a superior en sistemes de telecomunicació i informàtics Energia i aigua 26 Tècnic/a superior en eficiència energètica i energia solar tèrmica Fabricació mecànica 27 Tècnic/a superior en construccions metàl·liques 28 Tècnic/a superior en disseny en fabricació mecànica 29 Tècnic/a superior en òptica d’ullera 30 Tècnic/a superior en programació de la producció en fabricació mecànica Fusta, moble i suro 31 Tècnic/a superior en desenvolupament de productes en fusteria i moble 32 Tècnic/a superior en producció de fusta i moble Hoteleria i turisme 33 Tècnic/a superior en agències de viatges i gestió d’esdeveniments 34 Tècnic/a superior en animació turística 35 Tècnic/a superior en gestió d’allotjament turístic 36 Tècnic/a superior en guia, informació i assistència turístiques 37 Tècnic/a superior en direcció de cuina 38. Tècnic/a superior en direcció de serveis de restauració Imatge i so 39 Tècnic/a superior en imatge 40 Tècnic/a superior en multimèdia interactiva (adaptació) 41 Tècnic/a superior en producció d’audiovisuals, ràdio i espectacles 42 Tècnic/a superior en realització d’audiovisuals i espectacles 43 Tècnic/a superior en so Imatge personal 44 Tècnic/a superior en assessoria d’imatge personal 45 Tècnic/a superior en estètica Indústries alimentàries 46 Tècnic/a superior en processos i qualitat en la indústria alimentària 47 Tècnic/a superior en vitivinicultura Informàtica i comunicacions 48 Tècnic/a superior en administració de sistemes informàtics en xarxa

49 Tècnic/a superior en desenvolupament d’aplicacions multiplataforma 50 Tècnic/a superior en desenvolupament d’aplicacions per a Webs Instal·lació i manteniment 51 Tècnic/a superior en desenvolupament de projectes d’instal·lacions tèrmiques i de fluids 52 Tècnic/a superior en manteniment d’equips industrials 53 Tècnic/a superior en manteniment d’instal·lacions d’energies renovables (adaptació) 54 Tècnic/a superior en manteniment d’instal·lacions tèrmiques i de fluids 55 Tècnic/a superior en prevenció de riscos professionals Maritimopesquera 56 Tècnic/a superior en navegació, pesca i transport marítim 57 Tècnic/a superior en producció aqüícola 58 Tècnic/a superior en supervisió i control de màquines i instal·lacions del vaixell Química 59 Tècnic/a superior en fabricació de productes farmacèutics i afins 60 Tècnic/a superior en indústries de procés de pasta i paper 61 Tècnic/a superior en laboratori d’anàlisi i de control de qualitat 62 Tècnic/a superior en química ambiental 63 Tècnic/a superior en química industrial Sanitat 64 Tècnic/a superior en anatomia patològica i citologia 65 Tècnic/a superior en audiologia protèsica 66 Tècnic/a superior en dietètica 67 Tècnic/a superior en documentació sanitària 68 Tècnic/a superior en higiene bucodental 69 Tècnic/a superior en imatge per al diagnòstic 70 Tècnic/a superior en laboratori de diagnòstic clínic 71 Tècnic/a superior en ortesis i pròtesis 72 Tècnic/a superior en pròtesis dentals 73 Tècnic/a superior en radioteràpia 74 Tècnic/a superior en salut ambiental Serveis socioculturals i a la comunitat 75 Tècnic/a superior en animació sociocultural 76 Tècnic/a superior en educació infantil 77 Tècnic/a superior en integració social 78 Tècnic/a superior en interpretació de la llengua de signes 79 Tècnic/a superior en intervenció socio-sanitària (adaptació) Tèxtil, confecció i pell 80 Tècnic/a superior en patronatge i moda Transport i manteniment de vehicles 81 Tècnic/a superior en automoció 82 Tècnic/a superior en manteniment aeromecànic 83 Tècnic/a superior en manteniment d’aviònica 84 Tècnic/a superior en vehicles industrials (adaptació)