E ’IMPACTE A PROJECTE · [email protected] ESTUDI D’IMPACTE AMBIENTAL DEL PROJECTE...

www.tecnics.org

[email protected]

ESTUDI D’IMPACTE AMBIENTAL DEL PROJECTE

D’AMPLIACIÓ L’EXPLOTACIÓ PORCINA “LES

GARRIGUES” AL T.M. DE JUNEDA

(LES GARRIGUES)

Marca oficial: 369 BN

PROMOTOR: Garrigues SCP Explotació ubicada a:

T.M de Juneda Polígon 005 Parcel·les 366 - 375

Juneda, març de 2012 (revisió 2 a juliol de 2013) L’Enginyer Tècnic Agrícola:

Jordi Barrera Coberó Col·legiat núm. 2738 del Col·legi d’Enginyers

Tècnics Agrícoles i Perits Agrícoles de Catalunya

Documents de l’Estudi d’Impacte Ambiental:

Memòria

Plànols (1. Situació) (2. Emplaçament) (3. Situació relativa a la parcel·la) (4. situació xarxa natura 2000 (5. situació espais d’interès comunitari)

MEMÒRIA

♦ Índex de la memòria.

1. INTRODUCCIÓ.................................................................................................................................3

2. OBJECTIU DE L’ESTUDI ...............................................................................................................5

3. MARC LEGAL...................................................................................................................................6

4. ANTECEDENTS ..............................................................................................................................11 4.1. DADES ACTUALS DE L’EXPLOTACIÓ ............................................................................................11

5. SITUACIÓ GEOGRÀFICA DE L’EXPLOTACIÓ......................................................................12

6. DESCRIPCIÓ DE L’ACTIVITAT.................................................................................................14 6.1. CAPACITAT ACTUAL....................................................................................................................14 6.2. CAPACITAT PROJECTADA ............................................................................................................14 6.3. CLASSIFICACIÓ ACTIVITAT ..........................................................................................................15 6.4. DESCRIPCIÓ DE L’ACTIVITAT .......................................................................................................15

7. DESCRIPCIÓ DE LES INSTAL·LACIONS .................................................................................16 7.1. RELACIÓ D’ELEMENTS CONSTRUCTIUS........................................................................................16

8. GENERACIÓ I GESTIÓ DE LES DEJECCIONS RAMADERES ............................................17 8.1. VOLUM GENERAT ........................................................................................................................17

8.1.1. Capacitat d’emmagatzematge dels purins..........................................................................17 8.1.2. Pla de gestió de dejeccions.................................................................................................19

9. GENERACIÓ DE RESIDUS...........................................................................................................20 9.1. QUALIFICACIÓ I QUANTIFICACIÓ DELS RESIDUS ..........................................................................20 9.2. GESTIÓ DELS ANIMALS MORTS ....................................................................................................20 9.3. GESTIÓ DE RESIDUS ZOOSANITARIS .............................................................................................21 9.4. ALTRES RESIDUS .........................................................................................................................21

10. ANÀLISI D’ALTERNATIVES...................................................................................................22 10.1. EMPLAÇAMENTS ALTERNATIUS...............................................................................................22 10.2. NO IMPLANTACIÓ DEL PROJECTE .............................................................................................22

11. ESTAT DEL MEDI......................................................................................................................23 11.1. DESCRIPCIÓ DE L’ÀMBIT D’ESTUDI..........................................................................................23 11.2. GEOLOGIA, GEOMORFOLOGIA, HIDROGEOLOGIA I EDAFOLOGIA ..............................................26

11.2.1. Geomorfologia....................................................................................................................26 11.2.2. Hidrogeologia.....................................................................................................................27

11.3. ZONES VULNERABLES .............................................................................................................27 11.4. EL CLIMA.................................................................................................................................27 11.5. VEGETACIÓ .............................................................................................................................28 11.6. ESPAIS D’INTERÈS NATURAL ...................................................................................................28 11.7. HÀBITATS D’INTERÈS COMUNITARI .........................................................................................28 11.8. ZONES HUMIDES ......................................................................................................................29 11.9. FAUNA.....................................................................................................................................29 11.10. CARACTERITZACIÓ DEL PAISATGE...........................................................................................29 11.11. PATRIMONI CULTURAL I ARQUEOLÒGIC...................................................................................30

12. CRITERIS I MÈTODE DE VALORACIÓ DE LA INCIDÈNCIA MEDIAMBIENTAL DEL PROJECTE...............................................................................................................................................31

12.1. INTRODUCCIÓ..........................................................................................................................31 12.2. METODOLOGIA........................................................................................................................32

13. IDENTIFICACIÓ I VALORACIÓ D’IMPACTES ..................................................................33 13.1. IDENTIFICACIÓ DELS IMPACTES ...............................................................................................33

13.1.1. Factors ambientals .............................................................................................................33 13.1.2. Accions susceptibles de produir impacte............................................................................34 13.1.3. Matriu d’identificació d’impactes ......................................................................................35

13.2. VALORACIÓ QUALITATIVA DELS IMPACTES .............................................................................37 14. DESCRIPCIÓ D’IMPACTES.....................................................................................................42

14.1. IMPACTES EN FASE D’OPERACIÓ ..............................................................................................42 14.1.1. Impacte per consums d’aigua i energia..............................................................................42 14.1.2. Impacte per generació de residus sòlids i líquids...............................................................43 14.1.3. Impacte sobre el paisatge ...................................................................................................44 14.1.4. Impacte sobre la qualitat de vida .......................................................................................45

15. PROPOSTA DE MESURES CORRECTORES I RECOMANACIONS PER A LA MITIGACIÓ D’IMPACTES AMBIENTALS NEGATIUS .................................................................47

15.1. MESURES CORRECTORES I RECOMANACIONS INTEGRADES EN LA FASE D’ÚS...........................48 16. PROGRAMA DE VIGILÀNCIA AMBIENTAL ......................................................................49

16.1. CONTINGUT DEL PROGRAMA DE VIGILÀNCIA AMBIENTAL .......................................................49 16.2. FASE D’ÚS ...............................................................................................................................50

17. CONCLUSIÓ FINAL ..................................................................................................................51

Estudi d’Impacte Ambiental del Projecte d’ampliació l’explotació porcina “Les Garrigues”” al T.M. de Juneda (Les Garrigues)

Memòria 3

1. INTRODUCCIÓ

La persona interessada i que és el titular de l’explotació

ramadera a augmentar la capacitat, i que, per tant, actua com a

promotor d’aquest Estudi d’Impacte Ambiental és: LES GARRIGUES

SCP, amb domicili al c/ Prat de la Riba, 198, de Juneda (codi postal:

25430) (Les Garrigues – Lleida), amb CIF: G-25.303.850 i telèfon de

contacte 973151271.

El present Estudi d’Impacte Ambiental avalua les possibles

afectacions ambientals que pot provocar el projecte:

Projecte d’ampliació de l’explotació porcina “Les Garrigues” al

T.M. de Juneda (Les Garrigues)” a dur a terme al terme municipal de

Juneda (Les Garrigues, Lleida) i en proposa mesures correctores i Pla

de Vigilància, per tal de que els impactes es minimitzin.

La redacció del present projecte és per complir els següents

objectius:

- Ampliar l’explotació porcina per tal d’aconseguir una

capacitat de 400 truges en cicle tancat.

Actualment l’explotació té la següent capacitat:

- 300 truges reproductores

- 100 truges de reposició

- 1.100 garrins de transició

- 15 verros

- 1.800 porcs d’engreix

Amb l’ampliació, l’explotació tindrà la següent capacitat:

- 400 truges reproductores

- 100 truges de reposició

- 1.600 garrins de transició


Memòria 4

- 15 verros

- 2.660 porcs d’engreix

L’ampliació de l’explotació consistirà en construir dues naus de

porcí d’engreix, una nau per a truges en parideres i reformes internes

de naus existents per allotjar diferents fases productives.

També s’aprofita el tràmit per adaptar l’explotació a la

normativa de benestar animal i per tant és un imperatiu legal que si

el promotor no duu a terme haurà de tancar l’activitat.


Memòria 5

2. OBJECTIU DE L’ESTUDI

L’objecte del present estudi és identificar les accions que poden

interaccionar amb els diferents medis (abiòtic, biòtic i antròpic) tant

en la seva fase d’execució com en la seva fase d’explotació, per tal de

poder determinar un conjunt de mesures correctores que minimitzin

els impactes i facin viable el projecte. Per les característiques de

l’actuació es dóna especial atenció a l’impacte de les dejeccions

generades.

Aquest Estudi d’Impacte Ambiental comporta la consecució de

diversos apartats amb objectius parcials, entre els quals pot

considerar-se:

- Revisió, anàlisi i síntesi de la informació documental

disponible de l’entorn com a marc de referència de

l’estudi proposat.

- Descripció de la situació actual de l’entorn afectat,

mitjançant la caracterització del medi físic, vegetació i

fauna en la zona d’actuació.

- Descripció i avaluació de les principals pertorbacions que

sobre els sistemes naturals poden generar les

actuacions previstes, prestant especial interès a les

espècies amb valor econòmic i naturalístic.

- Proposició de les mesures correctores que minimitzin les

pertorbacions que puguin produir-se, així com establir

un sistema de seguiment i control que permeti

comprovar en el temps, el grau d’ajustament de les

conclusions contingudes en l’estudi.


Memòria 6

3. MARC LEGAL

Per a la realització de l’Estudi s’ha tingut en compte la

normativa existent i vigent, obligatòria o no, que pugui ésser

d’aplicació al mateix.

Bàsica. Impacte Ambiental:

- Directiva 85/37/CEE del Consell, de 27 de juny de 1985,

relativa a l’avaluació de les repercussions de

determinats projectes públics i privats sobre el medi

ambient.

- Directiva 97/11/CE del Consell, de 3 de març de 1997

per la qual es modifica la Directiva 85/37/CEE relativa a

l’avaluació de les repercussions de determinats

projectes públics i privats sobre el medi ambient.

- Real Decreto Legislativo 1302/1986 del Ministerio de

Obras Públicas y Urbanismo, de 28 de junio, de

Evaluación de Impacto Ambiental.

- Real Decreto 1131/1988 del Ministerio de Obras Públicas

y Urbanismo, de 30 de setiembre, por el que se aprueba

el Reglamento para la ejecución del R.D.L. 1302/1986

de Evaluación de Impacto Ambiental.

- Real Decreto Ley 9/2000 de la Jefatura del Estado, de 6

de octubre, por el que se modifica el RDL 1302/186 de

Evaluación de Impacto Ambiental.

- Decret 114/1988 de la Generalitat de Catalunya, de 7

d’abril, d’Avaluació d’Impacte Ambiental.

- Llei 3/1998 de la Generalitat de Catalunya, de 27 de

febrer, de la Intervenció Integral de l’Administració

Ambiental.


març, de modificació de la disposició final quarta de la

Llei 3/1998.


Memòria 7


juliol, de modificació de la Llei 3/1998.

Espais protegits:

- Decret 328/1992, de la Generalitat de Catalunya, de 14

de desembre, pel qual s’aprova el Pla d’Espais d’Interès

Natural de Catalunya (P.E.I.N)

Espècies protegides:

- Directiva 79/409/CEE del Consell, de 2 d’abril de 1979,

relativa a la conservació de les aus silvestres.

- Directiva 91/244/CEE, de 6 de maig de 1991, que

modifica la Directiva 79/409/CEE

- Directiva 92/43/CEE del consell, de 21 de maig de 1992,

relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de la

flora i fauna silvestre (Directiva Hàbitats).

- Directiva 94/24/CEE del consell, de 8 de juny de 1994,

per la que es modifica l’annex II de la directiva

79/409/CEE, relativa a la conservació de les aus

silvestres.

- Conveni de Berna relatiu a la Conservació de la Vida

Salvatge i el medi Natural a Europa.

- Conveni de Bonn sobre la Conservació de les Espècies

Migratòries d’Animals Salvatges.

- Real Decreto 439/1990, de 30 de març, pel qual es

regula el Catálogo Nacional de Especies Amenazadas.

- Real Decreto 1997/1995, de 7 de desembre, sobre

Mesures a fi de poder garantir la biodiversitat

mitjançant la conservació dels hàbitats naturals i de la

flora i fauna silvestres.

- Ordre de 5 de novembre de 1984 sobre protecció de

plantes de flora autòctona amenaçada a Catalunya.


Memòria 8

- Ordre de 23 de novembre de 1994 per la qual s’amplia

la relació d’espècies protegides a Catalunya.


de juny, sobre declaració d’arbres monumentals.


d’abril, sobre declaració d’arbredes monumentals

d’interès comarcal i d’interès local.

Ordenació forestal i prevenció d’incendis:

- Llei 6/1988, de la Presidència de la Generalitat, de 30

de març, d’Ordenació forestal.

- Decret 64/1995, de la Generalitat de Catalunya, de 7 de

març, pel qual s’estableixen mesures de prevenció

d’incendis forestals i s’inclouen els termes municipals

declarats d’alt risc d’incendi forestal.


de maig, pel qual s’estableixen mesures de prevenció

d’incendis forestals a les àrees d’influència de

carreteres.

- Decret 268/1996, de 23 de juliol, pel qual s’estableixen

les mesures de tallada periòdica i selectiva de la

vegetació en la zona d’influència de les línies aèries de

conducció elèctrica per a la prevenció d’incendis

forestals i la seguretat de les instal·lacions.

- Llei 4/1997, de 20 de maig, de protecció civil de

Catalunya.

Accés motoritzat al medi natural:


de juliol, de regulació de l’accés motoritzat al medi

natural.


Memòria 9

Patrimoni cultural:

- Llei 9/1993, de la Generalitat de Catalunya, de 30 de

setembre de Patrimoni Cultural Català.

- Decret 78/2002, de 5 de març, de Reglament de

protecció del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic.

Residus:

- Llei 6/1993, de la Generalitat de Catalunya, de 15 de

juliol, reguladora de residus.


de novembre, pel qual es regulen les instal·lacions

d’incineració de residus i els límits de les seves

emissions a l’atmosfera.

- Decret 201/1994, de 26 de juliol, regulador d’enderrocs

i altres residus de la construcció.

- Decret 161/2001, de 12 de juny, de modificació del

Decret 201/1994, de 26 de juliol.

- Decret 283/1998, de 21 d’octubre, de designació de les

zones vulnerables en relació amb la contaminació de

nitrats procedents de fonts agràries.

- Decret 476/2004, de 28 de desembre, pel qual es

designen noves zones vulnerables en relació amb la

contaminació de nitrats procedents de fonts agràries.

- Ordre de 22 d’octubre de 1998, del Codi de bones

pràctiques agràries en relació amb el nitrogen.

- Decret 205/2000, de 13 de juny, d’aprovació del

programa de mesures agronòmiques aplicables a les

zones vulnerables en relació amb la contaminació de

nitrats procedents de fonts agràries.

- Decret 220/2001, d’1 d’agost, de gestió de les

dejeccions ramaderes.


Memòria 10

Protecció de l’ambient atmosfèric:

- Llei 22/83 de Protecció de l’ambient atmosfèric.

- Decret 322/87 de desplegament de la Llei 22/83 de

protecció de l’ambient atmosfèric.

- Resolució de 30 d’octubre de 1995, per la qual s’aprova

una ordenança municipal tipus, reguladora del soroll i

les vibracions.

- Llei 16/2002, de 28 de juny, de Protección de la

cotaminación acústica.

Ordenança municipal de l’Ajuntament de Juneda.


Memòria 11

4. ANTECEDENTS L’explotació “Les Garrigues” és una explotació porcina de cicle

tancat. El titular de l’explotació vol augmentar la capacitat de

l’explotació i adaptar les instal·lacions a la legislació de benestar

animal.

Des del punt de vista legislatiu, es tracta d’una activitat

ramadera ja existent molt abans de la publicació del reial decret

d’ordenació del sector porcí (324/2000); així, s’ha de tenir en compte

que davant la possible existència de normes reguladores de

l’emplaçament i mesures correctores de les explotacions ramaderes,

l’activitat tractada es considera “existent” i anterior a l’aplicació

d’aquestes.

4.1. DADES ACTUALS DE L’EXPLOTACIÓ

Nom explotació: Les Garrigues

Titular: LES GARRIGUES SCP

NIF: G-25.303.850

CCAE: 01.231 Explotació intensiva de bestiar porcí

Emplaçament

explotació:

Partida Pla Aixalà (polígon 5 – parcel·les 366 i

375)

Municipi: Juneda

Codi postal: 25430

Comarca: Les Garrigues

Telèfon: 973151271

Persona de contacte: Josep Gelonch Bosch

Marca oficial: 369:BN

Número de registre: L 11 05061

Coordenades UTM X: 317.000 Y: 4.601.550


Memòria 12

5. SITUACIÓ GEOGRÀFICA DE L’EXPLOTACIÓ

L’explotació “Les Garrigues” està situada a:

Terme municipal: JUNEDA

Paratge: Partida Pla Aixalà

Polígon: 05

Parcel·les: 365, 366, 372, 375

Les coordenades UTM de l’emplaçament de l’explotació són:

X= 317.000

Y= 4.601.550

La finca que conforma l’explotació (parcel·les 365, 366, 372,

375) té una superfície de 59.530 m2 (5,953 ha).

Les parcel·les limitants amb l’activitat o fiters de la finca són:

direcció nord: Llinda amb el camí de Sant Jordi.

direcció sud: Polígon 5; Parcel·les 379 i 380 (T.M. de

Juneda).

Polígon 22; Parcel·la 38 (Les Borges Blanques)

direcció est: Polígon 1; Parcel·les 376, 377 i 378 (T.M. de

Juneda).

direcció oest: Polígon 5; Parcel·la 364 (T.M. de Juneda) i

llinda amb el camí de Sant Jordi.


Memòria 13

Ubicació gràfica de l’explotació:


Memòria 14

6. DESCRIPCIÓ DE L’ACTIVITAT

6.1. CAPACITAT ACTUAL

L’explotació actualment disposa de la següent capacitat:

Espècie productiva Aptitud Capacitat URP

Porcina Truges 300 200,00

Porcina Verros 15 10,00

Porcina Transició 1.100 -

Porcina Reposició 100 -

Porcina Engreix 1.800 450,00

Total URP 660,00

6.2. CAPACITAT PROJECTADA

Després de l’ampliació de l’explotació aquesta tindrà la següent

capacitat:

Espècie productiva Aptitud Capacitat URP

Porcina Truges 400 266,68

Porcina Verros 15 10,00

Porcina Transició 1.600 -

Porcina Reposició 100 -

Porcina Engreix 2.660 665,00

Total URP 941,68


Memòria 15

6.3. CLASSIFICACIÓ ACTIVITAT

L’activitat d’explotació porcina de diferents aptituds amb una

capacitat de 400 truges reproductores, 15 verros, 1.600 garrins de

transició, 100 truges de reposició i 2.660 porcs d’engreix, equivalent

a 941,68 URP (unitats ramaderes procedimentals), de la qual s’ocupa

aquest projecte té la següent classificació segons la vigent llei IIAA

3/98:

Annex I: Activitat sotmesa al règim d’Autorització Ambiental

de l’Administració de la Generalitat de Catalunya.

11.1.b: Places per a més de 2500 caps de porcí d’engreix.

6.4. DESCRIPCIÓ DE L’ACTIVITAT

L’activitat que es porta a terme a les instal·lacions de

l’explotació porcina de cicle tancat és la producció de porcs fins a un

pes aproximat de 100 kg, per a l’obtenció de carn. Al finalitzar el

procés a l’explotació, els porcs són transportats a escorxadors.

La classificació segons el codi CCAE és:

01231 Explotació ramadera intensiva de bestiar porcí


Memòria 16

7. DESCRIPCIÓ DE LES INSTAL·LACIONS

7.1. RELACIÓ D’ELEMENTS CONSTRUCTIUS

En total a la parcel·la on es duu a terme l’activitat ramadera s’hi

comptabilitzen els següents elements constructius.

Núm. Edifici Ús / destinació (1) Superfície

(m2) Nau 1 Existent Gestació, parideres i reposició 740,00 Nau 2 Existent Gestació 405,00 Nau 3 Existent Transició 284,00 Nau 4 Existent Transició 186,00 Nau 5 Existent Engreix 255,00 Nau 6 Existent Engreix 210,00 Nau 7 Existent Engreix 270,00 Nau 8 Existent Engreix 415,00 Nau 9 Existent Engreix 1015,00 Nau 10 A construir Engreix 780,01 Nau 11 A construir Engreix 780,01 Nau 12 – ampliació de la 2

A construir Parideres 117,25

Total 5.427,27

(1) Porcí d’engreix, porcí reproductor, boví de llet, magatzem agrícola, coberts, habitatge, etc.

Tenint en compte que la parcel·la on s’ubiquen les instal·lacions

té una superfície de 59.530 m2, el percentatge d’ocupació d’aquesta

serà el 9,11 %.

La superfície de nova construcció és de 1.560,02.

En el plànol núm. 3 es visualitza la distribució relativa de les

diferents instal·lacions dins el complex de l’explotació.


Memòria 17

8. GENERACIÓ I GESTIÓ DE LES DEJECCIONS RAMADERES

8.1. VOLUM GENERAT

Tipus bestiar i fase productiva Places

N estàndard (KgN/plaça i

any)

% Reducció

N

Nitrogen total

(kg N/any)

Purí estàndard (m3/plaça i

any)

Total purí (m3/any)

Truges amb garrins fins al deslletament (0-6 kg) 400 15 - 6.000,00 5,10 2.040,00

Garrins de 6-20 kg 1.600 1,19 - 1.904,00 0,41 656,00

Verro 15 18 - 270,00 6,12 91,80

Truges reposició 100 8,50 - 850,00 2,50 250,00

Porc d’engreix (20-100 kg) 2.660 7,25 5 % 18.320,75 2,15 5.719,00

Total 27.344,75 Total 8.756,80

Així, segons les disposicions del Dept. d’Agricultura l’estimació

de la quantitat anual de purins produïts a l’explotació serà de

8.756,80 m3 amb 27.344,75 kg de nitrogen.

8.1.1. Capacitat d’emmagatzematge dels purins

El volum d’emmagatzematge de purins que disposa l’explotació

serà el següent:

Identificació bassa o dipòsit

Capacitat (m3) Cobertura Impermeabilitzat Materials utilitzats

en la construcció Dimensions (m)

Nau 1 (gestació vella) 100,49 Coberta nau Formigó Formigó 2 x 33,00 x 1,45

x 1,05

Nau 1 (mascles) 23,07 Coberta nau Formigó Formigó 1 x 5,56 x 4,56 x 0,91

Nau 1 (gestació nova) 81,88 Coberta nau Formigó Formigó 1 x 36,80 x 2,50

x 0,89 Nau 1 (gestació nova) 58,95 Coberta nau Formigó Formigó 1 x 36,80 x 1,80

x 0,89 Nau 2 (parideres) 37,53 Coberta nau Formigó Formigó 6 x 8,58 x 0,90 x

0,81


Memòria 18

Identificació bassa o dipòsit

Capacitat (m3) Cobertura Impermeabilitzat Materials utilitzats

en la construcció Dimensions (m)

Nau 2 (parideres) 9,37 Coberta nau Formigó Formigó 6 x 8,58 x 0,70 x

0,26 Nau 2 (parideres) 82,15 Coberta nau Formigó Formigó 1 x 7,67 x 15,30

x 0,70 Nau 2 - ampliació (parideres; a construir)

42,24 Coberta nau Formigó Formigó 4 x 8,00 x 2,20 x 0,60

Nau 3 (transició) 123,19 Coberta nau Formigó Formigó 4 x 5,39 x 6,42 x 0,89

Nau 3 (transició parques) 15,29 Coberta nau Formigó Formigó 4 x 7,08 x 1,20 x

0,45 Nau 3 (transició parques) 94,02 Coberta nau Formigó Formigó 4 x 7,08 x 2,00 x

1,66


Nau 4 (pre-engreix) 138,57 Coberta nau Formigó Formigó 2 x 46,19 x 1,00

x 1,50


Nau 6 (gestació en grup) 73,17 Coberta nau Formigó Formigó 1 x 49,44 x 1,00

x 1,48 Nau 6 (gestació en grup) 64,97 Coberta nau Formigó Formigó 1 x 44,81 x 1,00

x 1,45 Nau 7 (reposició) 70,74 Coberta nau Formigó Formigó 2 x 30,00 x 0,90

x 1,31

Nau 8 (engreix) 887,04 Coberta nau Formigó Formigó 1 x 56,32 x 15,00 x 1,05

Nau 9 (engreix;a construir) 579,60 Coberta nau Formigó Formigó 8 x 15,00 x 6,90

x 0,70 Nau 10 (engreix; a construir) 507,15 Coberta nau Formigó Formigó 7 x 15,00 x 6,90

x 0,70

Bassa 275,63 No Formigó Formigó 14,70 x 7,50 x 2,50

Total (m3) 3.425,42

Per tant, el volum total disponible de cabuda de purins a

l’explotació serà de 3.425,42 m3.

Tots aquests espais són i hauran de ser estancs i

impermeables.

Així, doncs, amb el volum d’emmagatzematge tenim que

l’explotació disposarà d’una capacitat d’emmagatzematge de 4,69

mesos.


Memòria 19

8.1.2. Pla de gestió de dejeccions

L’explotació està inclosa al Pla Conjunt PC014 de l’Agrupació de

Defensa Sanitària de Les Garrigues 2002.

.


Memòria 20

9. GENERACIÓ DE RESIDUS

9.1. QUALIFICACIÓ I QUANTIFICACIÓ DELS RESIDUS

L’estimació de la generació de residus és la següent:

Tipus de residu (descripció) (1) Classe (1) Codi (1) Producció anual Unitat

Zoosanitaris Especial 180205 30 Kg

Cadàvers No especial 020102 12 m3 5 %

Purins No especial 020106 7.065 m3

(1) Codi i identificació del residu, segons el CER (Catàleg Europeu de Residus), o tipus de subproducte.

9.2. GESTIÓ DELS ANIMALS MORTS

Aquest residu apareix com a conseqüència de les baixes que es

produeixen a l’explotació, i han de tractar-se de forma que no

produeixi cap impacte ambiental negatiu mitjançant el contracte de

recollida a través d’un gestor autoritzat.

L’estimació de la generació d’animals morts de l’explotació és

d’un 5 % de la capacitat de bestiar d’aquesta, aproximadament uns

12 m3 en volum.

El titular de l’explotació disposa d’un contracte on s’especifica el

servei de recollida de cadàvers a través d’un gestor autoritzat per la

Junta de Residus (empresa GREFACSA) (aquest es tramita

actualment a través d’una pòlissa d’assegurança a través de l’entitat

AGROSEGURO). En el present projecte s’adjunta una còpia del

contracte de la recollida de cadàvers entre el gestor autoritzat i el

titular de l’explotació, i un compromís per tal d’actualitzar-lo a la

capacitat del present projecte.


Memòria 21

Els cadàvers dels animals es dipositen un contenidor estanc i

impermeable. El contenidor està en una zona de fàcil accés pels

vehicles de recollida. Aquest i el seu entorn es mantindran en bones

condicions de neteja i desinfecció. Quan es produeixi una baixa

s’avisarà el servei de recollida amb la màxima brevetat possible.

9.3. GESTIÓ DE RESIDUS ZOOSANITARIS

Aquests residus estan constituïts per envasos de cartó o plàstic

de medicaments, desinfectats, insecticides, productes de neteja, vials

de vacunes, etc.

Se’n produeix una quantitat anual aproximada d’uns 30 kg/any.

L’explotació disposarà d’un contenidor estanc i homologat per a

guardar els residus zoosanitaris durant un període de no més de 6

mesos; passat aquest temps o quan es cregui convenient aquests

residus seran retirats per un gestor autoritzat per la junta de residus

(pels mateixos laboratoris que els han subministrat, per l’ADS

comarcal de la zona, ...).

Actualment el promotor disposa de contracte vigent amb un gestor autoritzat de residus zoosanitaris.

9.4. ALTRES RESIDUS

Altres residus generats corresponen a cartrons i embalatges d’altres materials, que s’emmagatzemen en l’explotació per un període inferior als 6 mesos i són retirats pel servei municipal corresponent.


Memòria 22

10. ANÀLISI D’ALTERNATIVES A continuació es fa una revisió de les possibles alternatives de

localització del projecte objecte del present Estudi d’Impacte Ambiental, així com la seva no implantació.

10.1. EMPLAÇAMENTS ALTERNATIUS Es podrien considerar altres emplaçaments per l’ampliació de l’explotació, però l’existència de tot un seguit d’instal·lacions auxiliars en l’explotació original minimitza les despeses en l’opció escollida en el projecte.

Per altra banda, s’ha de tenir en compte que la tendència actual del sector és la concentració de caps de bestiar en explotacions de major capacitat, ja que crear una nova explotació comporta molts problemes degut a les mesures sanitàries dictades per les normatives sectorials. Una ampliació no es pot portar a terme en cap emplaçament alternatiu

10.2. NO IMPLANTACIÓ DEL PROJECTE La no execució del projecte suposaria seguir amb el mateix cicle productiu actual, i alhora no permetria ampliar la capacitat de l’explotació. Aquest fet comportaria la pèrdua de llocs de treball directes i indirectes en una zona amb un creixement econòmic poc accentuat.


Memòria 23

11. ESTAT DEL MEDI El terme municipal de Juneda està situat al nord de la comarca

de Les Garrigues, compren una superfície de 47 Km2, presenta una altitud de 264 m sobre el nivell del mar.

La finca on està ubicada l’explotació porcina Les Garrigues està situada al terme municipal de Juneda, a la partida Pla Aixalà, polígon 5, parcel·les 365, 366, 372 i 375; i amb les següents coordenades UTM; x: 317000; y: 4.601.550. La superfície total de la finca és de 5,953 ha.

11.1. DESCRIPCIÓ DE L’ÀMBIT D’ESTUDI

La parcel·la està ubicada en un paratge amb una alçada d’uns 268 m respecte el nivell del mar, en un entorn on l’alçada oscil·la entre els 260 i els 290 m.

Les naus a construir estan projectades en una parcel·la agrícola on actualment s’hi cultiven conreus herbacis de secà, al costat de les instal·lacions ramaderes existents.

Explotació ramadera “Granja Garrigues SCP”

Imatge 1: Vista de l’entorn de l’explotació ramadera.


Memòria 24

Explotació ramadera “Granja Gelonch”


Imatge 3: Vista de l’explotació ramadera.

Imatge 4: Vista de l’explotació ramadera.


Memòria 25



Les característiques morfològiques de la zona i l’activitat humana influeixen sobre la distribució de la vegetació, de manera que els pocs espais forestals han quedat reduïts als relleus més abruptes i inaccessibles per l’activitat agrícola, la qual s’ha escampat per gran part del territori.

El territori està fonamentalment cobert de cultius fruiters i cultius herbacis de regadiu, que formen un mosaic productiu bastant homogeni visualment.


Memòria 26

El paisatge està format per terres planeres de relleu lleugerament ondulat. De tant en tant, apareix algun turó allargassat que limita valls suaus i obertes.

A l’entorn de la zona d’estudi hi ha la presència del nucli urbà de Juneda, a una distància d’uns 950 m. L’explotació no és visible des d’aquest nucli.

11.2. GEOLOGIA, GEOMORFOLOGIA, HIDROGEOLOGIA I EDAFOLOGIA

11.2.1. Geomorfologia

La geomorfologia de l’àmbit d’estudi s’interpreta a partir dels processos sedimentaris, tectònics i erosius que s’han succeït al llarg del temps geològic.

La zona d’estudi pertany a l’àrea geològica de la Depressió de l’Ebre, essent aquesta una conca sedimentària corresponent a l’era Terciària i que rep el nom del riu donat que majoritàriament està drenada per l’Ebre.

Durant aquesta era es succeí la col·lisió entre les plaques Ibèrica i Europea, amb la conseqüent deposició de diferents làmines d’encavalcament d’origen pirinenc que van estendre’s vers el Sud, sobre els terrenys de la Conca de l’Ebre. La deposició progressiva de material al·lòcton degut a l’expansió de l’orogènesi pirinenca cap al Sud, ha produït que la Conca de l’Ebre hagi perdut amplada. El xoc entre les dues plaques donà lloc a una subsidència molt forta a la Conca, fet que condiciona el relleu actual. Aquesta col·lisió s’inicià a finals del Cretaci i la compressió s’allargà durant tot el Paleogen fins a mitjans del Miocè.

No existeixen elements geològics d’interès en l’àmbit d’actuació del projecte.


Memòria 27

11.2.2. Hidrogeologia

El municipi de Juneda correspon al segon sector hidrogeològic de Catalunya, àrees centrals. Segons el mapa de zones hidrogeològiques de Catalunya, a escala 1:250.000, elaborat pel Servei Geològic de Catalunya i l’Institut Cartogràfic de Catalunya l’any 1992, la zona d’estudi es troba dins de l’àrea hidrogeològica de Lleida (codi 206).

El municipi de Juneda es troba situat dins de la conca del Segre, i , al seu torn, dins de la conca de l’Ebre.

11.3. ZONES VULNERABLES El municipi de Juneda es troba en la zona vulnerable a la contaminació per nitrogen de fonts agràries definida pel Decret 283/1998, de 21 d’octubre.

11.4. EL CLIMA El municipi de Juneda està inclòs en el que s’anomena la Depressió Central catalana. La totalitat d’aquesta depressió està sotmesa a un bioclima xerotèric de tendència continental acusada, caracteritzat per temperatures extremes tant a l’estació de l’hivern com a l’estiu. Les pluges són escasses, amb períodes secs. Les precipitacions mitjanes anuals es situen normalment entre els 400 mm i els 500 mm, essent màximes a la primavera i tardor i mínimes a l’estiu.

Les temperatures mitjanes anuals oscil·len entre els 21 ºC de mitjana màxima i 8,4 ºC de mitjana mínima, podent arribar a valors extrems de 40 ºC de màxima i -10 ºC de mínima. La humitat relativa és del voltant del 74%. El vent dominant a la regió és de direcció oest amb una velocitat mitjana anual de 0,6 m/s.


Memòria 28

11.5. VEGETACIÓ La vegetació present en l’entorn d’implantació es caracteritza per la important alteració produïda per l’home. Aquest ambient s’ha vist considerablement alterat, produint-se un desplaçament de la flora natural, que s’ha vist substituïda en àmplies zones per camps de conreu, especialment de conreus herbacis i cultius fruiters.

Pel que fa l’entorn immediatament circumdant a l’explotació, s’ha d’assenyalar que està envoltada per parcel·les agrícoles.

Segons la informació de la Direcció General de Boscos i Biodiversitat de la generalitat de Catalunya, a la zona d’estudi no hi trobem cap arbre monumental o d’interès declarat per l’Ordre de 8 de febrer de 1990, segons la qual es declaren arbres i arbredes monumentals i es dóna publicitat a l’inventari dels arbres i les arbredes d’interès comarcal i local. DARP (DOGC 1262 de 2.3. 1990).

11.6. ESPAIS D’INTERÈS NATURAL La zona del municipi on s’ubica l’explotació no està inclosa en cap espai d’interès natural.

11.7. HÀBITATS D’INTERÈS COMUNITARI A la parcel·la on s’ubica l’explotació i el seu entorn no hi ha hàbitats d’interès comunitari.


Memòria 29

11.8. ZONES HUMIDES No hi ha cap zona humida pròxima a l’àmbit d’influència de l’explotació.

11.9. FAUNA

Respecte els biòtops faunístics, a la zona d’estudi es troba principalment l’agrícola, associat als conreus herbacis i fruiters, encara que també es poden trobar biòtops associats al bosc mediterrani a les zones arbrades pròximes a l’explotació.

La zona d’estudi no presenta una fauna especialment rica en espècies. Bàsicament això és conseqüència de la manca d’hàbitats degut al grau important d’antrofització (terres de cultiu) de la zona.

11.10. CARACTERITZACIÓ DEL PAISATGE El paisatge de l’àmbit d’estudi es caracteritza per una orografia planera. Presenta trets típicament rurals de la plana de Lleida, amb una important parcel·lació del terreny, presència de nombroses explotacions ramaderes i un paisatge influenciat per la presència de les sèquies del Canal d’Urgell.

Les característiques morfològiques de la zona i l’activitat humana influeixen sobre la distribució de la vegetació. El paisatge és típicament agrícola. Cal assenyalar que la parcel·la on està situada l’explotació està ubicada en una zona no elevada, de manera que limita la seva visibilitat, minimitzant l’impacte paisatgístic. L’actuació prevista no modificarà el paisatge actual de la zona.


Memòria 30

11.11. PATRIMONI CULTURAL I ARQUEOLÒGIC No existeixen en les proximitats de l’explotació ramadera objecte del present estudi d’impacte ambiental elements que pertanyin al patrimoni cultural i/o arqueològic i que es puguin veure afectats per l’execució del projecte.


Memòria 31

12. CRITERIS I MÈTODE DE VALORACIÓ DE LA INCIDÈNCIA MEDIAMBIENTAL DEL PROJECTE

12.1. INTRODUCCIÓ

La incidència mediambiental d’un projecte pot valorar-se analitzant aquelles modificacions o processos, adversos o beneficiosos, que la implantació o accions de la nova activitat produeix sobre l’entorn i els ecosistemes que el constitueixen.

Així, l’ampliació d’aquesta explotació, comporta una sèrie d’interaccions i canvis en l’entorn d’implantació, conseqüència de les pròpies característiques i continguts de l’esmentat projecte.

Amb aquestes premisses, pot definir-se l’Impacte Ambiental com tot allò que modifica, des de l’exterior, l’equilibri – dinàmic – inicial d’un sistema natural fins dur-lo a una situació inestable (equilibri o no). Com a conseqüència d’aquesta nova situació, es produeix una modificació puntual en el sistema i la seva pròpia dinàmica interna el condueix fins un nou equilibri amb les noves condicions de l’entorn exterior.

En el desenvolupament d’un Estudi d’Impacte Ambiental s’han de tenir en compte les característiques ambientals de la zona i les del substrat on s’estableix l’activitat. A partir d’aquestes premisses es pot determinar l’efecte dels impactes i el temps que tardarà a tornar a la situació d’equilibri.


Memòria 32

12.2. METODOLOGIA

Si es té en compte la gran varietat de projectes, obres i actuacions de tot tipus que poden produir impacte ambiental, així com la multitud d’intensitats i matisos d’aquests, es comprèn que hagin estat preparats i assajats molts models diferents per a la seva valoració. Cap dels models existents té una validesa general, sinó que han estat utilitzats per a problemàtiques concretes.

Les metodologies d’impacte existents es fonamenten en la identificació, predicció, avaluació i interpretació dels impactes. En la pràctica, en totes les metodologies intervenen aquestes tres funcions analítiques al configurar els veritables objectius dels estudis d’impacte ambiental, però en cada mètode o model es posa accent a una d’elles com base de l’actuació.

Existeixen diferents metodologies, les més significatives són la matriu de Leopold, el model de predicció de Pasquill i Gidffort, i el model d’avaluació de Batelle – Columbus.

Per al projecte que ens ocupa, és a dir, una ampliació d’una explotació ramadera, no existeix encara una metodologia especifica de treball.

Des de l’estudi d’impacte ambiental es pot establir una visió integrada del territori que permeti avaluar i assignar valors de qualitat ambiental a les diferents parts del territori, contrastar el grau d’adequació de les distintes activitats proposades al medi receptor i posar de manifest incompatibilitats d’ús en el territori per l’afecció de valors singulars del patrimoni natural, permetent així la recerca de solucions alternatives no traumàtiques.


Memòria 33

13. IDENTIFICACIÓ I VALORACIÓ D’IMPACTES

13.1. IDENTIFICACIÓ DELS IMPACTES

La identificació d’impactes té per objecte conèixer els problemes ambientals o alteracions que es donin sobre els diferents factors ambientals analitzats, derivats del planejament, disseny, execució i explotació del projecte.

El mètode emprat per a identificar impactes és una matriu acció/factor. En ella es presenten en columnes les accions del projecte susceptibles de produir impactes, i en files els factors del medi ambient (físic, biòtic i humà) que es puguin veure afectats per dites accions.

13.1.1. Factors ambientals

Medi abiòtic

Atmosfera:

- Microclima

- Qualitat atmosfèrica

- Nivell sonor

- Visibilitat

Aigua:

- Qualitat aigües superficials

- Qualitat aigües subterrànies

- Quantitat

Sòl:

- Geomorfologia

- Propietats fisico – químiques

- Erosió


Memòria 34

- Permeabilitat

Medi biòtic

Vegetació:

- Diversitat

- Dispersió

Fauna:

- Diversitat

- Mobilitat

- Hàbitat

Medi antròpic

- Ordenació del territori

- Infrastructures i serveis

- Qualitat de vida

- Activitat econòmica i treball

- Patrimoni històric – artístic i cultural

- Paisatge

13.1.2. Accions susceptibles de produir impacte

Són moltes les accions susceptibles a produir algun tipus

d’impacte sobre els factors ambientals anomenats en l’apartat

anterior. Algunes de les accions es troben tan sols en el període de

temps que duren les obres de construcció de la instal·lació (fase

d’execució), però altres accions seran presents al llarg de tota la vida

útil de la granja (fase d’explotació).


Memòria 35

Fase d’execució

Esbrossada

Retirada de terra vegetal

Anivellament

Compactació

Obres de drenatge

Casetes d’obra i altres instal·lacions fixes

Maquinària

Senyalitzacions i barreres de seguretat

Fase d’explotació

Ocupació de sòl

Consum d’aigua i energia

Generació de residus i aigües residuals

Trànsit i activitat

Presència d’edificacions

13.1.3. Matriu d’identificació d’impactes

Previ a l’anàlisi dels impactes ocasionats per la fase d’explotació, cal considerar els impactes que sobre els diferents factors ambientals ocasiona el propi projecte en global. Si aquests impactes fossin molt negatius, farien inviable procedir a la implantació del mateix.


Memòria 36

MATRIU D’IDENTIFICACIÓ D’IMPACTES

Matriu Causa-efecte

Projecte global

Microclima Qualitat X Soroll X

Atmosfera

Visibilitat Qualitat aigües

superficials X

Qualitat aigües subterrànies X

Aigua

Quantitat X Morfologia X Propietats X

Erosió X

Med

i abi

òtic

Sòl

Permeabilitat X Diversitat X

Vegetació Dispersió Diversitat X Mobilitat X M

edi b

iòtic

Fauna Hàbitat X

Ordenació territorial X Infrastructures X Qualitat vida X

Activitat econòmica Patrimoni històric i artístic

FAC

TOR

S A

MB

IEN

TALS

Med

i ant

ròpi

c

Paisatge X


Memòria 37

13.2. VALORACIÓ QUALITATIVA DELS IMPACTES

Un cop identificats i descrits els principals impactes ambientals, es procedeix a continuació a efectuar una caracterització dels principals impactes segons els següents aspectes.

Segons intensitat: Fa referència al grau d’alteració produïda, i a la severitat dels efectes causats pels impactes negatius.

Efecte mínim: És el que es pot demostrar que no és notable.

Efecte notable: Aquell que es manifesta com una modificació del medi ambient, dels recursos naturals, o dels seus processos fonamentals de funcionament, que produeixi o pugui produir al futur repercussions apreciables als mateixos.

Segons el signe:

Efecte positiu: Aquell admès com a tal, tant per la comunitat tècnica i científica com per la població en general, dins del context d’una anàlisi completa, dels costos i beneficis genèrics i de les externalitats de l’actuació completa.

Efecte negatiu: Aquell que es tradueix en una pèrdua de valor naturalísitic, cultural, paisatgístic, de productivitat ecològica, o en un increment dels perjudicis derivats de la contaminació, erosió i altres riscos ambientals.

Segons la incidència:

Efecte directe: Aquell que té una incidència immediata en algun aspecte ambiental.

Efecte indirecte o secundari: Aquell que suposa una incidència immediata respecte a la relació d’un sector ambiental amb un altre.


Memòria 38

Segons el tipus de sistema actiu:

Efecte simple: Aquell que es manifesta sobre un sol component ambiental ( o aquell, el mode d’acció del qual, és individualitzat), sense conseqüències en la inducció de nous efectes, ni en l’acumulació ni en la sinèrgia.

Efecte acumulatiu: Aquell que quan es propaga l’acció de l’agent inductor, incrementa progressivament la seva gravetat, ja que no existeixen mecanismes d’eliminació amb efectivitat temporal similar a la de l’increment de l’agent causant del mal.

Efecte sinèrgic: Aquell que es prodeix quan l’afecte conjunt de la presència simultània de diversos agents, suposa la incidència ambiental major que l’efecte suma de les incidències individuals contemplades aïlladament. Així mateix, s’inclou dins d’aquest tipus aquell efecte, el mode d’acció del qual, indueix a l’aparició d’altres nous.

Segons l’aparició:

A curt termini: Es manifesta abans d’un any.

A mig termini: Es manifesta abans dels 5 anys.

A llarg termini: Es manifesta després dels 5 anys.

Segons la persistència:

Efecte permanent: Suposa una alteració indefinida al temps. Que no desapareix amb el temps.

Efecte temporal: Suposa una alteració no permanent al temps, amb un termini temporal de manifestació que pot ser estimat o determinat.


Memòria 39

Segons la reversibilitat:

Efecte reversible: Aquell en el que l’alteració que suposa pot ser assimilada per l’entorn de forma mesurable, a mig termini, a causa del funcionament dels processos naturals de la successió ecològica i dels mecanismes d’autodepuració del medi.

Efecte irreversible: Aquell que suposa la impossibilitat, o la dificultat extrema, de retornar a la situació anterior a l’acció que ho produeix.

Segons la recuperabilitat:

Efecte recuperable: Aquell on l’alteració que suposa pot ser eliminada, ja sigui per l’acció natural, o per l’acció humana.

Efecte irrecuperable: Quan l’alteració o pèrdua que suposa és impossible de recuperar o restaurar, tant per l’acció natural com per l’humana.

Segons la seva periodicitat:

Efecte periòdic: Aquell que es manifesta com un model d’acció intermitent i continu en el temps.

Efecte d’aparició irregular: Es manifesta de forma imprevisible en el temps, i les seves alteracions s’han d’avaluar en funció d’una probabilitat d’ocurrència.

Segons la manifestació:

Efecte continu: Aquell que es manifest com una alteració constant al temps, acumulada o no.

Efecte discontinu: Aquells que es manifesta per mitjà d’alteracions irregulars o intermitents en la seva permanència.


Memòria 40

Segons l’extensió: Fa referència a si un determinat impacte es manifesta al punt on s’origina, o si pel contrari, també es manifesta a altres més allunyats.

Efecte localitzat

Efecte extensiu

Segons la situació: Indica on es produeix l’impacte independentment de la seva capacitat d’extensió.

Proper a l’origen

Allunyat de l’origen


Memòria 41

Un cop caracteritzats els impacte segons els paràmetres anteriors, aquests caldrà avaluar-los segons els conceptes de:

COMPATIBLE:

Aquell impacte, la recuperació del qual, és immediata una vegada ha acabat l’activitat que ho produeix i no precisa de pràctiques protectores o correctores. S’aplica així mateix als impactes positius.

MODERAT:

Aquell impacte, la recuperació del qual no precisa de pràctiques protectores o correctores intensives i on la recuperació de les condicions ambientals inicials requereix cert temps.

SEVER:

Aquell on la recuperació de les condicions del medi exigeix l’adequació de mesures correctores o protectores, i on, inclòs amb aquestes mesures, la recuperació requereix un període de temps dilatat.

CRÍTIC:

Aquell impacte amb una magnitud superior al llindar acceptable. Amb aquest impacte es produeix una pèrdua permanent de la qualitat de les condicions ambientals, sense cap possibilitat de recuperació, tot i l’aplicació de mesures correctores.


Memòria 42

14. DESCRIPCIÓ D’IMPACTES A continuació es descriuen els diferents impactes ambientals

identificats:

14.1. IMPACTES EN FASE D’OPERACIÓ

14.1.1. Impacte per consums d’aigua i energia

ACCIÓ PRODUCTORA D’IMPACTE:

1) Consum d’aigua d’abeurament i de neteja de les instal·lacions

2) Consum d’energia (elèctrica)

ELEMENT DEL MEDI AFECTAT:

Recursos naturals.

DESCRIPCIÓ DE L’IMPACTE:

El consum d’aigua previst a l’explotació prové dels treballs normals de neteja a més de l’abeurament dels animals de l’explotació. L’augment de la capacitat de l’explotació suposa un increment del consum.

L’explotació disposa de subministrament d’aigua per part de la comunitat de regants del Canal d’Urgell. El consum anual d’aigua de beguda i neteja serà de 4380 m3 com a màxim, ja que no hi haurà la granja a plena capacitat durant tot l’any.

En les instal·lacions es consumeix energia elèctrica la qual prové de fonts externes a través de Fecsa - Endesa. Aquest s’acciona en els moments en els quals s’intervé a l’explotació per accionar els sistemes d’alimentació i la il·luminació durant els períodes nocturns. També s’utilitza pel funcionament del sistema de ventilació en les naus de garrins de transició.


Memòria 43

L’ampliació de l’explotació suposarà un increment en el consum d’energies, però no suposarà la construcció de noves instal·lacions per abastir d’energia, ja que les actuals ja són suficients.

VALORACIÓ DE L’IMPACTE:

L’impacte causat per l’increment del consum d’aigua i energia s’ha de considerar Moderat, aplicant mesures correctores Compatible.

14.1.2. Impacte per generació de residus sòlids i líquids


Els residus generats en l’explotació es poden dividir en tres categories:

1) Dejeccions en el cicle de producció de l’explotació ramadera

2) Aigües residuals en el procés de neteja de les instal·lacions

3) Productes químics, medicaments rebutjats i residus amb requeriments especials

4) Animals morts en l’explotació. Gestió de cadàvers


Aigües superficials, subterrànies i sòls


En l’apartat de descripció del projecte, generació de residus i gestió de les dejeccions, s’ha fet una quantificació acurada de les dejeccions generades, la seva capacitat contaminant i la seva gestió prevista.

L’element amb capacitat de produir impacte mediambiental més important és, sens dubte, les dejeccions generades pels animals de l’explotació. El fet de mantenir els purins generats a l’explotació emmagatzemats fins al moment de la seva retirada comporta un risc per possibles fuites que podrien causar contaminacions en les aigües superficials per escorrentia o subterrànies per infiltració. De la mateixa manera, es pot produir una contaminació del sòl per excés de nitrogen. Serà important per al control d’aquest impacte el seguiment acurat de les mesures correctores establertes en el


Memòria 44

present estudi així com la posada en funcionament del pla de vigilància corresponent.


L’impacte, quant a l’increment que això representa per al volum de residus generats actualment en l’explotació i l’entorn d’estudi, s’ha de considerar Moderat, passant a Compatible aplicant les mesures correctores adients.

14.1.3. Impacte sobre el paisatge


1) Presència de les edificacions


Paisatge.


La nau 10, a construir, serà una construcció de projecció en planta rectangular amb unes dimensions de 57,85 m de llargada i 15,40 m d’amplada, és a dir, tindrà una superfície edificada de 890,89 m2.

La nau 11, a construir, serà una construcció de projecció en planta rectangular amb unes dimensions de 50,65 m de llargada i 15,40 m d’amplada, és a dir, tindrà una superfície edificada de 780,01 m2.

La nau 2 és existent a l’explotació, i està destinada a l’allotjament de truges en fase de maternitat, és a dir, allotjades en parideres. La nau té una projecció en planta irregular amb una superfície edificada de 405,00 m2. La nau s’ampliarà amb la construcció de 2 mòduls de 10 parideres (nau 12).

Es buscarà que les edificacions actuals quedin integrades en l’entorn rural que l’envolta de la millor manera possible i amb el mínim impacte visual:


Memòria 45

- Manteniment de la coberta vegetal de la zona de cultiu que envolta les construccions. Amb aquesta mesura s’evitarà l’erosió del sòl i s’unificarà el cromatisme del sòl de l’entorn de la zona de l’actuació amb el dels camps agrícoles que l’envolten.

- Col·locar una coberta a les naus que sigui d’un color natural per integrar les construccions amb el seu entorn.

- Realitzar un acabat dels tancaments de les naus amb colors naturals i tradicionals de la zona.

També cal remarcar que l’explotació està ubicada en una zona no elevada respecte la geografia de l’entorn, de manera que disminueix la conca visual d’aquesta.


L’impacte sobre el paisatge és permanent i irreversible. Tenint en compte la situació de l’explotació, l’impacte es pot catalogar per al conjunt de l’entorn de la unitat ambiental, d’abast Compatible.

14.1.4. Impacte sobre la qualitat de vida

ACCIÓ PRODUCTORA DE L’IMPACTE:

1) Molèsties al veïnat degut als mals olors procedents de les dejeccions.


Població de l’entorn.


Es poden produir molèsties a la població per la presència d’olors desagradables procedents de les dejeccions generades en l’explotació. S’ha de tenir en compte l’entorn rural on s’ubica la parcel·la i la gran tradició ramadera del municipi de Juneda. L’activitat projectada no suposa una modificació de les tendències sòcio – econòmiques establertes en el municipi.



Memòria 46

Donat que la granja no es troba en un entorn urbà i que el nucli habitat més pròxim està situat a 1200 m (nucli de Juneda) l’impacte es considera localitzat però perfectament Compatible.


Memòria 47

15. PROPOSTA DE MESURES CORRECTORES I RECOMANACIONS PER A LA MITIGACIÓ D’IMPACTES AMBIENTALS NEGATIUS

En aquesta secció es descriuen les actuacions destinades a

reduir i eliminar determinats impactes ambientals que el projecte pugui produir durant la fase de construcció com d’ús de l’explotació ramadera. Aquestes mesures estan destinades a reduir, en la mesura del possible, els efectes ambientals. Els efectes es mantenen, però mitjançant mesures correctores i recomanacions aplicades, la seva magnitud es redueix a nivells acceptables.

Molts dels impactes que s’han identificat i valorat en l’apartat anterior del present estudi poden ser minimitzats mitjançant l’adopció d’una sèrie de mesures preventives o correctores. Tot i que els vectors d’impacte, l’acció del qual sobre un determinat element del medi sigui qualificada com a compatible o moderada, es posaran en pràctica totes les mesures protectores i correctores que s’exposen a continuació, de forma que la restitució de les condicions ambientals inicials sigui el màxim possible.

Finalment, s’ha de tenir en compte la possible aparició, durant el seguiment de les obres, de nous impactes impossibles de preveure amb anticipació, per als quals s’haurà de definir, immediatament, les mesures correctores adequades.


Memòria 48

15.1. MESURES CORRECTORES I RECOMANACIONS INTEGRADES EN LA FASE D’ÚS

A continuació es proposen una sèrie de mesures correctores que s’aplicaran durant la fase d’ús de l’explotació ramadera i que estan encaminades a minimitzar en la mesura del possible els impactes negatius identificats i valorats en els apartats anteriors.

- Manteniment adequat de les fosses i basses de l’explotació

- Establir una gestió adequada de les dejeccions generades a l’explotació, d’acord amb el Pla de Gestió de les Dejeccions i el Llibre de Gestió

- Garantir una capacitat d’emmagatzematge de 4 mesos per emmagatzemar els purins.

- Disposar d’equips de neteja a pressió eficient que redueixin el consum d’aigua i en conseqüència la generació de residus

- Disposar d’equips d’abeurament dels animals adients que en redueixin les pèrdues

- Establir un pla de buidat periòdic de les instal·lacions d’emmagatzematge per tal de mantenir una capacitat mínima en l’explotació.


Memòria 49

16. PROGRAMA DE VIGILÀNCIA AMBIENTAL

16.1. CONTINGUT DEL PROGRAMA DE VIGILÀNCIA AMBIENTAL Per a finalitzar l’estudi d’impacte ambiental s’ha d’incorporar un

pla de recollida i actualització sistemàtica d’informació ambiental, necessària per a l’estudi de l’evolució dels impactes mediambientals, socials i econòmics. El seguiment i control, tant de l’obra realitzada com dels impactes generats, pot considerar-se com una component important de la planificació cíclica i el disseny de programes de gestió ambiental.

L’existència d’un Programa de Vigilància Ambiental que garanteixi l’adopció real i l’efectivitat de les mesures correctores descrites en aquest Estudi és un requisit obligat segons el Reial Decret 1131/88, que aprova el Reglament d’Avaluació d’Impacte Ambiental.

Aquest pla de seguiment i control té com a finalitat comprovar la severitat i la distribució dels impactes negatius predits, i especialment, dels no predits quan es produeixin, per assegurar l’eficàcia de les mesures correctores o compensacions allí on siguin necessàries.

El Programa de Vigilància per a aquest projecte pretén arribar a els següents objectius:

- Comprovar que en la fase d’ús les mesures preventives i correctores descrites en l’Estudi d’Impacte Ambiental són efectivament implantades.

- Definir els paràmetres significatius del procés que serà necessari registrar i controlar.

- Proporcionar advertiments immediats pels paràmetres ambientals preseleccionats, respecte als nivells crítics preestablerts.

- Proporcionar informació que podria ser utilitzada en la verificació dels impactes predits, i millorar així les tècniques de predicció d’impactes.


Memòria 50

Dins d’aquest Programa de Vigilància Ambiental només s’ha contemplat la fase d’ús, ja que no es realitza cap nova construcció.

16.2. FASE D’ÚS Per garantir el funcionament correcte de l’explotació i controlar-

ne l’impacte ambiental generat durant la fase d’ús s’estableixen les següents mesures de vigilància i controls:

- Es disposarà d’un Llibre de gestió que romandrà a l’explotació a disposició de les administracions competents i que s’haurà de conservar durant els quatre anys posteriors a la data de la darrera anotació o del cessament de l’activitat.

- La informació que ha de contenir el Llibre de gestió de dejeccions consisteix, bàsicament en l’anotació de les sortides de dejeccions de les fosses, dipòsits o femers, la seva quantitat exacta i la seva destinació.

- S’hauran de realitzar controls periòdics de les instal·lacions i del seu funcionament, especialment de les fosses per tal de garantir el seu estat de conservació i evitar d’aquesta manera possibles fuites. Serà necessari el buidat complet de les instal·lacions per a realitzar els treballs de manteniment de forma correcta.

- En la mateixa línia i d’acord amb la Llei 3/1998, d’Intervenció Integral de l’Administració Ambiental, l’explotació haurà de passar els controls ambientals periòdics bianuals establerts, amb la col·laboració d’una Entitat Ambiental de Control de l’administració.


Memòria 51

17. CONCLUSIÓ FINAL Com es posa en manifest al llarg de tot l’Estudi d’Impacte

Ambiental, les accions del projecte objecte d’estudi amb major incidència ambiental tenen un impacte compatible o moderat sobre el medi ambient, una vegada aplicades les mesures correctores del projecte i les proposades en la memòria.

L’adopció de les esmentades mesures correctores, encaminades principalment a minimitzar els impactes en l’aire, l’aigua i el sòl per la generació de residus, reforçades mitjançant la implantació d’un Pla de Vigilància Ambiental, permet la integració del projecte objecte d’estudi sense produir alteracions mediambientals significatives respecte a la situació actual, essent viable mediambientalment.

Al tractar-se d’una ampliació l’impacte ambiental difereix molt poc del que ja hi ha a la situació inicial, a més s’aprofita el tràmit per dur a terme mesures d’integració paisatgística, amb la qual cosa l’incidència més que augmentar disminuirà i permetra el desenvolupament rural i també econòmic de l’explotació, ja que de no dur a terme aquest projecte no es podria adaptar a la normativa de benestar animal i llavors hauria de tancar.

Juneda, març de 2012 (revisió 2 de juliol de 2013)

L’Enginyer Tècnic Agrícola:

Jordi Barrera Coberó

Col·legiat núm. 2738 del Col·legi d’Enginyers Tècnics Agrícoles i Perits Agrícoles de Catalunya

PLÀNOLS

E ’IMPACTE A PROJECTE · [email protected] ESTUDI D’IMPACTE AMBIENTAL DEL PROJECTE...

Documents

Transcript of E ’IMPACTE A PROJECTE · [email protected] ESTUDI D’IMPACTE AMBIENTAL DEL PROJECTE...