Economia - WordPress.com › 2014 › 05 › sentc3a8ncia-juidici.pdfQuarta sessió del judici:...

2
34 el 3 de vuit DIVENDRES, 30 DE MAIG DEL 2014 Alt i Baix Penedès | Judici a l’Audiència Nacional per l’escàndol de les pensions de Caixa Penedès Sentència condemnatòria per als exdirectius de Caixa Penedès // SENTÈNCIA Pagès és condemnat a dos anys de presó i Caelles, Troyano i Abella a un. Els inculpats ja han tornat les quantitats que es van adjudicar de manera fraudulenta, han reconegut la seva culpabilitat i així podran esquivar l’ingrés a presó Economia Hi ha moltes maneres d’en- focar la crònica, els comenta- ris i la crítica d’aquest judici contra Ricard Pagès Font, Ma- nuel Troyano Molina, Joan Caellas Fernández, Santiago Abella Rodríguez i els hereus del difunt Jaume Jorba Cu- xart, els cinc exdirectius de Caixa Penedès (CP) acusats d’haver-se apropiat d’un total de 31’6 ME en forma de plans de pensions individuals els quals, segons l’acusació del fiscal, es van atorgar d’ama- gat de forma fraudulenta. Es demanen penes de tres anys i mig de presó per Pagès, i tres per Troyano, Abella i Caellas i la restitució d’una part dels diners atribuïts d’amagat dels òrgans de govern de CP. En la crònica d’avui, corres- ponent a les sessions dels dies 22, 23, 27, 28 i 29 de maig in- tentarem aproximar-nos al judici des d’una òptica estric- tament econòmica, perquè en tot aquest procés hi ha en joc molt més que l’hono- rabilitat dels cinc implicats (això de l’honorabilitat en els temps que corren ja se sap, s’estira i s’arronsa com un xiclet), l’amenaça de pre- só (una temporada a la garjola pot tenir fins i tot propietats terapèutiques) i l’eventual inhabilitació per exercir càr- recs similars en el sector fi- nancer (amb l’edat que tenen els acusats poc els deu im- portar)... hi ha quelcom que no hem de minimitzar i que hauríem de situar en primer pla: una part important o la totalitats dels 31’6 milions d’euros, poca broma, que es disputen els cinc imputats, el Fondo de Reestructuración Ordenada Bancaria (FROB), que gaudeix de la majoria ac- cionarial del Banco Mare Nos- trum (BMN), el propi BMN i la Fundació Pinnae, l’here- va de l’Obra Social de CP. La qüestió es podria simplificar una mica ja que el FROB i el BMN van agafats de la mà perquè, en definitiva, l’inte- rès i el benefici és comú. Per tant la pugna es redueix a tres candidats. Molts caçadors per una sola presa A l’inici de la segona setma- na del judici, els interessos en joc a la sala de vistes de l’Au- diència Nacional de San Fer- nando de Henares de Madrid entre els diversos agents que hi actuen són incompatibles. Allí cadascú defensa la seva opció i ha plantejat meticu- losament la seva estratègia particular. Altra cosa és que en alguns moments doni la impressió que se sap ben bé quines cartes juga cadascú... Els imputats i els seus ad- vocats, ja s’ha vist, com era del tot previsible, s’aferren a la legalitat dels seus plans de pensions, aprovats diuen amb tots els ets i uts i per tant, se’ls han de quedar els cinc acusats. Van estar anys bastint tot l’entramat que els va permetre acumular aques- ta fortuna, consideren que se la mereixen, que és legal i es defensaran amb ungles i dents. Si ens fixem en el banc de les acusacions particulars hau- rem de recordar que es van afegir a la querella del fiscal després de mesos i mesos de romandre a l’expectati- va. Quan es van adonar de la solidesa de les acusacions els ulls se’ls van posar com dues taronges i van comen- çar a somiar a recuperar els diners. Així, els advocats del FROB i del BMN, d’acord amb la teoria del fiscal i del jutge instructor, pretenen que es demostri que els quatre im- putats es van adjudicar els plans de pensions de forma fraudulenta, que se’ls decla- ri culpables, que se’ls enviï a la presó i que es reintegrin indistintament una part o la totalitat dels 31’6 ME a l’un o l’altre. Argumenten que els corresponen a ells i faran el que calgui (s’entén legalment) perquè acabin ingressant-se als seus respec- tius comptes corrents; i final- ment, l’advocat de la Funda- ció Pinnae procura escombrar cap a casa i aconseguir uns recursos que li permetrien mirar el futur amb una mica més d’optimisme. Des d’una perspectiva social i comarcal semblaria que la millor desti- nació d’aquesta immensa for- tuna seria la citada fundació, però una eventual sentència favorable en aquest sentit tindria en compte altres cri- teris que podrien desviar la cobejada fortuna. Però no anticipem esdeveniments, ni en un sentit ni en un altre, i cenyim-nos a les darreres ses- sions del judici, començant per la del dijous 22 de maig. Quarta sessió del judici: segueix la compareixença de més testimonis Després dels tres primers dies de judici l’interès informatiu va caure en picat. Semblava talment que els mitjans de comunicació ja havien ex- plotat prou el tema i que no en tornarien a parlar fins que hi hagués sentència. Entre els testimonis de l’acusació i la defensa que van comparèi- xer, Luis Mendoza, exdirec- tor de Recursos Humans del BMN, i Gonzalo Suárez, ex- secretari general també del BMN, van declarar que els alts directius de CP s’havien negat reiteradament, després de la fusió, a aportar la docu- mentació acreditativa dels plans de pensions individu- als que reclamava el Banco de España i que es van excusar dient que ja els la lliurarien directament. Quan aquests els van rebre van facilitar-los immediatament al president del BMN el qual, davant la magnitud de les xifres, pri- mer va demanar-li a Pagès la seva dimissió i després va for- çar la seva destitució. El dia anterior, dimecres 21 de maig, a més de l’expresi- dent de CP, Josep Colomer, i del president del BMN, Carlos Egea Krauel, també havien declarat l’exalcalde socialista de Sant Llorenç d’Hortons, Carles Baiget Haro, vocal entre 2006 i 2010 i vicepresident el 2011 i 2012; el farmacèutic Eloi Miralles Figueres, vocal del consell de CP entre 1999 i 2002 i vice- president de 2003 a 2008 (un altre vicepresident, Magí Ca- sulleras Canela que ho havia estat de 2009 a 2011, després de vuit anys com a vocal, ja havia declarat el dia 20, a l’igual que ho va fer Jaume Recasens Parés, director del Departament Jurídic de CP que va afirmar que en cap moment va conèixer la cons- titució dels plans de pen- sions dels alts directius de CP, i que per tant, s’haurien gestionat d’amagat); Jaume Bosch Pugès, exdirectiu de CP durant l’època de Ricard Pagès -el qual va demanar una excedència el 2007 quan va accedir a l’alcaldia de Sant Boi de Llobregat en qualitat d’independent dins la llista socialista, i en actiu com al- calde fins fa unes setmanes- va ser vocal del consell de CP entre 1981 i 1990; Joan Santó Cots, representant sindical al consell d’administració de CP entre 2001 i 2011, i Pere Ríos Romero, vocal de 2005 a 2012. Tots van reconèixer amb major o menor èmfasi la falta de transparència i in- formació per part de Pagès i de la troika de generals a les seves ordres en la qüestió de les pòlisses d’assegurances pels alts directius. La pre- gunta inevitable posats en aquesta tessitura és de què servien doncs els òrgans de govern, com la Comissió de Control, la Comissió de Retri- bucions, la Comssió Executi- va, la Comissió d’Inversions, la Comissió de l’Obra Social, el Consell d’Administració i l’Assemblea General? Per què tant acatament i abstracció ? Cinquena sessió: breu, pu- rament de tràmit i fins el proper dimarts Divendres, 23 de maig. Des- prés de quatre dies de com- pareixences de testimonis de l’acusació i de la defensa es va anunciar per la prope- ra setmana una altra tonga- da de testimonis, si bé ja es va advertir que d’entrada es renunciava a quatre dels pre- vistos. La sessió va ser molt breu i es va suspendre fins el proper dimarts. Les acu- sacions creien que n’havien sortit reforçades i se suposa que les defenses pensaven exactament el mateix, però ja se sap que cadascú explica la fira segons li va. Fent ba- lanç de les declaracions dels testimonis dels dies anteri- ors també es comentava que alguns no haurien donat prou la talla i que el fiscal en canvi havia demostrat un profund coneixement del cas, una gran perspicàcia a l’hora de preguntar als compareixents i una intencionalitat molt clara. Es tenia la impressió que el judici havia superat l’equador i que podria quedar vist per a sentència a finals de la propera setmana. Sisena sessió: testifiquen l’auditor i el representant de la companyia Zurich Dimarts, 27 de maig. A la sala on se celebren les sessions d’aquest judici a l’immoble que l’Audiència Nacional té a Sant Fernando de Henares (Madrid) tot transcorre de forma asèptica, cerimoniosa i protocol.lària. A la dreta de l’espectador els advocats de la defensa, a l’esquerra el fiscal i els advocats de les acusaci- ons particulars, al fons el jut- ge i la seva ajudanta i de cara a ell, i d’esquena al públic, els quatre acusats. En aques- ta sisena sessió l’interès dels mitjans de comunicació era pràcticament nul a excep- ció d’una becària d’un diari que prenia notes contínua- ment. Ni càmeres, ni fotos, ni periodistes. El primer a comparèixer va ser Jordi Montalvo en repre- sentació de l’empresa audito- ra Deloitte. A preguntes del fiscal va admetre que efec- tivament ell personalment havia auditat els comptes de CP d’uns determinats exer- cicis però que no estava en condicions d’afirmar quines Carles Querol Madrid Ricard Pagès Font | 3D8 Joan Caellas Fernández | 3D8 Manuel Troyano Molina | 3D8 Santiago Abella Rodríguez | 3D8

Transcript of Economia - WordPress.com › 2014 › 05 › sentc3a8ncia-juidici.pdfQuarta sessió del judici:...

Page 1: Economia - WordPress.com › 2014 › 05 › sentc3a8ncia-juidici.pdfQuarta sessió del judici: segueix la compareixença de més testimonis Després dels tres primers dies de judici

34 el 3 de vuit DIVENDRES, 30 DE MAIG DEL 2014

Alt i Baix Penedès | Judici a l’Audiència Nacional per l’escàndol de les pensions de Caixa Penedès

Sentència condemnatòria per als exdirectius de Caixa Penedès // SENTÈNCIA Pagès és condemnat a dos anys de presó i Caelles, Troyano i Abella a un. Els inculpats ja han tornat les quantitats que es van adjudicar de manera fraudulenta, han reconegut la seva culpabilitat i així podran esquivar l’ingrés a presó

Economia

Hi ha moltes maneres d’en-focar la crònica, els comenta-ris i la crítica d’aquest judici contra Ricard Pagès Font, Ma-nuel Troyano Molina, Joan Caellas Fernández, Santiago Abella Rodríguez i els hereus del difunt Jaume Jorba Cu-xart, els cinc exdirectius de Caixa Penedès (CP) acusats d’haver-se apropiat d’un total de 31’6 ME en forma de plans de pensions individuals els quals, segons l’acusació del fiscal, es van atorgar d’ama-gat de forma fraudulenta. Es demanen penes de tres anys i mig de presó per Pagès, i tres per Troyano, Abella i Caellas i la restitució d’una part dels diners atribuïts d’amagat dels òrgans de govern de CP.En la crònica d’avui, corres-ponent a les sessions dels dies 22, 23, 27, 28 i 29 de maig in-tentarem aproximar-nos al judici des d’una òptica estric-tament econòmica, perquè en tot aquest procés hi ha en joc molt més que l’hono-rabilitat dels cinc implicats (això de l’honorabilitat en els temps que corren ja se sap, s’estira i s’arronsa com un xiclet), l’amenaça de pre-só (una temporada a la garjola pot tenir fins i tot propietats terapèutiques) i l’eventual inhabilitació per exercir càr-recs similars en el sector fi-nancer (amb l’edat que tenen els acusats poc els deu im-portar)... hi ha quelcom que no hem de minimitzar i que hauríem de situar en primer pla: una part important o la totalitats dels 31’6 milions d’euros, poca broma, que es disputen els cinc imputats, el Fondo de Reestructuración Ordenada Bancaria (FROB), que gaudeix de la majoria ac-cionarial del Banco Mare Nos-trum (BMN), el propi BMN i la Fundació Pinnae, l’here-va de l’Obra Social de CP. La qüestió es podria simplificar una mica ja que el FROB i el

BMN van agafats de la mà perquè, en definitiva, l’inte-rès i el benefici és comú. Per tant la pugna es redueix a tres candidats.

Molts caçadors per una sola presa

A l’inici de la segona setma-na del judici, els interessos en joc a la sala de vistes de l’Au-diència Nacional de San Fer-nando de Henares de Madrid entre els diversos agents que hi actuen són incompatibles. Allí cadascú defensa la seva opció i ha plantejat meticu-losament la seva estratègia particular. Altra cosa és que en alguns moments doni la impressió que se sap ben bé quines cartes juga cadascú... Els imputats i els seus ad-vocats, ja s’ha vist, com era del tot previsible, s’aferren a la legalitat dels seus plans de pensions, aprovats diuen amb tots els ets i uts i per tant, se’ls han de quedar els cinc acusats. Van estar anys bastint tot l’entramat que els va permetre acumular aques-ta fortuna, consideren que se la mereixen, que és legal i es defensaran amb ungles i dents. Si ens fixem en el banc de les acusacions particulars hau-rem de recordar que es van afegir a la querella del fiscal després de mesos i mesos de romandre a l’expectati-va. Quan es van adonar de la solidesa de les acusacions els ulls se’ls van posar com dues taronges i van comen-çar a somiar a recuperar els diners. Així, els advocats del FROB i del BMN, d’acord amb la teoria del fiscal i del jutge instructor, pretenen que es demostri que els quatre im-putats es van adjudicar els plans de pensions de forma fraudulenta, que se’ls decla-ri culpables, que se’ls enviï a la presó i que es reintegrin indistintament una part o la totalitat dels 31’6 ME a l’un o l’altre. Argumenten que els corresponen a ells i faran el que calgui (s’entén legalment) perquè acabin

ingressant-se als seus respec-tius comptes corrents; i final-ment, l’advocat de la Funda-ció Pinnae procura escombrar cap a casa i aconseguir uns recursos que li permetrien mirar el futur amb una mica més d’optimisme. Des d’una perspectiva social i comarcal semblaria que la millor desti-nació d’aquesta immensa for-tuna seria la citada fundació, però una eventual sentència favorable en aquest sentit tindria en compte altres cri-teris que podrien desviar la cobejada fortuna. Però no anticipem esdeveniments, ni en un sentit ni en un altre, i cenyim-nos a les darreres ses-sions del judici, començant per la del dijous 22 de maig.

Quarta sessió del judici: segueix la compareixença de més testimonis

Després dels tres primers dies de judici l’interès informatiu va caure en picat. Semblava talment que els mitjans de comunicació ja havien ex-plotat prou el tema i que no en tornarien a parlar fins que hi hagués sentència. Entre els testimonis de l’acusació i la defensa que van comparèi-xer, Luis Mendoza, exdirec-tor de Recursos Humans del BMN, i Gonzalo Suárez, ex-secretari general també del BMN, van declarar que els alts directius de CP s’havien negat reiteradament, després de la fusió, a aportar la docu-mentació acreditativa dels plans de pensions individu-als que reclamava el Banco de España i que es van excusar

dient que ja els la lliurarien directament. Quan aquests els van rebre van facilitar-los immediatament al president del BMN el qual, davant la magnitud de les xifres, pri-mer va demanar-li a Pagès la seva dimissió i després va for-çar la seva destitució. El dia anterior, dimecres 21 de maig, a més de l’expresi-dent de CP, Josep Colomer, i del president del BMN, Carlos Egea Krauel, també havien declarat l’exalcalde socialista de Sant Llorenç d’Hortons, Carles Baiget Haro, vocal entre 2006 i 2010 i vicepresident el 2011 i 2012; el farmacèutic Eloi Miralles Figueres, vocal del consell de CP entre 1999 i 2002 i vice-president de 2003 a 2008 (un altre vicepresident, Magí Ca-sulleras Canela que ho havia estat de 2009 a 2011, després de vuit anys com a vocal, ja havia declarat el dia 20, a l’igual que ho va fer Jaume Recasens Parés, director del Departament Jurídic de CP que va afirmar que en cap moment va conèixer la cons-titució dels plans de pen-sions dels alts directius de CP, i que per tant, s’haurien gestionat d’amagat); Jaume Bosch Pugès, exdirectiu de CP durant l’època de Ricard Pagès -el qual va demanar una excedència el 2007 quan va accedir a l’alcaldia de Sant Boi de Llobregat en qualitat d’independent dins la llista socialista, i en actiu com al-calde fins fa unes setmanes- va ser vocal del consell de CP entre 1981 i 1990; Joan Santó

Cots, representant sindical al consell d’administració de CP entre 2001 i 2011, i Pere Ríos Romero, vocal de 2005 a 2012. Tots van reconèixer amb major o menor èmfasi la falta de transparència i in-formació per part de Pagès i de la troika de generals a les seves ordres en la qüestió de les pòlisses d’assegurances pels alts directius. La pre-gunta inevitable posats en aquesta tessitura és de què servien doncs els òrgans de govern, com la Comissió de Control, la Comissió de Retri-bucions, la Comssió Executi-va, la Comissió d’Inversions, la Comissió de l’Obra Social, el Consell d’Administració i l’Assemblea General? Per què tant acatament i abstracció ?

Cinquena sessió: breu, pu-rament de tràmit i fins el proper dimarts

Divendres, 23 de maig. Des-prés de quatre dies de com-pareixences de testimonis de l’acusació i de la defensa es va anunciar per la prope-ra setmana una altra tonga-da de testimonis, si bé ja es va advertir que d’entrada es renunciava a quatre dels pre-vistos. La sessió va ser molt breu i es va suspendre fins el proper dimarts. Les acu-sacions creien que n’havien sortit reforçades i se suposa que les defenses pensaven exactament el mateix, però ja se sap que cadascú explica la fira segons li va. Fent ba-lanç de les declaracions dels testimonis dels dies anteri-ors també es comentava que

alguns no haurien donat prou la talla i que el fiscal en canvi havia demostrat un profund coneixement del cas, una gran perspicàcia a l’hora de preguntar als compareixents i una intencionalitat molt clara. Es tenia la impressió que el judici havia superat l’equador i que podria quedar vist per a sentència a finals de la propera setmana.

Sisena sessió: testifiquen l’auditor i el representant de la companyia Zurich

Dimarts, 27 de maig. A la sala on se celebren les sessions d’aquest judici a l’immoble que l’Audiència Nacional té a Sant Fernando de Henares (Madrid) tot transcorre de forma asèptica, cerimoniosa i protocol.lària. A la dreta de l’espectador els advocats de la defensa, a l’esquerra el fiscal i els advocats de les acusaci-ons particulars, al fons el jut-ge i la seva ajudanta i de cara a ell, i d’esquena al públic, els quatre acusats. En aques-ta sisena sessió l’interès dels mitjans de comunicació era pràcticament nul a excep-ció d’una becària d’un diari que prenia notes contínua-ment. Ni càmeres, ni fotos, ni periodistes. El primer a comparèixer va ser Jordi Montalvo en repre-sentació de l’empresa audito-ra Deloitte. A preguntes del fiscal va admetre que efec-tivament ell personalment havia auditat els comptes de CP d’uns determinats exer-cicis però que no estava en condicions d’afirmar quines

Carles QuerolMadrid

Ricard Pagès Font | 3D8 Joan Caellas Fernández | 3D8 Manuel Troyano Molina | 3D8 Santiago Abella Rodríguez | 3D8

Page 2: Economia - WordPress.com › 2014 › 05 › sentc3a8ncia-juidici.pdfQuarta sessió del judici: segueix la compareixença de més testimonis Després dels tres primers dies de judici

DIVENDRES, 30 DE MAIG DEL 2014

ECONOMIA ECONOMIA

Josep Lluís Bonet dirigirà la nova Cambra de Comerç d’Espanya

Suports polítics als treballadors de l’empresa Robert Bosch

// P36 // P36

www.el3devuit.cat

Participa al portal Nova enquesta:

Valores positivament el trencamentdel pacte de govern a l’Ajuntament de Sant Sadurní?

Els ajuntaments del Vendrell i l’Arboç participaran el mes de juny que ve, concreta-ment entre els dies 2 i 22, en la quarta edició de la campa-nya de dinamització comer-cial de la Generalitat de Cata-lunya “Barris antics. Molt per descobrir, molt per oferir”. Per prendre-hi part només caldrà que l’establiment co-mercial dels nuclis històrics de les dues poblacions que hi vulguin prendre part cedei-xin un producte, un servei o un descompte amb els quals

es prepararan diferents lots per sortejar entre els clients que comprin al nucli històric tant del Vendrell com de l’Ar-boç durant la campanya. En el cas del Vendrell, ja fa uns dies que s’estan fent visites per explicar la campanya, des de l’Oficina del Pla de Barris del Vendrell i també des del Centre d’Iniciatives i Turisme (CIT), que a la capital del Baix Penedès treballen conjunta-ment per tirar endavant la campanya que té lloc a diver-sos nuclis històrics catalans.La del proper mes de juny serà la quarta edició d’aques-ta campanya de dinamització comercial, que des dels seus inicis ha anat consolidant-se

i creixent en participació. Aquest 2014 hi prendran part 23 municipis de Catalu-nya, davant dels 17 de l’any passat; i tots ells amb el tret comú de disposar d’un barri antic amb projectes adherits a la xarxa de Plans de Barri. Un cop més, l’objectiu de la iniciativa comercial és doble: donar a conèixer el comerç de proximitat dels nuclis antics i aconseguir donar a conèixer els diferents territoris.Al Vendrell, el Pla de Bar-ris lliurarà als establiments participants, sense cap cost econòmic, un cartell que els acreditarà com a adherits a la campanya, les butlletes de sorteig per donar als seus

clients i una urna per diposi-tar les butlletes. En el cas del Vendrell, el sorteig es farà el divendres 27 de juny. Totes les persones que comprin als comerços adherits men-tre s’allargui la campanya op-taran a un premi aportat per tots els pobles participants valorat en més de 1.600 eu-ros i també a altres lots de productes i serveis aportats pels comerciants partici-pants. Entre altres novetats de la campanya d’enguany, que s’aniran desvetllant més

endavant, s’incorpora un re-gal per a un dels comerciants de cadascun dels municipis participants.Quant als premis que s’ator-garan a l’Arboç, els quals, com apuntàvem, constaran d’un lot de productes típics i/o visites turístiques apor-tats per cada barri i muni-cipi adherit a la campanya, es podran veure exposats a la Casa de Cultura durant tota la campanya. Aquesta actuació és promoguda per l’Ajuntament de l’Arboç a

través del Pla de Barris, de manera que no suposarà cap cost econòmic pels comerci-ants participants i comptarà, com en el cas del Vendrell i la resta de municipis adherits a la campanya, amb la col-laboració de la Subdirecció General d’Informació i Edu-cació Ambiental, l’Agència Catalana de Residus, el Con-sorci d’Artesania i Moda de Catalunya, PIMEC, la Con-federació de Comerç de Ca-talunya i l’Agència Catalana de Turisme.

3d8El Vendrell

Baix Penedès | Comerç

Campanya per a la promoció del comerç del Vendrell i l’Arboç // EL JUNY Tindrà lloc la iniciativa de la Generalitat per promoure el petit comerç de 23 municipis

Imatge d’arxiu d’una anterior promoció comercial al Vendrell| 3D8

persones eren concretament les beneficiàries dels plans de pensions externalitzats des del 2001, perquè només s’informava d’un import glo-bal i no hi havia cap obliga-ció de detallar els noms i els imports personals. Es podia interpretar, per la magnitud dels imports, que eren unes xifres per a tota la plantilla, o per tretze integrants de la cúpula directiva de CP, o no-més per quatre... Li semblava que les aportacions eren rao-nables i que la comptabilitat les reflectia degudament. No recordava haver vist mai els contractes d’alta direcció.El representant de la compa-nyia d’assegurances Zurich, José Luis de Castro, va re-conèixer l’existència de les pòlisses en favor dels alts di-rectius i no va assenyalar cap irregularitat en la seva cons-titució i en les dotacions pe-riòdiques que s’hi van afegir. Un tercer testimoni, Jaume García Moral de l’Assessoria Novaster, va declarar en la mateixa línia que el seu pre-decessor. Quatre testimonis més ja s’havien donat de bai-xa prèviament i un cinquè va comparèixer en un temps rè-cord de 42 segons, el termini necessari perquè els advocats de la defensa, de l’acusació i el fiscal es posessin d’acord que no calia que testifiqués

i que ja podia marxar cap a Barcelona.

Setena sessió: salta la sorpresa majúscula

Dimecres, 28 de maig. Decla-ració d’un darrer testimoni. Acabades les proves testifi-cals i analitzades les proves documentals incloses en el sumari, era previst passar al capítol d’elevar les conclu-sions provisionals a definiti-ves. Però va saltar la sorpresa quan els acusats van anunciar que estaven disposats a retor-nar 28’6 ME. Aquest penedi-ment sobrevingut que con-trasta amb la fortalesa que tots els acusats van demos-trar en les seves declaracions davant el jutge -i que han mantingut amb vehemència en els darrers 914 dies- podria indicar que els advocats de-fensors haurien valorat que la marxa del judici no havia estat favorable per als seus clients i que en previsió d’una eventual sentència adversa, amb penes de presó incloses, aquest anunci sorpresa podria actuar d’atenuant. Aquest gir tan inesperat va obligar a interrompre la ses-sió a l’espera que les parts (advocats defensors, advocats de l’acusació i fiscal) modifi-quessin o no els seus escrits de conclusions provisionals per elevar-les a definitives,

la qual cosa es formalitzaria en la sessió del dia següent que començaria a la una del migdia.

Vuitena i darrera sessió: una sentència amanida entre les acusacions par-ticulars i els imputats

Dijous, 29 de maig. La sessió ha començat a l’hora prevista i després de les intervencions dels advocats de les parts amb les seves conclusions finals, el jutge José Vázquez Honrubia ha dictat sentència. Ha con-demnat a dos anys de presó Ricard Pagès i a un any Joan Caellas, Manuel Troyano i Santiago Abella, basant-se en què “Los cuatro han incum-plido los deberes de cualquier administrador y mediante pro-cedimientos engañosos y bur-lando los controles de la caja antepusieron los intereses per-sonales a los sociales.”El jutge ha tingut en compte que els quatre imputats ja ha-vien retornat les quantitats percebudes de manera frau-dulenta i ha desestimat per tant la petició del fiscal Emi-lio Sánchez Ulled que seguia sol.licitant dos anys i mig de presó per a Pagès i dos anys per a la resta.FROB i BMN s’han posat d’acord per tal que els di-ners retornats pels quatre imputats es restitueixin

íntegrament al BMN, per tant la Fundació Pinnae no perce-brà ni un ral.Amb aquesta sentència hi ha implícit el reconeixement de culpa dels quatre processats i molt probablement les penes imposades no comportaran el seu ingrés a presó. Aquest judici és el primer que se celebra a l’estat contra di-rectius i membres dels con-sells d’administració d’una colla de caixes d’estalvis espa-nyoles i catalanes pels delic-tes i abusos comesos durant els seus respectius mandats. Hi ha de tot i força: alts di-rectius professionals, càrrecs públics en actiu i retirats de la vida política; i representants d’entitats, dels impositors i del personal de les caixes que formaven part dels consells d’administració. No cal dir que qui més qui menys està molt pendent del desenllaç d’aquest primer cas per cali-brar fins a quin punt s’impo-sarà la justícia.Pel que fa al judici de CP, cri-da l’atenció la celeritat amb què s’han anat cremant les di-ferents etapes i més tenint en compte que els casos de Nova Galícia Caixa, Caja de Ahor-ros del Mediterràneo (CAM) i Bankia es van començar a instruir abans. Tanta rapi-desa es deu, segons alguns observadors, al fet que es vol

contrarestar com més avi-at millor l’alarma social que van generar els escàndols i la corrupció en el sector finan-cer en particular i escenificar l’aplicació de la justícia. Per aquesta raó el fiscal hauria estat tan diligent a l’hora de presentar la querella, el jutge tan fulminant en instruir la causa i tan ràpida la celebra-ció del judici i la sentència condemnatòria. Haver esco-llit precisament el cas de CP per estrenar el plató amb un mínim de garanties d’èxit s’hauria d’interpretar en dar-rera instància -i això ja és de

collita pròpia- des de la cons-tatació que entre els quatre processats no hi ha cap càrrec polític en actiu o jubilat que podrien haver intentat endar-rerir o torpedinar el procés. No caldria per tant recórrer al greuge recurrent victimis-ta que tanta celeritat es deu sobretot al fet que es tracta d’una caixa catalana.La propera setmana analitza-rem més extensament aques-ta sentència fruit d’un pacte entre les acusacions particu-lars i els imputats que han deixat sol el fiscal. (Continuarà)

Accés principal a l’immoble que l’Audiència Nacional té al polígon de San Fernando de Henares ( Madrid). És aquí on s’ha celebrat el judici contra els exdirectius de Caixa Penedès | FOTO DE L’AUTOR

el 3 de vuit 35