Economia i societat 1833 1930
-
Upload
parlantdeclasse -
Category
Education
-
view
560 -
download
2
Transcript of Economia i societat 1833 1930
ECONOMIA I SOCIETAT (1833-1930)
2 REVOLUCIÓ DEMOGRÀFICA (CREIXEMENT DEMOGRÀFIC)
1 REVOLUCIÓ AGRÀRIA (DESENVOLUPAMENT AGRARI)
3 REVOLUCIÓ INDUSTRIAL (INDUSTRIALITZACIÓ)
4 REVOLUCIÓ DELS TRANSPORTS (FERROCARRIL)
5 MOVIMENT OBRER
REVOLUCIÓ AGRÀRIA
a través de
-abolició del règim senyorial
REFORMA -desamortització eclesiàstica (mans mortes, 1836) i
AGRÀRIA desamortització civil (bens comunals i bens arrels dels
ajuntaments, 1855)
-desvinculació dels mayorazgos
-la terra es converteix en propietat privada: es pot comprar i vendre al mercat
-l´agricultura de subsistència dóna pas a l´agricultura de mercat capitalista
-concentració de la terra en uns pocs terratinents; els camperols no poden comprar terres per falta de diners
-lleugera modernització de l´agricultura: augment de la producció i diversificació (interior/perifèria)
-limitacions: baixa productivitat, a causa de l´escasa mecanització i ús d´adobs químics, que impossibilita l´alliberament de mà d´obra cap a la indústria (campe- rols= 2/3 parts de la població activa espanyola)
permet
-la revolució agrària possibilita la revolució demogràfica: l´augment de la producció agrícola possibilita l´augment de la població espanyola
-l´alta concentració de mà d´obra a l´agricultura frenà la industrialització espanyola (escasa demanda i mà d´obra disponible)
-l´agricultura espanyola es troba atrasada en relació al nord d´Europa
conseqüències
1
LA REVOLUCIÓ AGRÀRIA VA PERMETRE ALS ESPANYOLS DISPOSAR DE MÉS ALIMENTS, SOBRE TOT, CEREALS, LA BASE DE LA SEUA DIETA
PRODUCTIVITAT DEL BLAT A EUROPA A FINALS DEL SEGLE XIX
EVOLUCIÓ DE LA MA D´OBRA AGRÍCOLA (1800-1900)
EXPORTACIÓ DE VI (MILLONS DE LITRES) I BODEGA A JEREZ
2 REVOLUCIÓ DEMOGRÀFICA
-millora de la dieta alimentària gràcies als avanços agrícoles (+ aliments disponibles)
-millora de les condicions higièniques i sanitàries (teixits de cotó, sabó, …)
-avanços en medicina (vacunes,…)
-creació d´infraestructures urbanes (potabilització d´aigües, clavegueram,…)
a través de permet
-creixement moderat de la població, menor que al nord d´Europa a causa de la baixa productivitat agrícola
-inici de la transició demogràfica, però més lenta que al nord d´Europa (majors taxes de mortalitat i natalitat)
-augment del procés d´urbanització, però també de forma més lenta que al nord d´Europa (es manté prou població al món rural)
conseqüències-la revolució demogràfica possibilita la revolució industrial i la revolució dels transports, a l´augmentar la demanda de productes i l´oferta de mà d´obra
ELS AVANÇOS MÈDICS CONTRIBUIREN A LA REVOLUCIÓ DEMOGRÀFICA
CREIXEMENT DEMOGRÀFIC, COMPOSICIÓ SOCIAL I TAXES D´ANALFABETISME
PROCÉS D´URBANITZACIÓ
PLÀNOLS DELS EIXAMPLES DE MADRID (1857) I DE VALÈNCIA (1885)
3 REVOLUCIÓ INDUSTRIAL
a través de
-indústria tèxtil cotonera catalana
-indústria siderúrgica andalusa, asturiana i basca
-indústria minera (carbó, ferro, coure, plom,…)
-altres indústries (agroalimentària, paperera, química, naval,..)
permet
-lleuger desenvolupament de l´economia moderna capitalista
-industrialització dèbil i lenta: Espanya està endarrerida en comparació al nord d´Europa
limitacions
-escassa demanda interior: baix poder adquisitiu de la població espanyola
-escassetat de font d´energia: falta de cursos d´aigua i baixa qualitat del carbó mineral (baix poder calorífic). Es fa necessari importar energia (carbó anglés)
-baixa competitivitat (preus alts dels productes espanyols) a causa dels alts costos de producció (ex. importació de carbó anglés), de manera que no es pot competir al mercat exterior i la indústria espanyola es centra al mercat interior
-necessitat de mesures proteccionistes per part de l´Estat
-dèficit de la Hisenda pública: l´Estat no pot finançar la industrialització
-inestabilitat política: guerres civils (carlines)
-posició excèntrica d´Espanya: allunyada del cor industrial europeu
GRAUS D´INDUSTRIALITZACIÓ EUROPEA
POBLACIÓ ACTIVA PER SECTORS I PAÏSOS (1870)
BALANÇA COMERCIAL D´ESPANYA I PRINCIPALS EXPORTACIONS
DESENVOLUPAMENT INDUSTRIAL PER REGIONS
INDÚSTRIA TÈXTIL COTONERA CATALANA
MECANITZACIÓ DE LA INDÚSTRIA TÈXTIL I CONSUM DE COTÓ EN TONES
INDÚSTRIA SIDERÚRGICA VASCA: ALTS FORNS DE BISCAIA
PRODUCCIÓ SIDERÚRGICA 1861-1913 (MILERS DE Tm)
PRODUCCIÓ DE CARBÓ PRODUCCIÓ I EXPORTACIÓ DE FERRO
RESTES DELS ALTS FORNS DE MARBELLA, ELS MÉS ANTICS D´ESPANYA
INTERIOR DEL TALLER DELS ALTS FORNS DE SAGUNT
INTERIOR D´UN TALLER A CATALUNYA
INDÚSTRIA MINERA
REGIONS MINERES I INDUSTRIALS I CONNEXIONS FERROVIÀRIES
MINA A CEL OBERT A LA UNIÓ-CARTAGENA (MÚRCIA)
RESTES D´UNA INDÚSTRIA MINERA
MOLL PER CARREGAR MINERAL DE FERRO A ÁGUILAS (MÚRCIA)
4 REVOLUCIÓ DELS TRANSPORTS
a través de permet
-desenvolupament del ferrocarril (Llei General de Ferrocarrils, 1855)
-articulació d´un mercat interior o nacional: transport de forma ràpida i barata de gran quantitat de mercaderies (cereals, teixits) i persones
limitacions
-estructura radial de la xarxa ferroviària, que primava la importància de Madrid en perjudici dels centres econòmics perifèrics (País Basc, Catalunya, València,…)
-diferent ample de via front a l´europeu (1,67m front a 1,44m), la qual cosa dificultava els intercanvis amb l´exterior
-predomini de la inversió estrangera (francesa, anglesa) front a l´espanyola
-importació massiva de material ferroviari anglés i francés per part del capital estranger que finançà el ferrocarril espanyol, gràcies a la llibertat aranzelària de què va gaudir (no pagaven impostos); esta mesura impossibilità l´impuls de la indústria siderúrgica nacional
-la concentració de la inversió estrangera i nacional a la construcció del ferrocarril va descapitalitzar la indústria espanyola
INAUGURACIÓ DEL FERROCARRIL MADRID-ARANJUEZ EN 1851
EVOLUCIÓ DEL MOVIMENT OBRER AL SEGLE XIX
BURGESOS I OBRERS: DOS MONS DIFERENTS
DIFUSIÓ DE L´INTERNACIONALISME 1868-1873
DIFUSIÓ DE LA FTRE (ANARQUISME) I DEL PSOE-UGT (MARXISME), 1880
MIJAIL BAKUNIN I KARL MARX
CONGRÉS DE LA FRE-AIT (BARCELONA,1870) I ATEMPTAT ANARQUISTA CONTRA ALFONS XII EN 1878
MITINS DE PABLO IGLESIAS I BAR ON ES FUNDÀ EL PSOE