EDAT ANTIGA

La invenció de l’escriptura és el fet que han establert els historiadors com a inici de l’edat antiga. Durant aquest període es van desenvolupar les primeres civilitzacions i a la Mediterrània hi van coincidir diversos pobles: ibers, grecs, fenicis, cartaginesos i romans.

Durant l’edat antiga els romans van construir un poderós imperi que va dominar tota la mediterrània durant segles i van estendre la seva manera de viure a tots els indrets que van ocupar. El primer que feien els romans quan conquerien un territori era adaptar les seves necessitats al país on s’instal·laven. Així, un cop sotmesos els pobles autòctons, van començar a construir ciutats i vies.

Quines construccions distingeixes en aquesta ciutat romana? Saps per què servien?

Observa els personatges i explica a què devien dedicar-se i com devia ser la seva vida.

LES PRIMERES CIVILITZACIONS

En el tercer mil.lenni abans de Crist, alguns mercaders van començar a prendre nota per escrit dels seus intercanvis comercials: aquest va ser l’origen de l’escriptura. Això passava en algunes civilitzacions que van crear organitzacions polítiques que poden ser considerades, per primer cop, veritables estats.

1.- Les civilitzacions fluvials

Els documents escrits més antics que es conserven són de fa més de 5.000 anys i corresponen a dues civilitzacions del Pròxim Orient: Mesopotàmia i Egipte. Se les ha anomenat civilitzacions fluvials perquè es van crear a les ribes dels grans rius, que van afavorir una agricultura molt productiva.

Les civilitzacions fluvials van crear les primeres grans ciutats planificades i els primers estats. Aquests estats eren organitzacions molt complexes que constaven de:

Un rei, que tenia el poder absolut. Els sacerdots i els funcionaris, que eren els encarregats de l’administració

de l’estat. Un exèrcit, controlat pel rei. Un poble, la majoria camperols i ramaders, que obeïa i pagava els tributs

per por de les represàlies. Els esclaus, és a dir, persones que treballaven per a un amo a canvi de

només del menjar i l’allotjament i que eren considerades de la seva propietat, igual que un objecte o un animal.

Un estat és una organització política estable de la qual es dota una comunitat. Inclou un govern propi, una administració, unes lleis, etc.El codi d’Hammurabi, pertanyent a la civilització mesopotàmica, és la primera legislació escrita que s’ha trobat.

Egipte

Fa més de 5.000 anys va sorgir a Egipte una de les civilitzacions més importants de la història.

La civilització egípcia es va desenvolupar a la riba del riu Nil, que, a més de contribuir a la fertilitat de les terres, era una important via de comunicació.

A Egipte hi havia una societat jerarquitzada, és a dir, hi havia una clara divisió entre els diferents grups socials. Els més privilegiats eres els grans comerciants i propietaris de terres, els sacerdots, els caps de l’exercit i els alts funcionaris, entre els quals hi havia els escribes, encarregats d’escriure els documents i de portar els comptes de l’estat. Per sobre de tot hi havia el faraó, el rei, que era considerat un déu. Per sota de tots ells hi havia els esclaus.

La primera escriptura que van utilitzar va ser la jeroglífica, feta a base de dibuixos esquemàtics que representen idees. Escrivien en fulls fets a partir del papir, una planta molt abundant a les ribes del Nil.

Els egipcis van ser grans arquitectes i van construir edificis colossals, com els temples –dedicats als seus nombrosos déus- i les piràmides – les tombes dels faraons.

La vida al camp

La terra, les collites i el bestiar eren propietat del faraó, el seu rei, que també era considerat un déu. Els pagesos i els esclaus treballaven per a ell i per als nobles.

Els pagesos vivien de manera humil. Les cases eren petites i estaven fetes de tova, que eren maons d’argila barrejada amb palla i cuits al sol. Les famílies estaven formades per una parella i els seus fills i tots treballaven, fins i tot els infants. La feina era molt dura i es repartien les tasques: els homes llauraven, les dones sembraven i entre tots recollien la collita.

Conreaven cereals, verdures i fruites. Amb el raïm fabricaven vi i amb l’ordi feien cervesa, la seva beguda preferida. Per treballar el camp feien servir falçs, aixades i arades tirades per bous.

La vida a les ciutats

A Egipte hi va haver grans ciutats, que van créixer a la riba del riu Nil.

En uns barris vivien les persones més riques i poderoses, com ara els nobles i els sacerdots. Residien en grans cases envoltades de jardins, que estaven construïdes amb maons i fusta. A l’interior hi havia moltes habitacions decorades amb pintures.

En uns altres barris hi vivien els artesans i els comerciants. La majoria dels artesans eres escultors, ceramistes i fabricants de lli, que era la tela amb què es feien els vestits. Els comerciants venien productes. Com que els egipcis no

coneixien la moneda, practicaven la permuta, és a dir, canviaven uns productes per uns altres.

A les ciutats també hi havia ports, on atracaven els vaixells de vela que navegaven a través del riu Nil i del mar Mediterrani.

Com viatjaven

El Nil era una via de comunicació important per als egipcis. Per les aigües d’aquest riu es desplaçaven barques petites i vaixells de vela que transportaven persones i mercaderies.

Per desplaçar-se per terra feien servir caravanes de camells i carros tirats per bous i mules.

Existeix encara l’esclavitud, actualment?

Raona per què l’existència d’un riu va afavorir l’aparició d’importants civilitzacions.

Descriu l’aspecte extern d’una piràmide, fes-ne un dibuix i explica quina utilitat tenien aquestes construccions s l’antic Egipte.

ELS POBLADORS DE LA PENÍNSULA IBÈRICA

Els Ibers van ser els pobles peninsulars de l’edat de ferro que van passar a formar part de l’edat antiga en adoptar un sistema d’escriptura. Ocupaven tota la franja mediterrània de la Península Ibèrica, mentre que l’extrem nord-oest el van ocupar els celtes.

Els Ibers

Cap el segle VI aC els Ibers eren els pobles indígenes que habitaven al territori actual de Catalunya, el litoral mediterrani i el sud peninsular. Vivien en poblats situats en llocs alts, defensats per muralles, dels quals a Catalunya queden nombroses restes. Les cases eren de pedra i tova, amb sostre de palla o de branques.

Els diversos grups ibers compartien una mateixa llengua i cultura, però mai no es van unir políticament ni van crear un estat. A partir del segle VII aC, els que vivien a les poblacions costaneres van adoptar noves tècniques i coneixements dels pobles mediterranis que els van colonitzar, sobre tot dels grecs i el fenicis: van perfeccionar el treball del ferro, van adoptar l’ús de la moneda i el torn per a fer ceràmica i van crear un alfabet propi, però que els paleògrafs encara no han pogut desxifrar. És destacable l’escultura ibèrica així com el treball en orfebreria, amb or i plata.

La Dama d’Eix (segle IV aC) és una mostra de la perfecció de l’escultura ibera.

Aquests pobles vivien de l’agricultura i de la ramaderia. Conreaven cereals, com ordi, blat i mill, i plantes per fer teixits, com lli i espart. Gràcies al contacte amb aquests pobles mediterranis, els ibers van difondre l’ús de l’arada i introduïren nous conreus, com vinya i oliveres.

També van aprendre el mètode de conserva de peix per mitjà de la salaó i utilitzaven el torn per fabricar ceràmica.

Els altres pobles peninsulars

A principis del primer mil.leni abans de Crist van començar a arribar a la Península Ibèrica grups celtes, un poble originari del centre d’Europa, que es van instal.lar al nord i al centre de la Península.

Els celtes vivien en castres, que eren poblats emmurallats, que es construïen en zones elevades i fàcils de defensar. Eren formats per cases circulars, fetes de pedra i tova, amb sostre de palla. No coneixien l’escriptura ni utilitzaven la moneda; en canvi, coneixien el ferro i eren bons especialistes en la metal.lúrgia. Fabricaven estris i armes de bronze i ferro.

Es dedicaven preferentment a la ramaderia; també practicaven una agricultura basada en el conreu de cereals.

Elaboraven peces de ceràmica i teixits de llana.

Es tractava de una societat tribal, estesa per bona part d’Europa, que, igual que el ibers, no va formar mai un estat unificat.

Al centre de la Península Ibèrica, el contacte dels celtes del nord-oest amb els ibers de la franja mediterrània va donar lloc a la cultura celtibera.

Al sud de la península, a la vall del Guadalquivir, es va desenvolupar una altra civilització autòctona, la dels tartessis, els quals van utilitzar una llengua i una escriptura diferent de la dels pobles veïns.

Observa un mapa de la Península Ibèrica i descriu amb el màxim de precisió quin era el territori que ocupaven els ibers.Pots utilitzar referències com les unitats de relleu, els punts cardinals, etc.

Els pobles colonitzadors. Els grecs, els fenicis i els cartaginesos

Cap el segle VI a.C. els grecs van arribar a les nostres costes i hi van fundar una colònia, Empòrion (Empúries) per comerciar amb els pobles ibers:

Per mar arribaven a Empúries mercaderies procedents de Grècia, com ara ceràmica, armes, teixits, etc., que els grecs venien als pobles ibers.

Els grecs compraven a aquests pobles primeres matèries (metalls, sal, cereals, etc,), que desprès enviaven per mar a d’altres colònies.

Es grecs és disputaven el control del comerç mediterrani amb altres pobles, com els fenicis i els cartaginesos.

Els fenicis eren originaris de Fenicia, a la mediterrània oriental (al territori actual del estat del Líban). Eren especialistes en el cultiu del papir i en el treball del vidre i tenien un alfabet propi. A partir del segle VIII a.C. els fenicis van navegar des del nord d’Àfrica fins a les costes de la Península interessats per les riqueses mineral que hi havia.

Els fenicis no van fundar cap colònia important a les nostres terres, però hi van desenvolupar un profitós comerç amd els pobles ibers.

Els cartaginesos provenien de Cartago, a la costa africana del mediterrània (al territori actual de Tunísia). Cartago va ser una colònia fenícia, però va aconseguir la seva independència i fenicis i cartaginesos es van convertir en rivals comercials.

La fundació d’Empòrion

Cap a l’any 590 a.C. els grecs es van instal.lar en un illot a prop de la desembocadura del riu Fluvià (Alt Empordà).Més endavant la ciutat es va expandir i es va traslladar a terra ferma i es va convertir en la colònia d’Empòriom.Gràcies a la seva pròspera activitat comercial Empòrion va arribar a ser la colònia més important de la Península Ibèrica.Fes una visita virtual a les ruïnes d’Empuries.

Qui era Asciepi? Quines industries hi havia a Empúries. Quina és la utilitat d’una escullera? Creus que era important per Empúries?

Per què?Explica quin era l’objectiu de les colònies durant l’edat antiga, qui les creava i on.

EL ROMANS

Els romans eres originaris de la ciutat de Roma, al centre de la península Itàlica. Des d’allà es van estendre i van arribar a dominar tota la riba de la Mediterrània; per això la van anomenar Mare Nosrum, “el mar nostre”.

L’organització política

Els romans van crear un estat molt poderós i ben administrat. Tots els súbdits pagaven impostos i els diners recaptats es destinaven a la construcció de vies i edificis públics i al manteniment de l’exèrcit. Segons l’organització política, diferenciem tres períodes de la civilització romana:

El període de la monarquia, durant els primers dos segles i mig (VIII aC – VI aC).

El període de la República, entre els segles VI aC i I aC, en què la màxima autoritat de Roma va ser el Senat, una assemblea formada per representants de les principals famílies.

El període de l’Imperi, entre el segles I aC i V dC, en què per sobre del Senat hi havia l’emperador, que concentrava tot el poder.

Les ciutats i els edificis públics

Les ciutats romanes estaven emmurallades. Tenien xarxa de clavegueram i de distribució d’aigua, que sovint requeria la construcció de grans aqüeductes.

Van construir nombroses obres públiques, com les vies o calçades empedrades que comunicaven les principals ciutats. També van construir edificis públics –com teatres, circs, amfiteatres o termes- i monuments –com els arcs de triomf.

La societat i l’economia

La societat romana es dividia en tres grans grups: els patricis, els plebeus i els esclaus.

Els patricis eren els grans propietaris de terres i els comerciants rics. Tenien dret a participar en la vida política.

Els plebeus eren els petits propietaris agrícoles o artesans. No tenien drets polítics.

Els esclaus sovint eren capturats en les guerres de conquesta i eren obligats a treballar per als patricis.

La societat romana va adoptar molts trets culturals dels grecs, entre els quals hi havia la religió. Els emperadors van perseguir qualsevol altra religió, com el cristianisme, però més tard la van declarar religió oficial de l’Imperi Romà.

L’economia romana estava bassada, en els seus inicis, en l’agricultura, la mineria i el comerç. Desprès, va resultar fonamental l’explotació dels béns diversos que hi havia als territoris que conquerien.

Llegeix la informació de les construccions romanes a la pàgina web de la xtec i redacta una descripció de cada una. Explica, sobretot, la utilitat que tenien.

Observa el mapa d’aquesta pàgina i, amb l’ajuda d’un atles, escriu e nom dels estats actuals de la Mediterrània el territori dels quals formava part de l’Impero romà.

L’EXPANSIÓ DE L’IMPERI

Els romans van imposar els seus costums, la seva cultura i les seves formes de vida arreu dels territoris que els seus exèrcits van conquerir, com en el cas d’Hispània. Aquest procés es coneix amb el nom de romanització.

La Hispània Romana

En aquella època la Península Ibèrica l’habitaven els pobles ibers i els pobles celtes.

L’any 218 aC els romans van desembarcar a Empúries per enfrontar-se amb els cartaginesos. Des d’allà, van emprendre la colonització de la Península Ibèrica, a la qual van anomenar Hispània. Però la colonització dels romans va ser molt diferent de les anteriors, perquè la seva intenció no era solament comerciar, sinó controlar tot el territori i establir-hi les mateixes normes i els mateixos costums que a Roma.

Igual que al seu territori d’origen, els romans creaven als territoris que conquerien ciutats i vies per comunicar-les.

Al territori actual de Catalunya hi va destacar, en l’època romana, la ciutat de Tàrraco (actualment, Tarragona, al Tarragonès). Una altra ciutat romana important a Hispània va ser Emerita Augusta (actualment, Mèrida, a Extremadura).

Els romans van dividir Hispània en tres províncies, amb la intenció de facilitar-ne el govern: Tarraconense, Bètica i Lusitània. Al capdavant de cada província hi havia un governador, que depenia del Senat.

La romanització

De mica en mica, el pobles conquerits pels romans van anar adoptant molts elements de l’organització i la cultura dominant. Aquesta expansió de la civilització romana arreu e l’Imperi és el que s’anomena romanització i inclou l’adaptació de la llengua dels romans, el llatí, el dret romà i la religió cristiana.

La llengua dels romans era el llatí. La barreja amb els idiomes locals dels territoris colonitzats i la seva evolució posterior van donar lloc a diverses llengües, que són les que actualment coneixem com a llengües romàniques, igual que el francès, l’italià, el portuguès, el romanès...

El dret romà ha inspirat, fins a l’actualitat, els sistemes legals de molts estats.

La religió cristiana va ser adoptada per la major part dels territoris conquerits pels romans quan va ser declarada religió oficial de l’Imperi romà.

Fes una visita virtual a les ruïnes de la Tàrraco romana a través de la pàgina web---- i redacta una descripció dels tres monuments que el semblin més interessants.

Observa el mapa de la Hispània romana i escriu el nom de les tres províncies en què estava dividida i el de les capitals de cadascuna.

A continuació, escriu el nom de les poblacions que unia la Via Augusta, la més important de la Península Ibèrica.

On vivien?

La majoria dels romans vivien en illes de cases de quatre o cinc pisos, normalment de lloguer. Els locals de les plantes baixes sovint eren ocupats per botigues o tallers d’artesans.

Els romans rics vivien en cases luxoses, unifamiliars, anomenades domus. La porta d’entrada comunicava amb un pati centrals descobert anomenat atrium.

Al camp, els romans van construir vil.les, que eres granges agrícoles i, alhora, residències de vacances per a la gent rica. Tenien diverses construccions: dependències destinades a treballs agrícoles i ramaders, magatzems, habitatges per als treballadors i els esclaus...

Les residències dels senyors eren àmplies i luxoses. Solien tenir més d’un menjador, habitacions per llegir i descansar, biblioteca, banys...

Què menjaven?

L’esmorzar dels romans era senzill: pa, formatge, mel i dàtils. Per dinar, menjaven peix, llegums i verdures. El sopar era l’àpat més important.

El sopar dels rics era tota una cerimònia. Mentre sopaven presenciaven espectacles de dansa o recitals de música. Solia haver-hi molt menjar i mol variat. Menjaven ajaguts i envoltats de coixins.

Els pobres tenien poc per triar: sopa de verdures i cereals, peix i, molt de tant en tant, una mica de carn. Però el més habitual era menjar llegums, formatge i fruita seca. Menjaven asseguts en cadires o bancs al voltant d’una taula.

Els romans menjaven amb el dits. Els ossos, les closques i tot el que no podien empassar-se ho llençaven a terra.

Com es desplaçaven?

Els romans van construir una àmplia xarxa de carreteres, anomenades vies, que comunicaven la capital de l’Imperi, Roma, amb la resta de les ciutats. Les distàncies s’indicaven en unes columnes de pedra, el mil.liaris. S’anomenaven així perquè n’hi havia una situada cada mil passes. Pr desplaçar-se, muntaven en mules, ases o cavalls, o bé viatjaven en carros tirats per bous.

Els romans més rics es desplaçaven en lliteres portades per esclaus o per mules; els romans pobres i els esclaus ho feien a peu.

Els grans desplaçaments de mercaderies (bla, vi, oli) es feien per mar. La galera era l’embarcació més utilitzada a tota la Mediterrània. Es movia gràcies a l’acció dels rems. Els remers eres esclaus i, en molts casos, homes condemnats per haver comès algun delicte.

Com es vestien?

El vestit característic era la túnica. Al damunt de la túnica, els romans rics portaven la toga, una peça molt llarga amb què s’embolicaven el cos seguint unes normes molt estrictes. Sobre la túnica, les dones romanes portaven l’estola, un vestit llarg ajustat amb cinturó. Els pobres no portaven ni togues ni estoles.

Com a calçat, la majoria dels romans duien unes sandàlies ajustades a les cames amb cintes. Els més pobres feien servir sandàlies de fusta, i alguns s’embolicaven els peus amb draps. Quan entraven a les cases, era costum treure’s el calçat.

Els vestits de guerra eren formats per armadures, cascos i cuirasses, fets de cuir recobert de peces metàl.liques.

ELS MAPES HISTÒRICS

Els mapes històrics representen esdeveniments o situacions que s’han produït en un moment històric. S’utilitzen per a donar una informació sobre un esdeveniment històric d’una manera més clara i entenedora del que resultaria per escrit.

Elabora un mapa històric, per exemple, sobre la segona guerra púnica, que va enfrontar romans i cartaginesos, segueix els passos següents:

Acnsegueix el mapa mut del territori que vulguis representar. Busca informació sobre l’esdeveniment històric que vulguis representar. Ho

pots fer en llibres d’història, en una enciclopèdia, a internet, etc. També a partir d’un text.

Situa en un mapa mut, amb l’ajuda d’un atles, els topònims que apareixen en el text.

Representa en el mapa els fets que relata el text, amb l’ajuda e fletxes, símbols, dates, colors, etc. Com en tots els mapes, hi has d’afegir una llegenda que permeti interpretar-lo i un títol.

Ara, en grups, busqueu informació sobre la conquesta romana de la península ibèrica i, desprès, individualment, elaboreu un mapa històric obre aquest fet.

TEXT HISTÓRIC

Llegeix aquest text, del geògraf i historiador grec Estrabó (63 aC-19 dC):

Empòrion és una fundació dels massaliotes que dista de Pyrene i de la frontera dIbèria amb la Cèltica uns 200 estadis. És una costa rica en tots els aspectes i té bons ports. Allà també s’hi troba Rhode, petita colònia dels emporitans, tot i que alguns diuen que es tracta d’una fundació dels rodis. (... ). Els emporitans vivien abans en un illot proper a la costa, que actualment rep el nom de Palaiapolis, però ara viuen en terra ferma. La ciutat és doble, dividida per una muralla perquè anteriorment havien tingut com a veïns alguns indiketes, el quals, tot i que es regien amb lleis pròpies, per raons de seguretat van voler tenir en comú amb els grecs el recinte emmurallat, i quest fou doble, dividit per una muralla mitjancera. Però amb el pas del temps van convergir cap a la mateixa constitució política, barreja de lleis gregues i bàrbares, fet que va passar també en altres llocs. A la vora corre un riu que té les fonts a Pyrene i la desembocadura serveix de port als emporitans.

Estrabó. Geografia. Llibre tercer

Massaliota: De Massalia, colònia grega situada al golf de Lleó (actualment, Marsella)

Pyrene: Colònia grega situada a la costa mediterrània, a l’extrem dels Pirineus. Podria correspondre a una de les actuals poblacions de la zona, com Cadaqués, Port de la Selva o Portvendres.

Estadi: Mesura de longitud grega equivalent aproximadament a 200m.

Rodi: Originari de l’illa grega de Rodes.

Ara, respon:

Qui eren els indiketes? A quina cultura pertanyien?A qui es refereix Estrabó quan parla de lleis “bàrbares”?A quina distància aproximada (en quilometres) es troba Empúries de Pyrene, segons Estrabó?Quin nom rep actualment el riu del qual parla el text?Quina relació hi havia, segons el text, entre la població autòctona i els colons grecs?

ESQUEMA EDAT ANTIGA