EDICIÓ 2018 · 2019-07-26 · ORRIN EVANS PROGRAMA ASTERCL TS 4 PRESENTACIÓ Arriba la tardor i...

EDICIÓ 2018

Organitza:

Amb el mecenatge de:

ORRIN EVANS

PRO

GRA

MAC

IÓ -

MA

STER

CLA

SSES

& C

ON

CERT

S

www.conservatoriliceu.es4

PRESENTACIÓArriba la tardor i això vol dir que el jazz és el gran protago-nista al Conservatori Liceu! Torna el cicle Liceu Jazz amb la visita dels seus grans mestres internacionals en un any molt especial: celebrem les 50 edicions del Voll-Damm Festival Internacional de Jazz de Barcelona i tornarem a ser un dels seus grans escenaris tot acollint 12 concerts de la seva pro-gramació excepcional, i aportant-hi la dimensió pedagògica amb un cicle de 16 masterclasses únic al nostre país, que et permetrà escoltar en viu els consells dels músics que més admires.

Com a part de la col·laboració que el Conservatori Liceu realit-za des de fa set anys amb el Voll-Damm Festival Internacional de Jazz de Barcelona, i amb el mecenatge de la Fundació de Música Ferrer-Salat, aquesta institució esdevé un any més un punt de trobada indispensable per a tots els amants del jazz: concerts, masterclasses, jam sessions... tens al teu abast un munt de cites ineludibles per viure intensament el Jazz amb els seus millors artistes en la seva visita a Barcelona. Es tracta de molt més que els 12 Concerts que es celebraran a l’Auditori del Conservatori (ja consolidat com una de les seus de referència del Festival)... Podràs aprendre directament d’aquests mateixos intèrprets de renom internacional gràcies al cicle de 16 master-classes: Billy Childs, Bill Frisell, Jorge Pardo, Kyle Eastwood, Stacey Kent, Orrin Evans i Ethan Iverson, entre d’altres...

Tots plegats conformen un impressionant cartell que, conti-nuant la tendència dels darrers anys, traspassa les fronteres del gènere jazzístic: la presència de figures com Diego El Ciga-la, Marlango o El Amics de les Arts testimonien el caràcter eclèctic d’aquest cicle on tothom hi pot trobar la proposta més propera als seus interessos.

A més, dins dels concerts del Festival ens retrobarem amb el nostre cicle Carta Blanca. Fruit de l’objectiu del Conservatori Liceu d’integrar els estudiants de música a l’activitat professio-nal i donar visibilitat a músics de prestigi que són professors del centre, podràs gaudir dels concerts del nostre professor Marc Miralta, el trepidant Liceu’s SuperSax Project, Magalí Sare, el Drop Collective inaugurant el Festival al Jazz&Food o, com no podia ser d’altra manera, la ja clàssica participació de la Liceu Big Band al Festival. La gran formació jazzística del Conserva-tori que dirigeix Sergi Vergés acumula ja una exitosa i extensa trajectòria de col·laboracions amb el Festival al costat dels grans noms de l’escena internacional. Es tracta de propostes innovadores que són mostra del gran talent dels nostres joves músics i un pols de l’escena jazzística actual catalana.

Finalment, un concert del Liceu Jazz no és tal si la festa no acaba amb una de les jam sessions al Cafè del Conservatori! La nostra programació regular que cada dijous anima la nit barcelonina amb grups d’alumnes liderats per professors del centre s’incorpora a la programació de Liceu Jazz per arrodonir la teva experiència del jazz en un ambient únic.

¡Llega el otoño, y esto quiere decir que el jazz es el gran protagonista en el Conservatori Liceu! Vuelve el ciclo Liceu Jazz con la visita de sus grandes maestros internacionales en un año muy especial: celebramos las 50 ediciones del Voll-Damm Festival Internacional de Jazz de Barcelona y volveremos a ser uno de sus grandes escenarios acogiendo 12 conciertos de su programación excepcional, y aportando la dimensión pedagógica con un ciclo de 16 masterclasses único en nuestro país, que te permitirá escuchar en vivo los consejos de los músicos que más admiras.

www.conservatoriliceu.es 5

PRES

ENTA

CIÓ

Como parte de la colaboración que el Conservatori Liceu realiza desde hace siete años con el Voll-Damm Festival Internacional de Jazz de Barcelona, y con el mecenazgo de la Fundación de Música Ferrer-Salat, esta institución se convierte un año más en un punto de encuentro indispensable para todos los aman-tes del jazz: conciertos, masterclasses, jam sessions... tienes a tu disposición muchas citas ineludibles para vivir intensamente el jazz con sus mejores artistas en su visita a Barcelona. Se trata de mucho más que los 12 Conciertos que se celebrarán en el Auditorio del Conservatorio (ya consolidado como una de las sedes de referencia del Festival)... Podrás aprender directa-mente de estos mismos intérpretes de renombre internacional gracias al ciclo de 16 masterclasses: Billy Childs, Bill Frisell, Jorge Pardo, Kyle Eastwood, Stacey Kent, Orrin Evans y Ethan Iverson, entre otros ...

Todos juntos conforman un impresionante cartel que, conti-nuando la tendencia de los últimos años, traspasa las fronteras del género jazzístico: la presencia de figuras como Diego El Cigala, Marlango o El Amics de les Arts testimonian el carác-ter ecléctico de este ciclo donde todos podéis encontrar la propuesta más cercana a vuestro interés.

Además, dentro de los conciertos del Festival nos reencontra-remos con nuestro ciclo Carta Blanca. Fruto del objetivo del Conservatori Liceu de integrar a los estudiantes de música a la actividad profesional y dar visibilidad a músicos de prestigio que son profesores del centro, podrás disfrutar de los conciertos de nuestro profesor Marc Miralta, el trepidante Liceu’s SuperSax Project, Magalí Sare, el Drop Collective inaugurando el Fes-tival en el Jazz&Food o, como no podía ser de otra forma, la ya clásica participación de la Liceu Big Band en el Festival. La gran formación jazzística del Conservatorio que dirige Sergi Vergés acumula ya una exitosa y extensa trayectoria de cola-boraciones con el Festival junto a los grandes nombres de la escena internacional. Se trata de propuestas innovadoras que son muestra del gran talento de nuestros jóvenes músicos y un pulso de la escena jazzística actual catalana.

¡Finalmente, un concierto del Liceu Jazz no es tal si la fiesta no termina con una de las jam sessions en Café del Conservato-rio! Nuestra programación regular que cada jueves anima la noche barcelonesa con grupos de alumnos liderados por profe-sores del centro se incorpora a la programación de Liceu Jazz para redondear tu experiencia del jazz en un ambiente único.

ORRIN EVANSEl nou pianista dels The Bad Plus

PRO

GRA

MAC

IÓ -

MA

STER

CLA

SSES

& C

ON

CERT

S


MASTERCLASSDissabte, 27 d’octubre de 2018

ORRIN EVANSL’any passat rebíem novament els The Bad Plus al Conservatori Liceu amb l’emoció d’estar assistint al comiat del seu pianista Ethan Iverson. També sabíem ja qui tindria l’enorme responsa-bilitat de ser el seu substitut en aquest trio que tant havia con-nectat amb els nostres estudiants i que ha dinamitat tots els prejudicis i apriorismes d’aquest tipus de formació, tant amb les seves versions d’ídols del rock i l’indie com amb les seves composicions originals.

Ara podrem comprovar per què l’expectació per aquest canvi està plenament justificada. El nou membre de The Bad Plus Orrin Evans, un dels “Young Lions” del straight-ahead jazz que emergí durant els anys 90, ens visitarà per oferir-nos els con-sells propis d’un dels pianistes més respectats del moment i capaç de guanyar la confiança absoluta de segells discogràfics com Criss Cross Jazz, Palmetto o Post-Tone Records, amb els que ha gravat fins a 25 discos com a líder, com els aclamats Captain Black Big Band, Justin Time o Tarbaby.

Músic centrat en el hard bop amb pinzellades de soul-jazz i R&B (quan s’agermana amb vocalistes com Denise King o la seva dona, Dawn Warren), Evans ha creat un estil en l’estela de McCoy Tyner, Horace Silver, Bud Powell i Thelonious Monk, qualificat pel The New York Times en aquests termes: “ens fa pensar en el mètode socràtic, li agrada el raonament dialèctic i la investigació declarativa: en les seves mans sovint juga a fer paper d’un tenaç instigador”.

Amb The Evolution of Oneself marcà un punt culminant, i alho-ra revisió, de la seva evolució estètica juntament amb Christian McBride i Karriem Riggins, i ara, amb la incorporació a The Bad Plus des del gener passat, podrà anar un pas enllà en el seu camí sempre marcat, com els seus nous companys, per la lli-bertat creativa.

El año pasado recibíamos de nuevo a los The Bad Plus en el Conservatori Liceu con la emoción de estar asistiendo a la despedida de su pianista Ethan Iverson. También sabíamos ya quien tendría la enorme responsabilidad de ser su sustituto en

este trío que tanto había conectado con nuestros estudiantes y que ha dinamitado todos los prejuicios y apriorismos de este tipo de formación, tanto con sus versiones de ídolos del rock y el indie como con sus composiciones originales.

Ahora podremos comprobar por qué la expectación por este cambio está plenamente justificada. Orrin Evans, uno de los “Young Lions” del straight-ahead jazz que emergió en los años 90, nos visitará para ofrecernos los consejos propios de uno de los pianistas más respetados del momento y capaz de ganar la confianza absoluta de sellos discográficos como Criss Cross Jazz, Palmetto o Post-Tone Records, con los que ha grabado hasta 25 discos como líder, como los aclamados Captain Black Big Band, Justin Time o Tarbaby.

Músico centrado en el hard bop con pinceladas de soul-jazz y R&B (cuando se asocia con vocalistas como Denise King o su mujer, Dawn Warren), Evans ha creado un estilo en la estela de McCoy Tyner, Horace Silver, Bud Powell y Thelonious Monk, calificado por The New York Times en estos términos: “nos hace pensar en el método socrático, le gusta el razonamiento dia-léctico y la investigación declarativa: en sus manos a menudo juega el papel de un tenaz instigador”.

Con The Evolution of Oneself marcó un punto culminante, y al mismo tiempo revisión, de su evolución estética junto con Christian McBride y Karriem Riggins, y ahora, con la incorpo-ración a The Bad Plus desde el pasado enero, podrá ir un paso más allá en su camino siempre marcado, como sus nuevos compañeros, por la libertad creativa.

... I CONCERT AMB

THE BAD PLUS

AUDITORI CONSERVATORI LICEU


ORR

IN E

VAN

S | B

ILLY

CH

ILDS

De Hindemith a Chick Corea: un músic total amb quatre premis Grammy

MASTERCLASSDilluns, 29 d’octubre de 2018

BILLY CHILDSBilly Childs no només és un dels compositors més prolífics i admirats de la seva generació, sinó que també encarna com molt pocs l’essència del compositor nord-americà que, com féu Copland en el seu dia, marida amb èxit les tradicions neoclàssiques occidentals del segle XX amb la seva herència cultural més local, tot aconseguint una poderosa simbiosi d’es-tils de gran abast dinàmic i estètic.

La seva masterclass al Conservatori Liceu, doncs, emergeix cla-rament com una oportunitat de luxe per acostar-se a aquest músic tot terreny que acumula fins a 13 nominacions i 4 premis Grammy, el darrer per l’aclamat Rebirth on torn a a mostrar el seu potencial, elèctric i alhora íntim, com a líder d’una petita banda de jazz. És només un esglaó més en un impressionant currículum com a creador d’obres originals i arranjador que van del jazz a la música clàssica i fins a la música popular que va beure des de petit a Los Angeles, on als sis anys ja feia con-certs de piano.

Des del seu contracte amb Windham Hill Records el 1988 ha enregistrat alguns dels àlbums més influents de les darreres dècades, com For Example, This..., Twilight Is Upon Us o Portrait Of A Player. Paral·lelament, es succeïen encàrrecs simfònics i de cambra que inclouen Esa-Pekka Salonen i Los Angeles Phi-larmonic, la Detroit Symphony Orchestra, The Kronos Quartet o The Lincoln Center Jazz Orchestra, entre d’altres. Així mateix, ha gravat per Sony una col·lecció de reinvencions d’obres de Laura Nyro i ha acompanyat artistes tan diversos com Yo-Yo Ma, Sting, Renée Fleming, Jack DeJohnette o Ron Carter.

Sens dubte, la seva visita ens acostarà a un dels grans creadors del nostre temps que més han treballat per trencar les barreres entre gèneres i estils, un músic total que aglutina sense com-plexes l’estela interpretativa de Herbie Hancock, Keith Emerson i Chick Corea amb l’ombra compositiva de tot uns Hindemith, Ravel o Stravinsky.

Billy Childs no sólo es uno de los compositores más prolíficos y admirados de su generación, sino que también encarna como muy pocos la esencia del compositor norteamericano que,

como hizo Copland en su día, casa con éxito las tradiciones neoclásicas occidentales del siglo XX con su herencia cultural más local, consiguiendo una poderosa simbiosis de estilos de gran alcance dinámico y estético.

Su masterclass en el Conservatori Liceu emerge de esta forma como una oportunidad de lujo para acercarse a este músico todoterreno que acumula hasta 13 nominaciones y 4 premios Grammy, el último por el aclamado Rebirth donde vuelve a mostrar su potencial, eléctrico y a la vez íntimo, como líder de una pequeña banda de jazz. Es sólo un peldaño más en un impresionante currículum como creador de obras originales y arreglista que van del jazz a la música clásica y hasta la músi-ca popular que bebió desde pequeño a Los Ángeles, donde a los seis años ya daba conciertos de piano.

Desde su contrato con Windham Hill Records en 1988 ha gra-vado algunos de los álbumes más influyentes de las últimas décadas, como For Example, This ..., Twilight Is Upon Us o Portrait Of A Player. Paralelamente, se sucedieron encargos sinfónicos y de cámara que incluyen Esa-Pekka Salonen y Los Angeles Phi-larmonic, la Detroit Symphony Orchestra, The Kronos Quartet o The Lincoln Center Jazz Orchestra, entre otros. Asimismo, ha grabado para Sony una colección de reinvenciones de obras de Laura Nyro y ha acompañado artistas tan diversos como Yo-Yo Ma, Sting, Renée Fleming, Jack DeJohnette o Ron Carter.

Sin duda, su visita nos acercará a uno de los grandes creado-res de nuestro tiempo que más han trabajado para romper las barreras entre géneros y estilos, un músico total que aglutina sin complejos la estela interpretativa de Herbie Hancock, Keith Emerson y Chick Corea con la sombra compositiva de todo unos Hindemith, Ravel o Stravinsky.

BILLY CHILDS

... I CONCERT AMB

BILLY CHILDS QUARTET


ORRIN EVANS

PRO

GRA

MAC

IÓ -

MA

STER

CLA

SSES

& C

ON

CERT

S


El retorn d’Iverson amb el seu nou company d’escenari

MASTERCLASSDimarts, 30 d’octubre de 2018

IVERSON/TURNER

Quan vam acomiadar Ethan Iverson amb els The Bad Plus en l’anterior edició de Liceu Jazz no imaginàvem que molt aviat ens retrobaríem amb aquest excepcional pianista que, junta-ment amb els seus ja antics companys d’aquest trio irrepetible, havia connectat tant amb els alumnes del Conservatori Liceu en les seves memorables masterclasses.

Afortunadament Iverson torna aquest 2018 per oferir-nos el seu mestratge i ho fa amb un nou company d’escenari que ens promet altes dosis del millor jazz: el saxofonista Mark Turner. La seva no és una relació fortuïta; els orígens d’aquest duo es remunten a les jam sessions de Nova York durant els anys 90, quan ambdós ja gaudien d’èxit en les seves respectives carre-res: Iverson amb l’”avantguarda popular” del seu trio, on el seu piano va ser definit com “una barreja alquímica d’honestedat i enginy”, a més de les seves col·laboracions amb Lee Konitz, Dewey Redman i Paul Motian. Turner, per la seva banda, brin-dà un estil propi de gran influència a l’escena actual, sorgit de l’estudi exhaustiu de Coltrane i Marsh, i sent cofundador del trio Fly juntament amb Larry Grenadier i Jeff Ballard.

Una dècada després del seu primer encontre, ambdós van iniciar una reeixida associació amb el Billy Hart Quartet i van debutar després com a duo amb el gran Temporary Kings, una exploració del fons estètic comú d’aquests grans músics amb sis temes originals d’Iverson i dos de Turner, incloent Myron’s World, que ha adquirit la categoria de “clàssic” entre els intèr-prets de jazz contemporani.

Ara aquesta simbiosi perfecta posarà tot el seu saber a l’abast dels nostres estudiants i aficionats que vulguin beure del seu mestratge de ben a prop.

Cuando nos despedimos de Ethan Iverson con los The Bad Plus en la anterior edición de Liceu Jazz no imaginábamos que muy pronto nos reencontraríamos con este excepcional pianista que, junto a sus ya antiguos compañeros de este trío irrepe-

tible, había conectado tanto con los alumnos del Conservatori Liceu en sus memorables masterclasses.

Afortunadamente Iverson vuelve este 2018 para ofrecernos su maestría y lo hace con un nuevo compañero de escenario que nos promete altas dosis del mejor jazz: el saxofonista Mark Turner. La suya no es una relación fortuita; los orígenes de este dúo se remontan a las jam sessions de Nueva York durante los años 90, cuando ambos ya gozaban de éxito en sus respectivas carreras: Iverson con la “vanguardia popular” de su trío, donde su piano fue definido como “una mezcla alquímica de honesti-dad e ingenio”, además de sus colaboraciones con Lee Konitz, Dewey Redman y Paul Motian. Turner, por su parte, brindó un estilo propio de gran influencia en la escena actual, surgido del estudio exhaustivo de Coltrane y Marsh, y siendo cofundador del trío Fly junto con Larry Grenadier y Jeff Ballard.

Una década después de su primer encuentro, ambos iniciaron una exitosa asociación con el Billy Hart Quartet y debutaron después como dúo con el gran Temporary Kings, una explora-ción del fondo estético común de estos grandes músicos con seis temas originales de Iverson y dos de Turner, incluyendo Myron’s World, que ha adquirido la categoría de “clásico” entre los intérpretes de jazz contemporáneo.

Ahora esta simbiosis perfecta pondrá todo su saber al alcance de nuestros estudiantes y aficionados que quieran beber de cerca de su maestría.

IVERSON/TURNER

... I CONCERT AMB

IVERSON/TURNERAUDITORI CONSERVATORI LICEU


IVER

SON

/TUR

NER

| EL

S A

MIC

S DE

LES

ART

S

El quartet català que ha captat el sentiment de tota una generació

MASTERCLASSDimarts, 6 de novembre de 2018

ELS AMICS DE LES ARTSDues setmanes abans que puguem gaudir del seu esperat Symphonic Project al Palau de la Música Catalana, rebrem un dels grups més estimats de l’escena catalana al Conservatori Liceu. Els Amics de les Arts es sumen a la celebració de les cinquanta edicions del Voll-Damm Festival Internacional de Jazz de Barcelona amb un espectacle inèdit que vestirà les seves cançons amb el so d’una orquestra de 44 músics, i men-tre tot això escalfa motors podrem conèixer de prop les seves experiències en una de les masterclasses més esperades del cicle Liceu Jazz.

Aquest quartet de músics catalans ha connectat com pocs amb una generació sencera de joves gràcies a al seu carisma indiscutible, la facilitat per trobar melodies d’una puresa sim-ple i poderosa (capaç de convertir-les a l’instant en himnes populars), i unes lletres de llenguatge curós i d’una poètica poc usual a través de referents de la cultura pop i elements de la vida quotidiana (per altra banda, tan paradigmàtics de la for-nada de grups catalans entre els que nasqueren).

Així, en Els Amics de les Arts música i text conflueixen, ja des dels seus primers treballs i del premiat Bed & Breakfast (un punt d’inflexió en la seva trajectòria), en temes tan transver-sals com el pas de la joventut a la maduresa, les relacions interpersonals o la pèrdua. Les seves cançons estan poblades de situacions i personatges que ja formen part de l’imaginari col·lectiu com Jean-Luc, L’home que treballa fent de gos, Loui-siana o els camps de cotó o Ja nos ens passa, perquè, d’alguna manera, molts catalans que ronden la trentena hi han pogut trobar alguna cosa d’ells mateixos explicada amb una estètica que les fa semblar especials.

Ara tindrem l’oportunitat de luxe de descobrir els secrets dels camins creatius i de l’imaginari artístic d’aquest grup que ha deixat una empremta profunda al nostre país.

Dos semanas antes de que podamos disfrutar de su esperado Symphonic Project en el Palau de la Música Catalana, recibire-mos a uno de los grupos más queridos de la escena catalana en el Conservatori Liceu. Els Amics de las Arts se suman a la celebración de las cincuenta ediciones del Voll-Damm Festival Internacional de Jazz de Barcelona con un espectáculo inédito que vestirá sus canciones con el sonido de una orquesta de 44 músicos, y mientras todo esto calienta motores podremos conocer de cerca sus experiencias en una de las masterclasses más esperadas del ciclo Liceu Jazz.

Este cuarteto de músicos catalanes ha conectado como pocos con una generación entera de jóvenes gracias a su caris-ma indiscutible, la facilidad para encontrar melodías de una pureza simple y poderosa (capaz de convertirlas al instante en himnos populares), y unas letras de lenguaje cuidadoso y de una poética poco usual a través de referentes de la cultura pop y elementos de la vida cotidiana (por otra parte, tan para-digmáticos de la hornada de grupos catalanes entre los que nacieron).

Así, en Els Amics de les Arts, música y texto confluyen, ya desde sus primeros trabajos y del premiado Bed & Breakfast (un punto de inflexión en su trayectoria), en temas tan transver-sales como el paso de la juventud a la madurez, las relaciones interpersonales o la pérdida. Sus canciones están pobladas de situaciones y personajes que forman ya parte del imaginario colectivo como Jean-Luc, L’home que treballa fent de gos, Loui-siana o els camps de cotó o Ja no ens passa, porqué, de alguna manera, muchos catalanes que rondan la treintena han podido encontrar algo de ellos mismos explicado con una estética que las hace parecer especiales.

Ahora tendremos la oportunidad de lujo de descubrir los secre-tos de los caminos creativos y del imaginario artístico de este grupo que ha dejado una huella profunda en nuestro país.

ELS AMICS DE LES ARTS

ORRIN EVANS

PRO

GRA

MAC

IÓ -

MA

STER

CLA

SSES

& C

ON

CERT

S


El primer flautista en tocar flamenc amb Paco de Lucía i Camarón de la Isla

MASTERCLASSDijous, 8 de novembre de 2018

JORGE PARDO

Al cicle Liceu Jazz no només passen pel nostre Auditori les grans figures de l’escena novaiorquesa o de la Costa Oest: el jazz es cuina a tot el món i es marida amb un catàleg infinit d’estètiques musicals inesperades. A casa nostra, la fusió amb el flamenc és una de les que ha donat fruits més celebrats (i que hem gaudit intensament al Conservatori Liceu els darrers anys) i en aquesta fusió emergeix un nom en majúscules: Jorge Pardo.

Pardo ha traspassat les fronteres del flamenc conegut en alguns dels seus darrers projectes com Historias de Radha y Krishna o Djinn, on els orgues Hammond, les bateries i els bai-xos elèctrics s’uneixen als saxòfons i les flautes en un combinat àcid i samplejat proper al soul, el trap i fins i tot el hip hop; un viatge infinit cap endavant plenament contemporani, ple de matisos i contingut.

Però aquest és el resultat del llarg procés de maduració perso-nal d’un músic reconegut internacionalment, entre altres guar-dons, pel Premi al Millor Músic Europeu segons l’Acadèmia de Jazz Francesa el 2013 (gràcies al disc Huellas). Enrere, queden més de 20 àlbums com a líder des dels seus inicis als locals madrilenys dels anys setanta, amb Jean-Luc Vallet, Lou Benne-tt, Tete Montoliu o Pedro Iturralde, amb un jazz que sorgí com una expressió de llibertat. En aquell ambient compartí idees i vivències amb Paco de Lucía i, durant els vint anys següents, lligà el seu instrument al flamenc sent el primer flautista i saxofonista que tocava amb el genial guitarrista i Camarón de la Isla (en discs llegendaris com La leyenda del tiempo). Pardo es convertia així amb un dels veritables alquimistes de la fusió musical al nostre país.

La seva presència de ben segur generarà molta expectació en un centre com el Conservatori Liceu, amb una trajectòria de 25 anys sent pioners en la normalització acadèmica dels estudis de flamenc, i de les aules del qual han sorgit molts dels grans guitarristes joves dels nostres dies.

Dentro del ciclo Liceu Jazz no sólo pasan por nuestro Audito-rio las grandes figuras de la escena neoyorquina o de la Costa Oeste: el jazz se cocina en todo el mundo y se marida con un catálogo infinito de estéticas musicales inesperadas. En nuestro país, la fusión con el flamenco es una de las que ha dado frutos más celebrados (y que hemos disfrutado intensamente en el Conservatori Liceu los últimos años) y en esta fusión emerge un nombre en mayúsculas: Jorge Pardo.

Pardo ha traspasado las fronteras del flamenco conocido en algunos de sus últimos proyectos como Historias de Radha y Krishna o Djinn, donde los órganos Hammond, las baterías y los bajos eléctricos se unen a los saxofones y flautas en un combi-nado ácido y sampleado cercano al soul, el trap e incluso el hip hop; un viaje infinito hacia delante totalmente contemporáneo, lleno de matices y contenido.

Pero esto es el resultado del largo proceso de maduración personal de un músico reconocido internacionalmente, entre otros galardones, el Premio al Mejor Músico Europeo según la Academia de Jazz Francesa en 2013 (gracias al disco Huellas). Atrás, quedan más de 20 álbumes como líder desde sus inicios en los locales madrileños de los años setenta, con Jean-Luc Vallet, Lou Bennett, Tete Montoliu o Pedro Iturralde, con un jazz que surgió como expresión de libertad. En aquel ambiente compartió ideas y vivencias con Paco de Lucía y, durante los veinte años siguientes, ató su instrumento al flamenco sien-do el primer flautista y saxofonista que tocaba con el genial guitarrista y Camarón de la Isla (en discos legendarios como La leyenda del tiempo). Pardo se convertía así con uno de los verdaderos alquimistas de la fusión musical en nuestro país.

Su presencia generará con toda seguridad mucha expectación en un centro como el Conservatori Liceu, con una trayectoria de 25 años siendo pioneros en la normalización académica de los estudios de flamenco, y de cuyas aulas han surgido muchos de los grandes guitarristas jóvenes de nuestros días.

JORGE PARDO


JORG

E PA

RDO

| A

ARO

N P

ARK

S

“Empeny els límits del que és conegut i crea espais sonors que evoquen un sentit profund de la contemplació” – Terence Blanchard

MASTERCLASSDijous, 8 de novembre de 2018AARON PARKS

“Té aquesta meravellosa combinació dels costats esquerre i dret del cervell del jazz. Si analitzes l’estructura del que escriu és impecable, però alhora increïblement emocional, emotiu. El primer que em va atrapar de la música de l’Aaron no és el seu rigor, sinó la seva bellesa. Realment escriu jazz instrumental com si fos un cantautor, per complex que sigui el material que utilitza sempre hi ha aquesta simplicitat lírica i melòdica en el millor sentit dels termes”. Aquesta carta de presentació en paraules de Joshua Redman, amic seu i company d’escenari, ens donen una idea de la capacitat d’atracció del pianista Aaron Parks i per què la seva veu es fa escoltar en l’escena actual.

Amb només 14 anys el jove Aaron Parks ja estudiava un doble grau en música i informàtica a la Universitat i, només dos anys més tard, el seu extraordinari talent el féu ingressar a la Man-hattan School of Music. Als 18 rebia l’oportunitat que el desco-briria al món: unir-se a la banda del gran Terence Blanchard, el mestratge del qual ja hem gaudit en anteriors edicions del cicle Liceu Jazz.

Amb Blanchard gravà quatre àlbums (incloent el guanyador d’un Grammy A Tale of God’s Will), col·laborà amb altres noms com Christian Scott, Gretchen Parlato, Ambrose Akinmusire i Kurt Rosenwinkel, i fou membre del James Farm Quartet. El 2008 debutava en solitari amb Blue Note, amb Invisible Cinema, als que han seguit, amb ECM, títols celebrats com Arborescence o Find the Way.

Ara tenim l’oportunitat d’escoltar els consells d’aquest músic poc corrent que sempre ha demostrat una extrema subtilesa en la composició i la improvisació. El seu mentor Blanchard va dir d’ell: “és un dels artistes més creatius de la nostra genera-ció. Com a intèrpret empeny els límits del què és conegut i crea espais sonors que evoquen un sentit profund de la contempla-ció. Com a compositor constantment explota la seva profunda curiositat per la forma, el timbre, l’espai i el sentir”.

“Tiene esta maravillosa combinación de los lados izquierdo y derecho del cerebro del jazz. Si analizas la estructura de lo que escribe es impecable, pero a la vez increíblemente emocional, emotivo. Lo primero que me atrapó de la música de Aaron no es su rigor, sino su belleza. Realmente escribe jazz instrumental como si fuera un cantautor, por complejo que sea el material que utiliza siempre hay esta simplicidad lírica y melódica en el mejor sentido de los términos “. Esta carta de presentación en palabras de Joshua Redman, amigo y compañero de escena-rio, nos dan una idea de la capacidad de atracción del pianista Aaron Parks y por qué su voz se hace escuchar en la escena actual.

Con sólo 14 años el joven Aaron Parks ya estudiaba un doble grado en música e informática en la Universidad y, sólo dos años más tarde, su extraordinario talento le hizo ingresar en la Manhattan School of Music. A los 18 recibía la oportunidad que lo descubriría al mundo: unirse a la banda del gran Terence Blanchard, cuya maestría ya hemos disfrutado en anteriores ediciones del ciclo Liceu Jazz.

Con Blanchard grabó cuatro álbumes (incluyendo el ganador de un Grammy A Tale of God ‘s Will), colaboró con otros nombres como Christian Scott, Gretchen Parlato, Ambrose Akinmusire y Kurt Rosenwinkel, y fue miembro del James Farm Quartet. En 2008 debutaba en solitario con Blue Note, con Invisible Cinema, a los que han seguido, con ECM, títulos celebrados como Arbo-rescence o Find the Way.

Ahora tenemos la oportunidad de escuchar los consejos de este músico poco corriente que siempre ha demostrado una extre-ma sutileza en la composición y la improvisación. Su mentor Blanchard dijo de él: “es uno de los artistas más creativos de nuestra generación. Como intérprete empuja los límites de lo que es conocido y crea espacios sonoros que evocan un sentido profundo de la contemplación. Como compositor constante-mente explota su profunda curiosidad por la forma, el timbre, el espacio y el sentir”.

AARON PARKS

ORRIN EVANS

PRO

GRA

MAC

IÓ -

MA

STER

CLA

SSES

& C

ON

CERT

S


Una mixtura pictòrica entre saxòfon i piano

MASTERCLASSDissabte, 10 de Novembre de 2018

DAVE LIEBMAN & MARC COPLANDMarc Copland ja ens oferí els seus valuosos consells durant l’edició 2016 de Liceu Jazz. Qui ha estat anomenat “The piano whisperer” ho féu acompanyat del seu bon company d’escenari John Abercrombie, amb qui forma un dels duos de piano i gui-tarra més celebrats des dels temps d’Evans i Hall.

Ara Copland tornarà al Conservatori Liceu amb un altre vell amic, el saxofonista Dave Liebman. La seva relació artística també es remunta lluny, als efervescents setanta quan Copland encara no havia canviat el saxo pel teclat i acompanyava líders de l’escena emergent com Chico Hamilton, Cameron Brown i Jeff Williams. Anys més tard construïen una de les aliances més sòlides entre piano i saxòfon, on el cèlebre instint harmònic i la puresa de so de Copland es fusionava a la perfecció amb l’execució immaculada i diversitat de recursos sonors de Lieb-man. Junts, ens han deixant àlbums com Lunar, que han estat alabats per la crítica per la seva poesia inaudita, i que, entre altres mèrits, han assumit amb èxit el descomunal repte que suposava donar una nova vida a peces llegendàries com Blue in Green de Miles Davis, Naima de John Coltrane o Maiden Voyage de Herbie Hancock.

Aquesta parella excepcional ens desvetllaran les possibilitats infinites dels seus instruments en una subtil fusió, que espe-cialistes com Raul D’Gama (All About Jazz) han descrit com “pintar amb so, estendre notes humides sobre el llenç del cel tot creant aquarel·les japoneses amb tons i ombres”.

Marc Copland ya nos ofreció sus valiosos consejos durante la edición 2016 de Liceu Jazz. El que ha sido llamado “The piano whisperer” lo hizo acompañado de su buen compañero de

escenario John Abercrombie, con quien forma uno de los dúos de piano y guitarra más celebrados desde los tiempos de Evans y Hall.

Ahora Copland volverá al Conservatori Liceu con otro viejo amigo, el saxofonista Dave Liebman. Su relación artística también se remonta lejos, a los efervescentes setenta cuando Copland aún no había cambiado el saxo por el teclado y acom-pañaba a líderes de la escena emergente como Chico Hamilton, Cameron Brown y Jeff Williams. Años más tarde construían una de las alianzas más sólidas entre piano y saxofón, donde el célebre instinto armónico y la pureza de sonido de Copland se fusionaban a la perfección con la ejecución inmaculada y diversidad de recursos sonoros de Liebman. Juntos nos han dejado álbumes como Lunar, que han sido alabados por la crí-tica por su poesía inaudita, y que, entre otros méritos, han asu-mido con éxito el descomunal reto que suponía dar una nueva vida a piezas legendarias como Blue in Green de Miles Davis, Naima de John Coltrane o Maiden Voyage de Herbie Hancock.

Esta pareja expecional nos desvelarán las posibilidades infini-tas de sus instrumentos en una sutil fusión, que especialistas como Raul D’Gama (All About Jazz) han descrito como “pintar con sonido, extender notas húmedas sobre lienzo del cielo creando acuarelas japonesas con tonos y sombras “.

DAVE LIEBMAN& MARC COPLAND

... I CONCERT AMB

LIEBMAN&COPLAND



DAVE

LIE

BMA

N &

MA

RC C

OPL

AN

D | B

ILL

FRIS

ELL

“Quan toco és com ser en un món de debò, on puc fer tot allò del que no sóc capaç a la vida real” – Bill Frisell

MASTERCLASSDilluns, 12 de novembre de 2018BILL FRISELL

Els amants de la guitarra jazzística tenen una de les grans cites d’aquesta tardor amb la visita de Bill Frisell a Barcelona. Qui ha estat un pilar fonamental d’aquest instrument en la música americana de les darreres dècades oferirà una masterclass de luxe al cicle Liceu Jazz on podrem comprovar per què han dit d’ell que “toca la guitarra com Miles Davis tocava la trompeta: en les mans d’aquests pensadors radicals, els seus instruments simplement esdevenen animals diferents, i aquell espai que a altres espanta, a ell li accelera la sang” (The New York Times).

La guitarra de Bill Frisell ha estat un element clau en la carrera de tòtems com Paul Motian, John Zorn, Elvis Costello, Ginger Baker, Vic Chesnutt, Marc Johnson, Marianne Faithful, John Scofield, Los Angeles Philarmonic, Suzanne Vega, Loudon Wainwright III, Ron Sexsmith, Shannon Jackson; l’hem vist també col·laborant amb Brian Eno i Bono en films dels directors Gus Van Sant i Wim Wenders.

Tanmateix, la seva concepció de l’instrument (“la veu més única en la guitarra jazz des de Wes Montgomery” segons Ste-reophile) i la seva versatilitat l’han dut a transcendir la figura del col·laborador de confiança i reivindicar-se com a composi-tor i bandleader, sobretot en els darrers anys, tot esdevenint un dels més rellevants creadors contemporanis i una de les més fructíferes reflexions sobre la música americana: rock, jazz, country i blues connectats a través d’un sentit inigualable de la interpretació i improvisació, tendre i alhora passional, que, com féu Monk, “forma un engranatge constant entre el ritme i les idees harmòniques i melòdiques” (Spin). Frisell ha creat un so que agermana les distorsions del rock contemporani amb la sofisticació harmònica de l’univers jazzístic i això no el fa esclau de les seves pròpies eines, sinó que els dóna una nova validesa.

Us convidem a conèixer de prop l’autor d’àlbums aclamats com Ghost Town, Blues Dream, The Willies, The Intercontinentals, Unspeakable, East/West, Sign of Life, All we are saying.. o His-tory, Mystery, nominat als Grammy.

Los amantes de la guitarra jazzística tienen una de las grandes citas de este otoño con la visita de Bill Frisell a Barcelona. Quien ha sido un pilar fundamental de este instrumento en la música americana de las últimas décadas ofrecerá una master-class de lujo en el ciclo Liceu Jazz donde podremos comprobar por qué han dicho de él que “toca la guitarra como Miles Davis

tocaba la trompeta: en las manos de estos pensadores radica-les, sus instrumentos simplemente se convierten en animales diferentes, y ese espacio que a otros asusta, a él le acelera la sangre” (The New York Times).

La guitarra de Bill Frisell ha sido un elemento clave en la carrera de tótems como Paul Motian, John Zorn, Elvis Costello, Ginger Baker, Vic Chesnutt, Marc Johnson, Marianne Faithful, John Scofield, Los Angeles Philarmonic, Suzanne Vega, Loudon Wainwright III, Ron Sexsmith y Shannon Jackson; le hemos visto también colaborando con Brian Eno y Bono en filmes de los directores Gus Van Sant y Wim Wenders.

Sin embargo, su concepción del instrumento (“la voz más única en la guitarra jazz desde Wes Montgomery” según Ste-reophile) y su versatilidad lo han llevado a trascender la figura del colaborador de confianza y reivindicarse como compositor y bandleader, sobre todo en los últimos años, convirtiéndose en uno de los más relevantes creadores contemporáneos y una de las más fructíferas reflexiones sobre la música americana: rock, jazz, country y blues conectados a través de un sentido inigualable de la interpretación e improvisación, tierno ya la vez pasional, que, como hizo Monk, “forma un engranaje cons-tante entre el ritmo y las ideas armónicas y melódicas” (Spin). Frisell ha creado un sonido que une las distorsiones del rock contemporáneo a la sofisticación armónica del universo jazzís-tico y eso no lo hace esclavo de sus propias herramientas, sino que les da una nueva validez.

Os invitamos a conocer de cerca al autor de álbumes acla-mados como Ghost Town, Blues Dream, The Willies, The Inter-continentales, Unspeakable, East / West, Sign of Life, All we are saying… o History, Mystery, nominado a los Grammy.

BILL FRISELL

... I CONCERT AMB

BILL FRISELLAUDITORI CONSERVATORI LICEU

ORRIN EVANS

PRO

GRA

MAC

IÓ -

MA

STER

CLA

SSES

& C

ON

CERT

S


El cantaor més internacionalMASTERCLASS

Dimarts, 13 de novembre de 2018DIEGO EL CIGALADe tots els cantaores que han traspassat les fronteres del fla-menc per acostar-se al feliç maridatge amb el jazz (que fa dècades que també cultiven els grans guitarristes del gènere), segurament Diego el Cigala és un dels noms més internacio-nals i que han aconseguit que aquest mestissatge arribi amb més força al gran públic. Com oblidar aquell Lágrimas negras que, malgrat publicar-se el 2003, ja podem qualificar de lle-gendari per l’autèntic fenomen de masses en què es convertí.

Tanmateix, abans del feliç “matrimoni artístic” amb Bebo Valdés que el féu famós mundialment, Diego el Cigala ja feia anys que es movia entre els noms més reputats del cante i el toque. El nebot de Rafael Farina, madrileny d’origen, ja guan-yà un premi amb dotze anys que li obria les portes a treballar amb Cristóbal Reyes, Mario Maya o Farruco, i, més endavant, a gravar amb tòtems de la talla de Camarón, Gerardo Núñez o Vicente Amigo.

La seva carrera discogràfica en solitari es mantingué fidel a aquest esperit d’excel·lència i d’inquietud pels lligams del flamenco amb altres gèneres i disciplines artístiques. Preci-sament, en el seu tercer disc produït per Javier Limón, Corren tiempos de alegría, s’agermanava amb Niño Josele i músics de jazz llatí que havien participat en el film Calle 54 de Fernando Trueba, i entre ells dos figures que canviarien la seva carrera, Jerry González, amb qui gravà Piratas del flamenco, i el mític pianista cubà.

Trueba fou també l’artífex de Lágrimas negras, un projecte íntim que desbordà totes les previsions: Bebo Valdés i Diego el Cigala formaven una unió exquisida, emocional i de factura impeca-ble però gens artificial, que liderà les vendes durant dos anys i els brindà dos Grammy, cinc nominacions als Grammy Llatins i la qualificació de Disc de l’any pel The New York Times.

La cura i les referències culturals s’han mantingut en cada un dels seus treballs, des del diàleg amb l’obra de Picasso a Picasso en mis ojos (i amb músics de luxe com Paco de Lucía, Tomatito o Raimundo Amador) fins a l’acostament als boleros, coplas, tangos i salsa de Dos lágrimas i Romance de la Luna Tucumana.

De todos los cantaores que han traspasado las fronteras del flamenco para acercarse al feliz maridaje con el jazz (que hace décadas que también cultivan los grandes guitarristas del género), seguramente Diego el Cigala es uno de los nombres más internacionales y que han conseguido que este mestiza-je llegue con más fuerza al gran público. Como olvidar aquel Lágrimas negras que, a pesar publicarse en 2003, ya podemos calificar de legendario por el auténtico fenómeno de masas en que se convirtió.

Sin embargo, antes del feliz “matrimonio artístico” con Bebo Valdés que le hizo famoso mundialmente, Diego el Cigala ya hacía años que se movía entre los nombres más reputados del cante y el toque. El sobrino de Rafael Farina, madrileño de ori-gen, ya ganó un premio con doce años que le abría las puertas a trabajar con Cristóbal Reyes, Mario Maya o Farruco, y, más adelante, a grabar con tótems de la talla de Camarón, Gerardo Núñez o Vicente Amigo.

Su carrera discográfica en solitario se mantuvo fiel a este espí-ritu de excelencia y de inquietud por los lazos del flamenco con otros géneros y disciplinas artísticas. Precisamente, en su tercer disco producido por Javier Limón, Corren tiempos de alegría, se aliaba con Niño Josele y músicos de jazz latino que habían participado en el filme Calle 54 de Fernando Trueba, y entre ellos dos figuras que cambiarían su carrera, Jerry Gonzá-lez, con quien grabó Piratas del flamenco, y el mítico pianista cubano.

Trueba fue también el artífice de Lágrimas negras, un proyecto íntimo que desbordó todas las previsiones: Bebo Valdés y Diego el Cigala formaban una unión exquisita, emocional y de factu-ra impecable pero nada artificial, que lideró las ventas durante dos años y les brindó dos Grammy, cinco nominaciones a los Grammy Latinos y la calificación de Disco del año por The New York Times.

El cuidado y las referencias culturales se han mantenido en cada uno de sus trabajos, desde el diálogo con la obra de Picasso a Picasso en mis ojos (y con músicos de lujo como Paco de Lucía, Tomatito o Raimundo Amador) hasta el acercamiento a los boleros, coplas, tangos y salsa de Dos lágrimas y Romance de la Luna Tucumana.

DIEGO EL CIGALA


DIEG

O E

L CI

GA

LA |

TIG

RAN

HA

MA

SYA

N

“In-cre-ï-ble! Ara, Tigran, tu ets el meu mestre” – Herbie Hancock a l’escenari del Festival de Jazz de Nova Orleans

MASTERCLASSDimarts, 20 de novembre de 2018

TIGRAN HAMASYAN

La seva manera de tocar ha estat definida com a “sublim” per la prestigiosa Downbeat, i la seva capacitat per la improvisació, sempre fresca i lírica, diu The Guardian que hauria de fer “pren-dre nota a molts altres músics”. Aquestes cartes de presenta-ció, entre altres elogis, situen aquest jove pianista a l’elit de la creació jazzística amb una veu única i inconfusible.

Tigran Hamasyan dibuixa una personalitat musical amb poques similituds al què és comú en l’escena actual, no només per aquesta potent improvisació, sinó per tocar quasi sempre composicions pròpies on el jazz, el rock i el folklore del seu país natal, Armènia, es fusionen en un so únic que ha captivat crítics i audiència durant el seu pas pels festivals (fou premiat a Montreux) o amb celebrats enregistraments com el recent An Ancient Observer.

Ritmes durs, veus etèries, un piano immaculat al servei de melodies antigues que es barregen en una mixtura de jazz, minimalisme, electrònica, folk i elements de cantautor, i que li han valgut guardons com un Echo Award el 2016... La música de Hamasyan, ja sigui sol, amb el seu trio electroacústic o amb projectes tan diferents com el que realitzà amb el Cor de Cam-bra Estatal de Yerevan amb música sacra armènia, s’escapa de tot intent d’etiquetar i classificar. El seu projecte és segurament la unió més reeixida del què reclamem en el nostre temps: una unió entre la tradició i la inquietud per trencar-ne els motlles.

No en va, Tigran Hamasyan despertà l’admiració del gran Her-bie Hancock qui, dalt l’escenari del Festival de Jazz de Nova Orleans li digué: “In-cre-ï-ble! Ara, Tigran, tu ets el meu mes-tre”. La seva masterclass al Conservatori Liceu, sens dubte, ens obrirà les portes a una manera fascinant d’entendre l’ofici i aquest gènere.

Su manera de tocar ha sido definida como “sublime” por la prestigiosa Downbeat, y su capacidad para la improvisación, siempre fresca y lírica, dice The Guardian que debería hacer “tomar nota a muchos otros músicos”. Estas cartas de presen-tación, entre otros elogios, sitúan a este joven pianista en la élite de la creación jazzística con una voz única e inconfun-dible.

Tigran Hamasyan dibuja una personalidad musical con pocas similitudes a lo que es común en la escena actual, no sólo por esta potente improvisación, sino por tocar casi siempre com-posiciones propias en las que el jazz, el rock y el folclore de su país natal, Armenia, se fusionan en un sonido único que ha cautivado a críticos y público durante su paso por festivales (fue premiado en Montreux) o con celebradas grabaciones como el reciente An Ancient Observer.

Ritmos duros, voces etéreas, un piano inmaculado al servicio de melodías antiguas que se mezclan en una mixtura de jazz, minimalismo, electrónica, folk y elementos de cantautor, y que le han valido premios como un Echo Award en 2016... La música de Hamasyan, ya sea solo, con su trío electroacústico o con proyectos tan diferentes como el que realizó con el Coro de Cámara Estatal de Yerevan con música sacra armenia, se escapa a todo intento de etiquetar y clasificar. Su proyecto es seguramente la unión más exitosa de lo que reclamamos en nuestro tiempo: una unión entre la tradición y la inquietud por romper sus moldes.

No en vano, Tigran Hamasyan despertó la admiración del gran Herbie Hancock quien, en el escenario del Festival de Jazz de Nueva Orleans le dijo: “In-cre-í-ble! Ahora, Tigran, tu eres mi maestro”. Su masterclass en el Conservatori Liceu, sin duda, nos abrirá las puertas a una forma fascinante de entender el oficio y este género.

TIGRAN HAMASYAN

ORRIN EVANS

PRO

GRA

MAC

IÓ -

MA

STER

CLA

SSES

& C

ON

CERT

S


La veu de seda

MASTERCLASSDivendres, 23 de novembre de 2018STACEY KENT

És difícil posar adjectius i descriure les sensacions que transmet la que és una de les grans veus del jazz de les darreres dècades: etèria, sedosa, cristal·lina, elegant... És com intentar descriure un perfum. No en va, un dels perfumistes més importants del món, Jean-Claude Ellena, ha citat Stacey Kent com una de les seves grans inspiracions a l’hora de crear una fragància, al cos-tat de clàssics com Baudelaire, Debussy o Cézanne.

Stacey Kent és una de les grans dames del jazz, cèlebre per les seves interpretacions d’estàndards amb les que inicià la seva carrera a principis del noranta, cantant al Café Boheme del Soho londinenc. Allà la vida d’aquella graduada en literatura comparada donà un gir inesperat que la portà a la Guildhall School of Music and Drama i la féu conèixer la seva parella personal i artística, Jim Tomlinson.

Des de llavors, onze àlbums d’estudi, directes i col·laboracions de luxe, nominada als Grammy per l’aclamat Breakfast On The Morning Tram, Disc d’Or i de Platí i alabances unànimes com la del The New York Times, que qualificà el seu debut acompan-yada d’una orquestra (I Know I Dream: The Orchestral Sessions) com “una joia en una discografia on ja n’hi ha moltes”.

En la seva trajectòria l’hem vist mantenir el seu estil sobri, d’una sofisticació lliure d’histrionismes, sense encasellar-se en versionar el gran cançoner americà: després de sis discs inicià un procés de conversió des del repertori d’estàndards al de, per una banda, repertori en francès (Raconte-Moi) o en portuguès (The Changing Lights, amb el seu admirat Roberto Menescal), en els que ha demostrat un gran domini d’aquests idiomes; per altra banda, temes originals pels que ha estat premiada, i en els que ha comptat amb aliats tan poderosos com el propi Tomlinson com a compositor o el premi Nobel Kazuo Ishiguro com a lletrista.

Es difícil poner adjetivos y describir las sensaciones que trans-mite la que es una de las grandes voces del jazz de las últimas décadas: etérea, sedosa, cristalina, elegante... Es como intentar describir un perfume. No en vano, uno de los perfumistas más importantes del mundo, Jean-Claude Ellena, citó a Stacey Kent como una de sus grandes inspiraciones a la hora de crear una fragancia, junto a clásicos como Baudelaire, Debussy o Cézan-ne.

Stacey Kent es una de las grandes damas del jazz, célebre por sus interpretaciones de estándares con las que inició su carrera a principios de los noventa, cantando en el Café Boheme del Soho londinense. Allí la vida de aquella graduada en literatura comparada dio un giro inesperado que la llevó a la Guildhall School of Music and Drama y la hizo conocer a su pareja per-sonal y artística, Jim Tomlinson.

Desde entonces, once álbumes de estudio, directos y cola-boraciones de lujo, nominada a los Grammy por el aclamado Breakfast On The Morning Tram, Disco de Oro y de Platino y ala-banzas unánimes como la del The New York Times, que calificó su debut acompañada de una orquesta (I Know I Dream: The Orchestral Sessions) como “una joya en una discografía donde ya hay muchas”.

En su trayectoria la hemos visto mantener su estilo sobrio, de una sofisticación libre de histrionismos, sin encasillarse en ver-sionar el gran cancionero americano: después de seis discos inició un proceso de conversión desde el repertorio de están-dares al de, por un lado, repertorio en francés (Raconte-Moi) o portugués (The Changing Lights, con su admirado Roberto Menescal), en los que ha demostrado un gran dominio de estos idiomas; por otro lado, temas originales por los que ha sido premiada, y en los que ha contado con aliados tan poderosos como el propio Tomlinson como compositor o el premio Nobel Kazuo Ishiguro como letrista.

STACEY KENT


STAC

EY K

ENT

| KYL

E EA

STW

OO

D

Un músic a l’altura d’un cognom llegendari

MASTERCLASSDimarts, 26 de novembre de 2018KYLE

EASTWOODHi ha noms que poden resultar una llosa per qui els du i, malau-radament, moltes vegades els fills de les grans estrelles lluiten sense èxit per fer-se un lloc en l’imaginari col·lectiu. Podem dir clarament que el contrabaixista i compositor Kyle Eastwood ha trobat plenament aquest lloc en el món de la música des-prés de disset anys des del llançament del seu primer disc com a bandleader, el celebrat From There To Here. Avui és una de les figures més respectades del jazz amb una prolífica carrera amb títols d’una gran personalitat i fins i tot col·laboracions amb el seu pare, el llegendari director, en la banda sonora de títols com Mystic River, Million Dollar Baby o Letters from Iwo Jima.

La seva visita al Conservatori Liceu ens permetrà endinsar-nos en el saber d’un músic versàtil, bon coneixedor del món de la música cinematogràfica, i per raons òbvies de la indústria que l’acompanya, però també hàbil creador d’un jazz plena-ment contemporani, encara que líric i melòdic, que ha tantejat terrenys tan diversos com l’electro-jazz (a Paris Blue), l’smooth jazz amb regust dels anys setanta (a Now) o la seva versió més urbana (a Metropolitan). Time Pieces marcà un abans i un després en la seva evolució estètica, un títol molt col·lectiu, de gran elegància melòdica però amb ritmes poderosos, que ens transporta a finals dels cinquanta i principis dels seixanta, i que no es queda en un homenatge superficial.

A la masterclass de Kyle Eastwood ens contagiarem del seu exquisit gust musical, un gust forjat a mig camí de la selecta col·lecció de discos del seu pare i la saviesa de mestres com Paul Chambers i Ron Carter. Un autèntic luxe.

Hay nombres que pueden resultar una losa para quien los lleva y, desgraciadamente, muchas veces los hijos de las grandes estrellas luchan sin éxito por hacerse un lugar en el imagina-rio colectivo. Podemos decir claramente que el contrabajista y compositor Kyle Eastwood ha encontrado plenamente este lugar en el mundo de la música después de diecisiete años desde el lanzamiento de su primer disco como bandleader, el celebrado From There To Here. Hoy es una de las figuras más respetadas del jazz con una prolífica carrera con títulos de una gran personalidad e incluso colaboraciones con su padre, el legendario director, en la banda sonora de títulos como Mystic River, Million Dollar Baby o Letters from Iwo Jima.

Su visita al Conservatori Liceu nos permitirá adentrarnos en el saber de un músico versátil, buen conocedor del mundo de la música cinematográfica, y por razones obvias de la industria que la acompaña, pero también un hábil creador de un jazz plenamente contemporáneo, aunque lírico y melódico, que ha tanteado terrenos tan diversos como el electro-jazz (en Paris Blue), el smooth jazz con sabor a los años setenta (en Now) o su versión más urbana (a Metropolitan). Time Pieces marcó un antes y un después en su evolución estética, un título muy colectivo, de gran elegancia melódica pero con ritmos podero-sos, que nos transporta a finales de los cincuenta y principios de los sesenta, y que no se queda en un homenaje superficial.

En la masterclass de Kyle Eastwood nos contagiaremos de su exquisito gusto musical, un gusto forjado a medio camino de la selecta colección de discos de su padre y la sabiduría de maestros como Paul Chambers y Ron Carter. Un auténtico lujo.

KYLE EASTWOOD

ORRIN EVANS

PRO

GRA

MAC

IÓ -

MA

STER

CLA

SSES

& C

ON

CERT

S


“Un tipus com ell només apareix cada cent anys” – Hermeto Pascoal

MASTERCLASSDilluns, 26 de novembre de 2018

GUINGA

La música brasilera té en la figura de Carlos Althier de Sousa Lemos Escobar, anomenat ‘Guinga’, un dels tòtems que manté viva l’essència de la seva gran tradició. Aquest guitarrista i compositor de Rio de Janeiro ha estat inclòs sovint, per públic i especialistes, entre la selecta elit de llegendes com Heitor Villa-Lobos, Antônio Carlos Jobim, Vinícius de Moraes o João Gilberto, gent que ha portat l’estendard de les subtileses infini-tes de la música carioca per tot el món.

Guinga ha desenvolupat una carrera prolífica des que començà a compondre amb només setze anys, abans fins i tot de rebre formació en guitarra clàssica al costat de Jodacil Damasceno. Com a acompanyant professional, es forjà una gran reputació al costat de Clara Nunes, Beth Carvalho, Alaíde Costa, João Nogueira i Cartola, i realitzà enregistraments amb músics com Elis Regina, Michel Legrand, Sergio Mendes, Leila Pinheiro, Chico Buarque i Ivan Lins, entre molts altres.

Paral·lelament, la seva fama com a compositor creixé al ritme de dotzenes de discos reverenciats per la crítica, que l’ha con-siderat moltes vegades el compositor brasiler més important i prolífic dels nostres dies. Entre les múltiples alabances que ha rebut (nominació als Grammy inclosa per Rasgando Seda, el 2012) cal citar a tall d’exemple les paraules d’Hermeto Pascoal: “Un tipus com ell només apareix cada cent anys”.

La seva masterclass no només és una cita ineludible per a tots els amants de la guitarra, instrument de gran tradició al Conservatori Liceu, sinó també per a tots els seguidors de les sonoritats fascinants de la música del Brasil que, tal com diu el títol de la biografia de Guinga editada el 2002, són “Els més bells acords de la perifèria”.

La música brasileña tiene en la figura de Carlos Althier de Sousa Lemos Escobar, llamado ‘Guinga’, uno de los tótems que mantiene viva la esencia de su gran tradición. Este guitarrista y compositor de Río de Janeiro ha sido incluido a menudo, por público y especialistas, entre la selecta élite de leyendas como Heitor Villa-Lobos, Antônio Carlos Jobim, Vinícius de Moraes o

João Gilberto, gente que ha llevado el estandarte de las sutile-zas infinitas de la música carioca por todo el mundo.

Guinga ha desarrollado una carrera prolífica desde que empezó a componer con sólo dieciséis años, antes incluso de recibir for-mación en guitarra clásica junto a Jodacil Damasceno. Como acompañante profesional, se forjó una gran reputación al lado de Clara Nunes, Beth Carvalho, Alaíde Costa, João Nogueira y Cartola, y realizó grabaciones con músicos como Elis Regina, Michel Legrand, Sergio Mendes, Leila Pinheiro, Chico Buarque e Ivan Lins, entre muchos otros.

Paralelamente, su fama como compositor creció al ritmo de docenas de discos reverenciados por la crítica, que la ha consi-derado muchas veces el compositor brasileño más importante y prolífico de nuestros días. Entre las múltiples alabanzas que ha recibido (nominación a los Grammy incluida por Rasgando Seda, en 2012) hay que citar a modo de ejemplo las palabras de Hermeto Pascoal: “Un tipo como él sólo aparece cada cien años”.

Su masterclass no sólo es una cita ineludible para todos los amantes de la guitarra, instrumento de gran tradición en el Conservatori Liceu, sino también para todos los seguidores de las sonoridades fascinantes de la música de Brasil que, tal como reza el título de la biografía de Guinga editada en 2002, son “Los más bellos acordes de la periferia”.

GUINGA

... I CONCERT AMB

GUINGAAUDITORI CONSERVATORI LICEU


GUI

NG

A |

MA

RLA

NG

O

El projecte indie que es convertí en fenomen de masses

MASTERCLASSDimecres, 28 de novembre de 2018

MARLANGO

La dedicatòria que pronunciava, com podia, Tom Waits a I wish I was in New Orleans va donar nom a un grup sorgit de casua-litats improbables però felices, cuinades en el mateix foc lent dels ambients bohemis on aquest etílic músic llegendari, que tant admiraven, s’havia acostat als poetes maleïts, al cabaret d’entreguerres, al jazz, al blues i a l’estranyesa visual de Lynch.

Sota aquest esperit, Marlango es forjà a finals dels noranta quan Leonor Watling començà a interpretar estàndards de jazz amb un grup d’amics. A partir d’aquí la història és coneguda: l’arribada d’Alejandro Pelayo, l’altra meitat del duo, i la grava-ció de la maqueta que arribaria a mans d’Óscar Ybarra, que la convertiria en el primer disc del grup el 2004. Aquell projecte de naturalesa totalment indie captivà ràpidament el públic i es convertí en un fenomen de vendes, arribant a Disc d’Or.

Des de llavors s’han consolidat com un element imprescindible de l’escena espanyola, anomenats sovint un “bàlsam musical”, que amb els anys potser ha perdut el deix melancòlic dels seus primers treballs per acostar-se amb Un día extraordinario i El Porvenir a sonoritats més lluminoses. Un fet al que, més enllà del pas de l’anglès al castellà, ha ajudat notablement el con-tracte amb Universal, les col·laboracions amb Bunbury, Jorge Drexler i Fito Páez, el comiat a Óscar Ybarra o la nova produc-ció (feta a Los Angeles) amb el tòtem de la música comercial Sebastián Krys.

Tanmateix, mai han perdut l’elegància sincera i gens imposta-da que els ha caracteritzat, tenyida del punt just d’aire cana-llesc, glamourós i sòrdid a la vegada, on la solidesa d’Alejandro Pelayo, fruit de la seva formació clàssica, ha trobat el contra-punt perfecte en els mil missatges implícits en la veu de Leonor Watling, qui ha demostrat amb escreix que era molt més que una actriu famosa amb el caprici de cantar.

La dedicatoria que pronunciaba, como podía, Tom Waits en I wish I was in New Orleans dio nombre a un grupo surgido de casualidades improbables pero felices, cocinadas al mismo fuego lento de los ambientes bohemios donde este etílico músico legendario, que tanto admiraban, se había acercado a los poetas malditos, al cabaré de entreguerras, al jazz, al blues y a la extrañeza visual de Lynch.

Bajo este espíritu, Marlango se forjó a finales de los noven-ta cuando Leonor Watling empezó a interpretar estándares de jazz con un grupo de amigos. A partir de ahí la historia es conocida: la llegada de Alejandro Pelayo, la otra mitad del dúo, y la grabación de la maqueta que llegaría a manos de Óscar Ybarra, que la convertiría en el primer disco del grupo el 2004. Ese proyecto de naturaleza absolutamente indie cautivó rápidamente al público y se convirtió en un fenómeno de ven-tas, llegando a Disco de Oro.

Desde entonces se han consolidado como un elemento impres-cindible de la escena española, llamados a menudo un “bál-samo musical”, que con los años quizá ha perdido el deje melancólico de sus primeros trabajos para acercarse con Un día extraordinario y El Porvenir a sonoridades más luminosas. Un hecho al que, más allá del paso del inglés al castellano, ha ayudado notablemente el contrato con Universal, las colabora-ciones con Bunbury, Jorge Drexler y Fito Páez, la despedida a Óscar Ybarra o la nueva producción (hecha en Los Angeles) con el tótem de la música comercial Sebastián Krys.

Sin embargo, nunca han perdido la elegancia sincera y nada impostada que les ha caracterizado, teñida del punto justo de aire canallesco, glamouroso y sórdido a la vez, donde la solidez de Alejandro Pelayo, fruto de su formación clásica, ha encon-trado el contrapunto perfecto en los mil mensajes implícitos en la voz de Leonor Watling, quien ha demostrado con creces que era mucho más que una actriz famosa con el capricho de cantar.

MARLANGO

ORRIN EVANS

PRO

GRA

MAC

IÓ -

MA

STER

CLA

SSES

& C

ON

CERT

S


El bateria dels grans àlbums de Bill Evans

MASTERCLASSDivendres, 30 de novembre de 2018

ELIOT ZIGMUND

Han dit d’ell que, sense barrar el pas a ningú, la seva presèn-cia musicalment és constant. Pocs bateries han assumit millor el difícil paper d’acompanyar els seus companys de formació amb una precisió de rellotge suís i alhora mantenir una perso-nalitat pròpia lluny de ser mer suport mecànic. Com apuntava All About Jazz, “és una rara subespècie de bateria de jazz, que recolza fermament els seus companys d’una manera que sovint passa desapercebuda”.

Els seus més de 50 anys de carrera avalen l’art d’Eliot Zigmund, un imprescindible de l’escena de Nova York, i avui ja part de la tradició musical d’aquesta ciutat on va néixer com a persona i com a músic. Els amants de la bateria tindran l’oportunitat de conèixer de prop qui va guanyar-se la confiança absoluta d’autèntiques llegendes del jazz com Bill Evans, amb qui tocà de 1975 a 1978 i enregistrà alguns dels àlbums més mítics de la carrera del pianista, com You Must Believe in Spring. També fou company de referència de Don Friedman des del 1979 al 1984 i Michel Petrucciani fins a finals dels vuitanta, a més d’acompan-yar en altres ocasions a Eddie Gómez, Bennie Wallace, Richard Berirach, Jim Hall, Chet Baker, Stan Getz, Fred Hersch i Red Mitchell.

Si aquest currículum de vertigen no fos suficient al·licient per acostar-se a escoltar els seus consells, cal dir que en els darrers anys Eliot Zigmund ha desenvolupat una activa carrera docent a centres com el William Paterson College o la New York University. La seva masterclass és, doncs, una cita impres-cindible tant pels que vulguin aprofundir en la tècnica del seu instrument com els que vulguin acostar-se a algú que és his-tòria viva del jazz.

Han dicho de él que, sin interponerse a nadie, musicalmente siempre está ahí. Pocos baterías han asumido mejor el difícil papel de acompañar a sus compañeros de formación con una precisión de reloj suizo y al mismo tiempo mantener una per-sonalidad propia lejos de ser mero soporte mecánico. Como apuntaba All About Jazz, “es una rara subespecie de batería de jazz, que apoya firmemente sus compañeros de una manera que a menudo pasa desapercibida”.

Sus más de 50 años de carrera avalan el arte de Eliot Zigmund, un imprescindible de la escena de Nueva York, y hoy ya parte de la tradición musical de esta ciudad donde nació como persona y como músico. Los amantes de la batería tendrán la oportu-nidad de conocer de cerca quien se ganó la confianza absoluta de auténticas leyendas del jazz como Bill Evans, con quien tocó de 1975 a 1978 y grabó algunos de los álbumes más míticos de la carrera del pianista, como You Must Believe in Spring. También fue compañero de referencia de Don Friedman de 1979 a 1984 y Michel Petrucciani hasta finales de los ochenta, además de acompañar en otras ocasiones a Eddie Gómez, Bennie Wallace, Richard Berirach, Jim Hall, Chet Baker, Stan Getz, Fred Hersch y Red Mitchell.

Si esta trayectoria de vértigo no fuera suficiente aliciente para acercarse a escuchar sus consejos, debemos añadir que en los últimos años Eliot Zigmund ha desarrollado una activa carrera docente en centros como el William Paterson College o la New York University. Su masterclass es, así pues, una cita imprescin-dible tanto para los que quieran profundizar en la técnica de su instrumento como para los que quieran acercarse a alguien que es historia viva del jazz.

ELIOT ZIGMUND


ELIO

T ZI

GM

UND

| PEP

E RI

VERO

& J

AVIE

R CO

LIN

A

El secrets del millor jazz llatí

MASTERCLASSDissabte, 1 de desembre de 2018

PEPE RIVERO & JAVIER COLINADifícilment oblidarem mai la darrera visita de Pepe Rivero al Conservatori Liceu, quan fa dos anys presentava un dels con-certs més especials del Voll-Damm Festival Internacional de Jazz de Barcelona i feia pujar els nostres alumnes a l’escenari en una experiència musical extraordinària. En aquella ocasió, el pianista cubà infiltrà els ritmes trepidants del jazz llatí a les notes de Vivaldi en unes Quatre Estacions exuberants de la mà de la seva banda i l’Orquestra de Cambra del Conservatori Liceu dirigida per Manel Valdivieso.

Rivero tenia experiència en fer funcionar aquestes mixtures perilloses que rarament resulten creïbles, la seva formació clàssica i el trànsit cap al jazz l’acrediten com una de les per-sonalitats més sòlides de la “nova generació” de músics cubans que han irromput a l’escena internacional. Des dels seus con-certs amb Celia Cruz (on fou considerat un element essencial de la banda i, a més de tocar, hi aportà els seus arranjaments) fins a les col·laboracions amb Paquito D’Rivera, Perico Sam-beat, David Murray, Jerry Gonzales o Omara Portuondo, Pepe Rivero ha esdevingut un fidel exponent d’una expressió pianísti-ca en continu enriquiment, partint normalment d’algun gènere fonamental de la música cubana i construint a partir d’ell com-plexes harmonies procedents tant de la seva herència clàssica com de la bossa nova, el jazz clàssic o el flamenc.

El seu retrobament amb els alumnes del centre és una cita esperada que comptarà amb un altre músic de luxe. Rivero vin-drà amb Javier Colina, company d’escenari en molts projectes i considerat un dels millors contrabaixos de la nostra època. Consagrat al costat de Tete Montoliu, Al Foster, Chucho Valdés i Jerry González, ha col·laborat amb Michel Camilo, Pat Metheny, Perico Sambeat, Michel Camilo o Bebo Valdés (amb qui gravà al Village Vanguard i el mític Lágrimas negras amb Diego el Cigala).

Un duo excepcional que no es pot perdre ningú que vulgui des-cobrir els secrets del jazz llatí més respectat.

Difícilmente olvidaremos la última visita de Pepe Rivero al Conservatori Liceu, cuando hace dos años presentaba uno de los conciertos más especiales del Voll-Damm Festival Interna-cional de Jazz de Barcelona y hacía subir a nuestros alumnos al escenario en una experiencia musical extraordinaria. En aque-

lla ocasión, el pianista cubano infiltró los ritmos trepidantes del jazz latino a las notas de Vivaldi en unas Cuatro Estaciones exuberantes de la mano de su banda y la Orquesta de Cámara del Conservatori Liceu dirigida por Manel Valdivieso.

Rivero tenía experiencia en hacer funcionar estas mixturas peligrosas que raramente resultan creíbles, su formación clá-sica y el tránsito hacia el jazz le acreditan como una de las personalidades más sólidas de la “nueva generación” de músi-cos cubanos que han irrumpido en la escena internacional. Desde sus conciertos con Celia Cruz (donde fue considerado un elemento esencial de la banda y, además de tocar, aportó sus arreglos) hasta las colaboraciones con Paquito D’Rivera, Perico Sambeat, David Murray, Jerry Gonzales o Omara Por-tuondo, Pepe Rivero se ha convertido en un fiel exponente de una expresión pianística en continuo enriquecimiento, partien-do normalmente de algún género fundamental de la música cubana y construyendo a partir de él complejas armonías pro-cedentes tanto de su herencia clásica como de la bossanova, el jazz clásico o el flamenco.

Su reencuentro con los alumnos del centro es una cita espe-rada que contará con otro músico de lujo. Rivero vendrá con Javier Colina, compañero de escenario en muchos proyectos y considerado uno de los mejores contrabajos de nuestra época. Consagrado junto a Tete Montoliu, Al Foster, Chucho Valdés y Jerry González, ha colaborado con Michel Camilo, Pat Metheny, Perico Sambeat, Michel Camilo o Bebo Valdés (con quien grabó en el Village Vanguard y el mítico Lágrimas negras con Diego el Cigala).

Un dúo excepcional que no se puede perder nadie que quiera descubrir los secretos del jazz latino más respetado.

RIVERO & COLINA

... I CONCERT AMB

RIVERO & COLINAAUDITORI CONSERVATORI LICEU

ORRIN EVANS


CART

A B

LAN

CA

CARTA BLANCAA la programació del Voll-Damm Festival Internacional de Jazz de Barcelona podràs trobar aquest cicle de 5 concerts que fan possible que els joves estudiants del centre pugin dalt l’escenari tot experimentant una incomparable experiència de pràctica plenament professional dins la programació del Fes-tival. Es tracta de propostes que, a més, també resultaran d’un gran interès artístic per al públic i on comparteixen cartell amb professors del Conservatori Liceu, com enguany el reconegut bateria de gran projecció internacional Marc Miralta.

Podrem escoltar el trepidant Liceu’s SuperSax Project, sorgit de les aules del centre i que ja vam escoltar fa dos anys al Liceu Jazz; ens presentaran el seu esperat debut discogràfic, en el mecenatge del qual ha participat el Conservatori Liceu. També escoltarem la nostra recent Premi Extraordi-nari d’Interpretació de Jazz i Música Moder-na 2017-2018 Magalí Sare, una de les veus més prometedores de l’escena actual. Així mateix, tornarem a formar part un any més de la inauguració del Festival amb la par-ticipació del Drop Collective al tradicional Jazz&Food, i, naturalment, tindrem l’habitual col·laboració amb el Festival de l’emblemàtica Liceu Big Band dirigida per Sergi Vergés, una presència ja consolidada i reconeguda als esce-naris catalans.

En la programación del Voll-Damm Festival Internacional de Jazz de Barcelona podrás encontrar este ciclo de 5 concier-tos que hacen posible que los jóvenes estudiantes del centro suban el escenario experimentando una incomparable expe-riencia de práctica plenamente profesional dentro de la pro-gramación del Festival. Se trata de propuestas que, además, también resultarán de gran interés artístico para el público y donde comparten cartel con profesores del Conservatori Liceu, como este año el reconocido batería de gran proyección inter-nacional Marc Miralta.

Podremos escuchar al trepidante Liceus’s SuperSax Project, surgido de las aulas del centro y que ya escuchamos hace dos años en el Liceu Jazz; nos presentarán su esperado debut discográfico, en cuyo mecenazgo ha participado el Conserva-

tori Liceu. También escucharemos nuestra reciente Premio Extraordinario de Interpretación de Jazz y Música Moderna 2017-2018 Magalí Sare, una de las voces más prometedoras de la escena actual. Asimismo, volveremos a formar parte un año más de la inau-

guración del Festival con la participación del Drop Collective en el tradicional Jazz & Food, y, natural-

mente, tendremos la habitual colaboración con el Festi-val de la emblemática Liceu Big Band dirigida por Sergi

Vergés, una presencia ya consolidada y reconocida en los escenarios catalanes.

Dissabte, 29 de setembre (Jazz&Food) 14.15h - Moll de la FustaDROP COLLECTIVE

Dijous, 15 de novembre20.30h - Auditori Conservatori LiceuLICEU BIG BAND


CART

A B

LAN

CA

Dissabte, 17 de novembre20.30h - Auditori Conservatori LiceuMAGALÍ SARE QUARTET

Dimarts, 11 de desembre20.30h - Auditori Conservatori Liceu

MARC MIRALTA FLAMENCO STANDARDS

Dimarts, 13 de novembre20.30h - Auditori Conservatori LiceuLICEU'S SUPERSAX PROJECT

ORRIN EVANS


JAM

SES

SIO

NS

JAM SESSIONSMúsica i gastronomia en el millor ambient, al Cafè del Conservatori!

El Cafè del Conservatori acull durant tota la temporada una programació estable de Jam sessions i activitats de música moderna amb el mecenatge de la Fundació Damm, que s’han consolidat com un referent de l’oferta jazzística de la nostra ciutat i amb un públic fidel que creix any rere any. Cada dijous al vespre, a les Liceu Jam Sessions podràs gaudir del festival en un ambient incomparable i més proper, de la mà de l’ofer-ta gastronòmica del Cafè i de la música de grups d’alumnes liderats pels seus professors del centre, tots músics en actiu i referents del panorama jazzístic actual.

¡Música y gastronomía en el mejor ambiente, en el Café del Conservatori!

El Café del Conservatorio acoge durante toda la temporada una programación estable de Jam sessions y actividades de música moderna con el mecenazgo de la Fundación Damm, que se han consolidado como un referente de la oferta jazzística de nuestra ciudad y con un público fiel que crece año tras año. Cada jueves por la noche, en las Liceu Jam Sessions podrás disfrutar del festival en un ambiente incomparable y más cercano, de la mano de la oferta gastronómica del Café y de la música de grupos de alumnos liderados por sus profesores del centro, todos músicos en activo y referentes del panorama jazzístico actual.


JAM

SES

SIO

NS

ENTRADES I DESCOMPTES

MasterclassesEntrada general: 10€Alumnes Centre Superior del Conservatori Liceu: entrada gratuïta amb el carnet d’estudiant (no és necessari reservar entrada)

Alumnes Centre Professional del Conservatori Liceu: entrada gratuïta reservant l’entrada i aplicant un promocode de des-compte (és necessari reservar l’entrada)

Estudiants de Música d’altres centres: 5€ (és necessari reser-var entrada i acreditar la condició d’estudiant amb el carnet corresponent)

Persones que hagin comprat una entrada per al concert del mateix artista que imparteix la masterclass: Gratuït (és neces-sari reservar l’entrada a la masterclass i aplicar-hi el promo-code que surt a l’entrada del concert)

AGENDA

Dissabte, 27 d’octubreMASTERCLASS - 16.30h

Auditori Conservatori LiceuORRIN EVANS

Dissabte, 27 d’octubreCONCERT - 20.30h

Auditori Conservatori LiceuTHE BAD PLUS

Dilluns, 29 d’octubreMASTERCLASS - 16.30h

Auditori Conservatori LiceuBILLY CHILDS

Dilluns, 29 d’octubreCONCERT - 20.30h

Auditori Conservatori Liceu

BILLY CHILDS QUARTET

Dimarts, 30 d’OctubreMASTERCLASS - 16.30h

CONCERT - 20.30hAuditori Conservatori Liceu

IVERSON/TURNER

Dissabte, 29 de setembre CONCERT (Jazz&Food) - 14.15h

Moll de la Fusta

DROP COLLECTIVE

Dilluns, 5 de novembreCONCERT - 20.30h


CAMILLE BERTAULT

Dimarts, 6 de novembre MASTERCLASS - 17h


ELS AMICS DE LES ARTS

Dijous, 8 de novembre MASTERCLASS - 12h

Auditori Conservatori LiceuJORGE PARDO

Dijous, 8 de novembre MASTERCLASS - 16.30h

Auditori Conservatori LiceuAARON PARKS

Dissabte, 10 de novembre MASTERCLASS - 16.30h


DAVE LIEBMAN & MARC COPLAND

Informació d’horaris, descomptes i adquisició d’entrades a www.conservatoriliceu.esNota: els aforaments són limitats. Es reserva el dret de modificar horaris i dates, així com

cancel·lar qualsevol activitat per motius de l’artista o de la pròpia organització.

Dilluns, 12 de novembreMASTERCLASS - 16.30h


BILL FRISELL

Dilluns, 26 de novembreMASTERCLASS - 16.30h


GUINGA

Dimecres, 28 de novembreMASTERCLASS - 12h

Auditori Conservatori LiceuMARLANGO

Dissabte, 1 de desembreMASTERCLASS - 17h


PEPE RIVERO &JAVIER COLINA

Dimarts, 13 de novembre MASTERCLASS - 16.30h


DIEGO EL CIGALA

Dimarts, 13 de novembre CONCERT - 20.30h


LICEU'S SUPERSAX PROJECT

Dijous, 15 de novembre CONCERT - 20.30h

Auditori Conservatori LiceuLICEU BIG BAND

Dissabte, 17 de novembre CONCERT - 20.30h


MAGALÍ SARE QUARTET

Divendres, 30 de novembre masterclass - 16.30h

Auditori Conservatori LiceuELIOT ZIGMUND

Dimarts, 11 de desembreCONCERT - 20.30h


MARC MIRALTA FLAMENCO STANDARDS

Dimarts, 20 de novembre MASTERCLASS - 17h

Sala d'Orquestra Conservatori Liceu

TIGRAN HAMASYAN

Divendres, 23 de novembreMASTERCLASS - 18h

Sala d'Orquestra Conservatori LiceuSTACEY KENT

KYLE EASTWOOD

Dilluns, 26 de novembreMASTERCLASS - 12h

Sala d'Orquestra Conservatori Liceu

CONSERVATORI LICEUCarrer Nou de la Rambla, 88

08001 Barcelonawww.conservatoriliceu.es

EDICIÓ 2018 · 2019-07-26 · ORRIN EVANS PROGRAMA ASTERCL TS 4 PRESENTACIÓ Arriba la tardor i...

Documents

Transcript of EDICIÓ 2018 · 2019-07-26 · ORRIN EVANS PROGRAMA ASTERCL TS 4 PRESENTACIÓ Arriba la tardor i...