Edició Galens 155

36
El Dr. Aleu honorat pel Col·legi El Dr. Aleu honorat pel Col·legi GALENS C O L · L E G I - O F I C I A L - D E - M E T G E S - D E - TA R R A G O N A - F E B R E R - 2 0 0 5 - N Ú M . - 1 5 5 Triomf de les tesis del COMT al Congrés de la Professió

description

Febrer 2005 - N. 155 · El Dr. Aleu honorat pel Col·legi · Triomf de les tesis del COMT al Congrés de la Professió

Transcript of Edició Galens 155

Page 1: Edició Galens 155

El Dr. Aleu honoratpel Col·legi

El Dr. Aleu honoratpel Col·legi

GALENSC

OL

·L

EG

I-

OF

IC

IA

L-

DE

-M

ET

GE

S-

DE

-T

AR

RA

GO

NA

-F

EB

RE

R-

20

05

-N

ÚM

.-

15

5

Triomf de les tesis del COMT al Congrés de la Professió

Page 2: Edició Galens 155

GALENS 2

Page 3: Edició Galens 155

GALENS 3

GALENS

El Dr. Aleuhonorat pel Col·legi

Com podeu comprobar aquest número tracta,en síntesi, d’incorporar un disseny propi a la

publicació, amb una nova portada i nouscontinguts que la facin més lúdica

Fa poc més de mig any que el Col·legi Oficial de Metges de Tarragonaestrenava una nova Junta de Govern presidida pel Dr. Josep M. SoléPoblet; fa poc temps també que el nostre col·legi estrenava una novaimatge amb el nou escut de la institució i la remodelació de les depen-

dències col·legials; i fa molt poques setmanes que aquesta novell junta s’estrena-va també en el complex entremat d’un Congrés de la Professió Mèdica deCatalunya, del qual el Col·legi de Tarragona en fou protagonista, que ha marcattot un seguit de prioritats en el si de la professió mèdica a casa nostra.

En aquesta línia i arran d’aquest número 155, GALENS presenta també unanova etapa. El Consell de Redacció de Galens ha acordat un nou disseny queafecta a la maquetació i als continguts de la nostra revista col·legial.

Els lectors més fidels recordaran que al setembre de 1996 escribíem un petitarticle commemorant el desè aniversari de la publicació i l’aparició del Galensnúmero 100 i recollíem, alhora, tot un seguit d’articles i d’opinions de destacatspersonatges i professionals d’aquell moment on destaven el fet de la regularitat il’assoliment d’aquesta fita.

Ara, aquesta reforma pretén la coexistència de la revista amb altres sistemesd’informació adreçats als col·legiats. L’establiment de la nova pàgina web delCol·legi, amb molts més continguts, agilitzarà molt la informació, augmentaràl’efectivitat comunicativa i permetrà que Galens elabori nous continguts passanta una periodicitat trimestral i a una fotocomposició íntegrament a color.

Tal i com podeu comprobar en aquest nou número es tracta, en síntesi, d’in-corporar un disseny propi a la publicació, amb una nova portada i nous contin-guts que la facin més lúdica. De fet, els reportatges, les entrevistes i els viatges,amb molta fotografia, tenen i tindran un gran protagonisme en cada número, aixícom l’aparició a les pàgines centrals d’un butlletí que ens parlarà sobre l’activitateconòmica i les ofertes més actuals dels Serveis Economicofinancers del Col·legide Metges de Tarragona (SEF-COMT SL). D’altra banda, hem volgut continuaramb aquelles seccions de les quals ens consta l’interès dels metges (opinió, vidacol·legial, humor, gastronomia, intervanvis).

En resum, continuant amb la línia de modernització i millora que durant elsdarrers anys ha vingut impulsant el nostre Col·legi, Galens comença una novaetapa i torna a demanar la col·laboració de tota la col·legiació.

Un nou Galensper a un nou període

EDITORIAL

GALENS

COL·

LEG

I-O

FICI

AL -

DE -

MET

GES

- DE -

T AR

RA

GO

NA

- FEB

RER

- 20

05

- NÚ

M. -

15

5

Triomf de les tesis del COMT al Congrès de la Professió

El Dr. Aleuhonorat pel Col·legi

Page 4: Edició Galens 155

GALENS 4

Edita: Il·ltre. Col·legi Oficial de Metges de TarragonaDelegat del Consell de Redacció: Dr. Francesc J. Renau i Altés

Consell de Redacció: Dr. Josep M. Solé i Poblet, Dr. Francesc Renau Altès, Josep Papió i Torra.Redacció: Via de l’Imperi Romà, 11 bis. 43005 Tarragona. Tel. 977- 23 20 12/ 23 20 06. Fax: 977- 23 62 08

Assistència Tècnica: Balcotec S.L. Tel. 977 21 15 75Fotomecànica i impressió: Duran Impressors, SCP

Portada: Mauri D.L. B- 43901-86 Permís de suport vàlid núm. 521

Galens no comparteix necessàriament les opinions dels seus col·laboradors, encara que aquestes possibles discrepànciesno seran motiu per impedir la seva publicació.

SUMARI

EDITORIAL:Un nou Galens per a un nou periode

(p. 3)

OPINIÓ:Nos quedamos sin médicos

Carta oberta al President (p. 5)

VIDA COL·LEGIAL:Crec que he tingut una

vida privilegiadaEl Dr. Aleu rep la Creu de Sant Cosme i

Sant Damià (p. 6-7-8)

El Dr. Romà Massot, nou acadèmic de laReial Acadèmia de Medicina de Catalunya

(p. 9)Unanimitat total en els acords de l’as-

semblea de compromissaris (p. 10)La Consellera de Salut es reuneix amb

els metges de casa nostra i fa una brillantexposició dels problemes

(p. 12-13)El dr. Delclós, premiat a la Nit del

Turisme de Tarragona (p. 14)Els Presidents i els més de cent anys del

Col·legi de Metges de Tarragona(p. 15)

Comunicat de premsa del COMT davantles darreres declaracioons del gerent de

l’ICS als mitjans de comunicacióMedicina precària (p. 16-17)

COMARQUES:El CAP Muralles organitza una Jornada

d’Evidència en Atenció PrimàriaEl CAP de Salou rep un premi per la

millora de la qualitat assistencialNova reunió del Grup per a l’Estudi de la

Diabetis a TarragonaEl Dr. Jordi Rello, guardonat amb un

premi internacional (p. 15)

EL REPORTATGE:

Entrevistem a Rosa Ricomà, directora delMuseu d’Art Modern de Tarragona

(p. 24-25)

TARRAGONA:Conveni de col·laboració entre

el Col·legi de Metges i laUniversitat Rovira i Virgili

Concert de Nadal del COMT

L'Escola de Formació Continuada delCOMT (p. 21-22-23)

CONGRÈS DE LAPROFESSIÓ MÈDICA:

Trionf de les tesis del COMT al Congrésde la Professió Mèdica (p. 18)

Premis a l’Excel·lència Professional a sismetges del COMT(p. 19)

ESPANYA:Los médicos de ejercicio libre que no

tengan seguro se exponen a una sanciónAndalucía: El Sindicato Médico Andaluz

rechaza el plan de jubilación del SAS por“menospreciar el patrimonio profesional”

(p. 26-27)

EL VIATGE:Vacances al mar (p. 28-29)

TROBALLESGASTRONÒMIQUES:

Nolla (p. 30-31)

CÒCTEL:

Gastronomia, per pensar una estona il'antiga I+D (p. 32)

HUMOR:L'humor d'en Cabré (p. 33)

INTERCANVIS:Anuncis gratuïts (p. 34)

Page 5: Edició Galens 155

GALENS 5

GALENS

Nos quedamos sin médicosademás, las ofertas para irse a trabajar fuerade España, es creciente y está teniendo unaamplia respuesta. Ser médico en España esuna apuesta todavía vocacional, muy malpagada, con enormes riesgos, que empujana practicar una medicina defensiva, y conuna valoración social cada vez menor.

La formación de un médico esenormemente costosa y larga -no se puededetener en ningún momento de su vida- y,afortunadamente, tenemos unosprofesionales excelentemente formados. Elsistema MIR, con sus defectos, ha producidouna clase médica de gran nivel y nuestrosmédicos son iguales o mejores que los decualquier país de primer nivel. Pero no seles puede pedir que sean héroes ni que semantengan en la sanidad pública a cambiode un sueldo ridículo y de un futuroprecario. Los ciudadanos exigimos unasanidad de primera, para todos, para losmayores, cada vez más; para los inmigrantes,cada vez más, las 24 horas al día de los 365días del año. Sin más inversión no es posible.Pero sin unos profesionales motivados, bienformados, pagados como merecen y conunas expectativas de carrera profesional,es impensable. O el Ministerio de Sanidady las comunidades autónomas se ponen laspilas o acabaremos teniendo unos médicosde primera y una sanidad de tercera.

Francisco Muro de Iscar

Carta oberta al President

Distinguit president i benvolgut amic,A primers de febrer de 2004, el Col.legi

Oficial de Metges de Tarragona va liderarun debat sobre “Universalització isostenibilitat del benestar”, conjuntamentamb altres col.legis professionals del nos-tre àmbit territorial i en el marc del

Fòrum Universal de les Cultures. Ambla “Declaració de Tarragona”, que va ser elresultat final de les meses de debat, es vaproposar la realització de dues accions di-ferenciades: una dirigida a l’ajut del tercermón, i més concretament a les activitatsde Mossèn Josep Cabayol a Rwanda, a tra-vés del 0’7% del pressupost dels col.legis ila captació de subvencions dels consells de

col.legis estatals i internacionals. L’altra, di-rigida a l’ajut de persones del quart món,molt especialment a les que viuen al nos-tre entorn més proper, la qual gestió con-fiaríem al Pare Mario Buonanno.

Com sigui que des de la meva incorpo-ració al CAP Jaume I he tingut l’oportuni-tat de conèixer de primera mà problemesesfereïdors que afecten la vida de perso-nes concretes, crec que entre tots haurí-em de fer un esforç per agilitzar la posadaen pràctica de l’esperit de les Jornades es-mentades.

Un bon sistema, no l'únic, per a detec-tar aquests problemes és l’activitat delsequips d’atenció primària. Sense cap mena

de dubtes, els professionals toquem trin-xeres en els límits entre el benestar i lamisèria. Per això, potser aniria bépromocionar sistemes de participació atots els CAP, atenent l’esperit del docu-ment adjunt. Podria iniciar-se una prova alCAP Jaume I, i, si esdevé una iniciativa útil,anar-ho provant a altres CAP.

És per aquest motiu que ho sotmeto ala teva consideració, per si creus conveni-ent donar-ho a conèixer a altres col.legisprofessionals i crear, si s’escau, la FundacióFrancolí.

Una abraçada.

Josep M. Bertran i Soler

OPINIÓ

La CESM, el principal sindicato médicoespañol, acaba de lanzar la voz de alarma:nos estamos quedando sin médicos enEspaña. Y, hoy por hoy, si no hay médicossuficientes, lo que habrá será mayores listasde espera y peor calidad. Faltanprofesionales en muchas especialidades; lasjubilaciones forzosas que están aplicandoalgunas autonomías, como Cataluña,agravan el problema; en quince años,

dejarán su puesto de trabajo, por diversasrazones, unos 12.000 profesionales; lafeminización de la profesión, con laconsiguiente demanda para compatibilizarla vida familiar y profesional, es otro factorclave. Pero la clave del problema, quetambién denuncia la CESM, es que no hahabido una planificación de recursoshumanos, que la precariedad en el trabajode estos profesionales es elevadísima y que,

Page 6: Edició Galens 155

GALENS 6

"Crec que he tingut unavida privilegiada"

Entrevista amb el Dr. Miquel Aleu

Als seus 94 anys el veiem amb plena forma...

Darrerament he fet un gran “baixón” pero em trobo bé.Saps quin és el secret?, doncs deixar de treballar. M’agradamolt llegir, malgrat que em cansa molt, però em poso unfaristol, fet per mi, que es posa a mida i així puc llegir iescriure còmodament. Jo he fet de tot en aquesta vida, desde brossaire fins a “matamorts” que dic jo, i aquí estem.

Han canviat molt les coses des del 1910 fins avuien dia...

Molt, molt. Però quan van canviar més va ser després de laguerra. És quan va arribar la gran transformació de laciutat de Tarragona. Amb la dictadura de Primo de Rivera,es va pavimentar tota la Rambla, el carrer Unió i diversoscarrers de l’entorn, menys el d’Apodaca, que el van fermés tard, ja que els cavalls patinaven i de cotxes n’hihavien pocs. També és d’aleshores, la rectificació de l’en-trada a Tarragona per la Via Augusta, en temps de l’Expo

de Barcelona. Després va venir la Tabacalera que seria laprimera gran indústria de la ciutat. En el seu conjunt,Tarragona va viure la primera gran transformació fora delcasc antic. Ja en temps de la República no es podia fer resdegut a grans convulsions. Jo vaig passar totes aquestesèpoques com estudiant o com a metge i vaig viure situaci-ons de tota mena.

I en relació al món de la medicina, també hauràviscut grans canvis?

Dons, encara més. La medicina ha canviat completamentdes que van sortir les sulfamides i els antibiòtics. Nosal-tres abans, únicament disposavem de remeis casolans,quasi de cataplasmes i poca cosa més. A Tarragona, durantla República, va començar una epidèmia de Tifoidea que esva quedar en endèmia i, al començament dels anys 30 enarribar jo a la ciutat, vaig tenir una feinada de cop, visitantperiòdicament 15 tifòdics, que tenien un període de 3mesos per a la cura, sempre hi quan no hi haguessin

El Dr. Miquel Aleu i Padreny és el metge que més temps ha dedicat al món de la medicina a la demar-cació de Tarragona. Va néixer a Constantí fa 94 anys i com a metge de familia durant 54 anys, hapassat per les diferents etapes de la història tarragonina amb moments i situacions de tota mena. Va

ser regidor de l’Ajuntament de Tarragona i Diputat Provincial i també ha escrit llibres sobre la ciutat ambdibuixos fets a mà que reflecteixen la transformació de la Tarragona de principis de segle amb la ciutatactual. Per aquesta dedicació de tants anys, el Col.legi Oficial de Metges de Tarragona el va distingir elpassat 26 de novembre amb la Creu de Sant Cosme i Sant Damià, màxima distinció que atorga el COMT,en reconeixement a tota una vida dedicada a la professió.

Page 7: Edició Galens 155

GALENS 7

GALENS

complicacions o hemorràgies. Després amb l’aparició deles sulfamides va venir la revolució de forma positiva i ambla “toma” de 4 pastilles el canvi en el pacient era especta-cular. Ja dic, ha evolucionat de forma tremenda, fins i toten les operacions s’havia de ser mes pulcre encara, tot eradesinfecció per tot arreu, ja que no es disposava de gransmitjans.

Encara es poden aplicar aquells remeis casolans?

Molt poca cosa. La juventut actual no fa massa cas de lespersones grans i únicament es guien pel que posen elsllibres, sense donar-li importància a l’orígen dels coneixe-ments de qui ha escrit el llibre, que normalment es basaen la evolució de la medicina antiga. Actualment, si unmetge no comptés amb els resultats de laboratori, i deproves amb maquinària, ho tindria molt difícil per a diag-nosticar una malaltia. Nosaltres abans només podiemguiar-nos per símptomes externs i ho encertavem gairebésempre. I una altra cosa molt important era l’estimacióentre el pacient i el metge. Abans el metge era com unaltre membre de la casa i la complicitat era molt gran,llavors si que era un autèntic metge de família i n’hi haviaun o dos en cada poble que visitava a domicili. Ara aquestconcepte ha desaparegut, la gent en la majoria de casoss’automedica sense que sigui el metge el que recepti el

medicament més indicat i els laboratoris farmacèutics elque volen es vendre el producte i fer negoci. La societat,tal i com veus, va canviant.

Que li sembla haber rebut la Creu de SantCosme i Sant Damià?

Estic molt content. Penso que m’ho han donat degut a lameva edat, i perqué he estat una persona molt conegudaper la meva professió.Però també estic molt content per haver sigut la prime-ra persona en haver-la rebut, i ho valoro molt positiva-ment ja que ha estat una deferència que han tingut lanova junta del Col·legi, els joves metges i també altrescompanys vers la meva persona. Aquesta és la segonacreu que tinc ja que fa uns quants anys vaig rebre la“Cruz Azul” de la Seguretat Social, també per tans anyscom a metge.

Una altra tasca de Miquel Aleu han estat elsllibres....

Jo he estat una persona molt privilegiada, ja que durantla meva vida vaig ser a més de metge, regidor de l’Ajun-tament de Tarragona, Diputat, President de l’Arqueològi-ca, i una de les coses que m’ha fet descobrir més racons

VIDA COL·LEGIAL

Page 8: Edició Galens 155

GALENS 8

i raconets de la ciutat ha estat pel fet d’haver actuat com ametge de família.Per exemple, tu anaves a la Plaça de la Font a visitar en untercer pis i vèies com les habitacions del darrera aprofita-ven les voltes del circ i en això no tothom tenia accés,però ves per on, jo sí que podia gaudir d’aquests detalls dela ciutat. També en la meva etapa com a regidor a l’any 54amb l’alcalde Olivé, que per cert va ser l’alcalde méspopular d’aquells anys, vaig poguer conèixer molts indretsamagats de la ciutat.

I des que em vaig jubilar he aprofitat per escriure sobreindrets de Tarragona amb diversos llibres fets a mà i ambdibuixos que mostren com eren aquests racons que enmolts casos avui en dia s’han perdut. En aquella época vampavimentar 165 carrers amb una xarxa de 31 quilòmetresd’aigua i clavegueres que va suposar un gran esfoç urbanís-tic i es va fer l’avinguda de Roma i plaça Imperial Tarraco.Tot això ho recullen els meus llibres que, per cert, hanestat cedits com a fons bibliogràfic al nostre Col·legi deMetges.

VIDA COL·LEGIAL

El Dr. Aleu rep la Creu deSant Cosme i Sant Damià

El Col·legi de Metges de Tarragonava atorgar el passat 26 de novembrela primera Creu de Sant Cosme i SantDamià al Dr. Miquel Aleu i Padreny,metge tarragoní de 94 anys, que vaexercir la medicina ininterrompuda-ment durant 56 anys, com a exemplede bonhomia, de professionalitat i dededicació al proisme.

El saló de plens de l’Ajuntamentde Tarragona es va quedar petit da-vant la presència de centenarsd’amics, familiars i col·legiats que vanvoler seguir de ben a prop el lliura-ment d’aquesta distinció al Dr.Aleu.

L’acte fou presidit per l’alcalde deTarragona, Joan M. Nadal; pel presi-

dent de la Diputació de Tarragona,Joan Aregio, pel delegat del Governde la Genera l i ta t a Tarragona ,

Xavier Sabaté i pel president delCol·legi de Metges de Tarragona, Dr.Josep M. Solé.

Page 9: Edició Galens 155

GALENS 9

GALENSVIDA COL·LEGIAL

El passat 7 de novembre va tenirlloc l’acte protocolari de recep-ció com membre nu-

merari, a la Reial Acadèmia deMedicina de Catalunya, del nos-tre col·legiat Dr. Romà Massoti Punyet.

El discurs llegit pel nou aca-dèmic portava per títol, “Ambmartell i diapasó: explora-ció neurològica de la me-dicina”. En el seu discurs RomàMassot va repassar la seva ex-periència com metge i neurò-leg, sense oblidar els seus com-promisos com persona i patri-ota català.

Acompanyat per la família,amics, i acadèmics, entre ells elsil· lustres reusencs JosepLaporte i Gabriel Ferraté, i tam-bé per l’ex-president delCOMT Josep M Bertran, feul’entrada a l’amfiteatre Gimbernat al cos-tat del neuròleg Lluís Barraquer, i va llegirel discurs protocolari de benvinguda el Prof.Ciril Rozman.

Va encetar el discurs remarcant quedels 5 metges que honoren l’amfiteatre, tressón del Camp: Gimbernat de Cambrils,Virgili de Vilallonga i Mata de Reus. Va re-cordar que havent nascut al Reus moder-nista, s’havia arrelat a la Tarragona romana.Que la vocació mèdica estava vinculada al’exemple del seu pare, prestigiós capçale-ra i neuropsiquiatre de Reus i comarques.Va citar el seu període de formació aBarcelona, Madrid, Strasbourg i Newcastleupon Tyne, per continuar la seva feinaassistencial i científica a Tarragona, en es-pecial a l’hospital Joan XXIII.

Va analitzar les pernicioses conseqüèn-cies de l’esquarterament de la neurologia,a l’arrencar-li les proves diagnòstiques, laEEG i la EMG, i haver-ne fet una especiali-tat diferenciada anomenada neurofisiolo-gia. A més, mentre aquesta branca adquiriala categoria de servei independent, la neu-rologia es mantenia com una secció supe-ditada a la medicina interna. Un disbarat

que malauradament no era exclusiu delJoan XXIII. La supeditació jeràrquica d’una

altra especialitat, la manca d’autonomia vasignificar l’estancament de la neurologia ila pèrdua de la docència de MIR, un orgullde la secció durant els anys 80. Per tant, vadir l’acadèmic, cal insistir a l’administracióde l’ICS perquè atorgui a la neurologia laintegració de les seves funcionsassistencials-diagnòstiques, i la categoria deservei que han aconseguit d’altres especi-alitats, com hematologia, oftalmologia ocardiologia. Desil·lusió, insatisfacció, burn-out i mobbing són lacres presents als nos-tres hospitals, que la mala gestió, l’estèrilburocràcia i la insuficiència dels sous fanaugmentar dia a dia.

Medicina és ciència i art!, però no sem-pre és així. Feijoo ho denuncia al TeatroCrítico Universal: “La buena verba, la audacia,la faramalla, las modales artificiosas, laembustera sagacidad para mentir aciertos ydespistar errores , son las partidas queacreditan en el mundo a los médicos; y conestas partidas he conocido médicos, no soloignorantísimos, pero incapaces, aplaudidos”.

La praxi mèdica es basa en l’interroga-tori: “Escolta el pacient! t’està dient el di-agnòstic” ensenyava Laennec, i es comple-

ta amb l’exploració clínica (el martell i eldiapasó en són símbols). Les proves tec-

nològiques resten a molta dis-tància, malgrat l’abús que s’enfa per comoditat de molts met-ges i seducció de molts paci-ents.

L’oblidat aforisme “Primumnon nocere” el ratifica Benja-mí Franklin al parlar de la inuti-litat de la major part de lesmedicines. El “bálsamo deFierabràs” un miraculós remeien boca del Quixot, pot evo-car les esperances, llunyanesperò possibilistes, posades enles cèl·lules mare.

També va evocar la figura deRamon y Cajal i els seus anysmés productius, que foren elsviscuts a Barcelona (1887-92)on va descobrir la teoria de laneurona, després d’esbrinar

amb detall les connexions de les neuronescerebrals. Massot va comparar l’evoluciódel cervell i les neurones amb l’univers iels estels, i va relacionar els 15 mil milionsd’anys d’ençà el Big-Bang amb les 15 milmilions de neurones del cervell. Va revisarels conceptes de ment, consciència, espe-rit, i ànima, i va proposar d’ubicar-la no a lapineal, sinó als lòbuls prefrontals, els versresponsables de la nostra humanitat.

Una avaluació recent feta per ell ma-teix dels informes d’alta a l’hospital JoanXXIII va mostrar que tan sols un terç erenen català, malgrat els 30 anys de post-fran-quisme.

En defensa de la llengua va citar el pre-sident de la Reial Acadèmia, el Dr Jordi Sans,un gran amant del país que tenia una màxi-ma: “Defensaré la casa del pare no perquèés meva, sinó perquè era del pare”.

Uns versos de Josep Carner van clou-re el seu parlament:

“Salut a la pàtria, en saba de segles cres-cuda,

Salut a la pàtria, no encara nascuda,“com l’hem somiada sos fills”.

El Dr. Romà Massot,nou acadèmic de la Reial

Acadèmia de Medicina de Catalunya

Amb martell i diapasó: exploració neurològica de la medicina”

Page 10: Edició Galens 155

GALENS 10

Unanimitat total en els acordsde l’assemblea de compromissaris

VIDA COL·LEGIAL

Acord per a la contractació d’unapòlissa de defensa jurídica a disposició

dels metges que pateixin agressions

S’aproven els pressupostos per a l’any2005 del COMT com a institució

i de la SEF-COMT SL

La sala Santiago Costa de la Dipu-tació de Tarragona va acollir elpassat 1 de desembre la tradicio-

nal assemblea de compromissaris del Col·-legi Oficial de Metges de Tarragona.

Un bon nombre de compromissaris vanaprovar per unanimitat els diversos punts

de l’ordre del dia d’aquesta reunió que foupresidida pel Dr. Josep M. Solé Poblet i quetingué com a secretari el Dr. SalvadorMontserrat.

Ordre del dia1- Aprovació, si s’escau, de l’acta de

la sessió anterior.2- Informe del President.3- Memòria de Secretaria.

4- Aprovació, si s’escau, del projectede pressupost d’ingressos i despeses perl’exercici de l’any 2005.

5- Pòlissa d’agressions. Acords a pren-dre.

6- Elecció de dos Compromissaris,per la validació de l’acta d’aquesta sessióde l’Assemblea de Compromissaris.

7- Torn obert de paraules.

Que els teus pacients tinguinels cinc sentits a la carretera també

és cosa teva. Amb un consell a temps tu potsajudar-los a evitar accidents mortals.

per això, avisal's dels perills de l'alcohol,de les situacions de risc que provoquen algunespatologies i dels efectes d'alguns fàrmacs sobre

la conducció....

Page 11: Edició Galens 155

GALENS 11

GALENS

Page 12: Edició Galens 155

GALENS 12

A finals del passat mes d’octubrei aprofitant la inauguració de lesobres de remodelació de la seu

del Col·legi de Metges de Tarragona, la con-sellera de Salut de la Generalitat deCatalunya va mantenir una reunió ambdiversos metges de les comarques deTarragona i de les Terres de l’Ebre.

Al llarg d’un sopar col·loqui, presidit perla Consellera Marina Geli i pel presidentdel Col·legi de Metges de Tarragona, JosepM. Solé, una cinquantena de metges de di-verses especialitats i sectors de casa nos-tra van analitzar els canvis que ha experi-mentat la professió en els darrers anys, lesnecessitats del nou sistema sanitari i les

La Consellera de Salut es reuneixamb els metges de casa nostra i fa

una brillant exposició "dels problemes"

VIDA COL·LEGIAL

relacions entre els metges, els usuaris i l’ad-ministració sanitària.

Una de les dades més importants ésque actualment tenim 7 millions de tarjessanitàries (usuaris del sistema públic) ambuns grups de problació diversos i on des-taquen la gent gran i els estrangers d’altrespaïsos i cultures.

Durant la jornada es va recordar quela professió i el sector sanitari en generalha passat a ser fonamentalment assalariat itambé es va recodar que tenim un moltbon sistema sanitari i que hem d’aprendrea donar valor al sistema públic català (uni-versal, públic, equitatiu i gratuït).

Les conclusions més importants delcol·loqui van ser les següents:

- Aposta per un model sanitari descen-tralitzat, donant força als territoris, seguintel criteri de les vegueries i dels sectors

sanitaris, amb proximitat als ciutadans, po-tenciant el sistema públic amb l’assistènciasocial.

- Potenciar la Docència i la Recerca.Catalunya, si actuem bé, tenim l’oportuni-tat de ser un àmbit importantíssim de Re-cerca Biomèdica.

- Revisió en l’àmbit de docència euro-peu (Europa sense barreres) i establir unsistema d’acreditació continuu i permanenti potenciar les relacions i l’intercanvi a ni-vell de les regions que formaran l’Euroregió.

- Esperança en la Mesa Social per ana-litzar la política i el debat sobre els Recur-sos Humans, i on la Consellera demana lacol.laboració i la complicitat del Col·legisProfessionals ja tots anem en el mateixvaixell.

Page 13: Edició Galens 155

GALENS 13

GALENSVIDA COL·LEGIAL

* El Col·legi de Metges had’aconseguir que els professionalspuguin exercir la Medicina amb lesmillors condicions imprescindi-bles per a garantir la qualitat deprestacions, tant al sector sanita-ri públic com al sector assegura-dor privat......

* Volem que el COMT sigui unaCorporació de Dret Públiccapaç d’implicar-se en una políti-ca de salut que mantingui i milloriel sistema sanitari públic univer-sal, equitatiu, de qualitat i gratuït,acomplint el Codi d’Ètica i De-ontologia Mèdiques i capaç d’ofe-rir a metgesses i a metges tots elsserveis professionals que els cal-guin.

* Entenem que el Col·legi deMetges de les comarques Tarra-gonines i de les Terres de l’Ebreha de continuar mantenint la so-birania en el seu àmbit territorial,ja que disposem d’una estructuraque ens permet oferir atenció iserveis a totes les comarques.

* Haurem de defensar, amb ve-hemència i aferrissadament si s’es-cau però sempre des del diàleg iels sòlids arguments, les solucionsi millores que entenem beneficiïnmés a la societat i d’una maneraespecial als professionals de lamedicina.

* Els metges i metgeses de lesnostres comkarques ens compro-metem a col·laborar amb la Con-selleria, però alhora preguem queens deixin participar en les deci-sions de la gestió.

Les paraules delpresident a la

consellera

Page 14: Edició Galens 155

GALENS 14

VIDA COL·LEGIAL

ció de l’examen MIR destinat als alumnesde sisè de medicina . L´Escola MIR neix alsí de la Organización Médica Colegial, ad-herint-se al projecte fins a més de tretzecol·legis arreu de tot l’estat. Per a tirarendavant aquesta iniciativa ha estat indis-pensable i vull destacar-ho aquí l’ajut i elsuport de la Universitat Rovira i Virgili. Tam-bé ens han mostrat bona acollida altrescentres com l’hospital Joan XXIII i algunsdels seus caps de servei. Aquest és el pri-mer any que arrenca i ens estem trobantamb totes les dificultats que això compor-ta, sobretot alhora d’engrescar els estudi-ants que tiren cap a d’altres opcions con-solidades. Creiem no obstant que és unaalternativa seriosa, més econòmica, amb elsuport de diversos ens acadèmics de pres-tigi i a casa nostra. Estava previst iniciar lesactivitats aquest mes de gener però pro-bablement i per tal d´obtenir una xifra crí-tica d´inscrits començarem pel mesos demaig-juny, quan els estudiants finalitzin elsseus exàmens.

Entrevista amb el Dr. Gabriel Cuatrecasas, director de l'EFCOMT

L’Escola de FormacióContinuada del COMT

Com i per què es crea aques-ta Escola de Formació Continu-ada del COMT?

El COMT ha estat des de fa unsquants anys un col·legi amb un paperclau dins de Catalunya i a tot l’estaten el disseny de com hauria de ser laformació dels metges, sobretot encriteris de qualitat i de competènciaprofessional. Tot i que el número decol·legiats en el territori és discret encomparació a d’altres, pensem que hiha una massa crítica suficient com perengegar una iniciativa estructurada enmatèria de formació postgraduada.L´Escola de Formació del COMT volen aquest sentit esdevenir la platafor-ma que agrupi totes les iniciatives enmateria de formació. Això necessita-rà d´una sèrie de canvis i suports tantinstitucionals,estructurals com a nivellde recursos humans que intentaremque s´introdueixin de manera succes-siva en els propers anys.

Quin és el seu quadre direc-tiu i com s’estructura?

La direcció de l´Escola de Formació lacompartim la Dra. Cruzma Fuentes i jomateix. Al estar treballant amb altres fei-nes no podem sovint dedicar-hi tot eltemps que convindria però procurem reu-nir-nos de forma periòdica. Algunesd’aquestes reunions les realitzem conjun-tament amb d’altres metges que s’han po-sat en contacte amb nosaltres i han mos-trat el seu interès en el disseny de les acti-vitats.També cal destacar la dedicació quehi aporta la Sra. Elisabet que hi treballa atemps més complert i coordina totes aque-lles tasques més administratives.

Què és i quina relació té amb l’Es-cola MIR?

L´Escola MIR és una de les altres i no-ves línees de treball emmarcades dins dede l´Escola de Formació del COMT. Es trac-ta d’un nou centre de formació i prepara-

Quins són els objectius de l’Escola de Formació Continuada?

Com tots els bons propòsits, elsobjectius que ens plantegeminicialment són molt diversos i ambi-ciosos. Però som conscients de lesnostres limitacions; la missió princi-pal és la de poder oferir de formaperiòdica un calendari d’activitats di-versificat en continguts, d’interès pera més d’una especialitat i focalitzant-se en aquells aspectes que més inte-rès susciten en els nostres col·legiats.Cal sens dubte i en primer lloc con-solidar de forma efectiva aquest pro-pòsit. Som conscients que l’oferta decursos i activitats cada cop és majoren quantitat i des dels àmbits més di-versos, però pensem que això ensbeneficia a tots ja que aquest fet aju-da a crear una nova cultura de forma-ció postgraduada que sens dubte esva contagiant d’un professional a l’al-tre. Els metges ja són prou intel·ligentscom per a després discernir què ésbo i què no ho és. Nosaltres hem de

fer el nostre camí, d´entrada publicitant-nos de forma més efectiva però tambédeixant clar què és el que nosaltres garan-tim i que no trobaran fàcilment en altrescursos. En aquest punt voldria destacar queavui per avui veiem que aquells metges queestant realitzant la formació MIR o més jo-ves són els qui mostren més interès enassistir als cursos, dibuixant-se claramentun nou comportament generacional que notrobem en professionals de més edat.

Un dels altres punts de partida al meuentendre fonamental, és el d´iniciarproperament un macroestudi en matèriade formació i per tota la província deTarragona amb la finalitat de detectar quèi com volem aprendre. Volem senzillamentposar el termòmetre als nostres metgesen matèria de formació i a partir d´aquípoder edificar un oferta coherent i méspersonalitzada.Aquest estudi està en fased´elaboració de l´enquesta i compta ambl’assessorament tècnic de professorsd’ESADE i el suport de la URV.

Page 15: Edició Galens 155

GALENS 15

GALENS

Dr. Ricardo Vilallonga Velasco(1914-1915)

Dr. Joan Mallafré Torres(1915-1917)

Dr. Antonio Rabadà Mayné(1898-1904)

Dr. Andreu Combalia Segura(1980-1986)

Dr. Josep M. Bertran Soler(1986-2004)

Dr. Joan Doménech Miró(1970-1980)

Dr. Secundino Sabaté Barjau(1925-1927)

Dr. Enrique Guasch Giménez(1939-1951)

Dr. Josep Mestres Miquel(1927-1930)

Dr. Antoni Artal Valls(1933-1939)

Dr. Juan Sans Salafranca (1959-1960 / 1961-1970)

Dr. Saturnino Homedes Ranquin(1951-1959 / 1960-1961)

Dr. Juan Sans Salafranca(1959-1960 / 1961-1970)

VIDA COL·LEGIAL - HISTÒRIA GRÀFICA

Els Presidents i els més de cent anys delCol·legi de Metges de Tarragona

Imatges de tots els Presidents que fins ara hem pogut obtenir fotografia

Dr. Ricardo Vilallonga Velasco(1914-1915)

Dr. Joan Mallafré Torres(1915-1917)

Dr. Josep Mestres Miquel(1927-1930)

Dr. Antoni Artal Valls(1933-1939)

Dr. Secundino Sabaté Barjau(1925-1927)

Dr. Saturnino Homedes Ranquin(1951-1959 / 1960-1961)

Dr. Enrique Guasch Giménez(1939-1951)

Dr. Andreu Combalia Segura(1980-1986)

Dr. Josep M. Bertran Soler(1986-2004)

Dr. Joan Doménech Miró(1970-1980)

Dr. Antonio Rabadà Mayné(1898-1904)

Page 16: Edició Galens 155

GALENS 16

En els darrers dies han estat publi-cades en el mitjans de comunica-ció les declaracions del Gerent

de l’Institut Català de la Salut, RaimonBelenes, relatives a la dedicació, retribuciói professionalitat dels metges no integratsa la reforma de l’atenció primària endega-da a l’any 1985.

Al respecte de les mateixes, el Col.legiOficial de Metges de Tarragona vol posarde manifest el seu malestar ja que:

1.- La situació retributiva del metges

Sobre la Integració dels Metges de Primària i les ofensives declaracions del gerent de l’ICS

Comunicat de premsa del COMT davant lesdarreres declaracioons del gerent de l’ICS als

mitjans de comunicació

d’Atenció Primària no reformats de la pro-víncia de Tarragona –Regions Sanitàries deTarragona i de les Terres de l’Ebre- no escorrespon en cap cas, amb els 70.000 ¤anuals que s’indica a les declaracions, iúnicament podria explicar-se tan alta re-tribució com a conseqüència d’alguna dis-funció, en absolut imputable al col.lectiumèdic sinó a la pròpia administració.

2.- Les afirmacions genèriques relati-ves a la major despesa farmacèutica delsprofessionals no integrats (30%!!) sols po-den ser enteses com un menyspreu a laprofessionalitat d’aquests metges, en ja queel volum de despesa de les prescripcionsper metge sofreix moltes variacions en fun-ció d’elements tals com l’edat mitja delscontingents assignats, les diferents patolo-gies que pateixin o les zones concretes onpresten els serveis.

Cal aclarir també, que aquest grup deprofessionals, en general ara tan injusta-

ment tractats en el context de les decla-racions del Gerent de l’ICS, Raimon Belens,són els que durant més de vint anys hancontribuit amb la seva professionalitat amantenir i a fer del sistema d’assistènciasanitària pública de Catalunya un dels mi-llors de món.

3.- No pot atribuïr-se públicament laresponsabilitat de les situacions arrastra-des de temps anteriors a la reforma únicai exclusivament als professionals que, re-cordem, van ésser contractats en les con-dicions que aleshores eren més conveni-ents per a l’administració sanitària.

4.-Amenaçar amb “excedències forço-ses” de manera genèrica a la totalitat delsprofessionals, sense aprofundir cas per casi analitzar les situacions particulars delsprofessionals i els centres on hi prestenserveis, no és una bona manera d’afavorirla qualitat assistencial.

Publicat a la Vanguardia el 10 de febrer a la secció de cartes dels lectors

Medicina precària

Un dels grans problemes de l’ac-tual model de sanitat pública ésla gran dificultat que pateixen

els metges per realitzar la seva feina cor-rectament i en condicions dignes, supor-tant el pes assistencial d’un sistema sanita-ri deficient.

No existeix cap professió que reque-reixi de tan llarga i difícil preparació, altaresponsabilitat i d’autoformació continua-

da, en qué les condicions laborals siguin tantprecàries, inestables i amb remuneracionstant indignes. És exclusivament la indústriafarmacèutica qui facilita la formació conti-nuada dels facultatius.

Els metges estan obligats a fer guàrdiesde 24 hores ininterrompudes, i a continu-ar amb un horari laboral de vuit hores més(el preu per hora és menor que el quecobra qualsevol treballador).

Tota aquesta situació provoca un gransentiment de frustació a la classe mèdica,que malgrat tot continua desenvolupant

impecablement la seva tasca. El fet que l’Ad-ministració s’aprofiti de la vocació delsmetges per perpetuar el sistema fa totaquest panorama molt més indignant.

Millorant les condicions laborals delsfacultatius, potenciant la seva dedicacióexclusiva a la medicina pública, amb remu-neracions a nivell europeu, i augmentant lainversió en Sanitat, es podria començar aveure la llum en el greu problema de lasanitat pública.

S.E.

VIDA COL·LEGIAL

Page 17: Edició Galens 155

GALENS 17

GALENS

... i en el proper número

Aquests són els temes que actualment està treballant el Col·legi de Metges de

Tarragona i que la revista GALENS desenvoluparà en el proper número.

* Nova Llei de Col·legis Professionals

* Integració dels Metges dePrimària: violació dels drets adquirits?

* Eleccions a l’OrganitzacióMèdica Col·legial (OMC)

* Increment de les agressions als metges:enquesta del COMT

* L’Any Dr. Pere Mallafré

GALENS... i en el proper número

Aquests són els temes que actualment està treballant el Col·legi de Metges de

Tarragona i que la revista GALENS desenvoluparà en el proper número.

* Nova Llei de Col·legis Professionals

* Integració dels Metges dePrimària: violació dels drets adquirits?

* Eleccions a l’OrganitzacióMèdica Col·legial (OMC)

* Increment de les agressions als metges:enquesta del COMT

* L’Any Dr. Pere Mallafré

Page 18: Edició Galens 155

GALENS 18

Triomf de les tesis del COMTal Congrés de la Professió Mèdica

Els metges van manifestarel seu interés que Col·legii Sindicats caminin juntsde la mà en la defensadels interesos laborals

dels metges.

Els metges van manifestarel seu rebuig a un

Col·legi únic a Catalunya.

El Congrés aprova un copmés, un Codi

Deontològic innovador ipioner a l’Estat Espanyol i

a Europa.

CONGRÉS DE LA PROFESSIÓ MÈDICA

Organitzat pel Consell de Col·legis de Metges de Catalunyava tenir lloc el passat 19 i 20

de novembre a Sitges la celebració del pri-mer Congrés de la Professió Mèdica aCatalunya, un congrés on hi estaven acre-ditats un miler de delegats en representa-

ció dels quatre col·legis de metges deCatalunya.

El congrés, sota el lema “Un nou im-puls professional”, s’estructurava en la pro-posta d’actualització del Codi de Deonto-logia i en cinc ponències: “Ser metge al se-gle XXI”, “Educació dels metges i manteni-

ment de la competència”, “Aspectesjuridicolegals de l’exercici de la medicina”,“Les condicions de treball dels metges” i“Instruments per a la cohesió professio-nal”.

Les conclusions d’aquest congrés lespodeu trobar a la pàgina web.

www.congresprofessio.org

Page 19: Edició Galens 155

GALENS 19

GALENS

Premis a l’Excel·lència Professionala sis metges del COMT

En el marc del Congrés de la Professió Mèdica deCatalunya celebrat el passat mes de novembre, va tenirlloc la primera edició de l’acte de lliurament dels Pre-

mis a l’Excel·lència Professional.Els Premis a l’Excel·lència professional són el reconeixement

públic a 60 metges de tot Catalunya que han destacat per la sevaactivitat professional de màxima qualitat i es van atorgar en elsàmbits de medicina hospitalària, atenció primària, salut pública,mental i atenció sociosanitària, recerca biomèdica, educació mè-dica, i humanitats mèdiques. D’aquests seixanta guardonats, sissón col·legiats del Col·legi de Metges de Tarragona.

Medicina Hospitalària- Dr. Xavier Allué Martínez

Atenció Primària- Dr. Fernando Aldecoa Miralda

Salut pública, mental i atenció sociosanitària- Dr. Víctor Santacruz Saura

Recerca biomèdica- Dr. Eduard Prats Alonso

Educació mèdica- Dr. Rodrigo Miralles Marrero

Humanitats mèdiques- Dr. Salvador Àrias Valls

Dr. Xavier Allué Martínez Dr. Fernando Aldecoa Miralda Dr. Víctor Santacruz Saura

Dr. Eduard Prats Alonso Dr. Rodrigo Miralles Marrero Dr. Salvador Àrias Valls

CONGRÈS DE LA PROFESSIÓ MÈDICA

Page 20: Edició Galens 155

La convocatòria està oberta a totsels metges col·legiats de

Catalunya i els seus cònjuges.

El veredicte el farà públic el Jurat Qualificador de cada especialitat,

el dia 17 de maig de 2005 a les 18 h, a la Sala d'Actes

del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona.

El Jurat Qualificador l'integraran persones

de prestigi en les arts convocades.S'atorgaran dos premis

per cada especialitat:

Tritó de Plata a les obres guanyadores

Tritó de Bronze a les obres finalistes

Els premis que s’atorguen, Tritó de Plata i Tritó de Bronze,

són obra d’Eusebi Arnau –escultor– i Lluís Masriera –joier–, grans artistes

representatius del Modernisme català.

Organitza: Secció Col·legial de Metges Jubilats del COMB

Promou:

2005Cinquena edició

Concursos Artísticspera Metges Poesia | Narrativa breu | Dibuix i pintura | Fotografia

Llocs de lliurament d’obres i informacióCada col·legiat pot lliurar

les obres presentades a concurs al Col·legi que li correspongui:

Col·legi Oficial de Metges de BarcelonaDept. d’Activitats i CongressosTel. 93 567 88 88 / 93 567 88 60

Col·legi Oficial de Metges de LleidaTel. 973 27 08 11

Col·legi Oficial de Metges de GironaTel. 972 20 88 00

Col·legi Oficial de Metges de TarragonaTel. 977 23 20 12

http://webs.comb.es/concursos2005

Anunci A4 2005 14/2/05 08:06 Page 1

Page 21: Edició Galens 155

GALENS 21

GALENS

El dr. Delclós, premiat a la Nit del Turisme de Tarragona

El Dr. Lluís Delclós i Soler, metge tarragoní i que està considerat com un dels millors experts en el camp de la radiologia il’oncologia, va rebre a finals del passat any un guardó dins els la IX edició de la Nit del Turisme de Tarragona que organitzal’Ajuntament de la ciutat.

Concert de Nadal del COMT

El Col·legi de Metges de Tarragona vaorganitzar el dia 20 de desembre un Con-cert de Nadal.

La soprano Anna Penalba i el pianistaLluís Castel van ser els protagonistesd’aquest primer Concert de Nadal que vatenir lloc a la sala Eutyches del Palau deCongressos de Tarragona i que va aplegaruna gran quantitat de públic.

Amb aquesta iniciativa, la Junta de Go-vern del Col·legi Oficial de Metges deTarragona ha endegat una sèrie d’activitatsde caire cultural per tal de donar a conèi-xer a la societat el que representa la nos-tra Corporació de Dret Públic.

Page 22: Edició Galens 155

GALENS 22

El CAP Muralles organitzauna Jornada d’Evidència en

Atenció Primària

Més de 250 professionals es van re-unir el dia 4 de novembre al Palau deCongressos de Tarragona per tal de par-ticipar en la primera jornada d’evidèn-cia en atenció primària. Aquesta novainiciativa, organitzada per l’Equip d’Aten-ció Primària del CAP Muralles, va trac-tar sobre la combinació de teoria i ex-periència que dia a dia s’ha d’aplicar a laconsulta. Les ponències presentades vantractar sobre la retinopatia, la diabetis,la colonoscòpia, el dolor artròsic, la hi-perlipèmia, els events cardiovasculars, lapneumònia i les fibril·lacions auriculars.

El president de la Societat Catalanade Medicina Familiar i Comunitària, Dr.Daniel Ferré-Vidal, va cloure aquestajornada

COMARQUES

El CAP de Salourep un premi per

la millora de la qualitatassistencial

La Fundació Avedis Donabedian ha lliu-rat els premis 2005 a la qualitat en sanitat.El guardó a la qualitat sanitària en atencióprimària ha estat per al centre d’assistèn-cia primària de Salou. Aquests premis es-tan avalats pel Departament de Sanitat, elConsorci Hospitalari de Catalunya i la Fun-dació Espanyola de Psiquiatria i Salut Men-tal.

La Fundació Avedis Donavedian és unainstitució constituïda el 1989 especialitza-da en l’anàlisi de millora de la qualitat delsserveis sanitaris i socials que reben els ciu-tadans i convoca des de 1991 i anualmentaquests premis, per destacar aquelles per-sones o institucions que han contribuït ala millora de la qualitat assistencial.

Nova reunió del Grup per al’Estudi de la Diabetis a

Tarragona

Més d’un centenar de professionals dela salut es van reunir a finals del passat mes

d’octubre a Salou per tal de participar enla sisena edició de la reunió del Grup per al’Estudi de la Diabetis a Tarragona. Coordi-nat pel Dr. Bernardo Costa, aquest con-grés es va constituir formalment l’any1991, i en aquesta edició es van presen-tar nous estudis i ponències sobre aques-ta malaltia.

A banda de professionals de les nos-tres comarques també hi van participarmetges dels Hospitals del Clínic i del Marde Barcelona i del Gregorio Marañón deMadrid.

Commemoren el centenaridel naixement delDr. Adolf Andreu

La revista d’informació local i de cultu-ra de Sarral (Conca de Barberà), El Ba-luard, va organitzar el passat 30 d’oc-tubre un acte commemoratiu del cen-tenari del naixement del poeta i met-ge sarralenc, Dr. Adolf Andreu i Padreny(1904-1994).

L’acte, que va comptar amb la col·-laboració de l’Ajuntament de Sarral i de laCooperativa Vinícola, va tenir lloc a la salarecreativa municipal i va aplegar una granquantitat de veïns, familiars del Dr. Andreui col·laboradors de la revista. La presenta-

ció del llibre

III Recull de Treballs El Baluard i de l’obrapoètica del Dr. Andreu, I en el fons dels nos-tres pits / faran niu les caderneres, va cloureamb la interpretació de La Sardana de Sarral(lletra del Dr. Adolf Andreu i música de JoanSaltó), a càrrec del grup d’havaneres localMariners de terra endins.

El Dr. Jordi Rello,guardonat amb

un premi internacional

El Dr. Jordi Rello, cap del servei dela unitat de cures intensives (UCI) del’hospital Joan XXIII de Tarragona, haestat guardonat amb el Wolinsky Awardper un treball conjunt entre onze in-vestigadors dels cinc continents.

El guardó prové de la Infectious DiseaseSociety of America, la Societat Nord-ame-ricana de Malalties infeccioses, que cada anydistingeix l’estudi que ha aportat la millorcontribució de l’any sobre malalties infec-cioses.

Les conclusions de l’estudi ajuden aentendre els mecanismes de resistencia alsantibiòtics i especialment quin és el millortractament per fer front als episodis de mésgravetat.

Page 23: Edició Galens 155

GALENS 23

GALENS

L'ANAMNESIL'EXPLORACIÓ

EL DIAGNÒSTICLA INDICACIÓ TERAPÈUTICA

LA PRESCRIPCIÓSÓN COMPETÈNCIES EXCLUSIVES

DE LA PROFESSIÓ MÈDICAQUE EN CAP CAS PODEN REALITZAR

ALTRES PROFESSIONALS

L'ANAMNESIL'EXPLORACIÓ

EL DIAGNÒSTICLA INDICACIÓ TERAPÈUTICA

LA PRESCRIPCIÓSÓN COMPETÈNCIES EXCLUSIVES

DE LA PROFESSIÓ MÈDICAQUE EN CAP CAS PODEN REALITZAR

ALTRES PROFESSIONALS

Conveni de col·laboració entre elCol·legi de Metges i la Universitat Rovira i Virgili

El president del Col·legi de Metges deTarragona, Dr. Josep M. Solé i Poblet, i elrector de la Universitat Rovira i Vigili, LluísArola i Ferrer, han signat un conveni decol·laboració en matèria de formació i depràctiques externes per a l’alumnat de lapròpia universitat.

La coordinació i assessorament enles activitats de l’escola de formaciócontinuada del Col·legi de Metges i la

utilització de les intal·lacions del col·-legi per a les pràctiques externes delsalumnes de la universitat, són algunsdels punts especificats en aquest con-veni.

A la fotografia, un moment de la signa-tura del conveni realitzada al Rectorat dela Universitat Rovira i Virgili amb la pre-sència del Dr. Emili Mayayo, vocal de Met-ges d’Hospitals del COMT.

XXVII Curs de Formació Continuada de la Medicina

Filial de Reus de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i BalearsDijous 3 de febrer- Introducció al Power Point, regles per

elaborar diapositives i les barres del menú

Dijous 10 de febrer- Diapositives amb text, guardar, mou-

re els elements i donar format

Dijous 17 de febrer:- Format de lletres, alineació del text,

els colors i la barra dibuix

Dijous 24 de febrer:- Inserció de fletxes, imatges i gràfics

Dijous 3 de març:- Posar fons a les transparències i in-

serció de taules

- Disseny de les diapositives, aplicarplantilles de disseny

- Imprimir diapositives i canó de llum

Dijous 10 de març:- Inserció de transparències, nova trans-

parència, resultat i efectes dinàmics

Dijous 17 de març:- Agrupar i combinar dibuixos i els or-

ganigrames

Dijous 31 de març:- Animació personalització i auto exe-

cució de la presentació- Pinnacle Studio 8

Dijous 7 d’abril:- Introducció al Studio 8, com editar i

modificar un vídeo i gradació en formatSVCD o DVD

Dijous 14 d’abril:- Pràctica d’inserció de vídeos en pre-

sentacions de Power Point- Adobe Photo Shop

Dijous 21 d’abril:- Introducció, edició, retoc de fotogra-

fies, fusió d’imatges i guardar en formats

Dijous 28 d’abril:- Pràctica d’inserció de fotografies en

presentacions de Power Point

COMARQUES

Page 24: Edició Galens 155

GALENS 24

EL REPORTATGE

Quin va ser l’inici i la trajectòriadel Museu?

Els orígens del Museu queden un xicllunyans ja que s’inicien a la dècada dels 60,quan la Diputació Provincial de Tarragonava decidir adquirir una sèrie de llegats d’ar-tistes nascuts a les nostres comarques pertal de conservar col.leccions complertesque fessin servei a la gent de les nostresterres. El primer llegat va ser el de JulioAntonio, escultor amb gran projecció a totl’estat i que tots reconeixem amb l’estàtuadels Herois del 1811, coneguda més nor-malment pels despullats i ubicada a la Ram-bla Nova. Altres artistes van seguir en l’ad-quisició dels llegats, com Santiago Costa,Salvador Martorell, Joan Laosa, entre d’al-tres, que van configurar un volum que pre-cisava d’un espai per poguer donar a co-nèixer i difondre aquesta obra. Així, l’any1976 es va crear el Museu en una part del’actual edifici i l’any 1991 es va reobrir elmuseu com el coneixem actualment.

Quin és el moment actual delMuseu?

Actualment el Museu treballa en uneslínies d’actuació diverses. Per un costat comempresa d’atenció als municipis, donantsuport a la creativitat arreu de les comar-ques tarragonines; també amb la convoca-tòria anual de concursos d’art, tant en pin-tura com escultura; també treballem la fo-tografia, participant cada dos anys en laprimavera fotogràfica de Catalunya i difo-nent els valors bàsicament històrics de la

Entrevistema Rosa

Ricomà,directora delMuseu d’ArtModern deTarragona

El Museu d’ Art Modern de Tarragona,ubicat al c. de Santa Anna, a la partalta de la ciutat, acull des del 8 defebrer fins al 6 de març una instal.lacióque sota el nom de “Estats de So/Roll id’Anima”, recull una col.lecció de 9peces de l’artista Josep Maria Balanyà,creades en els darrers 6 anys i ondesenvolupa una anomenada –performance in progress. Es presentendiferents instruments musicals peculiarsque mostren una història sobre diversosconceptes de sons. La relació de l’artistaamb el piano a contribuit a la recercasonora desenvolupada per la creació deles diferents peces. Josep MariaBalanyà, nascut a Barcelona, vacomençar ben aviat els estudis de pianoque el portarien al final de la decadadels setanta a Suïssa. Durant l’estada aSuïsa, toca en diferents ensembles,

escriu nombroses obres i fa produc-cions de ràdio, enregistraments musi-cals, així com la participació en diversosfestivals internacionals. En l’estadaentre els anys 1987 i 1994 al continentamericà, elabora un intens treball derecerca de sons a la natura que utilitzaper als seus treballs de composició.En tornar a Barcelona començar a crearprojectes per a diverses formacions iles seves obres reflecteixen aquestinterès per la recerca de sonoritatsproduïdes amb objectes utilitzats enarts plàstiques. Darrerament ha creatobres de percussió per a escultures,com les del artista francès PierreWéber, per a utensilis de gravat i perdiferents objectes preparats, dins delcamp que pot anomenar-se art acústicexperimental i performance. El seucatàleg comprèn 113 obres.

Page 25: Edició Galens 155

GALENS 25

GALENSEL REPORTATGE

fotografia de les nostres comarques. I hofem en un projecte en el qual fa pocs anysen que estem treballant i que te força éxit,com són les exposicions itinerants queposem a l’abast dels municipis de la nostrademarcació i que donen a conèixer els fonsdocumentals de cara a obrir els valors delMuseu al municipis.

Com es combina un Museu d’ArtModern en una ciutat com Tarragonaque alhora és com un museu en el seuconjunt?

Es podria pensar en un primer momentque això és un hàndicap, però el que no-saltres intentem es que això sigui favora-ble, captant aquests visitants que venen mésper la Tarragona romana, perqué s’acostinal Museu.Això ho fem mitjançant convenisde col.laboració tant amb Port Aventuracom l’Ajuntament de Tarragona, a travésd’uns passis i d’unes ofertes. També treba-llem per a públics ben diferenciats, tant pelvisitant de fora com pel públic de Tarragona,i molt especialment pel públic escolar. Por-tem una línia de treball molt potent desdel servei pedagògic, que va des de nensd’educació infantil fins estudiants universi-taris amb uns programes d’activitats moltadients a les seves edats i adreçats a l’acos-tament de l’art contemporani.

Què li sembla el nivell actual d’ar-tistes a les nostres comar-ques?

Tenim un bon nivell d’artistes.Veiem que hi han punts d’exposi-ció on els artistes de Tarragonaconstantment es van movent. A laFira “Arco" de Madrid, hi ha con-vidada una galeria fotogràfica deTarragona, fet poc usual. I gaudimtanmateix d’artistes molt jovesexposant a “Arco”, com perexemple, Manel Margalefd’Amposta, que des de fa anys estàde manera fixa en aquesta FiraInternacional i és un clar expo-nent d’un valor emergent de l’arttarragoní. Més que artistes, himancarien espais per desenvolu-par una mica més la dinàmica. No seria encap cas un problema de producció, sinó dedifusió i d’espais.

Com es valora des del Museu l’ex-posició “Estats de So/Roll i d’Anima”,que ara es pot visitar?

Aquesta, fins i tot per a nosaltres és unrepte, perqué no és l’exposició habitual on

l’artista exposa la seva obra i fa activitats al’entorn d’ella, sinó que en aquesta ocasió,l’artista estarà durant una setmana en con-tacte directe amb les seves obres. Ell ésmúsic bàsicament, i ha creat una sèrie d’ins-truments amb elements més o menysquotidiants del seu entorn, des del punt devista industrial, domèstic, fins i tot, amb pi-anos antics o materials en desús, i crea una

sèrie d’instruments que els fa parlar d’unamanera molt particular. El fet que sigui tanparticular ha obligat a presentar l’exposi-ció com una performance. Cada dia es pre-sentarà un instrument nou i després que-daran en exposició. D’aquesta manera, elspropis espectadors podran col.laborar, es-coltar i tocar aquests instruments.

Els instruments, fins i tot amb par-

titura?

Doncs si, l’artista normalment fa parti-tura de les obres que realitza. També entindrem algunes d’exposades i per exem-ple, veurem com amb una partitura de pia-no es poden barrejar temes de percussióque serien bàsicament els que l’artista re-alitza amb aquesta performance. Fins i tot,

l’ultim dia està dedicat al coshumà, on treurà so musical depercutir els ossos del cos humàamb una persona, una model queestarà present i que farà d’instru-ment.

S’havia fet alguna exposi-ció semblant al Museu?

Nosaltres amb el tema de lamúsica comtemporania em entratun parell de vegades. L’any passatvam fer un concert, una mica pe-culiar, on hi havia el pianista JosepBaiges i l ’escriptor AndreuCarranza amb una sèrie de lectu-res complementàries en el mateixmoment on es projectaven unes

imatges de video que es formaven d’acordamb la sonoritat tant del poeta com del sodel piano. Fa dos anys, Peter Bosc i SimonSimons ens van portar una proposta a basede matalassos de motlles, on col.locavenuna sèrie d’objectes de vidre, bàsicamentampolles, tot connectat amb un softwarede manera que quan un espectador entra-va es posava en marxa i creava unes dinà-miques i uns sons de forma alternativa.

Page 26: Edició Galens 155

GALENS 26

ESPANYA

Los médicos de ejercicio libre que no tenganseguro se exponen a una sanción

Los médicos de ejercicio libre queno tengan suscrito un seguro deresponsabilidad civil se exponen

a una sanción, según ha informado laasesoría jurídica del Colegio de Médicosde Madrid en el último número de la revis-ta interna de la organización.

La asesoría jurídica señala que el pasado1 de octubre entró en vigor la reforma delCódigo Penal con muchas novedades, en-

tre las que se incluye un nuevo tipo penalen virtud del cual se considera “una faltacontra el orden público realizar actividadessin seguro obligatorio de responsabilidadcivil”, según se recoge en el artículo 636de la nueva redacción.

Con respecto a este asunto, ya la Leyde Organización de las ProfesionesSanitarias (LOPS), aprobada en 2003,recoge en su artículo 46 que es obligatorio

ejercer en el ámbito de la asistenciasanitaria privada habiendo suscrito unseguro de responsabilidad profesional.

Según informa la asesoría jurídica delColegio madrileño, si no se está enposesión de ese seguro los médicos searriesgan a una sanción económica de en-tre uno y dos meses, a razón de cantidadesque oscilan entre los 2 y los 400 eurosdiarios.

La asesoría jurídica del Colegio de Médicos de Madrid recuerdaque es obligatorio suscribirlo

El presidente del Sindicato MédicoAndaluz, Angel González, harechazado el plan de jubilación del

Servicio Andaluz de Salud por considerarque “menosprecia el patrimonioprofesional”, además de por tratar a losprofesionales “sin el mas mínimoescrúpulo tratándolos como merosnúmeros inmersos en diagramas debarras para justif icar oscurosintereses”, según denunció en uncomunicado.

En este sentido, González señalóque la decisión del SAS de adelantarla edad de jubilación del personal alos 65 años “encierra cuestiones quevan mas allá de una simple aplicaciónde la Ley del Estatuto Marco deDiciembre de 2003”.

Así, criticó que el SAS “aduce quees muy complicado hacerdiscriminaciones sobre quien puedeseguir hasta los 70 años, como dicela Ley”, e indicó que Salud “prefiere aplicar

Andalucía: El Sindicato Médico Andaluzrechaza el plan de jubilación del SAS por

“menospreciar el patrimonio profesional”La decisión de adelantar la edad de jubilación del personal alos 65 años, principal punto de discordia

una medida sin excepciones, con lo que ellosupone para aquellos profesionales que handedicado toda su vida al ejercicio de suprofesión y ahora ven como se les despidesin mas y sin darles la oportunidad que lapropia Ley contempla de continuar hasta

los setenta años”.

Por ello, el dirigente del SMA, quienironizó que la medida del SAS pretende“refrescar la plantilla”, se cuestionó “el porqué no se ha propuesto un plan de

prejubilaciones incentivadas yvoluntarias encima de la mesa, en vezde querer imponer a los médicosque quieran continuar y seencuentran en condiciones de ellosu salida del sistema”.

Del mismo modo, se cuestionósi esta medida “no pretende elimi-nar a personas que por sutrayectoria, prestigio, experiencia yedad, tienen la capacidad de mani-festar a los gestores del SAS que seequivocan, para sustituirlas por otrasque sean más maleables para sus fi-nes economicistas”. Por todo ello, elSindicato Médico Andaluz instó alSAS y a la Consejería de Salud a que

“reconsidere esta decisión”.

Page 27: Edició Galens 155

GALENS 27

GALENSCOMARQUES

Page 28: Edició Galens 155

GALENS 28

Vacances al mar

Per què un creuer?

Un creuer és la forma més còmoda degaudir de les vacances. El viatger s’allotjaen un hotel flotant que visita diverses ciu-tats. Els passatgers, un cop instal·lats als seuscamarots, desfan les seves maletes el pri-mer dia i ja no s’han de preocupar més perl’equipatge fins al final del viatge.

Normalment, el vaixell navega durantla nit i durant el dia atraca al port d’unaciutat amb atractius turístics, històrics, co-mercials, d’oci... on els viatgers podran re-alitzar visites pel seu compte o inscriure’sa les excursions organitzades pel mateixvaixell.

Al vaixell podrà gaudir de diverses ac-tivitats que no li deixaran temps per l’avor-riment.

Podrà practicar esport al gimnàs o cór-rer per la coberta, nedar a la piscina, llegirun llibre, freqüentar els bars i restaurants,gaudir dels espectacles i aquells més afici-onats podran jugar al casino o simplementno fer res, que de ben segur pot ser unaopció ben escollida.

Actualment, als creuers s’hi barreja gent

de totes les edats i condicions: recent ca-sats gaudint del seu viatge de noces, pare-lles de jubilats oferint-se un homenatge,grups d’amics amb ganes de gresca i famíli-es amb nens que busquen alguna cosa mésque unes típiques vacances a la platja.

A bord, la cuina és un art i molts copsun gran espectacle. Podrà degustar un mag-nífic bufet per esmorzar, un relaxant dinara coberta, un sopar en un restaurant ele-gant amb l’excel·lent servei de maîtres icambrers i assaborir l’espectacular i sabo-rós bufet de mitjanit.

Durant l’estiu s’ofereixen itineraris pelmediterrani amb sortides des de Barcelona,Savona o Venècia que li permetran visitarciutats tant interessants com Roma, Nàpols,Tunis, La Valletta, Dubrovnik, Atenes,Istambul, El Caire o zones com les illes gre-gues, Xipre, la Ribera Turca i Odessa i Yalta,dues ciutats del Mar Mort.

També podrà gaudir de viatges pel nordd’Europa amb sortida des d’Amsterdam iCopenhaguen, que li permetran visitar lesciutats de Sant Petersburg, Hèlsinki, Tallin,Estocolm i Oslo o contemplar els impres-sionants fiords noruecs, el Cap Nord,

Page 29: Edició Galens 155

GALENS 29

GALENSEL VIATGE DEL TRIMESTRE

Islàndia i les illes Svalbard.

A la tardor tindrà la possibilitat de fercreuers transatlàntics, grans itineraris de14 a 18 dies entre dos continents on po-drà reviure el mite de quan el vaixell eral’únic mitjà de comunicació entre Europa iAmèrica. Podrà sentir l’emoció d’un llargviatge pel mar i, a més, visitar les illes delCarib o la costa del Brasil.

Amb tot això, segur que trobarà unvaixell i un itinerari ideal per a les sevesvacances.

Page 30: Edició Galens 155

GALENS 30

TROBALLES GASTRONÒMIQUES

El “Nolla” acompleix un dels principalsrequisits que ens vam imposar en crear les“Troballes gastronòmiques”: la de local en-cara poc conegut, on es pot menjar de for-ma intel·ligent, és a dir, bastant bé, bé o moltbé a preus raonables (és evident que unrestaurant ja acreditat no és cap troballa).

El restaurant que us presentem ha obertles portes a Tortosa fa pocs mesos, malgratque en Ramon Nolla ja fa temps que estaimmers en el món de la restauració. For-mat al Centre d’Estudis Turístics id’Hostaleria (CETT) de Barcelona, ha tre-ballat a l’Ho-tel Corona ial Paradorde Turismede Tortosa,al Celler delRocxi (alPort Olímpicd eBarcelona) iva assumir,fins fa poctemps, la di-recció delRestaurantdel Parla-ment deCatalunya.

La intel·ligència en la manera d’enfocarel “Nolla” rau en la filosofia —diríem quesàvia filosofia en restaurants petits—d’enfatitzar la qualitat dels productes persobre de la varietat en la carta: quatre pri-mers plats i quatre segons, que canviencada mes en funció dels productes de tem-porada, és la idea en què es fonamenta el“Nolla”.

No fa gaires dies hom podia provar la“Graellada de verdures amb sopetes de foie”o la “Lassanya d’albergínia amb galeta deparmesà”, per no parlar del “Costellam de

xai ambpuré de cas-tanyes” odels “Ta-quets de fi-let amb sal-sa de for-matge deParma”.

Les pos-tres, exqui-sides, girenal voltantdels gelats,t r eba l l a t samb mun-tatges diver-sos quasi

Page 31: Edició Galens 155

GALENS 31

GALENSTROBALLES GASTRONÒMIQUES

sempre a base de fruita.De l’extensa carta de vins ens quedem,

vist el tipus de cuina, amb els honrats caldosde la D.O. Terra Alta.

Dos apunts per acabar. Preu mitjà, depe-

nent del vi, per dos plats i postres: 27 euros,i als migdies, també menœ diari a 10 euros(aperitiu, 1er plat, 2on plat, pa, beguda, pos-tres o cafè): aquesta és la feina!

Joan Miró, 6 TORTOSA - URB. VORAPARCTEL. 977 44 00 00

Ramon Nolla (a la dreta) acompanyat del seu equip, en Claudi i laMontserrat.

visiteu el nou portal web a l'adreça:

www.comt.orgConsulteu-la!

més moderna, més àgil,més informació

Page 32: Edició Galens 155

GALENS 32

CÒCTEL

l'´antiga il'´antiga il'´antiga il'´antiga il'´antiga i+ddddd

per pens

ar

per pens

ar

per pens

ar

per pens

ar

per pens

ar

una

una

una

una

una

esto

na…

esto

na…

esto

na…

esto

na…

esto

na…

Es curioso, la calidad de vidadisminuye conforme aumenta

el nivel de vida.Anónimo

Es muy peligroso ser célebrepero fatal dejar de serlo sin

tener vida interior.Luis Racionero

gastronomiagastronomiagastronomiagastronomiagastronomia

Una bisque(crema de crancs)

El nebot de la Joaquina

Suposo que quan llegiu aquesta re-cepta ja hauran passat les festes icelebracions nadalenques. No pas-

sa res, aquesta crema de crancs és d’aquellsmenjars que acompleixen amb escreix lescondicions de ser un plaer pel paladar i fer

quedar sempre bé a l’anfitrió que la pre-senta. Així és que aprofiteu qualsevol altracelebració per regalar-vos amb aquesta sen-zilla meravella.

Per a unes 6 persones necessitarem:1 quilo de crancs, 1 ceba, 4 grans d’all, 2

tomàquets ratllats, 1 pot de 1/4 l. de cremade llet, 1 copa de conyac, sal, pebre, 1 cu-llerada ben plena de Maizena, 1 l i 1/2 d’ai-gua, oli i julivert.

En una cassola sofregiu la ceba, el to-màquet, els alls i el julivert, i al cap d’unaestona s’afegeixen els crancs.

Quan el sofregit estigui fet se“maxaquem” els crancs amb una mà de

morter, fi de que acabin de treure la subs-tància i a continuació s’afegeix el conyac il’aigua.

Deixar bullir una 1/2 horeta a foc lent.A continuació es cola i es deixa refre-

dar una mica i s’hi afegeix la Maizena dis-solta en la crema de llet.

Si el greix es quedés a la superficie esbat amb la batedora.

Servir amb tasses de consomé. Perfec-te com a entrant en un àpat a base de peixo per“trencar” en un sopar a base de ma-risc i carn.

Bon profit!

Puedes nacer hombre,animal, o cosilla.Baba Shibananda

Las únicas palabras quemerecen existir son las queson mejores que el silencio.

Proverbio chino

Page 33: Edició Galens 155

GALENS 33

GALENSHUMOR

Page 34: Edició Galens 155

GALENS 34

GALENS recorda a tots els col·legiats l'existència d'un espai, dins la sevapublicació, on tots aquests anuncis són gratuïts. Aquest espai, d'ús exclusiu per

als col·legiats, pretén ser un tauler d'anuncis on es podrà oferir, demanar ocanviar qualsevol mena de béns o serveis.

Els interessats en el servei que GALENS posa al seu abast hauran d'adreçar-se a:GALENS - Via de l'Imperi Romà, 11 bis - 43005 Tarragona.

INTERCANVIS - ANUNCIS GRATUÏTS

APARELLS MÈDICS

• REF. 0274- ES VEN aparell de tracció cer-vical automàtic i radar.Raó: Tel. 977 317 319 / 686 673 492• REF. 0278- S’OFEREIX material de la-boratori d’anàlisis. Un autoanalitzadorhematològic K-1000ROCHE i unautoanalitzador bioquí mica SEACH-16-RAL.Raó: Tel. 977 745 070• REF. 0279- ES VENEN aparells de fisio-teràpia, radar (un de nou i un altre en moltbon estat d’ús), un làser puntal, un aparell d’ul-trasons i un kolster multiusos. Tot a molt bonpreu i es regalaran camilles, taules d’explora-ció i de rehabilitació. També es lloga despatxmuntat a Reus. Cèntric i gran.Raó: Tel. 629 942 066 / 977 311 557• REF. 306. ES VEN electrocardiògraf mo-del cardioscript CD 3100, SCHARZER-PICKER molt complet i en perfect estat.Raó. Tel. 977 441929 (Sra. Maria).• REF. 305. VENC aparell per pendre la ten-sió arterial amb peu, de columna de mercuri,preu ecoòmic.Raó. Tel: 977 342939.

IMMOBILIÀRIA

• REF. 0271- S’OFEREIX despatx mèdicper a compartir al centre d’Amposta. Diver-ses sales. Apte per metges, psicòlegs,logopedes...Raó: Tel. 679 156 567.• REF. 0307- LLOGA despatx cèntric aReus. 60 m2, moblat i equipat per consultamèdica o altres activitats.Raó: Tel. 618 039 069.• REF. 0273- ES LLOGA despatx cèntriccompletaments equipat a Reus.Raó: Tel. 660 146 218.• REF. 0277- ES LLOGEN despatxos mè-dics multiudisciplinars amb tots els serveis iper hores a Tarragona. Al Centre Mèdic situ-at a la Rambla Nova.Raó: Tel. 977 221 999 / 977 234 944• REF. 0280- COMPARTEIXO consultaperfectament acondicionada. Edifici Aquarium,entresol. Tarragona.Raó: Tel. 977 245 904• REF. 0281-ES TRASPASSA Centre deReconeixements per a conductors a Reus,15 anys en funcionament, per raons perso-nals dels socis.Interessats Tel. 666 267 227.• REF. 0282- ES LLOGA pis 3 hab, amoblat,

calefacció, molta llum, piscina, zona Hosp. JoanXXIII.Raó: Tel. 696 00 04 65.• REF. 0285- CENTRE Mèdic, situat a Reus,disposa de despatxos per llogar.Raó. Tel. 977- 328 328 / 609370029 (Dra.Aguilera).• REF. 0288- ES LLOGA despatx a la plaçaPrim de Reus. Idoni per a consulta mèdica ide 75 m2.Raó: Tel. 670 287 997• REF. 0289- ES LLOGA despatx a Reus.Situat al carrer de Prat de la Riba, 33(davant del mercat central).Raó: Tel. 625 461 684 / 977 346 164• REF. 0299- LLOGO àtic de 3 hab., saló-menjador, cuina reformada i bany , ammoblati amb ascensor (Avgda. Catalunya).Raó. Tel. 670 036 294• REF. 0295- S’OFEREIX despatx per aconsulta mèdica. Gran, cèntric, nou i amb pos-sibilitats de col·laboració.Raó: Tel. 977 238 235 / 977 228 228 (de 17 a19 hores).• REF. 301- ES LLOGA pis a Tarragona ambmobles, 3 habitacions (zona cèntrica). Prefe-rentment metges residents.Raó: Tel. 977 220 575• REF. 0300- ES LLOGA pàrquing gran de18,6 m2. fàcil d'aparcar a l'Av. d'Andorra deTarragona (a 90 euros mes).Raó: Tel. 977 22 19 30 (a partir de les 20h.)• REF. 304. ES LLOGEN despatxos al C/Rovira i Virgili, 42 baixos a Centre Mèdic “Me-dicina i Fisioterapia Fontanet”, el centre dis-posa de dos despatxos i servei de Fisioterà-pia.Raó: Tel. 977 226900• REF. 305. CENTRE MÈDIC situat a laRambla Nova de Tarragona AMPLIA el seuquadre mèdic. El centre disposa de despat-xos totalment equipats i servei de secreta-ria. Interessats sol·licitar informació altelllllèfon del consultori de 9 a 13 hores ide 16 a 20 hores.Raó: Tel. 977 23 49 44 i 977 22 19 99

VENDES

• REF. 0302- ES VEN tallagespa elèctric enperfecte estat, econòmicRaó: 666077235• REF. 0283- ES VEN Nissan Patrol 3.0 GSRCURT, color verd metalissat, antiguitat 2 anys,molt pocs quilòmetres, estat impecable. Preu21.000 Euros.

Raó: Tel 639 332 736• REF. 0290- ES VEN taula i cadira de des-patx de fusta noble. Preu 500 euros.Raó: Tel. 629 975 156• REF. 0293- VENC TC 3000 (aparelltermocoagulador) per a tractament estèticde varicositats, cuperosi, telangiectasies ipunts rubies.Raó: Tel. 977 403 212 (nits)• REF. 0296- ES VEN a oculista el 40% d’ac-cions d’un centre de reconeixement de con-ductors ubicat al Baix Ebre. Motiu jubilació.Raó: Tel. 977 441 149

• REF. 0312- ES VEND Ecògraf Kretz-Combison 311A amb sonda vaginal i im-pressora Sony; Colposcòpia Optomic-OPC2 amb monitor i Cardiotocògraf SonicaidFM5.Raó: Tel. 977 440 469

TREBALL

• REF. 0284- CENTRE d’Estètica necesitacol.legiada especialista en nutrició i medicinaestètica.Raó: Tel. 977- 21 75 51• REF. 0286- ES NECESSITA metge ge-neral i metge d'empresa per a centre mèdic.Raó: Tel. 977- 24 55 00 (sr. Bonet)• REF. 0291- ES PRECISEN metges per acobrir places de metges forenses contrac-tats.Raó: Institut de Medicina LegalTel. 977 -92 00 09• REF. 0298- SERVEIS Marítims al consig-natari de Tarragona necessita urgentmentmetge generalista.Raó. Tel. 977-22 89 22 o 616 436 053 (Sr.Frank Valdés)• REF. 0297- S’OFEREIX metge jubilat. AltaIAE, vol exercir a la demarcació de Tarragona.Disposat a compartir consulta, domina l’an-glès i coneix el francès i l’holandès.Raó: Tel. 675 908 830 / 976 253 733• REF. 030008- S’OFEREIX centred'audiovisuals per a gravar conferències, cur-sos i documentalsRaó: Tel. 977 320 040

• REF. 0311- CENTRO MÉDICOROMA necessita llicenciat/ada en Medici-na per a 30 hores setmanals. Sou a conve-nir. No és imprescindible experiència. Envi-ar CV a Centro Médico Roma, pl. AlcaldeLloret,1 Tarragona.Raó: Tel. 977 235 577

Page 35: Edició Galens 155
Page 36: Edició Galens 155

GALENS 36