EDUCACIÓ AL MÓN RURAL DE CATALUNYA

Document inicial per a la constitució de l’Observatori

14s Jornades d’Escola Rural: “Xarxes Educatives als Pobles” Les Garrigues 19 i 20 d’octubre de 2007

Secretariat de l’Escola Rural de Catalunya Grup Interuniversitari per l’Escola Rural

Amb la col·laboració de:

ÍNDEX

1- Presentació 2- Visió panoràmica sobre les transformacions sociològiques en l’espai

rural català

3- Mapa de l’Escola Rural Catalana

4- Document per al debat per a les 14s Jornades d’Escola Rural de Catalunya

4.1. Introducció 4.2. Les escoles de poble avui. 4.3. Educació al llarg de la vida als pobles. 4.4. Serveis Educatius i paper dels municipis.

5- Proposta d’Observatori de l’educació del món rural de Catalunya

Presentació L’Observatori de l’Educació al Món Rural de Catalunya pretenem que sigui un centre documentació, producció de materials, d’investigació i de recollida-difusió de bones pràctiques; on a partir de la trobada entre diferents entitats i administracions sensibles i vinculades a l’educació dels pobles, es realitza una prospecció que permeti donar relleu al model educatiu rural, analitzar i desenvolupar els elements de futur, tenint en compte les necessitats actuals i properes. El primer treball de l’Observatori ha de ser conèixer a fons la realitat diversa de l’educació als pobles, a nivell d’educació formal i no formal. És una tasca ambiciosa alhora que necessària per fer uns treballs rigorosos que puguin incidir en la presa de decisions pedagògica, política i educativa. Ens ha semblat convenient fer un esforç per recollir la tasca que moltes persones del Secretariat d’Escola Rural de Catalunya i del Grup Interuniversitari venim fent durant fa molts anys, i en especial els pensaments recollits de les nostres pràctiques a l’educació als pobles i dels nostres debats durant aquests darrers dos anys, des que celebréssim a Berga les 13s Jornades d’Escola Rural. Ha estat una tasca en la qual hem volgut ser molt permeables a les veus dels diferents sectors socials, econòmics i educatius dels pobles, d’aquí la nostra activa participació al Congrés del Món Rural, Rural ’06. El present document té la intenció de posar sobre la taula aquelles idees, dubtes, reptes, il·lusions... que hem anat copsant en aquests marcs de diàleg participatiu. Les veus de les moltes persones que hi han participat les hem recollit i estructurat una quinzena de mestres d’Escola Rural i professors del GIER de diferents Universitats de Catalunya per fer una proposta per a la reflexió i per al debat. Té la pretensió de ser la base per a les converses que plantejarem a les 14s Jornades que se celebraran els propers 19 i 20 d’octubre a les Garrigues. Com que hi pot haver lectors que no pugueu participar-hi directament us agrairem que ens feu arribar les vostres idees i suggeriments a través del nostre web: http://erural.pangea.org/ . El producte de tot aquest debat haurà de marcar les línies estratègiques dels primers treballs que es plantegi l’Observatori quan comenci el seu camí tot just acabades les Jornades d’Escola Rural de les Garrigues. El text que podreu llegir seguidament es compon de quatre parts. En la primera es realitza una anàlisi sociològica de l’escola rural, a partir de situar-la en el marc de les transformacions que s’estan vivint avui als pobles. La segona ens fa una radiografia quantitativa del mapa de l’escola rural a tot el país. La tercera ens situa en el gruix del contingut del debat al voltant de la realitat i els reptes de l’educació als pobles de Catalunya, donant rellevància a l’itinerari educatiu de les persones, a les organitzacions educatives, a les administracions competents i a l’important paper dels diferents agents i de la comunitat.

Finalment, per acabar, s’adjunta el document on es recullen les finalitats, el sentit i l’organització de l’Observatori del Món Rural de Catalunya. Tot plegat anirà adquirint sentit en la mesura que pugui donar una resposta qualitativa als processos educatius que fem dia a dia als pobles. Que el valor que sempre ha tingut l’escola rural pugui situar-se en els nous contextos locals i globals. Que siguem capaços de generar xarxes educatives coresponsables. Que cadascú de nosaltres pugui trobar conjuntament amb la seva comunitat educativa i local les respostes més adequades a la seva particular situació. Secretariat d’Escola Rural de Catalunya – Grup Inte runiversitari per l’Escola Rural

2- VISIÓ PANORÀMICA SOBRE LES TRANSFORMACIONS SOCIOLÒGUIQUES A L’ESPAI RURAL CATALÀ

Quan volem abordar l’escola rural obligatòriament hem de parlar d’altres realitats que aparentment li són alienes. No és cap novetat afirmar que l’escola rural de Catalunya està estretament lligada al desenvolupament i transformació del món rural: un espai difícil de definir i de precisar arran dels canvis intrínsecs que aquest experimenta, a més dels canvis externs –produïts sobretot en els entorns urbans- que afecten també a la pròpia ruralia. Aquestes profundes transformacions que ha experimentat el món rural a Catalunya pivoten, fonamentalment, damunt de l’estructura econòmica productiva, demogràfica i també cultural. Pel que fa a l’economia i a la producció, s’aprecia una davallada progressiva de les unitats de producció agrícoles, una reducció del nombre d’efectius de treballadors en l’agricultura o la ramaderia i, conseqüentment, una alteració de l’estructura productiva global tradicional empesa, sobretot, per l’increment dels sectors secundari i terciari. Tot plegat porta a una desruralització del medi rural de casa nostra. Ara bé, la realitat del medi rural, sobretot quan l’analitzem des d’una perspectiva micro, és molt més complexa i sobretot més variada, malgrat el predomini de determinats models. En primer lloc, podem parlar d’aquells pobles on una part important de la població es dedica a l’agricultura i o a la ramaderia. Són els pobles popularment coneguts com “de pagès”. Val la pena remarcar que són pobles de pagès no perquè estiguin situats a la natura, sinó perquè la majoria o una part considerable de la població treballa en el primer sector. Aquest model, però, es diversifica perquè si estem atents al que passa al nostre entorn ens adonem que en uns municipis l’activitat agrícola o ramadera està molt tecnificada mentre que en d’altres ho està molt poc. La qüestió tecnològica cal tenir-la en compte perquè configura realitats socials força diferenciades que no només afecten al desenvolupament de l’activitat econòmica sinó que també a la social i cultural. Un segon gran model està format pels pobles on l’activitat primària conviu amb el desenvolupament d’altres sectors econòmics com són la indústria o el turisme. En funció del pes que tingui un o altre, novament haurem de parlar de realitats diferenciades: de pobles més o menys agrícoles amb un fort pes de la indústria o de pobles agrícoles amb una presència important del turisme. I encara cal pensar en una altra possibilitat: en pobles on els tres sectors estan més o menys representats per igual.

I en tercer lloc, tenim aquells municipis petits on l’activitat econòmica pròpia del sector primari és quasi inexistent o nul·la, arran del predomini quasi exclusiu de les activitats relacionades amb la indústria o / i el turisme. Vista aquesta classificació, es fa evident que l’espai rural català actual no és en absolut homogeni i una gran part d’aquest és multifuncional. Les dades més recents que ens ofereix l’Institut d’Estadística de Catalunya (IEC) ens permeten precisar i quantificar amb gran exactitud l’evolució més recent de la demografia en els pobles més petits. Aquesta informació certifica el que ja intuíem: els pobles rurals del Principat continuen creixent i per tant, confirmen la tendència de la consolidació demogràfica, iniciada ja fa uns anys. És clar que els municipis que guanyen població, no tots ho fan amb la mateixa intensitat, però podem afirmar que una part considerable dels que veuen incrementar la població, ho fan d’una forma substanciosa, de manera que gairebé una quarta part del pobles rurals que incrementen els efectius de població ho fan en un 20% o més d’habitants. El creixement, doncs, no és pas poc significatiu. Les raons d’aquest canvi demogràfic es deuen al fet que algunes parelles joves en edat reproductiva es quedin a viure al poble, a que parelles grans o persones que viuen soles decideixen romandre al municipi on han viscut tota la seva vida, però també es deu a una immigració interna i externa important que, sense cap mena de dubte, introdueix una diversitat cultural considerable al poble i en cas que els seus fills vagin a l’escola, també a l’escola rural. A la vista de les dades estadístiques més actuals sabem que el 90% dels pobles petits de les comarques catalanes hi ha població estrangera (comunitària i extracomunitària), però no tots els pobles del Principat tenen la mateixa magnitud de població immigrada.

Reptes a considerar quan es parla de l’espai rural a Catalunya: • El medi rural és, tal com s’ha manifestat, un medi cada vegada més

complex i també més plural per la qual cosa hem de reclamar la possibilitat de poder-hi desenvolupar diverses acti vitats socio-productives en funció de les possibilitats de l’ent orn i de les preferències dels qui hi viuen. Al medi rural s’hi ha de poder fer de pagès a temps total i a temps parcial, amb paràmetr es de producció industrial i artesanal, amb mètodes de conreu conve ncionals i alternatius.

• Al medi rural i als pobles petits s’hi ha de poder viure de l’agricultura,

de la ramaderia, de la indústria i del turisme. En el supòsit que visquin només del turisme és preferible que l’activitat eco nòmica es combini amb l’agricultura i la ramaderia perquè quan tota l ’activitat es concentra en aquest sector, molt fàcilment ens trob em amb un poble que es ven al consum desenfrenat i generalment irre gular (estacional) i

el poble esdevé una mena de parc temàtic d’interès relatiu per la gent que ve de fora i sense cap mena d’interès pels que hi viuen sempre.

• El procés de globalització que impregna tot el plan eta se les ha de

veure amb un procés de localizació, que en el cas q ue aquí s’estudia, es produeix sobretot en els pobles petits on hi ha grups que reivindiquen trets suposadament diferenciadors i pa rticularistes. És important veure com es construeixen aquests trets p erquè siguin plausibles i tinguin una certa consistència cultura l. Valgui aquesta reflexió com un modest apunt per repensar els proce ssos de localització basats en la invenció de tradicions o, el que des del meu punt de vista encara és més fràgil, la restauració de tradicions absolutament mortes i caduques, moltes vegades inst aurades només amb fins comercials sense cap altra valor afegit.

3- MAPA DE L’ESCOLA RURAL CATALANA

El concepte de ruralitat vinculat a la pagesia ha canviat en l’actualitat . El creixement de molts dels pobles ha implicat un creixement de les escoles. Tenint en compte les poblacions fins a 3000 habitants hi trobem diferents tipus d’organització escolar, des de les escoles que estan integrades en una ZER, en agrupaments funcionals, a escoles d’una línia o més i a escoles "incompletes".

En el total dels 946 municipis que formen Catalunya , el 37’20% tenen eles seves escoles integrades en una ZER. Un 11’94% dels municipis de menys de 3000 habitants tenen una escola completa i un 7’61% tenen una escola incompleta.

Municipis de menys de 3000 habitants

COMARQUES Nº ZER

ESCOLES

INTEGRADES EN ZER

ESCOLES COMPLETES

ESCOLES INCOMPLETES

SES

Alt Camp 4 17 1 1 0

Alt Empordà 7 28 4 10 1

Alt Penedès 4 12 10 6 1

Alt Urgell 2 8 1 0 0

Alta Ribagorça 1 4 1 0 0

Anoia 4 12 5 1 1

Bages 2 9 4 3 1

Baix Camp 3 10 4 1 0

Baix Ebre 3 10 2 0 0

Baix Empordà 3 9 2 2 0

Baix LLobregat 0 0 1 0 2

Baix Penedès 2 4 6 0 1

Barcelonès 0 0 0 0 0

Berguedà 3 10 2 4 1

Cerdanya 2 8 2 0 0

Conca de Barberà

2 7 2 0 0

Garraf 0 0 1 0 0

Garrigues 5 16 1 0 0

Garrotxa 2 8 3 3 0

Gironès 1 3 5 2 0

Maresme 0 0 4 2 2

Montsià 2 8 0 0 0

La Noguera 5 19 1 3 0

Osona 4 12 11 4 2

Pallars Jussà 1 3 0 0 0

Pallars Sobirà 1 5 2 0 1

Pla de l’Estany 1 3 1 3 0

Pla d’Urgell 2 7 6 0 0

Priorat 4 15 1 0 1

Ribera d’Ebre 4 10 0 2 0

Ripollès 2 7 2 1 2

Segarra 1 5 0 2 0

Segrià 9 31 8 2 0

La Selva 0 0 5 3 1

Solsonès 1 9 1 0 1

Tarragonès 1 3 5 3 0

Terra Altra 3 10 1 0 0

Urgell 4 17 1 0 0

Vall d’Aran 1 5 0 2 0

Vallès Occidental 0 0 3 0 0

Vallès Oriental 1 3 5 7 5

Total 101 352 113 72 23

4- DOCUMENT PER AL DEBAT PER A LES 14S JORNADES D’E SCOLA

RURAL DE CATALUNYA

4.1. INTRODUCCIÓ

Aquesta petita publicació que teniu a mans vol posar sobre la taula alguns elements del panorama educatiu avui als pobles. Vol donar unes primeres bases per a un treball rigorós que aporti línies d’actuació per afrontar el futur educatiu al món rural, d’acord a uns principis educatius i convivencials que sempre hem defensat. El Secretariat d’Escola Rural i el Grup Interuniverstitari l’any 2005 vam coincidir en creure que calia fer una reflexió a fons davant una realitat als pobles que vèiem canviant. Les 13s Jornades ens van servir per iniciar aquesta anàlisi. Ho vam fer des de quatre perspectives:

- Les zones educatives (0-18) en l’àmbit rural. - El reajustament estructural de les ZER. - La nova realitat sociològica als pobles. - El mestre rural avui.

La pluralitat participativa i de contextos va fer que sorgissin unes conclusions suggerents. Érem conscients que calia un procés més extens i profund que hem anant conreant aquests dos anys en les nostres corresponents organitzacions i conjuntament. El Congrés del Món Rural, Rural ‘06 ens va donar la possibilitat d’entrar en un marc participatiu ampli on des de diferents àmbits laborals i socials es va poder fer una radiografia força global de la realitat als nostres pobles. En l’àmbit educatiu partíem d’una idea àmplia d’educació, essent conscients que en la tasca educativa l’escola té un paper fonamental però que cal cercar la complicitat d’altres agents que incideixen en l’educació d’infants i joves, generant així itineraris educatius personalitzats, arrelats a l’entorn i amb una obertura al món. Les conclusions del procés del Congrés han estat publicades, i s’hi pot accedir fàcilment. De totes elles se’n podien extreure dues grans línies d’actuació:

- La potenciació de la idea de poble educador. - La conveniència d’un observatori de l’educació al món rural.

Aquests dos grans reptes són els que tenim entre mans actualment. Ambdós convergeixen amb els principis educatius que creiem que ha de tenir l’educació d’avui i que l’escola rural, en moltes ocasions, ha promogut. A més entre ells dos també hi ha clares interaccions perquè el treball de l’Observatori pretenem que potenciï la idea de poble educador. De manera que es puguin aprofitar tots els recursos que hi ha avui al món rural i generar aquelles instàncies que siguin necessàries, en les millors condicions possibles. Tot plegat per fomentar una ciutadania més culta, participativa i crítica. Els canvis sòcio-educatius estan situant elements nous a l’escola rural i al món educatiu en general als pobles. La població té creixents i noves necessitats de

formació. El tradicional concepte d’inclusivitat de l’escola de poble ens sembla molt actual, com hem d’actualitzar-lo i adaptar-lo a les noves realitats ? Com atenem el paper fonamental de les famílies ? Les ZERs han tingut i tenen un paper important com a ens organitzatiu des de la dècada dels 80, necessita alguna evolució el concepte ? La idea d’educació al llarg de tota la vida fa que l’alumne iniciï el seu itinerari educatiu a l’Escola Bressol i calgui una sèrie d’entitats d’educació formal i no formal, com es poden generar tots aquests serveis educatius als pobles ? Aquest marc educatiu condueix a la idea de poble educador. En la construcció d’aquest concepte hi té molt a dir i molt a veure les diferents entitats i organitzacions que hi ha als pobles o tenen una configuració de mancomunitat municipal. El poble i el seu Ajuntament té un paper central en aquesta idea, quines competències haurien i podrien assumir ? Com ? Com es pot intuir en aquesta introducció, més que respostes en les pàgines que podreu llegir, plantegem reptes per poder tendir a la finalitat que volem: els pobles com a espais educatius per tothom que hi viu. Secretariat d’Escola Rural de Catalunya – Grup Interuniversitari per l’Escola Rural

4.2. LES ESCOLES DE POBLE AVUI

Nombrosos estudis ens demostren que el context rural català, com l’europeu, es troba en un procés de canvi; els canvis demogràfics, les polítiques d’enfortiment i diversificació de l’economia i el desenvolupament sostenible juntament amb el benestar social i la conservació de l’espai i els recursos rurals suposen reptes per la ruralitat catalana; aquests reptes repercuteixen en l’escola rural i ens porten a replantejar-la sota els paràmetres socio-econòmics i pedagògics identificatius de principis del segle XXI.

Ja fa temps que els i les mestres que treballem a les escoles dels pobles ens hem adonat que per a poder avançar, ens cal fer una anàlisi en profunditat d’una sèrie d’aspectes relacionats amb la nostra tasca quotidiana:

- Hem de posar sobre la taula els problemes reals que han desfet algunes ZERS (l’excusa fàcil ha estat el nombre d’alumnes).

- Hem de ser capaços de mantenir, de conservar, aquells trets, pedagògics i organitzatius, de les escoles rurals que considerem que són vàlids en l’educació del nens i nenes.

- Hem de plantejar d’una manera diferent el repte que suposa l’arribada d’un nou alumnat i el tractament que cal donar a l’aprenentage del català i de les altres llengües.

Estructura organitzativa

A principis dels anys 80 les ZERs es van considerar com una estructura organitzativa que pretenia fer front a l’aïllament professional dels mestres, obrir horitzons als infants rurals, per millorar la qualitat de l’educació en els contextos rurals catalans. A les Jornades de Berga ja varem comprovar que cal replantejar aquesta estructura com únic model organitzatiu prou vàlid als àmbits rurals. Cal anar més enllà i buscar altres estructures organitzatives que permetin avançar en la millora de la qualitat educativa a l’escola rural i que permetin la convivència solidària i respetuosa amb les ZER i els Agrupaments Funcionals. De totes maneres hem de tenir present que les ZERs proposen un tipus d’agrupament que facilita la distribució dels mestres especialistes als pobles petits, que millora l’organització de sortides educatives... però segurament el més important és que permet un treball en xarxa dels i les mestres, que facilita l’intercanvi d’experiències, que impulsa el coneixement de l’alumnat de pobles propers... Les ZERs han possibilitat, amb èxit, que l’escola rural superés l’aïllament, que compartís la gestió, l’organització i la burocràcia administrativa. Però la ZER també augmenta la capacitat de treball dels seus membres, donant un potencial de treball en equip, que cal incorporar en els nous plantejaments pedagògics.

Quan es decideix desfer una ZER, generalment només es té en compte que, en augmentar el nombre d’alumnes i de mestres, es fa més difícil l’organització de qualsevol activitat, ja sigui adreçada a l’alumnat, ja sigui de treball conjunt del professorat, ja sigui de la distribució horària que exigeix un ZER que s’ha fet gran...

.- Quina és la situació organitzativa de les ZERs a l’actualitat arreu del territori?

.- Cap a on va l’escola rural catalana?.

.- Quin és el futur de les ZER en un marc social-econòmic i polític tant canviant?.

.- Quins haurien de ser els principis bàsics per la creació, si s’escau, d’altres estructures d’organització i funcionament escolar que ens permetin seguir millorant la qualitat educativa als contextos rurals canviants?.

Metodologia

Cal repescar aquest model d’escola petita d’entorn rural des de la vessant més pedagògica, la que pot oferir una línia pedagògica i metodològica diferent, fruit de la pròpia casuística de ser escola petita i de la reflexió sobre l’aprenentatge significatiu i funcional.

I perquè l’actitud de les mestres i els mestres d’ER és un motor vital i perquè ser mestra i mestre d’ER és una manera de fer, cal que el model pedagògic el comencem a repensar des de la pròpia escola rural per part de tots els qui la conformem. Aquest model pedagògic hem de dotar-lo de significat, integrar-lo en la nostra pràctica i fer-lo nostre, com “una altra manera d’entendre l’educació”, els fonaments del qual són l’autonomia, la responsabilitat,

l’heterogeneïtat i la diversitat –entesa àmpliament- que sustenten els quatre pilars de l’educació resumits en “aprendre a aprendre”.

Els i les mestres de les escoles de poble, generalment, valorem poc tot allò de bo que al llarg d’aquests anys hem après treballant en equip i copiem de les escoles urbanes la seva estructura organitzativa que sempre ens sembla més fàcil d’aplicar. La contradicció està servida: Considerem que els nens i les nenes aprenen millor, són més autònoms, si estan barrejats a les classes en edats diferents. Ara bé, quan l’escola es fa gran, els seguim agrupant com a les escoles urbanes...

Si la societat no és homogènia, per què tenim necessitat d’homogeneïtzar enlloc d’entendre l’heterogeneïtat com el model més real? Si el procés psicològic de l’aprenentatge es fa des de la globalització per què l’escola proposa disciplines dels diferents llenguatges enlloc de la interdisciplinarietat?

Descobrir la visió paidocentrista o logocentrista que contenen les diferents metodologies, els principis pedagògics que les conformen, el contingut cognitiu i emocional que potencien, pot possibilitar analitzar on som, què fem, i sobretot com ho fem. I així aquest pas endavant, actualment necessari, no només l’ha de fer l’escola d’àmbit rural sinó que podem compartir-lo amb la realitat educativa del nostre territori, que és mirall de les necessitats i demandes de la societat del segle XXI.

.-Qui és el protagonista? Quin és el paper del mestre o la mestra?

.-Metodologia tradicional i/o metodologia activa versus metodologia mixta.

.- Estratègies didàctiques. Quines? Per què?

.- Què ens aporten els materials didàctics?

.- Com organitzem i gestionem el temps?

.- Com organitzem i utilitzem l’espai?

.- Quina és la situació pedagògica actual de les ZERs? Quina és la visió de

futur?

Alumnat d’arreu

Un dels factors de creixement sociodemogràfic als pobles ha estat la migració de famílies que procedeixen de països estrangers: Magrib, Sud del Sàhara, Amèrica Llatina, Àsia, Europa de l’Est i també de l’Europa continental... És fruit del processos de mobilitat que es produeixen a nivell planetari, i sobretot, davant la necessitat de famílies de països menys desenvolupats de trobar feina i cercar una vida millor. També hi ha d’altres casos, menys freqüent, de persones que han vingut per l’atracció d’un determinat territori, amb feina autònoma o a d’altres ocupacions de caire qualificat.

El poble i l’escola, com a comunitat social i educativa, es van obrint a aquesta nova realitat i han de fer front als seus recursos inclusius en un context molt diferent, amb persones de cultures, creences i maneres de viure distintes. Es fan necessaris nous recursos i noves idees mantenint la tradició integradora dels pobles.

El món contemporani genera, entre els mateixos "autòctons", tot un seguit de cultures i subcultures que constitueixen una mena de calidoscopi cultural revelador d’una gran diversitat que es fa palesa a les aules, entre d’altres espais socials.

L’escola rural està afegint diversitat a la seva realitat ja tradicionalment diversa. Els nous contextos i reptes socials fan que s’hagi de fer front a aquesta nova realitat sociodemogràfica:

.- L’escola rural ha tingut una mirada i una manera de treballar inclusiva, quines adaptacions i canvis s’han d’introduir en el dia a dia a les aules ? I al centre ? I a la ZER ?

.- El Departament ha inclòs com a estratègia organitzativa i de recursos l’aula d’acollida. És convenient per a les escoles rurals ? Quin paper ha de tenir l’escola i la ZER ? Quines línies d’actuació serien necessàries en aquest sentit ?

.- La comunitat, el poble té un paper molt important per poder tenir aquest caire inclusiu. Quines actuacions pot tenir el poble, l’ajuntament, el teixit associatiu, l’educació no formal. Quines necessitats i actuacions són convenients ? La llengua i els contextos multilingües

Les relacions a l’escola rural fa anys, des de la tornada de la democràcia al nostre país, han estat en llengua catalana. El català és la llengua vehicular d’aprenentatges i de les relacions socials dins i fora de l’escola.

El castellà, llengua cooficial, està present a l’escola amb la intencionalitat que en acabar els estudis obligatoris l’alumnat pugui dominar-les ambdues. Alguns pobles propers a zones metropolitanes han servit d’opció per determinades famílies que han canviat la ciutat pel poble, en molts casos la llengua d’aquest alumnat és el castellà.

La llengua estrangera, en la majoria dels casos l’anglès, s’ha procurat promoure com a imprescindible per al futur acadèmic i social de l’alumnat, especialment a partir dels processos de convergència europea.

La globalització, les comunicacions, la mobilitat de les famílies,... estan transformant la societat i de retruc, tots aquests factors de canvi també arriben a les escoles rurals. En alguns pobles, especialment en zones on hi ha feina i estan ben comunicats, l’alumnat nouvingut va arribant a les escoles. Ens

comencem a trobar centres on hi ha diversos idiomes i, no tots coneguts pel professorat i per tot l’alumnat.

Aquests contextos plurilingües en les nostres escoles de poble ens fa plantejar nous reptes no absents de dubtes:

.- La llengua catalana segueix sent la llengua vehicular i de comunicació dels aprenentatges dins l’aula, també de les relacions socials ?

.- Com ha de conviure amb la resta de llengües ?

.- Quin paper hi té la llengua castellana? llengua de relació? llengua d’aprenentatges de continguts d’alguna matèria?

.- Com respectar la llengua materna dels nouvinguts? donar-li estatus social i alhora afavorir l’aprenentatge del català i del castellà?

.- L’aprenentatge de la primera llengua estrangera, com i quan s’ha d’introduir aquesta?

.- En un context plurilingüe, beneficis i dificultats d’introduir l’aprenentatge integrat de continguts i llengua estrangera (AICLE)

.- Les zones rurals de muntanya estan sovint prop de França, hi ha relacions socials entre municipis i comunitats d’ambdós països, com es pot considerar aquestes situacions ?

4.3. EDUCACIÓ AL LLARG DE LA VIDA ALS POBLES

L’Educació dels més petits. Les llars d’Infants a l’àmbit rural

En aquests moments, els pobles estan experimentant uns canvis notables: Diversos sectors de la societat, per diferents motius, decideixen d’anar a viure als pobles. Amb la convivència entre la gent de la terra i els nouvinguts sorgeixen unes necessitats comuns.

Les diferències entre la gent de poble i la gent de ciutat, vinguin d’allà on vinguin, són cada vegada més petites i les necessitats més semblants.

La llar d’infants o escola bressol és actualment tan necessària al poble com a la ciutat. Per aquest motiu l’ajuntament ha de preveure la llar d’infants com un equipament municipal prioritari que compleix una doble funció; ésser un element educatiu i també socialitzador.

Educatiu perquè és la pròpia essència de l’escola i socialitzador tant pel que fa a l’ infant en relació als altres com també perquè ajuda a les famílies a conciliar la vida familiar i la vida laboral.

En els pobles petits, on la pressió social sovint no és tan forta, a vegades és difícil tenir una perspectiva ample sobre el tema, sobretot si els responsables

no ho tenen com a prioritat personal. Si és el cas, la pròpia comunitat educativa hauria de tenir clara la conveniència de tenir llar al poble ja que entre altres coses assegura la continuïtat de l’escola , per tant s’hi hauria de prendre part activa estimulant, forçant, animant, ajudant …a l’Ajuntament a iniciar el projecte.

No cal tenir unes grans estructures per començar, ni projectes molt ambiciosos.

Cal creure en un petit projecte perquè pugui créixer. Cal tenir un espai acollidor on hi hagin previst racons per jugar, conviure, menjar, descansar… Calen professionals preparats, que estimin els infants, en tinguin cura i els ajudin a créixer.

Potser també caldrà una bona col·laboració del personal de l’escola per iniciar el projecte, per compartir algun espai, per acompanyar en els primers passos, afavorint-ne l’autonomia i a la vegada la coordinació per tal d’elaborar un projecte educatiu comú de 0 a 12 anys.

Creiem que el fet de compartir amb l’escola aspectes educatius i de gestió beneficia no solament les llars d’infants, sinó també les mateixes escoles dels pobles petits. Organitzar activitats, festes, sortides... conjuntament, aporta una riquesa que es perd si es fa per separat. Generalment, els nens i nenes de l’escola respecten i tenen cura dels més petits i poden compartir patis, menjador, alguna aula per portar a terme una activitat concreta...

La gestió econòmica del menjador d’una escola petita és sovint poc rentable. La d’una llar d’infants pot ser impossible... Junts és més fàcil.

.- Si creiem convenient que el poble tingui llar d’infants, com podem incidir perquè es porti a terme?

.- És realment precís que l’escola d’un poble s’impliqui en el funcionament de la llar?

.- En els propis pobles quines possibilitats reals hi ha de tenir llar d’infants?

.- Considereu que l’Escola del poble ha de col·laborar amb la llar o se n’ha de mantenir al marge? L’Educació de les persones adultes

En l’època actual i en el nostre món, ja no es pot concebre que sigui possible dedicar només una part de la vida de la persona per aprendre tot allò que li serà necessari per al futur. Aquella tradicional divisió d’una infància i joventut dedicada a l’educació, una vida adulta dedicada al treball i una "tercera edat" a la jubilació ja no es correspon amb la realitat de la vida actual ni, molt menys, amb les perspectives de futur. Avui, l’educació ja no es pot entendre si no ocupa tota la vida de les persones, perquè els canvis són constants i els coneixements també evolucionen ràpidament, perquè cal reciclar-se i aprendre noves formes de treball, perquè hi ha més temps d’oci, perquè el temps de vida

després de la jubilació s’allarga i per altres causes que, conjuntament, ens fan parlar de l’educació al llarg de la vida. En parlem així perquè no es pot associar aquesta educació a una realitat adulta i perquè necessitem ampliar també el concepte d’educació permanent més enllà de l’àmbit professional. En definitiva, en parlem així perquè el temps d’aprendre dura tota la vida.

Aquesta nova realitat no és patrimoni del món urbà. En aquest nostre món on tot està tant connectat, els canvis i les noves necessitats també han arribat al món rural i als territoris i les persones dels petits municipis en els quals les formes de vida i de treball han deixat de ser tradicionals i han esdevingut tant modernes o postmodernes com les urbanes.

Aquestes reflexions ens porten a situar l’educació al llarg de la vida com una necessitat dels municipis petits, rurals o menys rurals, que no poden quedar al marge dels avenços, dels canvis culturals, de la informació, dels coneixements i, en fi, de totes les noves possibilitats d’aprendre. Avui, en aquests territoris també cal parlar i actuar en l’àmbit de l’educació al llarg de la vida, més enllà de l’educació d’adults. No anar per aquest camí suposaria un risc de reproduir velles desigualtats entre les societats urbanes i les petites comunitats dels territoris més rurals o almenys, amb una població més dispersa, amb nuclis de població més petits.

Qualsevol intent d’avançar en aquest àmbit ha de partir de la base que parlar d’educació permanent vol dir parlar de tres àmbits de formació: la formació bàsica, la formació sociocultural i la formació per al treball. Podríem avançar una mica, plantejant algunes qüestions bàsiques:

.- Quines necessitats de formació al llarg de la vida detectem en els municipis i pobles petits?

.- Qui ha de cobrir aquestes necessitats? Com? Qui ha de liderar i impulsar el procés?

.- Quins elements juguen a favor d’avançar en l’educació al llarg de la vida de les persones d’un poble petit? Quins elements poden dificultar-ho?

.- Quines experiències coneixem sobre educació permanent en municipis petits? Quins àmbits cobreixen?

.- Quin paper pot jugar l’escola en la organització de l’educació al llarg de la vida de les persones d’un poble petit? Quines experiències coneixem en les quals el paper de l’escola sigui central?

.- Ens pot ajudar l’experiència de treball conjunt a les ZERs de cara a organitzar l’educació permanent de diversos municipis propers? Com? Pot haver-hi altres fórmules igualment vàlides?

4.4. SERVEIS EDUCATIUS I EL PAPER DELS MUNICIPIS

La participació municipal en l’Educació

La legislació educativa i l’ordenament jurídic municipal establien un marc i unes determinades competències municipals de caràcter educatiu que, en els darrers anys, la majoria dels ajuntaments de Catalunya han desbordat. D’acord amb aquesta nova situació, la Llei Orgànica d’Educació (LOE) a nivell estatal i el Pacte Nacional per a l’Educació a Catalunya eixamplen les possibilitats de participació dels ajuntaments en les decisions sobre l’educació a nivell municipal.

De tothom és prou conegut que, a la pràctica, les competències municipals quedaven restringides, al manteniment dels edificis de les escoles públiques (CEIP) d’educació infantil i primària. Durant els darrers anys, la demanda de més serveis de proximitat i la voluntat política de planificar, organitzar i gestionar serveis i activitats educatives adreçades a la població del municipi ha canviat aquella situació de partida. La creació de llars d’infants, la gestió de serveis de menjador i transport escolar, l’organització d’activitats fora de l’horari escolar (activitats extraescolars, casals d’estiu, etc.), la dotació de beques per a llibres de text o activitats complementàries, les escoles de pares i mares, les escoles municipals de música, la planificació d’activitats de formació permanent o els projectes de ciutats o pobles educadors són alguns exemples en els quals el paper dels ajuntaments ha estat d’actor principal i ha desbordat el marc normatiu. En aquest sentit es pot afirmar, de forma justificada, que els ajuntaments han demostrat capacitat de gestió i d’exercici de competències educatives en l’àmbit municipal. Malgrat tot, cal precisar que, de forma general, aquest procés s’ha donat més en els municipis i poblacions grans que en els pobles petits.

Aquesta situació permet obrir una nova perspectiva de cara al traspàs de noves competències educatives als ajuntaments o de cara a la participació en les decisions i accions d’altres administracions: la coresponsabilitat dels ajuntaments en la gestió de l’educació. Es tracta d’un debat obert que ha servit per omplir pàgines i ha ocupat temps, però que a nivell pràctic no ha passat de les declaracions d’intencions i no s’ha fonamentat en cap estudi previ de costos, possibilitats, recursos humans, etc. que caldria esmerçar i invertir en aquesta nova perspectiva.

El convenciment que l’educació ha d’estar present al llarg de la vida de les persones (tant en el temps com en l’espai) i que l’activitat educativa ha de traspassar l’àmbit escolar per escampar-se per tot el territori posa damunt la taula l’actualitat d’aquest debat i la necessitat de trobar respostes i, sobretot, experiències i estudis que les fonamentin.

Les qüestions que caldria plantejar-se de cara a analitzar l’estat de la qüestió podrien ser les següents:

.- Quines competències de caràcter educatiu exerceixen els ajuntaments dels pobles petits? (tant de forma directa com a través de mancomunitats, consells comarcals, consorcis, etc.)

.- Quines formes de gestió es fan servir per organitzar els serveis educatius de caràcter municipals?

.- Quines són les vies de finançament? (Departament d’Educació, Diputacions, fons europeus, entitats privades, etc.)

.- De quina manera es realitzen les tasques de direcció i assessorament d’aquests serveis i projectes educatius? Quins tècnics hi treballen? Quin perfil i dedicació tenen?

.- Quines experiències es coneixen en l’àmbit de desenvolupament i gestió de serveis i projectes educatius en municipis petits? Quines formes i models de gestió compartida entre diferents ajuntaments es coneixen?

.- Quina és l’opinió dels alcaldes i regidors d’educació en relació a les necessitats educatives del municipi i en relació al tema de la coresponsabilitat del ajuntaments en la gestió de l’educació? Quina és l’opinió dels actors educatius dels municipis (AMPA, entitats i associacions, etc.)?

El servei de menjador a les escoles petites

La necessitat del servei de menjador s’ha intensificat els darrers anys. La població rural no té uns hàbits tan diferents de la urbana i moltes famílies demanen que els seus infants es puguin quedar a l’escola durant un horari continuat. El fet de comptar amb poc nombre de nens i nenes, de les dificultats de tenir l’equipament necessari, el personal de cuina, el monitoratge.... ha comportat que el servei de menjador, en molts casos, s’hagi anat deixant per més endavant, o que s’hagin trobat petites solucions no sempre satisfactòries.

Cal fer possible la creació i el manteniment adequat dels menjadors de les escoles petites, ja que gràcies a disposar d’aquest servei algunes d’aquestes escoles han incrementat el nombre d’alumnat.

El fet de quedar-se a dinar a l’escola és una activitat educativa més. Per aquest motiu, el professorat no en pot quedar al marge i, amb la col·laboració de pares i mares, ha de vetllar per una correcta gestió, perquè en aquest horari del migdia l’escola i el seu menjador continuïn l’activitat educativa en el seu sentit més ampli.

Disposar de menjador suposa contractar personal. És molt important comptar amb la implicació de les AMPAS i dels ajuntaments.

A les Jornades de Berga es va parlar de la qualitat dels aliments. Sovint, a rural, passa el mateix que a la ciutat i les empreses subministradores

prescindeixen dels productes de proximitat i només es té en compte l’abaratiment del producte.

Hem de demanar que sempre que sigui possible es faciliti el funcionament de la cuina en el mateix centre. En els pobles petits, procurar que aquest servei es pugui compartir amb la llar d’infants. Sovint és la única manera que surtin els números.

Hem de tendir a fer possible la qualitat del servei de monitoratge en els menjadors de les escoles de poble. Per tal de fer-lo possible, també cal comptar amb el suport dels ajuntaments i de les AMPAS, però sense el suport del Departament, en molts casos no serà possible degut a l’escàs nombre d’alumnat.

A les escoles que han entrat en l’aplicació de la sisena hora s’ha adaptat el monitoratge de menjador amb el de custòdia dels nens i nenes d’Educació Infantil que tenen germans a Educació Primària i que utilitzen el servei de menjador.

Possibilitat d’implicació dels Consells Comarcals en la creació d’un "banc" de monitors/monitores que puguin donar servei a totes les escoles de la comarca.

Les preguntes que plantegem són les següents:

.- Qui gestiona el servei de menjador de l’Escola Rural ?

.- Quina seria la gestió òptima per una bona dieta del nostre alumnat ?

.- La monitora/el monitor de menjador ha de ser la mateixa persona que la de la sisena hora?

El servei de transport escolar

Problemàtica del funcionament actual: El Departament només subvenciona quan es donen unes determinades característiques. Molts dels nostres municipis tenen la població molt disseminada. En alguns casos es donen circumstàncies "estranyes", com ara que es paga el desplaçament des d’un lloc del municipi i en canvi des d’un altre no.

El transport escolar, gestionat des dels Consells Comarcals, és concretat de variades formes, a voltes és la pròpia família de l’alumne qui el porta de la masia o petit nucli a l’escola; a voltes són taxis, majoritàriament monovolums o tot terrenys, els que fan el recorregut d’anada i tornada de casa a l’escola sense monitors, sols el conductor.

Caldria veure l’estat de la qüestió. Si el transport ja no és fàcil, els monitors/monitores de transport, encara és un tema pendent…

.- El transport dels nens i nenes del territori català acompleix les condicions òptimes ?

.- Com es pot facilitar l’accés a les activitats educatives de les persones que viuen allunyades dels nuclis de població?

5- PROPOSTA D’OBSERVATORI DE L’EDUCACIÓ DEL MÓN RUR AL DE CATALUNYA

1.- Motivacions per la seva constitució

Des de diferents entitats relacionades amb el món rural s’ha expressat la necessitat de pensar sobre com s’ha de potenciar i millorar l’educació als pobles, i de retruc, la qualitat de vida en els espais rurals catalans. Catalunya disposa d’un ampli i divers mapa de pobles, amb trets generals però amb grans diferències entre zones pel seu context físic, geogràfic i humà. Els límits de delimitació del que podem definir com a poble no estan clars, i per tant hi poden influir diferents factors. Nosaltres hem considerat convenient fer una delimitació a partir del nombre d’habitants, de manera que considerem els municipis que tenen menys de 3.000 habitants. El Secretariat d’Escola Rural –àmbit de treball de la Federació de Moviments de Renovació Pedagògica de Catalunya-, que aplega professorat de diferents indrets del país; i el GIER –Grup Interuniversitari per l’Escola Rural- que aplega professorat de totes les Universitats de Catalunya; fa anys que estem treballant pel cercar elements qualitatius en l’educació a l’àmbit rural. El juliol de 2005, a Berga, en el marc de les 13s Jornades d’Escola Rural de Catalunya es va aprofundir en l’anàlisi de la nova realitat sociològica als pobles. També es va constituir el compromís amb el Congrés del Món Rural, Rural ’06. El Congrés assumeix les línies d’actuació de la Jornada i el Secretariat i GIER esdevenen els motors pel treball de l’àmbit educatiu del Congrés. Un cop acabat el procés del Congrés, el maig de 2006, apareixen dues grans línies de treball:

a- Es comparteix una idea global de l’educació que va més enllà de l’escolar, reconeixem d’altres agents educatius que considerem valuosos i que hem de considerar i generar-ne xarxes. En aquesta línia creiem que s’ha de promoure el desenvolupament de Projectes Educatius de Poble.

b- Veiem necessària la constitució de l’Observatori de l’Educació al Món Rural, com a institució innovadora, perquè les polítiques educatives tinguin un encaix natural als pobles amb la seva diversitat territorial i educativa. A més, cal una visió prospectiva perquè l’educació esdevingui un factor d’equitat, equilibri territorial, cohesió social, millora cultural i qualitat de vida.

Amb aquest document pretenem que sigui una primera proposta per tal de fer possible la necessitat sentida dels mestres d’escola rural, el professorat universitari i compartida per la societat a través de les línies de treball del Congrés.

2.- L’Observatori de l’Educació al Món Rural

L’entenem com una entitat autònoma de la qual en formen part les entitats sensibles en l’educació al món rural, en representació dels diferents sectors de la comunitat educativa –entesa en sentit ampli- i les administracions que hi tenen responsabilitats amb dues grans finalitats. Una d’abast més immediat, que consistiria en procurar que les accions i decisions polítiques –especialment en el cas del Departament d’Educació-, tinguin una cabuda normal als entorns rurals. I, una segona, més prospectiva i de desenvolupament, analitzant quins elements de futur es consideren importants per al futur educatiu al món rural i les seves necessitats. Pensem que en la mesura que la segona finalitat es vagi afiançant pot anar suplint la primera.

3.- Els objectius de l’Observatori de l’Educació al Món Rural

L’Observatori de l’Educació al Món Rural hauria de ser un centre de documentació i producció de materials, d’investigació, i de trobada entre les diferents entitats i administracions vinculades a l’educació als pobles, amb els objectius següents:

a- Constituir un espai de trobada regular entre les diferents entitats i administracions que treballen per l’educació al món rural.

b- Impulsar i tractar temàtiques sensibles i actuals en l’àmbit educatiu als pobles.

c- Investigar aquests temes de manera rigorosa i argumentada per tal que es puguin fer propostes de desenvolupament, millora i avaluació.

d- Donar resposta a les demandes educatives dels contextos rurals. e- Elaborar informes de l’estat de l’educació al món rural amb

propostes i recomanacions que siguin d’utilitat per la planificació de les diferents administracions.

f- Cercar el compromís de les diferents entitats i administracions per la difusió dels informes i treballs realitzats per l’Observatori.

g- Ésser un marc de referència pels professionals vinculats a l’educació en els contextos rurals.

h- Difondre i disposar d’informació sobre l’educació en els contextos rurals a nivell autonòmic, nacional i internacional.

i- Potenciar el treball en xarxa entre les diferents institucions i entitats que treballen per l’educació als pobles.

4.- La proposta de composició de l’Observatori de l’Educació al Món Rural

L’Observatori ha de tenir presència de tots els agents implicats en l’educació al món rural. Ha d’estar format per entitats realment representatives i coneixedores de la seva realitat. La proposta de composició seria:

- Mestres de l’Escola Rurals –Secretariat de l’Escola Rural- - Representació de les direccions dels centres educatius - Professorat Universitari –Grup Interuniversitari per l’Escola Rural- - Familiars –a través de la FAPAC-

- Entitats d’Educació no formal –les representatives al món rural- - Federació de Municipis. - Associació de Municipis. –ambdós entitats municipalistes també

assumint la visió dels Consells Comarcals- - Departament d’Educació. - Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural. - Diputacions –Barcelona, Lleida, Girona i Tarragona. - Sindicats Agraris i d’Educació.

S’entén que la participació en l’Observatori seria a partir de persones que coneixen la realitat dels pobles i les seves accions educatives.

5.- L’estructura de l’Observatori de l’Educació al Món Rural L’estructura de funcionament hauria de tenir un doble espai:

- Plenari: En el qual es puguin desenvolupar la proposta de temes, on es debaten democràticament les qüestions per treballar i treballades per l’Equip Tècnic.

1.- Posar en comú qüestions i problemàtiques referides a l’educació en el món rural i veure-les des de les diferents perspectives. 2.- Proposar temes, aspectes i qüestions que siguin d’interès estudiar per l’equip tècnic de l’observatori. 3.- Difondre els resultats i els estudis elaborat per l’equip tècnic entre els seus col·lectius. 4.- Facilitar les dades que estiguin al seu abast o ajudar a que les institucions que hi tenen contacte les facilitin a fi de poder realitzar els estudis. - Equip tècnic: Amb tasques de gestió dels treballs de recerca encarregats per l’espai obert i ampli.

1.- Fer el disseny dels estudis.

2.- Discutir i aplicar la metodologia.

3.- Elaborar els informes pertients.

6.- Temporalització per a la constitució de l’O bservatori de l’Educació al Món Rural

La perspectiva de constitució de l’Observatori seria les 14s Jornades d’Escola Rural que està previst que es realitzin el 19 i 20 d’octubre de 2007 a Les Garrigues. Mentre tant s’ha de fer el contacte amb totes les entitats i administracions cridades a formar-ne part, i si s’escau, alguna altra més. I, conjuntament anar teixint la xarxa que pretenem que sigui l’Observatori.

7.- A tall de corol·lari

La iniciativa de constitució de l’Observatori parteix de les necessitats recollides després de diversos debats realitzats per tot el país en diferents àmbits de debat i, des de diverses organitzacions, entitats i persones.

Aquest document vol ser la primera proposta que té un caràcter obert i modificable, amb la idea d’anar construint col·lectivament un espai per a la reflexió, el debat i la proposta que sigui realment útil per la millora de la qualitat de vida i de l’educació de les persones que vivim i/o treballem al món rural.

Secretariat d’Escola Rural - Grup Interuniversitari per l’Escola Rural

Maials, 2 de juny de 2007

PERSONES QUE HAN PARTICIPAT EN LA REDACCIÓ DEL DOCUMENT Marta Barrera, Montse Batiste, Roser Boix, Assumpta Duran, Jordi Feu, Maria Guilera, Fanny Majó, Raül Manzano, Miquel Moyà, Miquel Payaró, Joan Soler, Isabel Viaplana