Egipte

23

description

Apunts de repàs per el control de recuperació.

Transcript of Egipte

Page 2: Egipte

EGIPTE-Situat a la banda oriental del Mar Mediterrani i al continent africà.

-Seria un desert si no existís el riu Nil

-Aquest riu fa que Egipte segui un imperi agrari.

Page 3: Egipte

La història de l’antic Egipte abasta un període

de mes de 3.000 anys, que els historiadors

divideixen en :

Imperi Antic

Imperi Mitjà

Imperi Nou.

Page 4: Egipte

POLÍTICAI SOCIETAT

Page 5: Egipte

Els faraons eren els reis de l’antic Egipte.És l’amo i propietari.Era considerat un déu a la terra, per la qual cosa podia exercir un poder absolut.

Procedien de la classe baixa, però eren cultes intel.ligents i educats. Utilitzaven taujanes, gerros d’aigua, càlams de canya amb un estoig i papirs.Coneixien bé els documents legals i comercials de l’època. Eren els responsables de l’administració.

Page 6: Egipte

La seves funcions podien ser diverses: cuidar les necessitats diàries del culte, recitaven fórmules i oracions als déus, feien rituals en les momificacions i als enterraments.

Els pagesos llauraven i plantaven llavors als camps, els quals eren regats amb dics i canals. Egipte rebia xàfecs petits, pel que els pagesos es refiaven del Nil per a regar les seves collites

Page 7: Egipte

La gran majoria treballaven per el Faraó, per els nobles,construint cases, mobles i tombes.

Eren propietat del Faraó.Eren gent sense drets que estaven obligats a fer feines de varis tipus: podien treballar a les mines, o a les canteres extraient pedres, o construint dics i canals per aprofitar millor les aigües del riu Nil.

Page 8: Egipte

ESCRIPTURA

JEROGLÍFICA HIERÀTICA DEMÒTICA

Escriptura de concepte. Una idea o cosa s’expressa amb

un sol signe.

El mateix, simplificant el signe i afegint signes

convencionals.

Manté el signe jeroglífic molt més simplificat i amb molts més

signes convencionals.

Page 9: Egipte

Quan les tropes de Napoleó Bonaparte van arribar a Egipte, van trobar l’anomenada Pedra de la Rosseta.És una pedra negra plana, gravada amb tres llengües:

GEROGLÍFIC 70 signesDEMÒTIC 140 signesGREC 400 signes

Gràcies a aquesta troballa es van poder desxifrar els geroglífics egipcis.

Page 10: Egipte

Els egipcis creien en la vida després de la mort.

Pensaven que era necessari conservar en bon estat el cos per a la segona vida.

És per això que momificaven els cadàvers i els guardaven en sarcòfags embolicats en unes benes fines de lli.

Les tombes que podien ser de tres tipus:

Els sarcòfags els dipositaven en tombes, prou grans i plenes de tresors, menjar, cistells, etc...pensant en tot el necessari per aquesta segona vida.

Page 11: Egipte

Van ser les tombes més antigues.

Amb forma de rectangle i parets inclinades.

A l’interior disposaven d’una cambra funerària on se situava el cadàver, i a la qual es podia penetrar per un passadís.

Page 12: Egipte

Dins de la piràmide s’estenia una xarxa de passadissos i paranys per tal de dificultar l’accés als lladres.

Tombes enormes de forma piramidal

Servien d’última morada als faraons de l’Imperi Antic.

Page 13: Egipte

Eren tombes subterrànies que s’excavaven a dins d’una muntanya.

Un conjunt de galeries dins la muntanya portaven cap a la cambra del sarcòfag.

pedra

Page 14: Egipte

ESCULTURA

Imperi antic, mig i començament del nou.

Page 15: Egipte

La majoria d’escultures egípcies s’han trobat a les tombes i als temples. Esculpides sobre pedres i també sobre la roca de la muntanya.

Característiques prals:

- Caps rodons, colls curts

- Mirada tensa

- Figures rígides, hieràtiques.

- Monumentalitat.

- Braços enganxats al cos

- Un peu més adelantat que l’altre.Faraó Micerí amb la seva esposa i la deesa Hathor

Page 16: Egipte

Sheik-el-Beled

Page 17: Egipte

Totes les estàtues representen a Ramsès ll

Page 18: Egipte

Període de Tell-el-Amarna

Van nombrar faraó a AMENOFIS IV o AKHENATÓN, que el seu nom volia dir adorador de Déu.

Va fer molts canvis en el seu regnat, un d’ells va ser canviar la plàstica de les escultures:

-Molt menys rígides

-Caps apepinats

-Colls llargs.

Bust de Nefertiti

Page 19: Egipte
Page 20: Egipte

PINTURAMajoritàriament la pintura dels egipcis la trobem dins les tombes. Servia per a decorar les parets amb escenes de la vida quotidiana: treballs agrícoles, caça i pesca, banquets, balls.

La pintura també es va utilitzar en la decoració de sarcòfags i en la il.lustració de papirs, com per exemple en el “llibre dels morts”

Les pintures (Im. Nou) van substituir els relleus (Im. Antic), sobretot en la decoració dels hipogeus de la necròpolis de la Vall dels Reis a Tebas

Page 21: Egipte
Page 22: Egipte

Característiques generals:Pintar la cara i el cos de perfil.Ull i cos pintats de front.Espatlles i cadera pintades de front.Cames i peus pintats de perfil.

Temes de les pintures:Escenes de caça o pesca.Festes amb músics i ballarines.Escenes de feines al camp en les diferents estacions.

Page 23: Egipte

Tècnica:Pintura al fresc: morter de

calç i sorra.

Encàustica: cera barrejada amb pigments.

Color:Colors purs : ocres sobre fons grocs,

vermells sobre fons blaus, etc...Figures resseguides amb el contorn negre.