espai

NÚM. 47

REVISTA DE L’INS PALAMÓS

CURS 2013-2014

2n TRIMESTRE

Inst

itut

Editorial Al final del segon i llarg trimestre tenim uns quants temes d’interès que afecten de forma diferent als estaments de la nostra comuni-tat educativa. Els alumnes han acabat una segona avaluació que dona una perspectiva clara del que han fet fins ara per aconseguir el seu objectiu principal: superar el curs amb èxit. Si tot s’ha desenvolupat de forma correcte cal ser optimista i encarar la part final del curs per acabar-ho d’aconseguir i millorar al màxims els resultats, tant per satisfacció personal com de la pròpia família. En cas contrari , és el moment de fer un esforç final important, el poc tems que queda fins a finalitzar el curs, per tal d’intentar aconseguir-ho al juny i poder gaudir d’unes merescudes vacances i poder dedicar el temps a aquelles altres ac-tivitats que les obligacions del dia a dia no ens permeten. Les famílies amb fills a 6è de prima, a 4t d’ESO i a segon de batxillerat, conjuntament amb els seus fills, han de decidir on continu-aran la seva formació el proper curs. Per ajudar-los en aquesta decisió els centres obrim les portes per mostrar el que fem i com ho fem i donem resposta a aquelles qüestions en les que tenen dubtes tant per part del professorat i l’equip directiu com també per part dels propis alumnes que col·laboren activament en la Jornada de Por-tes Obertes. Als alumnes de 4t d’ESO se’ls informa del que poden fer en acabar, van a l’EXPOJOVE de Girona i el professorat de batxillerat i dels cicles explica els contin-guts, les sortides professionals i de quina forma poden accedir a les universitats i a cicles formatius de grau superior. Els professorat planifica el final de curs i insisteix als alumnes en fer un treball cons-tant i diari, recuperar el que tenen pendent, presentar els treballs quan toca, fer els deu-res, en definitiva els marca el camí per aca-bar amb èxit el curs escolar. L’equip directiu té una doble implicació: per un costat com a professors del centre i per l’altre pensar ja en el proper curs 2014/2015, els grups que tindrem, modificacions legislatives, informa-cions sobre batxillerat i cicles per les famíli-es, ... Aquestes mini vacances de setmana santa seran la càrrega d’energia que tots plegats necessitem per arribar a bon port i aconse-

guir les fites que ens hem proposat.

El passat 20 de desembre els alumnes i professorat del 1r Curs del CFGM

Atenció a Persones en situació de dependència vam organitzar una jornada

d’acompanyament ludicofestiva a Palamós Gent Gran. Aquesta va constar

en una cantada de nadales acompanyada de bingo (amb els corresponents

regals tant a la línia com al bingo) i convidant a un petit esmorzar als usua-

ris que van participar en les activitats. Els objectius principals eren, per

una banda, que els usuaris gaudissin d’una jornada lúdica, trencar la mono-

tonia i potenciar el contacte social entre els usuaris i per l’altra facilitar a

l’alumnat un primer acostament a aquest col·lectiu, acompanyant als usua-

ris en el desenvolupament de la jornada, oferint el suport necessari depe-

nent de les seves necessitats i capacitats.

Neus Puigpinós

Els alumnes de 1r de TAPD visiten als avis al centre “Gent Gran”

2

Les Proves Cangur: Les proves Cangur són unes proves de matemàtiques de diferents nivells. Es duen a terme als Països Catalans i també a altres països d’arreu del món. Sempre es realitzen al mes de març, i tots els participants fan la prova el mateix dia a la mateixa hora en els diferents llocs establerts. Es pot participar a partir de 3r d’ESO amb el Nivell 1 fins a 2n de Batxillerat amb el Nivell 4. No són activitats mecàniques, sinó problemes on hi té molt a veure la lògica. A més, s’ha de fer en un temps determinat, en 1h15min. Hi ha problemes de diferents puntuacions; segons la dificultat, poden ser de 3, 4 o 5 punts. La màxima puntuació que es pot aconseguir són 150 punts. Els guanyadors obtenen premis im-portants, com ordinadors, tablets, ... A tots els que us agradin les matemàtiques o en tingueu facilitat, us recomano l’experiència! Xavier Cano E4B

Setmana de la ciència: El divendres dia 15 de novembre 2013, el Sr. David Brusi va venir al

nostre institut per donar una conferència sobre vulcanisme. El mateix Sr. Brusi ens ha enviat aquest escrit. VOLCANS DE PEL·LÍCULA: El rigor científic en el cinema de catàstrofes

En el nostre context educatiu, l'en-senyament aborda el tractament dels vulcanisme des de diferents assignatures d'ESO i Batxillerat. El tema apareix en matèries com Cièn-cies de la Terra i del Medi Ambient, Ciències per al Món contemporani o Biologia i Geologia. L’activitat volcànica també es plan-teja sovint des del punt de vista dels riscos naturals. La presència dels riscos en els "mass me-dia" (diaris, revistes, televisió, rà-dio, cinema,...) ofereix excel·lents oportunitats per explorar nous re-cursos didàctics i per apropar el tema a les nostres aules. El cinema de catàstrofes constitueix un subgènere molt prolífic del cine-ma de Ciència ficció. Aquestes pro-duccions solen compartir uns trets molt característics: espectacularitat de les imatges, desplegament d'e-

fectes especials, tractament dramà-tic i molta acció. El seu ritme s'a-costa sovint al thriller per la seva capacitat de generar tensió, emoció i suspens. Les temàtiques abordades pel cine-ma de catàstrofes cobreixen un am-pli espectre que inclou la major part de riscos naturals coneguts: tornados, terratrèmols, tsunamis, inundacions, canvis climàtics, im-pactes meteorítics, ... Alguns tre-balls centrats en aquesta temàtica reflexionen sobre l'escàs rigor cien-tífic d'algunes d'aquestes producci-ons i sobre les possibilitats del seu ús com a recurs didàctic en les clas-ses de Ciències naturals. La presentació multimèdia "Volcans de pel·lícula" aprofundeix en la ca-racterització de les "disaster movi-es" i repassa alguns exemples de pel·lícules de volcans, parant una

especial atenció als encerts i erra-des de les més conegudes. A través d'un conjunt de seqüències seleccio-nades, es revisen les nocions més bàsiques de la vulcanologia. Per què es produeix una erupció volcànica? D’on venen els magmes? Què són les bombes volcàniques? A quina temperatura flueix la lava? Són algunes preguntes que servei-xen per visionar produccions com Volcano, Un poble anomenat Dan-te’s Peak o Viatge al centre de la Terra.

Dr. David Brusi Geòleg Director del Departament de Cièn-cies Ambientals. Universitat de Girona Director del Centre GEOCAMB (Xarxa TECNIO, ACC1Ó, Generali-tat de Catalunya)

A l’esquerra el Dr. David Brusi durant la conferència que va donar als nos-tres alumnes.

Les universitats ens visiten: Al llarg del curs professors de diferents universitats han vingut al nostre centre per a informar als alumnes de 2n de Batxillerat. UPF (Universitat Pompeu Fabra): Universitat Autònoma UdG (Universitat de Girona): de Barcelona:

3

Nil Figueras Duch B2A

El meu treball de recerca tracta sobre una tècnica associada a la fecundació in vitro. Els objectius del meu treball són: aprendre més sobre aquest món, veure com és aquest procés que és molt nou i in-creïble i obtenir uns resultats de la meva recerca. La meva recerca ha consistit en: l'anàlisi de l'èxit de les tècniques de Diagnòstic Genètic Preimplantacional, l'entre-vista a un científic que treballi amb aquestes tècniques i el treball de camp al laboratori de Girona i al de Reprogenè-tics (empresa que fa aquest tipus de diagnòstics i que està implicada en la recerca d'aquestes tècniques). L'anàlisi de les tècniques de Diagnòstic Genètic Preimplantacional l'he fet a partir de les dades dels casos que m'ha pogut proporcionar la Clínica Girona. El Diagnòstic Genètic Preimplantacional és una tècnica que s'utilitza per a diagnosticar un embrió abans d'ésser im-plantat en l'úter matern. Per obtenir els embrions s'ha de fer una fecundació in vitro. Un cop obtinguts els embrions, se'ls biòpsia una cèl·lula embrionària i d'aquesta s'analitzarà el nucli amb unes tècniques específiques segons el tipus de malaltia genètica que s'hagi de diagnosticar. Aquesta tècnica és l'esperança per aquelles parelles portadores de malalties genètiques i, per tant, hereditàries que vulguin evitar que el seu fill neixi amb aquesta malaltia. Finalment, del meu treball en trec les següents conclusions: als laboratoris es posen en pràctica molts conceptes teò-rics bàsics i d'altres de més complexes; l'esperança és l'últim que s'ha de perdre, ja que tot i que les estadístiques parlin per si soles l'atzar és una de les particularitats de l'evolució; el Diagnòstic Genètic Preimplantacional és la solu-ció a la situació de les parelles portadores o afectes d'una malaltia genètica que busquen la seguretat de portar al món una vida sana; amb la millora i el sorgiment de noves tècniques es millora l'èxit d'implantació i consegüentment el d'embaràs, que sempre van precedits d'un bon diagnòstic; la taxa d'èxit augmenta més si els procediments nous són més versàtils i donen més informació.

Treball presentat al III Fòrum de

Treballs de Recerca del Baix

Empordà Durant els darrers anys s’ha fet visible que el model democràtic espa-nyol està esgotat i que és necessari un canvi. Llavors va ser quan em vaig plantejar si la democràcia directa podria ser una bona alternativa per tal de millorar el nostre sistema i em vaig decidir a realitzar el meu treball de recerca sobre aquest tema.

Les hipòtesis que em vaig plantejar van ser les

següents: És realment la democràcia represen-

tativa el millor sistema possible? Pot ser la

democràcia directa una alternativa millor al

sistema actual? Els sistemes de democràcia directa poden funcionar a Espanya?

Quin seria el sistema ideal de democràcia directa per a Espanya? Els ciuta-

dans espanyols desitgen realment avançar cap a una democràcia directa?

Per resoldre cada hipòtesi vaig seguir un mètode diferent. Primerament, vaig decidir

realitzar una investigació a partir de lectures i anàlisi de països que utilitzen aquest

tipus de democràcia i entrevistes. Això em va servir per esbrinar si la democrà-

cia representativa era realment el millor sistema i si la democràcia directa podria substituir-la. En segon lloc,

per demostrar si la democràcia directa era possible a Espanya, vaig realitzar un simulacre online en el

qual diferents ciutadans d’arreu de l’estat espanyol van participar en una sèrie de votacions. En tercer lloc,

per conèixer l’opinió dels espanyols sobre la democràcia directa, vaig realitzar una enquesta a 128 persones de

tot el país. Per últim, vaig recopilar tota la informació i tots els elements estudiats i analitzats per tal de

definir un model ideal de democràcia directa per a Espanya, que va acabar sent el que es veu a la imatge. Finalment vaig poder arribar a la conclusió que el model democràtic ideal per a Espanya ha de canviar perquè la democràcia parlamentària actual no funciona. Per a aconseguir una important millora, el model ha d’inclou-re mecanismes de democràcia directa, sense arribar a ser una democràcia directa pura, ja que la democràcia re-presentativa té certs avantatges que poden corregir els inconvenients de la directa.

Treballs de recerca a segon de Batxillerat:

4

Entrevista a en Miquel Àngel Muñiz

Molts de nosaltres a banda de ser professors també ens dediquem a realitzar altres tipus d’activitats. Des de fer cerà-mica, fins escriure llibres, practicar qualsevol mena d’esport, tocar un instrument musical, etc. En Miquel Àngel, professor de tecnologia i coordinador de nivell de 3r d’ESO, és una d’aquelles persones que ens sor-prèn per ser totalment polifacètica des del punt de vista musical. En Miquel Àngel Muñiz i les seves activitats: - Canta en una coral anomenada Cypsella del C.E. Montclar, http://www.coralcypsella.org/. Està formada per uns 40 o 50 cantaires de totes les edats des de 12 o 13 anys fins a 70. En Miquel Àngel és baix i la seva dona és la directo-ra de la coral. La coral ha cantat a molts llocs, els més destacats: l’Auditori, Barna Sants, davant de les escales de la Catedral de Barcelona per la Mercè, a Suïssa, al Tradicionarius, etc... A Llagostera van fer un espectacle sobre el tema la Mediterrània. Actualment estan preparant un altre espectacle sobre aquest mateix tema però integrant músiques d’altres indrets del Mare Nostrum, àrab, gitana, balcànica... Són una coral una mica original ja que surten dels típics estereotips. Cantaran a Sant Feliu de Guíxols el proper 11 de maig. També han actuat juntament amb un cantautor anomenat Pedro Burruezo. Fins el dia d’avui han gravat 4 dis-cos. - És també membre d’un esbart dansaire que té el nom de “Renaixença de la Costa”. Aquest grup es va formar fa 50 anys per a recuperar balls tradicionals tant de Catalunya com de les Illes Balears. Com que en Miquel Àngel és mallor-quí, ensenya balls tradicionals de Mallorca als nens. Quan ell vivia a Mallorca, formava part d’un grup, “S’Estols des Gerricó”, on ballava i tocava el violí. Amb aquesta formació mallorquina també havia viatjat molt, per Iugoslàvia, nord d’Espanya, França, Argentina, Cuba... és un grup que encara existeix i es dedica a la música tradicional i balls de Mallorca. - Toca instruments musicals: Actualment juntament amb la seva dona, toca en un grup que s’anomena “Car Sec”. Toquen per passar-s’ho bé i perquè els agrada. Les peces són tradicionals dels Països Catalans. En Miquel Àngel toca el violí i la guitarra i la seva dona el flabiol i l’acordió. També viatgen a diferents indrets per donar a conèixer aquest folklore popular, com Barcelona, Berga... Un dels llocs on han tocat recentment és al Fossar de les Moreres a Barce-lonaI. Per què en aquest lloc? – li vaig preguntar. Em va respondre que durant la guerra del 1714 molts mallorquins van ajudar als Catalans a lluitar contra el rei Felip V, els mallorquins eren famosos per a ser molt bons artillers, però van morir tots i els van enterrar allà, per aquest motiu cada any es celebra un memorial en record de les víctimes. - Conrea la terra: Li agrada treballar l’hort, el seu és ecològic, és a dir no utilitza pesticides i adoba amb compost. Cultiva cebes, calçots, escaroles, cols... Ara que ve el bon temps començarà a plantar més coses. S’hi dedica una o dues hores a la setmana, de fet ho fa quan pot i li suposo una relaxament. - Meteoròleg: Li agrada molt tot el que es refereix a aquest tema, actualment només segueix els mapes dels temps i no s’hi dedica perquè també és pare de família i no té més temps. Té dos fills que per ara sembla que segueixen els passos dels seus pares, ja que també els agrada la música, toquen diferents instruments musicals i estan estudiant en una escola de música. Una de les coses que troba a faltar aquí a Catalunya és el fet que els balls populars estan una mica perduts i no hi ha tradició de seguir-los, malgrat que hi ha persones que estan esmerçant esforços per a recuperar-los. Ens diu que a Mallorca és balla més que aquí. Argia Marquès i Salat

Agraïments: L’equip redactor agraeix la col·laboració i aportació de tothom qui ha fet possible la publicació d’a-

quest número.

Coordinació: Luïsa Teixidor i Argia Marquès.

Telèfon INS: 972 602 344 web: www.xtec.cat/iespalamos moodle: agora.xtec.cat/iespalamos/moodle

5 5

Viatge a Praga dels alumnes de segon de batxillerat

Panoràmica de la Plaça de la Ciutat Vella (fotografia feta per Gerard Garrido B2A)

http://www.youtube.com/watch?v=fPIgNzXSx3w#t=55 Link informatiu sobre la ciutat.

Detall de les quatre figures al·legories que flanquegen el rellotge. D'esquerra a dreta són: La Vanitat representada per un home que sosté un mirall. L'Avarícia representada per un comerciant jueu amb la seva borsa. La Mort representada per un esquelet matant el temps. La Luxúria representada per un príncep turc amb la seva mandolina. Rellotge astrològic medieval. Fotografia Sol Mademann

Dels dies 5 al 8 de març d’enguany, els alumnes de 2n de Batxillerat van anar a Praga com a viatge de final de curs. Allà van poder veure les part més turístiques de la ciutat: el pont de Carles, el castell del segle IX, la catedral de Sant Vito, el rellotge astronòmic, el barri jueu, i fins i tot el camp de concentració de Terezin. Va ser un viatge molt agra-dable i penso que els nostres alumnes el van gaudir molt. Els qui van anar al viatge ens han escrit unes frases reflectint les seves sensacions d’un viatge a una ciutat imperial. “Va ser un gran viatge amb grans amics/es”; “Va ser un gran viatge, uns grans companys, però vam caminar massa”; “ Ciutat màgica amb la millor companyia, un viatge especial amb moments inoblidables. Un grup molt unit descobrint un dels indrets més interessants del món”; “Quan hi tornem? El que passa a Praga, es queda a Praga”; “Gran viatge, poc temps”; “Una gran ciutat que tothom hauria de visitar”; “Praga: és una ciutat per visitar més d’una vegada”; “El viatge en general va ser molt entretingut amb moltes coses per veure, però el que em va agradar més és passar la nit amb els meus companys i sortir de festa amb ells”; “Praga és una d’aquelles ciutats en les que t’has de perdre”; “Va ser un viatge de curs en el que vam conèixer la història de Praga i vam poder passar molts bons moments amb tots els companys. M’emporto un molt bon record.”; “Un viatge indefinible. Quan vulgueu repetim!”; “És una gran ciutat jun-tament amb una magnífica companyia i unes excel·lents professores. Ha estat un viatge brillant. Praga: de dia una cosa i de nit una altra. Realment tinc dubtes de quina Praga em va agradar més”; “Gran ciutat, grans moments i grans amics”; “Praga: el lloc perfecte on perdre les hores passejant per la ciutat”;“Els monuments d’aquí, són els habitat-ges d’allà”; “Sortir de l’habitació sent 15 persones i arribar al centre en 10 minuts, i haver de tornar dues amb una hora de camí”; “Un viatge per recordar. Grans amics i grans persones”; “El millor: el gulash”; “El viatge de final de curs el recordes tota la vida, això diuen, tinc la sort que el meu hagi estat a Praga”; “Una ciutat encisadora i uns companys encantadors, combinació perfecte perquè un viatge sigui inoblidable”; “Praga té un color especial” ; “Quan aneu a Praga porteu bambes que les llombardes del terra maten!”; “Realment he gaudit molt aquest viatge, compar-tint experiències amb els companys de l’altra classe, els he conegut més i m’ho he passat molt bé”; “Praga ciutat magnífica per tornar mil vegades”; “Un viatge perfecte en una ciutat preciosa”; “Les fotografies de nit les millors que he fet, gràcies a les vistes, eren espectaculars. Terezin molt interessant però esgarrifós. Espero tornar a Praga!”

6

El passat dia 12 de febrer els alumnes de 1r curs del Cicle Formatiu Atenció a Persones en Situació de Dependència vam fer una sortida als centres Tramuntana i Tresc situats al municipi de Palafru-gell. Els dos centres estan enfocats a l’atenció ocupacional de persones amb discapacitat in-tel·lectual (Tramuntana) i amb malaltia mental (Tresc). Els dos centres estan pensats per a usuaris amb perill d’exclusió social. La primera visita va ser al Tramuntana, on ens va rebre la terapeuta ocupacional del centre i tot seguit la psicòloga. Ens informen de les caracterís-tiques i serveis del centre, del perfil d’usuaris que atenen i tot seguit vam fer una visita pel centre coneixent les diferents instal·lacions (taller ocu-pacional, la nau de treball i els vivers).

Sortida dels alumnes de 1r de TAPD a Tramuntana-Tresc

El Centre Tramuntana disposa de tres serveis:

Servei de teràpia ocupacional (STO)

Servei ocupacional d’inserció (SOI)

Centre Especial de Treball

Molts dels treballs que realitzen estan destinats a la jardineria. Al-tres treballs, com ara la manipula-ció de material industrial els realit-zen en el mateix centre amb la su-pervisió dels tècnics/monitors, com

per exemple, pintar la figureta típi-ca de Catalunya en el pessebre, “El Caganer”. Després d’esmorzar, vam arribar al centre TRESC, aquest centre acull persones amb malaltia mental (esquizofrènia, trastorn bipolar o trastorns de la personalitat). Perso-nes que necessiten que els ajudin i vegin que no estan soles, donant sortides laborals ja que mostren dificultats per trobar feina. El direc-tor del centre, el psicòleg, ens va explicar que TRESC és un centre

relativament jove, amb la seu cen-tral a Girona. Els alumnes de TAPD vam quedar molt satisfets amb les visites, enca-ra que això és només un tastet dins del món de l’atenció a persones dependents, no podria haver anat millor. Agraïm l’esforç al professorat que ens van preparar aquestes visites i dels professionals que ens van aten-

dre en ambdós centres.

Sebastian Peinado 1r de TAPD

El dia 3-04-14 els alumnes de primer de batxillerat van anar a fer una ex-cursió a Girona. L’excursió va consistir en anar a es-coltar unes xerrades a l’Espai La Caixa i, després, anar a veure una exposició sobre la vida eterna dels Egipcis. Vàrem compartir els records i experi-ències de tres homes empresaris i emprenedors, cadascú dels quals, amb el temps, va aixecar la seva pròpia empresa, amb força èxit. El primer empresari va fer un projec-te anomenat “Skitude”, basat en una xarxa social en la que pots compartir les teves experiències esquiant. El segon empresari era un home ja més gran, que es dedicava a la Uni-versitat de Girona a ser rector. Mai s’havia imaginat acabar amb aques-ta feina ja que des de petit el que volia ser era mecànic però el destí li va deparar amb aquest treball. El tercer era un altre cop un home

Excursió l’Espai La Caixa i Caixa Fòrum

jove, sense idees clares mai, que la vida li ha portat a molts llocs a treba-llar com ara Tele-fònica i altres. Aquest ens va dei-xar clar que mai hem de tancar les portes a res, que si ens hem d’equi-vocar no passa res, podem tornar enrere o seguir endavant amb un pas més ferm. Les conclusions que vàrem poder extreure foren que totes les carreres que hi ha avui en dia no tenen un futur professional garantit i fàcil, així que ens tenim que centrar en les coses que ens agradin i lluitar pels nostres somnis. En definitiva, ens va agradar molt la xerrada i vàrem aprendre moltes

coses. L’exposició dels Egipcis també va ser molt productiva, ja que vàrem descobrir aspectes de la seva vida quotidiana i religiosa, la forma com vivien, i què es feia quan es moria. Sara Escarcena Pavia B1B

Fotografia durant la xerrada a la Caixa Fòrum

7

Activitats diverses durant el segon trimestre: 1r ESO:

Colònies a “St. Esteve de Guialbes”; Grup E sortida al Mercat Municipal; Xerrades informatives: Prevenció del tabac, cànnabis i PKPETAS; internet segura.

2n ESO: Xerrades informatives: Salud afectiva i sexual.

3r ESO: Xerrades informatives: Prevenció de les addiccions: caps de setmana, alcohol i situacions de risc. “Escrivents” a la biblioteca municipal de Palamós. Xerrada escola tècnic a de Girona.

4t ESO: Expo Jove de Girona. Tallers d’Educació financera. Proves d’avaluació externa. Xerrada escola tècnic a de Girona. Prevenció de les addiccions: substàncies estimulants.

AO: Presentació del projecte de parelles lingüístiques.

1r Batxillerat: Arxiu Municipal Palamós: Orientació treball de Recer-

ca Btx. Girona: Tribuna Jove i Caixa Fòrum Exposició Egipte. Esquiada. Economia: “Visita Empresa”.

2n Batxillerat: Sessions informatives de diverses universitats: Uni.Vic; UdG; Autònoma de Bcn; Pompeu Fabre. Matins de la Química a la UdG. Català: teatre a Girona i visita al Saló de l’ensenyament Economia: “Sortida d’empresa a la Fageda” Fòrum de Treball de Recerca a Sant Feliu de Guíxols.

Cicles: SMX1 Marenostrum CAI/TADP1 Caixa fòrum. TADP 1 Xerrada Sida TADP 2 Servei Teleassistència Jornades tècniques. CAI/TADP1 Fundació Alicia

Tot l’Institut: Jornades de Portes Obertes. Festa de l’arbre. Sant Jordi.

Moments durant la festa de l’arbre

Esquiada dels alumnes de 1r de Batxillerat