El balanç hídric d'un sector de Barcelona
1
Balanç hídric en un sector de Barcelona: 15 illes de l'Eixample 563 mm de mitjana de precipitació anual en el període 2001 - 2008. Asfalt 22% Sostres 59% Voreres 17% Permeable 2% Si sabem quant plou i si tenim una idea clara de com és la "pell de la ciutat"; i si a més, sabem quanta aigua es consumeix, doncs prodrem fer una primera aproximació al balanç hídric de la ciutat! Transpiració per la vegetació (Et) inferior al 1% Evaporació (E) 52.702 m3 Aigua al sòl (Hn) 3 1.763 m 3 Infiltració (P)314 m 3 Infiltració (P)1.763 m Les filtracions de la xarxa de distribució són el 10% del 3 suministre total (P)38.000 m 3 Escorrentiu (E) 108.332 m 563mm mitjana P (2001-2008) 479 mm en dies amb més de 4,4mm 88% 3 162.661 m sobre les 28,8 ha de l'àrea d'estudi 33.4% 0,19 % 1 % 234 % Aigua de xarxa 66,6% R + Et + P + E + Hn Aquesta foto de Francesc Català Roca ens mostra com els carrers adoquinats eren permeables Fins l'asfaltat dels carrers,el Manantial del Fènix de l'aigua (a 150m al sud de l'àmbit d'estudi) es nodria de l'aigua infiltrada sota els adoquins. Els escocells representen solament el 0,3% de la superfície El llindar escorreniu defineix la quantitat de precipitació a partir de la qual l'aigua deixa de mullar i d'infiltrar i comença a circular en superfície (escorrentiu). Amb prop del 98% de la superfície impermeable, aquest sector de ciutat té un llindar escorrentiu molt baix, de tan sols 4,4 mm. Si la pell de la ciutat no fos rugosa (a causa del relleu induït per les edificacions), encara fóra més baix! 120 lts/dia X 365d = 4.380 mm/any 535 mm Si comparem l'aigua recollida en un aljub 2 de 1m de secció amb el consum diari d'un ciutadà de BCN, comprovaríem com el consum multiplica X8 2 el que plou en 1m 32,4% Evaporació 66,6 % Escorrentiu 1 % Infiltració L'any 2011, el consum d'aigua de xarxa a Barcelona va ser 3 3 de 97,46 Hm (1 Hm3= 1.000.000 m ). 3 A l'àrea d'estudi equival al 234% del que plou (380.000m ). Aproximadament el 10% d'aquest cabal es perd vers el sòl. La ciutat és així un sistema que importa aigua des de grans distàncies i on l'aigua de pluja es perd pel clavegueram o per l'evaporació. Els arbres dels carrers sobreviuen gràcies al 1% que s'infiltra i, sobre tot, gràcies al que s'escapa del sistema d'abastament. Segur que no podem canviar res de tot això? [email protected] El destí de l'aigua de pluja El destí de l'aigua de xarxa (234% de la pluja anual)
-
Upload
josep-lascurain-sgm-sl -
Category
Technology
-
view
404 -
download
0
Transcript of El balanç hídric d'un sector de Barcelona
Balanç hídric en un sector de Barcelona: 15 illes de l'Eixample
563 mm de mitjana de precipitació anual en el
període 2001 - 2008.
Asfalt 22%
Sostres 59%
Voreres 17%
Permeable 2%
Si sabem quant plou i si tenim una idea clara de com és la "pell de la ciutat"; i si a més, sabem quanta aigua es consumeix, doncs prodrem fer una primera aproximació al balanç hídric de la ciutat!
Balanç hídric en un sector de Barcelona: 15 illes de l'Eixample
563 mm de mitjana de precipitació anual en el
període 2001 - 2008.
Asfalt 22%
Sostres 59%
Voreres 17%
Permeable 2%
Si sabem quant plou i si tenim una idea clara de com és la "pell de la ciutat"; i si a més, sabem quanta aigua es consumeix, doncs prodrem fer una primera aproximació al balanç hídric de la ciutat!
Transpiració per la vegetació (Et) inferior al 1%
Evaporació (E)52.702 m3
Aigua al sòl (Hn)31.763 m
3Infiltració (P)314 m3Infiltració (P)1.763 m
Les filtracions de la xarxa de distribució són el 10% del
3suministre total (P)38.000 m
3Escorrentiu (E) 108.332 m
563mm mitjana P (2001-2008)479 mm en dies amb més de 4,4mm 88%
3162.661 m sobre les 28,8 ha de l'àrea
d'estudi
33.4%
0,19 %1 %
234 %
Aigua de xarxa
66,6%
R + Et + P + E + Hn
Aquesta foto de Francesc Català Roca ens mostra com els carrers adoquinats eren permeables
Fins l'asfaltat dels carrers,el Manantial del Fènix de l'aigua (a 150m al sud de l'àmbit d'estudi) es nodria de l'aigua infiltrada sota els adoquins.
Els escocells representen solament el 0,3% de la superfície
El llindar escorreniu defineix la quantitat de precipitació a partir de la qual l'aigua deixa de mullar i d'infiltrar i comença a circular en superfície (escorrentiu). Amb prop del 98% de la superfície impermeable, aquest sector de ciutat té un llindar escorrentiu molt baix, de tan sols 4,4 mm. Si la pell de la ciutat no fos rugosa (a causa del relleu induït per les edificacions), encara fóra més baix!
120 lts/dia X 365d = 4.380 mm/any
535 mm
Si comparem l'aigua recollida en un aljub
2de 1m de secció amb el consum diari d'un ciutadà de BCN, comprovaríem com el consum multiplica X8
2 el que plou en 1m
32,4% Evaporació
66,6 % Escorrentiu
1 % Infiltració
L'any 2011, el consum d'aigua de xarxa a Barcelona va ser 3 3de 97,46 Hm (1 Hm3= 1.000.000 m ).
3A l'àrea d'estudi equival al 234% del que plou (380.000m ).
Aproximadament el 10% d'aquest cabal es perd vers el sòl.
La ciutat és així un sistema que importa aigua des de grans distàncies i on l'aigua de pluja es perd pel clavegueram o per l'evaporació. Els arbres dels carrers sobreviuen gràcies al 1% que s'infiltra i, sobre tot, gràcies al que s'escapa del sistema d'abastament.
Segur que no podem canviar res de tot això?
El destí de l'aigua de pluja El destí de l'aigua de xarxa (234% de la pluja anual)
