EL BRULL · Octubre 2012 AGENDA I AVALUACIÓ ECONÒMICA Equip Redactor: Pla d’Ordenació...

30

Transcript of EL BRULL · Octubre 2012 AGENDA I AVALUACIÓ ECONÒMICA Equip Redactor: Pla d’Ordenació...

Page 1: EL BRULL · Octubre 2012 AGENDA I AVALUACIÓ ECONÒMICA Equip Redactor: Pla d’Ordenació Urbanística Municipal ... Collformic, considerat un punt de molta afluència turística
Page 2: EL BRULL · Octubre 2012 AGENDA I AVALUACIÓ ECONÒMICA Equip Redactor: Pla d’Ordenació Urbanística Municipal ... Collformic, considerat un punt de molta afluència turística

Pla d’Ordenació Urbanística Municipal

EL BRULL

APROVACIÓ INICIAL

Octubre 2012

AGENDA I AVALUACIÓ ECONÒMICA

Equip Redactor:

Page 3: EL BRULL · Octubre 2012 AGENDA I AVALUACIÓ ECONÒMICA Equip Redactor: Pla d’Ordenació Urbanística Municipal ... Collformic, considerat un punt de molta afluència turística
Page 4: EL BRULL · Octubre 2012 AGENDA I AVALUACIÓ ECONÒMICA Equip Redactor: Pla d’Ordenació Urbanística Municipal ... Collformic, considerat un punt de molta afluència turística

Pla d’Ordenació Urbanística Municipal El Brull

AGENDA I AVALUACIÓ ECONÒMICA I FINANCERA – Aprovació inicial Pàg. 2

2. AGENDA I AVALUACIÓ ECONÒMICA

ÍNDEX

INTRODUCCIÓ.................................................................................................................................................. 3 1. DIRECTRIUS I ESTRATÈGIES PER AL DESENVOLUPAMENT DEL PLA.................................................. 4 1.1 Marc legislatiu .............................................................................................................................................. 4 1.2 Estratègia del desenvolupament del pla ...................................................................................................... 4

1.2.1 Estratègia per el desenvolupament del sòl urbà consolidat.................................................................. 5 1.2.2 Estratègia per el desenvolupament del sòl urbà no consolidat ............................................................ 6 1.2.3 Estratègia per el desenvolupament del sòl no urbanitzable ................................................................ 6

2. AGENDA DEL DESENVOLUPAMENT DEL PLA .......................................................................................... 8 2.1 Paràmetres bàsics de demanda de sòl ........................................................................................................ 8 2.2 Sectors de millora urbana i polígons d’actuació en sòl urbà ........................................................................ 9 2.3 Sectors d’actuació en sòl no urbanitzable.................................................................................................. 10 2.4. Normes per al desenvolupament de l’Agenda. ......................................................................................... 11 3. AVALUACIÓ ECONÒMICA I FINANCERA.................................................................................................. 12 Actuacions: Finançament................................................................................................................................. 12

3.1.1 Xarxa viària......................................................................................................................................... 13 3.1.2 Sistema d’espais lliures ...................................................................................................................... 14 3.1.3 Sistema d’equipaments ...................................................................................................................... 14 3.1.4 Xarxa de sanejament.......................................................................................................................... 14 3.1.5 Abastament d’aigua............................................................................................................................ 16 3.1.6 Xarxa de distribució en baixa tensió ................................................................................................... 19 3.1.7 Xarxa de comunicacions radioelèctriques .......................................................................................... 19

3.4. Viabilitat de les actuacions previstes en el POUM.................................................................................... 23 3.4.1. Metodologia ....................................................................................................................................... 23 3.4.2. Estimació i valoració de les inversions en l’execució del pla ............................................................ 23 3.4.3. El 10% d’aprofitament urbanístic ....................................................................................................... 26

3.5 Conclusió ................................................................................................................................................... 26

Page 5: EL BRULL · Octubre 2012 AGENDA I AVALUACIÓ ECONÒMICA Equip Redactor: Pla d’Ordenació Urbanística Municipal ... Collformic, considerat un punt de molta afluència turística
Page 6: EL BRULL · Octubre 2012 AGENDA I AVALUACIÓ ECONÒMICA Equip Redactor: Pla d’Ordenació Urbanística Municipal ... Collformic, considerat un punt de molta afluència turística
Page 7: EL BRULL · Octubre 2012 AGENDA I AVALUACIÓ ECONÒMICA Equip Redactor: Pla d’Ordenació Urbanística Municipal ... Collformic, considerat un punt de molta afluència turística

INTRODUCCIÓ La ordenació urbanística, quant a instrument de planificació territorial, esdevé l’eina principal d’actuació que possibilita i justifica estratègies de creixement i canvis del municipi. Un cop visionat l’escenari de futur desitjable pel territori del Brull, en un darrer estadi del procés d’elaboració del pla, cal respondre a la viabilitat econòmica de les figures de planejament derivat i actuacions establertes per temporalitzar-les en el temps en funció de prioritats. El desenvolupament d’aquesta darrera qüestió requereix d’inversions privades i públiques. Aquestes inversions han de ser realitzables i financiables en un període de temps determinat, que haurà de ser raonable. El Pla d’ordenació urbanística del Brull, té l’objectiu de definir un model de creixement mesurat, compacte i adequat a les especials característiques del municipi. La funció principal de l’agenda i l’avaluació econòmica i financera és plantejar esquemes possibles de finançament privat i públic per aconseguir el desenvolupament efectiu del pla, establint criteris i pautes de desenvolupament segons estratègies i prioritats. Aquesta aproximació no exclou el caràcter atemporal de l’ordenació urbanística amb actuacions sense termini fix de realització i que depenen de les dimensions no previsibles de creixement urbà i de les decisions de les administracions no municipals. La programació i avaluació econòmica es completa definint el caràcter públic o privat de les actuacions i indicant el sistema de gestió que permetrà el seu desenvolupament. L’objectiu del document, a més de determinar les actuacions urbanístiques establertes en el Pla d’ordenació urbanística municipal, també té en compte els aspectes relacionats amb les intervencions sobre l’edificació rural en les diferents vessants, tenint en compte la seva gran importància en l’estructura del municipi del Brull.

Page 8: EL BRULL · Octubre 2012 AGENDA I AVALUACIÓ ECONÒMICA Equip Redactor: Pla d’Ordenació Urbanística Municipal ... Collformic, considerat un punt de molta afluència turística

Pla d’Ordenació Urbanística Municipal El Brull

AGENDA I AVALUACIÓ ECONÒMICA I FINANCERA – Aprovació inicial Pàg. 4

1. DIRECTRIUS I ESTRATÈGIES PER AL DESENVOLUPAMENT DEL PLA

1.1 Marc legislatiu La disposició urbanística que emmarca el contingut de L’Agenda i avaluació econòmica i financera és l’establert pels articles 58 i 59 del Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei d’Urbanisme, en el que s’especifica la necessitat de disposar d’un document que permeti avaluar les actuacions del Pla d’ordenació urbanística municipal. El contingut i la importància d’aquest document serà més o menys significatiu en la mesura en què el nou Pla incorpori el Programa d’actuació urbanística municipal (PAUM) que, en el nou redactat legislatiu, es contempla com a potestatiu i com a document independent del mateix Pla d’ordenació urbanística municipal. El present Pla, donada l’escassa complexitat del municipi, no incorpora Programa d’actuació urbanística municipal dintre de la seva documentació, per tant l’agenda s’actualitzarà cada sis anys per acord de l’ajuntament. En l’article 163 TRLUC s’estableixen diversos preceptes per tal d’estendre la possibilitat que els ajuntaments utilitzin els instruments de política de sòl i d’habitatge, sense necessitat de tenir un programa d’actuació urbanística municipal. En conseqüència l’ajuntament del Brull ha de diferenciar com a patrimoni separat dels altres béns municipals, els béns que integrin el patrimoni municipal de sòl i d’habitatge obtinguts dels àmbits d’actuació urbanística amb cessions de sòl de titularitat pública amb aprofitament; amb l’obligació, també, de constituir un dipòsit específic per l’ingrés dels fons obtinguts mitjançant l’alienació i la gestió dels béns que integren aquest patrimoni.

1.2 Estratègia del desenvolupament del pla El Pla d’Ordenació Urbanística Municipal del Brull es desenvolupa a través d’àmbits de planejament derivat. El territori municipal urbà s’ha estructurat en raó de la classificació del sòl assignada, i establint polígons de desenvolupament diferenciats, respectant el principi de repartiment equitatiu de beneficis i càrregues derivades del planejament (art. 7 TRLUC).

Es preveu l’execució dels processos d’urbanització en tres períodes, de sis anys cadascú, en previsió a que l’Agenda es pot revisar cada 6 anys, i a la possibilitat de preveure el finançament de les actuacions d’acord amb els calendaris de subvencions per l’Administració local.

- període 2014-2019.

- període 2020-2025.

- període 2026-2031. El desenvolupament dels àmbits en sòl urbà permetrà completar l’estructura urbana dels nuclis del municipi, la compactació i la cessió de sòl per a equipaments i sistemes.

Page 9: EL BRULL · Octubre 2012 AGENDA I AVALUACIÓ ECONÒMICA Equip Redactor: Pla d’Ordenació Urbanística Municipal ... Collformic, considerat un punt de molta afluència turística

En sòl urbà consolidat: Els Polígons d’Actuació Urbanística de nova creació que es proposen , per desenvolupar el sòl urbà consolidat, són : PAU 1 - Criviller – Mas PAU 3 - Camí del Maset PAU 4 - Camí del Serrat En sòl urbà no consolidat: Es proposa un Polígon d’Actuació Urbanística i un Pla de Millora Urbana per desenvolupar PAU 2 - Puigcastellar PMU1 – Pedra de l’altar En sòl no urbanitzable, es preveu el desenvolupament de diversos Plans Especials Urbanístics: PEU 1 – Font del Faig – Collformic PEU 2 – Turó de Montgròs PEU 3 – Casademunt PEU 4 – Sant Jaume de Viladrover

1.2.1 Estratègia per el desenvolupament del sòl urbà consolidat. Per la càrrega i dimensió de les cessions, els sectors poden considerar-se viables econòmicament. Així doncs, en general, els polígons d’actuació en sòl urbà són unitats de gestió que reparteixen, les càrregues i els beneficis derivats del planejament que les delimita. Els aprofitaments i les càrregues fixades per aquest Pla s’ajusten a condicions i percentatges de cessió considerats normals dintre de la pràctica urbanístic habitual. PAU1 – Crivillé – Mas Polígon situat a l’accés de ponent del nucli de Sant Martí L’objectiu és solucionar l’accés a la parcel·la del sr. Mas que actualment es fa per la propietat del sr. Criviller i obtenir la cessió per una reserva de sòl per serveis tècnics.

PAU3 – Camí del Maset

Polígon que inclou les finques amb accés des del camí del Maset pendent d’urbanitzar. Es delimiten dos subsectors atenent a la diferencia del sistema de gestió; el subsector 3.1 correspon a la finca Can Ribes, i la resta de finques conformen el subsector 3.2. L’objectiu és Completar la urbanització dels vials i regularitzar la cessió del sòl corresponent a vialitat , si és el cas. Millorar i completar les xarxes de serveis així com obtenir la cessió del torrent que travessa la finca de Can Ribes i la franja de sòl comprès entre el carrer i el torrent per incorporar-los com sistemes hidràulic i d’espais lliures, garantint la protecció del torrent.

PAU4 – Camí del Serrat

Polígon situat al sud del nucli de Sant Martí. Completar la urbanització del vial i regularitzar la cessió del sòl corresponent a vialitat , si és el cas. Millorar i completar les xarxes de serveis.

Page 10: EL BRULL · Octubre 2012 AGENDA I AVALUACIÓ ECONÒMICA Equip Redactor: Pla d’Ordenació Urbanística Municipal ... Collformic, considerat un punt de molta afluència turística

Pla d’Ordenació Urbanística Municipal El Brull

AGENDA I AVALUACIÓ ECONÒMICA I FINANCERA – Aprovació inicial Pàg. 6

1.2.2 Estratègia per el desenvolupament del sòl urbà no consolidat .

PAU2 – Puigcastellar

Polígon discontinu del nucli de Sant Martí, situat a la cruïlla entre la carretera i el carrer Camí del Maset i cessió en sòl no urbanitzable. Finca única. L’objectiu és obtenir les cessions per poder obrir un camí que doni accés al dipòsit d’aigua municipal i per facilitar l’ampliació dels serveis tècnics, en sòl no urbanitzable, a la sortida est del nucli.

PMU1 – Pedra de l’altar

Àmbit situat a l’entorn de l’església de Sant Martí del Brull, al cantó sud. L’objectiu és donar continuïtat i connexió a les edificacions situades al sud del sector amb la esta del teixit existent i facilitar la consolidació del nucli de Sant Martí donant edificabilitat a les cessions per espais lliures i equipaments executades amb anterioritat a la redacció del POUM. L’obertura del nou vial pot permetre en un futur minimitzar el trànsit rodat que passa actualment entre l’església i l’ajuntament. El pla de millora contempla la possibilitat de tenir més tipologies arquitectòniques, adequades a l’entorn on es situen. Es preveu el seu desenvolupament en dues fases d’execució.

Els aprofitaments i les càrregues fixades per aquest Pla s’ajusten a condicions i percentatges de cessió considerats normals dintre de la pràctica urbanístic habitual.

1.2.3 Estratègia per el desenvolupament del sòl no urbanitzable . PEU 1 – Font del Faig – Collformic Àmbit discontinu a l’entorn de Collformic i de la font del Faig al parc del Montseny. Sector que es delimita per la regulació de les zones d’aparcament i serveis de la zona de Collformic, considerat un punt de molta afluència turística i punt de partida de travesses i rutes d’excursionistes. A més de resoldre el problema de l’aparcament, també permetrà l’adequació d’algun petit equipament, tipus punt d’informació, lavabos, punts de recollida de brossa... PEU 2 – Turó de Montgròs Àmbit situat dins del PEIN del Montseny a l’entorn de les restes arqueològiques de la muralla pre-romana del Turó de Montgròs. El sector que es delimita té l’objectiu de protegir del conjunt arqueològic del Turó de Montgròs i el seu entorn immediat regulant els accessos i la zona d’aparcament. El Turó de Montgròs està integrat al Catàleg de patrimoni del municipi, declarat com a BCIN (Bé Cultural d’interès Nacional), i inclòs al Catàleg de la Generalitat de Catalunya. PEU 3 – Casademunt L’àmbit queda situat a l’oest del nucli de Sant Martí del Brull i correspon a la totalitat de la finca Casademunt. Tenint en compte les característiques de les edificacions, el seu entorn i dimensions, l’objectiu és protegir i regular la implantació d’activitats i nous usos, possibilitant solucions que permetin la conservació de les edificacions amb una utilització de les edificacions

Page 11: EL BRULL · Octubre 2012 AGENDA I AVALUACIÓ ECONÒMICA Equip Redactor: Pla d’Ordenació Urbanística Municipal ... Collformic, considerat un punt de molta afluència turística

respectuosa amb el medi on s’integren. Caldrà incloure necessariament un Estudi d’impacte i integració paisatgística. L’Església del Sagrat Cor i la casa principal, estan protegides com a Bé cultural d’interès local i tindran el nivell de protecció integral. PAU 4 – Sant Jaume de Viladrover Àmbit a l’entorn de l’església de Sant Jaume de Viladrover que pertany a la finca de Can Bonjorn. L’objectiu d’aquest pla és la protecció del conjunt arquitectònic de L’Església de Sant Jaume de Viladrover i la reordenació del seu entorn immediat per millorar l’accessibilitat i obtenir la cessió dels sistemes inclosos en l’àmbit. Facilitar la rehabilitació i substitució de les edificacions sense activitat, que degraden la imatge del conjunt arquitectònic, i la seva re-localització a l’entorn de la masia original i completar les xarxes de serveis i infraestructures del nucli; incloses l’església, el cementiri, la rectoria i la resta d’espais públics de l’entorn.

Page 12: EL BRULL · Octubre 2012 AGENDA I AVALUACIÓ ECONÒMICA Equip Redactor: Pla d’Ordenació Urbanística Municipal ... Collformic, considerat un punt de molta afluència turística

Pla d’Ordenació Urbanística Municipal El Brull

AGENDA I AVALUACIÓ ECONÒMICA I FINANCERA – Aprovació inicial Pàg. 8

2. AGENDA DEL DESENVOLUPAMENT DEL PLA 2.1 Paràmetres bàsics de demanda de sòl Evolució de la població: a continuació s’adjunten les dades demogràfiques del municipi del Brull des de l’any 1717 fins a l’any 2008. Any 1940 1945 1950 1955 1960 1965 1970 1975 1981 1986 1991 Pobl. 429 398 399 340 313 278 256 198 186 182 182 Any 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 Pobl. 191 191 197 195 193 195 201 202 219 227 246 Font: Idescat i Centre d'Estudis Demogràfics.

Segons el recompte de l’últim padró (és a dir 2009) el nombre d’habitants és de 253. El municipi sempre ha tingut pocs habitants, condicionada per la baixa productivitat agrícola. A partir del 1991 la població comença un progressiu increment. Una de les raons rau en que part dels habitatges de segona residència han esdevingut lloc de residència habitual, afavorit per la mobilitat que permet el cotxe. Actualment la tipologia de solars a desenvolupar resulten excessivament grans i per tant a uns preus que dificulten l’accés tan als habitants del Brull com a possibles nous habitants, la tipologia edificatòria és la d’habitatge unifamiliar (en alguns casos bifamiliar) de grans dimensions. El POUM pretén incrementar la oferta i sobretot la tipologia dels habitatges per tal de facilitar l’accés als mateixos, tan d’habitatge lliure com d’habitatge protegit. En aquest sentit, la LUC estableix reserves obligatòries de sòl per habitatge de protecció pública. El POUM estableix una reserva corresponent al 30% del sostre en els nous desenvolupaments residencials i que es recullen convenientment en els diferents sectors de sòl urbà. Tenint en compte les característiques del municipi, s’ha optat per a repartir els habitatges de protecció pública entre el nucli de Sant Martí i la zona residencial de l’Estanyol, evitant la concentració a un únic lloc. La magnitud socioeconòmica bàsica del municipi a l’efecte de contrastar la demanda immobiliària amb l’oferta potencial del Pla és la producció d’habitatges nous1, estimada en 127 habitatges, dels quals 48 habitatges que formen part de les propostes de planejament derivat i àmbits d’actuació.

El resultat del procés de distribució de càrregues i beneficis del pla està especialment condicionat pels preus immobiliaris, atès que els costos d’urbanització dels sistemes locals tendeixen a ser independents de l’edificabilitat i de la posició respecte els accessos.

De cara a la demanda d’aquest nou habitatge, un factor importantíssim és la bona situació del nucli dins un entorn de molta qualitat ambiental i paisatgística, dins el Parc Natural del Montseny. Aquest valor junt amb una bona accessibilitat a la C-17 i una millora en les telecomunicacions, determinen el potencial de demanda dels nous habitatges.

1 Proposta a l’any horitzó del POUM

Page 13: EL BRULL · Octubre 2012 AGENDA I AVALUACIÓ ECONÒMICA Equip Redactor: Pla d’Ordenació Urbanística Municipal ... Collformic, considerat un punt de molta afluència turística

2.2 Sectors de millora urbana i polígons d’actuació en sòl urbà Atenent als tipus de plans de millora urbana, sistemes d’actuació proposats i a les característiques dels polígons d’actuació l’agenda del seu desenvolupament és la següent:

Període 2014 - 2019

Nom

Ús

Sup. (M2)

Edif. bruta

%Total Cessions

Gestió

PAU 1 CRIVILLÉ - MAS Res. 18.654 0,02 7,10 Comp. bàsica

PAU 3 CAMÍ DEL MASET (subsector 2) Res. 43.716 Cooperació

PAU 4 CAMÍ DEL SERRAT Res. 26.953 Cooperació

Període 2020 - 2025

Nom

Ús

Sup. (M2)

Edif. bruta

%Total Cessions

Gestió

PAU 3 CAMÍ DEL MASET (subsector 1) Res. 17.877 0,067 12,47 Comp. bàsica

PAU 2 PUIGCASTELLAR Res. 14.473 0,11 29,70 Comp. bàsica

PMU 1 PEDRA DE L’ALTAR (fase 1) Res. 39.736 0,153 36,65 Comp. bàsica

En els PMU caldrà afegir una cessió del 10% per Aprofitament urbanístic (art. 43 TRLUC). Tenint en compte el tamany del PMU1, s’ha optat per considerar que es desenvoluparà en 2 fases. Per la millora que suposarà pel nucli la obertura del vial principal que transcorre al límit de la zona verda que envolta l’espai de l’església s’ha optat per considerar que s’iniciarà primerament el sector de llevant. La varietat de tipologia edificatòria i la millora dels espais lliures de l’àmbit, pot comportar un incentiu per a revitalitzar el nucli, ja de per si amb unes qualitats ambientals que el fan molt atractiu. La obtenció d’un nou espai per a equipaments, en funció de la ocupació dels nous solars, permetrà completar la oferta segons les necessitats del municipi. La obertura del nou vial permetrà desviar el trànsit dels caps de setmana (principalment) que passa entre l’església i l’ajuntament. Amb el PAU3 subsector 3.1 s’obtindrà la cessió del torrent i de la zona verda compresa entre el torrent i el camí del Maset.

Període 2020 - 2025

Nom

Ús

Sup. (M2)

Edif. bruta

%Total Cessions

Gestió

PMU 1 PEDRA DE L’ALTAR (fase 2) Res. 19.727 0,153 63,31 Comp. bàsica

Page 14: EL BRULL · Octubre 2012 AGENDA I AVALUACIÓ ECONÒMICA Equip Redactor: Pla d’Ordenació Urbanística Municipal ... Collformic, considerat un punt de molta afluència turística

Pla d’Ordenació Urbanística Municipal El Brull

AGENDA I AVALUACIÓ ECONÒMICA I FINANCERA – Aprovació inicial Pàg. 10

En els PMU caldrà afegir una cessió del 10% per Aprofitament urbanístic (art. 43 TRLUC) En aquest període es preveu completar el PMU1 PEDRA DE L’ALTAR, al sector de ponent, al costat del camí de la Sala. 2.3 Sectors d’actuació en sòl no urbanitzable Al municipi del Brull, el sòl no urbanitzable pren una importància cabdal. En aquest sentit els plans especials delimitats pel POUM pretenen per un cantó protegir espais d’alt interès arquitectònic, ambiental i paisatgístic, i per altre potenciar el seu valor i reconeixement facilitant i regulant el seu accés. En alguns casos, com el Pla Especial de Sant Jaume de Viladrover i el de Sant Cristòfol de la Castanya, també es pretén recuperar espais històrics com a sòl públic. En el cas de Sant Jaume de Viladrover la viabilitat econòmica passa per a la possibilitat de reforma i reconversió de les edificacions existents. El desenvolupament del PE Casademunt, dependrà en gran mesura de la iniciativa privada, tot hi així provisionalment el situem dins el segon sexenni.

Període 2014 - 2019

Nom

Ús

Sup. (M2)

Edif. bruta

%Total Cessions

Gestió

PEU2 Turó de Montgròs Aparc.-serveis 45.730

PEU4 Sant Jaume de Viladrover Protec-ordenació

9.937

El PEU2 Turó de Montgròs, protegirà l’entorn del monument declarat BCIN i regularà l’accés i la zona d’aparcament del mateix. En aquest cas la iniciativa és principalment municipal. El PEU4 Sant Jaume de Viladrover pretén millorar i protegir l’entorn del conjunt arquitectònic de l’església i el cementiri tot i promovent la transformació de les edificacions properes.

Període 2020 - 2025

Nom

Ús

Sup. (M2)

Edif.brut

a

%Total Cessions

Gestió

PEU1 Font del Faig- Collformic Aparc.-serveis 39.145

El PEU1 Font del Faig- Collformic, principalment està orientat a solucionar el problema d’aparcament a la zona de Collformic, on s’acumulen regularment gran quantitat de vehicles al costat de la carretera.

Page 15: EL BRULL · Octubre 2012 AGENDA I AVALUACIÓ ECONÒMICA Equip Redactor: Pla d’Ordenació Urbanística Municipal ... Collformic, considerat un punt de molta afluència turística

Període 2026 - 2031

Nom

Ús

Sup. (M2)

Edif. bruta

%Total Cessions

Gestió

PEU3 Casademunt Hotel-act.tur....

131.643

El PEU3 Casademunt permetrà la protecció i regulació dels usos admesos a la finca, tenint en compte les seves especials característiques i permetent la conservació de les mateixes. La iniciativa per a tirar endavant el PE, serà iniciativa privada.

2.4. Normes per al desenvolupament de l’Agenda.

Dins de cada sexenni , l’Ajuntament decidirà l’ordre d’execució dels Plans que s’escaiguin, sempre que l’execució del Pla no depengui de l’execució prèvia d’un altre Pla, cas en que caldrà executar-lo posteriorment a aquell. No es podran executar simultàniament dos o més sectors. Només serà possible l’execució simultània dels sectors, si es justifica una reducció de costos i/o es justifica que suposa una millora en la prestació de serveis municipals. L’horitzó final del Pla és el 2031. Qualsevol modificació del POUM que suposi la inclusió d’un nou àmbit de planejament o gestió urbanística implicarà la revisió i modificació de la present Agenda. L’Agenda es revisarà, i pot modificar-se si s’estima oportú, cada 6 anys. Als efectes de l’Agenda s’entén per desenvolupament d’un sector la compleció dels tràmits administratius amb aprovació definitiva de projecte urbanístic d’ordenació (si s’escau), projecte de reparcel·lació i projecte d’urbanització.

Page 16: EL BRULL · Octubre 2012 AGENDA I AVALUACIÓ ECONÒMICA Equip Redactor: Pla d’Ordenació Urbanística Municipal ... Collformic, considerat un punt de molta afluència turística

Pla d’Ordenació Urbanística Municipal El Brull

AGENDA I AVALUACIÓ ECONÒMICA I FINANCERA – Aprovació inicial Pàg. 12

3. AVALUACIÓ ECONÒMICA I FINANCERA Aquest apartat pren com a referència i font d’informació les dades referides al pressupost municipal de l’ajuntament del Brull Les dades han de servir com a complement i referència de l’anàlisi, orientada a fer una primera aproximació de la capacitat econòmica i financera del pressupost municipal, i de la viabilitat econòmica de les actuacions. La situació econòmica financera municipal, segons dades dels últims exercicis municipals, i talment com passa en la majoria d’administracions municipals, posa de manifest la dificultat per finançar noves inversions. La principal de les dificultats és el fet que la major part dels ingressos corrents es destinen bàsicament al finançament de la despesa corrent necessària pel funcionament dels serveis municipals, amb la limitació impositiva establerta pel RD legislatiu 2/2004, text refós de la llei reguladora de les hisendes locals, que condiciona molt els possibles increments dels recursos corrents del municipi. En la redacció del POUM s’ha procurat definir àmbits de planejament derivat que integrin la totalitat de les actuacions proposades i en garanteixin la seva viabilitat econòmica.

Actuacions: Finançament

La distribució dels costos d’execució de les diferents actuacions s’estima de la següent manera:

Page 17: EL BRULL · Octubre 2012 AGENDA I AVALUACIÓ ECONÒMICA Equip Redactor: Pla d’Ordenació Urbanística Municipal ... Collformic, considerat un punt de molta afluència turística

ACTUACIÓ URBANISTICA ÀM

BIT

GE

ST

OB

TE

NC

SU

PE

RF

ÍCIE

PR

EU

CO

ST

AG

EN

DA

GE

NE

RA

LIT

AT

AJU

NT

AM

EN

T

PR

IVA

T

TO

TA

L

Viari residencial PAU 1 578 Cessió 578 80,00 46.208 1 0 0 46 46Viari residencial PAU3s2 4.094 Cessió 4.094 60,00 245.640 1 0 0 246 246Viari residencial PAU 4 2.254 Cessió 2.254 60,00 135.240 1 0 0 135 135Viàri bàsic PEU 2 Cessió 60,00 1TOTAL XARXA VIÀRIA LOCAL 6.926 6.926 427.088 0 0 427 427

TOTAL PRIMER SEXENNI 6.926 6.926 427.088 0 0 427 427

Viari residencial PAU 2 578 Cessió 578 80,00 46.208 2 0 0 46 46Viàri bàsic i residencial PMU1s1 5.056 Cessió 5.056 100,00 505.556 2 0 0 506 506Viàri bàsic PEU 1 Cessió 60,00 2TOTAL XARXA VIÀRIA LOCAL 5.633 5.633 551.764 0 0 552 552

Zones verdes i espais lliures PAU3s1 1.695 Cessió 1.695 20,00 33.900 2 0 0 34 34Zones verdes i espais lliures PMU1s1 1.444 Cessió 1.444 5,00 7.220 2 0 0 7 7TOTAL ZONES VERDES I ESPAIS LLIUES 3.139 3.139 41.120 0 0 41 41

Equipament PMU1s1 7.470 Cessió 1.200 800,00 960.000 2 480 480 0 960TOTAL EQUIPAMENTS 7.470 1.200 960.000 480 480 0 960

TOTAL SEGON SEXENNI 16.242 9.972 1.552.884 480 480 593 1.553

Viàri bàsic i residencial PMU1s2 2.331 Cessió 2.331 60,00 139.860 3 0 0 140 140TOTAL XARXA VIÀRIA LOCAL 2.331 2.331 139.860 0 0 140 140

Zones verdes i espais lliures PMU1s2 10.201 Cessió 10.201 5,00 51.005 3 0 0 51 51TOTAL ZONES VERDES I ESPAIS LLIUES 10.201 10.201 51.005 0 0 51 51

TOTAL TERCER SEXENNI 12.532 12.532 190.865 0 0 191 191

TOTAL 35.700 29.430 2.170.837 480 480 1.211 2.171

COST (milers d'euros)

3.1.1 Xarxa viària El finançament de les Infraestructures territorials correspon a l’administració Autonòmica i per tant no representant cap càrrega pel municipi. En el sòl urbà consolidat els vials estan oberts en la seva majoria, amb algunes excepcions.

Quan els vials no s’han obert, aquests s’obtenen per cessió gratuïta i obligatòria dels seus propietaris, quan es sol·licita la llicència d’edificació dels solars immediats als vials que s’han de cedir. Si l’obertura dels vials es realitza per iniciativa de l’Ajuntament sobre sòl consolidat caldrà aplicar el sistema d’expropiació, i el cost d’expropiació d’aquests vials es podrà repercutir mitjançant contribucions especials sobre els solars edificables especialment beneficiats per l’obertura dels esmentats vials.

Els que es troben inclosos en polígons d’actuació urbanística: el 100% del cost és a càrrec dels propietaris beneficiaris, sense perjudici de que puguin comptar amb alguna aportació per part de l’administració. Aquestes actuacions s’haurien d’acompanyar del soterrament de les línies aèries de les xarxes de baixa tensió, telefonia i enllumenat públic, almenys en els creuaments de vial.

Page 18: EL BRULL · Octubre 2012 AGENDA I AVALUACIÓ ECONÒMICA Equip Redactor: Pla d’Ordenació Urbanística Municipal ... Collformic, considerat un punt de molta afluència turística

Pla d’Ordenació Urbanística Municipal El Brull

AGENDA I AVALUACIÓ ECONÒMICA I FINANCERA – Aprovació inicial Pàg. 14

En el sòl urbà no consolidat, les obertures de nous vials s’inclouen en els plans de millora urbana. Els vials s’obtindran per cessió gratuïta. Els costos d’urbanització dels polígons d’actuació i plans de millora urbana s’establiran en els diferents projectes d’urbanització complementaris que els desenvolupin. En el sòl no urbanitzable, les actuacions de vialitat que es desprenen del desenvolupament dels plans especials, pel seu interès general caldrà buscar un finançament compartit amb altres administracions:

PEU1 Font del Faig – Collformic, el condicionament de la zona d’aparcament, pel seu interès general el finançament haurà de ser compartit amb municipis veïns i altres administracions.

PEU2 Turó de Montgròs, el condicionament del vial d’accés i la zona d’aparcament caldrà buscar un finançament compartit.

3.1.2 Sistema d’espais lliures Tots els sòls que formen part d’aquest sistema estan inclosos en polígons d’actuació urbanística o en plans de millora urbana, i per tant són de cessió gratuïta. La urbanització d’aquests espais lliures inclosos en el sòl urbà no consolidat, en els plans de millora urbana, correspon en el 100% als propietaris dels terrenys. L’estimació del cost d’urbanització dels espais lliures proposats, en els plans de millora urbana i en els polígons d’actuació es realitzarà en els mateixos documents.

3.1.3 Sistema d’equipaments Tots els sòls que formen part d’aquest sistema estan inclosos en polígons d’actuació urbanística o en plans de millora urbana, i per tant són de cessió gratuïta. La urbanització d’aquests espais inclosos en el sòl urbà no consolidat, en els plans de millora urbana, correspon en el 100% als propietaris dels terrenys. L’estimació del cost d’urbanització dels espais lliures proposats, en els plans de millora urbana i en els plans parcials urbanístics es realitzarà en els mateixos documents.

3.1.4 Xarxa de sanejament

L’ajuntament disposa d’un “Pla Director de Clavegueram del Brull” realitzat el desembre de 2010, el qual abarca la totalitat del municipi. La xarxa de clavegueram del Brull té actualment una longitud total de 10,25 Km i és, des del punt de vista de la seva funcionalitat, bàsicament separativa, és a dir, conductes que transporten les aigües d’origen residual i en una altra xarxa les aigües d’origen pluvial, en el cas de la urbanització de l’Estanyol. Al sector de Sant Jaume de Viladrover, on es tracta d’un nucli

Page 19: EL BRULL · Octubre 2012 AGENDA I AVALUACIÓ ECONÒMICA Equip Redactor: Pla d’Ordenació Urbanística Municipal ... Collformic, considerat un punt de molta afluència turística

dispers format per cases aïllades i on es disposa de xarxa de residuals. El Pla Director justifica la complexitat de mantenir una xarxa separativa El Pla Director proposa la realització a la xarxa de clavegueram d’un total de 7 obres de renovació i ampliació de clavegueram, desglossades en 7.479 m.l. de col·lectors, la majoria d’ells en càrrega per interconnectar els nuclis, 30 pous de registre i 1 nou bombament, a més de la renovació i adequació de l’existent. Les actuacions a realitzar es desglossen segons 3 tipus i prioritats: Prioritat 1 / Fase 1; ACTUACIONS PRIMÀRIES:

Es tracta de 2 actuacions primàries, que són les següents: El tram de col·lector de residuals que portarà les aigües que actualment arriben a l’EDAR de l’Estanyol, que també rep aigües de Serrabardina (Seva), i les enviarà directament i sense passar per l’EDAR cap al sistema en alta del col·lector general de residuals del Sector de Sant Jaume de Viladrover. L’altra actuació, es tracta del tram entre l’EDAR existent del Golf i el clavegueram existent de l’Estanyol, mitjançant un col·lector a pressió de PE-160mm i un nou bombament emplaçat on hi ha l’actual EDAR del Golf, per tal d’impulsar les aigües residuals d’aquesta vessant i salvar el desnivell entre l’EDAR del Golf i la xarxa existent de residuals al carrer de la Font Barbota de la urbanització de l’Estanyol.

Prioritat 2 / Fase 2; ACTUACIONS SECUNDÀRIES:

En aquesta fase hi trobem les actuacions que es poden executar en segona fase, posteriorment a haver donat solució a les mancances incloses en la primera fase. Aquí hi trobem la renovació de l’actual bombament existent al punt baix de la urbanització de l’Estanyol per tal d’adequar-lo al sistema de clavegueram previst. També hi trobem la renovació i millora de la xarxa d’aigües pluvials de l’Estanyol, que presentava dèficits en la diagnosi realitzava amb la simulació del SWMM, i que ja s’ha explicat en altres apartats.

Prioritat 3 / Fase 3; ACTUACIONS TERCIÀRIES:

Aquesta fase, compta amb totes aquelles millores, que tot i tenir la seva importància, poden diferir-se en el temps. En aquesta fase hi tenim la connexió de Sant Martí del Brull, en les seves dues vessants cap al sistema del municipi, mitjançant acumulació en dipòsit i descàrrega cap a l’Estanyol. Un cop allà, amb el bombament existent s’incorporarien a la xarxa en direcció a Sant Jaume. La darrera actuació terciària és la que fa referència a l’ampliació del número de pous de registre per tal de facilitar la neteja, inspecció i gestió de la xarxa de clavegueram municipal. Valoració econòmica de les actuacions contemplades dins el Pla Director:

Page 20: EL BRULL · Octubre 2012 AGENDA I AVALUACIÓ ECONÒMICA Equip Redactor: Pla d’Ordenació Urbanística Municipal ... Collformic, considerat un punt de molta afluència turística

Pla d’Ordenació Urbanística Municipal El Brull

AGENDA I AVALUACIÓ ECONÒMICA I FINANCERA – Aprovació inicial Pàg. 16

FASE TIPUSNOM

ACTUACIÓDESCRIPCIÓ

COST OBRA (P.E.C. sense

IVA)

HONORARIS * (sense IVA)

COST INVERSIÓ (sense IVA)

COST TOTAL (inclòs 18%

IVA)

AP01 COL·LECTOR ESTANYOL-SANT JAUME 154.000 11.971 165.971 195.845

AP02 NOU BOMBAMENT I IMPULSIÓ GOLF-ESTANYOL 165.000 12.826 177.826 209.834

319.000 24.796 343.796 405.680

AS01 ADEQUACIÓ BOMBAMENT ESTANYOL 60.000 4.664 64.664 76.303

AS02 RENOVACIÓ I MILLORA PLUVIALS ESTANYOL 445.000 34.590 479.590 565.917

505.000 39.254 544.254 642.220

AT01 SANT MARTÍ DEL BRULL A L'ESTANYOL (SECTOR 1) 98.000 7.618 105.618 124.629

AT02 SANT MARTÍ DEL BRULL A L'ESTANYOL (SECTOR 2) 98.000 7.618 105.618 124.629

AT03 AMPLIACIÓ Nº POUS DE REGISTRE 45.000 3.498 48.498 57.228

241.000 18.733 259.733 306.485

1.065.000 82.784 1.147.784 1.354.385

2

TOTAL FASE

TOTAL FASE

TOTAL FASE

3

ACTUACIONS TERCIÀRIES

PRESSUPOST GENERAL PLA DIRECTOR

ACTUACIONS PRIMÀRIES

ACTUACIONS SECUNDÀRIES

1

*HONORARIS: inclou la redacció del projecte executiu, la direcció d’obra i la coordinació de seguretat i salut.

Cada fase s’executarà en un sexenni diferent. El Pla Director de clavegueram està redactar en funció de les Normes Subsidiàries, és possible que calgui adaptar algun apartat per adequar-ho al POUM en redacció, tot hi així s’estima que la valoració no canviarà significativament. La nova xarxa de sanejament dels vials inclosos en el sòl urbà no consolidat, en els plans de millora urbana, el cost correspon en el 100% als propietaris dels terrenys.

Els costos d’urbanització de la xarxa de sanejament dels vials en el sòl urbà no consolidat s’establiran en els diferents plans i projectes d’urbanització complementaris que els desenvolupin.

3.1.5 Abastament d’aigua L’ajuntament disposa d’un “Pla Director de d’abastament del Brull”, el qual comprèn la totalitat del municipi. El Brull està dividit en dues zones d’abastament: Sant Jaume i El Brull. El municipi s’abasteix bàsicament de dues captacions superficials, la Font de Riudeboix i la Font de Faig, encara que també existeix un punt de compra en alta a la Xarxa Osona Sud. La xarxa de distribució és en la seva majoria de polietilè, encara que també existeixen trams de PVC. La xarxa funciona en la seva major part per gravetat i en càrrega.

Page 21: EL BRULL · Octubre 2012 AGENDA I AVALUACIÓ ECONÒMICA Equip Redactor: Pla d’Ordenació Urbanística Municipal ... Collformic, considerat un punt de molta afluència turística

Els consums dels abonats es caracteritza per una forta estacionalitat, que es pot veure d’una forma manifesta durant el mesos d’estiu, quan els consums es tripliquen respecte els de l’hivern. El Pla Director resumeix la instal·lació actual i actuacions necessàries de la següent manera: “La procedència dels recursos hídrics per l’abastament del municipi de El Brull són, en l’actualitat, dues captacions superficials i a la zona de Sant Jaume una connexió amb la Xarxa d’Osona Sud. Històricament, la qualitat del recurs ha estat correcte i en la quantitat

suficient per a satisfer la demanda del municipi (la dotació diària mitja en alta és de 98 m3

i la dotació del dia punta s’estima en 235 m3). Amb tot, durant els mesos d’estiu dels

últims anys s’han produït situacions d’escassesa de recurs.

La escassetat dels recursos hídrics durant els darrers anys i el creixement urbanístic previst fan que sigui necessari buscar noves fonts d’abastament alternatives que assegurin unes majors garanties de subministrament del sistema. Amb el creixement

previst fins a l’any 2015, la dotació en alta s’hauria d’incrementar fins als 389 m3/dia (que

correspon a la dotació en alta per al 2015 amb un factor punta de 2,4).

Com que a la zona de El Brull actualment no es disposa de cap alternativa a les captacions superficials de la Font Riudeboix i de la Font de Faig, caldria dotar-la d’una altra font de subministrament. S’hauria de valorar si en aquesta zona seria viable aprofitar l’aigua de la Xarxa Osona Sud; o bé si seria millor fer-hi una nova captació subterrània; o aprofitar algun dels pantans que existeixen a la zona; o alguna altra alternativa que sigui econòmica i ecològicament sostenible.” A continuació s’adjunten les taules amb les actuacions valorades, l’any previst per a la seva execució i el sistema de finançament proposat pel Pla Director.

Page 22: EL BRULL · Octubre 2012 AGENDA I AVALUACIÓ ECONÒMICA Equip Redactor: Pla d’Ordenació Urbanística Municipal ... Collformic, considerat un punt de molta afluència turística

Pla d’Ordenació Urbanística Municipal El Brull

AGENDA I AVALUACIÓ ECONÒMICA I FINANCERA – Aprovació inicial Pàg. 18

CODI DE COLORS DE LES

A nivell de sòl urbà, per afrontar la demanda futura d’aigua d’abastament al municipi el planejament derivat corresponent imputarà a cada sector la part proporcional de les inversions específica per al seu subministrament, mitjançant l’establiment de les garanties que correspongui.

En el sòl urbà consolidat els vials disposen de la xarxa de canonades de distribució de l’aigua potable pràcticament sense excepcions. Caldrà actuar progressivament fins a completar la xarxa de canonades d’abastament d’aigua de tots els carrers del sòl urbà consolidat. Aquestes actuacions es finançaran mitjançant contribucions especials.

L’Ajuntament ha d’actuar progressivament en la millora de la xarxa urbana d’abastament d’aigua. En el sòl urbà no consolidat, la xarxa de canonades de distribució de l’aigua potable en els plans de millora urbana es plantejarà en l’execució de la urbanització de cada sector. La nova xarxa d’abastament d’aigua dels vials inclosos en el sòl urbà no consolidat, en els plans de millora urbana, el cost correspon en el 100% als propietaris dels terrenys. Els costos d’urbanització de la xarxa d’abastament d’aigua dels vials en el sòl urbà no consolidat s’establiran en els diferents plans i projectes d’urbanització complementaris que els desenvolupin.

Page 23: EL BRULL · Octubre 2012 AGENDA I AVALUACIÓ ECONÒMICA Equip Redactor: Pla d’Ordenació Urbanística Municipal ... Collformic, considerat un punt de molta afluència turística

3.1.6 Xarxa de distribució en baixa tensió En el sòl urbà consolidat els vials disposen generalment de línies aèries de baixa tensió penjades en les façanes dels edificis. Cal plantejar actuacions de manteniment amb FECSA-ENDESA coordinades amb les actuacions de millora de la pavimentació dels carrers, per tal de soterrar aquestes línies o com a mínim els creuaments de vials.

En el sòl urbà no consolidat, la xarxa de distribució en baixa tensió es plantejarà en els plans de millora urbana, mitjançant línies soterrades a executar dins del conjunt d’obres d’urbanització del sector.

La nova xarxa de distribució en baixa tensió dels vials inclosos en els sectors de pla de millora urbana o de sòl urbanitzable, el cost correspon en el 100% als propietaris dels terrenys.

L’estimació del cost de la xarxa de distribució en baixa tensió dels vials proposats en els plans de millora urbana es realitzarà en els mateixos documents.

3.1.7 Xarxa de comunicacions radioelèctriques

En el sòl urbà consolidat els vials disposen generalment de línies de telefonia Cal plantejar actuacions de manteniment amb TELEFÒNICA coordinades amb les actuacions de millora de la pavimentació dels carrers, per tal de soterrar aquestes línies o com a mínim els creuaments de vials.

En el sòl urbà no consolidat, la xarxa de canalitzacions telefòniques en els plans de millora urbana es plantejarà en l’execució de la urbanització de cada sector. L’obra civil de la nova xarxa de canalitzacions telefòniques dels vials inclosos en el sòl urbà no consolidat, en els plans de millora urbana, el cost correspon en el 100% als propietaris dels terrenys.

Els costos de l’obra civil de la xarxa de canalitzacions telefòniques dels vials en el sòl urbà no consolidat s’establiran en els diferents plans i projectes d’urbanització complementaris que els desenvolupin.

3.2 Informe de sostenibilitat econòmica

L’informe de sostenibilitat econòmica avalua si els nous ingressos que es generaran seran suficients per finançar les noves necessitats que les actuacions previstes en el nou planejament representen sobre les finances públiques de les administracions responsables de la implantació i manteniment de les infraestructures i de la implantació i prestació dels serveis necessaris.

L’informe de sostenibilitat es circumscriu a ingressos i despeses corrents.

Page 24: EL BRULL · Octubre 2012 AGENDA I AVALUACIÓ ECONÒMICA Equip Redactor: Pla d’Ordenació Urbanística Municipal ... Collformic, considerat un punt de molta afluència turística

Pla d’Ordenació Urbanística Municipal El Brull

AGENDA I AVALUACIÓ ECONÒMICA I FINANCERA – Aprovació inicial Pàg. 20

Els principals efectes sobre les despeses corrents de l’hisenda municipal del Brull pel desenvolupament urbanístic del POUM són els que provinguin del normal funcionament dels nous equipaments i que competencialment, hagin d’anar a càrrec de l’Administració actuant, més els propis que es derivaran de la nova població resident i l’ocupació dels nous habitatges i activitats econòmiques.

2009 2010 2011

IMPOSTOS DIRECTES 137.000,00 154.000,00 159.400,00IMPOSTOS INDIRECTES 15.000,00 20.000,00 20.000,00TAXES I ALTRES INGRESSOS 47.400,00 49.850,00 51.850,00TRANSFERÈNCIES CORRENTS 143.000,00 124.100,00 113.600,00INGRESSOS PATRIMONIALS 10.200,00 1.200,00 1.000,00INGRESSOS CORRENTS 352.600,00 349.150,00 345.850,00

ALINEACIÓ D'INVERSIONS REALS 0,00 0,00 0,00TRANSFERÈNCIES DE CAPITAL 154.000,00 356.075,00 393.075,00VARIACIÓ ACTIUS FINANCERS 0,00 0,00 0,00VARIACIÓ PASSIUS FINANCERS 0,00 50.000,00 45.000,00INGRESSOS DE CAPITAL 154.000,00 406.075,00 438.075,00

TOTAL INGRESSOS 506.600,00 755.225,00 783.925,00

DESPESES DE PERSONAL 123.300,00 115.300,00 107.300,00BÉNS I SERVEIS 190.205,00 176.580,00 163.725,00DESPESES FINANCERES 350,00 1.000,00 1.000,00TRANSFERÈNCIES CORRENTS 14.400,00 7.800,00 7.500,00DESPESES CORRENTS 328.255,00 300.680,00 279.525,00

INVERSIONS REALS 172.000,00 448.200,00 499.900,00TRANFERÈNCIES DE CAPITAL 0,00 0,00 0,00VARIACIÓ ACTIUS FINANCERS 0,00 0,00 0,00VARIACIÓ PASSIUS FINANCERS 6.345,00 6.345,00 4.500,00DESPESES DE CAPITAL 178.345,00 454.545,00 504.400,00

TOTAL DESPESES 506.600,00 755.225,00 783.925,00

ESTALVI 0,00 0,00 0,00

Balanç del pressupost municipal (€) El nou planejament implica un evident impacte econòmic pel municipi del Brull. La construcció dels 107 nous habitatges que proposa el Pla en sòl urbà, juntament amb les possibilitats de transformació que permet el catàleg de masies possibiliten un augment estimat de 450 habitants2.

Per tant, donades les característiques del municipi suposa doblar la població actual, i per tant tindran un impacte important sobre les finances públiques del municipi. Pel que fa a la recaptació dels diversos impostos i taxes que recapta l’ajuntament.

Impostos directes que recauen sobre el contribuent en funció de la seva renda o riquesa: Impost Bens Immobles, Impost d’activitats econòmiques, etc.

Impostos indirectes, que són aquells vinculats a la producció i el consum, i que en el cas de l’administració municipals giren bàsicament entorn a l’Impost sobre Construcció i Obres.

2 Proposta a l’any horitzó del POUM

Page 25: EL BRULL · Octubre 2012 AGENDA I AVALUACIÓ ECONÒMICA Equip Redactor: Pla d’Ordenació Urbanística Municipal ... Collformic, considerat un punt de molta afluència turística

Taxes, és a dir, utilització privativa o l‘aprofitament especial del domini públic local, així com per la prestació de serveis públics o la realització d‘activitats administratives de competència local que es refereixin a la de manera particular als subjectes passius, els afectin o els beneficiïn.

Transferències corrents, ja que una part dels ingressos de l’ajuntament procedeixen de transferències d’altres administracions, que es donen bàsicament en funció del nombre d’habitants i també de la capacitat de les diferents administracions donants.

D’altra banda, l’increment de població, habitatges, i equipaments, derivat dels nous desenvolupaments comporta un increment en els costos dels serveis que ha d’assumir l’ajuntament. A més, també tindrà efectes indirectes, ja que la necessitat de gestionar aquest augment de serveis incidirà per exemple en les despeses de personal. A nivell de pressupost, les partides afectades serien les següents:

Despeses de personal

Compra de bens i serveis

Transferències corrents

Pel que fa als equipaments estan per definir. Quan a l’estimació de l’impacta de la resta d’aspectes de desenvolupament del POUM, com són l’augment de la població resident i l’ocupació dels nous habitatges i activitats econòmiques, sobre els ingressos i despeses corrents municipals, per tal de no entrar en una casuística excessiva, atenent a les principals partides que poden quedar afectades, s’han considerat:

- Per la banda de les despeses, els principals augments a contemplar corresponen a les partides de serveis d’enllumenat, vigilància, neteja i recollida d’escombraries, el manteniment i reposició de l’espai públic -vials, zones verdes, espais lliures i altres- i la possible major dotació de personal i organització municipal per atendre el nou desenvolupament urbanístic i per tal d‘atendre la política local de l’habitatge que es derivarà de la construcció i promoció d’habitatges d’HPO i de preu concertat en el municipi. En principi, els augments en les despeses corrents derivats dels nous serveis a la propietat que poden comportar les actuacions urbanístiques previstes en el POUM, com són les exposades d’enllumenat, vigilància, neteja, recollida d’escombraries, clavegueram i manteniment i reposició dels nous espais públics han de ser coberts per l‘aplicació de les taxes corresponents, tal com estableix la llei reguladora de les hisendes locals junt amb els majors ingressos a percebre per concepte d’IBI dels nous habitatges i dels nous locals per activitats productives.

- L'execució del conjunt de les actuacions previstes pel POUM del Brull comportarà l'obtenció de 13.339,48 m² de sòl destinat a espais lliures i de 11.153,50 m² de sòl destinat a nova vialitat. Respecte aquestes dades caldria aplicar un cost de manteniment de les mateixes entre 0,60 i 1,00 € /m² i any pels espais lliures i entre 0,90 i 1,20 € /m² i any per la vialitat, el que en la seva totalitat vindrà a comportar, pel conjunt de l’actuació, una necessitats d’inversió en termes de manteniment.

Page 26: EL BRULL · Octubre 2012 AGENDA I AVALUACIÓ ECONÒMICA Equip Redactor: Pla d’Ordenació Urbanística Municipal ... Collformic, considerat un punt de molta afluència turística

Pla d’Ordenació Urbanística Municipal El Brull

AGENDA I AVALUACIÓ ECONÒMICA I FINANCERA – Aprovació inicial Pàg. 22

En aquest sentit, per exemple, l’augment anyal per concepte d’IBI quan estiguin acabats els 107 nous habitatges fàcilment pot assolir els 42.800 euros, aplicant una mitja de 400 euros per habitatge.

Quan a les despeses en relació a la nova organització i dotació municipal que podria requerir la major gestió i control urbanístic que generi el desenvolupament del POUM i la política local que haurà d’acompanyar la construcció, promoció i adjudicació dels nous habitatges de protecció oficial, és de preveure que les despeses no augmentin de forma significativa i que aquests menors augments de les despeses podran ser llargament compensats pels majors ingressos abans estimats que es derivaran de l’impost municipal sobre bens immobles i dels impostos i taxes municipals que es poden aplicar sobre les noves construccions i les llicencies urbanístiques.

Al respecte de l’objectiu de promoció d’activitats econòmiques, activitats productives i de suport al turisme, aquest es porta a terme mitjançant els següents objectius específics:

- a partir dels usos admesos a les plantes baixes del sòl urbà.

- a partir de possibilitar els usos vinculats al lleure, al turisme rural, activitats professionals i petits tallers en les masies recollides en el catàleg de Masies i Cases rurals.

3.3 Sobre els ingressos i despeses de capital de l’ajuntament: Per la banda de les despeses, les principals inversions municipal que es podrien derivar de l’execució del POUM són:

- La que correspongui a la construcció i promoció dels habitatges de protecció pública en el sòl obtingut pel 10% d’aprofitament urbanístic que tingui aquesta qualificació. L’Ajuntament com a administració actuant del POUM pot optar per ser-ne el seu promotor directe i per aquests efectes l’hisenda municipal en l’actualitat no presenta suficient capacitat d’endeutament a llarg termini per fer-hi front, o bé pot optar per no incorre en cap despesa de capital, mitjançant la construcció i explotació per un tercer, via la concessió dels corresponents drets de superfície durant un període de temps determinat.

Alternativa addicional de finançament d’aquestes inversions municipals en la construcció i promoció dels habitatges de protecció oficial en sòl propietat de l’Ajuntament, és que l’hisenda municipal pot utilitzar els recursos econòmics que es poden obtenir mitjançant la venda del 10% d’aprofitament urbanístic corresponent al sòl no destinat a habitatge protegit. Amb l’aplicació d’aquesta alternativa de destinar el producte obtingut de l’alienació del sòl residencial que no tingui la qualificació d’habitatge protegit i que s’obtingui pel 10% d’aprofitament urbanístic es compliria també el que per aquests efectes estableixen els articles 163.2 i 160.5 b del Text refós de la Llei d’ urbanisme de la Generalitat de Catalunya 1/2010, de 3 d’agost, de “fer efectiu el dret de la ciutadania a un habitatge digne i adequat”.

Cost unitari Cost anual m2/any mínim màxim Manteniment espais lliures 0,60-1,00 8.003,69 12.005,53Manteniment nova vialitat 0,90-1,20 6.692,10 10.038,15Total manteniment 14.695,79 22.043,68

Page 27: EL BRULL · Octubre 2012 AGENDA I AVALUACIÓ ECONÒMICA Equip Redactor: Pla d’Ordenació Urbanística Municipal ... Collformic, considerat un punt de molta afluència turística

3.4. Viabilitat de les actuacions previstes en el POUM

El fet que la majoria de les actuacions depenguin de la iniciativa privada, fa que corri a càrrec dels propietaris o, en el seu defecte, els promotors corresponents, l’execució de les inversions, les cessions dels espais públics, i la cessió del 10% de l'aprofitament mitjà a l'Ajuntament.

Cal dir que aquest estudi econòmic és orientatiu, ja que s’ha partit de valors i preus estimatius. Serà en el marc del planejament derivat i del projecte de reparcel·lació on es fixaran els costos reals i que estaran d’acord al pressupostos dels projectes d’urbanització que es redactin per executar el que el POUM proposa.

3.4.1. Metodologia

L’estudi econòmic parteix del valor de les càrregues i aprofitaments establerts per el POUM.

El cost de les obres d’urbanització del sòl públic, d’acord a la legislació vigent, correspon a l’execució d’infraestructures, xarxes de serveis i acabat de la superfície de carrers i zones verdes del sector, a més de la connexió de serveis i urbanització dels entorns al sector, per tal de donar una continuïtat urbana homogènia. A aquestes despeses cal afegir els costos derivats de les determinacions establertes per l’estudi de mobilitat d’acord el que determina el decret 344/2006 de regulació dels estudis d’avaluació de la mobilitat generada. De cara a la valoració dels costos de cadascuna de les actuacions, s’estableixen els següents preus unitaris:

m2 de vial urbà 100,00 euros/m2

m2 de vial vianants 80,00 euros/m2

m2 de camins rurals adaptats 60,00 euros/m2

m2 espai lliure grau urbanització alt 80,00 euros/m2

m2 espai lliure grau urbanització mig 40,00 euros/m2

m2 espai lliure grau urbanització baix 20,00 euros/m2

m2 espai lliure neteja i esbrossada 5,00 euros/m2

m2 edificació equipaments 800,00 euros/m2

En el cost d’execució de la urbanització se li ha afegit en concepte de projectes i gestió una despesa addicional del 15%.

3.4.2. Estimació i valoració de les inversions en l’execució del pla

Pel que fa als valors dels aprofitaments de les diferents tipologies de sostre, s’han adoptat una mitjana dels valors de mercat per a la zona, descomptant els costos de projectes, gestió i construcció.

Page 28: EL BRULL · Octubre 2012 AGENDA I AVALUACIÓ ECONÒMICA Equip Redactor: Pla d’Ordenació Urbanística Municipal ... Collformic, considerat un punt de molta afluència turística

Pla d’Ordenació Urbanística Municipal El Brull

AGENDA I AVALUACIÓ ECONÒMICA I FINANCERA – Aprovació inicial Pàg. 24

Període 2014 - 2019

APROFITAMENTS €/m2 m2 €

Terciari520,00 500,00 260.000,00

260.000,00260.000,00

COSTOS €/m2 m2 €

80,00 577,00 46.160,0046.160,00

92,32

Urbanització vials

PAU1 Crivillé-Mas

Residencial lliureTotal aprofitamentTotal Aprofitament privat (100%)

Costos d'urbanitzacióCostos urbanització/m2 sostres

COSTOS €/m2 m2 €

Urbanització vials 60,00 4.094,00 245.640,00Costos d'urbanització 245.640,00

6,20

PAU3 Camí del Maset . Subsector 3.2

Costos urbanització/m2 sòl amb aprofitament

COSTOS €/m2 m2 €

Urbanització vials 60,00 2.254,00 135.240,00Costos d'urbanització 135.240,00

5,48Costos urbanització/m2 sòl amb aprofitament

PAU4 Camí del Serrat

Període 2020 - 2025

APROFITAMENTS €/m2 m2 €

Terciari520,00 1.600,00 832.000,00

832.000,00748.800,00

COSTOS €/m2 m2 €

80,00 2.347,00 187.760,000,00

117,35

PAU2 Puigcastellar

Residencial lliureTotal aprofitamentTotal Aprofitament privat (90%)

Urbanització vialsCostos d'urbanitzacióCostos urbanització/m2 sostres

Page 29: EL BRULL · Octubre 2012 AGENDA I AVALUACIÓ ECONÒMICA Equip Redactor: Pla d’Ordenació Urbanística Municipal ... Collformic, considerat un punt de molta afluència turística

€/m2 m2 €

Terciari520,00 1.200,00 624.000,00

624.000,00561.600,00

€/m2 m2 €

20,00 1.695,00 33.900,000,00

28,25

PAU3 Camí del Maset . Subsector 3.1

Costos urbanització/m2 sostresCostos d’urbanització

COSTOS

APROFITAMENTS

Residencial lliureTotal aprofitamentTotal Aprofitament privat (90%)

Urbanització espais lliures

PMU1 Pedra de l’Altar (fase 1)APROFITAMENTS €/m2 m2 €

Terciari 480,00 1.594,00 765.120,00520,00 4.950,00 2.574.000,00

3.339.120,003.005.208,00

COSTOS €/m2 m2 €

100,00 5.056,00 505.600,0020,00 1.275,00 25.500,00

531.100,0081,16

Urbanització vials

Residencial lliure

Costos d'urbanitzacióCostos urbanització/m2 sostres

Total aprofitamentTotal Aprofitament privat (90%)

Urbanització espais lliures

Període 2026 - 2031

PMU1 Pedra de l’Altar (fase 2)

€/m2 m2 €

Terciari520,00 2.550,00 1.326.000,00

1.326.000,001.193.400,00

COSTOS €/m2 m2 €

60,00 2.331,00 139.860,005,00 10.201,00 51.005,00

190.865,0074,85

Urbanització vials

Costos urbanització/m2 sostres

Total aprofitamentTotal Aprofitament privat (90%)

Urbanització espais lliuresCostos d'urbanització

APROFITAMENTS

Residencial lliure

Aquests valors de costos d’urbanització / m2 de sostre, es consideren corrents per les tipologies de promoció que es proposen. Dels quadres adjunts s’extreu que els valors de

Page 30: EL BRULL · Octubre 2012 AGENDA I AVALUACIÓ ECONÒMICA Equip Redactor: Pla d’Ordenació Urbanística Municipal ... Collformic, considerat un punt de molta afluència turística

Pla d’Ordenació Urbanística Municipal El Brull

AGENDA I AVALUACIÓ ECONÒMICA I FINANCERA – Aprovació inicial Pàg. 26

cost d’urbanització / m2 de sostre dels polígons d’actuació, es troben dins de paràmetres que asseguren la viabilitat de les promocions, doncs estan per sota dels 200 €/m2 de sostre. En el cas del PMU1 el repartiment de sostre entre els dos subsectors és hipotètic, ja que quedarà definit en la redacció del propi PMU1. Si contem el cost d’urbanització del PMU1 de manera unitària surt a 79,38 €/m2. Les actuacions en infraestructures viàries, d’obtenció d’espais lliures urbanitzats per a la creació dels parcs i d’obtenció de sòl per els equipaments proposats seran a càrrec del desenvolupament dels sectors previstos en el Pla.

3.4.3. El 10% d’aprofitament urbanístic

El sostre residencial obtingut per la cessió del 10% de l’aprofitament generat amb les propostes del POUM, ha de passar a constituir el patrimoni públic de sòl i habitatge del municipi. En aquest sentit, l’Ajuntament pot esdevenir promotor d’aquests habitatges o bé obtenir-ne beneficis de l’alienació d’aquest patrimoni, que ha de destinar de manera obligatòria a polítiques socials d’habitatge, tal i com s’especifica a l’article 160 del TRLUC (DL 1/2010).

En sòl urbà els polígons que tenen per finalitat la obtenció de sistemes o completar la urbanització de la vialitat no generen aprofitament i per tant no estan gravats amb aquesta cessió

3.5 Conclusió

D’acord amb les xifres i supòsits exposats i raonats, els efectes dels desenvolupaments urbanístics previstos amb el POUM, es considera pel que respecta als ingressos i despeses de capital i els ingressos i despeses corrents de l’ Ajuntament que se’n poden derivar, avui per avui i amb base al que s’ha exposat sobre els potencials rendiments de l’ aplicació del 10 % d’aprofitament urbanístic a les noves actuacions, dels impostos i taxes municipals als nous habitatges i activitats, i atenent a l’estructura pressupostaria i financera que presenta l’ hisenda municipal, es consideren en termes econòmics i financers com sostenibles i no se’n deriven conseqüències que en el futur puguin afectar- la negativament.

Les despeses derivades del desenvolupament dels PE en sòl no urbanitzable, caldrà estudiar en cada cas és millor finançament possible, algunes donat el seu interès supramunicipal, altres pel Parc Natural del Montseny... Pel conjunt de les actuacions previstes, el que resulta determinant en el desenvolupament del POUM és l’obertura del nou vial contemplat al PMU1 Pedra de l’Altar, el qual suposarà una remodelació del trànsit de pas que creua el municipi cap al massís del Montseny. L’execució de les obres per a l’obertura del nou vial urbà, es preveu pel que fa a l’obtenció de sòl en base a les cessions derivades del desenvolupament del sector.