EL CAQUEIGAndrea Casas Judit Guirao

Índex1. Descripció 2. Tipus3. Símptomes4. Epidemiologia5. Comorbilitat6. Gènesi7. Manteniment8. Tractament psicològic9. Tractament psiquiàtric10. Perspectives de tractament11. Anàlisi d’un cas12. Associacions

1. DescripcióLa disfèmia o caqueig és un trastorn en la fluïdesa de la parla. És caracteritzat per les repeticions de sons o les interrupcions involuntàries a l’hora de communicar-se, acompanyades de tensió muscular a la cara i al coll, de por i d’estrès, que afecten el ritme del llenguatge i la melodia del discurs

2. Tipus

Neurogènic: caqueig adquirit, és produït per alguna lesió o cop al cervell.

Psicogen: el menys comú, és produït per algun trauma sever.

De desenvolupament: el més comú, quan l’infant presenta difluències en l’aprenentatge d’estructures gramaticals complexes.

3. Símptomes

Sentiment de frustració al intentar comunicar-se

Fer pauses o dubtar al parlar. Interposar sons o paraules extres Repetir sons, paraules, parts de

paraules o frases Tensió a la veu Sons molt llargs dins de les paraules

4. EpidemiologiaL’estudi epidemiològic més recent (Craig A, Hancock K, Tran Y, Craig M, Peters K. J Speech Lang Hears Res. 2002 Dec) realitzat per membres del departament de Salut de la Universitat de Sydney diu que:

La prevalença de caqueig és d’un 1% sobre la població total. Es presenta amb més freqüència en el sexe masculí amb una ràtio de 2,3:1 La proporció de persones que tartamudegen en algun període de la seva vida

és d’un 5% Aquest trastorn és present a totes les cultures i races

5. Comorbilitat

Ansietat, vergonya, por, enuig i frustració Fòbia social Pànic escènic Depressió

6. GènesiCaqueig de desenvolupament: Pot començar del 2n al 4rt any de vida No s’ha trobat una causa específica per a aquest desordre El febrer de 2010 científics anunciaven el descobriment de tres gens

associat amb la prevalença del caqueig.

Caqueig adquirit: Produït per un trauma sever Produït per una lesió o cop al cervell

7. MantenimentManifestacions corporals i respiratòries Tics Espasmes i rigidesa facial Hipertensió muscular Alteració respiratòria funcional Respostes fisiològiques: suduració excessiva, pal·lidesa del rostre

Manifestacions conductuals Por a parlar Reaccions d’angoixa i ansietat a l’hora de comunicar-se Conductes evitatives en situacions en les que cal comunicar-se

Manifestacions lingüístiques

Perífrasis i llenguatge redundant

Alteracions sintàctiques, frases incompletes

Excés de sinònims

Discurs sense coherència

Desorganització entre el pensament i el llenguatge

8. Tractament psicològicLes diverses tècniques psicològiques per superar el caqueig s'agrupen en diferents programes:

Programa de Camperdown. El programa de demandes i capacitats El programa de precisió de la fluïdesa Programa de comprensió del caqueig

La logopèdia també és una disciplina que tracta aquest problema.

9. Tractament psiquiàtricFàrmacs: Altidepressius Antidopaminèrgics: Haloperidol Ansiolítics Betabloquejants

10. Perspectives de tractament

Segons Yairi E, Amborse NG (1999) «Early childhood stuttering I: persistency and recovery rates» , la ràtio de recuperació és alta, d’entre un 65-75%.

11. Anàlisi d’un casUna de les seves característiques era el

tartamudeig. Ell mateix es descrivia com una

persona amb un impediment en la parla, però

va treballar constantment per superar-lo.

Churchill és considerat un dels oradors més

importants de tots els temps, amb discursos

que van servir d'inspiració als britànics en

temps de guerra.

Winston Churchill

12. Associacions

Fundación Española de la Tartamudez

Associació Catalana de Tartamuts