El cens dels Enailianos. - ddd.uab.cat · el fet que els Emilianos creien que la Re-Joap March...

8
La monarquia era un terreny abonat per a tota mena d'afers. L'adveniment de la Dictadura tenia per objecte intensificar l'aferisme. La causa immediata del cop militar era la necessitat d'evitar un procés de responsabilitats pels desastres del Mar- roc, procés que hauria compromès el rei. Quan s'hagué prescindit de tota mena de miraments i preocupacions, el règim que havia pujat per evadir les responsabilitats era natural que perdés tota mona d'escrú- pols. L'aferisme del Directori militar co- mençà immediatament. Es robava a la des- carada i a cada poble li foren donats els pitjors administradors, el pitjor de cada casa. A les ciutats importants, els dicta- dorets dels ajwntaments i les diputacions varen fer-se una fortuna, A Barcelona, els principals dictadors, un cop proclamada la República, ham fugit a l'estranger, detall que no pot ésser més significatiu. Entre nosaltres, l'aferisme va arribar .a la boge- ria amb motius de les obres que durant l'Exposició es feren a la ciutat i a Mont- juïc. A Madrid, l'aferisme tenia com a prin- cipal capitost el rei. L'única explicació ad- missible de la durada de la Dictadura era la necessitat de refer la fortuna personal del rei. En tots els negocis de l'època es troba la petjada del rei i dels seus aliats. Era inevitable que les Corts Constituents remoguessin tot aquest llot i revisessin bes concessions i monopolis que havien repar- tit ]Espanya entre uns quants vividors com si es tractés de la Xina. Posats a investi- "s. gar, els homes de la Comissió de Respon -sabilitats s'han adonat que entre els aferistes hi havia, o hi ha, una classe de rose- gaires que han pasturat abans de la Dieta- dura, durant la Dictadura i pretenien con- tinuar operant amb la protecció del règim. La característica de 1'emilianisme està en el fet que els Emilianos creien que la Re- Joap March pública era un règim que els permetria ampliar el negoci i reemplaçar els homes més sospitosos de la monarquia. Per això no és de més que àdhuc ofegant l'interès màxim de la discussió ce la Cons -titució, les Corts intentin liquidar un passat de vergonya, com a fita del començament d'una nova Espanya. L'obra de les Corts Constituents no té precedents a cap Parlament del món. El Parlament francès s'ha constituït moltes vegades per jutjar un diputat o un senador que hagin delinquit i, com un tribunal qual- sevol, han aplicat el codi. Però enlloc del món no s'ha vist el cas que una Assem- blea hagi declarat la incompatibilitat moral amb ella. La fórmula és nova i mortal. Emiliano Iglesias Ambrosio, diputat per Pontevedra i, per desgràcia nostra, ex-di- putat i ex-regidor de Barcelona, ha estat la primera víctima d'aquesta mesura de les Corts Constituents. Quatre dies després, Joan March, diputat per Mallorca, ha seguit la sort del seu advocat. El cas Emiliano, com ha dit Miguel de Unamuno, és d'una imbecillitat que haurà sorprès a moltes persones que el coneixen. 1 és que hi ha molta gent que concedeix gratuitament un crèdit d'intelligéncia als vividors. La veritat és que, com diu el se- nyor Unamuno, 1'iEmiliano és un viu, però un pobre home. Només vivent a les tene- bres de la imbecillitat es pot fingir que s'ig- nora que tota la gent honesta de Barcelona el menysprea fa molt anys. " L'Emiliano no ignorava que totes les persones com cal el tenien qualificat. Només la seva manea de sentit moral i una despreocupació sense lí- mits li havien pogut permetre d'anar fent ]'Emiliano per Barcelona, per Madrid i al- tres llocs. 11 càstig que les Corts i el país han in- fligit a ]'Emiliano és tan fort que si tin- gués sentits ja s'hauria suïcidat, com ha dit el senyor Unamuno, o hauria fugit a América. Si es pogués fer una antologia dels articles més importants publicats aquests dies contra d'ell, reuniríem la quantitat d'es• combraries més important que hagi pogut caure sobre un home. Després de la seva execució, ]'Emiliao ha i n intentat defensar -se. Ha dit, entre altres im• becillitats, que les Corts Constituents nc representen el pafs i que tot aixa és une maniobra del separatisme. Per aseparatis• meo cal entendre catalanisme. Per fort qui pugui ésser el sentiment anticatalà a Espa aya, és impossible de creure que I'argumen EMBOSCATS Ni aques4 refugi ,els ha poguí salvar Any III. Núm.145 • Barcelona, dljous,12 de Novembre de 1931 El cens dels Enailianos. Quanfs Emilianos hi ha a Barcelona? Aviaf ho sabrem, si hi ha algú que Preu : 30 cèntims - Pelai, 62. Telèfon 15300. = Subscripció : 3`50 pessetes fimesfre s'atreveixi a defensar 1'Emiliano. MIRADOR INDISCRET La groga Els jueus 4ornen Invitades per un comú amic, estranger, vil de ]'Emiliano pugui fer cap efecte. I si algú havia d'alçar bandera contra Cata- arra Dissabt bte vinent, Josep Maria de Sag elegat — si no anem equivocats — duna Fira de Mostres es trobaren reunides l'ai - Iunya, preferiríem que fos ]'home del qual inaugurarà el salonet de conferències ans- tallat a la Llibreriia Catalònia amb una dis- tre dia al voltant d'una taula del restau- la Cambra ens acaba de dir que és un és- sertació sobre El nostre moment literari. r,ant de l'Hotel d'Orient diverses persona- litats de la situació. polítiques amoral. Amb un furor que est b pot ser un eco del fàstic que aquest home ins- Jo no sé què dirà el meu amic, Potser ni ell mateix ho sap encara, perquè Josep Ma- L'amfitrióperò, no era ]'amic comú. pira a la major part dels barcelonins, havia ria de Sagarra és un improvisador d'una L'amfitrió era un senyor d'edat madura, de facilitat extraordinària, que tant li fa em- baix i rodanxet, vermell de cara, nas jueu. Volia parlar de números als invitats. pescar-se sobre la marxa una conferència, d'àlbum, Ell tenia la clau, el secret, de la consoli- }' com un aperitiu, com uns versos dació de les finances públiques de Catalu- o com el que se li demani. nya. Ell faria que 1a Generalitat i 1'Ajun- No voldria pas, amb aquestes quatre rat- tament de Barcelona nedessin en 1'abun- lles que no poden fer gran cosa més que dància... ete encetar el tema, influir — pretensió exces- l f ^ ---Je vous donnerad de l'or, de l'or! +x siva — en les paraules que demà passat tindrem el gust de sentir. Només aprofito exclamava —. Vous, ne me donnerez que la coincidència de l'anunci de la eonferen- des papiers. Qui era aqueix màgic que parlava així? cia d'En Sagarra per començar a parlar Era el famós Lazare Bloch marit de la js t d'uns temes que a tots ens afecten molt i no menys famosa Mme. Hanau. que tenle m intenció de començar a remou- Diguem, en honor als assistents al bam- re, car com osa es ta co s més grossa serà quet, que ningú se l'escoltà seriosament. r, la a sea de p literatura osar l catalana, os i, es e en g lloc. eneral, to- La Tots reien sota el nas, menys un que ron- tes les manifestacions espirituals, passen cava. per un moment de cris que no queda prou Amagueu les criatures! explicada• amb l'altra crisi, l'econòmica, per bé que en sigui un dels elements. Els editors es queixen de la poca venda La vinguda a Barcelona d'un rus autén- dels llibres i a penes pubbbiquen ; s'anuncia tic, amb una representació oficial soviètica, o l desaparició parició d'alg les unes Qublicacions ; ' d s'h al- va esverar tothom. IEls periodistes om, es posaren tot seguit en tres, mort de quals encara no a Jet pública, arrosseguen una vida esllanguí- moviment. La policia tot era anar d'un 'lloc L'Emiliaaro da i miseriosa que la farà necessària un a l'alt •e preguntaint pel Presidente de Mos - atacat al Congrés les aspiracions de Cata- dia desgraciadament no massa llunyà. En contrast amb aquesta penúria, aug- cou. 7 —Haurà vist .En Maurín. — deien els D'altres cap baix, uns. suposaven, pel que lunya. I, entretant, el catalans callàvem. menta la quantitat de periòdics, que no vé- teníem ja l'exèrcit roig a quatre passes. D'armes contra !'Emiliano en tindríem .per nen pas a omplir cup buit i que ningú no llarga, • El rus, corresponsal a Madrid de 1'Agén- escriure un volum que orientaria els dipu- tats. Hauríem de començar dir, com creu que puguin tenir vida gaire però que fet i fet van tirant, cia telegràfica Tass, se'n va entornar sen- per El Diluvio, ue aquest home va venir a q q La crisi, doncs, afecta les arts més ele- f se que ningú hagués posat en clar el que havia fet ací i les persones amb les quals P Barcelona afamat i ara és milionari. Ides- vates de la producció literària. Val la pena s'havia entrevistat. prés podríem explicar moltes històries d'a- de dir-ho : elevades quant a intencions ; Ho direm nosaltres. quest home que ino ha tingut mai cap idea- litat i que ha aspirat tota la vida que la però : elevades quant a realització? Aquest és per mi el punt sensible, Tots El senyor Mayorski va dedicar una tarda República 1i donés una patent de cors. L'ú- plegats, qui més qui menys, ens hem en- a passejar en barca pel part, una altra a visitar els jardins de Montjuïc i una altra rica definició que admetia 11Emiliano de la I tabanat i hem contribuït a l'entabanament a al Tibidabo, pujar pàtria republicana, és la següent: un país sobrevalorant tot el que es feia en català, Algu- 'Els matins ols dedicà a les entrevistes. d'afers. La mateixa sort ]'Emiliano ha se- creient així fer una tasca patriòtica. nes espurnes escadusseres de crítica seriosa, Va conversar llargament amb e1 senyor An- que uït joan March, actúshnent ún'déls''itio- sapant el cófoisme gerïc"rel, han rnereseut Buera de cojo, amb -el director del Crèdit i Docks senyor Tallada i amb el tècnic del mes més rics d'Espanya, que ha viscut una blasmes. I hem arcibat on hem arribat, Foment del Treball Nacional senyor Gual vida d'aventures i que, sense amics, odiat perquè totes les inflacions, petites o grosses, Villalbí. per tothom, ha pogut sempre sortir amb la seva i ocupar un dels primers llocs en acaben igual. Hem descobert genis de vint -i-cinc anys, Va comprar per equivocació uwn periòdic d'extrema Un 1i esquerra. .amic, periodista, el món dels negocis. La personalitat d'En dels quals ja no s'ha parlat mai més com- féu la facécia de dir-li que publicava l'ho - March, bé que arhb el mateix fons moral, plerts els trenta. I ara ja no queden a penes rari dels ferrocarrils. és molt diferent de la de ]'Emiliano, i me- persones capaces de llegir un llibre català Un burgès, vet-ho aquí ! reixeria un cornrdtari a part. Algun dia es o d'assistir a una representació de teatre farà la biografia d'aquest aventurer ma- lorquí i la seva lectura serà tan apassio- català. Al públic, al gran públic que fa viure U n eomun i sfa que no és de Ilei nant com la d'una novella. De moment, el aquestes coses, no se fi pot donar entenent seu cas no té altre interès que el d'un que consideri aquestes coses des d'un punt El periodista amic del senyor Mayorski es símbol de regeneració en la política d'mEs- de vista relatiu. Ni se li'n pot donar ente- topà, anant amb aquest, .amb el director de panya. vent ni un èxit basat en aquesta relativitat L'hora, i l'hi presentà . Vol dir que l'aferisme i els aferistes, si- és per deixar satisfet a ningú, ni al ma- Fou l'únic •comunista barceloní que parlà guien qui siguin, estam condemnats i seran teix beneficiat per l'èxit. f ^ b el rus misteriós. am s. perseguits. I consti que .aquesta obra la fa . Diguem-ho ciar, la literatura catalana i m te dissident — N ssido nt ! la República, la fan les Corts Constituents. el teatre català a penes, existeixen. Un anà- N'h e i - se després senyor Mayorski. Ma ,o rés el La principal revolució que calia fer, és tisi rigorós deixaria reduïts a ben j ocs Corn és sabut, L'hora està afiliada al Bloc la„ neteja. IEl Parlament monàrquic "no ha- autors i a ben pocs títols l'una i l'altre. Obrer i Camperol, desautoritzat pels din- via trobat mai indigne cap oomponeht seu. 1 Hem patit, fins ara, d'un excés de bene- gents de Moscú. Les Constituents de la República saben fer 1 volença, i tots el paguem. caure els homes que voldrien servir-se de la República com s'havien servit de la mo- Ara més que mai és hora de realitzar aquesta tasca de tria. Els motius pretesa- Rússia vísfa per En Campalans narquia. I aquesta obra de sanejament la realitza un Parlament del qual s'ha dit que ment patriòtics ja no pesen tant. Si és ve- ritat que som un poble arribat a la majoria I El senyor Mayorski dedicà les nits al ci- era inexpert. Certament, la seva caracte- d'edat, és absurd seguir aplicant la crítica nema, rística és la joventut, i pregisament en amb un criteri bo només per a pobles en Un vespre, però, .anà al Centre de De- aquesta joventut, i també en el seu nivell període infantil. Ja hem vast els resultats pendents. En Campalans donava una com- moral i intellectual, incomparablement su- desastrosos que donava aquest criteri. Cal, feréncia sobre el seu viatge a Rússia. perior al de qualsevulla Cambra monàrqui- doncs, reaccionar. Qué li ha semblat, senyor Mayorski? ca, hi ha 1•a garantia de la seva bona fe El moment literari actual, per mi, és -'Miri : parlar hora i mitja de la Rússia i de la seva netedat moral, d'una gran desolació. No sostindré, com un d'avui i dedicar , només els tres minuts ciar- Sense aquestes qualitats, el Parlament no amic meu, que s'ha iniciat una època de rers a comentar aqueixa magna obra que reaccionaria com reacciona davant dels ho- barbàrie. Per mi, no fem més que conti- és el pla quinquennal, és com si jo ara, en mes que porten les tares de senectud de nuar -la, una mica agreujada. Ens haurem evocar Barcelona, no digués res de les vos- 1 1'antic règim. 1 d'entretenir a demostrar -ho. — C. tres Rambles, tan admirables. A L'HORA DE RENDIR COMPTES El cas March -Emiliano De DijoUs - - adijous Les vaques magres Una de les nostres primeres autoritats, en obrir la correspondència, va veure's sorprès, la setmana darrera, pels termes excessivament carinyosos amb què la sig- nant el tractava. —Deu ésser uma pobre boja ! — va pen- sar. Res d'això. La carta anava adreçada a un dels innombrables secretaris de l'autori- tat a•udida, i, barrejada entre les altres, havia estat desclosa equivocadament. Avís al carter del Govern civil. Les bromes de 1'orfografia El dilluns, al Palau de la Generalitat, mentre discutia el Consell l'afer de les de- claracions infortunades del senyor Vidal Rossell a Crisol, un grup de joves catala- nistes de La Falç esperava, al Saló de Sant Jordi, emn actitud no gaire pacífica, - -Volem parlar amb el senvor Vidal —digueren al secretari del moribund conse- ller. —Rep els dimarts. —' Don•es hauria de rebre avui! Tancada la porta del despatx, un del grup arrencà el rètol de la porta amb el nom de Vidal Rossell i m'hi clavà un que deia : Vacant. El que té més gràcia és que, expressa -ment, va escriure vacant amb b de burro. «D. L C.s í el cavaller del Sano Sepulcre D. I. "C., als començamesnts de sortir, sembla que feu campanya contra els «dar- rers pulrtals de la monarquia». IEl senyor de Peray, molt conegut entre altres coses per la seva mena de catolicisme i propa- gandista gratuit, aleshores, del no tangra- tuit setmamnari, va protestar enérgi•ament, però respectuosament, de la tasca subver- siva dels edicistes», —Yo, que soy uno de los más entusias- tas propagandistas de todo lo católico y compro cada semana cincuenta «Diques» para regalar a las amistades, siento en el alma todos estos abusos a costillas de lo más sagrado. Cal posar de relleu que es queixava amb aquests termes a un 'jesuïta. D'ençà d'alcshores, I1. I. C. tira So nú- meros menys. El Sanf Marfí d'aquest any Al Coingrés, durant la sessió de la nit, del dimarts al dimecres. Als passadissos es parla encara de l'afer i Emiliano. Un diputat fa constar que la matança ha coincidit amb la festa de Sant Martí i recorda el vell adagi : A cada puerco le llega su San Mar- tín. La frase va tenir un gran èxit. Piquip oniana El senyor Pich i Pon, com tothom, ha parlat de i'aíer ]Emiliano. En el curs de la conversa, el seu inter- locutor li pregunta: —I què, vostè creu que ]''Emiliano se n'alçarà d'aquesta? —Home — féu el senyor Pich, no volent comprometre's —, no es pot dir res. Hi ha homes que són com l'ase fèlix, i ressus- citen. U n a a14ra Fa un temps, parlant Pioh i Pon amb un "amic castellà d'un incendi esdevingut a unes finques seves deia —'Como que la paja es comestible, el incendio adquirió grandes proporciones. No siguem malpensats. Culfura clàssica Per afegir a les anècdotes que la setmana passada explicàvem del Dr. Martínez Var- gas, aquell rector de la Universitat que es molestava tant quan els diaris catalanistes expressament li ometien el Vargas, i va solicitar poder llegar als seus fills tots dos cognoms en lloc d'un, com els altres mortals. Parlant un dia amb l'humanista Dr. Balcells, aquest digué : —Esto no lo hubiera dicho ni Hipócrates. —Usted siempre con sus mitologías va respondre aquell que els estudiants ano- menaven «el rei Herodesu. L'únic remei Un jove pintor, d'aquells que més que pintar amb el pinzell sembla que espremin directament els tubs sobre la tela, es quei- xava l'altre dia —Figureu -vos que el meu marxant em dóna trenta set duros cada mes per pintar tres (eles. Res, hauré de pintar més prim, a veure si em salvo una mica. Aquests corresponsals! A La Vanguardia tenen un corresponsal (el de Vilafranca del Penedès) que posseeix el do de la incongruència, encara que no massa sovint aconsegueix reeixir quant a 1 l'oportunitat de presumir-lo . Un dels tants botons de mostra que podríem citar al lec- tor . «Nuestro querido amigo don Joaquín Plans ha pasado por el trance amargo de la pér- dida de su esposa, cu y o entierro también se ha visto sumamente concurrido.»

Transcript of El cens dels Enailianos. - ddd.uab.cat · el fet que els Emilianos creien que la Re-Joap March...

Page 1: El cens dels Enailianos. - ddd.uab.cat · el fet que els Emilianos creien que la Re-Joap March pública era un règim que els permetria ampliar el negoci i reemplaçar els homes més

La monarquia era un terreny abonat pera tota mena d'afers. L'adveniment de laDictadura tenia per objecte intensificarl'aferisme. La causa immediata del copmilitar era la necessitat d'evitar un procésde responsabilitats pels desastres del Mar-roc, procés que hauria compromès el rei.Quan s'hagué prescindit de tota mena demiraments i preocupacions, el règim quehavia pujat per evadir les responsabilitatsera natural que perdés tota mona d'escrú-pols. L'aferisme del Directori militar co-mençà immediatament. Es robava a la des-carada i a cada poble li foren donats elspitjors administradors, el pitjor de cadacasa. A les ciutats importants, els dicta-dorets dels ajwntaments i les diputacionsvaren fer-se una fortuna, A Barcelona, elsprincipals dictadors, un cop proclamada laRepública, ham fugit a l'estranger, detallque no pot ésser més significatiu. Entrenosaltres, l'aferisme va arribar .a la boge-ria amb motius de les obres que durantl'Exposició es feren a la ciutat i a Mont-juïc. A Madrid, l'aferisme tenia com a prin-cipal capitost el rei. L'única explicació ad-missible de la durada de la Dictadura erala necessitat de refer la fortuna personaldel rei. En tots els negocis de l'època estroba la petjada del rei i dels seus aliats.

Era inevitable que les Corts Constituentsremoguessin tot aquest llot i revisessin besconcessions i monopolis que havien repar-tit ]Espanya entre uns quants vividors comsi es tractés de la Xina. Posats a investi-

"s . gar, els homes de la Comissió de Respon-sabilitats s'han adonat que entre els aferistes

hi havia, o hi ha, una classe de rose-gaires que han pasturat abans de la Dieta-dura, durant la Dictadura i pretenien con-tinuar operant amb la protecció del règim.La característica de 1'emilianisme està enel fet que els Emilianos creien que la Re-

Joap March

pública era un règim que els permetriaampliar el negoci i reemplaçar els homesmés sospitosos de la monarquia.

Per això no és de més que àdhuc ofegantl'interès màxim de la discussió ce la Cons

-titució, les Corts intentin liquidar un passatde vergonya, com a fita del començamentd'una nova Espanya.

L'obra de les Corts Constituents no téprecedents a cap Parlament del món. ElParlament francès s'ha constituït moltesvegades per jutjar un diputat o un senadorque hagin delinquit i, com un tribunal qual-sevol, han aplicat el codi. Però enlloc delmón no s'ha vist el cas que una Assem-blea hagi declarat la incompatibilitat moralamb ella. La fórmula és nova i mortal.

Emiliano Iglesias Ambrosio, diputat perPontevedra i, per desgràcia nostra, ex-di-putat i ex-regidor de Barcelona, ha estat laprimera víctima d'aquesta mesura de lesCorts Constituents. Quatre dies després,Joan March, diputat per Mallorca, ha seguitla sort del seu advocat.

El cas Emiliano, com ha dit Miguel deUnamuno, és d'una imbecillitat que hauràsorprès a moltes persones que el coneixen.1 és que hi ha molta gent que concedeixgratuitament un crèdit d'intelligéncia alsvividors. La veritat és que, com diu el se-nyor Unamuno, 1'iEmiliano és un viu, peròun pobre home. Només vivent a les tene-bres de la imbecillitat es pot fingir que s'ig-nora que tota la gent honesta de Barcelonael menysprea fa molt anys. " L'Emiliano noignorava que totes les persones com cal eltenien qualificat. Només la seva manea desentit moral i una despreocupació sense lí-mits li havien pogut permetre d'anar fent]'Emiliano per Barcelona, per Madrid i al-tres llocs.

11 càstig que les Corts i el país han in-fligit a ]'Emiliano és tan fort que si tin-gués sentits ja s'hauria suïcidat, com hadit el senyor Unamuno, o hauria fugit aAmérica. Si es pogués fer una antologiadels articles més importants publicats aquestsdies contra d'ell, reuniríem la quantitat d'es•combraries més important que hagi pogutcaure sobre un home.

Després de la seva execució, ]'Emiliao hai

nintentat defensar-se. Ha dit, entre altres im•becillitats, que les Corts Constituents ncrepresenten el pafs i que tot aixa és unemaniobra del separatisme. Per aseparatis•meo cal entendre catalanisme. Per fort quipugui ésser el sentiment anticatalà a Espaaya, és impossible de creure que I'argumen

EMBOSCATSNi aques4 refugi ,els ha poguí salvar

Any III. Núm.145 • Barcelona, dljous,12 de Novembre de 1931

El cens dels Enailianos.

Quanfs Emilianos hi ha a Barcelona?Aviaf ho sabrem, si hi ha algú que

Preu : 30 cèntims - Pelai, 62. Telèfon 15300. = Subscripció : 3`50 pessetes fimesfres'atreveixi a defensar 1'Emiliano.

MIRADOR INDISCRETLa grogaEls jueus 4ornen

Invitades per un comú amic, estranger,vil de ]'Emiliano pugui fer cap efecte. I sialgú havia d'alçar bandera contra Cata-

arraDissabtbte vinent, Josep Maria de Sag elegat — si no anem equivocats — dunaFira de Mostres es trobaren reunides l'ai-

Iunya, preferiríem que fos ]'home del qual inaugurarà el salonet de conferències ans-tallat a la Llibreriia Catalònia amb una dis- tre dia al voltant d'una taula del restau-

la Cambra ens acaba de dir que és unés- sertació sobre El nostre moment literari. r,ant de l'Hotel d'Orient diverses persona-

litats de la situació.polítiquesamoral. Amb un furor que est b potser un eco del fàstic que aquest home ins- Jo no sé què dirà el meu amic, Potser ni

ell mateix ho sap encara, perquè Josep Ma- L'amfitrióperò, no era ]'amic comú.pira a la major part dels barcelonins, havia ria de Sagarra és un improvisador d'una L'amfitrió era un senyor d'edat madura,

defacilitat extraordinària, que tant li fa em- baix i rodanxet, vermell de cara, nas

jueu. Volia parlar de números als invitats.pescar-se sobre la marxa una conferència,

d'àlbum, Ell tenia la clau, el secret, de la consoli-}' com un aperitiu, com uns versos dació de les finances públiques de Catalu-

o com el que se li demani. nya. Ell faria que 1a Generalitat i 1'Ajun-No voldria pas, amb aquestes quatre rat- tament de Barcelona nedessin en 1'abun-

lles que no poden fer gran cosa més que dància...eteencetar el tema, influir — pretensió exces-lf ^ ---Je vous donnerad de l'or, de l'or!+x siva — en les paraules que demà passat

tindrem el gust de sentir. Només aprofito exclamava —. Vous, ne me donnerez que

la coincidència de l'anunci de la eonferen-des papiers.

Qui era aqueix màgic que parlava així?cia d'En Sagarra per començar a parlar Era el famós Lazare Bloch marit de la

js t d'uns temes que a tots ens afecten molt i no menys famosa Mme. Hanau.que tenle m intenció de començar a remou- Diguem, en honor als assistents al bam-re, car com osa es tacos més grossa serà quet, que ningú se l'escoltà seriosament.

r, la a sea de pliteratura

osar lcatalana,

os i,es e

en glloc.

eneral, to-LaTots reien sota el nas, menys un que ron-

tes les manifestacions espirituals, passen cava.

per un moment de cris que no queda prou Amagueu les criatures!explicada• amb l'altra crisi, l'econòmica,per bé que en sigui un dels elements.

Els editors es queixen de la poca venda La vinguda a Barcelona d'un rus autén-

dels llibres i a penes pubbbiquen ; s'anuncia tic, amb una representació oficial soviètica,

o l desaparició parició d'algles

unes Qublicacions ; 'ds'h

al- va esverar tothom.IEls periodistes

om,es posaren tot seguit en

tres, mort de quals encara no aJet pública, arrosseguen una vida esllanguí- moviment. La policia tot era anar d'un 'lloc

L'Emiliaaro da i miseriosa que la farà necessària un a l'alt •e preguntaint pel Presidente de Mos-

atacat al Congrés les aspiracions de Cata-dia desgraciadament no massa llunyà.

En contrast amb aquesta penúria, aug-cou. 7

—Haurà vist .En Maurín. — deien elsD'altres cap baix,uns. suposaven, pel que

lunya. I, entretant, el catalans callàvem. menta la quantitat de periòdics, que no vé-teníem ja l'exèrcit roig a quatre passes.

D'armes contra !'Emiliano en tindríem .per nen pas a omplir cup buit i que ningú nollarga, • El rus, corresponsal a Madrid de 1'Agén-

escriure un volum que orientaria els dipu-tats. Hauríem de començar dir, com

creu que puguin tenir vida gaireperò que fet i fet van tirant, cia telegràfica Tass, se'n va entornar sen-

perEl Diluvio, ue aquest home va venir aq q La crisi, doncs, afecta les arts més ele-

fse que ningú hagués posat en clar el quehavia fet ací i les persones amb les qualsPBarcelona afamat i ara és milionari. Ides- vates de la producció literària. Val la penas'havia entrevistat.

prés podríem explicar moltes històries d'a- de dir-ho :elevades quant aintencions ;Ho direm nosaltres.

quest home que ino ha tingut mai cap idea-litat i que ha aspirat tota la vida que la

però :elevades quant a realització?Aquest és per mi el punt sensible, Tots El senyor Mayorski va dedicar una tarda

República 1i donés una patent de cors. L'ú- plegats, qui més qui menys, ens hem en- a passejar en barca pel part, una altra avisitar els jardins de Montjuïc i una altra

rica definició que admetia 11Emiliano de la I tabanat i hem contribuït a l'entabanamenta al Tibidabo,pujarpàtria republicana, és la següent: un país sobrevalorant tot el que es feia en català,

Algu- 'Els matins ols dedicà a les entrevistes.d'afers.

La mateixa sort ]'Emiliano ha se-creient així fer una tasca patriòtica.nes espurnes escadusseres de crítica seriosa, Va conversar llargament amb e1 senyor An-

queuït joan March, actúshnent ún'déls''itio- sapant el cófoisme gerïc"rel,han rnereseut Buera de cojo, amb -el director del Crèdit i

Docks senyor Tallada i amb el tècnic delmes més rics d'Espanya, que ha viscut una blasmes. I hem arcibat on hem arribat,

Foment del Treball Nacional senyor Gualvida d'aventures i que, sense amics, odiat perquè totes les inflacions, petites o grosses,

Villalbí.per tothom, ha pogut sempre sortir ambla seva i ocupar un dels primers llocs en

acaben igual.Hem descobert genis de vint-i-cinc anys, Va comprar per equivocació uwn periòdic

d'extrema Un 1iesquerra. .amic, periodista,el món dels negocis. La personalitat d'En dels quals ja no s'ha parlat mai més com-

féu la facécia de dir-li que publicava l'ho-March, bé que arhb el mateix fons moral, plerts els trenta. I ara ja no queden a penes

rari dels ferrocarrils.és molt diferent de la de ]'Emiliano, i me- persones capaces de llegir un llibre catalàUn burgès, vet-ho aquí !reixeria un cornrdtari a part. Algun dia es o d'assistir a una representació de teatre

farà la biografia d'aquest aventurer ma-lorquí i la seva lectura serà tan apassio-

català.Al públic, al gran públic que fa viure Un eomunisfa que no és de Ilei

nant com la d'una novella. De moment, el aquestes coses, no se fi pot donar entenentseu cas no té altre interès que el d'un que consideri aquestes coses des d'un punt El periodista amic del senyor Mayorski essímbol de regeneració en la política d'mEs- de vista relatiu. Ni se li'n pot donar ente- topà, anant amb aquest, .amb el director depanya. vent ni un èxit basat en aquesta relativitat L'hora, i l'hi presentà .

Vol dir que l'aferisme i els aferistes, si- és per deixar satisfet a ningú, ni al ma- Fou l'únic •comunista barceloní que parlàguien qui siguin, estam condemnats i seran teix beneficiat per l'èxit.f ^ b el rus misteriós.am s.perseguits. I consti que .aquesta obra la fa . Diguem-ho ciar, la literatura catalana im te dissident

—N ssido nt !

la República, la fan les Corts Constituents. el teatre català a penes, existeixen. Un anà- N'hei

- sedesprés

senyor Mayorski.

Ma,o rés elLa principal revolució que calia fer, és tisi rigorós deixaria reduïts a ben j ocs Corn és sabut, L'hora està afiliada al Bloc

la„ neteja. IEl Parlament monàrquic "no ha- autors i a ben pocs títols l'una il'altre. Obrer iCamperol, desautoritzat pels din-via trobat mai indigne cap oomponeht seu. 1 Hem patit, fins ara, d'un excés de bene- gents de Moscú.Les Constituents de la República saben fer 1 volença, i tots el paguem.caure els homes que voldrien servir-se dela República com s'havien servit de la mo-

Ara més que mai és hora de realitzaraquesta tasca de tria. Els motius pretesa- Rússia vísfa per En Campalans

narquia. I aquesta obra de sanejament larealitza un Parlament del qual s'ha dit que

ment patriòtics ja no pesen tant. Si és ve-ritat que som un poble arribat a la majoria I El senyor Mayorski dedicà les nits al ci-

era inexpert. Certament, la seva caracte- d'edat, és absurd seguir aplicant la crítica nema,rística és la joventut, i pregisament en amb un criteri bo només per a pobles en Un vespre, però, .anà al Centre de De-aquesta joventut, i també en el seu nivell període infantil. Ja hem vast els resultats pendents. En Campalans donava una com-moral i intellectual, incomparablement su- desastrosos que donava aquest criteri. Cal, feréncia sobre el seu viatge a Rússia.perior al de qualsevulla Cambra monàrqui- doncs, reaccionar. Qué li ha semblat, senyor Mayorski?ca, hi ha 1•a garantia de la seva bona fe El moment literari actual, per mi, és -'Miri : parlar hora i mitja de la Rússiai de la seva netedat moral, d'una gran desolació. No sostindré, com un d'avui i dedicar , només els tres minuts ciar-

Sense aquestes qualitats, el Parlament no amic meu, que s'ha iniciat una època de rers a comentar aqueixa magna obra quereaccionaria com reacciona davant dels ho- barbàrie. Per mi, no fem més que conti- és el pla quinquennal, és com si jo ara, enmes que porten les tares de senectud de nuar-la, una mica agreujada. Ens haurem evocar Barcelona, no digués res de les vos-

1 1'antic règim. 1 d'entretenir a demostrar-ho. — C. tres Rambles, tan admirables.

A L'HORA DE RENDIR COMPTES

El cas March -EmilianoDe DijoUs -- adijous

Les vaques magres Una de les nostres primeres autoritats,en obrir la correspondència, va veure'ssorprès, la setmana darrera, pels termesexcessivament carinyosos amb què la sig-nant el tractava.

—Deu ésser uma pobre boja ! — va pen-sar.

Res d'això. La carta anava adreçada aun dels innombrables secretaris de l'autori-tat a•udida, i, barrejada entre les altres,havia estat desclosa equivocadament.

Avís al carter del Govern civil.

Les bromes de 1'orfografia

El dilluns, al Palau de la Generalitat,mentre discutia el Consell l'afer de les de-claracions infortunades del senyor Vidal

Rossell a Crisol, un grup de joves catala-nistes de La Falç esperava, al Saló de SantJordi, emn actitud no gaire pacífica,-

-Volem parlar amb el senvor Vidal —digueren al secretari del moribund conse-

ller.—Rep els dimarts.—'Don•es hauria de rebre avui!Tancada la porta del despatx, un del

grup arrencà el rètol de la porta amb elnom de Vidal Rossell i m'hi clavà un quedeia : Vacant.

El que té més gràcia és que, expressa-ment, va escriure vacant amb b de burro.

«D. L C.s í el cavaller delSano Sepulcre

D. I. "C., als començamesnts de sortir,sembla que feu campanya contra els «dar-rers pulrtals de la monarquia». IEl senyorde Peray, molt conegut entre altres cosesper la seva mena de catolicisme i propa-gandista gratuit, aleshores, del no tangra-tuit setmamnari, va protestar enérgi•ament,però respectuosament, de la tasca subver-siva dels edicistes»,

—Yo, que soy uno de los más entusias-tas propagandistas de todo lo católico ycompro cada semana cincuenta «Diques»para regalar a las amistades, siento en elalma todos estos abusos a costillas de lomás sagrado.

Cal posar de relleu que es queixava ambaquests termes a un 'jesuïta.

D'ençà d'alcshores, I1. I. C. tira So nú-meros menys.

El Sanf Marfí d'aquest any

Al Coingrés, durant la sessió de la nit,del dimarts al dimecres. Als passadissos esparla encara de l'afer iEmiliano. Un diputatfa constar que la matança ha coincidit ambla festa de Sant Martí i recorda el velladagi : A cada puerco le llega su San Mar-tín.

La frase va tenir un gran èxit.

Piquiponiana

El senyor Pich i Pon, com tothom, haparlat de i'aíer ]Emiliano.

En el curs de la conversa, el seu inter-locutor li pregunta:

—I què, vostè creu que ]''Emiliano sen'alçarà d'aquesta?

—Home — féu el senyor Pich, no volentcomprometre's —, no es pot dir res. Hi hahomes que són com l'ase fèlix, i ressus-citen.

Una a14ra

Fa un temps, parlant Pioh i Pon ambun "amic castellà d'un incendi esdevingut aunes finques seves deia

—'Como que la paja es comestible, elincendio adquirió grandes proporciones.

No siguem malpensats.

Culfura clàssica

Per afegir a les anècdotes que la setmanapassada explicàvem del Dr. Martínez Var-gas, aquell rector de la Universitat que esmolestava tant quan els diaris catalanistesexpressament li ometien el Vargas, i vasolicitar poder llegar als seus fills totsdos cognoms en lloc d'un, com els altresmortals. Parlant un dia amb l'humanistaDr. Balcells, aquest digué :

—Esto no lo hubiera dicho ni Hipócrates.—Usted siempre con sus mitologías

va respondre aquell que els estudiants ano-

menaven «el rei Herodesu.

L'únic remei

Un jove pintor, d'aquells que més quepintar amb el pinzell sembla que espremindirectament els tubs sobre la tela, es quei-xava l'altre dia

—Figureu-vos que el meu marxant emdóna trenta set duros cada mes per pintartres (eles. Res, hauré de pintar més prim,a veure si em salvo una mica.

Aquests corresponsals!

A La Vanguardia tenen un corresponsal(el de Vilafranca del Penedès) que posseeixel do de la incongruència, encara que nomassa sovint aconsegueix reeixir quant a

1

l'oportunitat de presumir-lo . Un dels tantsbotons de mostra que podríem citar al lec-tor. «Nuestro querido amigo don Joaquín Plansha pasado por el trance amargo de la pér-dida de su esposa, cu yo entierro tambiénse ha visto sumamente concurrido.»

Page 2: El cens dels Enailianos. - ddd.uab.cat · el fet que els Emilianos creien que la Re-Joap March pública era un règim que els permetria ampliar el negoci i reemplaçar els homes més

La gasolina dem.ocràEica

Conversant amb ArnoidFa cosa d'un mes que està installat a

Barcelona. 'Està encisat del país, del clima,de la gent, de totes les coses nostres quefins ara ha tingut ocasió de conèixer. Finsa l'extrem que ja fa el propòsit de tornar

cada any a passar una llarga temporadaentre nosaltres. No caldrà dir els motiusque tindríem de felicitar-nos de la realit-sació d'aquest propòsit. Sobretot si el sojornen el nostre país fos benefi-cies per a la seva salut, comtot fa esperar.

***

mençar a evaluar molt alt. Si no. fos quela majoria, que com més descoratjada méshábil és a fer-se el camí pla, ja ha trobatla sortida d'una situació difícil ; i avui,enfront de Schònberg, predica la restau-ració de vells estils històrics i practica uningenu pastixisme que s'ha batejat ell ma-teix de «neoclassicisme ».

—Es el «retorn a Bach i Hdndel», sonto

^,. -.-P -. - . 1

—Una vaixella? De quina mana? !—Més forta que la que li vàrem comprar 1

ahir.(Le Journal, París)

?' ti c` .7.d

^•

—Què diries si jo m'asseia a taula ambunes mans tan brutes com les teves?

—0h, res, mamà ! Sóc prou ben educatper fer veure que no me m'adono.

(Puruh, Londres)

—Què llegeixes?—Ets darrers dies de Pompeia,—I de què va morir?—D'una erupció,

(Moustique, Charlero

—Aquesta carta pesa massa. Se li had'afegir un altre segell.

—Per què? Perquè pesi més encara?(Moustique, tharleroi)

—Cap on ha caigut?–4Cap allí.—Doncs per què busques aquí?

—Perquè hi ha més llum.(Ric et Rac, París)

—I com t'ho has pensat que el teu maritt'enganya?—Perquè ahir va arribar a casa xop d'un

costat i ben sec de ]'altre,(Le Petit Journal, París)

UN GRAN MÚSIC A BARCELONAE1 tinent d'alcalde senyor Puig Munné és

un home que té tant de respecte al càrrec1 a les seves prerrogatives, que tenint dreta d'ús d'automòbil oficial no el deixa un solmoment, però, home eminentment democrà-tic, l'ofèn la diferèricia que estableixenaquesta mena de vehicles entre el xofer queva al davant, cerimoniós i uniformat, il'odiós «senyor que seu dintre la cdimou-sine». Per això ha cregut més convenientseure sempre al costat del conductor, ambel qual, entre cigarret i cigarret, comentenels afers ciutadans i resolen els problemesdel Municipi.

El xofer de la Companyia General deCotxes i Automòbils ha arribat a ésser comun membre més de la família del senyorPuig, i així ha estat possible veure'l aquestsdiumenges «de paisà», amb el cotxe, ananta buscar bolets pels volts de Centelles id'Aiguafreda i fent després una idíllica cos

-tallada al bosc amb tota la família del ti-nent d'alcalde.

L'home, naturalment, està encantat dela vida i diu a tothom

--Això és democràcia i el demés són cuen-tos.

La poso=guerra i els funcionaris

La conversa en una oficina de l'Ajunta-ment entre empleats de la casa que comen-ten els últims decrets relatius als funciona-ris dels ministeris i fan comparacions. E1nom del generalíssim Roc Boronat i el seunomenament de cap del flamant negociatdels sense feina surt a la conversa I algúes lamenta de l'abundància de nomenamentsde temporers, fets des de fa uns mesos.

—Home, bé cal que 'Catalunya assegurila vida dels que per ella varen exposar-laa la batalla de Prats de Molló—diu un delsalludits.

Sí—contesta un esc'ivent vell dels pri-mers temps de la Lliga—, però 'Catalunyano comptava que l'exèrcit que aleshores esformà tingués un contingent superior al deFrança l'any 1916, en plena guerra, si hemde jutjar pel nombre dels que haveu entrata la CasaGran.

Pronòsfic electo ral

Davant la relativa proximitat d'eleccionsper a diputats a Corts ordinàries, una ve-gada acabada la Constitució que s'està ela

-borant, l'altre dia, a la classe de Dret In-ternacional Privat, el docte i jovial cate-dràtic, ensems que militant actiu de laLliga, Josep Maria Trias de Ses, tot co-mentant una important omissió que a judiciseu s'ha comès en el text constitucional enmatèria de Nacionalitat, no es va poderestar de dir

—Quan es discuteixin les lleis que hande completar aquesta matèria, si hi ¢ucintervenir, ja .faré 'notar l'omissió tot pro-curant el seu arranjament.

I ho digué amb un somriure de satisfac-ció, com si ja 'tingués l'acta a la butxaca.

El pínfor Ramon Llull

Fàbríca d'Ar4ícles de Vía4ge

Joan Casanovas i CompanyiaEepecialifef en Caiaea d'eufomòbils,

Beguis, Malefes, Maletes . Armaris

Tallers, 26. = Telèfon 10623

Aquestes ratlles nš volenésser un interviu. Tractant-se de Sehònberg hauria dedir que no m thi veig amb 3 i iot i:

cor! Li dec massa agraï-ment i sé admirar-lo i reve-renciar-lo massa profunda-ment com a deixeble, perésser capaç de trair-lo com .a repòrter. Ni em sabriaveure em la situació còmicad'aquell intervivaire de de-bò que Sdhònberg, un dia, st^

rebia amb aquestes parrac- r ,.les: f^ j

—Comenceu, si us plau, 1 1 rrper dir-me el que hauré dit, ^'i després provaré de dir-vos-ho jo mateix.

Però us pua reportar :11-guns punts de converses queara tinc el goig de sosteniramb el meu mestre, a la se-va petita torre barcelo lirade La Salut, davant del fi-nestral que domina magní-ficament tot el paisatge ur-bà, ja finament velat de boi_

rina i una mica enfredorit,o al migdia, a l'assolelladapista de tennis, entre set iset, tot al llarg d'aquestsdies tardorals que em fanreviure aquells altres diesinoblidables del meu apre-nentatge amb ell, a Mòdlmg,Viena, Berlín... Arnold Schanberg

Per un interviu—en aixòSchünberg defrauda i des-orienta completament el repòrter — les dir. • 'Si .almenys aquests músics s'adonessinseves opinions són poc esensacionalsn. de la gran diferència que hi ha entre Bach

1 " això hom ho compendià, potser, en i Húndel ! Si retorn hi ha d'haver, jo

un home que, com ell, ha estat per tota demanaria .almenys que es decidissin per

la seva obra la figura més ,esensaclonab: Bach o per Handel. Pel que fa a un re-

de la música contemporània. I també torn a Bach, en el fons jo el veuria ambla única que avui ens mostra una obra boas ulls, i fins i tot estaria disposat a

que no solament no ha dit la última pa- fomentar-lo. Però temo que si ensenyés aTaula a la nostra generació, sinó que sèm- aquests músics aen retorn» tot el que cal-bla reservar la seva revelació completa, la dria que sabessin per composar a ta Bach,

veritable i definitiva «sensació» per a les deixarien córrer la composició. Ho espero,generacions de demà. Sobretot quan lesactuals, en vista de com la impopularitat

almenys!«Pel que fa a aquest estil vell que els

s'obstina entonn del músic més genial del joves d'avui volen escriure, ipel que fanostre temps, han decidit apartar-ne els al retorn a la tonalitat ifins I tot a laulls, per a trancar per camins que menen diatania estricta que preconitzen, segons

més de dret a l'èxit. dieu, hi hauria una objecció a fer, EncaraEra havent tocat per atzar aquest tema que a Europa, en la música artística d'a-

de les tendències dels joves actuals que quests últims segles, no hi hauria prece-

Sdhònberg em deia : dents d'això, hom podria imaginar perfec--M'estranyà molt el fet que, després de tamènt una música rigorosament diatònica,

la guerra, tot d'una, molts joves, demos- és a dir, basada exclusivament en les settrant una manca sorprenent de sentit ¡5ràc- notes de l'escala. Però aleshores caldria,

tic, es posessin a seguir-me. Avui dia mes- en rigor, abolir la modulació. Car amb la

tranya molt menys, en cainvi, el fet que més petita desviació modulant tornaria a

la majoria, per fi, hagi adquirit el sentit fer irrupció el cromatisme que hom vol

pràctic suficient per a conèixer que Ii con- condemnar. Per quiins motius els neodia-

vé girar-me l'esquena. Me'n felicito, car tònics fan els ulls grossos respecte d'a-

m'agrada anar sol. I com a deixeble meu, questa qüestió?ja sabeu com he insistit sempre a domar ((Per la meva banda puc dir que les com-

el crit d'alerta als que s'acosten a la meva posicions d'aquesta «manera» que he tingut

((zona de perill(). ocasió de sentir no s'avenen en absolutSohbnberg ha arribat, en efecte, a des- amb la pretesa diatonia. Al revés : he sentit

coratjar els joves. Mèrit que caldria co- les dissonàncies d'aquesta música, que són

LÄI'F IUTIY

Schoenberghorríssones, perquè no estan en cap relacióorgànica amb tota la resta. Fan l'efecte detaques de greix damunt d'una armillablanca.

—Quina significació i quin abast conce-diu a la vostra tècnica dita de dotze semi-tons?

—IEn realitat m'hauria de causar sor-presa que fóssiu vós, precisament, qui emfes aquesta pregunta. Vós, que deveu re-cordar de les nostres lliçons de composicióque sóc capaç d'aclarir—i que també m'a-grada més fer.ho—problemes més impor-tants que no pas aquest . Si és una res-posta pel públic el que voleu, hauria dedir que, a propòsit de la tècnica de dotzesons, l'entesa només és possible amb per-sones que tinguin un coneixement suficientde la tècnica general del nostre art i no,simplement, les nocions habituals de di-letantisme de conservatori. Per aquest úl-tim és i continuarà essent durant molt detemps encara un enigma el que jo vull dirquan dic que en la composició amb dotzesons, de la mateixa manera que en la mú-sica tonal—és a dir, en la música ambset sons—, d'harmonia no és més que unaccinversión de la melodia, i viceversa, lamelodia una «inversión de l'harmonia. Ambla sola diferència que els sons emprats,en lloc de set són dotze. Però que siguinset o dotze, tot—és a dir, tant harmoniacom melodia—procedeix d'una mateixa sè-rie. Ara bé: la qüestió de si convé su-bratllar i fer destacar un centre tònic noés una qüestió d'estètica ni de gust, sinósimplement una qüestió de capacitat decomprensió.

—La meva música és ccdifícib . D'acord.Perd no solament a causa de les idees queexpressa i elabora, no solament perquèaquesta elaboració no es realitza en super-fície, sinó em profunditat, sinó, sobretot,a causa de la seva sonoritat.

«De les dissonàncies impures que elsmeus contraris encara introdueixen de con-traban en la música, d'una manera arbi-trària i sense pla, jo me'n prometo unresultat: la progressiva habituació de l'oïdaa harmonies més complexes. Espero tambéque vindrà un dia que ja no molesti a lagent de «sentit pràctic» el fet que jo, aques-tes mateixes dissonàncies, les usi d'unamanera lògica. Serà el dia, suposo, en quèels altres, els mancats de «sentit pràctic»,començaran a sentir i a entendre el quela meva música diu.

Ja sabeu que en una discussió és aquestel moment en què el contradictor, inva-riablement, reacciona amb el retret de ce-rebralitat, de freda especulació, de mancad'emotivitat dirigit contra la vostra música.

—Música cerebral? IEs un «retrets alqual no vull replicar fins que no em siguidirigit per algú que hagi demostrat tenir--ne, ell mateix, de cervell. No és correntque els que en tenen se'n domin vergonya.Ja sabeu e1 cas d'aquella carta del seugermà, signada : «Johann van Beethoven,Grundbesitzer, propietari o posseïdor deterres» (feia poc que n'era), a la qual elgran contestava, orgullós, signant aixíc(Ludwig van Beethoven, Hirnbesitzer, pos-seïdor de cervell)(. 1 això que hauria pogutsignar igualment, per exemple: «Gefühls-besitzer, Phantasiebesitzer.., posseïdor desentiment, de fantasia...>(

«(D'una cosa estic cert, i és que cap «possei'dor de cervelle, com Beethoven, posariaen dubte que un altre «posseïdor de cervellsigui capaç de commoure a qui en valguila pena.

«Respecte a això, jo, que sé l'efecte quprodueix en mi mateix la meva música e]'acte de compondre-la, no sento la més petita inquietud davant de l'esdevenidor.

ROBERT GERHARI

També a Mallorca surten èmuls del nos-tre Pioh i Pom.

Un dels millors •és l'actualPresident dela Diputació Balear, regidor i diputat aCorts.

Amb motiu d'un aldarull públic va ésserdecapitada l'estàtua de Ramon Llull, i comque està situada ,prop dels centres docentsde segona ensenyança I els estudiants ha-vien pres part en l'aldarull, es va acusara aquests de la destrucció i una comissióva anar a protestar davant les autoritatsde tal acusació. Comentant la protesta, vadir el senyor Julià:

—Jo cree que els estudiants tenen raó 1

diuen la veritat en sostenir que no han es-tat ells els causants de l'atropell, perquè,realmeint, quin mal els havia fet ï quinaràbia havien de tenir .a aquest pintor?

La corona "moruna"

En una altra ocasió, i amb motiu d'ha-ver de canviar la corona reial els escutsd'Espanya del paper oficial. per la que haacceptat la República, va cridar un delsdibuixants de la Diputació i va dir-li

—Per fer-me càrrec del canvi de la co-rona, me faça un dibuix d'una; corona aeles que hem de posar ara, d'una coronamoruna.

Arqueologia

Passejant per Madrid amb uns quants

amics, arriben davant de la Casa de la Ciu-tat i un del grup diu

—Això és l'Ajuntament.I diu el senyor Ju lià`, tot sorprès--Si això ,no és moro!I Gabriel Alomar, que es trobava present

i no pot tolerar bacinades d'aquest tamany,1i cridà, 'indignat

—1 a vostè qui li ha dit que aixa haguésd'ésser moro?.

Tof va bé, sense optimisme

Recent tornat de Madrid, troba un amicpel carrer i aquest li diu

—I què tal? Com va per Madrid? Hi haoptimisme?

I contesta el senyar Julià—No, res d'això. Tot va bé i no hi ha

perill de cap mona.

Un nàufrag a Vilanova

Aquest estiu, a la platja de Vilanova, unxicot igualadí morí ofegat, i ara una co-missió d'amics d'aquell han notificat a]'Ajuntament de Vilanova el propòsit d'anaral cementiri a dipositar unes flors de re-cord damunt la seva tomba.

L'alcalde, en una sessió assabenta els seus

companys de la notícia, per si entre ellsn'hi ha algun que vulgui adherir-se a l'acte,i s'expressa en els termes següents

—...es tracta de l'amic que va naufragaren aigües de Vilanova.

La dansa macabra. — L'altre dia, fulle.jant un llibre del famós i celebrat Sèneca,em va topar els ulls un comentari d'aquestmoralista a propòsit de les festes circensesque celebraven en els temps allucinantsdel gran imperi. Sèneca parla amb una .sensibilitat absolutament cristiana i abso-lutament moderna. Això vol dir que 'encaraque algú cregui que en determinades èpo_ques la humanitat en sentit global té la pellmés gruixuda, jo em penso que si fa o nofa la pell humana sempre ha estat la ma_teixa, I sempre en els moments d'excen_tricitat moral més acusada han existit unesquantes persones amb tota la higiene desentiments necessària per diferenciar-se delsporcs i de les orenetes.

He sentit explicar que quan es muntavenels patíbuls a l'aire lliure, anaven a preses_ciar les execucions una mena de gentetatornasolada entre la qual no escassejaven

les majordones, els comerciants de peix al'engròs i les mestresses de prostíbuls, ihi havia ciutadà que hi portava una truita

amb un llonguet i hi havia més d'unamarquesa despintada que hi duia les agu-lles de fer mitja.Quan jo era un adolescent, recordo que al

Parallel varen projectar un film que repro.

duïa de debò una execució capital a laXina. L'espectacle es va tenir de suspen-dre, perquè el teatre no tenia unes rondi_tions prou sòlides i amb la gentada quehi acudia corria el perill d'esberlar-se comuna magrana.

IEl mateix ha passat en les projeccionsde carácter clínic i truculent. E1 públic téun inconfessable sentit masoquista. La gentva a veure aquestes coses per sentir unaemoció infecta, hi va amb totes les garan-ties i amb una pèluda covardia de llebre .

Tots els que anem als toros amb unentusiasme epidèrmic, si volem ésser sin-cers, confessarem que el cinquanta per centde l'èxit dels toros el constitueixen la sang

i el perill. Jo no puc negar una certa an-gúnia, ni un estat gens envejable, a aquell

moment que el cavall, en una forma com-pletament involuntària, ofereix les tripes als

ulls de l'espectador i al mal humor de labèstia que el furga ; perú tampoc puc ne-gar que la apart canalla i cruel de l'espec-tacle li dóna uns quants graus d'alcohol, Iuin arabesc fisiològic de primera magnitud.

Nosaltres ens fem la illusió de posseirunes invisibles plomes d'àngel, però aques-

tes plomes, si és que existeixen, les tenimencastades ien un greix de la més baixaqualitat.

Un d'aquests espectacles de directa re-percussió visceral és el campionat de ballde resistència que s'està celebrant a 1'Olym-pia. .Si no hi hagués la repercussió no hihauria l'èxit. Un amic meu, excellent homede lletres i de món, em va recomanar lagran moixiganga de l'Olympia, pretextantque es tractava d'un intens document hu-mà, i d'una barreja de color i de muscula-tura en aquell punt tan agre que definiaToulouse-Lautrec damunt de les teles.

Jo he procurat veure això amb tota labona fe possible. No nego que és un docn-ment humà : hi ha tantes coses absoluta-ment podrides i inconfessables que són tants

altres documents humane!Els rostres dels pocs homes que ja fa

no sé quantes centenes d'hores que ballen,

són rostres que us podeu trobar a tot arreu,

des d'una inofensiva missa de dotze, fins aun manicomi dels més niquelats, fens en lescafres misèries de la Guaiama o d'aquellapresó d'Ushuaia en el lloc més inconforta-ble de la Patagònia. IEls balladors, que tots

a són asos i oampioris, i es saben administrarla son i la gama i el moviment muscular

I amb una prodigiosa usura, em varen ferd'efecte que en mig de la seva destenyida

e vulgaritat i en mig dels senyals d'un can-( sament que els rosega, s'havien fregat els

ulls amb una mena de salfumant únic queels immunitza contra la simpatia i contra

1 la pietat. Les dansarines ja gasten tinatruculència més directa. Hi ha una noiarossa i pàl.lida, molt allargada i molt afi-nada, a la qual se li marquen uns pitsatacats de desesperació sota un pullòver

suat, que em va fer un gram efecte. Hi hauna altra més plena i mes esclatada, ambla cara agudíssima, -pintada de sang debou, que duu un pijama despullat de co-queteria, que no m'acabo d'explicar ben

bé si és una dama o si és un autómata.Tampoc comprenc que per un premi que

no s'acosta ni de lluny a la grossa de

Nadal, .aquests personatges de pesombre es

dediquin a una terna tan cansada i tan poc

• lluïda. Es possible que aquests aspirantsa qn campionat de resistència tinguin l'àni-ma 'posseïda per un dimoni àcid que elsempeny a un suïcidi de llums elèctrlqucs,de rialles imbècils, d'ampolles d'aigua mi-neral, de babutxes gastades i de pgamesvils. En el fons de tot això hi deu haveruna mena de lirisme horripilant que nos-altres na podem compendre.

Quant als manàgers, els que toquen eixiulet, els que es passegen per la pista, els

i) que els fan els llits, els donen injeccionsI els administren massatge a les cuixesdessagnades, tots plegats em varen fer l'e-fecte d'un personal sense responsabilitat.Aquell personal que actua en els matxsde boxa d'un poble fet de gana i de lles-ques de carbó mineral, personal de patíbuli de darrera hora.Es un espectacle que sense el públic no

seria res ; fet en privat podria Interessara un jutge o a un cap de policia, resultadavulgaríssim. Ara el públic que hi aboca elsulls, concentra el valor de l'espectacle, Iidóna tots els graus d'alcohol i tots els es-carafalls de repugnància.

El públic assisteix a un acte que cll creu

que té alguna cosa de suïcidi lent, el pú-blic assisteix a una exhibició repugnantde fadiga i de destrucció, hi assisteix senseperill, sense veure sang ni ganivets, senseveure cap cosa ostensiblement ofensiva. Hi

assisteix amb una covardia absoluta, ambuna rialla completament canalla, amb uninterès inconscient o conscient de personatgede claveguera.

JOSEP MARIA DE SAGARRA

NOVETATS

EN CAMISES

' Janme I, 11Telèf. i 1655

Page 3: El cens dels Enailianos. - ddd.uab.cat · el fet que els Emilianos creien que la Re-Joap March pública era un règim que els permetria ampliar el negoci i reemplaçar els homes més

ACABAMENT D'UNA VERGONYA

La Biblioteca UniversitàriaSegurament el cas no té gaires prece-

dents, potser no en té cap i tot. A seguitd'una visita del ministre d'Instrucció pú-blica a la Biblioteca de la Universitat deBarcelona, ha sortit a la Gaceta de Madridla destitució fulminant del director de l'es-mentada Biblioteca, un buròcrata que nosentia el càrrec, ni tenia cap afecció alsllibres ni a la dependència universitària elsinteressos de la qual havia de regir.

La notícia d'aquesta destitució ha estat

fins a la conversió en serradures de volumsque s'haurien pogut salvar.

Poc temps enrera, en aquest departamentde llibres corcats s'installà una gran pres-tatgeria metàllica, darrer model, que ocupatot un pati interior. Però no hi ha cap llibreencara : la prestatgeria metàllica fou mun-tada sense estucar les parets, de pedra nua,ni pavimentar degudament el sòl, ni taparles goteres de les claraboies. A més a més,no hi ha muntacàrregues, i la prestatgeria

—Ja ho veieu : dos cents trenta cinc 1 a-boristes derrotats...

—Sí, això fa dos cents trenta cinc sensefeina més.

(Le Petit Parisien)

Topografia parlamentàriaEl resultat de les eleccions angleses plan-

teja un curiós problema topogràfic a la Cam-bra dels Comuns : com serà possible eollo-car una majoria aclaparadora davant unaoposició tan petita?

La Cambra dels Comuns no és un hemi-cicle, sinó un rectangle, en el qual, davantdel speaker o president, hi ha dos renglesde bancs parallels que arriben Pius al fonsde la sala. El rengle de la dreta vota pelGovern, el rengle de l'esquerra vota en con-tra. Hi ha també cross benches, bancs encreu, destinats als diputats independents, elvot dels quals no és conegut per endavant.Aquests bancs són perpendiculars als altres,però són al fons de la sala, allunyats delpresident.

Per tal de poder allotjar els dretans cal-drà capgirar totes les tradicions del Parla-ment britànic.

A França va passar una cosa semblant.En i9oz, els membres de l'esquerra, moltabundants, havien de seure als escons mésalts dels rengles de dreta.. Això donava lloca confusió en l'anotació dels moviments deles sessions. Per això a les Cambres se-güents es modificà la geografia de la sala.Tot conservant els noms dels diversos ma-tisos, es tenia en compte el nombre de llursrepresentants per destinar-los fraccions pro-porcionals d'hemicicle. Així l'extrema es-querra vessava sobre l'esquerra i els mdi-cals envaïen el centre esquerra, el centredreta habitava els escons de la dreta i ladreta pura només era un mite.

La sala de lectura de la Biblioteca Universitària

rebuda amb general alegria per tothom queutilitza la Biblioteca Universitària i per to-tes les persones que no l'utilitzaven noveient-se amb cor de suportar una organit-zació (?) tendint a no servir el públic. Per-què, contra el que és lògic d'esperar d'unabiblioteca universitària, la de Barcelona noprocurava atreure els lectors, sinó repellir-los. Desgraciat del que pretenia consultaralguna obra que no fos 1'Enciélopèdia Es-pasa o llibres de text, i no podia fer valerJa seva qualitat de professor!

Entràveu en aquella sala gran, alta desostre, impossible de calefactar, ornada ambmedallons de retrats collocats un plafó sí iun altre no, amb la particularitat que elsretrats no porten el nom a sota, però síels plafons on no 'hi ha cap retrat— segura-ment per recordar quin personatge s'hi ha-via de pintar un any d'aquests. Havíeud'entrar sense cap llibre, ni cartera. Arrande 'la porta mateix, amb un llapis de quincecèntims lligat amb un cordill, havíeu d'es-criure l'autor i el títol de l'obra que volíeuconsultar, en un tros de paper que ja haviaservit per una cara. Amb aquest paper, usadreçàveu al funcionari que crèieu que eraallí per servir-vos. Illusió que aviat s'esvaïa.Aquell llibre no era a la Biblioaca, i comque el catàleg no pot ésser consultat pelpúblic, no us quedava altre remei que pro-var si trobàveu el llibre que us calia enalguna altra biblioteca de Barcelona, qua•l-sevulla d'elles més acollidora i confortableque la Universitària. IEn el cas més favo-rable, us deien que tornéssiu demà, perquèaquell llibre estava talment entaforat queno us el podien pas servir a l'acte.1 encara menys pretenguéssiu consultar

revistes. Perquè llur sistema de classifi-cació no deu tenir similars enlloc del món.A mida que es rebien les publicacions periò-diques, eren apilades : una revista de medi

-cina entre un butlletí oficial de qualsevolcorporació i una publicació literària sud-americana. Amb totes elles barrejades esfeia un paquet retolat : «Revistas recibidasen agzy», i ja em direu si això era unabiblioteca o un munt de paperam.

Ja és sabut que la consignació és mise-rable : anualment, mil pessetes .per a ma-terial i tres mil per a adquisicions; que nohi ha el nombre d'empleats que cal pertenir al dia el catàleg i els llibres ben clas-sificats de manera que siguin trobables enpoc temps.

Però també és sabut que l'home que du-rant vint anys ha estat director de la B:-blioteca, ha fet més per la devastació d'a-questa que tot un exèrcit de corcs i rato-lins. Només cal dir que hi havia un depar-tament per als llibres corcats, els quals erentractats com els leprosos a l'Edat mitjanaarreconats al costat d'altres de més corcats.aquest règim comú afavoria el contagi mutu

_p lllllllllllllllllllllllll IIIIIIIIII I IIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIl11111111111111111111111111111111IIIIIIIIIIIIIlIIIIIIIIIIIIIIII_^

i Marsans, . A. IRambla Canaletes, 2 i 4 • BARCELONA

comporta deu o dotze pisos, amb els seuscentenars de graons: ' ....-..

D'altra banda, les Facultats han neces-sitat cada vegada més aules, i per obtenir

-les, les han retallades dels locals destinatsa biblioteca, augmentant així l'amuntega

-ment de llibres i les facilitats d'invasió perpart dels corcs .

Una vegada, vaig comprar una edició bar-celonina de les obres de Sant Pació. Algúem va dir : «Aquest túnel de coro és oarac-terístie dels llibres de la Universitat.»Aquesta era l'única marca que pagués tersospitar d'on procedia aquell llibre. Peròde llibres marcats amb el segell de la Bi-blioteca Universitània, també se n'han vasten les .parades de libres venturers. En canvi,ja ho hem dit, un llapis sòrdid era lligatamb un cordill.

Totes les biblioteques compten ja amb lesdesaparicions de llibres, però està compro-vat que aquestes abunden en proporció ales restriccions de qué és objecte el lector.

Potser algú s'haurà sobtat en llegir quela Biblioteca Universitària disposava de tresmil pessetes anuals per a adquisicioins. Calcomptar que, per als efectes de la propietatinteliectual, els registrants han de lliurar ala Biblioteca um exemplar de l'obra regis-trada, la qual cosa vol dir que alguna obramoderna hi entrava. Perd els llibres d'aquestdipòsit, podent ésser necessaris en cas delitigi, no era jutjat prudent de servir-los alpúblic, perquè podien ésser mutilats o fetsfonedissos.

o sigui, que quant a obres modennes, benpoca cosa pot trobar-ti el lector.

*a:*Abans de la Biblioteca de Catalunya, 'a

Uiniversitària era la més important de Bar-celona, sobretot d'obres antigues. Al seglepassat, hi havien anat a parar moltes bi-blioteques conventuals. S'hi comptaven mésde mil incunables i gran nombre de manus-crits. Ameu a saber com estarà tot això, iquins estralls i desaparicions caldrà lamen-tar.

Però 'l'estat de desídia en què tenia laBiblioteca aquest director que els avorriai es deia Manuel Rubio y Borras, ihuròcrataasmàtic i malhumorat, disculpa si .algú l'haseguida la conducta de Bartolomé José Ga-llardo, aquell bibliògraf del segle passat qua-iificat de bibliopirata per Menéndez y Pe-layo, però que amb la seva rapacitat salvàmoltes obres valuoses d'una pèrdua segura.

Per sort, la direcció de la Biblioteca estàara en bones mans, que superaran l'esqui-fidesa de personal, de consignació, de lo-cals. Es d'esperar que la decisió del senyorDomingo anirà seguida d'altres de comple-mentàries i s'acabarà la vergonya que harepresentat 1a Biblioteca Universitària talcom estava fins ara.

Jusr CABOT

"Popu" i "Populaire"Una qüestió ocupà durant un parell d'ho-

res les discussions del Conseli nacional delPartit Socialista francès, fa pocs dies.

Compère-Morel, director-administrador deLe Populaire, havia tingut la idea de fabri-car un aperitiu proletari simbòlicament ba-tejat Le Popu, i la idea, encara anés engi-nyosa, d'empeltar un negoci a l'altre : lesoficines de l'aperitiu residirien a les deldiari, i el partit tindria un franc per bo-tella venuda.

El diputat Renaudel s'indignà—El partit no és cap taverna 1—cridava..—No—replicava el director-a4miwistra4or,

--però la ven4a de l'aperitiu cobrirà el défi-cit del diari.

—Le Populaire — deia un congressista—ha estat fins ara un aliment intellectual.Vosaltres el voleu convertir en alcohol!

—Una de dues : canvieu el nom de Pape-ritiu o el del diari—reclamava Renaudel.

Però sembla que no es canvià el nona deres i que es firmà el contracte entre el diarii l'aperitiu.

Bitllets de Ferrocarrils Nacionals i Es-trangers - Passatges Marítims i aerisViatges a "Forfait" - Excursions acom-

I_ - Peregrinacions, etc.

- INFORMES- 1 PRESSUPOSTOS GRATIS =:iltllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllltllllllllllllllllllllllllllllllll^llllllllllllllllllllllllllllllllllli^

•i i•an

El Mati va reproduir dissabte un emani - i país com el nostre, on només hi ha cató• ® O i•cfest signat per reconegudes valors d'entre líes i indiferents, un partit catòlic difícil-les joves promocions de Catalunyan. Es ment podrà conciliar les divergències polí-tracta del manifest d'una organització po- tiques que pugui haver-hi entre catòlics,lítica que es titula Unió Democràtica de segurament afeblirà els altres partits con-Catalunya. Com diu El Matí, és aun agro- I servidors. A Catalunya aquesta acció d'a-pament polític». Estem; doncs, davant d'un febliment ha de sentir-se tan aviat compartit polític nou que per ara només es actuï un partit que es digui catòlic. M'atre-gosa dir <<agrupament». Tampoc mo ha vol- viria a demostrar que des del pmnt de vistagut posar-se el nom de catòlic, segurament confessioanal, els catòlics que segueixin elsperquè en aquests temps, entre els profes- homes de la U. D. C. faran un mal me-sionals del catolicisme polític,és moda dir-se demòcrates iliberals.

Unió Democràtica de Cata-lunya diu en el seu manifestque «vol recollir des adhesionsdels patriotes que, amb idea-ris divergents, concordin ambnosaltres en la concepció espi-ritualista de la Societat i enla presa de restaurar integral-ment la nostra Catalunya».La frase transcrita fa suposarque 1'aagrupament» no aspiraper ara a la independènciaque ha de caracteritzar unpartit. Per consegüent, l'aa-grupamentn ha de proposar -sevegetar com un paràsit delspartits i exercir en e41s unacerta influència. Mirant el caspel cantó que vulgueu, noméspoden aferir-se dues eventu.i-ditats : o U. D. C. viurà pa-rasitàriament, o funcionaràcom un partit de debò.

Examinem la primera d'a-questes probabilitats. Si U.D. C. porta una vida para-sitària, la seva tasca forçosa

-ment ha de pertorbar a totarreu on faci sentir la sevainfluéncia. No hi ha cap par-tit normal que pugui toleraraquestes ingerències i accep-tar la pressió d'organismes

Un partitcatòlicLA DIVISIÓ DE LES DRETES

EI culte del record

Un dels experts francesos que han acom-panyat Laval a Washington, deia, expli-cant la disposició de la Casa Blanca-:

—Cada president ha deixat el seu noma una dependència. Així és que vàrem dinara la cambra Harding, discutir a la cam-bra Roosevelt i firmat el comunicat finala la cambra Lincoln...

—Però — li objectà algú—, ja no en que-darà caj per rebre el nom de Hoover.

—Això rai - respongué un agregat ame-ricà --, farem construir un pis suplemen-tari a la Casa Blanca.

El flagellAbans de dedicar-se a les lletres, Arthur

Schnitzler, el gran escriptor i dramaturgque ha mort fa poc, havia estat metge.Dels seus temps d'estudiant data aquestaanècdota. -

Un dels catedràtics, famós per l'avorri-ment irresistible que emanava de les sevesexplicacions, començà així la part del cursdedicada a la tuberculosi

—Quina és la malaltia que més ens afec-ta i més ens amena fa?

Del fons de l'aula, una veu clara, la deSchnitzler, respon

—La malaltia de la son.

Eugenèsia í raó d'Esfat

A Alemanya hi ha revistes per tot, i, na-turalment, n'hi ha d'eugenèsia. Una de lesdedicades a aquesta ciència reprotxa al Go-vern el seu poc interès per la qüestió, l'atri-bueix al fet que la mayor part de ministresi de diputats són solters, i fins arriba a sos

-pitar que molts d'ells es fan elegir per podercercar a Berlín distraccions extraconjugalsmentre les dones respectives fan bullir l'ollaen algun recó de província.

Hi ha un home, sobretot, la conducta delqual és blasmada pels eugemistes : el can-celler Brüning. Ningú no dubta de la sevamoralitat, ni del seu desinterès, ni de laseva austeritat, però no es preocupa de do-nar exemple fundant una família. El darrernúmero d'Eugenie li ho reprotxa i gairebéel commina a casar-se. Al cap i a la fi, elcanceller només té quaranta set anys i laseva salut és excellent...

Les eleccions angleses

forasters. Afortunadament, les .zones d'influència de 1'aagra- El convent del carrer de Casp. No ha estat mai un aglu-pamentn seran limitades i això tinant de patriotes. Actuarà ara de força dissolvent?pot demostrar-se examinant elmatís dels homes que signenel manifest. Entre ells hi ha simpatitzants

Igosi. Superar l'eficàcia de la Lliga ho crec

amb la Lliga Regionalista, però que n'o són impossible. No és difícil situar-se per exa-de la Lliga ;elements que figuren a lees minar aquest problema : és una qüestió dellistes d'Acció Catalana i dissidents dels car- números. La Lliga bé trenta mil vots. I calliras. Cal fixar-se que, segons s'assegura, J pensar que aquest partit, que és l'únic queno hi ha cap soci de la. Lliga, la qual cosa per raons de conservadorisme i de como-vol dir que a la Lliga hi ha encara una ditat defensa els interessos religiosos, estàdisciplina real que fa una certa impressió. constituït per molta gent indiferent en ma-Pot dir-se el que es vulgui de la Lliga — tèri.a confessional. Tothom sap que entreno sóc pas dels que menys m'he distingit a els líders de la Lliga hi ha agnòstics no-combatre-la — però cal reconèixer que la tablas. Doncs bé : una gran part d'aquestaLliga no ha tolerat mai dintre casa seva gent que deixa emmarcar -se en un partitcap grup amb velleïtats cismàtiques. polític conservador, no militaria en un grup

Suposem ara que U. D. C. vol actuar que es digués catòlic, tirogués un capellàcom un partit de debò. !En aquest cas, mai que actués de consiliari o rebés les sug-no oblidarem que El Matí ha propugnat gestions dels pares jesuïtes. Això semblasempre la necessitat de la unió dels partits evident. L'activitat electoral de la U. D. C.moderats i que en tots els episodis electo- nomás podria debilitar les altres forces con-rals d'aquests úitimS temps ha defensat servadores. Si els homes de la U. D. C.aquesta tesi. Por qui, doncs, ens calia tinguessin en compte que després de laara un altre -partit? Si U. D. C. tingués proclamació de la República, en època quepossibilitats d'ésser un gran partit, 1'esde- 1a qüestió religiosa jugava fort, no ha es-veniment d'uin instrument polític nou hau- tat possible que la Lliga passés dels trentaria d'ésser saludat com un benefici.Cal, mil vots, i que els quinze mil vots d'Accióperò, recordar que, en general, els partits Catalana no són tots de catòlics, es fariencatòlics només han prosperat en els països càrrec que el seu .agrupament farà tant dean conviuen almenys dues religions. En un mal si viu com a paràsit com si actua com

un partit de debò.— — El manifest de la U. D. C. no és per

L 't:i é fl ' d'enteimr nmgu. es i t una acre en-cens que enamora. El contingut, amaratde les indicacions de la ferum Novarum,revela el bon desig d'arribar a la societatperfecta, sense gaires ganes de commourela situació actual, tan idònia per viure béa la terra i conquistar la glòriá del cel.

No deurem trigar a veure actuar la U.D. C. i a tenir una idea clara de la sevaforça i e1 seu prestigi, que són 'les colum-mnes de tots els partits. Potser no trigaremgaire a veure com actua de força dissolvent,

MANUEL BRUN'E'I'

Page 4: El cens dels Enailianos. - ddd.uab.cat · el fet que els Emilianos creien que la Re-Joap March pública era un règim que els permetria ampliar el negoci i reemplaçar els homes més

POSTAL DE LILLIAN HARYEY. --Q uina nostàlgia els nordamericans senseopereta 1 Sense opereta, és a dir sense tra-dició de cornucòpies i miralls i medalles icordons als uniformes. Sense panaches isense Grams Ducats... Pobres nordameri-cans, amb els seus uniformes grisos d'unasobrietat sense metalls i sense coloraines !Per això es daleixen pels cadets de WestPoint, disfressats de cavallers d'opereta ; deguàrdies d'húsars imperials d'uns imperissense bluffs i sense gangsters 1 Per aixòes daleixen per l'opereta vienesa i enco-manen a Lubitsch que vestixi Cheva ierd'ajudant de la reina i Jeanette MaeDo-nald de princesa d'un país vagament bal-cànic.

Però, ara per ara, deixem a la vellaEuropa aquesta glòria carregada de nostàl-gies espectaculars. Germània serà enca' aper molt de temps la fabricadora únicad'operetes al vell estil. Aquelles opereteson entre vals i vals el cambrer enamoral'arxiduquessa. Que podia ésser una arxi-duquessa tan deliciosa, per exemple, comLillian Harvey, mimosa i mimada, unamica histèrica i capriciosa, amb una llumfrenètica als ulls quan contrariaven el seudesig, i aquella rebequeria escandalosa ientremaliada que s'aoabava sempre ambaquella genial plantofada de què era víc-tima l'ajuda de cambra més cerimoniós imés ridícul de la cort.

De les esfrenes

De Vides truncades, film dirigit per FrankUoyd, sempre ben resolt des d'un punt devista material, només se'n salva honrosa-ment, des d'un punt de vista dramàtic, 'laprimera meitat. Un film que torna a posard'actualitat la qüestió dels dobles, prou im-portant per tractar-la amb extensió.

De bat en bot fa passar una hora diver-tida, però no fa riure ni de ban tros tantcom el film anterior Els calaveres.

Al mateix temps que EL milió, a1 Tívolidonen T. S. F., de W'alt Ruttmann, l'autorde La melodia del món.

Dívendres, estrena a

IOFANTAS

per la parella ideal de

"EI favorito de fa Guaria"

LILIAN HARVEYí HENRY GARATOpereta còmica cantada en francès, de la

j 1

ASSAIG DE CRÍTICA PSICOLOGICA

F.W. Murnau i "Tabú"

«Per Picasso la pintura no és sinó un instant, d'una vida gaia i lliure, d'un mónaccessori)). Admirables paraules aquestes de on el treball és un joc, on els homes queManolo que, sota un aparent aire parado- estimen són perfectes com estàtues gregues,xal, senyalen el punt de partida de la ven- on la natura benigna és més aviat gene-

table valoració de tota obra d "art autèntica. rosa, realitzar aquesta experiència, dic, i

El que importa davant d'una manifesta- tractar de prolongar-la en la construcció

EL CINEMA

El paisatge de «Tabú»

ció artística, davant de Tabú pel cas, no és d'una obra que la perpetuï; heus ací latant de senyalar les excellències intrínseques naixença d'un film, d'aquest film, el darrerde l'obra, com tractar d'abastar a través de Murnau.i més enllà de l'obra la naturalesa de 1 a i Hom podrà objectar que en el film hi hainspiració i de l'estat passional de l'artista moltes altres coses i que després de totque 'l'ha creada. Interrogar el film i tractar .aquest sentiment de 'llibertat no és mani- I

d'endevinar l'experiència poètica que el con- fest sinó en començar el film. Però la llar-diciona i de la qual el film no vol ésser gària d'un episodi no és mai un criteri persinó una manifestació, una objectivació, esbrinar la seva significació final ; el que

Tabú és alguna cosa de diferent dilos importa és fer cas sobretot d'allò que dónal'obra de Murnau. Si per nosaltres té l'en- una nota més profunda i personal. 1 encís de la novetat, és perquè segurament per Tabú el debut és de molt el millor del filml'autor l'obra va ésser el fruit d'una deseo- i, per altra banda, l'anècdota no hi és sinó

Manolo.s en- l'accessori, per re endre el mot de més l acc ssoberta. Una descoberta psicològica, , p pcara que una descoberta geogràfica. Un L'anècdota permet a uin sentiment ini-creuer pel Pacífic, una estada a Pista Baho- cial d'expandir-se en un film, però Panèc-Baho i Murnau torna a Hollywood amb un dota necessària no és moltes vegades sinópreciós botí, que és aquest film admirable obstacle per a copsar aquell sentiment ini-que podreu admirar aviat, sial.

Tot exotisme sembla •condi • ionat per una Quan us parlen d'Ombres blanques, clcerta fatiga respecte el medi ambient. Hi primer que us evoca aquest nom és el sen-ha un afany d'evadir -se d'un :món que hom timent persistent d'urna existència benau-experimenta com una cadena de restriccions rada en el si d'una natura constantmenti la voluntat d'una immersió en una atmos- en festa i només més tard, i si us entes-fera física moralment i socialment més as- teu a pensar, penseu en la història d'unsossegada, més primària, entesa com un cert metge que a la fi és assassinat.camí de 'retorn envers l'espontaneïtat. En Tabú també hi ha una història. L'ob-

Murnau era un home extremament civi- sessionant tabú que us lliga de .peus i mans.litzat, cosa que vol dir extremament com - Una boina història, perd més enllà de laplicat; .per això estava admirablement dis- història, jo, per la meva banda, he tractatposat a ésser sensible a la poesia del viure de cultivar dins meu allò que en el filmsimple dels Dndígeines de la Polinèsia i in- hi ha de perdurable : l'experiència poèticatertità aquesta aventura poética, i psicológica de F. W. Murnau.

Realitzar aquesta experiència, curta d'un JosEe PAL:

1

^IIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIII![IIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIII[Illllllllülllll llllllllllilllll1111111111611111111^I`

CAPITOL 1 KURSAAL

1 Flor de pasiónE per

Kay Francis = Lewis S(oneKay Johnson = Ch. Bíckford

E1 divorci projectat a dístàncía, adquireix una importància primor-dial quan ens afecta de prop. E

Es moral o immoral el divorci?s

Producció Metro Goldwyn Mayer

Ñuumlunummmmununlr[ulurnumlllulnunnuu[ulluumeurnmunnumunum[uunulnllr

L'ACTUALITAT A PARÍS

Retorn al f ianquiL'escassetat de bones peI•lícules franceses

—per a les grans exigències del mercat --,d'una banda, i, d'altra banda, l'exce•lentqualitat dels films de gangsters que ensha tramès Amèrica del Nord, han dibuixatun retorn al film ianqui, que no podia pre-veure ningú davant el movi-ment nacionalista en què caiguéel cinema abans d'ésser parlant.

Ha bastat que en aquestsdarrers mesos hagi escassejatla bona producció francesa ihagin fracassat una bona quan-titat de versions franceses d'al-tres tants films ianquis, perquèel bon degustador cinematogrà-fic s'hagi refugiat en les ver-sions originals duna plèiade decintes americanes, arribades aParís amb ma etiqueta stigges-tiva : film de gangstersn.

El film de gangsters, de ban-dit a la Capone, és un produc-te essencialment ianqui. IElsEstats Units — una mica in-conscients al principi i rebusca-dament després — han donatun nou gènere de pellícules,amb les quals oposa el seu ci-negrafisme, la seva personalítatferma, els avenços que periò-dicament le remet Europa. Elcinema sonor . i parlant, que enles seves iniciacions a Holly

-wood obré el miracle de salvard'una fallida segura la casa edi-tora que - audaçment, ambl'esforç heroic dèls nàufrags

—el llançà a la voracitat mundial,ha portat a la vora d'una crisiperillosa, no solament la pro-ductora que el popularitzà, sinótotes les altres companyies ci-nematogràfiques americanes.

Davant aquesta perspectiva,el cinema ianqui necessitavauna nova vàlvula d'escapada.La pantalla triple, el grandeur,l'hipergomar -- qualsevulla d'aquestes novesfórmules, els assaigs inicials en les qualshan ofert resultats positius—brindava unasolució immediata al cinema ianqui en crisi.Però l'aplicació de la doble o triple pan-talla obligava a un canvi radical dels apa-rells de producció i d'explotació. I això era

s t mi dit.massa prematur, massa costós, millorpr,Les despeses darrerament realitzades esta-ven sense cobrir, i els crèdits obtinguts celgrup financier que representa Mr. Hayes

1i encara no havien estat liquidats. La fallida

amenaçava les cases editores.Aleshores el film ianqui es rebuscà a si

mateix, es refugia en la seva propia aven-tura. En la seva trajectòria hi havia duesdates lluminoses: i9cr, quan Louis J. Gar-nier encén les pantalles de tot el món ambThe perills of Pauline, amb Pearl White,i 1 915, quan 1a Triangle—creada per Grif-fith, Mao Sennet i Thomas H. Ince—esdecideix a llançar films del llegendari Oestamericà, als quals William S. Hart dónauna vitalitat robusta, una força original iisolada.

Aquests moments—com els moments deChaplin, de Buster Keaton, de Douglas-eón els més personals del film ianqui. Enles superproduçcions europees s'han despès

molts men ys milions que en les america-nes, però el resultat ha estat parallel. Itàliano té una gram superproducció en Cabina,França en El miracle dels llops, Alemanyaen Els Nibelungs?

Amb tot, .ni Alemanya, ni França, ni Ità-

Un saló especialifzaf

Uns programes selecies

amb els millors

films europeus

Lido Cine

. Aperelts Sonors Wesfern Elecfric

Només deuen assistir-hiles persones que vulguin ipuguin fruir del bon cine-ma, -Els enzes no saben

més que protestar.

Demà un film de Bloc=Rabisnowifsch (Üfa) i un de Osso

Edward G. Robinson

lla no posseeixen un cowboy de l'enverga-dura de William S. Hart ni una aventu-rera com Pearl White.

Entre W. S. Hart i Pearl. White—o mi-llor : a través de la personalitat de l'uni de l'altra—està situat Edward G. Ro-binson, el millor intèrpret que han trobat

e està ca-1m d gangsters. Robimson esels films e stg gracteritzat per dos signes molt peculiars enels seus antecessors. D'una banda, la sevatemeritat, com Pearl Wbite ; i, d'altra, raseva força temperamental, el seu grantremp, el seu americanisme cent per cent,com William S. Hart.

París, com els Estats Units, fia .prestat1a seva millor acollida a aquesta mena defilms. Hollywood els deu un retorn a laseva cinematografia. Quan tot el món es-tava cansat dels grans diàlegs, de la len-titud teatral que el film sonor havia duta tot el cinema, els films de gangstevs re-conquisten de nou tot un públic que s'haviatombat d'esquena al ciinema ianqui. I, enaquesta ocasió, un retorn així té tot elvalor de les grans reconquistes.

JUAN PIQUERAS

París, novembre de 1931.

ELMILLON

No és cap versió en cas-tellà, però l'original enfrancès.

Tothom parla bé d'aquestfilm. Eh que és rar?

Hom us pregunta; Vósque pel sol fet de llegiraquest setmanari, souhome de gust, ja I'heuanat a veure?

Estem segurs que al-menys sabeu que és deRené Clair i que s'exhibeixal

TIVOLI

L'honor, la felícíEat, cDE

Un reportsensacionalla més emotiva encarnació de

GEORGE BANCROFT amb

KAG FRANCIS

i CLNE BROOK al

COL ISEUX

Es un film PARAMOUNT

Si voleu fer fruir als,

vostres fills i nebodets

porteu -los ales sessions

infantils (diumenge, a

les 11 matí i tarda, a

dos quarts de quatre)

al LUDO CINE

Un doll de rialles,

unes espurnes vives

de delectança instruc-

tiva i una estona que

`

fins hi fruireu si voleu

acompanyar -los,

Divendres, estrena al Saló Catalunya

]MARTA LADRÓN DE GUEVARA

EN UN DRAMA QUE COMMOU LES FIBRES MES SEN-

SIRLES DE L'ÀNIMA HUMANA

JOSÉ CRESPO RAFAEL RIVELLES

Producció en ESPANYOL de METRO GOLDWYN MAYER

Page 5: El cens dels Enailianos. - ddd.uab.cat · el fet que els Emilianos creien que la Re-Joap March pública era un règim que els permetria ampliar el negoci i reemplaçar els homes més

que ha d'ésser l'atmosfera constant en qrèes descabdella l'acció ; l'ambient que fon,que condensa i que lliga totes les escenesi totes les incidències en un conjunt ; allòque dóna a l'obra la seva unitat per •l,i-munt de totes les variacions que s'hi suc

-ceeixen.Dels personatges d'aquesta comèdia,

aquells que ens semblen més bep dibuixats

Joan Mínguez

tv11Il1BDR

EL TEATREL treFLLANTERNA

Joan Mínguez, L'h secret (Novetafs)

Quan Manuel de Falla va dirigir l'estrenaa Música «da Camera» d'El Retablo deMaese Pedro, Manuel Clausells, que éshome que sap rebre amb tots els honorsels compositors, va organitzar un banqueta l'Hotel, d'Anglaterra. En arribar l'im-prescindible i terrible moment dels brindis,Falla, que tremola en parlar en públic més

A l'empresa del Teatre Novetats—ambprou sentiment per la nostra part—ja sabemque no poguérem pas felicitar-la per l'en

-oert que tingué en la tria de l'obra ambquè començà la seva actuació la presenttemporada. Un cop encetada aquesta, en totel que en portem passat fins ara, no ensha estat donat res més que unes quantesreposicions, més o menys afortunades, cosaque ens porta a suposar que la direcciód'aquest teatre deu estar passant una granpenúrcia d'obres noves.

Per escreix, a l'empresa de què parlem,tampoc podem tenir-li en compte cap gosa-dia extremada amb la qual ens hagi pre-sentat alguna d'aquelles obres que, sí altracosa no, tenen llur valor en els comentarisque susciten i en l'enrenou que provoquen.I per acabar, menys encara podem admi-rar-la per la seva magnanimitat en allò quefa referència als decorats, a la posta enescena i a l'a-gençament general del seuteatre.

Perd ara darrerament, podem donar-li lesgràcies per haver-se decidit a posar en e--cena la comèdia de Joan Mínguez, L'horadel secret, que, segons tenim entès, feiaja força temps que estava esperant ésser

-nos presentada.Tot amb tot, no sembla pas que hom

s'hagi decidit a aquesta estrena amb massaentusiasme : no sabem si fou fet amb totaconsciència—cosa que no és de creure—osota la influència d'una lamentable ofusca-ció, però per .a nosaltres fou una cosa bendesagradable i amb la qual no creiem quehagi pogut sortir guanyant-hi ningú el fetque el mateix públic que entrava al teatrea presenciar el debut de Mínguez poguésllegir en els cartells de la porta i del ves-tíbul i'anumci de la reposició de Joan Dallaper a tres dies després.

No creiem que a un enemic de l'empresase li pogués ocórrer una pensada més der-rotista, car, certament, no és pas aquestala millor manera d'animar l'espectador laanit d'una estrena ni de predisposar-lo enfavor de l'obra que hom li presenta.

Ningú no podrà dir que Joan Mínguez—l'excellent uovellista de Dies Verges,l'agut poeta de Pàmflets—hagi escrit la sevaprimera: obra teatral--com totes les altrescoses que li devem—ni amb da més llunyanaintenció d'anar a cercar els aplaudiments delpúblic afalagant-lo en les seves desviacionsde criteri, en les seves perversions de gust,i menyspreant aquelles qualitats intellectualsi espirituals que tots estem d'acord en quèsón les primeres que hom ha de procurarper a la seva obra i les que més respecteens han de merèixer sempre.

Mínguez, en la primera sortida que ha tetal món del teatre ens ha demostrat com escapaç en aquest nou camp de la seva acti-vitat literària, de bellugar-s'hi ben aviatamb una completa desimboltura i amb unbon coneixement de tot allò que és el me-canisme escènic. Avui mateix el veiem javaldre's amb massa seguretat i tot d'ailòque en diríem ]'estratègia teatral.

En la creació de L'hora del secret, enssembla que la cura per la técnica ha ocupatexcessivament el pensament de l'autor, atenta1 joc dels personatges, a les entrades isortides—portades amb tacte i oportunitat—,la divisió d'escenes, la seva alternança—re-partida a cada acte en una progressió dra-màtica entrenadora—, etc., i li ha fet dei-xar de banda massa vegades aquell element

Teatre Català RomeaCOMPANVIA VILA-DAVÍ

Avui dijous farda, ales 5: La revista per a InEanfs

LES AVENTURES D'EN TITELLETANíe, a un quart d'onze, 57 representació de l'obra

definifiva de Josep M. de $agarra.

L'Hostal de la GlòriaDemà òfvaatlns, tarda nit: L'HOSTAL DE LA DLDBIA.

RECEPTOR

Radio CLI1VIOenxufable al corrent

sense antena

^í r ^'C-I r

yi

Ló: Preu: 400 pessetes

RAMON CLIMENTConsell de Cent, núm. 266

Telèfon 25058

—malgrat la seva condició de secundaris—són el tarambana d'en Quimet i, més erì-

cara, el de la seva muller, la gelosa Eufè-mia. El de Pujolar, el trobem irregular i,sobretot, faltat una mica de sentit comú.Amb aquesta mica de sentit comú que Iifalta, segurament que almenys la meitat delseu problema quedaria solucionat automà-ticament. Personatge totalment accessori,perd molt ben vist i vivent, és el del pagésdel començament del segon acte ; tambéés força ben vist, però potser una mica fals,el comissionat de la çompamyia d'aigüesque surt al primer.

El llenguatge de L'hora del secret, és cas-tigat i polit sense que delati ni la més pe-tita afectació. EI diàleg és nerviós i ex-pressiu. Com a intenció, encara que nomassa reéixida perd estimable i digna deconsideració, és la que ha tingut 1Vlínguezde prescindir completament em la intrigaque mena la peripècia, no tan sois de lapassió amorosa en qualsevol de les sevesformes, sinó també de fer-hi una allusió oaltra. No hi ha ni uns gelos retrospectiusen el personatge principal que, en aqueststemps d'introspecció haurien temptat qual-sevol altre autor, i que amb el carácter dePujolar no haurien estat pas descentrats,però que qui sap per quins corriols hau-rien menat l'obra.

Aquest deixar de banda la intriga amo-rosa i qualsevol cosa que hi fes referèn-cia, ha motivat que Mínguez ens donésllargues escenes de diàleg entre homes solssobre assumptes tan rebarbatius, com és,per exemple, la temptativa de suborn perpart del comissionat de la companyia d'ai-gües. En aquesta escena—i en algunes al-tres també—l'atenció de l'espectador defa-lleix lamentablement. No hi seria sobreraalguna estisorada per tal d'alle •gerir-les.

Amb L'hora del secret, Joan. Mínguez noens 'ha pas donat una obra plebea, barrie-ra ni incorrecta, sinó, tot al contrari, unaobra afinada, d'una elevació de to i d'unacorrecció ben superiors ,a tot a91A que co-munament s'estila. Però—bé hem de dir-ho—més pensada que no sentida, i amb mésartifici que no inspiració.

Quant a la interpretació, ben mediocre,i a la presentació, sòrdida i de força malgust.

JOAN CORTES

- ì

^^^^PORr&girrl^ Iu^^a^^^ «^.r^©

Teatre Català NovetatsGRAN COMPANYIA CATALANA

Direcció: C. CAPDEVILA

Avui tarda: ESPECTACLES PER A IN-FANTS. L obre que més aplaudeix i més entu-

siasma a la quitxallaEl formidable èxit de Josep M. Folch i Torres,

LES ARRACADES DE LA REINANit: TERTULIA CATALANISTA,

L'obra de JOAN MINGIIEZ estrenada dimartsamb grandiós èxit

L'HORA DEL SECRETDivendres, estrena en aquest teatre de l'obra del

mestre Angel Guimerà

JOAN DALLApel seu creador Jaume Borres

Es despatxa a Comptaduria

ULTRATGE A L'ARQUEOLOGIA. —Lesplasenteries d'AmQhitryon 38 són a l'altreextrem de la tragèdia profunda de Siegfried,per exemple. Perquè és el fons i la formaque comm'i'nen a la rialla. I a la tragèdiatot és profund 1 terrible.

Giraudoux juga, a l'hora còmica, amb totsels elements que té a mà. I, en primer ter-me, amb l'arqueologia, lEl tema s'ha posatde moda—de moda?—. Al Renaixement elspintors feien anar els apòstols vestits decortegiani,

Però ara s'aguditza. Giorgio de Ghiricopolsa un fons de bicicletes a una màscaraclàssica ; Azorim ens parla de Santa Teresadalt d'un automòbil amb un cablegrama ala mà; Bernard Shaav ens presenta un ca-valler de copalta parlant amb Joana d'Arc.

Però potser aquesta obra ens recorda—ohaudàcia ! —més que cap altra la novellad'Erskine, Vida privada d'Hellena de Trotia,deliciosament interpretada on un film perMaria Korda. La visió de la ciutat clàssicaés plena d'anacronismes (recordeu, més exa-gerats encara, els de Les tres edats de Bus-ter Keaton) que són una perpètua línia d'hi-laritat.

Tat plegat, el que ens colpeix més viva-ment de l'obra de Giraudoux és la frescor,la vida, e1 sentit actual de les coses. L'ar-queologia encarcara les coses i no ens deixaveure més que llur costat solemne. En últimterme-Azorín té raó—l'arqueologia és ene-miga de la sensació viva.,

«A. M. D. Gat - Els !Els escarafalls del pú-blic fan la millor publicitat a la versió dra-màtica de la novella que Ramón Pérez deAyala va firmar amb el pseudònim de Plo-tino Cuevas .a la seva lovenesa, tituladaA. M. D. G„ o la vida en els convents dejesuïtes. Fa pocs dies, Ramon Maria Ten-reiro protestava de l'expulsió de les ordresreligioses per tal com en el seu recer s'hiproduïen les ànimes més rebels de l'esquer

-neme. I citava els noms d'una sèrie d'a-pologetes de la llibertat educats en colle-gis religiosos. La disciplina rigidíssima d'al-gunes ordres provoca dues menes d'alum-nes extrems. O d'obedient a ultrança, o elrebel sense fronteres.

Psicològicament, la novella de Pérez deAyala s'anticipà als relats de forma auto-biogràfica sobre temes d'adolescència que

després ham estat posats de moda per les

introspeccians de Joyce, les confessionscíniques de Gide, el soliloqui de .la vida alseminari tal com ha estat temptada a Cas

-tella per Benjamín Jarnés i a Catalunyaper Joan Mínguez.

No coneixem la versió teatral que hamotivat els escàndols que la premsa res-senya. Possiblement, però, si com s'asse-gura, la versió és molt fidel al llenguatgede l'obra, la seva representació ha d'ésseruna mica difícil. A les novelles d'Ayala, hiha una estranya barreja de sublimitat igrolleria, de consciència i de crit, de pro-funditat i d'estridència. Hi ha, sovint, lo-

cucions, que si en el llibre — en un llibrerealista — són perfectament acceptables,són molt difícils de transportar al teatre.I àdhuc escenes senceres que por la seva

escabrositat són absolutament impresenta-bles.

L'obra ha estat utilitzada per la seculardivisió de transigències del país per áposar l'una rivalitat davant de l'altra. Aixòque com a negoci no està mal orientat, té

una colla d'inconvenients mirat des d'altrespunts de vista.

S'I L'APASSIO'NANT QUESTIO DEI.LICEU es resol a base d'una temporadade Marina, de Tosca i de Rigoletto, enscaldrà prosseguir la campanya començadaamb el pur estat d'ànim del que realitza,simplement, una obra de caritat.—D. P.

GQ lQ DD B OOPHILIPS 25 Ptas. mesCLARION 35 ,,PHILCO 35 ,,

etc. etc. etc. Rbla. Canaletas, 6

6, Rádío Canaletas, 6

Mossèn Cinto! ! !... Apa, ara ja ho saps.Refet del cop, a la meva memòria acu-

dien les paraules del banquet de l'Hoteld'Anglaterra : «,Es el moment precís queCatalunya tingui prova certa de quant l'ad-miro i estimo.»

Fa pocs dies Falla s'ha trobat a Barce-lona. Amb Frank Marcha!!, que és el con-

certista que més admira Fallaquan interpreta al piano No-ches en los jardines de España,ha passat llargues estones. Johe preguntat a l'autor de, l'ora

-tori _ de L'Atlàntida com era iquè 'tenia fet d'aquesta novaobra. Falla, parlant .amb el qualtot seguit se li pot comprovarfins on arriba la seva finor es-piritual, exempta en absolut desuperfluïtat, m'ha dit;:

—.Això và endavant i no tantcom jo voldria. .La passadagrip em va deixar gairebé sen-se forces. Vostè ja ho hauràpogut comprovar, ja que quanresponia a les seves cartes leshavia de dictar a la meva ger-mana Carme. Ara quasi emtrobo reïet. Em pregunta comserà L'Atlàntida? Què més vol-dria jo que reeixir una obradigna de Mossèn Cinto i del'espiritualitat de Cata^lunya!.,.

—Però L'Atlàntida és...—Un oratori dividit en tres

parts. Ho escric per a veus,cors i masses orquestrals. 1componc L'Atlàntida, no per es-trdnyer abraçades que moltesvegades de tan fartes que vo-len ésser ofeguen, sinó per do-nar prova palesa del meu agraï-ment a Catalunya. Un bonamic, el Degà del Collegi deNotaris de Barcelona, el senyorAntoni Par, em va posar enrelació amb els hereus de Mos

-en Cinto, E1 senyor Par va re-dactar i donar forma legal a uncontracte.

--Compon l'obra a Granada?—Sí, allà, tancat en la meva

caseta d'Antequeruela Alta i ro-dejat de jardins i impregnat per la frescorgemada que emana l'aigua t deixant detant en tant que vagui la vista per les fines-tres de la casa que cada una d'elles és fines-tra oberta a un paradís.

--L'oratori de L'Atlàntida, mestre Falla,el destina?,,.

—Quan enllesteixi .aquest oraltor com-pendrà que tan sols es pot donar •la pri-

mera audició a Barcelona, Per Catalunyael componc.

—Una avançada de com pensa dividir]'oratori.

—Tres parts... Hi ha l'incendi dels Pi-reneus... Un romanç de la reina Isabel laCatòlica, que he procurat que s'emmotllial més pur estil del segle xv.., IEl cord'Illes gregues.., 1 per final el descobrimentde l'Amèrica... En res no em vull separardel pensament de Mossèn Cinto...

1 aquestes són les impressions que m'ém-porto, Falla, tan complaent i pròdig perinterpretar les seves obres al piano, es tancahermèticament quan es tracta de donar-nosles primícies d'aquesta Atlàntida, L'anuncide la qual no reclama cops de bombo, carel nom de Falla és prou per a produir , ex-pectació solemnial en tots nosaltres.

**sEn la pausa d'un concert, trobo' En Gi-

bert. No em deixa badar boca.—Es inútil fer-li tocar en 1'o piano res

de L'Atlàntida. Jo sí que ho conec. IEl mesdarrer, tot venint de Bilbao a. Barcelona,per guanyar temps em vaig arribar a Gra-nada. Hi he sentit i escoltat!.., Es assom-brós ! •,. I està escrit en català, perquè ((DonManuel», no volent valer-se de traduccions,fa quatre anys que sap, parla i escriu elcatalà. Què m'en dius ?...

--Doncs, Gibert li vaig respondre—, queaixa sí que és un amic de Catalunya.

--Doncs què et pensaves, pastetes vadir lo Gibert començant ja a clavar-me elprimer escàndol d'aquesta temporada.

RAFAEL MORADAS

POSTAL DE DON JUAN. — La tradi-ció vol que per aquests dies tardorals les es-cenes revisquin el vell mite del Renaixe-ment. Don Juan fa ja cinc segles que apas-siona a la humanitat. Sens dubtenosaltressom la part més desgraciada perquè enstoca apassionar-slos (és un dir) per la pitjorde les estampes donl oanesques. Per la deJosé Zorrilla, 'Es curiosa la manca d'origi-nalitat de les empreses. Per què no s'in-tenta el Don Juan de Tirso, o de Molière?El mite de Don Juan es renovella cada dia.No fa pas un any que jo parlava aquí ma-teix del Don Juan eixit de la ploma sabo-rosa de Joseph Delteil. Potser però sense lacrosta de cursileria i facècia que envoltael Don Juan zorrillesc, l'èxit no fóra tanclar. D'alguna manera hauria d'explicar-se]'obstinació de les empreses—i del públic.

DON JUAN A CASA NOSTRA. —A misempre m'ha cridat l'atenció la manca d'in-terès que la figura literària de Don Juanha desvetllat a casa mostra. I no solamentdesinterès. La majoria de les paròdies delTenorio són fetes en aquest desgraciat bi-lingüisme humorístic (?) que caldria ban-dejar d'una manera definitiva. Es a dir, quea Catalunya viu solament la ridiculitzacióde 'Don Juan.

I que no se'm digui que es tracta d'unmite específicament espanyol. Farinelli elreclama per a Itàlia; Mozart el germanit-za; Moliére Ii dóna esprit de França.

1 en últim terme, una de les figures mésfortes i més apassionants de les nostres lle-gendes, el Comte Arnau, no presenta, devegades, característiques donjoanesques?

Per què, doncs, aquesta obstinada oposi-ció al vell mite?

LA 2'AttSICA

Falla i "L'Atlàntida"

Manuel de Falla, per Picasso

que una guitarra desafinada, tot commogutva dir aquestes paraules textuals

—Molt, però molt, porta fet per mi aques-ta Catalunya, i hora és ja que en ellafongui el meu agraïment. Si vosaltres elscatalans us comporteu amb mi amb tolamor i noblesa, bé tinc de correspondreamb explosió d'agraïment i amb quant demi pugui sortir. IEs e1 moment precís queCatalunya tingui prova certa de quant l' ad-miro i estimo.

La cosa no va quedar pas aquí aturada.Un dia rebo una carta datada a Granadai per més senyes a Antequeruela Alta, car-rer on viu Falla, i en ella se'm demanavauna gramática catalana i uns detalls quefeien referència a Mossèn Cinto Verdaguer.Més tard, una .altra carta del compositorm'arribava de París. I als pocs dies, unanova missiva de Londres. Una i altra deienque procurés informar-me de qui eren elshereus de Mossèn Cinto. 1 en les dues car

-tes se'm parlava de L'Atlàntida.Farà cosa d'un any i en el despatx del

bon amic Marian Roca, vaig trobar iEnJoan Gibert, Permeteu que amb tots elshonors us el presenti. Els íntims motegenafablement En Gibert per «El Cònsol d'EnFallar, i com que és tortosí, el nomenem((lo Gibert». Aquest home viatja gran partde l'any. En Gibert té d'anar a Orense:doncs de tornada i per fer drecera a Bar-celona i com si li vingués de pas, s'arribaa Antequeruela Alta, o sigui a Granada.Que lo Gibert se'n va pels seus negocisa Canàries i Falla (a qui En Gibert es guar-darà d'anomenar-lo així, ja que sempresentireu que 1i diu ((Don Manuel))) és ala Polinèsia dirigint un concert? Doncscom que és evident que per 'En Gibert lalínia recta més curta entre dos punts ésla corba, el senyor Cònsol d'IEn Falla, comqui aprofita dues festes seguides, s'arribaa aquelles terres a pendre café amb el seuamic i de passada li regala sis corbates.

Aquest «Cònsol fallesc» em consta posi-tivament que m'aprecia molt. Se li cor-

M ' ò clava cada es-

FEU FER ELS VOSTRES GRAVATS EN LA

Unió de FotogravadorsCasanova, 160-162 : Telèfon 7740'

respon, v1 apiana, per emcàndol que em deixa nou. El que vaigrebre ,aquella tarda en el despatx d'EnMarian Roca va ésser sorollossíssim. B R I C S---No us entereu de res, ni mai sabeures de res. Quins periodistes !--cridava lo .Abric reclam . ....a 45 pessetesGibert.

- 4Perb, què passa? Què he fet, míser Abric xeviot novetat .. » 90 »de mi?...—inquiria jo tot tremolós.

Abric xeviot extra . » t25—No saps res i ets com sempre un pas-

tetes. Saps d'on vinc, d'on surto ara?... Abric Austràlia superior. » 15o eNo?... Doncs torno d'Olot, i com que tenia

Abxic esport folro ^amusa » i75 »d'arribar-me de pressa i corronts a Palamós,he pensat que el camí més curt era el La millor col'lecció d'abrics fetsd'arribar-se a Gañada a veure ((Don Ma- com els a midanueb . Saps qué està fent ?... No t'ho vulldir, perquè ho posaries en el diari, i com F V E N I l S V IDA lque en casos semblants la teva indiscrecióprofessional és provada, m'ho callo... Peròja t es diré... No ho xerris... Jurat, ve- 7 ^ plaça Unlsersítat, 7ritat?.., Doncs Falla està fent un oratoriaue es diu L'Atlàntida ! ! I que és la de

AFDAASSUMPTES FISCALS J ADMINISTRATIUS

ww

Page 6: El cens dels Enailianos. - ddd.uab.cat · el fet que els Emilianos creien que la Re-Joap March pública era un règim que els permetria ampliar el negoci i reemplaçar els homes més

sao p ger cfosc i confortable de la seva casa de Munic,

qla Política, dels Pobles, de 1'Ecanomia, t

interessat a franquejar el secret del destí neix la Història.del món. Una prova d'aquest treball con- Un altre dia entrarà en el marc de lestinuat per morfologitzar la història del cultures del luxe i la riquesa, el poble rosmón des de l'origen més desconegut al del Nord. I la cultura fàustica d'Occidentfutur més problemàtic, és aquest llibre re- pujarà pels víkings de l'esperit, de la sang.cent, Der Mensch und die Technik. Beitrag I després dels experiments, proves, desco-zu liner Philosophie des Lebens, München,1931 (L'Home i la Técnica. Contribució a r ,r. una Filosofia de la vida). Spengler no pres-cindeix, en aquest llibre, de les seves finies dde visió tota] ; ,però concreta. L'autor deLa decadència d'Occident té ja l'experièn-cia del lector sense visió de conjunt, que;perdut, no entón; i de] lector que no éscapaç de llegir, però sí de citar. D'ací uncapítol—capítol o reflex ?—de la seva obraen poques planes; una cartilla o breviari 1'ad'idees spenglerianes.

«La Técnica és la tàctica de tota la vida» r 'sdiu Spengler justificant el subtítol. Mitjans, tprocediments de L'home, de l'instrument i q x" ^.de la màquiha, en lluita interior per a

rv<

arribar a una conclusió—aquelcom aca-bat—, són, a la fi, tan importants com lavida mateixa. D'aquesta vida, que, no ésmés que una altra lluita cruel i inexorablede l'home amb el món que li fou donat,,

No hi ha cap home, no hi ha un sim-plex ; hi ha homes d'un temps, d'un lloc _d'una raça. No hi ha cap 'home bo perNatura: ini darwinisme, ni Rousseau. L'ho-me és puna fera, «un animal de presa». Lavida de ]'home !ha començat amb activitat )i ha acabat amb fets : la necessitat haproduït els seus moviments que l'han tetcórrer darrera alguna cosa de necessarí.Aquesta és la seva diferència amb els ani- Oswald Spenglermals que mengen piantes. IEl seu pensarl'ha fet desbordar l'instint i cainvrar ',lainalterable tècnica de les bèsties. Aquesta brimemts, invents, ens trobarem amb les

ests,és la seva diferència amb els animals d màquines

es mans són esclaves. Els inventors iprea.

La mà .Heus ací l'explicació de tot. els empresaris han vençut les mans. Resno hi ha al món que no sigui mecanitzat

L'home té mans. I si té mans, tindrà ar-I la mà s'aixeca, o em què no es pensi per a una mecanitza-

mes, tindrà eines. quetoca i fa. Del «pensar dels ulls, al «pensar ció futura.

IEl verí de la màquina, i la lluita perdie 1a mà)), és a dir alliberar-se de l'ins-

1a persoinahtat, i les derivacions econòmi-tint i començar el treball. I l'home crearà

sap que hi ha mitjà i fi, i que haperquéques de la guerra, i la traïció dei maqui -

d'oposar quelcom .a la Natura, i l'home msme a la cultura fàustica que ei guar-dava com a secret d'artífex, són senyals

oposarà l'Art a la Natura que és i serésempre més forta. (..La lluita amb la Na- de decadència. Les mans s'ajunten per a

tuca és sense esperances... e.) enfonsar-ho tot.Tragèdia, la de la Humanitat. Amarg

També passarà l'època «de la mà ar-hala delsmala„ com assat ulls que pessimisme, el del moment. IEs que la 1èc-

esbrinaven erills. Tota la vida esdevé s e- roca ens ha enganyat? La utilitat ha fugit

dentària. L'home necessita una «actuació a refugiar-se en la Poesia?Oswald Spengler colpeja amb el seu puny

vers la diversitat. Iels homes parlaran,i l'objecte del seu parlas serà «d'empresa)). tancat una mica la taula: «L'optimisme

Per tot i de tot, i així de 1a Voluntat ani• és covardia... Ningú no té dret a desertar...

rem pujant cap al Poder. No hi ha altre camí...»Iaixí ens sembla veure Oswald Spen-

Un dia la mà ja no pensarà més, i des glcr cavalcant dubtós en el fil que uneixd'ara la reparació del cap i de la mà co- aquells dos contradictoris principis : «L'es-mençada, i tot el que després vindrà, serà forç peo plaer de Pesforç» i «defugiu l'es-antinatural i artístic és a dir «((Cultura». forrç pur, l'esforç inútil ; e11 us portarà un-Tot s'orgainitza : els que manen i els que

defectiblement a la melangia».obeeixen, els forts iels dèbils, en el tre-ball, en la vida. I les antigues lluites ami- CARLxs M. CLAVERIA

S erra Hunter: "Sócrates'.'

la Fundació Bernat Metge. Cal fer ex-cepció d'uns migrats paràgrafs que li con-sagrà Aristòtil. Altramont, Xenotont i elsprimers diàlegs de Plató es troben ja al'abast del Iector català.

No anem pas ara a resumir les 57 pà-gines en les quals Serra Hunter ha volgutcondensar el més essencial del pensamentde l'inventor de la maièutica, que era l'artde fer parir els esperits. L'autor ha portata cap la seva tasca prou bé perquè en

condensar un tema tan vast en un espaitan restringit hagi assolit un resultat proudens perquè ja no sigui possible compri-mir-lo més.

Restringim-nos doncs a una mena detaula de matèries, i encara redactada ambcerta llibertat, .que vol dir clivellada de lla-cunes.

Després d'una crítica dels textos prece-dida d'una curta biografia del filòsof, l'au-

z

tor ataca l'assumpte començant pel comen- Fllllllplllllillillllllllllllmlllllllllllllllllillllllh'.

ESPECIALITAT

' EN LA MIDA

Jaume I, 11Telèf. 11655

La màquina d'escriure de qualitat

CASA ORBISF. FERRER AYMARGlaris, 5 : Telèfon 19763

BARCELONA

. , I,)

LE/ LLETRESUN POETA CATOLIC EL DARRER LLIBRE DE SPENGLER

1 la Tècnica» POSTAL D'AGUSTI IESCLASANS.—■

què ehel

veu la gent quan va pel carrer per-M.LòpezPîcõH<L'llOmetéunamirada sense 1ob'ectetan-O^^p

0 ld Son 1 ontinua des del tons mals s'emmar uen dintre de l'Estat, de ;:,,^ r', m ; m , „„ti ais „11^ ^lavar^ Pn la

VARIETATS

Carles Riba, en inaugurar tax ttivamentl'homenatge que Catalunya ofrena a JosepMaria López-Picó amb motiu de] vint-: -cinqué opuscle de la seva obra lírica, as-senyala com a fita inicial en què pren ((di-buix precís» Irla seva més autèntica poesia»el volum assenyalat amb el amúmero VI :L'Ofrena. Si per cas una notòria evolucióestilística no ho aconsellés hi hauria, almeu entendre, un signe molt evident pera precisar, en 1'Op. VI, els inicis de lalírica de Josep Maria López-Picó tal comella ens és arribada, a la maduresa : lapresència de Déu. La presència de Déuen el sentit en què després perdura al llargde tota la producció del poeta.

Cal que la lírica de Lòpez-Picó superila inicial etapa decorativista a la francesa(Ops. I-1V) i arribi, passant per la duralliçó de sobrietat que marca Epagrammata(Op. V), a una normalitat expressiva queno farà més que arnnar-se en el futur.

L'etapa que precedeix a L'Ofrena és re-marcable per la seva laïcitat. (Utilitzo .l'An-tologia com a text.) Aires de mundanitati galania, en un lirisme sensitivista. Quanalguna vegada el poeta dóna um caient re-ligiós als seus rims (Op. IV :.De la nostra

fe), l'actitud del seu esperit vacilla entreuna xiroia banalitat i una afirmació delssentits damunt la terra (Antol., pp. 57-60).

En arribar al sisé opuscle comencem atrobar signes de l'actitud definitiva del poetadavant de Déu. Ei poeta s'enfronta ambla Divinitat com allò que és absolutamentminso i miserable davant d'allò que és in-finitament terrible i poderós. De vegadesl'actitud pren caires de terror (talment l'e-pilèpsia mística dels negres d'AUeluia).. Devegades, amb menys freqü&ncia, una beataserenitat dolcfssima. En general, però, l'ac-titud típica és la de ]'estupefacció de l'homedavant de Déu.

Precisat això queda desvirtuada qualse-vol afirmació què faci referència al misti-cisme lòpezpiconià; No. Misticisme és unaaspiració de Déu per via d'amor fins arribara posseir-lo. El misticisme és un fenomend'una extraordinària complexitat. Es elfruit d'una ambició de la voluntat iinfla-mada que cerca Déu superant jerarquiesde l'esperit. L'ànima mística esdevé hip-notitzada pel Suprem Amor. I 'totes leseclosions literàries que provoca aquest estatpertanyen a una categoria diversa. Vistosamb ulls d'avui, els textos dels místics do-men la sensació de textos d'escriptura auto-màtica, exactament iguals—quant a cons-ciència—que els dels poetes sobrerealistesde darrera hora. Jo recordo la impressió vi-víssima que em produí un text de SaintJoan de la Creu del qual es desprèn lainconsciència de •l'esperit durant la sevaredacció : «Y si en algo errase por no en-tenderlo bien, no es mi intención apartarmedel sano sentimiento y doctrina de la SantaMadre Iglesia Católica» (Subida al MonteCarmelo). D'altra banda, és freqüent en elsmístics la presència de temes grats alssobrerealistes. Per exemple, la sang, «Jotinc ]a memòria plana de sang», diu enuna frase reveladora i estranya Santa Ca-terina de Siena.

L'actitud de Josep Maria López-Picó nopot incloure's en el turbulent corrent delmisticisme. Es feta de senzillesa i de da-redat. Més que la comunió amb la SupremaMajestat, la seva posició és la de l'ado-rador rendit. Més que la hipnosi, l'anorrea-ment davant Déu. Déu és ací l'espectaclel'espectacle resplendent i sublim de la sevaPresència exacta (p. 245) o bé la de laseva ]luminosa Cort

L'harmonia dels àngels concertada.(Epitalami.)

Enfront d'aquesta superior magnif cèmcia

' 1 I I""^ 1a

? 1

`a

a^ t

15

aAfi^ Y `^„

s; w

4µrr ^ tYm s^^.. . fit'

Mes Vós, Senyor, animareu la màque ens faisonés i ens conduís alhorai quan toquem la màsabrem de la tenebra eixir enfora.

(Ant., p. 530.)

Aquesta atribució providencial de Déupren de vegades matisos de pura delíciapoètica. Recordem aquell fragment del'op. XII:

...l'home que crida: —Més que jo, ningd!—l'aire ferit vessant de l'escomesaun glo5 de llum en davassall que lluu.

Cansat del vol, retorna l'enyorançaal cor de l'home que desitja el bla.I Déu somriu ; i és ell qui humiliant-seacosta el món a l'home amb una mà.

(Ant., p. 148.)

Aquesta darrera posició no exclou unj enchant d'humorisme semblant al que Ma-nuel de Montoliu remarcava en la llegendade Sant Francesc. Hi ha molta doctrinafranciscana en l'obra de López-Picó. Aques-ta flonja, suavíssima fraternitat amb elsarbres; els ocells i els objectes és viva onel poeta. La mateixa alegria de cantar esfranciscana en el poeta que invoca el Po-verello amb aquestes paraules

Canto Francesc qui de l'amor sabial'amor que s'acompanya de cançonsi, per cantar amb bona .companyia,es Jeia un violí de dos bastons.

Però més que framciscanisme--o caritat—hi ha en els darrers llibres del poeta una

persistència em el tema que hem remarcatabans. Recordem Invocació secular, on la

Divinitat agafa davant del poeta empetititunes proporcions còsmiques!

Hi ha un epigrama—a Carnet de ruta—que no ha estat incorporat a l'Antologia.I és una llàstima parqué a mi sempre m'hasemblat revelador de I'èstat d'esperit delpoeta davant de Déu. Jo he cregut trobar

-ne la font en un text de les Confessions

de Sant Agustí (Llib. 1, Cap. VI) que diu«Permeteu, Senyor, que, no obstant ésser

jo pols i cendra, parli davant la vostramisericòrdia. Permeteu-me de parlar, Se-nyor, car a la vostra misericòrdia parlo 1

no als homes que farien burla i es riuriende mi. I si de cas riguéssiu. Vós també esticsegur que ho convertiríeu en profit meutornant a tenir misericòrdia de mi.» Elpoeta anima magnfficament aquest passatgeen la Jaculatòria a la ironia de Déu

Jo fràgil, esquifida criatura,i Tu l'animador de la Natura,vergonya cará a cara amb l'Estupor.Per què no rius de veure'm nu, Senyor,

que la rialla em fes de vestidura?

GUILLEM DIAZ PLAJA

Després d'haver -nos ofert el substancialvolum Filosofia i Cultura, que comentàremaquí mateix, el professar Serra Hunter ensha ofert un opuscle sabre Sócrates (i),opuscle que inaugura una colleoció tituladaEls clàssics de la filosofia.

Difícilment podria trobar-se un títol mésadequat per iniciar una collecció que sem-bla destinada a interesar el gros públic enles qüestions filosòfiques, presentant ellbreus monografies les característiques to

-namentals dels grans pensadors de tots elstemps.

La filosofia de Sócrates és exclusivamentuna ètica. Com deia Ciceró i recorda elnostre autor, Sócrates féu davallar la -filo-sofia del cel, on la tenien confiscada elsseus antecessors, per installar-la a frec deterra. Això no volia dir sinó que les es-peculacions còsmiques que Sòorates teniaper inútils i vanes i en les quals s'havienesmerçat els pensadors fins aleshores, ellvenia a substituir-les per les qüestions mo-rals, pels problemes pràctics, que són elsque únicament interessen vitalment a l'ho-me. Per això dèiem que començar per Sò-crates és un bon debut per tal com les

qüestions morals ens afecten de tan a propque sembla que ningú no pot sentir-se in-diferent enfront d'elles. Sòorates, com ensexplica aquest llibret, féu de les qüestionsmorals la seva preocupació exclusiva i eslliurà a 11ur examen amb un apassionamenti ensems amb un bon sentit planer, queel seu pensament resulta una excellent pro-

pedéutica per iniciar-sea la filosofia en ge-neral.

Per altra banda, el lector català es trobaexcellemtment dotat per portar a cap aquest

estudi d'una manera satisfactòria. Tots elstextos que es refereixen directament a Sò-crates han estat ja publicats en català per

çament, és a dir pel problema crftic i pelproblema metodològic. Sócrates, en fer galadr. la seva ignorància, en realitat funda elproblema del coneixement, ja que l'homeque va dient que no sap res em realitat diu

que sap en què consisteix el saber. Tothoms'ha aturat massa en l'aspecte negatiu dela ironia de Sòcrates sense veure prou l'e-

norme positivitat que encloïa.Un cop analitzat el mètode en els seus

dos moments típics, que són inducció i de-finició, és a dir, recerca i delimitació deldenominador comú a una família d'idees,l'autor entra a la part veritablement cen-tral 'del pensament socràtic en el capítoltitulat : La doctrina moral.

La moral és una ciència, és a dir quehom esdevé bo aprenent a ésser-ho. E1 vici

és una ignorància. E.1 mal és per definicióel que no convé, i ningú, doncs, no el tavoluntàriament. Un optimisme moral és e.que ens ofereix Sócrates, apuntalat en unadialèctica molt cenyida.

Encara que restringit el domini moral,el professor Serra Hunter fa veure les .pers-

pectives metafísiques que obre el pensamentsocràtic, l'alba del platonisme, e1 sol nai-xent de la gran efervescència de la meta-física que l'home que creia haver-la des-terrada justament anunciava!

Finalment no podia faltar el relat de lamort del filòsof. iEpisodi verídic impregnatde patetisme que consagra noblement lavida del filòsof que per la ploma de Platódeia que 1a vida del filòsof no era sinó unapreparació a la mort.

J. PALAU

(t) Gràfiques Darius Ra^hola, Girona.

:UIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIe%

n 'u el dolorle ronyons

perquedissol]

Íácid úric

e,ne aamrr,.d!resuban obBngura amótUP000NA6enroreels rasos en Qur rsrdind!ca .

6E o01MGun ^C

Ca,edrélte d. le Pe<ulimd. d. s .W.

OR JIC INDICADOROELS LLOCS A CNT

Es LOCALISAEL REUMA

el poeta es sent miserable i mesquí, enuna perpètua atenció fervorosa. Cerca decompendre en la contemplació. Sembla com

nsi sentís la veu de Sant Agustí : «Ger-mas, mirem d'entendre i voli el nostreenteniment en tant que ens sigui possible;i quan no poguéssim aleshores creiem.»

,, ' esta escrutació de la Divinitat el porta

Lòpez-Picó

a la consciéncia de la seva inferioritat. Desde] primer moment :

I així com sóc al teu davant tot nu.

(Ant., p. toz.)

I en una altra actitud molt semblant

t Creacions de perfumeriaselecta per a cavaller

i

.I

aigua de Colònia-talc- loció-massatge - extracte -fixador-brillantina - xampú -pòlvors-rhum quina-sabons bany,to-cador 1 afaitar-crema de sabó

L'ESCRIPTOR I ELS ESTIMULS. —Bernard Grasset, l'escriptor-editor, ha pu-blicat a Les Nouvelles littéraires un violen-tíssim article contra el Premi Goncourt i,en general, contra els premis literaris queprovoquen una publicitat excessiva i, perconseqüència, un bluff pertorbador, detugint

el veritable sentit, de purarecompensa,d'aquestes institucions. Aquest article--queha provocat una viva polèmica--posa da-

mumt la taula una coila de femes d'in-terès. !E1 tema del mecenatge. IEl de lanecessitat que aquest mecenatge no puguicaure mai en la categoria d'almoina os-tentosa. L'angúnia que produeix la mateixa

necessitat de la seva existència. La possi-bilitat de fer oficial—estatal—el mecenatge.La qüestió de l'estímul a l'escriptor. L'es-criptor viu—més o menys metalóricament—'dins una torre de von . Té notícies moltvagues o molt parcials del ressò que pro-voca la seva obra. A Catalunya hi ha una

manca de generositat arreu—i en aquestterreny sobretot—. No hi ha muntada unasèrie de premis a la manera de França;o d'en• oratjaments amics—el banquet, lacompanyia de confrares com al Madrid dePombo o al Milà de Bagutta. L'escriptorha de treballar d'una manera resignada iheroica, en un medi on hi ha encara moltescoses per fer. Coses que ja haurien d'estarfetes sense esperar cap pressupost ni cap

mecenes. Perquè pervenen d'un esperit de

convivència que na es compra ni es ven.

REVISIO DE FI'PES. — Heus ací, però,que l'operari s'atura cercant respir. Som a

la vinticinquena fita. Hi ha una atenció con-centrada de silencis. El poeta presenta, ar-quitecturada en un conjunt, la seva obra,Dos homes li fan costat : Carles Riba iAgustí Esclasans. Caldrà que les plomes ]i-teràries vibrin en la lloança d'aquest Pri-mer Repòs.

Caldrà també, però, que aquest respir enel camí tingui tot Catalunya per compa-nyia.

Jo commina a tots els homes sensiblesperquè facin un cercle d'homenatge a l'en-torn del poeta Josep Maria Lòpez-Picó. Laseva Antologia lírica (Domènech i Altés,editors) clou l'hora de la joventut i centra

]'obra de la maduresa del nostre poeta. Galque aquest llibre vagi a totes les mans. Coma homenatge. Com a aliment poètic. Si mésno com un bell negoci de bibhbfll. Si mésno com un deure de català. — D. P.

Page 7: El cens dels Enailianos. - ddd.uab.cat · el fet que els Emilianos creien que la Re-Joap March pública era un règim que els permetria ampliar el negoci i reemplaçar els homes més

Vendes

d'art

de

selecció

Obres

escollides

garantides

c^

D'ARTObres dels grans mestres de la pinturaEspanyola, Francesa, Holandesa, Ita-

liana, dels segles XV, XVI, XVII

Obres franceses del XIX

Pintura catalana del XIX i XX(VAYREDA, MARTf ALSINA, URGELL, BERGA, ARMET,RIGALT, MORAGAS, ARRAÜT, CUSACHS, RIVERA, etc.)

EXPOSICIÓ: Díssabfe, día 14, a dimarts, 17SUBHASTA: Dies 17, 18, 19 i 20 novembre, 6 4arda

SALA PARES BARCELONA

¡vllR4^R

LE/ ART/ - DI/CO/UN ALTRE CONCURS LES CASES DE L' ESQUERRISME

El segell de la GeneralitatUn problema concret DIfCOICinema sonor i jazzdifícil. I és que tal error o barroeria que

en el dibuix d'illustració o de coilecció sóndefectes nimis, en el dibuix bibliografistaesdevenen heretgies inapellablement con-demnables. No hi ha cap art- tan tocat iposat com l'art del Llibre, com e dibuixestrictament bibliogràfic. La bibliograna téunes lleis molt rigorosament primmirades,terriblement exigents, les quals no es poden

de cap manera infringir ; demés de les lleisdel bon gust, que en l'art del llibre sónd'una notorietat que fa feredat, hi ha leslleis convencionals de l'ofici artístic i delpropi ofici tipogràfic, lleis aquestes darreresque al profà li arribaran a semblar manià-tiques, però que són tan experimentadescom les lleis de ]'estàtica i de la mecànicaon arquitectura, lleis que són necessàriesde tota necessitat. Per afegidura, aquestconcurs estava també subjecte a les lleisde l'heràldica, les quals no són pas menysexigents que les susdites, i més intolerants.

Posats a fallar amb un codi tan meticulósi rigorós, no és d'estranyar qué el fall hagidecebut molts concursants que de bona teoreien que llur respectiu dibuix era el mésadient perquè era bell i ben executat. Noés estrany que el fall hagi provocat pro-testes i invectives: els jurats ens en sen-tirem de tots colors. Això ja és corrent entots els concursos: els concursants acceptenimplícitament el fall del Jurat pel sol fetde pendre part al concurs; però, en aca-bat, sols els que han sortit guanyadors

—potser només el que guanya el primer premi—mantenen amb la més enèrgica constàn-cia la confiança en el Jurat.

D'aquest concurs, que fou bo des demolts punts de vista, se'n tragué la con-vicció que encara hauria pogut ésser millorsi les arts del llibre no es trobessin a .Ca-talunya tan negligides i àdhuc menysprea-des com es troben—si no haguessin dege-nerat en comparació a aquell petit movi-meutt que presidiren els Pellicer, els Ca-mibell, els Pascó i els Triadó.—Fou un banavís.—L'escoltarem... ?

JOAN SACS

Amb el títol Una possible revolució, el se- vestits icridarien injustícia! i profetitza -nyor C. S. ha escrit, a "les pàgines de La cien la fi imminent de ]'ordre social. PeròPublicitat, un comentari àgil, l'agilitat del no tindrien raó.qual, tant com .la C. i la S., revelen la Crec que la iniciativa de C. S. que acabopersonalitat de l'autor. Aquest parla d'un de glossar ha d'ésser recollida. Es un as-problema concret d'aesquerrisme pràctic»— peste d'aquesta revolució necessària queperquè resulta que també a l'esquerra hi 1 diem : convertir el sentiment esquerrista enha problemes cona'ets, queno són els famosos «proble-

rmes concrets» de les dretes,però que són les qüestionspràctiques que 1'esquerris- i.me haurà de resoldre, en fa-vor del poble, durant el seu

tgovern, si no vol que, quan"aquest s'acabi, hagi de sen-

]-

itir-se dir que ha fracassat ven allò que havia de fer ique no ha sabut convertir ^. l sen actes i coses els seus pro-pòsits i sentiments.

C. 'S, planteja un cas d'es- t

querrisme pràctic, que inte- iressa vivament, per dos cos- 4

tats, .les classes populars iobreres. Es el problema de ula regulació de l'habitació.Hi ha a Barcelona molts depisos per 'llogar . Per qué?'Perquè han estat edificades "

3r

^^!

últimament innombrables ca-ses noves. 'Els pisos vells es ^`ódeslloguen.Sobren pisos."L'edificació s'haumà d'aturar,i cls obrers del ram de laconstrucció passaran als ren-gles dels sense feina. Un taspecte de la qüestió.

Pero, per altra banda, síla quantitat de pisos lloga-bles i per llogar és tan gros-sa, no és perqué l'Ajunta-ment no intervé prou acti- ^x "vament en la inspecció de les

^^habitacions? Si ho fes, tro- tbaria al districte cinquè, alsvoltants de Santa Caterinai a molts llocs de la ciutat, Cases inhabitables de la Barcelona vellauna quantitat de cases ve-lles, 'llòbregues, brutes, podrides de dalta baix, que, a desgrat d'ésser moralmenti físicament inhabitables, continuen habi-tades sota la protecció, si no dels regla-ments, almenys de la indiferèincia munici-pal. Aquestes cases ham rendit quantitatsimportantíssimes als propietaris, des del diaque foren construïdes. Aquests propietaris,si l'Ajuntament, prévia inspecció sanitàriai técnica, decretés que llurs cases són inha-bitables,probablement e s'esquinçarien els

r

IIIJI'`+'''Ij'''I`'III r11) a y^ dy

EZs segells distingits en el concurs, dels quals són autors respecUvamentJoaquim Navas Mateu (premi), Joaquim Navas Mateu, Ricard Becquer,

Fermi Tubau i Màrius Gifreda (accèssits)

Dos concursos• i sis o vuit sentades delJurat qualificador calgueren per a decidirquins dels artistes concursants eren els gua-nyadors. Es que no hi deu haver res detan difícil com fallar un concurs de di-buixos bibliogràfics.—E1 dibuix per a un se-gell bé es deu poder considerar com a di-buix bibliogràfic.—I a Catalunya, en qual

-sevulla altre lloc d'Espanya, aixa encara ha

d'ésser feina més àrdua. Per què? Doncsperquè en aquestes terres no hi ha tradicióbibliogràfica. Un temps aquesta tradicióexistí : cap allà els primers anys de la im-premta. Però, encara, aquella tradició erasense caràcter nacional, era la tradició con-tro-europea. Després, molt tardanament,molt recentment, en ple segle xtx, sem-blava que, dintre aquella vaga i dilatada -tradició, Catalunya anava a despenjar-seamb una personalitat bibliografista, tipo-grafista almenys. Però no : allò fou un si-mulacre, un bon simulacre que engendràalgunes cases editorials d'empenta i les en-riquí. Aviat tornà el marasme i aquelleseditorials es deixaren perdre els mercatsultramarins i fins el peninsular. I, alesho-res, en encetar el segle xtx, una revifallade l'esperit bibliografista produí e1 més in-teressant moviment tipografista, bibliogra-fista i àdhuc bibliofilista de la nostra terra.Fou per obra i gràcia dels J. Li. Pellicer,Canibell, Riquer, Oliva de Vilanova, Tria-d , Pascó i d'altres que em doc descuidar.I a aquests succeïren els Fr. Labarta, Vila-Arrufat, d'Ivori, Marlet, Obiols, Ricart zd'altres que es troben entre ells concursantsde l'hora present. Aquest darrer movimentSÍ que té alguna coseta de gesta bibliogra-fista. Però amb el ben entès que quasi totsaquests noms són noms de pintors posatsocasionalment a la feiina bibliogràfica, auto-didactes i decoradors de tot el ,que siguidecorable, amb excepció del llibre i els seusderivats. Triadó, Pascó i Riquer, que erenmés bibliografistes que res més, fan ex-cepció.

També podríem fer una excepció de pursbibliografistes en favor de Ricart, Oliva,Labarta, Obiols i Marlet. Però, de totesmaneres, aquests més destacats bibliogra-fistes eren en gran part absents del concursobert per a premiar un segell per a la Ge-neralitat. Entre els premiats dominaven elsartistes : cartellistes, escenògrafs, ebenistes,pintors, impressors, arquitectes, callígrafs,etcètera, els quals tiraren ocasionalment alconcurs com aquell excursionista, h, me deciutat, que per desentumir-se o per raó desimple joc es decideix .a tirar pedres a l'es-tany, al davall de l'estimbat o al llarg delcamp aplanat com la pista d'un estadi,

Molts .artistes i de molt bans ; però nodel tot o gens bibliografistes, mal preparatso completament desorientats. Ells i un mi-ler d'aficionats trameteren un gavadal deprojectes. IIi havia molts dibuixos bonics,destres, enginyosos, decoratius—tot el quevulgueu d'agradós i enciser—. Però erencomptadíssims els que servien per a segelld'un 'Estat constituït. També m'hi havia queservien per a segell de 1a Generalitat, peròque un defecte petit, de vegades lleu, elsfeia rebutjables: les lletres eren mal com

-postes, o mal dibuixades, o excessivamenta la moda d'avui dia i ja no de demà.D'altres n'hi havia que semblaven del totperfectes en la grandària del dibuix origi-nal, però que es trobaven mal calculats p ra La reducció. D'altres estaven bé àdhucper a la reducció, però un simbolisme o unallegorisme inadequat o massa xerraire elsfeia inacceptables. Hi na' ia, en fi, nom-brosos inconvenients, sovint petites ipcon-veniéncies, que feien el fall compromès i

4t COR

BATES NOVETATS

INARR66A

ENGRANS

' Jaume 1, 11

Telèf. .11655

MOBILIARI D'ART

BUSQUETSDecorador, mestre ebcaísta 1 tapís-la. Objectes d'art f de fantasía per

a obsequis. Salce d'Ez-po$ícions de Belles Arts.

luseif la (irlcta, !b. Telèlan IOIMBARCELONA

Agència exclusiva per a la venda de

MIRADOR

Societat General Espanyola de llibreria

Barbarà,16 Telèfon 17218

solució pràctica esquerrista. En tota menad'amor, el sentiment tot sol no produeixres, si no va acompanyat del posar-se a lafeina, amb esforç i amb coneixements,

No seriem pas els primers al món que,en nom de la higiene i de la dignitat hu-mana, condemnéssim les cases inhabitablesa restar inhabitades, amb prohibició de llo-gar-les. Aquesf principi, admès a tot arreu,és dut a la pràctica a quasi tot arreu.

A Anglaterra, fa desenes d'anys que laiinspecció de les habitacions està en pràc-tica, i amb ella, la seva conseqüència civi-litzada : és adir, la destrucció "de les casesinhabitables, i dels carrerons que formen(clearance o f slums). I és natural que unpaís que ha fet de la democràcia pràcticala base del seu govenn, s'hagi preocupatde fer viure els ciutadans com a homes,i no com a simples vots, sense cos, o ambun cos ultratjat. Democràcia pràctica, es-sencialment estabilitzadora, i no utopia hu-manitària és el que vol que les cases indig-nes d'un ciutadà no siguin ocupades perun ciutadà . No a la Rússia soviètica, situóa un pafs monàrquic, a Holanda, a Ams-terdam, he vist penjats als portals de certescases rònegues del ghetto—barri baix de laJueri,a—uin cartells que deien, si fa no fa«Casa inapta per a l'habitació. Es prohibitd'haibitar-hi.» I la casa era buida, la portatancada, i els lloguers d'ella deixaven d'a-fluir a les mans del jueu superior (o delcristià) que l'havia tingut llogada als jueusinferiors fins el dia que el cartellet foupenjat.

Condemnar un petit tant per cent de ca-ses vergonyoses no és pas atacar els fona

-ments del dret de la Propietat (urbana)perquè no em crec que aquest dret consis-teixi en el d'oferir als homes un cau enlloc d'unahabitació com cal. A més, elcàstig del mal propietari seria, amb el quediem, a benefici del propietari modern, queedificant noves cases dóna feina al ram dela construcció i ofereix habitacions mo-dernes al pobre estadant, digne de tots elsrespectes.

Al fons, no es tracta més què d'activarel procés eliminatori que la Providència ila Naturalesa apliquen a les cases—es tractad'allò que se'n diu « mobilitzar les escales».Les cases són • una propietat caduca pernaturalesa ; les cases dels propietaris vi-sigòtics ja no són utilitzades, porqué noexisteixen. Però les dels gòtics sense visiencara vam rajant el rajolí de la renda.No és això abusiu? Homes del segle xxviuen encara en cases del segle xv no res-taurades!, amb un confort medieval, ambuna higiene vella de cinc segles, pagadesperò amb bona moneda d'avui dia, 1 el

I mateix passa amb cases dels segles poste-riors, fins al xvnt i xtx ; cases que ja hau-rien d'haver entrat al repòs eteen de l'ar-queologia, però que romanen ert ús, i pro-dueixen rendes inacabables. Fer entrar lescases massa velles a l'arqueologia, si homereixen, o sotmetre-les a un enderroc me-tòdic, aquesta és l'activació del procés eli-minatori de les habitacions, que demanenla higiene, la dignitat social i la conve-niència del ram de la construcció.

Enderroquem cent cases velles i els pisosdesllogats de cent cases noves s'alliberarandel paper blanc. Cent cases noves que eslloguen, volen dir cent cases més' que escomencen : arquitectes, contractistes, palo-tés, manobres, fusters, guixaires, etc., etc.,etcètera es guanyen la vida. La ciutat gua-nya també. La propietat, en la seva im-mensa majoria, també. Tots guanyant. Da-vant de tan belles perspectives com ensofereix una activitat progressiva, no vul-guem quedar entre els pocs països endar-rerits que, ten'vnt l'esquerrisme a les idees,són conservadors impertèrrits de les taresmaterials que la tradició els ha llegat.

NICOLAU M." RUBIOArquitecte

Els discos que contenen fragments musi-cals de pellícules sonores, són omplerts opels mateixos artistes de cinema o per or-questres que interpretem . instrumentadesaquestes melodies.

En el primer cas, la difusió del disc esfàcil; els editors els ofereixen amb simul-taneïtat a la projecció al cinema, aprofi-tant la propaganda de la pellícula. L'ar-tista de cinema sempre gaudeix d'una popu-laritat superior a la de la més conegudaorquestra, i més encara si l'artista, abansd'actuar al cinema, provenia de gèneres comla revista i el music-hall, en els quals ambfacilitat s'arriba al gran públic. Es el casde Chevalier, i els seus discos, oferts araamb la mateixa prodigalitat amb què sovin-teja les aparicions a la pantalla, recullenl'especial modulació i expressió de l'artistaque, més que cantar, recita la cançonetasentimental o la frase irònica de vodevil.Però en aquest .artista hi fa tant el gest,que ho és gairebé tot en les seves actua

-cions ; tant és així que en escoltar el, discaviat s'acompanya amb la imaginació lamímica que correspon a cada emissió vocal.Aquests discos de Petit Café contenen duescançons més, em les quals és difícil trobarnovetat, essent un gènere tan prodigat perl'artista.

En canvi Lawrence Tibbett ha de refiar-se més precisament dels seus "mitjans ve-

cals que d'altres en sortir a la pantalla, iper això en els seus discos es pot sentir unaveu clara i potent i alhora una certa refi-nació en la forma de cantar. Llàstima quela música de cinema, i concretament lad'aquests fragments de Clar de lluna, nosigui de prou altura per a les facultats del'artista. La cançó de l'estepa tenia trag-ments més escaients, i per això aquestaproducció no resisteix la comparació.

Les orquestres de jazz tenen, amb els frag-ments de les pellfcules sonores, els temesper a bastir els seus ballables, i resoltamentcal confessar la superioritat d'aquestes com

-posicions sentides des del dise, sobre eisfragments que canten isoladament els artis-tes de cinema. Els temes són generalmentd'una gran vulgaritat, però .amb la compli-cació instrumental del jazz prenen vida, em-motllats dins del ritme de dansa. Ambaquests fragments de Petit Café interpretados ballables l'Orquestra Jack Hylton, beninteressants. L'un, El meu ideal, amb unritme pausat de black-bottom, orquestrat enforma d'un recitat instrumental. L'altre, Lagran vida, alegre fax en el qual abunden lesvariacions d'instruments a solo en forma dejazz hot. També per la mateixa, orquestraés interpretat en forma de vais, un frag-ment d'El milió, i aquí sí que no calen arti-ficis per amagar la buidor del tema. Heusací una melodia molt agradable, expressadagairebé sempre a solo, que únicament inter-rompen uns acords amples del metall pera preparar una intervenció vocal que se-gueix la melodia, per a passar després d'uninstrument a l'altre fins al final. Un discque segurament continuarà gaudint de lapopularitat ja iniciada. Al dors hi ha un foxde la pellícula Indiscreció, d'un ritme benmanifest per una síncopa instrumental moltben trobada.

Fora del cinema 'hi ha també novetats dejazz ben interessarnts. El vals La nina delsmeus somnis, i si el tema no és aquí taninteressant com em l'altre vals, 1'orquestra-ció a tutti, combinada amb el caint del saxo-fon i trompeta amb sordina, fa el seu efec-te. Dobla aquest disc un fox molt sorollós,Ple d'amor, que potser no recorda el seutítol per la forma de marxa amb què estàescrit.

Una mica de música exòtica que ve d'Ha-wai i que interpreta l'Orquestra King Na-wahi Hawaiians, amb predomini d'elementsvocals que donem als dos fragments que in-terpreta uin to melangiós tropical.

J. G.*5s

Petit Café. — Mon idéal, — M. Cheva-lier. — C." del Gramòfon. — AE 3749• —Dans la vie quand on tient le coup. — Idemidem. — El meu ideal. — Orquestra JackHylton, — C." del Gramòfon. — AE 3750.— La gran vida, — Idem íd.

Clar de lluna. — Love come back to me.— L. Tibbett. — C. a del Gramòfon. — DA .1200. — Wanting you. — Idem íd.

El milió. — Vals. — Orquestra Jack Hyl-ton, — C. del Gramòfon. — AE 3761.

—I tdiscreoió. — Fox, — Idem íd.

La nina dels meus somnis. — Vals. --Orquestra Jack Hylton. — C.' del Gramò-fon, -- AE 3696. — Ple d'amor. — Fox. —Idem íd.

Flors d'Hawaii-Nula, — King NawahiHawaiians. — C. del Gramòfon. — AE3681. — La reina dels mars del sud. "-Idem íd.

Víctimes dels nervisMoltes persones no saben dominar-se i

són víctimes dels seus nervis.La sang viciada i el cos debilitat per

falta de descans i excés de treball, sóncausa de la irritabilitat nerviosa que tantsmals engendra.

Totes lés persones tedioses i lasses po-den recobrar el seu vigor prenent l'enèr-gic reconstituient Fosfo - Glico - KolaDomènech.

Aquest producte, que recomanen elsmetges per la seva científica fórmula,dóna a l'organisme els elements neces-saris per a una ràpida tonificació.

Page 8: El cens dels Enailianos. - ddd.uab.cat · el fet que els Emilianos creien que la Re-Joap March pública era un règim que els permetria ampliar el negoci i reemplaçar els homes més

A LA DUANA AMERICANA • ' ` ' ' °'Ja preneu una copeta de conyac cada

dia, com us vaig dir ahir? La nena. — Mira, papà, no troba 'am-—Ja ho crec! Ja tinc sis mesos avan- polla!

çats. (Everybody's, Londres) (Lije, Nova York)

Y

PASTILLES ASPA1MEGUAREIXEN RADICALMENT LA

TOSPERQUE COMBATEN LES SEVES

CAUSES:

- -------

'-»4

1to,

f

^/

'("‚IrpI-

...

_.S que pateixen de bronquitis,

s que són propensos a cadarns i

refredats,

s que fumen amb excés,

s convalescents de grip i pulmonies,

.s que tenen irritació de gola,

Is que treballen en un medi de pols o

de humitat:

enen tos i l'han de combatre prenent

.. del

PARE PREVIN'CUT

Té, per si no fas bondat mentre jo seréfora.

(Judge, Nova York)

AIGUADE ROCALLAURA

LA DEU MÉS RICA DEL MÓN

Si vostè pateix d'Albumínúria,Lifiasí úrica (mal de pedra),Bronquifis parenquimafosesNefrífis crònica, es curarà ra•

• dicalmenf amb

AIGUA DE ROCAIIAURAS'expèn en ampolles de lifxe i mig

i en garrafons de vuiE lires

Dlstrlbuldore generais

FORTUNY, S. A.Carrer Hospital, 32 I Salmeron, 133

—.Aquests licors no acaben d'arribar maii no podem començar la reunió del consolid'administració!

(Judge, Nova York)..

-.'\ $ I(^^l,l

l 1^ I

i 1 J('I

I.Casa't, home, casa't. EL teus «angle-

SOS)) necessitef dkiers.—Que es casin ells.

(Karikaturen, Oslo)

COMPOSICIO;Sucre, llet, ú., 5 Cts.; ex-

tracte regalèssia, 5 ctgs.; ex-tracte diacodi, 2 milg„ exetracte medul'la vaca,3 milg.,Gomenol, 5 milg.; sucre men-toaniseat, quantitat suficient

per a una pastilla.

Catarros, ronqueres, angines,laringitis, bronquitis, tubercu-losi pulmonar, asma i totesles afeccions en general dela gola, bronquis i pulmons

que descongestíonén les mucoses respiratòries

i faciliten l'expectoració. Famoses arreu del

món.

I enea ieu lanova capssa d "UNA Ff S SE TAf

Societat Espanyola do Carburs MetI'Iics

Correusr Apartat 190 BARCELONA Telèfon 73013Telep., "Carburos" Mallorca, 232

CARBUR DE CALCI; Fàbriques a Berga (Barcelona) i Corcu-bion (Corunya) :: OXIGEN 99 e /e DL PURESA, Fàbriques aBarcelona, València i Còrdova :: ACETILLN DISSOLT, Fàbri-ques a Barcelona, Madrid, València i Còrdova :: FERRO MAN-GANES i FERRO SILICI :: SOCARRIMAT i SECAT defils i peces seda, cotó i altres teixits :: CALEFACCIÓ INDUS-TRIAL de laboratoris i domèstica :: GENERADORS, BU-FADORS, MANOMETRES, materials d'aportació per la

SOLDADURA AUTOGLNA

PRESSUPOSTOS, ESTUDIS, CONSULTES 1 ASSAIGS, GRATIS

ANUNCIANTS...!Lina moderníssima organització completa en publicitat

k ei iicules de dibuixos animatsmudes i sonores - patent núm. 121288 - aplicades al

servei de la tècnica publicitària, us l'ofereix:

"Agencia General de anuncios"Vostres productes poden ésser propagats amb èxit segur

per tota la Regió Catalana i Illes Balears

200 cinemes en cíufafs í poblacionsde categoría

Fontanella, 10, 1. r, 2. r-Tel. 16606

Avinguda Menéndez Pelayo, ier

BARCELONA MADRID

IMPRESOS COSTAAsalto, 45.-Barcelona

Suscriviu=vos a MIRADOR

Pelai, 62. x BARCELONA

BUTLLETÍ DE SUBSCRIPCIÓ

ElSr ................................................................................................................................................._..

que viu a ............_........._.._._.._ ............................................................................___............_.................._-

carrer. ......................................................._ n.°............ es subscriu a MIRADOR......................................................

ae1 preu fixat de 2`50 píes. rrimesrre.

de................._._.._..._....................._..de 193......signatura


Els éssers vius. Els vegetals

Els éssers vius. Els vegetals

La higiene i l’estètica romanescdatarragona.net/wp-content/uploads/activitats-cosm1.pdf · Marca les parts del cos que els romans creien que calia netejar-se a diari (D) i cada

La higiene i l’estètica romanescdatarragona.net/wp-content/uploads/activitats-cosm1.pdf · Marca les parts del cos que els romans creien que calia netejar-se a diari (D) i cada

e CAT · 1 projecte català rep ... va amb els esclaus en la Grècia Clàssica) s’ocupen de la majoria de les feines, cosa que permetria a l’home lliure ocupar-se de causes més

e CAT · 1 projecte català rep ... va amb els esclaus en la Grècia Clàssica) s’ocupen de la majoria de les feines, cosa que permetria a l’home lliure ocupar-se de causes més

Els animals, els peixos

Els animals, els peixos

Presentación de PowerPoint...Geografia i història. Ciències Socials de 1r d’ESO. Ed. Teide LA VIDA D’ULTRATOMBA Els egipcis creien en la vida després de la mort. és per això

Presentación de PowerPoint...Geografia i història. Ciències Socials de 1r d’ESO. Ed. Teide LA VIDA D’ULTRATOMBA Els egipcis creien en la vida després de la mort. és per això

ELS GRUPS D’ALIMENTS - WordPress.com · ELS GRUPS D’ALIMENTS 1. Cereals i fècules la pasta (els espaguetis, els macarrons, els fideus, el cuscús, els galets), l’arròs (m.),

ELS GRUPS D’ALIMENTS - WordPress.com · ELS GRUPS D’ALIMENTS 1. Cereals i fècules la pasta (els espaguetis, els macarrons, els fideus, el cuscús, els galets), l’arròs (m.),

ELS VERBS I ELS MORFEMES

ELS VERBS I ELS MORFEMES

NIVELL I Els nostres amics els animals · Els nostres amics els animals ELS ANIMALS VERTEBRATS El projecte Els nostres amics els animals és una obra col·lectiva concebuda, dissenyada

NIVELL I Els nostres amics els animals · Els nostres amics els animals ELS ANIMALS VERTEBRATS El projecte Els nostres amics els animals és una obra col·lectiva concebuda, dissenyada

NANOSENSORS I LA SEVA APLICACIÓ A L'ESPORT · permetria gaudir mentre el feia, ja que m'agrada qualsevol aspecte que estigui relacionat amb l'esport i la tecnologia. Gràcies a la

NANOSENSORS I LA SEVA APLICACIÓ A L'ESPORT · permetria gaudir mentre el feia, ja que m'agrada qualsevol aspecte que estigui relacionat amb l'esport i la tecnologia. Gràcies a la

Els Presocràtics i els Pluralistes

Els Presocràtics i els Pluralistes

El Factor d’Impacte a les revistes científiques:eprints.rclis.org/31807/1/El Factor d’Impacte a les... · Web viewAquesta informació permetria saber des d’on prové l’impacte

El Factor d’Impacte a les revistes científiques:eprints.rclis.org/31807/1/El Factor d’Impacte a les... · Web viewAquesta informació permetria saber des d’on prové l’impacte

Puig Nau-Infern d’en Caixa i informes/Cataleg... · permetria implantar prop de 100 habitatges de planta baixa i dues plantes pis en aquest indret. ... de l’itinerari cap a l’infern

Puig Nau-Infern d’en Caixa i informes/Cataleg... · permetria implantar prop de 100 habitatges de planta baixa i dues plantes pis en aquest indret. ... de l’itinerari cap a l’infern

INSTITU JOAN PUIG I FERRETEREls hippies escoltaven rock psicodèlic groove i folk contestatari, abraçaven la revolució sexual i creien en l ˇamor lliure. També van buscar formes

INSTITU JOAN PUIG I FERRETEREls hippies escoltaven rock psicodèlic groove i folk contestatari, abraçaven la revolució sexual i creien en l ˇamor lliure. També van buscar formes

Bojos de Déu Fra Pere Vila Testimoni Òscar Bernaus Fra ... · meus pares creien que estava boig, però em van deixar fer. En temps d’universitat ... molta vida nocturna, i vaig

Bojos de Déu Fra Pere Vila Testimoni Òscar Bernaus Fra ... · meus pares creien que estava boig, però em van deixar fer. En temps d’universitat ... molta vida nocturna, i vaig

Imaginació i ciència - COnnecting REpositories · El seu temps de vida mitjà, estant en repòs, és de 2,2 · 10–6 s. Això els permetria viatjar, abans de desintegrar-se, una

Imaginació i ciència - COnnecting REpositories · El seu temps de vida mitjà, estant en repòs, és de 2,2 · 10–6 s. Això els permetria viatjar, abans de desintegrar-se, una

LA PARRÒQUIA DE SANTA MARIA MAGDALENA: ORIGEN I … · Això permetria a la Magdalena vincular-se més estretament al conjunt de la ciutat i, en particular, amb els nens de l’Hospii.

LA PARRÒQUIA DE SANTA MARIA MAGDALENA: ORIGEN I … · Això permetria a la Magdalena vincular-se més estretament al conjunt de la ciutat i, en particular, amb els nens de l’Hospii.

Portada | CELH...en la societat i en la vida quot idiana de Hospitalet . POCS ES CREIEN LA REVOLTA Els dies irrmediats a la revolta, als locals dels part its polít ics s ensumava

Portada | CELH...en la societat i en la vida quot idiana de Hospitalet . POCS ES CREIEN LA REVOLTA Els dies irrmediats a la revolta, als locals dels part its polít ics s ensumava

353 - L'ACTUALCaldes i Terrassa havia estat en funci - onament fa uns anys. La prolongació del servei fins a Granollers permetria disposar d’una connexió directa amb un pol primari

353 - L'ACTUALCaldes i Terrassa havia estat en funci - onament fa uns anys. La prolongació del servei fins a Granollers permetria disposar d’una connexió directa amb un pol primari

Els tigres i els lleons

Els tigres i els lleons

ALGAIDA - NUM. 184 - ABRIL DE 1996ibdigital.uib.cat/greenstone/collect/premsaForanaMallorca/index/ass… · assotava per les sinagogues els qui creien en Vós, i que quan era vessada

ALGAIDA - NUM. 184 - ABRIL DE 1996ibdigital.uib.cat/greenstone/collect/premsaForanaMallorca/index/ass… · assotava per les sinagogues els qui creien en Vós, i que quan era vessada