EL CEP - torrelavit.cat · història dels molins paperers i de l’aigua, un recurs molt ... Totes...

Ajuntamentde Torrelavit

BUTLLETÍ INFORMATIU DE L’AJUNTAMENT DE TORRELAVIT MARÇ 2015 / Núm. 51

EL CEPT O R R E L A V I T

S U M A R I

La consellera Meritxell Borràs visita les obres del nou Centre

d’Interpretació de l’Aigua de Torrelavit

El Ple de l’Ajuntament de

Torrelavit aprova el Reglament d’Ús del

Servei Municipal de la Deixalleria de

Torrelavit

L’Ajuntament de Torrelavit passa a ser membre del Consorci de Promoció Turística

del Penedès

Unes 200 persones participen en les activitats de la

Setmana de la Dona a Torrelavit

Més de 600 persones visiten el nostre pessebre vivent

Entrevistes a Miquel Centelles i a Joan Anton Feixas

El Grup de Recerques “El Podall” fa deu

anys

Grans dosis d’imaginació desfilen pel carnaval de Torrelavit

2 TORRELAVIT - núm. 51

La consellera Meritxell Borràs visita el nou Centre d’Interpretació de l’Aigua de TorrelavitLa consellera de Governació, Administracions Públiques i Habitatge, Meritxell Borràs, va ser a Torrelavit l’11 de febrer, acompanyada pel secretari d’Administracions Locals de la Ge-neralitat, Joaquim Ferrer, per realitzar una visita institucional a les noves instal·lacions del futur Centre d’Interpretació de l’Aigua. La representant del Govern català va ser rebuda per l’alcalde, Ramon i Riera, i per alguns membres del consistori torrelavitenc que la vam acompanyar en el transcurs de la vi-sita. La primera aturada va ser al Centre de Tallers Terapèutics per a la gent gran, on va ser rebuda per la seva actual direc-tora, Lluïsa Puigcerver, i pels usuaris que ens aquells moments estaven al centre. Posteriorment, Borràs es va dirigir cap a l’Ajuntament. Abans d’entrar-hi, però, l’alcalde li va voler en-senyar la obres del carrer Major. Seguidament Meritxell Borràs es va reunir en privat amb l’alcalde i amb la regidora d’Ur-banisme, Gemma Cardús. En acabar, va tenir l’oportunitat de visitar les instal·lacions del futurCentre d’Interpretació de l’Aigua ubicat a la part de baix del Casal de Cultura, un cen-tre que ha de servir perquè els visitants coneguin de prop la història dels molins paperers i de l’aigua, un recurs molt lligat a la vida i a l’activitat productiva del nostre poble. Les obres ja estan força avançades i en aquests moments s’està treballant en la part de la museització, que ha de quedar enllestida en els propers mesos perquè ja pugui entrar en funcionament. Borràs també es va interessar pel traçat del Camí del Riu, pro-jecte que Torrelavit comparteix amb altres ajuntaments de la Conca del Bitlles i va mostrar al seva intenció de poder-lo fer ja sigui caminant o amb bicicleta.

La part final de la visita va tenir lloc al saló de sessions de l’Ajuntament, on la consellera Meritxell Borràs va signar al Lli-bre d’Honor i va adreçar unes paraules als assistents. Borràs va destacar la tasca dels ajuntaments catalans pel futur del país i va dir que un dels objectius de la Generalitat és col·laborar amb tots ells per conèixer de primera mà les necessitats del

territori. Borràs també va destacar el moment decisiu pel qual passem i va animar els regidors i les regidores a participar en els anhels de llibertat, benestar, progrés i justícia social pels quals es treballa dels del Govern de Catalunya.

L’Ajuntament de Torrelavit aprova les ordenances fiscals per a l’any 2016Al Ple celebrat el dia 27 d’octubre, l’Ajuntament de Torrelavit va aprovar, amb el vot a favor dels regidors de CiU i el vot en contra del regidors de VIT, les ordenances fiscals que han de regir durant l’exercici econòmic de l’any 2016. Després de tres anys amb la majoria dels impostos municipals congelats, aquest exercici tindran un increment del 2,5%.L’excepció en aquest increment el trobem en la taxa de reco-llida d’escombraries, que patirà un increment de 9% com a conseqüència de l’increment del cost del servei que ofereix la Mancomunitat Penedès-Garraf.Igualment, pel que fa a l’Impost sobre Béns Immobles (IBI), igual que l’any passat, tot i que experimenta una baixada del seu tipus de gravamen per compensar l’aplicació del coefi-cient que actualitza el seu valor cadastral, el tipus proposat incorpora la pujada ja esmentada del 2,5%. Per la seva part, a la taxa de llicències o comprovació d’activitats comunica-des en matèria d’urbanisme, tot i que no s’incrementa, s’hi introdueix un article que preveu el dipòsit d’una garantia a fi i efecte d’assegurar una correcta execució de les actuacions que tinguin per objecte calçades, voreres i altres espais pú-blics. Altres ordenances que no s’incrementen són la taxa per subministrament d’aigua, la prestació de serveis en cementiris locals i la prestació del servei d’escola bressol.Finalment, també s’introdueixen diferents modificacions en l’articulat de les diferents ordenances per tal de millorar-ne la seva aplicació i la interpretació.

Aprovades les retribucions dels regidors de l’Ajuntament de Torrelavit per al mandat 2015-2019Al Ple celebrat el dia 27 d’octubre, l’Ajuntament de Torrelavit va aprovar, amb el vot a favor dels regidors de CiU i el vot en contra del regidors de VIT, les retribucions dels càrrecs electes del nou Consistori.Així doncs, els regidors de l’equip de govern exerciran el seu càrrec en un règim de dedicació parcial (28%), per la qual percebran una retribució mensual i en catorze pagues de 650 € nets en el cas dels tinents d’alcalde i de 500 € nets la resta de regidors de govern. Al mateix temps, per als regidors que no tinguin una assignació de temps parcial, es va establir una percepció econòmica per l’assistència al plenari, amb un mà-xim de 14 percepcions anuals, de 500 € nets per al president del plenari (alcalde) i de 200 € nets per a la resta de regidors.Totes aquestes percepcions són compatibles amb l’exerci-ci d’altres activitats retribuïdes, públiques o privades, en els termes previstos per l’article 75 de la Llei 7/1984, de 26 de desembre, d’incompatibilitats del personal al servei de l’Ad-ministració pública.Igualment, tots els membres de la corporació tindran dret a percebre indemnitzacions per les despeses efectives ocasiona-des en l’exercici dels seus càrrecs, sempre que siguin deguda-ment autoritzades i justificades.Finalment, totes les retribucions expressades seran objecte de la preceptiva retenció de l’Impost de la Renda de les Persones Físiques.

L’AJUNTAMENT INFORMA

TORRELAVIT - núm. 51 3

L’Ajuntament de Torrelavit passa a ser membre del Consorci de Promoció Turística del PenedèsAl Ple celebrat el 22 desembre del 2015, l’Ajuntament de Torrelavit va aprovar, amb el vot favorable de tots els seus regidors, passar a ser membre de ple dret del Consorci de Promoció Turística del Penedès.La finalitat del Consorci, que fou creat l’any 1999, és contri-buir al creixement econòmic del territori mitjançant el des-envolupament de l’activitat del turisme i, concretament, de l’enoturisme, basant la seva acció en el treball coordinat i la col·laboració amb els sectors públic i privat. Tenint en compte la propera obertura del Centre d’Interpreta-ció de l’Aigua, centre que vol ser un dinamitzador del poten-cial local generat a l’entorn del riu, amb tota la seva història i patrimoni, amb l’objectiu de generar activitat econòmica i ocupació, des de l’Ajuntament s’ha cregut molt important la necessitat d’estar ben representats al principal ens de promo-ció turística del Penedès com és Enoturisme Penedès.

El Ple de l’Ajuntament de Torrelavit aprova el Reglament d’ús del Servei Municipal de la Deixalleria de TorrelavitLa gran quantitat de residus que generem (en volum, pes i toxicitat) i la mala praxi en alguns casos dificulten trobar es-pais on dipositar-los i dóna lloc a nombrosos problemes de salut i de medi ambient. Si reciclem aquests residus, podran tenir valor de nou, alhora que s’allarga el cicle de vida dels materials i es redueixen els impactes ambientals i paisatgístics. Per tots aquests motius, la Regidoria de Medi Ambient de l’Ajuntament va decidir elaborar un reglament a tal efecte. Així, en data 24 de novembre del 2015, el consistori munici-pal, en sessió ordinària, va aprovar per Ple el reglament d’ús del servei de la deixalleria de Torrelavit. Per a més informació podeu consultar el reglament a la pàgina web o bé dirigir-vos a les oficines de l’Ajuntament. Els usuaris que en podran fer ús seran tots els veïns de Torre-lavit a títol particular així com els petits comerços; amb aquest gest es vol potenciar la deixalleria com un punt de recollida verd, i no com un abocador. Donat que l’equip de govern vol potenciar la recollida de residus, el servei de la deixalleria continuarà sent gratuït per als seus usuaris. Aquests hauran d’identificar-se adequadament i seguir les indicacions del per-sonal de la deixalleria en tot moment. Els residus que s’acceptaran a la deixalleria seran els següents: fluorescents i làmpades de vapor de mercuri, bateries, dis-solvents, pintures, vernissos, aerosols, piles, electrodomèstics amb CFC (neveres, congeladors, etc.), oli mineral usat (oli de motor), olis vegetals, radiografies, fitosanitaris, runa, butà, petits electrodomèstics, tèxtil, pneumàtics, tòners i tintes, vi-dre, paper i cartró, ferralla, plàstics, fusta, electrodomèstics sense CFC (rentadores, assecadores, forns, estufes, etc.), vo-luminosos (mobles, matalassos, etc.), residus verds: restes de poda i de jardineria.Per contra restaran exclosos i en cap cas s’acceptaran a la deixalleria els següents materials: residus industrials, residus especials en grans quantitats, restes anatòmiques o infeccio-ses procedents d’hospitals, clíniques, farmàcies o veterinaris, matèria orgànica no especificada, restes de menjar, deixalles o femtes produïdes en escorxadors, laboratoris, casernes, parcs urbans o altres establiments similars, tan públics com privats, productes procedents de decomís, residus radioactius, residus generats per activitats mineres o extractives, residus ramaders o agrícoles produïts en fase d’explotació, qualsevol altre ma-

terial que, pel seu contingut o forma de presentació, pugui qualificar-se de perillós, residus amb amiant, materials sense classificar, roba i sabates i envasos lleugers.

Per a materials no especificats en cap llista, l’ens local tindrà capacitat per acceptar o no el material a la deixalleria. Els resi-dus que s’acceptaran a la deixalleria seran els següents:

Tipologia Límit setmanalOli mineral usat 10 litresRuna 1 m3 Aerosols 10 unitatsDissolvents i pintures 5 kgButà 1 unitatFluorescents 5 unitatsElectrodomèstics grans sense CFC 2 unitatsAparells electrònics petits 4 unitatsNeveres i aparells amb CFC 1 unitatBateries 5 unitatsPiles 50 unitatsTòners i tintes 5 unitatsRestes de poda 2 m3

Ferralla 250 kgPaper i cartró 50 kgVidre pla 50 kgVidre ampolla 200 kgOli vegetal 10 litresVoluminosos 100 kgFustes 100 kgMatalassos 1 unitatPlàstics 110 kgRadiografies 10 unitatsFitosanitaris 5 unitatsPneumàtics (sense la llanta) 1 unitatTèxtil 10 kg

A continuació us adjuntem de forma gràfica les quantitats de residus agrupats per matèries que s’han recollit a la nostra deixalleria durant els dos darrers anys. Aquestes dades són les que han portat a elaborar el reglament d’ús de la deixalleria municipal.



Més hores de dinamització per al col·lectiu de la gent gran

Des de la Regidoria de Benestar Social volem informar-vos d’un nou recurs que se’ns ha presentat a l’inici d’aquest nou any 2016, després de mantenir una reunió amb la coordina-dora de la Diputació de Barcelona, Montse Serra, sobre la dinamització de la gent gran, servei que compartim amb Sant Quintí, Sant Pere i Sant Joan de Mediona. Se’ns ha propo-sat la possibilitat d’ampliar dues hores més el servei que fins ara s’oferia els dijous per espai de quatre hores, sense que això impliqui cap despesa addicional per a l’Ajuntament. Així doncs, a partir d’ara el servei queda repartit de la següent manera: els dilluns de 6 a 8 de la tarda i els dijous de 4 a 8 de la tarda. L’horari dels dilluns canviarà cada trimestre perquè compartim tarda amb Sant Quintí i ens ho anirem combinant. La persona encarregada de la dinamització és la Mar Mateu, que a part de conduir les classes de català i memòria que es fan els dijous, també us pot atendre i ajudar en qualsevol gestió, anhel o inquietud que tingueu si formeu part del col-lectiu de la gent gran, és a dir, si teniu més de 65 anys. No cal ser soci ni formar part del casal de la gent gran, ja que ella és aquí per atendre tota la gent gran del poble que ho sol·liciti. Podeu venir i parlar amb ella i fer les vostres demandes, us hi esperem a tots.

Projecte Dinamoxarxa Gent Gran: la manta solidària

És un projecte que persegueix l’objectiu de ser solidaris i aconseguir teixir diverses “MANTES SOLIDÀRIES” entre totes i tots. Per això, si sabeu fer mitja, tingueu l’edat que tingueu, us animem a ser solidaris. Si hi voleu participar, haureu de teixir amb llana o ganxet tants quadrats com pugueu o vul-gueu. Podeu fer-ho amb el tipus de punts i els colors que més us agradin. Això si, els quadres han de tenir una mida de: 14 x 14 cm, o bé 20 x 20 cm! El dia de la III Jornada de Gent

Gran (a l’octubre) portarem tots els quadrats que hàgim fet, els unirem i donarem les diverses mantes a associacions i en-titats solidàries. Per això, cal que porteu els vostres quadrats com més aviat millor al Casal de la Gent Gran.

Adhesió a la resolució 1/XI del Parlament de Catalunya i a la moció sobre l’exercici de la sobirania fiscalAl Ple celebrat el 24 de novembre, l’Ajuntament de Torrelavit va aprovar, amb el vot favorable de tots els seus regidors, l’adhesió a la resolució 1/XI del Parlament de Catalunya i a la moció sobre l’exercici de la sobirania fiscal.En primer lloc, es va aprovar manifestar el ple suport i l’ad-hesió de l’Ajuntament de Torrelavit a la resolució 1/XI, de 9 de novembre del 2015, del Parlament de Catalunya i per la qual es declara l’inici del procés de creació d’un estat català independent en forma de república, així com les mesures que haurà d’aplicar el futur govern destinades a blindar drets fo-namentals afectats per decisions de les institucions de l’Estat espanyol com la pobresa energètica, habitatge, sanitat, edu-cació, etc.Igualment, i en relació a la moció sobre l’exercici de la sobi-rania fiscal, l’Ajuntament de Torrelavit va aprovar manifestar el ple suport i l’adhesió a la moció aprovada pel Consell Co-marcal de l’Alt Penedès i que suposa exercir la sobirania fiscal i ingressar els pagaments que hagi d’efectuar l’Ajuntament de Torrelavit, corresponent a l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques (IRPF), i també, en cas d’haver-n’hi, els cor-responents a l’Impost sobre el Valor Afegit (IVA), a l’Agència Tributària de Catalunya, sempre i quan hi hagi l’habilitació legal que ho permeti i salvaguardant la responsabilitat dels funcionaris i els treballadors de l’Ajuntament de Torrelavit en el moment de la seva aplicació pràctica.Les dues mocions es poden consultar a la pàgina web de l’Ajuntament de Torrelavit a www.torrelavit.cat/ajuntament/actes-dels-plens/2015/ple-ordinari-11-24-2015.

Pilones per regular l’accés a la zona escolarAtesos els problemes ocasionats pel gran volum de vehicles que anaven fins al final del carrer de les Escoles, tot i tenir l’aparcament municipal a l’inici del mateix carrer, i per evitar la impossibilitat del pas de serveis d’emergència i possibles accidents entre vehicles i atropellaments de canalla, s’ha deci-dit instal·lar dues pilones retràctils lluminoses per evitar física-ment el pas i fer èmfasi en l’obligatorietat d’aparcar a l’apar-cament municipal, ja que el carrer de les Escoles és un carrer sense sortida d’ús exclusiu dels veïns i els serveis municipals. En període de proves s’aixecaran en intervals de mitja hora, un quart abans fins a un quart després de les hores d’entrada i sortida de l’escola. Puntualment es podran aixecar en altres moments com festes majors i actes populars als edificis mu-nicipals de la zona.

Es clouen a Torrelavit les activitats del cicle “Rius amb Vida al Penedès”Els ajuntaments de Sant Sadurní d’Anoia, Vilafranca del Pe-nedès, Santa Margarida i els Monjos, Sant Pere de Riudebit-lles, Sant Quintí de Mediona, Subirats i Torrelavit, amb la col-laboració de la Diputació de Barcelona i Enoturisme Penedès, van posar en marxa el mes de març del 2015 el cicle ’Rius amb Vida al Penedès’, un conjunt d’activitats que ja s’havien iniciat el 2014 amb l’objectiu de donar vida als rius penede-



sencs, recuperar-los com a espais de gaudi i propulsar-los com a actiu turístic.La darrera de les activitats programades es va dur a terme el diumenge 8 de novembre al Casal de Cultura de Torrelavit, amb una molt bona participació ja que hi van assistir-hi un centenar de persones.L’activitat constava de diverses parts: la primera va consistir en un taller de fotografia de natura, i va ser impartida pel fotògraf de natura riudebitllenc Alfons Gumà. Així doncs, mitjançant un passi de fotografies de fauna del Riudebitlles i una visita al riu, es va poder mostrar alguns dels animals presents a la zona així com explicar eines per dur a terme les fotografies. Els infants presents van formular un munt de preguntes, demostrant interès per aprendre i gaudir del riu i del seu entorn.

La segona part va consistir en l’entrega de premis del concurs “Immortalitza el Camí del Riu”, en el qual uns 300 infants de la comarca havien participat presentant els seus dibuixos i fotografies. Es van entregar un total de 10 premis (4 primers premis consistents en un cofre vip per a un cap de setmana en família i 6 accèssits).Donat que una de les categories va quedar deserta, es va sor-tejar el premi corresponent entre tots els assistents.

Continuïtat al projecte Espai Socioeducatiu per a InfantsDes de l’Ajuntament de Torrelavit aquest curs escolar 2015/2016 s’ha apostat per donar continuïtat a l’Espai Soci-oeducatiu dirigit a infants del municipi (6 a 12 anys). Aquest projecte es va iniciar l’any passat i, com que va tenir una bona acollida i la valoració tant dels participants com dels serveis educatius va ser molt positiva, s’ha decidit donar-li continuïtat.L’objectiu d’aquest recurs social és: • Donar suport, estimular i potenciar el bon desenvolupament

de la personalitat del menor.• Afavorir la socialització i la integració social dels menors i

les seves famílies.

• Compensar els dèficits socioeducatius que puguin tenir els infants.

• Adquirir aprenentatges i competències personals.• Acompanyar i orientar les famílies en els processos educa-

tius que afecten els seus fills.La professional que gestiona l’Espai Socioeducatiu és una in-tegradora social. És la persona responsable de planificar i dur a terme les activitats programades a l’Espai, així com treballar amb les famílies i coordinar-se amb el serveis externs (escola, institut, joventut, serveis socials i recursos del lleure). L’Espai Socioeducatiu per a Infants es realitza els dimarts i di-jous de 16.30 a 18.30 h al local de la parròquia. El projecte es va iniciar aquest passat mes d’octubre del 2015 i té una durada fins al mes de maig del 2016.

Nou projecte Espai Socioeducatiu per a JovesAquest curs també s’ha iniciat des de l’Ajuntament un nou projecte: l’Espai Socioeducatiu dirigit a joves de Torrelavit (de 12 a 16 anys). Es du a terme els dilluns i dimecres a l’espai de Joves de l’Ajuntament, en l’horari de 16.30 a 18.30 h. Aquest espai comparteix objectius i metodologia de treball amb l’Espai Socioeducatiu per a Infants. L’objectiu principal és l’acompanyament en el procés de socialització dels joves, afavorint un millor desenvolupament personal i integració al municipi. El projecte es du a terme del mes d’octubre del 2015 fins al mes de maig del 2016.

Pla estratègic per als municipis del Penedès nord

El Consorci de Serveis Empresarials, promogut per l’Associació d’Empresaris del Penedès i el Garraf (ADEPG), està treballant en l’elaboració del Pla Estratègic d’Activitat Econòmica del Pe-nedès Nord, que inclou els municipis de Gelida, Mediona, el Pla del Penedès, Sant Llorenç d’Hortons, Sant Pere de Riude-bitlles, Sant Quintí de Mediona, Sant Sadurní d’Anoia, Subi-rats i Torrelavit. L’objectiu d’aquest pla és dinamitzar el co-merç local, però per fer-ho cal detectar primer quines són les necessitats i problemàtiques dels comerços de cada municipi i buscar possibles solucions. En aquest sentit el 18 de febrer va tenir lloc a Torrelavit una primera trobada entre representants de l’Associació d’Empresaris del Penedès i el Garraf (ADEPG), els comerciants i empresaris locals i l’Ajuntament de Torre-lavit. La trobada va ser tot un èxit, ja que hi van assistir un 80% dels representants dels establiments convocats. Al llarg de dues hores es van posar damunt la taula diversos temes i inquietuds a partir dels quals a partir d’ara es podrà començar a treballar. Tot i que es tracta d’un pla a llarg termini en què s’han de desenvolupar diferents fases, s’espera que sigui un



ajut important perquè el petit comerç local sàpiga trobar els seus punts forts per poder sobreviure.

Concentracions solidàries

Els veïns de Torrelavit se solidaritzen amb diverses causes fent minuts de silenci i concentracions a la plaça del Casal de Cultura. La primera concentració va tenir lloc per fer costat als membres i excàrrecs del govern imputats per haver fet possible el procés participatiu del 9 de novembre del 2014. L’aleshores president de la Generalitat, Artur Mas, la conse-llera d’Ensenyament, Irene Rigau, i l’exvicepresidenta del Go-vern, Joana Ortega, van ser citats a declarar com a imputats davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), motiu pel qual la plataforma unitària Ara és l’Hora va fer una crida a la ciutadania a mobilitzar-se. L’Assemblea Nacional Ca-talana (ANC), Òmnium Cultural, l’Associació de Municipis per la Independència (AMI) i l’Associació Catalana de Municipis (ACM) van enviar cartes als seus afiliats i simpatitzants per convidar-los a assistir als “actes de suport a les institucions ca-talanes” que es van fer davant els ajuntaments catalans el 13 d’octubre a 2/4 de 8 del vespre. En la mateixa carta s’animava a acompanyar els imputats el dia de la declaració, com així va fer l’alcalde de Torrelavit, Ramon Riera.

L’altra concentració silenciosa va ser el 16 de novembre per rebutjar i condemnar els greus atemptats terroristes de París.

Twitter municipal

Des de la Regidoria de Noves Tecnologies de l’Ajuntament de Torrelavit hem creat un nou mitjà de comunicació, el Twitter oficial de l’Ajuntament, per tal d’informar a tothom d’actes, serveis, festes o activitats tant del nostre municipi com de po-blacions properes de manera molt més ràpida i immediata que a través dels mitjans convencionals de què disposàvem fins ara. Per tal de poder-hi accedir només cal registrar-se i seguir-nos a “@ajtorrelavit.

Nou material esportiu

L’Ajuntament, mitjançant una subvenció de la Diputació de Barcelona, ha adquirit dues noves cistelles de bàsquet per al pavelló poliesportiu, ja que les actuals no reunien les condici-ons de seguretat i homologació de la Federació. També s’han adquirit dues noves porteries de futbol sala.

Resultats de les eleccions autonòmiques i de les estatals

El 27 de setembre es van celebrar eleccions al Parlament de Catalunya. A Torrelavit hi van participar un 86,18% dels 1.049 habitants amb dret de vot. A continuació us detallem com van quedar repartits els vots:

Partit Vots %JxSí 613 67,96CUP 112 12,42PSC 40 4,43C’s 37 4,10CSQP 31 3,44PP 31 3,44UDC 22 2,44RCERO 5 0,55PACMA 3 0,33Nuls 2 0,22%En blanc 8 0,88%

D’altra banda, el 20 de desembre es van celebrar eleccions generals. La participació en aquest cas va ser una mica menor, però tot i així hi va participar el 77,20% dels 1.044 habitants amb dret a vot. Els resultats van ser els següents:

Partit Vots %DL 285 35,98ERC-CATSÍ 224 28,28En Comú 124 15,66PSC-PSOE 58 7,32PP 41 5,18C’s 27 3,41Uniocat 14 1,77PACMA 9 1,14PCPC 1 0,13Recortes Cero-Grupo Verde 1 0,13UPYD 1 0,13Nuls 14 1,74%En blanc 7 0,88%



Benvolguts veïns i veïnes,Les persones que formem part de Veïns Independents de Torrelavit (VIT) volem, en primer lloc, donar les gràcies a tothom qui ha participat a les passades eleccions muni-cipals, ja que amb el seu vot s’ha enfortit la democràcia. Dediquem un agraïment especial a tothom qui ens ha fet confiança, qui ha tingut fe en el nostre projecte de poble i en els eixos que representem: pluralitat, transversalitat i independència en les diferents maneres d’estimar el poble de Torrelavit i el seu municipi.Ara que ja fa una mica més de sis mesos que formem part de l’Ajuntament de Torrelavit i disposem d’un espai al butlletí de l’Ajuntament (El Cep) com a grup municipal a l’oposició, us anirem informant de tota la feina que fem dins del consistori.Malgrat donar suport a l’alcalde en la seva investidura, no hem rebut per part seva suport a la nostra sol·licitud

Veïns Independents de Torrelavitd’una regidoria per a VIT. Aquesta petició ve avalada per més del 30% dels vots a les passades eleccions. A cau-sa d’aquesta negativa per part de l’alcalde, només po-dem participar a les Comissions Informatives, reunions que més enllà de ser de treball mutu entre els regidors de les diferents àrees i els regidors de VIT, són ocasionals i merament informatives. No obstant això, la nostra tas-ca durant aquest temps no ha defallit i hem presentat instàncies, mocions, propostes i debats intensos als plens, com els següents: • La proposta d’enregistrar audiovisualment els plens.• L’oposició a l’augment de taxes i a l’augment dels sous

dels regidors.• El seguiment constant al projecte del Centre d’Interpre-

tació de l’Aigua.• El control de l’ús dels mòbils assignats als regidors de

l’equip de govern.• La revisió salarial dels empleats de l’Ajuntament, etc.És per això que si voleu estar al dia de la feina que fem com a regidors de l’Ajuntament de Torrelavit, ens podeu trobar a www.vitorrelavit.cat, on trobareu informació so-bre el nostre programa, la nostra gent, les sessions dels plens, notícies d’interès i el nostre dia a dia. Per descomp-tat, també hi trobareu les nostres adreces electròniques, per contactar-nos i fer sentir la vostra veu, opinar o par-ticipar amb nosaltres, en resum, ajudar-nos a fer realitat el nostre programa electoral de fer un Ajuntament més proper i obert.Us hi esperem!

POLÍTICA

L’11 de desembre l’actual Comissió de Reis de Torrelavit va organitzar un acte de reconeixement a les diferents per-sones que han col·laborat i contribuït de manera activa i totalment desinteressada en el fet que al llarg de 40 anys hi hagi hagut cavalcada de Reis al nostre poble. L’acte va tenir lloc al Casal de Cultura. En primer lloc es va projectar un muntatge en què es mostraven algunes imatges d’aquests anys i s’entrevistaven alguns dels seus protagonistes, tot plegat amb l’objectiu de fer memòria i d’engrescar futures generacions perquè la màgia de la nit de Reis no decaigui i puguem continuar tenint una caval-cada ben lluïda. L’alcalde i membre de la comissió de reis, Ramon Riera, va adreçar unes paraules als assistents en aquest mateix sentit, donant les gràcies a tothom i inten-tant buscar més implicació en una festa que ens emociona a petits i grans. Per acabar es va oferir un petit refrigeri per a tots els assistents.Des d’aquí donar les gràcies a tots aquells que vau col-laborar portant fotografies i informació per poder elaborar el muntatge.

Comissió de Reis 20+20

CULTURA


SOCIETAT

El diumenge 1 de novembre, coincidint amb la diada de Tots Sants, es van inaugurar les obres de millora i remode-lació de la font de les Pubilles, una font ubicada dins del parc que porta el mateix nom i que estava força malme-sa. Un grup de veïns, entre els quals hi ha alguns paletes i constructors del municipi i altres persones interessades en la recuperació del patrimoni de Torrelavit, han estat els encarregats de l’obra, que ha comptat amb el suport de l’Ajuntament de Torrelavit. Per realitzar les tasques de res-tauració es va buscar informació de com havia estat anti-gament la font i la veritat és que ha quedat molt bé.Una cop feta la part més protocolària de l’acte, es va aprofitar per convidar els assistents a celebrar la castanyada amb castanyes recent fetes, moniatos i moscatell. Des de la Regidoria de Cultura de l’Ajuntament de Torrelavit es vol tornar a recuperar i donar impuls a aquesta festa davant del creixent èxit, sobretot entre els més joves, del Halloween. Així doncs, es va proposar que hi ho volgués anés a la celebració disfressat de castanyera o bé d’home del sac, i que amb les castanyes sobrants anessin escampant l’ambient de castanyada pels carrers del poble, recitant per les cases un petit vers per a l’ocasió amb la finalitat d’aconseguir alguna propina a canvi.La tarda es va cloure amb teatre al Casal de Cultura a càr-rec del grup de teatre El Folre de Sant Pere Molanta, a qui agraïm especialment la seva actuació, ja que el dia abans havien perdut un dels membres del seu grup.

Inaugurades les obres de remodelació de la font de les Pubilles

Estimat poble, com ja sabeu els membres de la Comissió del Pessebre vam estar apunt de tirar la tovallola, però finalment ens vam animar i vam decidir seguir endavant, ja que sinó el

Més de 600 persones visiten el nostre pessebreNadal no seria el mateix sense aquest gran pessebre que fem entre tots. Estem molt contents i molt agraïts perquè aquest any la participació i la col·laboració han estat immillorables, i part de l’èxit creiem que ha estat el canvi de data, tot i que això no sem-pre serà possible, ja que dependrà de si entre els dies més assenyalats de les festes de Nadal hi queda algun cap de setmana lliure. Més de 130 persones hi heu parti-cipat com a figurants, molts altres deixant les vostres entrades, altres venint a ajudar a muntar, torrant pa i venent entrades, i aquest any ens han visitat més de 600 persones, tant del poble com de la comarca. Desitgem que cada any sigui així, això ha estat una important injecció de moral per a nosaltres. El nostre pessebre ha de seguir vivint durant molts anys, no perdeu les ganes i tirem-lo endavant

entre tots! Nosaltres intentarem se-guir treballant per innovar i millorar. Aquest any hem introduït alguns can-vis, com música en directe o la bai-xada dels àngels des de l’església de Sant Marçal, però sense tots vosaltres res de tot això hauria estat possible. Moltes gràcies un any més i fins l’any que ve! Llarga vida al nostre pessebre vivent.

Comissió del Pessebre Vivent


Un any més el veïns de Torrelavit han donat mostra de la seva solidaritat col·laborant amb La Marató de TV3. Com cada any eren diverses les activitats proposades per al dia 13 de desembre. La proposada des de l’Ajuntament i el Casal de Cultura era una jornada multiesportiva sota el lema de “Cremem calories per la Marató”, enguany dedi-cada a la diabetis i l’obesitat. Adquirint un adhesiu d’una flama per 3 € es podia participar al llarg de tot el matí en diferents activitats esportives muntades a la pista poliva-lent i a la zona dels pins de l’escola J.J. Ràfols: partits de big ball, fer diana, participar en una master class de zumba o fer equilibris. Els més menuts de la família també van poder saltar en un llit elàstic i passar-s’ho d’allò més bé dins d’un castell inflable amb pilotes, fent curses de sacs i divertint-se amb els esquís cooperatius. Al llarg del matí va ser molta la gent que va participar a les diferents propostes i van posar el seu granet de sorra perquè al final l’aporta-ció dels veïns de Torrelavit fos ben generosa. En acabar, hi havia un mural on es podien enganxar les flames i escriure missatges per la causa d’enguany, que era contribuir per

Torrelavit recull mes de 1.200 euros per a La Marató de TV3

investigar més sobre la diabetis i l’obesitat. Amb aquest seguit d’activitats es van recollir 473,19 €. Un cop fet el recompte de les calories cremades per minut al llarg de tot el matí en els diferents esports, se’n va fer la crema simbò-lica, apuntat la xifra de 195.300 calories cremades en un paper i encenent una torxa, moment en el qual les joves Llúcies van fer acte de presència per entregar també la seva recaptació de 148,47 € i fer l’última cantada del dia.Un any més, el Casal de la Gent Gran també ha col·laborat amb la Marató recollint donatius entre els 61 socis i sòcies que van participar al tradicional dinar de Nadal que sempre celebren per aquestes dates. En aquesta ocasió van acon-seguir recollir 299,10 €. Val a dir que a tot el recollit en aquestes activitats, s’hi han de sumar els 300 € que hi ha aportat com cada any l’Ajuntament de Torrelavit amb l’ob-jectiu de contribuir a la investigació de la diabetis i l’obe-sitat. Així doncs, l’aportació total ha estat de 1.220,76 €. Aquests diners s’ingressen al compte de La Marató sota el nom de Veïns de Torrelavit.

Després de l’èxit que va tenir la revetlla popular de Sant Joan, l’Ajuntament va tenir la iniciativa de fer també una revetlla popular per acomiadar l’any 2015 i rebre l’any 2016 en bona companyia entre amics i veïns. La revetlla es va celebrar al pavelló poliesportiu i el sopar va estar servit pel restaurant El Forn d’en Pep. Hi va haver campanades, cotilló, música per ballar, gresca i fins i tot xocolata desfeta i coca.

Revetlla popular de cap d’any

SOCIETAT

Jordi Pascual


Com cada any el mes de novembre té lloc a Torrelavit el Ci-cle de Música de Tardor, en què s’intenten portar propos-tes variades i de qualitat. Aquest any vam encetar el Cicle amb un grup de luxe, The Hanfris Quartet, un grup vocal masculí format per quatre joves dues vegades medalla d’or al campionat d’Espanya de quartets barbershop, l’estil de música que va néixer a les antigues barberies dels Estats Units. Al llarg del concert vam poder gaudir de versions de rock and roll, jazz, swing, musicals de pel·lícules, peces de barbershop i un recull de diversos temes de rock català, una de les peces més aplaudides pel públic que omplia el teatre del Casal de Cultura.

Programació variada i de qualitat dins el Novembre Cultural

l’oportunitat de gaudir de diferents tipus de balls i estils, ja que cada grup té una manera particular d’interpretar les danses. La trobada va acabar amb un dinar de germanor.El darrer concert va tenir lloc en un marc incomparable, l’església de Sant Marçal de Terrassola, i va anar a càrrec de Marta Olivé al piano i de Carmina Font al violí, que en altres ocasions ja havien actuat al nostre poble. En aques-ta ocasió, i sota el nom de concert a la carta, vam poder escoltar temes molt coneguts que han esdevingut bandes sonores de grans pel·lícules com La lista de Schindler, Ci-nema Paradiso, Casablanca i La vida es bella. A la segona part del concert els temes que es van interpretar van ser escollits pels mateixos assistents.

CULTURA

La següent proposta va tenir lloc el 22 de novembre al pavelló poliesportiu i va consistir en una trobada d’esbarts dansaires en què hi van participar el grup de Dansaires Riudebitlles, dos grups de balls de gitanes de Santa Eulàlia de Ronçana, l’Esbart Rosa dels Vents de Vilanova del Vallès i els diversos grups de dansaires de Torrelavit. Cada grup va oferir tres balls del seu repertori i finalment tots els grups van ballar conjuntament La polca d’ours. Aquesta trobada es va organitzar per tal d’acollir alguns dels grups amb els quals ha coincidit el grup de dansaires grans de Torrelavit en les sortides que han realitzat fora del nostre poble. Els afeccionats a les danses tradicionals catalanes van tenir

El 20 de novembre es van entregar al Casal de Cultura de Torrelavit els premis de les fotografies presentades a la 9a Marató Fotogràfica “Imatges de Torrelavit”, que es va ce-lebrar el 25 d’octubre i que va comptar amb un centenar de participants.Enguany, els participants van haver de recórrer els carrers de Torrelavit a la recerca de les millors fotografies dels tres temes proposats: en el cas dels adults eren “El Parc dels Miradors”, “Fonts” i “Línies”. En el cas dels participants

Entregats els premis de la 9a Marató Fotogràfica “Imatges de Torrelavit”

infantils es proposava un sol tema, en aquest cas “Núme-ros”. En la modalitat d’Instagram el tema era “Edificis i construccions històriques”. Recordem que aquesta moda-litat es va instaurar l’any passat i en aquesta edició s’hi han publicat més de 180 fotografies, cosa que suposa un gran increment respecte la passada edició.Durant l’acte d’inauguració de l’exposició es van donar a conèixer les fotografies premiades en aquesta edició i va tenir lloc la corresponent entrega de premis.


CULTURA

La millor fotografia del tema “Fonts” va ser la realitzada per David Raurell, Sergi Cabrero va ser el guanyador del tema “Línies” i Joan Francesc Pacheco es va emportar el premi a la millor fotografia del tema “El Parc dels Mira-dors”. Tots han estat premiats amb 100 €.

En el cas de les sèries, Oriol Domingo va ser el guanyador a la millor sèrie aconseguint el premi de 300 € i el torre-lavitenc Pol Duran ha estat el guanyador per segon any consecutiu a la millor sèrie local, premi dotat amb 150 €.

També hi va haver premi a la fotografia més enginyosa per a Nejet Chib, que es va endur una impressora fotogràfica cedida per Centre Informàtic Penedès.

En la modalitat d’Instagram es van donar tres premis. El primer dotat amb 100 € va ser per a Josep M. Galimany, el segon amb 60 € per a Sònia Ventura i el tercer de 40 € per a Irina Badia.

En la categoria infantil, Laia Fortuny va resultar premiada amb la millor fotografia del tema “Números” i Martí Font va ser-ho com a participant local. Cadascun d’ells van re-bre com a obsequi una càmera fotogràfica.

Oriol DomingoSergi Cabrero

David Raurell Pol Duran

Joan Francesc Pacheco Nejet Chib Martí FontLaia Fortuny

Josep M. Galimany Sònia Ventura Irina Badia

Maquetació i impressió: GRÀFIQUES DEL FOIX, SL Vilafranca

Tiratge: 650 exemplars

D.L.: B-19.194-2012


El pavelló municipal de Torrelavit ha estat un any més l’es-cenari on s’ha celebrat el tradicional concurs de disfresses, que cada any sorprèn al públic assistent per l’originalitat de les disfresses que s’hi presenten i les coreografies amb què són presentades. Enguany hi ha hagut una davalla-da de participants, tant en la categoria juvenil com en la d’adults, i en general les disfresses han estat força més dis-cretes. Aquest any, i també com a novetat, el carnaval l’ha organitzat l’Ajuntament de Torrelavit, per falta de comissió de festes, s’han donat només dos premis per categoria en comptes de tres i s‘han rebaixat els imports dels premis.

Enguany la celebració del carnaval ha tingut lloc a princi-pis del mes de febrer, tot just un cap de setmana després de la festa major d’hivern i molt a prop de les festes de Nadal, per la qual cosa els grups han tingut poc temps per preparar les disfresses. Com ja és habitual, a la tarda es va fer el carnaval infantil, amb una rua que va recórrer els principals carrers del poble fins arribar al pavelló polies-portiu, on els esperava un divertit espectacle a càrrec del grup d’animació Plou i Fa Sol. Com l’any passat també hi va haver premis per a les millors disfresses. El premi a la més elaborada va ser per a un grup de gallines i galls molt vistosos. El premi a la disfressa més original va ser per a dos germans disfressats d’arbre i arbust respectivament. També hi va haver una menció especial, però sense premi, per a dos germans que anaven vestits d’excavadora i de cap d’obres.

24è concurs de disfresses de TorrelavitA partir de les 11 de la nit, també al pavelló poliesportiu, va tenir lloc la 24a edició del concurs de disfresses, que com cada any congrega un bon nombre de curiosos per gaudir de les divertides coreografies dels participants. En l’apartat juvenil aquest any s’hi van presentar tan sols dues disfresses: una en la categoria de parelles, les “Cupcakes”, dues magdalenes molt marxoses que es van endur el pri-mer premi, i una altra en la categoria de grups que sota el nom d’”Estel” ens va acostar a la història d’un estel que anava una mica perdut, però que al final va ser acollit per la resta d’estels en una posada en escena molt acurada. Aquesta disfressa també es va emportar un primer premi.En la categoria d’adults, força més concorreguda, els premis van quedar repartits de la següent manera. En l’apartat d’individual el primer premi va ser per a “El petit gran home”, una original disfressa que representava un home petit que anava amb un gran sac a l’esquena que el feia semblar molt més gran, i el segon premi va ser per a “Rico, rico y con fundamento”, un jove Arguiñano que ens va preparar una recepta de carnaval. En la categoria de grups el primer premi se’l va endur la disfressa “Noche en el trofeo”, una original disfressa en què cadascun dels seus membre era una estàtua que representava un esport diferent. Durant la nit les senyores de la neteja els treien la pols i l’efecte sorpresa el va posar el popular negre del WhatsApp, moment en què les diferents estàtues cobren vida. El segon premi va ser per a “Hola mi amol”, una escenificació en què les populars Teresines de TV3 reben a la seva neboda que els ve a presentar la seva nova parella, que resulta ser el negre del WhatsApp, personatge que aquest any, com no podia ser d’altra manera, no podia faltar. En la categoria de carrosses el primer premi va ser “I aquest any què?”, un grup que celebrava el seu desè aniversari de carnaval i que va voler fer un recull de les diferents disfresses que han lluït durant aquests deu anys. El segon premi va ser per a “Disco Fashion SQM”, una car-rossa molt marxosa provinent de Sant Quintí de Mediona, que va intentar reproduir l’ambient de discoteca i de festa dels anys 80.A la mitja part del ball es van donar a conèixer els noms dels guanyadors, que igual que l’any passat van ser ob-sequiats amb premis en metàl·lic. El ball va ser amenitzat per l’orquestra Chicago i es va allargar fins ben entrada la matinada amb el DJ Kapi.

SOCIETAT


En un lloc inhòspit del Penedès, on no s’hi cuinava res, uns

joves atrevits es van llençar als fogons. Us donem el secret

de la recepta que s’ha elaborat en aquest poblat:

Ingredients:

- Sopar

- Espectacle

- Bingo

- Fira

- Cercavila

- Pubilla i hereu

- Dinar

- Raïm

Recepta: La Gotimada

Elaboració:Comencem fent un sofregit entre sopar, espectacle i un bon bingo, tot ben lligat amb una bona companyia.Per altra banda, amb una espurna d’il·lusió, sortirà una cercavila ben preparada. També necessitarem un pessic dels balls tradicionals del nostre poble, que acompanyaran la pubilla i l’hereu.Un cop estigui el sofregit, tirem tota la carn a la graella. Per fer-ho, es necessiten un grapat de voluntaris perquè quedi ben rostida. Per acompanyar aquest plat, feu falta uns bons comensals, perquè amb tots vosaltres fem la Go-timada.Si heu seguit aquesta recepta al peu de la lletra, el regust de fira serà permanent des del principi fins al final del plat.Fotem-li una bona cullerada d’alegria per acabar amb LA GOTIMADA!Bon profit i visca Torrelavit!

El 28 de febrer es van celebrar eleccions agràries arreu de Catalunya. A Torrelavit estaven convocats a votar a les instal·lacions del Casal de Cultura un total de 27 electors, dels quals tan sols un no va exercir el seu vot.La candidatura d’Unió de Pagesos va aconseguir 14 vots, seguida per Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya (JARC) amb 5 vots i l’Associació Agrària-Joves Agricultors

Unió de Pagesos guanya també a Torrelavit les eleccions agràries

(ASAJA) amb 1. A més, hi ha hagut dos vots en blanc i un vot nul.Segons la consellera d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Ali-mentació, Meritxell Serret, el govern iniciarà un “diàleg constant” amb el sector productor d’acord amb els resul-tats dels comicis, per millorar la pagesia i aconseguir que tingui més prestigi i sigui reconeguda internacionalment.

SOCIETAT


Entrevista a Miquel CentellesNo fa pas massa al Casal de Cultura vam poder gaudir d’un dels últims muntatges d’animació creats i realitzats pel torrelavitenc Miquel Centelles 150 passos de la ciutat. Centelles és un gran afeccionat al món del cinema amb qui en aquest espai de l’entrevista conversem perquè ens expliqui alguns detalls més d’aquesta afició que té des de ben jove. En aquesta ocasió, els diners recollits en la recaptació de les entrades s’han fet arribar, a petició del mateix Miquel Centelles, a Càritas, entitat que ajuda aquelles famílies que més ho necessiten.

– Des de quan et dediques a fer aquest tipus de muntat-ges i d’on et ve aquesta afició?De tota la vida, de fet des de petit, de l’època en què es feia allò del cine Nick que anava amb una maneta. Jo muntava la meva gran pantalla a casa i també anava a casa dels altres a tirar pel·lícules.– Com has après a fer-ho, has estudiat?En aquella època, quan jo m’hi vaig començar a aficionar, un director de cine guanyava molts diners i aquí a Espanya no hi havia acadèmies tots anaven a estudiar als Estats Units, per tant el que aprenies ho feies fixant-te en el que veies que feien els altres. Aleshores jo em vaig començar a comprar el cine de 8 mil·límetres, que encara era cine mut, i si volies hi podies enganxar una o dues cintes al costat perquè tingués àudio. Quan em vaig casar la pel·lícula del casament me la vaig voler fer amb cine, tot i que en aquella època ja va co-mençar a sortir el vídeo, però encara tenia molt mala qualitat i els aparells eren molt rudimentaris, no com els que coneixem ara. A part, els equips més bons que feien servir els professi-onals eren molt cars, i jo com a aficionat no m’ho podia per-metre. Em vaig fer amic d’un xicot que tenia una productora de publicitat i ell em va ensenyar moltes coses, allà també vaig veure com muntaven alguns anuncis.– Sempre has fet muntatges d’animació o també has fet altres coses?Vaig començar muntant una pel·lícula amb gent, amb per-sonatges reals, que es deia L’anècdota de Can Riguel; ho feia amb canalla perquè no tenia prou diners per pagar a artistes. Després també vaig fer un vídeo tipus reportatge per passar en algunes discoteques de la costa, només amb imatges sen-se so, he arreglat pel·lícules... Una altra pel·lícula que vaig fer va ser sobre les papereres del Riudebitlles, em va costar molta feina. Vaig haver d’anar a la Biblioteca de Barcelona a documentar-me i una professora universitària de Sant Pere, la M. Àngels Torrens, em va ajudar molt. Un cop vaig tenir el reportatge fet, vaig anar a la Caixa a veure si me’l volien sub-vencionar, també el vaig portar a tots els ajuntaments de la conca del Bitlles per si me’l volien comprar, però no hi va ha-ver sort. Malgrat tot, jo no em vaig desanimar. Per fer aquell reportatge vaig haver d’utilitzar molt material, 5 mil watts de llums, dues càmeres, gent que em va ajudar..., i malgrat que ho feia com una afició m’hagués agradat poder recuperar al-guna cosa del que hi vaig invertir.– Com t’inspires i tries els temes perquè després tinguin sortida?Primer has de pensar el que vols fer, a quin tipus de públic ho vols dedicar, amb quina gent pots comptar com a actors... Tu quan retrates alguna cosa al darrere d’aquell retrat li has de saber veure alguna cosa, vida, un sentit determinat, doncs en el cas de les pel·lícules és el mateix. El desengany més important que vaig tenir jo va ser quan vaig fer la pel·lícula El descobriment del vi escumós, feta amb gent, em va costar molts diners perquè vaig haver de llogar locals i materials di-versos, fins i tot vaig llogar el castell de Mediona, i cada vega-

da que hi anava havia de pagar 5 mil pessetes. Malgrat tots els entrebancs al final la vaig acabar i vaig intentar vendre-la. Primer de tot vaig anar a Can Codorniu, la van projectar a la sala de visites davant dels directors de màrqueting i em van dir que ja em dirien alguna cosa. També vaig anar a Freixenet i també la van projectar. La resposta de Can Codorniu va ser que en aquest tipus de vídeos donaven preferència als france-sos i els de Freixenet em van demanar que fes un vídeo més pedagògic. Aleshores amb l’ajut d’un cosí meu que treballava a la Caixa vaig intentar fer entrar la pel·lícula a través de la fundació de la Caixa per veure si me la compraven, però tam-poc hi va haver sort perquè van dir que només acceptaven treballs de gent professional. Està clar que en aquest món els directors de cine de renom ho tenen molt més fàcil. Pel fet de no ser professional, com que ningú et coneix ningú confia en tu i sempre has de demostrar el que saps fer.– Si això t’hagués anat bé, t’hauries plantejat deixar la teva feina de mecànic industrial i dedicar-te professio-nalment al món de la imatge?Sí i no. Em van sortir algunes feines. Una aquí a l’Hospitalet, on necessitaven professionals de càmera. Vaig portar un tre-ball fet meu per demostrar el que sabia fer i em van dir que sí. La feina consistia a anar a gravar casaments i em donaven mil pessetes per cada casament que fes, però no vaig acceptar-ho en primer lloc perquè no em coneixia la zona, llavors el GPS encara no existia i m’hi hauria perdut per allà, i després per-què jo havia de gravar però després ho havia de muntar una altra persona i jo volia fer-ho tot perquè sinó no té sentit tot el treball que fas. Jo quan gravo una cosa ja ho faig pensant en com ho muntaré i en el sentit que li vull donar després. Em va sortir una altra feina de Terrassa però era similar, tampoc no em deixaven fer tot el procés de muntatge i no la vaig acceptar.– Com passes de fer les pel·lícules més realistes del prin-cipi a l’animació d’aquests últims anys?Quan vaig començar a introduir-me al món de l’animació no en tenia ni idea, però com que m’agradava fer coses, amb 50 i pico d’anys vaig començar a aprendre a treballar amb els or-dinadors perquè vaig veure que es podien fer més coses que amb el sistema analògic amb què havia treballat fins ara. Al principi em feia jo mateix les maquetes amb un programa pi-

SOCIETAT


rata que em vaig baixar i amb l’ordinador que tenia, però em vaig haver de comprar un ordinador més potent perquè se’m quedava penjat cada dos per tres i comprar un programa es-pecífic per fer-me els decorats jo mateix. Més tard vaig veure que a la casa on jo comprava els programes ja tenien tot un book de material en 3D (cases, cotxes...) i per pocs dòlars em podia estalviar molta feina. Així va ser com vaig passar a fer els interiors digitals i els exteriors naturals i vaig poder dedicar molt més temps a altres aspectes.– Un muntatge com el darrer que hem vist, quant temps pots estar per fer-lo?Vaig estar quasi dos anys per fer aquesta darrera pel·lícula, però l’hauria pogut tenir feta amb menys temps, en un any i mig, el que passa és que quan em faltaven uns cinc minuts per tenir-la acabada em vaig començar a trobar malament. En

aquell moment ho hauria d’haver deixat córrer però pel ne-guit de voler-la acabar encara em vaig trobar més malament. Però la volia enllestir i projectar aquí al meu poble, no pas per mi mateix sinó per la gent que han vingut a col·laborar amb mi posant la seva veu a la pel·lícula, com un reconeixement cap a ells. Jo sóc conscient de les meves limitacions, que no sóc professional, que no puc aspirar a tenir mai cap Òscar i que no puc arribar més enllà del punt en el que estic.

– Tens algun altre projecte en ment?

Sí, sovint vinc aquí al meu estudi, escolto música, que també m’agrada molt, i veig possibles escenes. A veure si em recu-pero una mica i m’hi puc tornar a posar.

Mercè Amat

SOCIETAT

– En què consisteix aquest premi?Doncs, de fa anys que anualment es convoca un premi a tra-vés del Club Ara de la Caixa consistent a redactar un escrit on el protagonista, o una altra persona en el seu nom, explica una vivència de caire social. Però abans hauria d’explicar que es el Club Ara, i res millor que la pròpia propaganda oficial: “Si tens 60 anys o més i la pensió domiciliada a la Caixa, o 65 anys o més i ets client de la Caixa (amb o sense pensió), ja ets membre del Club Ara. Sol·licita el carnet gratuït del programa a la teva oficina i comença a gaudir de tots els seus avantatges.”Com va ser que vas decidir de participar-hi?De feia temps que jo ja pertanyia al Club, ja que l’única condi-ció és ser client de l’entitat i els avantatges són molts: viatges, descomptes, informació i consultes sobre salut, etcètera. Així que en una de las visites que vaig fer al web del Club, hi vaig trobar l’enunciat del concurs. I el concurs en què consisteix?Per dir-ho ràpid, has d’escriure un foli explicant quina activitat estàs fent de caire més o menys social una vegada ja estàs jubilat. Aquest relat resta penjat al web del Club i la gent que el llegeix, i ho vol, el vota. Els relats més votats són examinats per un jurat especialitzat que els valora i en premia cinc. Aquesta vegada ens vam presentar 404 avis de tot Espanya i un dels premiats vaig ser jo. Els altres quatre són una senyora de Còrdova que va treure’s el graduat escolar amb 75 anys i fa tasques d’ajuda en associacions. Una altra senyora de Girona que essent sorda ha après a llegir els llavis i col·labora amb entitats socials. Un astrònom de Lleida que imparteix conei-xements d’astronomia a les escoles, i un cinquè, un metge que ha desenvolupat un programari gratuït per ajudar altres metges. Com veus, una gamma variada d’activitats.De què anava la teva activitat?

PREMI A L’ACTIVITAT DESPRÉS DELS 60

Entrevista a Joan Anton FeixasEl veí del nostre poble Joan A. Feixas ha guanyat un dels premis “Vida Activa 2015” que concedeix el Club Ara de l’Obra Social de la Caixa, motiu pel qual hem volgut mantenir una breu conversa amb ell perquè ens ho expliqui de primera mà.

Doncs de fa uns anys que a iniciativa de la directora de la llar d’infants, l’Anna Mari Torné, es fa un hort escolar entre la paret est de l’escola i la piscina, amb la col·laboració de mes-tres, Ajuntament i avis voluntaris. Al principi érem tres avis: el Josep de cal Riba, el Jaume el paleta i jo mateix. Més tard hem quedat el Jordi Martí i jo. Quant a l’activitat en si, resta ben detallada al meu escrit que es pot llegir al web de la Caixa clicant www.premividaactiva.com.

Recomanaries presentar-se al concurs?Desenvolupar una activitat social, i més en aquest cas que els destinataris són els nens i les nenes del nostre poble, va molt més enllà del premi i del reconeixement. T’omple de satisfac-ció i t’ajuda a dormir millor.

I el premi, en què va consistir?Aquesta vegada el premi era el viatge a Saragossa amb les despeses pagades per anar a l’acte d’entrega del premi i una tauleta informàtica.


SOCIETAT

Torrelavit ha dedicat aquest any una setmana i mitja a rea-litzar activitats destinades a la dona en commemoració del Dia de la Dona que se celebra el 8 de març.La setmana es va encetar el 29 de febrer amb un taller de jocs destinat a recuperar algun joc perdut i a passar una bona estona gaudint dels molts jocs de taula que exis-teixen a càrrec de Marina Mestres, una gran apassionada d’aquest tema.La següent activitat va ser una xerrada sobre els orígens del 8 de març a càrrec de Mireia Redondo. La xerrada va donar peu a debatre sobre temes com la violència de gè-nere o si realment existeix la igualtat entre homes i dones. Una altra de les activitats que també va tenir molt bona acollida va ser el taller d’hipopressius a càrrec de Cristina Viladoms, un seguit de respiracions i postures centrades en el sòl pèlvic, una activitat molt recomanable per reduir el perímetre de la cintura, rehabilitar la faixa abdominal després de l’embaràs, disminuir problemes d’esquena i d’incontinència urinària. Properament intentarem oferir aquesta activitat de manera més regular des del Casal de Cultura, ja que després d’aquesta primera sessió han estat moltes les peticions que ens han arribat en aquest sentit. El dijous el vam dedicar a endinsar-nos en el món de la grafo-logia amb Carme Arias de la Cruz, una ciència apassionant que ens permet fer un retrat de la persona analitzant i estudiant la nostra forma d’escriure. Qui ho va voler va tenir l’oportunitat de a través de la seva signatura conèixer alguns dels detalls de la seva personalitat.

Unes 200 persones a la Setmana de la DonaL’acte més esperat i concorregut, com ja és tradició, va ser el sopar que va tenir lloc el 4 de març al Casal de Cultura, en el qual hi van participar 113 dones, una data que s’ha convertit ja en una cita anual per a les dones del poble. Es va servir un sopar a base de pa amb tomàquet, embotits, truites, pizzes, refrescos, aigua, cava, coca i cafè. Havent sopat, es va jugar al bingo de la dona amb importants premis en metàl·lic per a les guanyadores de les línies i els bingos. La sorpresa d’enguany va ser un striptease simpà-tic i amb molt d’humor a càrrec d’un veí del poble. Com l’any passat, hi va haver música i festa fins ben entrada la matinada. El vestíbul del Casal de Cultura es va convertir en una discoteca improvisada amb projeccions i llums de colors i tothom qui ho va voler també es va poder prendre un mojito.Com també, és habitual totes les assistents es van endur un petit obsequi, en aquesta ocasió un punt de llibre ela-borat per a l’ocasió, amb una bonica inscripció referent a la dona i amb una branqueta de mimosa assecada. A la part posterior del punt hi havia un llistat de telèfons útils dels comerços del poble i dels serveis més habituals.

Els altres anys el sopar posava punt i final als actes de la Setmana de la Dona, però aquest any les propostes encara s’han allargat dos dies més. El dilluns 7 de març vam po-der gaudir d’una interessant xerrada-taller per conèixer les principals propietats, usos i indicacions d’algunes plantes aromàtiques i medicinals a càrrec de Jaume Soler. Les as-sistents també van tenir l’oportunitat de provar algunes in-fusions relaxants i digestives. El punt final a la Setmana de la Dona el vam posar el passar 8 de març amb una xerrada sobre les nostres mans, una part vital del nostre cos que sovint no cuidem prou i que, malgrat que les fem servir per a moltes coses al llarg del nostre dia a dia, no coneixem. La xerrada-taller va anar a càrrec de Lluïsa Puigcerver, infer-mera comunitària, que ens va ajudar a conèixer una mica més aquesta part del nostre cos. Les assistents, a més, van poder gaudir d’una sessió de tractament amb parafina, molt recomanable per a temes d’artrosi i dolor.L’assistència a totes les activitats ha estat més que destaca-ble, una mitjana de 20 persones per taller, i des de l’orga-nització ja es comença a pensar en propostes de cara a la propera edició de la Setmana de la Dona.


COLÒNIES

Aquest any els mestres de l’escola vam decidir fer les colò-nies a principi de curs per tal de potenciar la cohesió entre el grup i amb el tutor. Ha estat el primer any que ho hem fet i l’experiència ha estat satisfactòria. No cal dir que tots els nens i totes les nenes que van anar a les colònies s’ho van passar d’allò més bé, i és que a la casa de colònies de Canyelles els van tractar molt bé!

Van fer activitats relacionades amb l’astronomia: van mirar amb un telescopi, van fer un joc de nit relacionat amb els astres...

Aquí teniu algunes fotos de les colònies, mireu!

Escola J.J. Ràfols

EL NADAL A L’ESCOLAAquest any hem tornat a fer el festival al pavelló i hem decorat l’escola amb motius nadalencs realitzats pels alumnes, des dels més menuts de P3 fins als més grans de l’escola, els nens i les nenes de 6è. Cal dir que sempre els preparatius que envolten el festival són moments molt macos que vivim conjuntament amb il·lusió tota l’escola i que la llar també col·labora actuant al festival. El festival, com sempre, va agradar molt a pares i mares i els nens ho van fer el millor que van poder, però, com tot, sempre és millorable i la millora del so és una assignatura pendent.Aquí us deixem una foto de la decoració de l’escola feta per tots els nens i nenes de l’escola.

EL CARNAVAL A L’ESCOLALa setmana de l’1 al 5 de febrer va ser la setmana de la disbauxa a l’escola. Cada dia vam tenir unes consignes que no podíem passar per alt i qui gosava no obeir era castigat, he he he... El dijous 4 vam anar a menjar la truita tots junts fora de l’escola. Marxàrem de l’escola a les 9 del matí i tornàrem a les 11. El divendres fou el dia de la festa de carnaval per excel·lència: al matí vam organitzar tallers, cadascun amb un mestre i un grupet de 9 alumnes màxim, i a la tarda sortírem al carrer disfressats tot fent una rua, en la qual van participar pares i tothom qui va voler disfres-sar-se i acompanyar-nos.

CULTURA


Quan el paisatge es torna vermell, taronja, groc i marró i les fulles comencen a caure dels arbres, volem viure plena-ment les seves olors, els seus colors, a través de diferents propostes que oferim als infants: Que els infants desco-breixin, observin, experimentin sensacions noves amb els elements de la tardor, un dels objectius és fomentar la sensació del gust, tastar, olorar els fruits típics d’aquesta estació. També el desenvolupament del llenguatge i la pos-sibilitat d’ampliar el seu vocabulari, apropar els infants a la natura, especialment percebre i experimentar l’estació de la tardor amb tots els sentits.

Les educadores de la llar d’infants

La tardor a la llar d’infants

CULTURA


MAGDALENES PER NOSALTRES...El mes de gener vam fer un taller de cupcakes al centre de serveis de Torrelavit. Aquest va ser el primer intercanvi generacional que ha fet el centre des de la seva obertura. Aquesta primera trobada ha estat amb el grup del centre obert de joves de 12 a 15 anys, de la mateixa localitat.

Va ser una tarda molt intensa. El grup de joves, juntament amb la seva monitora, van ensenyar-nos què eren els cup-cakes, ja que nosaltres el que coneixíem eren les magda-lenes de tota la vida. Aquelles en què els seus ingredients són el sucre, la farina, l’oli, els ous i el llevat. En canvi, els cupcakes (cup vol dir tassa i cake, pastís) no porten llevat i estan fets amb mantega i llet.

El taller va consistir a decorar els cupcakes, tot preparant el fondant dels colors que nosaltres preferíem. D’aquesta manera, vam poder guarnir-los tot donant diferents for-mes amb la màniga pastissera i decoracions en forma de rodona i de flor.

L’última part del taller va consistir en el fet què els usuaris del centre van ensenyar i explicar al grup de joves com eren antigament els estris que s’utilitzaven per menjar: co-pes i coberts de plata (eren pesats i de gran dimensió), per cridar el servei es feia servir un timbre. Les dones netejaven els estris amb un producte especial perquè la plata sempre estigués brillant, sobretot per a les ocasions especials. Els tovallons i les estovalles eren de roba i estaven brodades amb les inicials de la persona o família a la qual anava dirigida. D’aquesta manera, vam poder comparar els estris antics amb els actuals i vam poder veure que hi ha molta diferència. Alguns dels joves desconeixien aquests estris o bé mai havien tingut l’oportunitat de veure’ls.

Finalment, els usuaris vam obsequiar la monitora i els membres del grup de joves amb un cupcake elaborat per nosaltres fet amb pasta de paper i càpsules de nespresso, sobre una pinça de roba. Vam gaudir molt d’aquesta tarda.

A càrrec de Lluïsa Puigcerver, directora del centre de Torrelavit

Centre de DiaCELEBRACIÓ DEL NADAL AL CENTRE DE SERVEIS

Aquest any el Centre de Serveis de Torrelavit ha celebrat la seva tercera Festa de Nadal. El divendres 18 de desembre a la tarda va ser el dia escollit per a dur a terme la celebració amb un programa molt intens i variat.

Vam rebre la visita de l’excel·lentíssim Sr. Ramon Riera i Bruch, la regidora de Cultura, Cristina Fabregat i Guàrdia, el mossèn, la coral de Torrelavit dirigida per Nicolau Llopis, els quals ens van oferir un repertori de nadales, l’última de les quals va ser interpretada juntament amb els usuaris del centre i les seves famílies.

També ens va acompanyar el grup de teatre Pels Pèls, de Torrelavit, que ens va interpretar un esquetx que tenia un xic d’humor i portava per nom La minyona. Va haver-hi molta afluència de gent, ja que érem unes vuitanta perso-nes entre famílies, gent del grup de gimnàstica i del Casal de la Gent Gran, als quals estem molt agraïts per comptar amb nosaltres per preparar l’obsequi que es va entregar a la seva festa de Nadal, el dia 13 de desembre. En acabar la festa, la regidora de Cultura va fer entrega d’un obsequi (manta polar) als 13 usuaris del centre.

Finalment, comentar que a principis d’any el centre era una família, actualment som una gran família i el pròxim any esperem ser família nombrosa.

SOCIETAT


El 21 de novembre el grup de setantins de Torrelavit, acom-panyats de les seves respectives parelles, van celebrar un dinar al bar-restaurant El Forn d’en Pep. Feia deu anys que no es reunien, des que van celebrar plegats el seu seixantè aniversa-ri. El dinar, a part de servir per passar una estona molt agrada-ble, també va servir per arribar a l’acord que a partir d’ara es reuniran un cop a l’any per fer així una mica de festa tots junts. Com no podia ser d’altra ma-nera, la sobretaula va ser força llarga, ja que tots plegats tenien moltes coses per explicar, i es va acabar amb una fotografia de grup de record. Per molts anys, setantins!

El setantins de Torrelavit es troben per dinar

L’ENIGMA

Amb aquesta nova imatge volem tornar a posar a prova el vostre coneixement del municipi i la vostra habilitat.

En aquesta ocasió ens heu de dir el següent:De quin indret estem parlant?

Els tres primers encertants d’aquest enigma que us proposem tindreu com a obsequi una ampolla de cava que podreu passar a recollir pel

Casal de Cultura. És important que sigueu ràpids perquè només hi ha premi per als tres primers.

SOCIETAT

Enigma del número passat d’El Cep

Es tractava d’una escultura de fang que hi havia en una de les vinyes de la zona de Terroja, propera al camí que va des del Pont de la Boja de Sant Pere fins al cementiri de Terras-sola.Els tres encertants i guanyadors d’una ampolla de cava cadascun han estat:

1. Montse Domènech2. Antoni Belmonte3. Marçal Font Forns

Tot i que hem de dir que cada vegada hi ha més participació i que hi ha ha-gut molts altres encertants als quals no hem pogut donar premi. Gràcies a tots per la vostra participació.


El diumenge 4 d’octubre es va celebrar a Torrelavit la dis-setena edició de la Festa de la Gent Gran, una celebració que s’organitza anualment des de l’Ajuntament de Torre-lavit amb l’objectiu de retre homenatge a les persones de més edat del poble i en la qual hi van participar unes 150 persones.La celebració es va encetar amb la missa oficiada per mos-sèn Josep Ramon Ruiz, dedicada especialment a la gent gran i amb la participació de la Coral de Torrelavit. En aca-bar, es va realitzar una fotografia amb tots els participants a la festa i les autoritats.Seguidament els participants es van dirigir al Casal de Cul-tura per inaugurar l’exposició de pintures de la torrelavi-tenca Carmen Ribera, un seguit d’obres, totes de paisat-ges, molt acolorides i realitzades amb la tècnica d’espàtula.La celebració va continuar al pavelló poliesportiu. Per se-gon any consecutiu, el dinar va estar servit per diversos joves voluntaris del poble que es van voler sumar així a l’homenatge ofert per l’Ajuntament. La regidora de Ben-estar Social, Cristina Fabregat, va ser l’encarregada de do-nar la benvinguda als assistents. També va ser el torn dels agraïments a les diferents empreses i entitats que cada any donen suport i col·laboren perquè la festa sigui possible. I aquest any molt especialment es va agrair la col·laboració i la implicació dels diferents comerços del poble en la pre-

Celebrada la dissetena edició de la Festa de la Gent Gran de Torrelavit

paració d’un aperitiu exquisit del qual van poder gaudir tots els assistents.

Havent dinat, va ser el torn de la secretària de la junta del Casal de la Gent Gran de Torrelavit, Antònia Rovira, que va aprofitar per fer un repàs d’algunes de les activitats que s’han dut a terme al llarg de l’any. Rovira també va tenir unes paraules de record per aquells que ja no hi són i molt especialment per Fidel Sans, membre molt actiu en diver-ses entitats del poble i molt implicat en el Casal de la Gent Gran. L’alcalde de Torrelavit, Ramon Riera, va ser l’encarre-gat de tancar el torn de parlaments i de fer entrega d’un ram de flors a la vídua de Fidel Sans, a qui també va elogiar per la seva implicació amb el poble de Torrelavit.

Seguidament els assistents van poder gaudir d’un especta-cle de màgia i il·lusionisme.

Com ja és tradició, els participants d’aquesta dissetena edició han estat obsequiats amb un record de la diada, en aquesta ocasió una bosseta de pastes d’ametlla, més conegudes com a bufats, acompanyada d’una bonica eti-queta gentilesa del Casal de la Gent Gran i un original bo-let elaborat a partir de taps de cava realitzat pels assistents al centre de tallers terapèutics per a la gent gran i al qual se li pot donar diverses utilitats decoratives.

SOCIETAT


Enguany el Correllengua ha consistit en una caminada pel sector sud-oest del nostre poble –força desconegut–, amb es-morzar a mig camí, i un vermut popular per acabar. El dia 13 de setembre, una vuitantena llarga de caminants agafàrem els cotxes per dirigir-nos cap a Sant Pere, pel carrer del Bessó, tot aparcant al nou Mas d’en Tort (que, bastit de nou, pertany a una fundació). En la nova construcció, s’ha salvaguardat un bonic portal adovellat de l’antiga masia, que estava esfon-drada i en ruïnes. A peu, travessàrem vinyars i els inicis dels torrents de Mas d’en Tort i de Sant Martí, per anar cap a les vinyes de Naveran, bosc i baixada a veure la font de Sant Mar-tí o de les Senyores. Travessàrem un torrent, un corriol i, per un camí carreter, arribàrem a Can Fàbregues o Cases de Baix de Sant Martí Sadevesa, on admiràrem el baluard, el portal de mig punt adovellat i el balcó renaixentista. I d’aquí a l’ermita

18è CorrellenguaHorts, on a l’era del darrere de la casa ens esperaven els ab-negats i potser poc reconeguts cuiners (que han hagut de ma-tinar més que nosaltres i, a més, pencar), amb l’esmorzar de pa amb tomàquet, botifarra esparracada, porrons de vi fresc (blanc o negre), garlanda, mistela, cafès i gotes (més no es pot demanar). Esmorzats com uns reis, visita a la magnífica masia modernista (emblema de la sèrie televisiva de TV3 Nissaga de poder), amb la seva façana, torratxa... i antics estris relacionats amb la pagesia i la viticultura. Foto de grup i baixada a la font de Can Raspall, al torrent del mateix nom i cap al pont ja més que centenari (1905). Després, pujar cap a les Masoveries de Can Raspall i, paral·lels a la C-15, fins als plafons del que fou camp d’aviació republicana a la passada contesa civil. Després de veure l’única entrada que queda visible del refugi antiaeri, arribada al barri de la Masia (Sabanell del Mig, i més antiga-ment les Masies de Can Nadal) que pertany a Torrelavit; i fins a la masia de Cal Juvé Parenostres, a admirar el monumental exemplar de cactus que tan curosament cuida la seva famí-lia. Tornada enrere i planejant cap a Can Nadal de la Boadella (Caves Nadal), on ens oferiren un porró de vi novell de pinot noir recentment fermentat, i per a la canalla un tastet de dolç most. Baixada a veure la font de Can Nadal, i travessar el tor-rent del mateix nom, per –entre vinyars– arribar al casalot del Pere Vell, edifici entre vinyes que encabeix al seu interior un parell de cups que servien per fer el vi a la pròpia vinya. De nou a Can Fàbregues, ara tinguérem accés a visitar l’interior de la masia amb arrels al segle XIV: vestíbul amb dues arcades de mig punt, portal adovellat, espitlleres, festejadors, balcó amb trencaaigües... I d’aquí, retorn a Mas d’en Tort i, amb els cot-xes, cap el pavelló esportiu torrelavitenc a fer el vermutet amb pica-pica, per fer passar la set i fer venir la gana. I amb bon rotllo i tertúlia final del Correllengua d’enguany. Una dotzena escassa de quilòmetres a peu, molt ben aprofitats.Des d’aquí, donar les gràcies a la família del nou Mas d’En Tort, a tota la família Fàbregues, a Michel Gillieron de Can Parellada (Caves Naveran), a la família Raspall (Jordi i M. Àn-gela), família Juvé Parenostres i Xavi Nadal (Caves Nadal), per les atencions rebudes i haver-nos donat les facilitats d’accés i visites en aquesta sortida, alhora esportiva, lúdica i d’enriqui-ment cultural.I a la generositat desinteressada dels qui han fet possible de nou la jornada (cuiners, ajudants, logística...).

P. Rovira

de Sant Martí Sadevesa, amb arrels romàniques del segle XII (portal del sud de mig punt adovellat amb arquivolta, i amb un grafit del picapedrer), portal de mig punt adovellat a po-nent del XVIII, tomba interior d’un antecessor de Can Nadal, campanar d’espadanya, cor amb barana…). Seguidament, cap a Can Parellada o Cases de Dalt (avui Caves Naveran), on ens oferiren, a la seva sala de tast, uns porronets de frescos i aromàtics caves blancs i rosats per començar a fer salivera.De Naveran, a travessar el torrent de la Font Fresca, pujar cap a uns vinyars i baixar a la formosa masia de Can Raspall dels

CULTURA


UNA MIRADA A LES ARRELS

Als anys cinquanta la nostra classe tenia uns dotze metres de llarg per vuit d’ample, més o menys. Re-vestida de ceràmica fins una mica més de la meitat. S’hi accedia per una petita estança situada entre el vestíbul i la porta d’entrada de l’escola, en la seva ala esquerra si la mirem des del pati. Les finestres estaven orientades cap a aquest pati i eren les úniques a tota l’habitació. Encara hi havia una altra porta, sempre tancada, que donava a la classe del costat, buida en aquella època. Davant la porta hi havia situada una estufa de ferro colat que funcionava amb carbó. A la paret del fons hi havia la taula del mestre i la pissarra, a més d’un Santcrist i del retrat de Franco, i eventual-ment un mapa d’Espanya, del qual havíem de saber tots els rius i muntanyes. En canvi, no sabíem el nom del riu que passava per la Fortesa, al qual li dèiem “la riera gran”. A continuació les nostres taules fins a la quantitat de seixanta, que eren més o menys els nens de la bàsica més els set alumnes de batxillerat. De fet, els alumnes de batxillerat de la meva quinta érem deu, set nois i tres noies, però elles, durant les hores de bàsica (de nou a dotze i de tres a cinc) estudiaven a la classe de les nenes, a l’ala dreta de l’escola. No hi havia barreja com ara. El mestre era el Sr. Josep Llarena, de qui segurament se’n podria fer més d’un capítol, però avui no toca.Els deu de batxillerat érem la Montserrat V. (†), l’Anna Maria C., la Maria Teresa X., el Joan C. (†), el Josep Maria F., el Josep V., l’Antoni C., el Josep Maria P., el Pere V. i el Joan A.F. Nosaltres érem en certa forma els

Llet en polsprotagonistes d’aquesta historieta: els manipuladors de la llet en pols. “El 26 de setembre de 1953 és va signar amb els EUA el Pacte de Madrid de Cooperació Econòmica, Defen-sa i Assistència Tècnica, paper pel qual els EUA obte-nien unes bases militars en territori espanyol i a canvi feien unes aportacions econòmiques sense determi-nar. L’any 1954 la dictadura va signar a Nova York un conveni amb la UNICEF per respondre a les necessitats dels nens de l’Estat. El primer programa d’ajuda és va realitzar immediatament a causa de la desnutrició infantil existent, i es va anomenar ASA (Ajuda Social Americana), i va suposar la tramesa de més de 300 milions de quilos de llet en pols, entre 1955 i 1963, fonamental per al creixement de la mainada.Les interessades aportacions del govern dels EUA per-metien als nens i les nenes de l’Estat beure llet tots els dies d’escola.”Aquest pacte es va desenvolupar en paral·lel amb l’anomenat Pla Marshall amb el qual els EUA ajuda-ven a l’Europa devastada després de la Segona Guerra Mundial. Pla del qual Espanya estava exclosa a causa del seu posicionament a favor dels nazis. Però, com he dit abans, inclosa a canvi d’altres concessions. Bé, doncs, equipats amb una gran olla d’uns quinze litres plena d’aigua calenta a la qual s’afegia la llet en pols que venia a bidons, s’havia de remenar cons-tantment i, malgrat tot, sempre quedaven grumolls. L’operació tenia lloc a l’última taula de la classe i, vul-guis que no, cridava l’atenció de tots els alumnes que constantment es giraven per mirar, amb l’amenaça contínua del mestre per tal que no ho fessin. Recordo que aquella llet tenia un gust una mica estrany. No era obligatori beure la llet, però si no ens la bevíem no ens donaven el formatge que repartia el mestre als ma-tins, sobre dos quarts d’onze, hora del pati. Recordo que venia en enormes llaunes cilíndriques de metall daurat, de cinc quilos. Era bastant bo, o almenys a mi m’ho semblava, i ningú no el rebutjava. No com la llet, que en molts casos anava a parar a les latrines. També n’hi havia que se’n bevien dos gots, tot s’ha de dir. Tant jo com els meus coetanis, tot i la llet en pols, el “Cara al sol” diari, els mastegots del mestre i cap televisor, tenim un record afectuós de l’època, que no significa en cap cas l’aprovació d’aquelles pràctiques.

Joan A. Feixas Colomer

Fotograma de la pel·lícula Bienvenido Mr. Marshall.


te d’alguna distinció per la seva tasca profitosa al bé general, trobà sempre la paraula justa i encertada que tallà en rodó tota temptativa d’afalagament a la seva persona, procurant sempre i aconseguint, com pocs en la vida, pas-sar per aquest món sense moure gens de soroll.

La modèstia característica de la seva vida segellà també l’hora de la mort en la que pregà als fills que fos respectada la seva voluntat de que no es dongués coneixement a ningú del seu traspàs, i que en lloc de fer solemnes funerals, li fossin resades Misses en diferents Es-glésies de Ciutat i Parròquies foranes per l’etern descans de la seva ànima.

Aquest caràcter seu el tingué apartat de la política, on segurament hauria arribat a llocs eminents, donats els seus profonds coneixements en matè-ries econòmiques i en el Dret Mercantil Internacional. Era demòcrata de cor, mostrant sempre aquell bon seny mo-derador de la nostra pagesia, enemiga de diferenciacions socials, essent-ne una proba el que feu quan amb motiu de l’entrega del GRUP ESCOLAR RÀ-FOLS, pagà els vestits i calçat de tots els nens i nenes a fi d’evitar que es remarquessin diferències degudes a la diversa situació econòmica dels pares.

Al seu germà Joan, qui en aquests úl-tims anys tan bona companyia li ha fet en les seves anades a la seva estimada terra del Penedès, on molts han trobat en ell un segon pare, i als seus fills, especialment al nostre particular amic don Enric Ràfols, l’ex-Diputat a Corts per Vilafranca, trametem el testimoni de nostre condol mentres preguem a Déu Nostre Senyor que a l’ensems que una cristiana resignació els dongui for-ces anys de vida per encomenar-lo a Déu i anar endavant, seguint el camí de les seves petjades.

LA REDACCIÓ

No cal dir res més, aquest escrit ens fa una autèntica radiografia de la persona-litat del personatge; de les seves aptituds i la manera de ser i concebre la vida: gran capacitat comercial, modèstia, religiositat, altruisme, cultura, domini de llengües, demòcrata, enemic de les diferències so-cials... També ens desvetlla el perquè de la seva absència el dia de la inauguració de les escoles, i que no era pas el seu fràgil estat de salut (o almenys no del tot), com deia la premsa de l’època quan va tenir lloc la inauguració.

HISTÒRIA

Joan i Jaume Ràfols Mata (i més)Una troballa aclaridora de llur biografia històrica

A vegades les coses ens vénen donades per casualitats, per elements que conver-geixen en un moment precís, fruit de l’at-zar, quan així ho ha determinat el temps. Així, aquest cas fortuït va fer que fa tres anys, a rel de la defunció d’un familiar de la família Esbert-Alemany, de Ca n’Esbert de Raïm (avui caves Segura Viudas), i la consegüent visita a Torrelavit a oferir una missa en sufragi del finat per part dels seus familiars més directes des d’Oviedo i des de Madrid, passessin pel piset on havia viscut la difunta a Barcelona i se n’emportessin diversos documents que posseïa; i entre ells, unes etiquetes dels “xampanys Matusalén” que s’havien ela-borat a la masia lavitenca a mitjans segle XX. Xerrant –pel meu parentiu– amb ells durant la visita al nostre poble, va sorgir el tema que estàvem confeccionant un calendari d’etiquetes d’antics cellers ela-boradors de vins i caves. La trobada va fer que poguéssim recuperar aquelles etique-tes de forma casual (que ells portaven a sobre), que d’altra manera no s’haguessin aconseguit, per publicar-les i refer un xic més la nostra història.Ara ha passat quelcom semblant. Havent investigat la vida i obra dels germans Rà-fols, i la construcció i donació altruista de les magnífiques escoles que porten el seu nom, ha sorgit un document que fa rectificar una errada sobre el seu passat, alhora que ens aclareix molt la biografia –sobretot– del Jaume Ràfols. Es tracta de la troballa que ha fet l’Agustí Batlle i Marimon tot remenant a casa seva els ca-laixos que encabien vells papers (aquells vells papers que es guarden a cada casa). Es tracta d’un document aclaridor que de ben segur hauria estat guardat pel seu avi a la seva casa del carrer del Molí. Aquest document és un exemplar del setmanari El Vinyater, publicació de l’Associació Ge-neral Ruralista Espanyola (AGRE), editat a Barcelona, corresponent a l’any I, núm. 11, de data 27 de desembre del 1930, de quatre pàgines; gairebé dues de les quals dedicades íntegrament al Jaume Ràfols. Va acompanyat de dues fotos, una de molt gran del retrat del Jaume, que el seu fill Enric Ràfols va donar al Ajuntament de Torrelavit al 1923; i una altra de les novís-simes escoles, amb els novells arbres del davant recent plantats, sense pins encara al darrere i una vinya contigua, on actual-ment hi ha la llar d’infants. Volem repro-duir íntegrament el text, que diu així:

Els fadristerns de la nostra pagesiaJaume Ràfols MataDesprés de curta malaltia, ha mort a Barcelona, el qui sabé fer-se un nom

envejat entre el comerç de la plaça. En Jaume Ràfols Mata, nat a Lavit del Pe-nedès el primer d’abril del 1857.Fill petit de nombrosa família, sor-tí de la casa pairal de cal Arbossar, com s’anomena la seva, ben jovenet; comptava sols nou anys quan arribà a la gran ciutat on ben aviat havia de trobar el camí segur d’una prosperitat material i d’un nom respectat, admirat i benvolgut.Ben sol i sense altre ajut que la seva indomtable voluntat, era ja als 21 anys Pèrit i Professor Mercantil, arribant a Catedràtic de l’Escola de Comerç i essent un dels millors coneixedors del Dret Mercantil en aquella època.Per aquell temps, cansat pels anys de treball, el senyor Bohigas, amo de la casa de Transports i Duanes a qui Jau-me Ràfols havia servit des de la seva arribada a Barcelona, li traspassà el ne-goci en condicions que permeteren al jove comerciant esdevenir en pocs anys una de les primeres firmes del ram, no sols de Barcelona, sinó d’Espanya.En altres negocis i iniciatives posà en-cara la seva activitat, constituint-se en el cap de fortes empreses en els rams de carbons i cotons de l’Índia, classi-ficant-se la casa Jaume Ràfols com a una de les primeres comercials de Bar-celona.Malgrat l’intensitat de la seva lluita per la vida en sos primers anys, es feu ben aviat una cultura força envejable; do-minant a la perfecció quatre llengües estrangeres que molt li serviren més tard en les empreses mercantils que el portaren a conèixer i relacionar-se gai-rebé amb tots els països d’Europa.Home de poques paraules però de fets; modest com el qui més, no accep-tà mai cap honor, ni lloc ni cosa que reportés alguna glòria humana, havent ocupat en diverses entitats i corporaci-ons tan sols llocs en que la seva figura no fos sobressortint. El 22 de juliol de 1928 dia de l’inauguració del GRUP ESCOLAR RÀFOLS, ofrenat al seu po-ble nadiu, Torrelavit del Penedès, féu per manera de no assistir-hi, per tal d’evitar tota manifestació d’agraïment o d’homenatge. També quan al caure la Dictadura fou nomenat Regidor de Barcelona per sa qualitat de major con-tribuent de la ciutat, s’afanyà a renun-ciar el càrrec. Ell era enemic d’osten-tacions de tota mena; pel qual motiu si en algunes ocasions els estaments mercantils i comercials en que havia intervingut, tractaren de fer-lo objec-


HISTÒRIA

Al 1994 portàvem al programa de festa major (en Pere Camps Arnan i jo) un ar-ticle titulat “Maria dels Remeis: Una cen-tenària filla de Terrassola del Penedès”. Es tractava de Maria dels Remeis Sanz Poch, que havia nascut al nostre poble el 1893, filla d’un mestre molt estimat, en Vicenç Sanz, fill de Xert (Castelló), i de Carme Poch, filla d’Arenys de Mar i germana del llavors rector de Terrassola. En aquesta ocasió porto una notícia semblant. Es tracta també d’una “més” que centenària senyora: la Teresa Xibi-llé i Cisa, que va ser mestra de primària de les nenes de Torrelavit durant quinze anys (1946-1961) junt amb el seu espòs i també mestre de primària, Josep Llarena i Lluna (†1998).Doncs la Teresa Xibillé va complir 100 anys el 4 de setembre del 2013, quan els seus fills (Jordi, Eduard i Montse) i els seus familiars li van dedicar una especial i molt emotiva celebració. Malgrat que va amb cadira de rodes i que està rebent atenció en una residència a Valldoreix, conserva una envejable memòria. Vaig assaben-tar-me de casualitat per la meva germana de l’acte, i avui podem (els qui van viure aquells anys i els qui en van ser alumnes)

bé van estar involucrats en el teixit social, festiu i cultural torrelavitenc, com foren les caramelles, el teatre i l’antic Esbart Dansaire de Torrelavit als anys 50 (junt amb mossèn Josep Arans).

I un trist afegitó: el passat 13 de novem-bre del 2015 ens deixava la Teresa, tal com m’ho comunicava la seva filla Mont-serrat, tot dient-me “...mantenint la ment ben clara i els bons records dels 15 anys viscuts a Torrelavit”.

Pere Rovira i AlemanyGrup de Recerques “El Podall”

NotesUn perfil biogràfic dels dos esposos i professors ens ve donat per la Montserrat Torres i Sellarès al llibre Personatges il·lustres de l’Alt Penedès, el Baix Penedès i el Garraf, editat per Aber-tis Autopistas el 2010, junt amb el perfil dels germans Joan i Jaume Ràfols i Mata (per part de Pere Baltà i Llopart) i el de Pau Vidal Rovira (d’un servidor).

Agraïments a Teresa Rovira (per rescatar la no-tícia), al Pep Rigol (per facilitar el telèfon de la filla Montse Llarena Xibillé) i a la mateixa filla per proporcionar la foto de la celebració de l’aniversari i la trista notícia de la seva defunció.

veure a la Teresa el dia esmentat, amb la companyia dels seus fills (Jordi, esquerra; Montse, al mig amb vestit blanc; i Eduard, dreta), i altres familiars més propers. Afe-gir que el 4 de setembre del 2015 la Tere-sa ja va complir els 102 anys; i des d’aquí en nom dels qui en foren alumnes i/o con-vilatans li enviem una molt afectuosa feli-citació i alhora reconeixement de la tasca pedagògica duta a terme en aquells anys al nostre poble.

Val a dir que ella i el seu marit, també mestre de primària, en aquest cas dels nens, van deixar petjada no sols per la seva funció pedagògica, sinó perquè tam-

Els 102 anys de Teresa Xibillé i Cisa(mestra que va exercir i viure a Torrelavit entre els anys 1946 i 1961)

era d’unes idees semblants a les del seu germà: mitjà-alt estatus social, però molt còmode entre els estaments baixos i amic de les igualtats socials.

Pere Rovira i Alemany, amb l’aportació documental de l’Agustí

Batlle i MarimonGrup de Recerques “El Podall”

(1) Aportacions rebudes gràcies a Miquel Rico Vázquez, historiador del Masnou, fill de Ba-dalona.

(2) Llibre La Calàndria. 100 anys d’història al Masnou (1906-2006), per Francesc Fàbre-gas i Cardona, editat per la Fundació La Calàndria.

(3) El nom de calàndria es el d’un ocell estèpic, que viu generalment a la depressió central de Catalunya, i fa gairebé un pam de llar-gada. Aquesta societat el va agafar com a símbol perquè l’ocell té un cant molt melo-diós, i així va ser com la mascota de la colla de cantaires que formaren la primera coral. El trobem en el pendó de la seva coral, així com en els impresos...

I també serveix per desfer l’errada sobre l’emigració a Amèrica dels germans Rà-fols, que no va ser, i que algunes persones del poble ens han explicat (de ben segur confonent-ho amb la vida de Pau Vidal Rovira –ja que aquest sí qie va fer fortuna amb la seva emigració a Amèrica– i per les donacions que uns i altres van fer al poble; i/o potser per la seva relació amb el co-merç d’importació-exportació, lligat a pa-ïsos de bona part d’Europa i del món). Jo mateix a la primera part d’aquest treball, la Montse Torras..., hem caigut en l’errada aquesta, que ara sabem del cert que no va ser, i que cal esmenar. Aquest document és prou aclaridor.També aquí ens diu que era el fill petit, cosa que no acaba de concordar amb el que ens arriba del Masnou sobre el Joan, quan ens diu que va morir el 1939, quan tenia uns 80 anys (potser és aproximat i tenia uns 80 anys i escaig, i llavors ja con-cordaria).

I una mica més sobre la figura del Joan RàfolsSi a la primera part d’aquest treball do-nava una mica de llum a la biografia del

Joan,1 ara puc aportar un xic més del seu pas pel Masnou, gràcies a l’edició d’un llibret commemoratiu de la societat de lleure de la qual va ser membre.2

En Joan Ràfols Mata, al Masnou, va for-mar part de la Junta de la Casa Benèfica de la vila. I també va ser soci de la “Socie-dad Recreativa de Calandria”,3 una soci-etat coral recreativa, de lleure i també de mutu auxili, a la qual pertanyien els obrers i la gent d’esquerra, que s’havia escindit el 1906 –any de la seva creació– de la so-cietat “El Casinet”. Altres societats de la vila eren “El Casino”, freqüentat per capi-talistes i monàrquics; i el ja esmentat “El Casinet”, on els assidus eren empresaris, burgesos, classe mitjana i gent de la Lliga Catalana d’en Francesc Cambó.També dir que en Joan era el soci núm. 429, i que vivia al carrer del Sol núm. 5 (també visqué al carrer Anselm Clavé, prop del port)Aquí veiem també que, malgrat l’esta-tus social de què formava part el Joan (almenys classe mitjana, empresari), en canvi era soci –de les tres societats de di-ferents rangs de la vila– de la formada per treballadors. La qual cosa sembla dir que


Sembla que han passat quatre dies, i ja han passat deu anys. Deu anys fa que iniciàrem la nostra tasca de recerca històrica, patrimonial, cultural, etnogràfica... Era el març del 2005, en el context de la macroexposició El Mediona-Bitlles, la vida d’una vall, esperonats i treballant colze a colze amb els altres grups dels pobles veïns que confor-mem aquesta subcomarca altpenedesenca de la vall del Mediona-Bitlles, amb unes singularitats que li són pròpies. Una macroexposició que ha viatjat pels sis pobles de la vall, Vilafranca del Penedès i fins a Tortosa, a les Terres de l’Ebre, i que va anar acompanyada d’un “Cicle de cami-nades per la riera” –deu en total– que, començant per la Llacuna i acabant a Sant Sadurní d’Anoia, va tenir dues etapes pels fondals de riera del nostre poble.

2005-2015: deu anys del Grup de Recerques “El Podall”

5. Caminada per les barraques de pedra seca i altres elements (pous, sínia, safareig i amagatall) dels entorns de Can Rossell de la Serra, als límits sud-orientals de Torrelavit, part limítrof amb el terme de Sant Sadurní d’Anoia.

6. Caminada per les barraques de pedra seca del sec-tor nord-est de Torrelavit.

7. Caminada pels camins de sempre, recuperats: vells camins, corriols, escales, dreceres..., de puja i baixa; entre camps, vinyars i horts, riera i torrenteres.

8. Caminada: l’aprofitament de l’aigua en terrenys de secà. Fonts, pous, piques, basses i sínies.

9. Conferència “El camí ral de la riera”. De Sant Sadur-ní d’Anoia a la Llacuna pel camí ral.

10. Caminada nocturna.11. Caminada pels fondals dels molins paperers de Lavit

(Parellada, Mig, Cover i Esbert), extrem oriental de la serra de Can Rossell, serral del Vell, Pouet de Ribalta, bosc de Ribalta (integral, revoltant-lo per l’oest, cara nord i carena), Cases de Ribalta, molins del Pelleter, Esbert i retorn.

12. Caminada per masies, nuclis i torrents de la banda sud-est de Torrelavit (de l’antic terme de Terrassola) Mas d’en Tort, Sant Martí Sadevesa, Can Fàbregues, Can Parellada, Can Raspall dels Horts, barri la Masia o Sabanell del Mig, Can Nadal de la Boadella, Casalot del Pere Vell, fonts, restes espai i refugis de camp d’avi-ació republicana durant la Guerra Civil...

També col·laboracions, amb altra gent (paletes, manobres i altres) i de manera desinteressada; com en la recuperació i restauració del pont del Marxant (2013), les jornades de neteja dels espais fluvials “Fem dissabte”, remodelació de la font de les Pubilles junt amb el nou grup local Amics del Patrimoni (2015)...Col·laboracions en la confecció del Mapa de Patrimoni i Cultura de Torrelavit, confegit pel Grup Tríade SCP i editat per l’Àrea de Cultura de la Diputació de Barcelona (2010-11).També alguns membres formen part de l’equip de treball del projecte museològic del Centre d’Interpretació de l’Ai-gua de Torrelavit (2013-14) que s’està bastint. I ajuden tant com poden en altres, com en l’ampliació del Camí del Riu, la recuperació dels safareigs públics de Terrassola... 10 ANYS. No són gaire, però de moment no ens rendim. Encara queda molta feina per fer, per recuperar, per co-nèixer i donar a conèixer..., per fer cultura, per fer poble. Encara hi ha il·lusió..., doncs seguim!

HISTÒRIA

A partir del 2006, iniciàrem, amb la col·laboració econòmi-ca de l’Ajuntament per a la seva publicació, un seguit de recerques plasmades des del 2006 fins avui, amb deu ca-lendaris que recuperen la memòria històrica local en diver-ses i diferents vessants. Així, han vist la llum calendaris de-dicats als molins paperers, a les barraques de pedra seca, als rellotges de sol, als picaportes, als safareigs,a les vinyes, les veremes i el vi, als ponts i les passeres, als primers vins, vermuts, xampanys, esperits de vi i licors embotellats, en barrils o pipes (1885-1984), al segar i el batre, i a Torrelavit en els mapes i plànols. I continuem.També des del 2006, a rel de l’exposició abans esmentada, s’han editat un total de dotze fitxes: 1. El Mediona-Bitlles, la vida d’una vall2. Els molins de Terrassola3. Els molins de Lavit4. Caminada per les restes dels forns de calç i les bar-

raques de pedra seca del sector nord-central i nord-occidental del terme.


Des del Servei Jove es van oferir dos tipus de recursos durant els mesos compresos entre setembre i desem-bre. Un era la dinamització de l’espai jove oferint una programació de ta-llers i campionats per als joves, i l’altre, xerrades destinades a pares, mares i tutors legals d’adolescents cobrint la demanda que havien expressat. La participació dels joves ha tingut daltabaixos. El taller de setembre de “Customitza’t l’agenda” va rea-litzar-se amb quatre joves que van aprofitar els materials subministrats per deixar-se les agendes persona-litzades per emprendre el curs amb energia i alegria.

A l’octubre es van organitzar dos campionats en els quals van partici-par sis joves al Fifa’14 i quatre joves al de ping-pong. La segona setmana, va realitzar-se el taller de “Fem un sofà per a l’espai jove”, que no va tenir èxit de participació, però sí de convo-catòria. Alguns joves van venir, però van considerar que no eren prou per tirar endavant la construcció del sofà. Cal recordar que aquest taller s’havia organitzat per tal de cobrir una de les demandes que els joves havien fet a la Taula Jove, i també es buscava promoure la implicació i la respon-sabilitat dels joves per tal d’estrènyer els lligams per la cessió d’espai que demanaven. El mes acabava amb un taller de panellets per celebrar la cas-tanyada en el qual van participar cinc joves. El novembre va comptar amb dos campionats que no es van realitzar manca de participants a l’hora de convocatòria, però una hora més tard tots dos tenien quasi una desena de joves utilitzant l’equipament i les se-ves zones de lleure, com són el futbo-lí, la diana i el ping-pong.

Valoració de les activitats de tardor-hivern

JOVENTUT

La proposta de tallers va ser un taller de còctels sense alcohol emmarcat a la setmana de sensibilització sobre riscos de consum d’alcohol “Veus el que beus?”, en el qual van participar cinc joves, i un taller de fer bufanda, que no es va realitzar per falta de par-ticipants. El mes acaba amb 71 usua-ris del servei.

Al desembre, es van organitzar dos tallers per fer regals nadalencs, un de

fanalets i un altre d’espelmes, als quals els joves usuaris del servei no van voler participar, però el que va ser un èxit és la participació en l’estrena del Fifa’16 en la qual van participar 9 joves. Pel que fa a les xerrades destinades a pares, mares i tutors legals d’ado-lescents, el 13 d’octubre va haver-hi la de “Conviure amb els adolescents” amb una participació de 13 persones. La sessió va ser interessant i amena per a les participants, i la van valor positivament tant per la temàtica tractada com per la forma pràctica i activa dels continguts desenvolupats.

Després d’aquesta bona experiència, va arribar la conferencia del 19 de no-vembre, en la qual l’assistència va ser menor, amb tan sols tres participants. Tot i així, les participants van tenir una part teòrica i després una par de dià-leg en la qual van poder trobar res-posta a les inquietuds com a pares.

BREUS

Engeguem la cinquena campanya Sóc Responsable, d’identificació i esterilització d’animals de companyia!

La vocació de la campanya impulsada des de la Funda-ció FAADA, entitat sense afany de lucre col·laboradora de la Generalitat de Catalunya, és identificar i esterilitzar el màxim nombre d’animals a fi d’evitar abandonaments o poder demanar responsabilitats en cas que es produeixin. Les esterilitzacions es faran només en el cas que l’animal estigui identificat amb microxip. És un requisit indispensa-ble per poder acollir-se als preus promocionals de la cam-panya, que estarà en vigor entre els dies 1 de febrer i 30 d’abril del 2016. Els propietaris dels animals s’hauran d’ins-criure a www.socresponsable.org abans del 30 d’abril. Les actuacions veterinàries s’aniran calendaritzant i es podran realitzar fora de les dates de campanya, si la llista d’espera així ho requereix i al propietari li sembla convenient.

Taps per una bona causa, “Tots som un”Des del Casal de Cultura ja fa anys que es recullen taps de plàstic per contribuir a diverses causes socials. En aquests moments tot el que recollim es fa arribar a l’associació sen-se ànim de lucre “Tots som un” de Sant Sadurní que tre-balla per millorar la qualitat de vida d’infants, adolescents i joves amb discapacitat intel·lectual i del desenvolupament, així com a les seves famílies a través del lleure i l’oci en un entorn inclusiu.

Torrelavit col·labora en la recollida de joguinesUn any més els veïns de Torrelavit hem col·laborat en la campanya promoguda des de Creu Roja a l’Alt Penedès “Cap infant sense joguina” aportant una cinquantena de joguines noves. Gràcies a aquesta campanya i a la solidari-tat de tothom, 670 infants de la comarca han pogut rebre alguna joguina el dia de Reis. Gràcies a la participació de tots podrem continuar ajudant aquells que més ho neces-siten, en aquesta ocasió un dels sectors amb més risc d’ex-clusió social com són els infants, i contribuir al fet que la nostra societat es converteixi en un exemple de solidaritat i cooperació.

Torrelavit recull 200 quilos d’alimentsCom cada any, coincidint amb les festes de Nadal, des del Casal de la Gent Gran i des del Casal de Cultura de Tor-relavit es promou una campanya de recollida d’aliments per ajudar les famílies més desfavorides. En coordinar amb Càritas Parroquial de Sant Pere de Riudebitlles, que és el punt de recollida que ens pertoca als veïns de Torrelavit., ens van orientar sobre quins productes feien més falta, ja que disposen d’un magatzem on van classificant el que algunes empreses d’alimentació també els fan arribar. Un cop fet el recompte del que vam recollir gràcies a la vostra solidaritat i col·laboració, us podem dir que Torrelavit ha aportat 200 quilos d’aliments (llet, conserves, llegums, ca-cau, oli...). Gràcies a tots per la vostra solidaritat.

EL CEP - torrelavit.cat · història dels molins paperers i de l’aigua, un recurs molt ... Totes...

Documents

Transcript of EL CEP - torrelavit.cat · història dels molins paperers i de l’aigua, un recurs molt ... Totes...