El coachingemocionalMireia Cabero

Edició: Jordi Pérez ColoméDirecció editorial: Lluís Pastor

Disseny del llibre i de la coberta: Natàlia SerranoLa UOC genera aquest llibre amb tecnologia XML/XSL.

Primera edició: Octubre, 2008© Mireia Cabero, del text© Editorial UOC, d' aquesta edicióRambla del Poblenou, 156, 08018 Barcelonawww.editorialuoc.comImpressió: ReinbookISBN: 978-84-9788-764-9Dipòsit Legal: B.48.750-2008

Cap part d'aquesta publicació, inclòs el disseny general i la coberta, pot ser copiada,reproduïda, emmagatzemada o transmesa de cap forma, ni per cap mitjà, sigui aquest electrònic,químic, mecànic, òptic, gravació, fotocòpia o qualsevol altre, sense la prèvia autorització escritadels titulars del copyright.

2

Què vull saber

Lectora, lector, aquest llibre li interessarà sivostè vol saber:

· En què consisteix el coaching.· En quines circumstàncies personals és útil.· Com el coaching facilita generar canvis personals

satisfactoris per tal de viure una vida més valuosa.· Què són les emocions i com es gestionen.· Quines pràctiques són útils per ser el líder d'un

mateix i portar un projecte de vida propi.

3

4

Índex de continguts

Què vull saber 3

Com construir una vida valuosa 7

EL COACHING 13

La satisfacció profunda 13L'autolideratge conscient 22El coaching emocional per a l'autolideratge 28

LA IMPORTÀNCIA DE LESEMOCIONS

32

Les emocions es construeixen 37Fenòmens cognitius que cal tenir presents 42L'educació emocional 48Les emocions es poden gestionar 52

EL COACHING EMOCIONAL 61

La relació positiva amb nosaltres mateixos 65La relació positiva amb els altres 70La vida positiva amb benestar sostenible 73

5

El PLA D'ACCIÓ DE MILLORAPERSONAL (PAMP)

80

Algunes frases per recordar 86Invitació al canvi 87

Bibliografia 88

6

Com construir una vida valuosa

La vida és temps que omplim, ja siguiconscientment o inconscientment, per atzar ointencionadament; i l'omplim de contingut positiu,neutre o de contingut que atempta contra nosaltresmateixos. El resultat d'omplir aquest temps és lavida que construïm.

Un dia ens adonem que el temps que tenims'acaba i voldríem mirar enrere i sentir la satisfacciód'haver construït una vida valuosa. El temps nos'atura ni espera que ens decidim (tempus fugit)."Cómo se pasa la vida, como se viene la muerte tancallando", deia Jorge Manrique a Coplas por la muertede su padre. Afegir valor al temps que vivim és unpropòsit lloable que desitgem però que no sempreperseguim.

Una vida valuosaUna vida valuosa és una vida que té valor per a

qui la viu. Hi ha un ampli ventall de raons per lesquals valorem la nostra pròpia vida; identificar-lesajuda a mantenir-les i a generar-ne de noves perincrementar el valor de la vida.

Albert Einstein deia: "Intenta no convertir-te en

7

un home d'èxit, sinó més aviat en un home devalor". La frase d'Einstein i recerques recents sobrela felicitat indiquen que l'èxit és insuficient, i devegades innecessari, per fer que la vida sigui preada,malgrat que la societat en què vivim ens porti més abuscar l'èxit que el valor. L'èxit significa més omenys el mateix en tot el planeta (èxit social,professional i econòmic), contràriament al valor,que té només significat per a cada persona.

No es tracta d'estar d'acord amb Einstein niamb cap recerca, es tracta d'estar d'acord ambnosaltres mateixos per omplir de contingut i devalor la nostra vida, però complint amb criterismorals, ètics i humans compartits.

Una persona de valorUna persona de valor és una persona que es

considera valuosa ella mateixa per qui és. Què ens favaluosos com a persones? Com que som nosaltresmateixos els que ens sentim valuosos, ja que no ensreferim a les valoracions que fan els altres, somcadascun de nosaltres els qui hem de respondre lapregunta.

Viure una vida valuosa i ser una persona devalor pot ser senzill o pot ser molt complicat, potrequerir molt d'esforç o pot arribar a convertir-se enun hàbit. Sigui com sigui, les circumstànciesexternes i les internes poden bloquejar-nos idistreure'ns d'aquest propòsit al qual estem

8

orientats. Per tant, liderar-se un mateix(autolideratge) és una condició indispensable perconstruir una vida valuosa, ser una persona valuosa iafrontar els obstacles que ho dificultin.

En què ens ajuda el coaching?Sempre estem a temps de prendre la decisió

d'incrementar el nostre valor (el de la nostra vida i elde nosaltres mateixos). Sense decisió no hi ha acció,no hi ha canvi.

Una vegada la persona ha decidit incrementar elseu valor comença a identificar canvis que voldriafer, i a plantejar-se objectius (per exemple: vulldedicar-me més als fills, vull canviar les mevesambicions econòmiques, vull portar una vida méssenzilla, vull tenir una vida professional excitant iexitosa, etc.).

Entre el moment en què es planteja un objectiui el moment en què l'aconsegueix poden passarmoltes coses: molt de temps, dificultats, que lapersona llenci la tovallola, que la forma en què s'hagiassolit hagi estat superficial i passat un temps lapersona torni als hàbits de sempre, etc. Cal tenirpresent que hi ha objectius que la persona assoleixnomés quan ha fet canvis profunds; altrament, no esmantenen al llarg del temps. El coaching té la missióde facilitar que la persona assoleixi els seusobjectius.

El coaching és un procés de treball personal i

9

d'autolideratge que la persona (anomenada coachee,en anglès) fa acompanyada d'un especialista(l'entrenador personal o el coach, en anglès) a fid'aconseguir els objectius que es planteja. Elsobjectius poden referir-se a qualsevol àmbit de laseva vida, i han de ser clars, específics, mesurables,realitzables, rellevants, positius i planificats en eltemps.

El coaching facilitarà que la persona actuï peraconseguir els seus objectius sense demora, i lipermetrà donar el millor d'ella mateixa idesenvolupar-se; també permetrà que els puguimantenir un cop els hagi aconseguit, és a dir, que elscanvis assolits siguin sostenibles.

Durant el procés d'assolir objectius la personava aprenent, entre altres coses, a ser proactiva iliderar-se (tant ella mateixa com el seu projecte devida). Amb la consecució dels objectius il'autolideratge, la persona i la seva vida adquireixenuns nivells més alts de valor. Aquests assoliments, ila satisfacció profunda conseqüent doten de sentit alcoaching.

En què ens ajuda el coaching emocional?Una vida valuosa és, entre altres coses, una vida

amb benestar. El coaching emocional es focalitza enel fet que la persona aconsegueixi els objectiusemocionals que es proposa (per exemple viure ambmés serenitat, sentir-se més segur d'un mateix,

10

adaptar-se a un canvi, etc.); i té per objectiu finalque la persona es doti d'una major competènciaemocional (empowerment) a fi d'incrementar els seusrecursos personals per viure la vida amb benestar, ésa dir, recursos per afrontar dificultats i recursos perautogenerar-se benestar. Dit d'una altra manera,l'objectiu final del coaching emocional és que lapersona s'autolideri emocionalment.

La vida de vegades ens duu on no havíemimaginat que ens duria, i on mai no havíem desitjatser. No podem escapar sempre de les circumstàncies(fly) i cal afrontar-les (fight). La millor manerad'afrontar-les és estar ben equipat emocionalment,és a dir, comptar amb una bona competènciaemocional.

La persona no només és receptora decircumstàncies, també n'és creadora; és per això queel coaching emocional no treballa solament per tenirun bon equipament emocional d'afrontament de lescircumstàncies, sinó també per tenir un bonequipament emocional creador de circumstànciespotenciadores, positives, de benestar emocional.

Què trobarà en aquest llibre?Aquest llibre pretén ser una reflexió global

sobre la pròpia vida, el coaching i el coachingemocional. Les reflexions s'orienten a temes quesustenten el coaching emocional, com ara el valor dela vida, el valor com a persona, la satisfacció

11

profunda, l'autolideratge conscient, l'educació de lesemocions, la gestió de les emocions, la relaciópositiva amb nosaltres mateixos, la relació positivaamb els altres, la vida positiva, el benestar sosteniblei el pla de millora personal.

Li suggerim que en acabar aquesta introduccióllegeixi el Pla d'Acció de Millora Personal (PAMP) ivalori si li pot ser útil. En el cas que així sigui,retorni periòdicament al PAMP per omplir-lo i anotiles idees i les respostes que li vagin sorgint al llarg dela lectura dels capítols. En el cas que ara no li siguiútil, el llibre pot esdevenir una orientació perafrontar pràcticament canvis interns en el futur.

Els canvis que podem fer les persones són detres tipus: canvis remei, en què es canvia l'entorn i laconducta; canvis profunds, relatius al canvi decapacitats, creences i valors, i canvis evolutius, quees refereixen al canvi en la nostra identitat i al sentitde la vida. Si no creguéssim que els canvis sónhumans, legítims i assolibles no hauríem dedicattemps a escriure i editar aquest llibre.

12

EL COACHING

La satisfacció profundaLa satisfacció profunda és el sentiment íntim i

veritable d'estar contents amb la vida que hemconstruït (perquè és valuosa) i amb la persona quesom (perquè som una persona de valor). Lasatisfacció profunda creix en la mesura que la vidaque hem construït és propera a la vida que voldríemviure, i en la mesura que la persona que som s'atansaa la persona que voldríem ser, comptant amb unsmarges de diferència raonables.

El que una persona vol per a ella i per a la sevavida pot ser una necessitat o un desig. En lanecessitat la persona se sent mancada de quelcomimprescindible, mentre que en el desig la persona sesent mancada de quelcom que pot prescindir. Atesala condició d'imprescindibles de les necessitats encomparació amb els desitjos, parlarem només de lesprimeres com a fonts reals de satisfacció profunda.

Les necessitats que compartim totes lespersones van ser investigades pel psicòleg AbrahamMaslow, i, per ordre de prioritat, són les següents:

13

· les necessitats fisiològiques: aliment, descans;· les necessitats de seguretat: estar en un entorn que

no sigui perillós i que sigui segur;· les necessitats d'amor i de pertinença: pertànyer a un

grup, reconeixement extern, amistat, amor, intimitat;· les necessitats d'autoestima: valorar-se com a

persona, reconeixement personal, estimar-se,respectar-se, i

· les necessitats d'autorealització: ser el que pucarribar a ser.

En la mesura que assolim els dos nivellssuperiors de necessitats, la satisfacció esdevé mésprofunda. Aquest tipus de satisfacció va lligadaconcretament amb com ens construïm a nosaltresmateixos i com construïm la nostra vida. I és que lespersones esperem de la vida més que sobreviure,esperem que tingui sentit i valor.

L'autorealització és dur a terme el projecte devida des de l'autenticitat, amb convicció, amb totesles capacitats, talent i creativitat, i aprofitant lesoportunitats. Que la persona s'estimi i vulgui elmillor per ella (necessitats d'autoestima) és condicióindispensable perquè s'obri al món amb totes lesseves capacitats i es comprometi de cor amb el seuprojecte de vida (necessitats d'autorealització).

14

El projecte de vidaD'acord amb el psicòleg Antoni Bolinches, el

projecte de vida és el conjunt d'objectius de futurque es fixa la persona i les estratègies concretes queadopta per a la seva consecució. El projecte de vidaes construeix amb el temps, fruit d'un procés íntim iintransferible de qüestionament, d'autoconeixement,d'eleccions i decisions, i de revisions periòdiquesque el canvien o el matisen. Com més clar tenim quèvolem fer amb la vida, aconseguir-ho resulta méssenzill.

Quan arriba el temps de la satisfacció profunda?La primera part de la vida, la infantesa i

l'adolescència, és el moment de descobrir-se,d'identificar-se, de reconèixer-se, de legitimar-se, ide descobrir les lleis internes de la vida (injustícies,comiats, frustracions, possibilitats, satisfaccions,etc.).

La segona part de la vida, l'edat adulta i lamaduresa, és el moment de comprometre's ambnosaltres mateixos i amb el nostre projecte de vidalleialment, responsablement i moralment. Endefinitiva, és el moment de donar-nos l'oportunitatd'esforçar-nos per aconseguir el que volem, perquèsom mereixedors d'una vida valuosa. És en aquesta

15

segona part de la vida quan la satisfacció profundapot arribar.

Quina relació té el coaching amb la satisfacció?En la història moderna, els coachs han estat els

entrenadors esportius. Eren i són coachs des delsentrenadors d'equips escolars o de barri fins alsentrenadors d'esportistes d'elit que competeixen alsJocs Olímpics.

Que l'equip de l'escola s'esforci tot el que puguii sigui cada vegada millor és un dels propòsits delsentrenadors esportius; també ho és que l'equip queentrena sigui el millor del món. Sigui quin sigui elpropòsit, l'entrenador és el que facilita la capacitació,el desenvolupament, la millora de resultats il'excel lència de l'equip. Sense l'entrenadorsegurament a l'equip no li seria tan senzill assoliramb rapidesa resultats satisfactoris. I és que devegades ens cal un catalitzador per fer evolucionsràpides i segures.

El coach ha estat, històricament, qui estimulavael desenvolupament de la persona i la sevaexcel lència perquè arribés on volgués de maneramés ràpida, més eficaç i més sostenible. El coach eraqui acompanyava la persona en el trajecte que va desde l'estat actual a l'estat desitjat (objectiu que s'haviad'aconseguir i pel qual calia que la persona esdesenvolupés).

16

En aquesta darrera significació del coach ensaproximem al concepte de coach a l'edat mitjana: elcoach era el carruatge que transportava persones d'unlloc a un altre. La gran diferència entre l'edat mitjanai l'edat moderna és que en la primera la persona eratransportada pel coach (carruatge), mentre que en lasegona el coach estimula que la persona es "transportisola", de forma segura, adequada, amb qualitat igaranties, per mitjà del desenvolupament dels propisrecursos.

El coaching té molt present la reflexió del'antropòleg Ashley Montagu, qui deia que el fracàspersonal més gran que pateix l'ésser humà elconstitueix la diferència entre allò que era capaçd'esdevenir i allò que ha arribat a ser. És per aixòque els coachs es preparen per ser experts enpersones i en processos de desenvolupament iexcel lència personal.

Actualment, el coaching s'aplica no només a lamillora (desenvolupament) de competències per al'esport, sinó també a la millora de competènciespersonals, ja siguin de l'àmbit professional opersonal. Segons dues institucions de coachingreconegudes mundialment (IAC, InternationalAssociation of Coaching, i ICF, International CoachFederation) el coaching és un procéstransformacional que ajuda a obtenir resultatsextraordinaris en la vida, la professió i els negocis,per mitjà de l'aprofundiment en la consciència

17

personal, el desenvolupament personal i l'augmentdel rendiment. Aquests resultats extraordinaris i elscanvis que s'instauren en el coachee són els quel'orienten a una vida de satisfacció profunda.

Canviar per millorarD'una banda, millorar ens permet reduir l'espai

existent entre qui som ara i qui podríem arribar aser, o reduir l'espai entre la vida que tenim i la vidaque podríem tenir. Millorar té, per tant, el sentitd'atansar-se a una vida de valor i a ser una personade valor, és a dir a l'autorealització i a la satisfaccióprofunda.

D'altra banda, quan millorem nosaltres i millorala nostra vida tenim la sensació de viure mésharmònicament amb nosaltres mateixos, amb elsaltres i amb les circumstàncies, la vida es percepamb un major sentit; vivim més coherentment ambel nostre projecte de vida i els nostres valors. Totaixò és una manera de relacionar-nos amb la vida iamb nosaltres mateixos en benestar. És per aquestesdues raons tan significatives per a la persona que elcoaching treballa per a la millora personal.

El que cadascú vol millorar té a veure amb elfutur que vol tenir. Sense pretensió de moralitzar,anotem la reflexió de Sèneca pel que fa a millorar labondat i la generositat per viure una vida millor.

18

Com podem canviar per millorar?El rebuig que ens genera una característica

personal que no ens agrada és una de les principalsfonts de motivació pel canvi. Ara bé, el rebuig no ésun bon punt de partida pel canvi. Com mésrebutgem, reneguem i ens queixem d'una part denosaltres més dificultats trobarem en el procés decanviar-la. Com més ens esforcem per intentarcomprendre el perquè d'aquesta característicapersonal més la coneixem i més fàcilment trobem elprocés per canviar a poc a poc o ràpidament.

És més fàcil que un amic que ens accepta, ensestima i ens escolta per comprendre'ns ens ajudi acanviar, que no pas que ho faci una persona que ensmenysprea i ens jutja durament. Ens passa el mateixa nosaltres, com més acceptem les nostreslimitacions, les coneixem i comprenem la seva raóde ser, més ens ajudem a canviar.

Com assolir la satisfacció profunda?· Augmentant la "consciència personal" (qui som, què

ens importa, quins són els nostres valors i lesnostres prioritats, etc.);

· definint, amb el temps, una forma de viure i uns"propòsits de vida" que s'adeqüin a qui som, a allòquè ens importa i als nostres valors i prioritats;

· dotant de "sentit" la vida que volem viure;

19

· tenint el convenciment intern que el projecte queens il lusiona, ens el mereixem i "podem assolir-lo";

· confiant en els nostres recursos i que aprofitarem béles "oportunitats" que la vida ens ofereixi;

· estant "oberts", a fi de veure oportunitats arreu peractuar "proactivament" i crear circumstànciesfavorables que ens permetin construir parts delnostre projecte de vida;

· tenint el coratge de "canviar" el que calgui permillorar;

· "qüestionant" profundament qualsevol aspecte de lanostra vida que no ens satisfaci;

· tornant a trobar la fortalesa personal per"continuar", quan els resultats no són comesperàvem.

Com assolir la satisfacció profunda per qui sóc?El crític interior que portem a dins ens dificulta

sentir-nos satisfets profundament amb nosaltresmateixos, tot i això el psicòleg Carl Rogers va fer unseguit de propostes que faciliten el procés deconvertir-se en una persona més autèntica ivaluosa:· deixa d'amagar-te darrere de màscares,· deixa els "he de...",

20

· deixa de satisfer expectatives imposades,· deixa d'esforçar-te per agradar els altres,· comença a autoorientar-te,· comença a ser un procés (acceptant que estàs en

evolució constant),· comença a acceptar la teva complexitat,· comença a obrir-te a l'experiència,· comença a acceptar els altres,· comença a confiar en tu mateix.

Podríem afegir també:

· comença a observar-te i escoltar-te més i millor,· comença a adonar-te de qui ets,· comença a veure tot allò de bonic que ets i valora't

com a persona,· comença a acceptar els teus límits i el que no

t'agrada de tu mateix,· comença a estar del teu costat i no en oposició amb

tu mateix,· comença a estimar qui ets i a potenciar-ho,· comença a permetre't ser com ets i treballar pel que

tu vols,

21

· comença a donar-te el permís i l'oportunitat d'assolirel que voldries.

L'autolideratge conscientL'autolideratge conscient és liderar-se un mateix

globalment per liderar el projecte de vida propi. És adir, influenciar-se un mateix i gestionar positivamentels recursos propis de forma voluntària, responsablei des de la maduresa, a fi d'aconseguir la fitaproposada (en aquest cas assolir una vida valuosa iser una persona de valor, per a la satisfaccióprofunda i el benestar).

Quan una persona es lidera a ella mateixa té elfar dins seu (pharos en grec, que significa far, guia,orientació), però quan algú altre ens lidera el far ésfora i hi ha el perill de no poder assolir objectius quesón només nostres i que no interessen els altres.Influenciar-se un mateix pren sentit en la mesuraque acceptem la idea del coach Timothy Gallwey,que diu que sempre hi ha un "joc interior" en lanostra ment, independentment del "joc exterior"que tingui lloc. De com ens comportem en el jocinterior dependrà el joc exterior i els seus resultats.Autoliderar-se és liderar el joc interior i el jocexterior (la nostra vida).

Quan som petits ens eduquen a casa i a l'escolaper desenvolupar-nos integralment i aprendre a

22

viure. Durant els primers anys de vida d'infants iadolescents ens manquen coneixements i recursosper liderar-nos, és per això que el lideratge ens ve defora. Quan creixem ens adonem que som els únicsresponsables de la nostra vida, augmentem la nostracapacitat d'influenciar-nos interiorment, tenim fitesque només ens pertanyen a nosaltres i l'autolideratgecomença a ser possible (perquè tenim les capacitats)i necessari (perquè hem d'assolir unes fites).

Quins recursos gestiona l'autolideratge?Tots aquells recursos interns que influencien el

procés d'assolir un propòsit. Els que influenciennegativament es gestionen per minimitzar-los, i elsque influencien positivament es gestionen perpotenciar-los. Aquests recursos interns sónbàsicament els pensaments, les creences, lesprioritats, els valors, les emocions, les actituds, lesaccions, els talents i les limitacions.

L'autolideratge emocional, del qual parlarem enl'apartat següent, és el que lidera el recurs del'emoció i els recursos que s'hi vinculen(pensaments, creences, prioritats, valors, actituds iaccions). Les emocions es lideren per mitjà de lescompetències emocionals.

La suma de tots aquests recursos gestionatspositivament constitueix la fortalesa de la personadurant l'assoliment de la fita. Aquesta fortalesa

23

interior s'anomena cercle d'influència. En resum, elcercle d'influència està constituït per:

· la seguretat (autoestima, vàlua personal,autovaloració i autoconfiança),

· la guia (valors, principis i prioritats),· la saviesa (perspectiva de la vida, comprensió dels

principis del món, maduresa i equilibri personal),· i el poder (capacitat, força i potència per fer alguna

cosa).

Com més ferm sigui el cercle d'influència de lapersona més potència tindrem per superar elsobstacles interns i externs que s'interposin en elcamí d'assolir la fita, i més sensació de seguretat isolidesa.

Com desperta el coaching l'autolideratge?El que comparteixen el coach i el coachee són

estones de conversa, una conversa que es pretén quegeneri transformacions internes en el coachee. D'aquíque el coaching tingui com a eina essencial laconversa transformadora.

El referent històric de la conversatransformadora del coaching és el model maièuticde Sòcrates. La maièutica (del grec maieutikos, quesignifica llevadora) va servir a Sòcrates per facilitar

24

que en els altres sorgissin pensaments (com lesllevadores que ajuden a donar a llum). El procésmaièutic consisteix, essencialment, a fer pensar al'interlocutor per mitjà de preguntes.

Per mitjà d'aquest mètode inductiu i reflexiu elcoaching desperta la consciència il'autodescobriment de la persona i li fa trobar lesseves pròpies respostes. La conversatransformadora genera tres processos paral lels quees retroalimenten i que estimulen l'autoconsciència il'autolideratge:

· El procés de consciència personal iautoconeixement fa que la persona es miri més deprop i es conegui més de manera més autèntica. Lapersona amplia la seva consciència personal i aprèna pensar de forma més completa i profunda sobreels seus pensaments, creences, prioritats, valors,emocions, actituds, accions, capacitats, limitacions,etc. I vincula i dóna sentit a allò que va descobrintd'ella mateixa. Quan la persona coneix aquestainformació autèntica d'ella es valora més i té certesesinternes que li aporten seguretat i direcció a la vida.

· El procés d'activació fa que la persona esdesenvolupi per mitjà de l'acció i la proactivitat, iamplia les seves potencialitats, es fa més competenten el seu ús, i gestiona les seves limitacions. Ditd'una altra manera, la persona té un alt rendimentpsicològic. Quan la persona se sent més capaç

25

confia més en els seus recursos i s'atreveix a complirobjectius més complexes.

· El procés de reconstrucció permet a la persona fercanvis vitals i li facilita l'increment de la sevasatisfacció profunda. Amb tota la informació que lapersona va descobrint d'ella mateixa dissenya ambcongruència l'estratègia i el pla d'acció per assolir lafita que es proposa. Es canalitza la motivació pelcanvi a accions concretes de canvi. Per mitjà de lapresa de consciència i l'estimulació de l'autolideratgeel coaching facilita el que perseguia el filòsofHerbert Spencer: la construcció de persones capacesde governar-se elles mateixes, per viure des de lallibertat, des de la seguretat i des de laindependència.

Què caracteritza una persona que s'autolidera?· Ha après a pensar profundament sobre ella mateixa i

a prendre decisions comptant amb la informacióautèntica que té d'ella mateixa i dels seus recursos;

· està convençuda del que persegueix i dels seusrecursos i potencial, la qual cosa redueix lainfluència de l'exterior;

· té una visió clara del que vol i els seus valors iprincipis estan alineats amb aquesta fita;

· està disposada a assumir riscs;

26

· s'estimula emocions positives com l'optimisme, lamotivació, la il lusió, l'autoconfiança i l'esperança,que deriven en actituds positives com el coratge, laconstància, la tolerància a la frustració, la proacció(s'influencia positivament);

· es reforça positivament a cada assoliment;· minimitza la durada i l'efecte d'emocions negatives

com el desànim, la desgana, la frustració, ladecepció, la culpabilitat;

· dirigeix l'energia d'emocions negatives com l'ansietati la ràbia a accions concretes generadores deresultats positius;

· enforteix el seu cercle d'influència;· ha après la metodologia de l'assoliment d'objectius:

definir l'objectiu, fragmentar-lo, concentrar l'energiaa assolir-lo, crear un mapa que li serveix de guia perassolir-lo, constituir el mapa amb accions concretesque duu a terme disciplinadament, valorar elsresultats de les accions i adaptar el mapa als resultatsfins que l'objectiu estigui assolit del tot;

· aborda amb creativitat l'eficàcia i eficiència, és a dirque l'estratègia permeti l'assoliment de l'objectiu ique els recursos i la manera d'assolir l'objectiu siguinels millors;

· fragmenta els conflictes i els aborda separadament;· i accepta que per aconseguir nous reptes cal canviar,

27

desaprendre hàbits i aprendre'n de nous.

Aprendre a autoliderar-se requereixautomatitzar noves actituds i formes de fer, isobretot requereix temps.

El coaching emocional per a l'autolideratgeActualment, el coaching ha evolucionat en tres

especialitats: el coaching vital (life coach), el coachingprofessional (amb les variants específiques decoaching executiu i directiu) i el coachingcorporatiu:

· el coaching vital treballa en l'assoliment de fitespersonals per a una millor qualitat de vida, unamillor relació amb nosaltres mateixos i una millorrelació amb els altres,

· el coaching professional se centra en l'assoliment defites professionals i organitzacionals,

· el coaching corporatiu incideix en les polítiquessocials, de comunicació i de recursos humans de lesorganitzacions.

El coaching emocional acostuma a estar presenten processos de coaching vital i executiu, atès quetreballar objectius d'aquests àmbits pot requerirl'assoliment previ d'objectius emocionals.

28

Què és el coaching emocional?És un procés de coaching dirigit a l'assoliment

d'objectius emocionals, ja siguin vinculats amb unmateix (objectius intrapersonals) com amb la relacióamb els altres (objectius interpersonals), i al'autolideratge emocional.

L'autolideratge emocional consisteix a liderar lesemocions pròpies; és a dir, la gestió emocionalpositiva d'un mateix a fi d'influenciar-se perconstruir la vida valuosa que es vol i ser la personavaluosa que es vol. Quan la persona s'autolideraemocionalment és més autònoma i té un majorsentiment d'autoeficàcia.

En el tercer capítol veurem com el coachingemocional facilita aquests assoliments.

Què diferencia el coaching emocional de lapsicoteràpia?

El coaching emocional es diferencianotablement de la psicoteràpia, per bé que ambduesespecialitats comparteixen la mateixa fita (que lapersona visqui una vida millor) i algunesmetodologies de treball (reflexió iautoqüestionament, acció, i el fet de desaprendre itornar a aprendre nous hàbits).

29

Una persona arriba a un procés de coachingperquè vol més, vol créixer i vol fer les coses deforma més senzilla; perquè vol desenvolupar-se coma persona. D'aquesta manera, el coaching acull lapersona en el present i l'enfoca i la impulsa cap alfutur, cap a l'assoliment dels seus propòsits.

Una persona arriba a un procés de psicoteràpiaperquè necessita resoldre conflictes interns oexterns. Així, la psicoteràpia acull la persona en elpresent i l'enfoca cap al passat, cap a la comprensiód'ella mateixa i de la seva vida a fi d'ordenar iresoldre els conflictes actuals.

El coaching parteix del supòsit que el client tétots els recursos disponibles per al seudesenvolupament i per a l'assoliment dels seuspropòsits; la psicoteràpia parteix del supòsit que elsconflictes interns que viu la persona no li permetentenir a l'abast els seus recursos personals, per tants'enfoca a la resolució dels conflictes que impliquenel seu passat.

El coaching és un laboratori de canvi dirigit al'excel lència personal, a l'autorealització; lapsicoteràpia és un laboratori de canvi dirigit al'aprofundiment en els conflictes de la persona, peral restabliment del benestar i l'ordre personal, quesón requisits previs per assolir l'excel lènciapersonal.

En definitiva, en una línia contínua, lapsicoteràpia i el coaching se situarien de costat. La

30

psicoteràpia ocuparia la franja de treball que aniriadel passat al present, i el coaching la franja de treballdel present al futur. Cal valorar les necessitats de lapersona per triar adequadament l'especialitat.

31

LA IMPORTÀNCIA DE LES EMOCIONS

Una emoció és una reacció afectiva produïda enel cervell que, segons el catedràtic Rafel Bisquerra,es caracteritza per un estat complex de l'organismed'excitació o pertorbació, i predisposa a unaresposta organitzada. Les emocions es generen coma resposta a esdeveniments (o estímuls) significatiusper a la persona, ja siguin externs o interns, i podendurar de segons a hores.

És a dir, quan la persona percep un estímulextern o intern (un record, un pensament, unaimaginació, etc.) el seu cervell el valora en termes de"importa/no importa". Només aquells estímuls queel cervell consideri importants provocaran unaemoció, és a dir:

· una pertorbació interna (canvis neurofisiològicsimperceptibles i involuntaris, i canvis en el cosperceptibles i involuntaris, com un nus al coll,papallones a l'estómac);

· potser una pertorbació externa i visible per als altres(canvis fisiològics com per exemple posar-se

32

vermell);· canvis en el que pensem i com ho pensem,· i reaccions voluntàries (accions, expressions verbals,

facials).

Això és tot el que passa quan ens emocionem.L'emoció té un component neurofisiològic,conductual i cognitiu; és a dir, l'emoció afectaglobalment la persona. Malgrat que totes lesemocions afecten globalment, cada emoció afecta demanera diferent.

Quines coses importants ens emocionen?El pensador Spinoza deia que, si bé la raó ens

uniforma, les emocions ens singularitzen i ens fandiferents. Una de les coses que ens diferencia és lasingularitat del vincle afectiu que tenim amb unapersona, objecte o esdeveniment (per exemple, ambun veí de l'escala). La realitat exterior és compartida(és el nostre veí del cinquè) però la realitat interiorno (cadascú li té un afecte diferent). La importància,rellevància i significat que té aquesta persona per acada veí és diferent; per tant les emocions quedespertarà en cadascú són diferents.

El que sí que ens uneix a totes les persones,emocionalment parlant, és que tot allò referent ivinculat a nosaltres mateixos i al nostre projecte de

33

vida és susceptible d'emocionar-nos (perquè ensimporta). D'aquesta manera, cada vegada que veiemalgú que s'ha emocionat sabem que li ha succeïtalgun esdeveniment intern o extern important.

Les emocions estan presents a tot arreu, a lapublicitat, als diaris, als Jocs Olímpics, als hospitals,a les escoles, a les sales de reunions de petites i gransempreses, als dinars familiars, a l'inici i al final de lesvacances. Qualsevol cosa que pensem o vivim potemocionar-nos, el cervell humà està preparat peremocionar-se a cada instant. Només algunstrastorns neurològics i psiquiàtrics podenprovocar-nos l'absència d'emoció. En la resta decasos la persona és sempre emocionable.

Què fa que les emocions siguin importants?La importància de les emocions es deu al fet

que:

· Ens informen del que realment és rellevant per anosaltres.

· Parlen de nosaltres i ens donen una informacióvaluosíssima respecte a qui som, com som i quèvalorem de la vida. Escoltar i comprendre lesnostres emocions és molt important per aldesenvolupament de l'autolideratge.

· Motiven conductes, és a dir, darrere d'una conductasovint s'amaga una emoció o una suma d'emocions.

34

Les emocions, segons quines siguin i la sevaintensitat, tenen el poder de confondre'ns idesestabilitzar-nos, i les reaccions que se'n derivenpoden estar afectades per aquests desajustaments.Darrere de reaccions violentes, assassinats, estatsebris, trastorns de l'alimentació, etc., s'amaguenemocions desestabilitzadores.

· Ens ajuden a decidir i prioritzar. En una cultura comla nostra on és possible escollir, moltes de lesdecisions vitals que prenem estan sotmeses a la veude les emocions: triem els nostres amics per lesemocions que sentim quan som amb ells; escollim laciutat o el país on volem viure per la seguretat o perl'aventura que suposa; quan decidim on anar deviatge no només ho fem pel pressupost, sinó tambéper la il lusió de descobrir i de conèixer; escollim laparella amb qui compartir la vida per l'admiració,l'estima, la passió, el respecte i el compromís afectiuque sentim cap a ella; ens separem de la parella permanca de les emocions necessàries per viure junts,etc. Les emocions sovint marquen la trajectòria delque volem i no volem, i així anem decidint amb qui iamb què volem comprometre'ns.

· Ens activen davant la vida, ens en fan protagonistes,i és per això que vivim conflictes, perquè hi ha cosesque ens importen.

· Poden arribar a afectar la nostra salut. Les emocionsnegatives cròniques, d'alta intensitat i difícil gestió,

35

que sobrepassen els nostres límits d'adaptacióafecten la salut i debiliten el sistema immunològic.

· Poden fer-nos sentir la persona més afortunada delmón o la més desgraciada.

· Segons quines siguin i segons la seva intensitat,afecten els processos cognitius (memòria,comprensió, atenció, concentració, etc).

Què podem fer en relació amb les emocions?Veient que les emocions tenen aquesta

importància en la vida, pel que ens aporten depositiu i de negatiu, el que podem fer ésdesenvolupar a consciència les nostres competènciesemocionals, que ens faciliten:

· afrontar les adversitats amb majors recursosemocionals,

· reduir les emocions negatives,· potenciar i viure intensament les emocions positives,· viure una vida més positiva i amb major benestar.

Quan la persona lidera (gestiona) les sevescompetències emocionals està autoliderant-seemocionalment, i la vida esdevé més senzilla, la qualcosa li permet assolir objectius amb major facilitat.L'educació emocional s'encarrega del

36

desenvolupament de les competències emocionals.

Les emocions es construeixenAvui sabem que les emocions són respostes

afectives rapidíssimes a estímuls que ens importen, ique són construïdes pel cervell per mitjà d'un procésneuronal involuntari, imperceptible i innat.Què fa que les persones ens emocionem o no?

Ho determina el cervell. El cervell primerprocessa la informació descodificada que li arribadels esdeveniments exteriors través dels canalssensorials, i posteriorment la valora i li atribueixsignificat. D'aquesta valoració i significació depènque el cervell gesti o no una emoció.

Les persones no reaccionem davant delsesdeveniments per ells mateixos, sinó davant d'allòque pensem dels esdeveniments. Un estímul oesdeveniment és neutre, no té cap valor en ellmateix; som les persones que l'observem les que liatribuïm valor. Les connotacions que el cervellatribueixi a l'estímul faran que ens emocionem o no;atès que no tothom atribueix les mateixesconnotacions als mateixos estímuls no tots ensemocionem de la mateixa manera.

El procés d'emocionar-se consta de dues fasesconsecutives: la de l'experiència cognitiva i la del'experiència emocional:

37

· L'experiència cognitiva és la fase en què el cervellprocessa l'estímul (o l'esdeveniment) i li dónasignificat. L'atribució de significat determinarà sil'estímul ens emociona o no.

· L'experiència emocional és la fase que segueix al'anterior en el cas que l'estímul ens emocioni. Elcervell inicia un seguit de reaccionsneurofisiològiques que ens porten a pertorbar el cos(pot accelerar-se el cor o el sistema respiratori,tensar-se la musculatura, etc.) i emocionar-nos. Ésuna fase que pot durar de segons a hores, i en somconscients a causa dels canvis que es produeixen enel nostre cos i en nosaltres globalment; de vegadesaquests canvis també els perceben els altres. Devegades l'experiència emocional és tan intensa iinundant, que no podem explicar-la nicomprendre-la fins que ha passat el temps suficientper haver-la elaborat.

Con és la valoració de l'estímul que fa el cervell?Les persones estem sotmeses a estímuls

constants externs i interns (el que veiem, escoltem,el que ens diuen, el que ens fan, i el que fem; i el quepensem i diem). Tot acaba convertint-se en unestímul potencial que pot fer-nos emocionar. Per

38

exemple, el nostre cervell acaba de processar lanotícia que la companyia aèria amb què marxem devacances ha suspès el vol i no ens donen capalternativa per marxar un altre dia. D'acord amb lesaportacions del psicòleg Richard S. Lazarus, unavegada l'estímul (o esdeveniment) ha estat processatpel cervell, aquest comença a valorar-lo, per mitjà dedos processos de valoració cognitiva.

La primera valoració que fa és la valoració derellevància. El primer que valora és si el que estàpassant és rellevant (important) per a nosaltres. Enel nostre cas, el cervell es preguntaria si és rellevantper a nosaltres que poc abans de marxar de vacancesens les suspenguin. Si el cervell diu que sí ésimportant, l'estímul ens farà emocionar; si el cervelldiu que no és important, l'estímul no ens faràemocionar. Si l'estímul no és important, el cervellintegra l'estímul en el nostre coneixement i ens fareaccionar (anul lar l'hotel, els viatges que haviacontractat). En aquest cas la reacció no tindria capcomponent emocional, perquè l'estímul no és prouimportant com per emocionar-nos.

Si l'estímul és important, el cervell es preguntasi aquest estímul permet assolir el que volem. Enaquest cas, que ens anul lin les vacances va encontra del nostre objectiu. Si el cervell ens diu queno ens ajuda a aconseguir el que volem ensemocionarem negativament; si ens diu que ens ajudaa aconseguir el que volem, ens emocionarem

39

positivament.Quan l'emoció és positiva el cervell fa

reaccionar la persona sense que li calgui mobilitzarestratègies d'afrontament; si l'emoció és negativa elcervell ha de mobilitzar estratègies d'afrontament al'adversitat. És en aquest segon cas que el cervellpassa a la segona fase de valoració, en què espregunta si compta amb recursos personals per ferfront al succés. En el cas de l'exemple, el cervell espreguntaria si la persona té recursos per fer front al'anul lació del vol i a quedar-se sense viatge. Si elcervell respon que sí que hi ha recursos, l'emocióserà de baixa intensitat. Si el cervell diu que no n'hiha, l'emoció serà d'alta intensitat.

En resum, allò a què donem importància, elsnostres objectius i els recursos personals són lesvariables determinants que faran que un estímul ensemocioni o no, que ens emocioni positivament onegativament, que sigui d'alta o baixa intensitat.Què ve després de l'emoció?

Les emocions provoquen reaccions, actituds,conductes. Les emocions generen necessitats, jasigui d'expressar-nos, de tancar-nos en nosaltresmateixos, de desfer-nos d'obstacles, etc. Aquestesnecessitats es concreten en reaccions, actituds oconductes que poden ser visibles o no per als altres.Una reacció pot ser quedar-se en silenci durant unareunió de treball en què la persona se sent decebuda

40

pels seus companys, o fer-li una abraçada a algú engest d'agraïment.

Val a dir que quan una persona estàemocionada intensament la part racional del seucervell (la part que pensa, analitza i pren decisions)està pertorbada per l'emoció, de forma que,momentàniament, perd capacitats per analitzar méscompletament i serenament què li passa, per saberquè vol i per decidir què fer. Aquest és el risc de lesemocions d'alta intensitat, ja que poden portar lapersona a emprendre accions nocives contra ellamateixa i contra els altres.

De les nostres reaccions sorgirà l'estil depersona en què ens hem convertit, i la manera comens relacionem amb els altres. Aquesta informacióque sorgeix de les nostres reaccions emocionalsdetermina com ens veiem nosaltres mateixos, comens veuen els altres i com es relacionen ambnosaltres.

Les nostres reaccions emocionals podenemocionar-nos: en aquest cas sentiríem unametaemoció. Per exemple, podem sentir vergonya(metaemoció) per haver sentit enveja d'un companyde feina i haver-la expressat públicament. Aquestaemoció derivada de la nostra reacció emocional té lafunció de fer-nos millorar i evitar danys posteriors.Per això cal que siguem bons observadors i críticsconstructius de nosaltres mateixos.

Després d'una emoció d'alta intensitat poden

41

venir estats d'esgotament; el cervell i el cos ques'emocionen intensament es desgasten al cap d'unaestona. És per això que són normals els estats decansament físic i mental, i els estats de confusióposteriors a aquest tipus d'emocions.

Atès que fisiològicament l'emoció pertorba alcos, les emocions d'alta intensitat podendesequilibrar el cos i el sistema immunològicprovocant malalties de curta o llarga durada, comestrès, disfuncions en l'aparell reproductor,contractures musculars, etc. Coneixent tot això, potser una bona inversió desenvolupar a consciència lesnostres competències emocionals, per tal degestionar millor les emocions.

Fenòmens cognitius que cal tenir presentsAcabem de saber que el cervell humà atribueix

sentit, significat i valor als estímuls que percebemgràcies al processament cognitiu i a la valoraciócognitiva. En el processament cognitiu podenintervenir formes de pensar i pensamentsimproductius que afecten els resultats delprocessament i de la valoració que el cervell fa delsestímuls i, per tant, de les nostres emocions.

De cara a regular les emocions és rellevant tenirconeixement dels fenòmens cognitius següents:trampes mentals, distorsions cognitives, fenòmenspsicològics i tendències de pensament. Conèixer-los

42

ens permetrà qüestionar els nostres pensaments, nocreure'ls completament i posar-hi límits. I aixòderivarà en canvis emocionals positius.Què són les trampes mentals?

Segons el psicòleg André Kukla, són patrons depensament i d'acció improductius que pertorben lalectura que el cervell fa de la realitat i com ens la faafrontar. Aquests són els tipus de trampes:· Persistència. La inèrcia ens fa seguir invertint

esforços en alguna tasca, objectiu, persona, etc. queja no té vinculació amb els nostres interessos onecessitats. Persistir quan quelcom ens interessa ésuna virtut, fer-ho sense interès és una pèrdua detemps.

· Amplificació. Dedicar més esforços i mitjans delsnecessaris per assolir el que volem. Podem caure enl'error d'invertir molt més del que ens reportarà,sense qüestionar-nos si aquest temps i aquestaenergia els podríem invertir en altres coses que ensreportessin més. Un exemple és dedicar dies apreparar un discurs d'un minut.

· Fixació. Matar el temps esperant que passi el queestem esperant. El que esperem que passi ens té tancaptivats que la ment no ens permet centrar-nos niabordar altres objectius. Per exemple, falta mitjahora perquè ens recullin per sortir a sopar. Com queja estem llestos dediquem aquesta mitja hora nomésa esperar que ens recullin, a res més.

43

· Reversió. En situacions en què no assolim l'objectiuque volíem ens quedem atrapats en el pensament delque hauríem d'haver fet. Una vegada hem revisat elsuccés per aprendre de l'experiència i no repetirerrors en el futur, podem tancar l'episodi idedicar-nos mentalment a altres coses fructíferes iestimulants.

· Anticipació. El nostre cap avança tot el que potarribar-nos a passar de negatiu. Com que no en téprou a llistar desgràcies, el cervell es dedica a pensarcom es podrien resoldre. El cervell malgasta eltemps resolent mentalment esdevenimentsdesgraciats que no han tingut lloc, en llocd'ocupar-se del present.

· Resistència al canvi. Oposició que mostrem quan ésel moment de canviar, ja sigui per mandra o per pora sortir de la zona de confort. No té sentit resistir-seal canvi quan aquest és inevitable o quan podemperdre oportunitats valuoses.

· Ajornament. Esperar a més tard per fer alguna cosa,entretenint-nos en altres coses menys prioritàries.

· Divisió. Pretenem atendre dues coses alhora idividim l'atenció que donem a cadascuna d'elles perpoder fer-ho tot al mateix temps. No hi haproblema si una de les dues accions la podem fer deforma automàtica (menjar, fer el llit, ordenarpapers).

44

· Acceleració. Som massa ràpids a fer quelcom iacabar-ho, anem a un ritme més ràpid de l'òptim.

· Formulació. Explicar-nos el que ens està passant depositiu quan ens està passant. Explicar-nos-ho ensallunya de l'experiència agradable i plaent, i divideixla nostra consciència (una part l'utilitzem per viurel'experiència i l'altra per crear el pensament).

Què són les distorsions cognitives?Pensaments que distorsionen la realitat i que

acostumen a generar emocions negatives. Aquestssón els tipus de distorsions:

· Catastrofisme. Tendència a fer previsionscatastròfiques del futur i creure-se-les.

· Etiqueta negativa. Consisteix a fer una definiciónegativa, de forma simplista i absoluta de nosaltresmateixos. Per exemple, "no sóc interessant" (si béde vegades a algú no li resulti interessant el queexpliquem, això no vol dir que no sigueminteressants).

· Evasió de control. Creure'ns que no podem fer resper canviar les circumstàncies, creure que tot depènde l'atzar i que no en som responsables.

· Filtre mental. Tendència a percebre de les situacionsels elements negatius i obviar-ne els positius.

45

· "Hauria de...". Autoimposicions en formatd'imperatius absoluts dirigits a nosaltres mateixos ials altres.

· Hipergeneralització. D'un fet aïllat treure una reglageneral. Per exemple, "com que l'última relació deparella ha estat poc satisfactòria, mai no trobaré unaparella amb qui gaudir".

· Lectura de pensament. Donar per descomptat el queels altres pensen sense evidències i creure-s'ho.

· Polarització. Tendència a avaluar en termes de tot ores (blanc o negre).

· Personalització. Ens sentim el centre de qualsevolproblema, ja sigui atribuint-nos la culpabilitat dequalsevol cosa que surt malament, o considerant queel que la gent diu o fa és una reacció en contranostra ("això ho diu per mi").

· Raonament emocional. Pensar que les coses són tal icom les sentim. Per exemple, "em sento com uninútil, per tant és que sóc un inútil".

Què són els fenòmens psicològics?Processos psicològics que es produeixen

involuntàriament. Aquests en són alguns:· Autojustificació. Buscar justificacions i excuses per

no assumir responsabilitats.· Distracció. Buscar activitats, pensaments o raons

46

per no haver d'afrontar situacions costoses.· Efecte halo. Tendència a sobreestimar globalment

les capacitats d'una persona que ens cau bé.· Efecte banya. Tendència a subestimar globalment

les capacitats d'algú que no ens cau bé.· Groupthinking. Tendència, entre els membres d'un

grup cohesionat, a estar d'acord en tot, senseconfrontar idees, ni analitzar-les minuciosament.

· La profecia d'autocompliment. Les expectatives quetenim d'una situació influeixen en com l'abordem iens predisposem al fet que les coses vagin com hempensat que anirien. Aquesta frase de l'escriptorRichard Bach n'és un exemple: "Més aviat o méstard guanyen els qui creuen que poden guanyar".

· Negació de la realitat. Mecanisme de defensa queretarda l'acceptació del que ha passat, ja sigui perquèla persona nega el que ha passat o perquè construeixuna realitat alternativa irreal més "digerible".

· Teoria de l'atribució. La conducta negativa delsaltres tendim a atribuir-la a la seva actitud i a lesseves característiques personals, mentre que lanostra conducta l'atribuïm a circumstàncies externes.Per exemple, "ella arriba tard perquè és unairresponsable, jo perquè he tingut problemes pertrobar aparcament".

47

Què són les tendències de pensament?Estils de pensament que es repeteixen en una

persona. Aquests són els tipus principals:· Tendència a l'anticipació negativa o a l'esperança.

Tendència a anticipar i preveure dificultats,problemes, resultats indesitjables, etc.; o tendència atenir la confiança que tot anirà bé i que quansorgeixin les dificultats ens en sortirem.

· Tendència a sobredimensionar o infradimensionar.Tendència a afegir informació o valor alsesdeveniments; o tendència a treure'n.

· Tendència a pensar que la dificultat ésestable/inestable. Convenciment que el que ara estàpassant perdurarà per sempre més i serà sempreigual de positiu o negatiu; o convenciment que elque ara succeeix canviarà amb el pas del temps iesdevindrà diferent.

· Tendència a pensar en causes globals/específiques.Tendència a pensar que el que ha succeït és fruitd'una globalitat de causalitats, desconegudes,immesurables i incontrolables, o tendència a pensarque el que ha succeït és fruit de variables concretes,mesurables i controlables.

L'educació emocionalL'educació emocional és el procés educatiu pel

48

qual la persona desenvolupa a consciència les sevescompetències emocionals. En la darrera dècada,l'educació emocional s'ha convertit en un fenomeneducatiu de ressò social a tot l'Estat. Dinamitzatessencialment pel catedràtic Rafel Bisquerra i el seuequip de la Universitat de Barcelona (GROP), haestat continuat per nombrosos investigadors iprofessionals especialitzats de tot l'Estat, la qualcosa ha permès que actualment s'hagi estès nonomés a l'àmbit educatiu, sinó també a l'àmbit sociali organitzacional.Què són les competències emocionals?

Són la suma de coneixements, capacitats ihabilitats dirigides a aprendre a ser, aprendre aconviure i aprendre a viure la vida. Lescompetències emocionals ens faciliten:· una relació positiva amb nosaltres mateixos i amb

les nostres emocions (competències emocionalsintrapersonals),

· una relació positiva amb els altres (competènciesemocionals interpersonals),

· i una relació positiva amb les circumstàncies(competències de vida i benestar).

Les competències emocionals es classifiquen,per tant, en competències personals, competènciessocials i competències de vida.

49

En cap cas les competències emocionals sónuna anestèsia definitiva per al dolor emocional. Noserveixen per immunitzar-nos, sinó per economitzaraquest dolor (eliminar-lo en algunes situacions o béreduir-ne la intensitat o la durada). Per exemple, lescompetències emocionals poden facilitar que algús'estimi més, augmenti la seguretat en ell mateix ielimini ansietats quan es troba en un grup nou; o béreduir la intensitat i la durada d'una frustració; peròmai ens ajudaran a no sentir tristesa quan unapersona estimada mor, ni a no sentir altresemocions inevitables fruit de circumstànciesimportants.

Les competències emocionals, si bé estanincloses en la motxilla de recursos personals que lapersona duu amb ella, no són infal libles. Hi hauràmoments en què utilitzar-les resultarà molt senzill, id'altres en què resultarà molt difícil, segons elmoment personal i la situació en què es troba lapersona.Quines competències podem desenvolupar?

El model de competències emocionals delGROP és un dels més complets i desenvolupats.Aquest proposa que el desenvolupament complet deles competències emocionals implica treballar perpotenciar:

· La consciència emocional: la presa de consciència de

50

les nostres emocions; anomenar les nostresemocions i comprendre les emocions dels altres.

· La regulació emocional: la presa de consciència de lainteracció entre emoció, cognició i comportament;l'expressió de les emocions; la capacitat perregular-nos; les habilitats per afrontar emocionsnegatives, i la competència per autogeneraremocions positives.

· L'autonomia emocional: l'autoestima;l'automotivació; l'actitud positiva; la responsabilitat;l'autoeficàcia emocional; l'anàlisi crític de normessocials, i la resiliència (capacitat de resistiremocionalment a les dificultats de la vida).

· La intel ligència interpersonal: dominar les habilitatssocials; tenir respecte per als altres; practicar lacomunicació receptiva; practicar la comunicacióexpressiva; compartir emocions; tenir uncomportament prosocial i cooperatiu; ser assertiu;prevenir i resoldre conflictes, i tenir la capacitat degestionar les situacions emocionals dels altres.

· Les competències per a la vida i el benestar: fixarobjectius adaptatius; prendre decisions; saber buscarajuda i recursos; involucrar-se en una ciutadaniaactiva, cívica, responsable, crítica i compromesa;promoure el benestar subjectiu, i fluir.

51

Com es desenvolupen les competències?Vivint. Les persones desenvolupem les

competències emocionals vivint. El procés demaduració de la persona inclou el desenvolupamentde competències emocionals. Ara bé, no sempre elfet de viure ens fa avançar tan ràpidament ni tancompletament com voldríem; ni tothom evolucionade la mateixa manera, ni tots seguim els mateixosaprenentatges emocionals.

Tenir la voluntat de desenvolupar lescompetències emocionals i, per tant, de maduraremocionalment fa que trobem la forma de fer-ho(aprofitant les circumstàncies de la vida per feraprenentatges emocionals sòlids, llegint,formant-nos, participant en grups dedesenvolupament personal, participant en un procésde coaching emocional, etc.).

Les emocions es poden gestionarA l'hora d'abordar una situació que

emocionalment ens pertorba, podem escollir entredos tipus d'afrontament: afrontar la situació per talde resoldre-la o afrontar l'emoció per tal decanviar-la o reduir-la. En el cas que triem aquestsegon tipus d'afrontament, estarem triant gestionar(regular) l'emoció.

Les emocions es construeixen seguint aquesta

52

seqüència: estímul – valoració cognitiva – emoció –reacció/conducta. Tots els elements d'aquestaseqüència es poden gestionar. A continuaciópresentem estratègies reguladores però no volemfer-ho sense anotar que no totes les estratègies sónadequades per a totes les emocions ni per a totes lescircumstàncies i persones. Cal que cadascú trobi laseva pròpia estratègia.

Com podem gestionar els estímuls?Podem gestionar l'estímul que ens emociona

si:

· és intern (pensament, idea, record),· nosaltres (la nostra veu, les nostres paraules, les

nostres accions) som un estímul per als altres.

Quan l'estímul que ens emociona és extern nopodem gestionar-lo, depèn dels altres i de lescircumstàncies. Quan ens emociona un estímulintern cal que identifiquem el contingut delpensament que ens emociona i que responguem a lapregunta "què ens està dient aquest pensament perfer-nos emocionar d'aquesta manera?". La nostrament és capaç de crear pensaments no noméspertorbadors, sinó fins i tot terribles.

Ens serà útil tenir present la llista de fenòmenscognitius per identificar si algun d'ells està present

53

en el nostre pensament. En el cas que sigui així,d'entrada podem qüestionar el nostre pensament, laseva lògica i la seva raó de ser; posteriormentpodem substituir-lo per un de més real.

També és a les nostres mans gestionar l'estímulque enviem als altres i que és susceptible de fer-losemocionar (la nostra expressió verbal, facial icorporal, les nostres accions, etc.). Ens serà útil sermés conscients de com ens comuniquem amb elsaltres i què els transmetem.Com podem gestionar la valoració cognitiva?

En la fase de la valoració cognitiva de l'estímulhi intervé:

· la importància que donem a l'estímul,· la congruència de l'estímul amb els nostres objectius,· els recursos personals per fer front a l'estímul,· i els fenòmens cognitius que es produeixen durant el

processament de la informació.

Com gestionar la importància de l'estímul?Com més important sigui tot per a nosaltres,

més possibilitats tenim de passar-nos la vidaemocionats, positivament o negativament. Lespersones amb tendència al perfeccionisme pateixenmés, ja que sobrevaloren qualsevol detall.

54

Revisar periòdicament de forma conscient iraonable les coses a les quals volem donarimportància ens ajudarà a prioritzar els estímuls queens emocionaran i els que no. La capacitat derelativitzar està vinculada a la reducciód'importància dels estímuls.

Una bona pregunta que podem fer-nos és: aixòque ara m'està passant em continuarà afectant d'aquía dues setmanes, i d'aquí a dos mesos, i d'aquí a dosanys? I farà canviar gaires coses de la meva vida? Siel temps d'afectació és curt i l'impacte vital també, laimportància que li atorguem també hauria de serreduïda, i per tant també hauria de reduir-se lavivència emocional que ens genera.

Podríem concloure que invertir emocions enestímuls que no ens afectaran massa ni durant massatemps no solament no és raonable, sinó que és unapèrdua de temps emocional.Com gestionar la congruència de l'estímul?

Com menys realistes siguin els objectius queperseguim, més possibilitats tenim que els estímuls oesdeveniments no s'adeqüin al que esperem, i pertant que les emocions que visquem siguin negatives.Per això és important formular objectius realistes,adequats amb el moment actual i amb les nostreslimitacions.

Podem optar també per preguntar-nos sil'esdeveniment que resulta negatiu per a l'assoliment

55

del nostre objectiu A, pot resultar positiu per al'assoliment d'algun altre objectiu nostre (B, C, D,etc.). Moltes vegades els estímuls negatius per assolirun objectiu concret esdevenen positius perassolir-ne un altre que també perseguim.Com gestionar-nos per fer front a l'estímul?

Com més recursos personals tinguem, méseficaçment podrem afrontar els esdeveniments queens emocionen negativament; per tant les nostresemocions tindran una intensitat menor i viuremamb un major equilibri emocional. Es tractad'incorporar nous recursos als ja apresos. Elsrecursos s'aprenen posant-los en pràctica iatrevint-nos a viure situacions davant les qualstenim la sensació que ens manquen recursos.

Afrontar dificultats ens ajuda a aprendre nousrecursos per abordar-les millor en el futur; evitar-lesens aporta seguretat però no ens fa créixer com apersones. Engrandint el nostre sac de recursosengrandim les expectatives del que som capaços defer, ens sentim més segurs i les intensitatsemocionals negatives es redueixen.Com gestionar els fenòmens cognitius?

Es tracta de canviar els fenòmens cognitiusnegatius per d'altres de positius i productius (vegeul'apartat referent als fenòmens cognitius).

56

Com podem gestionar l'emoció?Fem suggeriments generals per a la gestió de les

emocions, malgrat que no hi ha fórmules perfectes ique hi ha emocions específiques que demanen estilsde regulació molt concrets.

· Relaxació. Recordem que una emoció es caracteritzaper la pertorbació de tot l'organisme. Centrar-se enel fet que l'organisme retorni a un estat de certanormalitat és la primera tasca a fer a l'hora degestionar una emoció. Retornar l'organisme a lanormalitat permet reduir la intensitat de l'emoció, ique la persona pugui viure-la més serenament. Peraixò són molt útils l'esport i les tècniques derespiració, distensió muscular i relaxació general.

· Expressar l'emoció, i compartir-la, també és unabona forma de gestionar-la. És recomanable fer-hode tal forma que expressant-la la persona no atempticontra ella mateixa ni contra els altres (per exempleamb explosions de violència o agressivitat).Expressar l'emoció permet també reduir la intensitatemocional, descarregar-se de tant de pes idistanciar-se emocionalment de l'esdeveniment.Parlar-ne amb una persona, escriure, parlar-nos anosaltres mateixos, cridar, plorar, queixar-me, etc.,són formes d'expressar una emoció.

· Parlar-li a la nostra emoció, i parlar-nos a nosaltresmateixos tot establint un diàleg emocional calmat

57

ens orienta sobre com reaccionar i ens permetreflexionar mentre estem emocionats.

· Conèixer-se millor i fer-se previsible.L'autoconeixement porta a preveure les reaccionsemocionals que tindrem en determinadescircumstàncies, com també a automatitzar accionsdirigides a evitar-les, a reduir l'emoció i aasserenar-nos.

· Canviar l'emoció que ens desestabilitza per una altra,és a dir, distreure'ns amb nous estímuls que generinnous pensaments, nous estats fisiològics i novesemocions.

Aquestes estratègies promouen que l'emocióredueixi la intensitat i el cervell racional reprengui elfuncionament normal. Una vegada el cervellfunciona amb normalitat el que queda de l'emociópot gestionar-se per mitjà de la gestió de la valoraciócognitiva. La gestió de la valoració cognitiva permetque el cervell atribueixi un sentit diferent a l'estímuli això permetrà emocionar-nos de forma diferent acom ho hem fet abans.Com podem gestionar la reacció?

Les emocions generen impulsos d'acció que devegades costa retenir. Els impulsos, per la sevacondició d'espontanis i poc meditats, tenen el risc dederivar en conseqüències nefastes tant per als altres

58

(receptors de les nostres accions) com per anosaltres mateixos.

La gestió de l'impuls més recomanable ésl'aturada. Cal aturar-se en el moment exacte en quèencara s'és a temps de parar. Per això és útil unaautobservació acurada i l'autoconeixement, peridentificar quan és el moment de fer-ho. La finalitatd'aturar-se és permetre que el cervell racional valoriels resultats de l'acció que es voldria emprendre. Elcervell racional necessita un temps per funcionaramb normalitat quan s'ha viscut una emoció d'altaintensitat, així que potser fins al cap d'una estona lapersona no podrà fer una valoració completa i dequalitat.

L'acció que es deriva de l'emoció té unafinalitat. Identificar la finalitat de l'impuls iqüestionar-la és una de les maneres de valoraracuradament l'acció que volíem emprendre. No estracta de renunciar a reaccionar, es tracta de decidirreaccionar quan és el millor moment i de la millormanera possible. És cert que no totes les emocions itotes les circumstàncies ens permetran retardar lareacció. En aquestes situacions, el fet de tenir clarsels nostres valors i principis facilitarà quereaccionem dins d'uns marcs de comportamentacceptables per nosaltres mateixos (i així es reduiranels sentiments posteriors de culpabilitat overgonya).

L'impuls és l'energia dirigida a l'objecte o la

59

persona envers els quals actuem. Quan teniml'energia però encara no l'hem utilitzada perquè enstrobem en fase de decidir la millor reacció, podemdirigir-la a altres objectius. Per exemple, els artistes iels esportistes dirigeixen les seves energiesemocionals no expressades a crear i a fer les sevesmillors marques.

60

EL COACHING EMOCIONAL

Reprenent el que hem dit, en un procés decoaching emocional no es pretén només que lapersona assoleixi els objectius definits, sinó que permitjà de l'assoliment d'aquests desenvolupil'autolideratge emocional. Aquest doble objectiu esjustifica per la complexitat de les emocions i per laimportància que tenen en la vida de les persones.

Per a l'assoliment d'objectius, el coaching (itambé el coaching emocional) treballa amb el modelgeneral que va difondre un dels referents mundialsen la matèria, John Whitmore. És el model GROW,la traducció de l'acrònim significa Objectiu, Realitat,Opcions i Voluntat/Proper pas.

· Objectiu. Identificar, delimitar i concretar unobjectiu específic i clar, mesurable, realitzable,rellevant per a la persona, planificat en el temps iconstruït en positiu (ha de dir el que volem, no elque no volem).

· Realitat. Reconèixer l'estat actual, i identificar lesdiferències entre aquest i l'estat desitjat, i les barreres

61

que dificulten sortir de l'estat actual.· Opcions. Considerar tantes opcions i oportunitats

per assolir l'objectiu com sigui possible.· Voluntat/Proper pas. Despertar i mantenir l'energia

i la motivació; comprometre's a assolir l'objectiu; iconcretar un pla d'acció per al canvi.

El desenvolupament de l'autolideratgeemocional beneficia la persona i la fa méscompetent per:

· Relacionar-se positivament amb les emocionspròpies,

· relacionar-se positivament amb ell mateix,· relacionar-se positivament amb els altres,· construir una vida amb emocions positives,· construir una vida implicada,· construir una vida amb sentit,· potenciar les fortaleses personals,· potenciar l'optimisme.

Aquests són els vuit propòsits de fons delcoaching emocional, que són determinants a l'horade construir una vida valuosa i ser una persona devalor.

62

Quin és el procés de coaching emocional?El coach estimula el coachee a passar per

cadascuna d'aquestes fases i l'acompanyaencoratjant-lo i transmetent-li la confiança quepodrà aconseguir el que es proposi.

1. Punt de partidaUn procés de coaching emocional comença

amb la demanda del coachee. La demanda sorgeixd'un malestar general, difós o conegut i concret queha derivat en la voluntat de canvi.

2. Explorar el territoriEl primer pas és traduir el malestar i la voluntat

de canvi en canvis concrets; i situar els canvis en elmarc de la història de la persona, per dotar-los desentit. Tot el procés de coaching és aclaridor per a lapersona, però aquesta fase ho és especialment ja queés aquí on comprèn el seu punt de partida i prendecisions pel que fa a aquest punt.

3. Decidir el cimEs tracta de passar dels canvis concrets (per

exemple, canviar la forma de comunicar-me amb elsmeus companys d'equip) als objectius concrets decanvi (per exemple, assolir una comunicació méspropera i afectuosa). Si és possible, els objectius decanvi es fragmenten en petits objectius consecutius

63

(per exemple, sentir interès pels meus companys,demostrar-ho escoltant-los i fent-los preguntes,parlar-los de mi). Una vegada definits els objectius,es fa aflorar l'energia, la convicció i la motivació peral canvi.

4. Mesurar la distància que ens separa del cimCal identificar on ens trobem ara i el tram que

falta per assolir l'objectiu, com també les condicionsinternes i externes actuals (favorables idesfavorables) amb què comptem. A partir d'aquestllistat comença a construir-se i a treballarl'enfortiment del cercle d'influència que ajudarà lapersona a assolir el canvi.

5. Buscar mitjans i rutes per a l'ascensFer una cerca àmplia del que es podria fer per

assolir l'objectiu, escollir les millors opcions partintde la informació del punt anterior, i prepararglobalment la persona per portar-les a la pràctica.

6. MobilitzacióPortar a la pràctica les opcions escollides. En

aquesta fase d'actuació, és quan més had'influenciar-se positivament la persona.Periòdicament es mesuren els resultats de lapràctica, s'avaluen, i van adaptant-se iperfeccionant-se les accions futures, els recursospersonals i el cercle d'influència. La finalitat de les

64

adaptacions és que l'objectiu s'aconsegueixieficientment per tal que sigui sostenible en el futur.

7. ConclusionsUna vegada assolit l'objectiu, el procés de

coaching finalitza, i és el moment de concretar elsaprenentatges referents a l'autolideratge emocional ials vuit propòsits de fons del coaching emocional.Fer aquesta reflexió final ajudarà a concretar lesnoves competències amb què compta la personad'ara endavant per seguir construint una vidavaluosa i ser una persona de valor.

Que les fases siguin consecutives no significaque de vegades no calgui retrocedir a fases anteriors,per revisar-les i matisar-les.

La relació positiva amb nosaltres mateixosEls dos primers propòsits de fons del coaching

emocional són que la persona potenciï la relaciópositiva amb les pròpies emocions, i la relaciópositiva amb ella mateixa.

En el coaching les respostes a com generarcanvis les troba la mateixa persona, la qual cosaafegeix valor a aquesta metodologia de treball. Tot iaixò creiem convenint oferir una selecció desuggeriments, malgrat que cadascú ha de trobar lafórmula per relacionar-se positivament amb ellmateix.

65

Per assolir una relació positiva amb les nostresemocions podem:

· Acceptar internament que sentim una emoció enlloc de negar-la. Acceptar una emoció ens dónal'opció de fer-hi alguna cosa; no fer-ho no ens dónacap altra opció que malgastar energies negant-la iamagant-la als altres i a nosaltres mateixos.

· Legitimar-nos en lloc de culpabilitzar-nos. Ésnormal que visquem emocions, que puguin ser d'altaintensitat i que ens sentim segrestats per elles.

· Aprendre a conviure amb les emocions que menysens agraden. Només quan acceptem viure amb unaemoció i ens obrim a la convivència aprenem atrobar eines per regular-la. Començar a compartirpis amb algú pot ser molt difícil, tot i que amb eltemps aprenem a estar junts. Passa el mateix amb lesemocions.

· Escoltar l'emoció, esbrinar què ens demana que femi valorar-ho abans d'actuar impulsivament. Decidiren moments d'alta intensitat emocional té cert risc;és preferible que en aquestes situacions prenguemles mínimes decisions (tret de situacions degravetat).

· Comprendre per buscar alternatives. Quan algú ensdemana que l'ajudem a resoldre una situació elprimer que fem és buscar informació per entendre ivalorar la millor alternativa; es pot fer el mateix amb

66

les emocions que ens desestabilitzen.· No creure'ns tot allò que pensem i sentim quan

l'emoció sigui molt intensa i invasiva. Les emocionstenen el poder de segrestar-nos i alterarsignificativament els nostres pensaments. Ésconvenient corroborar si pensem exactament elmateix una vegada l'emoció ha marxat.

· Donar-nos temps per elaborar les emocions; hi haemocions més fàcils d'elaborar que d'altres. Lesemocions que sorgeixen de la pèrdua d'un ésserestimat demanen més temps d'elaboració que lesemocions que sorgeixen per haver suspès unexamen que podem repetir al setembre (com quel'afectació que té una i altra vivència és diferent, lacomplexitat emocional també ho és). És útilrespectar els temps de l'emoció.

Per assolir una relació positiva amb nosaltresmateixos podem:

· Observar-nos per incrementar la consciènciapersonal.

· Conèixer les nostres limitacions, dificultats,potencialitats i possibilitats per no exigir-nos mésdel que podem donar.

· Ser honestos amb nosaltres mateixos.· Procurar comprendre que el que hem viscut, el que

67

hem après i el nostre caràcter han fet que avuisiguem com som. Comprendre que hi ha una raóper ser com som ens legitima, ens ajuda aacceptar-nos, a no culpabilitzar-nos i a estarmotivats per aprendre a fer les coses d'una altramanera.

· Acceptar-nos incondicionalment.· Tenir més paciència amb els nostres ritmes i

processos de canvi. Desaprendre hàbits antics,aprendre'n de nous i mantenir-los demana temps iconstància.

· Valorar-nos i estimar-nos per qui som, no pel queaconseguim o tenim. Valorar-nos per qui som enspermet fer valoracions perdurables i constants.Valorar-nos pel que aconseguim, pels resultats, ensfa valorar-nos de forma inconstant.

· Comparar qui som avui amb qui érem abans; en llocde comparar qui som amb qui són els altres. L'altreés diferent a mi, té una història personal diferent a lameva, i el que ha viscut, el que ha après i el seucaràcter faciliten les virtuts que li admirem. Lanostra història personal potser no ens ho posa tanfàcil a nosaltres.

· Felicitar-nos per les evolucions i agrair-nos elsesforços.

· Donar-nos raons per confiar en els nostres recursosi per confiar que aquests seran cada vegada millors.

68

· Criticar constructivament els nostrescomportaments i les nostres reaccions, no lesnostres emocions o com som.

· Utilitzar les crítiques internes o externes permillorar.

· Aprendre de nosaltres mateixos i de les experiènciesemocionals. Una experiència emocional potconvertir-se en un aprenentatge emocional de moltvalor.

· Ajudar-nos a nosaltres mateixos, en lloc deposar-nos traves.

· Ajudar-nos a estar bé. Per exemple, preguntant-nos,què podria fer ara per estar millor?

· Parlar-nos positivament, amb el respecte, els ànims,la tendresa i l'exigència raonable amb què parlaríemamb un nen petit.

· Ser un guerrer lleial de nosaltres mateixos, unguerrer que ens defensa, encoratja i ens segueix.

· Construir la nostra identitat en termes de "jo valuós,jo fort".

L'important d'aquestes pràctiques útils ésconèixer-les i saber que poden donar resultat. Apartir d'aquí cadascú ha de fer la seva composició depràctiques diàries per relacionar-se positivamentamb ell mateix i amb les seves emocions.

69

La relació positiva amb els altresEl tercer propòsit de fons del coaching

emocional és que la persona potenciï la relaciópositiva amb els altres. De nou oferim suggerimentsperquè cada persona triï les que s'adaptin millor aella mateixa i per inspirar-ne de noves. Per assoliruna relació positiva amb els altres podem:

· Reconèixer l'altre com una persona igual que jo,respectar-la i tenir-li la consideració que cal.

· Tenir voluntat per conèixer l'altre i comprendre'l,observant, escoltant, i preguntant, en lloc dedesinteressar-se'n.

· Mostrar empatia amb ell o ella.· Acceptar que som diferents i que les diferències

enriqueixen i ens atansen, o ens enriqueixen i ensseparen.

· Acceptar amb naturalitat les emocions negatives quesentim per l'altre; són normals fruit de lesdiferències entre uns i altres.

· Resoldre de la millor manera les emocions negativesque sentim per l'altre.

· Observar-nos nosaltres mateixos quan estem ambl'altre i adonar-nos d'allò que ens està passant i comreaccionem. L'altre veu les nostres reaccions i es

70

comporta amb nosaltres en funció d'aquestes.· Preguntar-nos des de quina emoció ens relacionem

amb l'altre; en el cas que sigui negativa, mirar decomprendre el perquè d'aquesta emoció.

· Preguntar-nos què fem nosaltres per sostenir elconflicte amb l'altre. Els conflictes són cosa de dos inosaltres també hi posem de la nostra part.

· Tenir i mostrar voluntat resolutiva (resoldredificultats) i no culpabilitzadora (culpar per lesdificultats).

· Prioritzar el diàleg abans que la imposició.· Tolerar els errors dels altres. Als altres els passa el

mateix que a nosaltres, estan en camí d'aprendre afer les coses de la millor manera, però no semprese'n surten.

· Prioritzar la cooperació a la competició. En lacooperació prioritzem el benefici i el benestar comúabans que la lluita pel poder; en la competicióprioritzem guanyar nosaltres, i de vegades fins i totque l'altre perdi.

· Valorar els altres pel que són, pels seus valors iprincipis, més que pel que han aconseguit o pel quetenen.

· Comunicar a l'altre les seves qualitats, les sevesfortaleses, i allò que valorem d'ell o ella.

· Felicitar i reconèixer virtuts, talents, bons resultats,

71

etc.· Aprofitar el que l'altre té de valuós per

desenvolupar-ho en nosaltres i millorar com apersones.

· Mostrar agraïment.· Sentir el desig de gaudir amb els altres, de compartir

i construir junts.· Obrir-se a l'altre, a qui és, als seus costums, a la seva

experiència.· Obrir-se a l'altre per compartir qui som, els nostres

costums, la nostra experiència (mostrant allò quetenim ganes de mostrar de nosaltres).

· Comunicar-se amb naturalitat, amb autenticitat.Mostrar-nos tal i com som fa que trobem personesque ens valorin pel que som i que tot sigui méssenzill.

· Sentir afecte pels altres.· Practicar la compassió sense humiliació.· Potenciar la generositat i l'altruisme davant de

l'egocentrisme.· Estimar més i millor.· Acompanyar els altres en els seus processos

emocionals, comprenent-los, respectant els seusritmes emocionals, permetent que expressin lesseves emocions, intentant encaixar-les quan aquestes

72

van en contra nostra i defensant-nos quan calgui.· Mostrar-nos confiables. Ens mostrem com persones

de confiança quan transmetem que no volem fer capmal a l'altre, i que estem disposats a escoltar lesseves necessitats i, si podem, a ajudar-los.

· Ser una aportació de tranquil litat, benestar i alegriaper a l'altre. Si som consumidors de l'alegria i elbenestar dels altres, cal que també en siguemproductors.

· Comunicar-nos amb l'altre des de la positivitat, elbon humor i l'amabilitat.

· Viure amb els altres, no per als altres.· Posar límits quan l'altre els sobrepassa i atempta

contra la nostra dignitat i els nostres drets.· Ser assertiu. L'assertivitat és l'habilitat que permet

expressar sentiments, opinions i pensaments en elmoment oportú, i de forma que puguem defensarels nostres drets sense atacar els dels altres.

· Criticar constructivament actes i actituds de l'altre,no qui és ni les seves emocions (té dret a sentir elque sent, malgrat que nosaltres potser sentiríemdiferent en la mateixa situació).

La vida positiva amb benestar sostenibleRecollint les aportacions del psicòleg Martin

73

Seligman i de la psicologia positiva, els cinc darrerspropòsits de fons del coaching emocional són que lapersona potenciï:

· La vida amb emocions positives,· la vida implicada i compromesa,· la vida amb sentit,· les seves fortaleses personals,· l'optimisme.

Què ajuda a viure una vida positiva?A continuació indiquem un seguit de pràctiques

que faciliten l'assoliment de la vida positiva.D'aquestes propostes cadascú ha de fer una selecciói crear el seu model de vida positiva amb benestarsostenible.

Per orientar-nos a una vida d'emocionspositives podem estimular la repetició depensaments, records, activitats, trobades, persones,converses, projectes i d'altres coses que sabem queens generen emocions positives, com també buscarnoves opcions per generar noves emocionspositives.

Segons Barbara Fredrickson, guardonada per laseva teoria sobre les funcions de les emocionspositives, la seva importància no recau

74

exclusivament en el benestar percebut, sinó queimplica també canvis neurològics que es refereixen ala producció de neurotransmissors positius per a lapersona, a les formes de pensament i a l'acciódirigits a l'optimització dels recursos personals enl'àmbit físic, psicològic i social. Les emocionspositives enforteixen el sistema immunològic,l'actitud davant la vida i el funcionament cognitiu.

La felicitat d'una persona és inversamentproporcional a la quantitat de temps que dedica apensaments negatius. La felicitat és proporcional ainstal lar-se en pensaments positius i sentir-los.

Per orientar-nos a una vida implicada icompromesa podem escollir aquelles activitats,persones, dedicacions i projectes que ens motiven.La motivació incrementarà la implicació, elcompromís i uns resultats més satisfactoris.

Per orientar-nos a una vida amb sentit podemescollir sempre les opcions que siguin més properesa allò que és valuós i significatiu per a nosaltres, ique siguin més congruents amb el nostre projecte devida.

Quines són les fortaleses que es recomanapotenciar?

Martin Seligman ha descobert, fruit dels seusestudis i lectures de tradicions religioses ifilosòfiques, que hi ha 24 característiques

75

psicològiques i morals comunes a diferents culturesque permeten accions, actituds i estils de vidapositius i satisfactoris.

Les 24 fortaleses que recomana practicar hanestat classificades en sis grups:

· Saviesa i coneixement: curiositat i interès pel món;amor pel coneixement; judici, pensament crític iment oberta; ingeni, originalitat, intel ligènciapràctica, i perspicàcia; intel ligència social,intel ligència personal i intel ligència emocional;perspectiva.

· Valor: valor i valentia; perseverança, laboriositat idiligència; integritat, honestedat, autenticitat.

· Humanitat i amor: bondat i generositat; estimar ideixar-se estimar.

· Justícia: civisme, deure, treball en equip, lleialtat;imparcialitat i equitat; lideratge.

· Moderació: autocontrol; prudència, discreció,cautela; humilitat i modèstia.

· Transcendència: gaudir de la bellesa i l'excel lència;gratitud; esperança, optimisme, i previsió;espiritualitat, propòsit, fe, i religiositat; perdó iclemència; picardia i sentit de l'humor; entrega,passió, i entusiasme.

76

Com potenciar l'optimisme?L'optimisme, que és fruit de la convicció que les

dificultats són passatgeres i que podrem continuartenint una vida positiva, pot entrenar-se amb lespràctiques següents:

· Seleccionar el focus: emfatitzar el que la vida té deconstructiu i divertit, i reduir l'èmfasi del que ésnegatiu.

· Abstenir-se de queixar-se: evitar la inutilitatd'instal lar-te permanentment en la queixa. La queixaesdevé una forma d'expressió emocional útil en elsprimers minuts, però després cal deixar la posiciócòmoda de la queixa i passar a l'acció.

· Qüestionar els límits: desafiar els límits de lesnostres creences i opinions i obrir-se al canvi i a lesnoves possibilitats.

· Cultivar el sentit de l'abundància: estar a favor del'abundància d'experiències positives i enriquidores, iaprofitar les oportunitats per gaudir queproporciona la vida.

· Practicar el sentit de l'humor: mirar-se amb humorrespectuós, i mirar els altres i les circumstàncies dela vida amb humor respectuós i assenyat.

77

Què més podem fer per tenir una vida feliç?El psicòleg Michael Fordyce proposa practicar

els catorze trets fonamentals de la felicitat:

· Estar actiu i romandre ocupat (similar a l'idea detenir una vida implicada). Les activitats excitants querequereixen esforç físic generen més plaer que lessedentàries i tranquil les; les experiències novesprodueixen més felicitat que les habituals; lesexperiències socials produeixen més felicitat que lessolitàries; una iniciativa significativa és méssatisfactòria que un entreteniment trivial.

· Dedicar més temps a la vida social, tant formal(organitzacions, associacions) com informal (família,amics, coneguts, veïns).

· Ser productiu en un treball destacat. En la personafeliç es combinen la productivitat (la felicitatacostuma a estar associada a èpoques de creació) i elsentit (la persona feliç considera que la majoria deles seves activitats són crucials, gratificants iimportants).

· Organitzar-se millor, sense ajornar assumptespendents, planificant la quotidianitat i els projectes amig i llarg termini.

· Deixar d'angoixar-se. La inquietud és l'enemic bàsic

78

de la felicitat.· Adequar les expectatives i les aspiracions.· Desenvolupar un pensament positiu i optimista.· Centrar-se en el present.· Buscar tenir una personalitat sana, coneixent-se,

acceptant-se, estimant-se i ajudant-se.· Desenvolupar una personalitat atractiva

(d'extraversió i sociabilitat més que d'introversió).· Ser un mateix, natural, espontani, autèntic, honest.

Mostrar-nos als altres tal com som ens permet feratansaments afectius més sincers i íntims.

· Eliminar els sentiments negatius i els problemes.· Tenir relacions íntimes.· Apreciar la felicitat.

79

El PLA D'ACCIÓ DE MILLORA PERSONAL(PAMP)

Aquest Pla d'Acció de Millora Personal (PAMP)pretén facilitar la recollida i concreció de les ideesque hagi anat tenint al llarg de la lectura del llibre decara a organitzar-les per dissenyar el seu pla demillora i de canvi. Certament aquest PAMP només liserà útil si té la necessitat i/o el desig de canvi, en elcas que no sigui així pot optar perfectament per nodedicar-li temps.

Aquest PAMP recull preguntes representativesdels processos de coaching generals. Tanmateix, nopoden ser exactament les mateixes que un coach fariaen un procés de coaching individualitzat.

Li suggerim que, mentre llegeix el llibre, vagiretornant periòdicament al PAMP i l'ompli.Omplir-lo d'una tirada no és el més recomanable, jaque és preferible donar temps al cervell perconstruir el procés del canvi.

De les preguntes suggerides, algunes podenrespondre's en general; d'altres (marcades amb elsigne "I") cal que es responguin referides a un

80

objectiu en concret. Pot respondre-les totes oseleccionar les que més l'interessin.

Idees generals1- Què m'emporto d'aquest llibre?2- Quines temàtiques del llibre m'han resultat

més interessants ? Per quines raons?3- Què he descobert de mi llegint aquest

llibre?

Satisfacció personal3a- Del que he descobert de mi, què m'és

satisfactori?3b- Què ho fa satisfactori?4- Del que he descobert de mi, què m'és

insatisfactori?4a- Què ho fa insatisfactori?

Ser una persona de valor5- M'he esforçat més per a ser una persona de

valor o una persona d'èxit? Per quines raons?6- Quin tipus de persona de valor sóc?6a- Què fa que jo sigui una persona de valor?

Què fa que jo no sigui una persona de valor? Quèfaria que jo augmentés de valor com a persona?

Satisfacció amb la vida7- Quines vides d'altres persones són les que

més admiro? Quines característiques comunes tenen

81

aquestes vides? Què les diferencia de la meva?8- Com omplo el meu temps? Què prioritzo?

On em portarà aquesta priorització? On voldria queem portés?

9- Què he descobert de la meva vida llegintaquest llibre?

9a- Del que he descobert de la meva vida, quèm'és satisfactori?

9b- Què ho fa satisfactori?9c- Del que he descobert de la meva vida, què

m'és insatisfactori?9d- Què ho fa insatisfactori?10- En quines àrees de la meva vida em lidero

més jo que els altres? Quines són les raons d'aquestlideratge intern?

10b- En quines àrees els altres em lideren més?Quines són les raons d'aquest lideratge extern?

Vida valuosa (vinculat al bloc de preguntesanterior)

11- Quin tipus de vida valuosa he construït?11a- Què podria incorporar a la meva vida per

que es converteixi en la vida valuosa que vull i emsenti més realitzat/da?

Canvis12- Què vull conservar?13- A què vull dir "prou"?13a- Quines són les raons per dir prou? (I)

82

13b- Les raons es fonamenten en desitjos o ennecessitats?

Objectius de canvi14- Quins són els objectius del canvi? (plantejar

objectius en positiu).15- Quins objectius podrien fragmentar-se en

objectius petits consecutius?15a- Quins serien aquests objectius

fragmentats? (I)16- Quan m'agradaria haver assolit l'objectiu?

(cal donar-se un marge de temps raonable) (I)

Mesura de l'assoliment d'objectius17- Com sabré que he assolit l'objectiu? (I)18- Què canviarà en mi mateix i en la meva vida

quan hagi assolit aquest objectiu? (I)18a- Quins malestars i patiments m'estalviarà

l'assoliment d'aquest objectiu? (I)

Motivació per l'assoliment d'objectius18b- Quins beneficis m'aportarà l'assoliment

d'aquest objectiu?19- En quina persona em convertiré quan hagi

assolit aquest objectiu? (I)20- Què és el que més m'entusiasma de

l'assoliment d'aquest objectiu? (I)

Classificació d'objectius

83

21- Dels objectius llistats, quins es refereixen ala relació amb mi mateix? I a la relació amb lesmeves emocions? I a la relació amb els altres? I a lavida positiva? I al meu projecte de vida?

Priorització d'objectius22- Quins objectius són els prioritaris?22a- Què els fa prioritaris?

Accionar el canvi i l'assoliment de l'objectiu23- Quines accions he intentat fins ara per

assolir l'objectiu? (I)23a- Quines han funcionat i quines no? (I)24- Què ha succeït fins ara que sigui rellevant

pel que fa a aquest objectiu? (I)25- Quin tipus de decisions he pres fins ara pel

que fa a iniciar l'assoliment d'aquest objectiu? (I)26- Quines coses caldria que canviés per poder

assolir l'objectiu? (I)27- Quines persones que conec han assolit

aquest objectiu? (I)27a- Què (de les coses que fan, que pensen, que

senten, i de les seves actituds) els ajuda a haverassolit i mantenir aquest objectiu a aquestespersones? (I)

28- Quines idees del llibre podrien ser-me útilsper assolir l'objectiu? (I)

29- Quines idees que no surten al llibre podrienser-me útils per assolir l'objectiu? (I)

84

30- Quines novetats (rutines, hàbits, fortalesespersonals, pensaments, emocions, actituds, etc.) empodrien ajudar a assolir l'objectiu?

31- Què del que ja faig o tinc (rutines, hàbits,fortaleses personals, pensaments, emocions,actituds, etc.) és preferible que mantingui per poderassolir l'objectiu? (I)

32- Què del que ja faig o tinc (rutines, hàbits,fortaleses personals, pensaments, emocions,actituds, etc.) és preferible que elimini o redueixi perpoder assolir l'objectiu? (I)

33- Quines tres accions concretes podria ferimmediatament per començar a assolir l'objectiu?(I)

33a- Cada quan valoraré els resultats d'aquestestres accions?

Mesurar resultats34- Quins resultats m'han donat aquestes tres

accions?34a- Quina valoració faig d'aquests resultats?35- Com he viscut internament aquestes tres

accions?36- Què ha estat el millor d'aquestes tres

accions?37- Què ha estat el més difícil d'aquestes tres

accions?38- Què canviaria d'aquestes tres accions?39- Què em vull agrair?

85

40- Per quines coses em vull felicitar?41- Com em puc recompensar?

Conclusions42- Què he après de mi mateix en aquest procés

d'assoliment de l'objectiu? (I)43- Què he après pel que fa al meu

autolideratge? (I)44- Què he après pel que fa a la meva

satisfacció profunda? (I)45- Què he après de la vida en aquest procés

d'assoliment de l'objectiu? (I)46- En quina persona de valor m'he convertit

amb l'assoliment de l'objectiu? (I)47- Quina vida valuosa he aconseguit amb

l'assoliment de l'objectiu? (I)48- Què faig diferent ara en comparació amb el

que feia abans? (I)49- Què suggeriria a algú que m'expliqués que

vol canviar però que no s'hi veu en cor?49a- Què no li suggeriria?50- A què vull dedicar el meu temps ara que ja

he assolit l'objectiu?

Algunes frases per recordar"Fortitudine vincimus". Lema d'Ernest Shackleton

(vam vèncer gràcies a la resistència)."Mai no és massa tard per ser qui hauries d'haver estat".

86

George Eliot."Creu que triomfaràs. Creu-ho fermament i llavors faràs

el necessari per que l'èxit t'arribi." Dale Carnegie."Un fracàs pot entendre's també com un resultat no

desitjat." Mireia Cabero."Esforçant-nos per aconseguir allò que és inaccessible,

farem impossible allò que era realitzable." RobertArdrey.

"Més aviat o més tard guanyen els qui creuen que podenguanyar." Richard Bach.

Invitació al canviAquest llibre només ha explicat algunes coses

de la vida de les persones, però la vida explicada ésinfinitament més senzilla que la vida viscuda. Lidesitgem, doncs, que tingui molt encert en la vidaque protagonitza i que tingui una bona vida.

Si la lectura d'aquest llibre ha despertat en vostèla convicció per iniciar un procés de canvi personal,apel lem al compromís responsable amb vostèmateix per dur-lo a terme. No cal tenir pressa perfer canvis dràstics, hi ha temps per a tot quan hi haconvicció, perquè el temps quan estem convençutss'optimitza.

87

Bibliografia

Coaching

· Bayón, F.; Cubeiro, J.C.; Romo, M.; Sáinz, J.A.(2006). Coaching realmente. Madrid: Ed. PearsonPrentice Hall.

· Bisquerra, R. (2008). Coaching, counseling y orientación.A M. Álvarez i R. Bisquerra, Manual de orientación ytutoría. Barcelona: Ed. Praxis.

· Dilts, Robert. (2004). Coaching. Herramientas para elcambio. Barcelona: Ed. Urano.

· Gallwey, Timothy. (2006). El juego interior del tenis.Màlaga: Ed. Sirio.

· Launer, Viviane. (2007). Coaching. Un camino hacianuestros éxitos. Madrid: Ed. Pirámide.

· Samsó, Raimon. (2007). 100 preguntas que cambiarántu vida en menos de una hora. Barcelona: Ed. Obelisco.

· Whitmore, John. (2005). Coaching: el método paramejorar el rendimiento en las personas. Barcelona: Ed.Paidós Ibérica.

88

· Whitmore, John. (2002). Entrenando para el desempeñoempresarial. Barcelona: Ed. Paidós.

· Wolk, L. (2007). Coaching. El arte de soplar las brasas.Buenos Aires: Gran Aldea Editores.

Autolideratge

· Blanchard, Ken. (2003). El consejo del jardinero.Identificar los factores que conducen al óptimo rendimiento.Barcelona: Ed. Urano.

· Boyatzis, Richard ; McKee, Annie. (2006).Liderazgo emocional. Barcelona: Deusto Editores.

· Covey, Stephen. (1997). Los 7 hábitos de la gentealtamente efectiva. Barcelona: Paidós Plural.

· Díez, Alfredo. (2007). El líder interior. Barcelona:Ed. Granica.

· Huete, Luís. (2006). Construye tu sueño. Madrid: Ed.Lid.

· Johnson, Spencer. (2002). Mi minuto esencial.Barcelona: De Bolsillo.

· Kepner, Ch.; Tregoe, B. (2006). The new racionalmanager. New Jersey: Princeton Research Press.

· Launer, Viviane. (2007). Forjadores de líderes. Madrid:Ed. Lid.

89

· Perkins, Dennis. (2003). Lecciones de liderazgo.Madrid: Ed. Desnivel.

Emocions

· Bach, E., i Darder, P. (2005). Des-edúcate. Unapropuesta para vivir y convivir mejor. Barcelona: PaidósIbérica.

· Bisquerra, R.; Pérez, N. (2007). Las competenciasemocionales. Educación XXI. 10. 61-82.

· Bisquerra, R. (2000). Educación emocional y bienestar.Barcelona: Praxis.

· Bizkarra, Carmelo. (2005). Encrucijada emocional.Bilbao: Ed. Desclée de Brouwer.

· Castilla del Pino, C. (2002). Teoría de los sentimientos.Barcelona: Ed. Tusquets.

· Conangla, M. Mercè. (2004). La ecología emocional.El arte de transformar positivamente las emociones.Barcelona: Amat Editorial.

· LeDoux, J. (1999). El cerebro emocional. Barcelona:Ariel-Planeta.

· Fernández Abascal, E. G., i Palmero, F. (1999).Emociones y salud. Bcn: Ariel.

· Marina, J.A.; López Penas, M. (1999). Diccionariode los sentimientos. Barcelona: Compactos Anagrama.

90

· Marina, J. A. (1996). El laberinto sentimental.Barcelona: Anagrama.

· Obiols, M. (2005). Tesi doctoral: Disseny,desenvolupament i avaluació d'un programa d'educacióemocional en un centre educatiu.www.tdx.cat/TDX-0623106-091502/.

· Pérez , N.; Cabero, Mireia. (2007). "Ámbitos deaplicación de la educación emocional: proyectosinnovadores y/o temáticas emergentes". A Álvarez,M. i Bisquerra, R. Manual de orientación y tutoría.Barcelona: Ed Praxis.

· Redorta, J., Obiols, M., i Bisquerra, R. (2006).Emoción y conflicto. Aprenda a manejar las emociones.Barcelona: Ed. Paidós.

· Servan-Schreiber, D. (2003). Curación emocional.Barcelona: Ed. Kairós.

· Soler, J. i Conangla, Mª M. (2005). Tu mateix!Relats d'ecologia emocional. Barcelona: Amat Editorial.

· Sureda i Camps, Maria. (2007). Cómo afrontar eldivorcio. Guía para padres y educadores. Barcelona: Ed.Wolters Kluwer España.

Vida positiva

· Adams Miller, Caroline. (2005). El optimismo enacción: lecciones para vivir más feliz. Barcelona: Ediciones

91

Robinbook.· Bolinches, Antoni. (2004). La felicitat personal.

Barcelona: Ed. Pórtic.· Csikszentmihalyi, M. (1998). Aprender a fluir.

Barcelona: Ed. Kairós.· Csikszentmihalyi, M. (1996). Fluir. Una psicología de

la felicidad. Barcelona: Ed. Kairós.· Seligman, Martin. (2006). La auténtica felicidad.

Barcelona: Ed. Vergara, S.A.· Seligman, Martin. (2004). Aprenda optimismo.

Barcelona: Ed. DeBolsillo.· Torralba, Francesc. (2007). El sentit de la vida.

Barcelona: Editorial Ara Llibres.

Psicologia

· Bolinches, Antoni. (2004). El canvi psicològic.Barcelona: Ed. Pòrtic.

· Greenberg, Leslie; Paivio, S. (2000). Trabajar conlas emociones en psicoterapia. Barcelona: Ed. Paidós.

· Kukla, André. (2007). Trampas mentales. Barcelona:Ed. Gestión 2000.

· Levy, Norberto. (2005). El asistente interior.Barcelona: Ed. RBA Libros.

92

· Maslow, A. (1998). El hombre autorrealizado: hacia unapsicología del ser. Barcelona: Editorial Kairós.

· Rogers, Carl R. (1972). El proceso de convertirse enpersona. Bcn: Ed. Paidós Ibérica.

· Viadé, Albert. (2003). Psicología del rendimientodeportivo. Barcelona: Ed. UOC.

Vides valuoses

· Albom, Match. (1998). Els dimarts amb Morrie.Barcelona: Ed. Empúries.

· Dressel, Walter. (2006). Toma un café contigo mismo.Barcelona: Ed. Planeta.

· Frankl, Victor. (2001). El hombre en busca de sentido.Barcelona: Ed. Herder.

· Monsó, Imma. (2006). Un home de paraula.Barcelona: Ed. La Magrana.

· Puigferrat, Jaume. (2008). El pez que vivía fuera delagua. Madrid: Ed. Maeva.

· Sanllorente, Jaume. (2007). Sonrisas de Bombay.Barcelona: Plataforma Editorial.

93

Per reflexionar

· Fromm, Erich. (2006). Tener o ser. Buenos Aires:Ed. Fondo de Cultura Económica.

· Marinoff, L. (2000). Más Platón y menos Prozac.Filosofía para la vida cotidiana. Barcelona: Ediciones B.

· Marinoff, L. (2003). Pregúntale a Platón. Cómo lafilosofía puede cambiar tu vida. Barcelona: Ediciones B.

Webs d'interés

· International Coach Federation.www.coachfederation.org/ICF/

· Fundació per a l'Educació Emocional.www.femeducacioemocional.org/

· Psicologia positiva (Martin Seligman).www.authentichappiness.sas.upenn.edu

· Mireia Cabero i Jounou. www.mireiacabero.com

94