El Coliseu Història de l’Art

EL COLISEU

INTRODUCCIÓ

El Colisseu de Roma, també conegut com “amfiteatre Flavi”, es tracta d’un edifici d’estil romà imperial, amb una estructura basada en l’arquitrau i la volta, la construcció del qual data entre els anys 72 i 80 d.C. No se sap qui en fou l’arquitecte, tot i que si que hi ha constància de que va ser construït per encàrrec de l’emperador Vespasià. Aquest edifici de 187 m. de llarg per 155 m. d’ample; i 525 m. de perímetre de la circumferència, esta construït amb morter cobert de maó i recobert de marbre, concretament marbre travertí, tova i pedra.

Aquesta obra arquitectònica, una de les més importants dins de l’arquitectura romana, ha estat considerada una de les set noves meravelles del món per la seva grandiositat i bellesa, i no només això, sinó que és, a més, una obra mestra d’enginyeria, com moltes altres construccions romanes. Aquesta mentalitat d’enginyers tan pròpia dels romans, en el Colisseu es mostra en el disseny d’una graderia sostinguda pels mateixos sistemes de voltes de l’edifici, i en l’espectacular sistema de passadissos, cambres, ascensors, escales, etc. construït en el subsòl de l’arena per l’emperador Domicià, pensat per agilitzar l’espectacle.

ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS.

Ens trobem davant d’un edifici de planta el·líptica, amb una estructura arquitravada i voltada en els tres primers pisos. Observant la façana, veiem que aquests tres primers pisos estan compostos per series seguides d’arcs de mig punt sostinguts per uns pilars gruixuts que sostenen, alhora els arquitraus, els frisos i les cornises que serveixen de línia divisòria entre pisos. Cal destacar, de la façana, les columnes de caràcter decoratiu, adossades a cadascun dels pilars dels tres primers pisos, i el relleu que marca la línia d’imposta sobre els pilars.

Pel que fa l’interior d’aquest edifici, hi trobem l’element més representatiu d’aquest edifici, i una de les mostres de l’enginy romà i la seva intenció de donar una utilitat pràctica als seus edificis: la impressionant graderia del Coliseu, anomenada càvea, que es caracteritza pel fet que a diferencia de la majoria d’amfiteatres, no aprofita els desnivells del terreny, sinó que s’aixeca sobre moltes voltes superposades, el que fa que l’edifici, per dins, estigui ple d’escales i passadissos per sota de les voltes de canó i d’aresta, es tracta d’una genialitat que facilitava el moviment fluid dels espectadors a l’entrada i sortida dels espectacles.

David López Pàgina 1

El Coliseu Història de l’Art

ESPAI INTERIOR I EXTERIOR

L’espectacular façana del Coliseu, mostra de la grandiositat anhelada pels romans en la construcció dels seus edificis, s’alça sobre un estilòbat, i es compon, com ja he comentat per quatre pisos: els tres primers compostos per series d’arcs de mig punt i el quart i superior per una paret llisa i massissa amb petites finestres quadrades.

La façana del Coliseu, tot i ser força conservadora i gens innovadora, va marcar estil per la seva harmoniosa barreja d’estils, que l’arquitecte va saber conjugar equilibradament a partir de la utilització i combinació de la línia recta i la línia corba. El primer pis, es a dir, la planta baixa, està format per 80 arcades, d’ordre dòric toscà, com es pot apreciar per la base i el fust llis de les columnes. El segon pis, es caracteritza per la presencia de l’ordre dòric, que es pot apreciar per les volutes de les columnes, que aporten un cert refinament o delicadesa en comparació amb la primera planta, en destaca també el fust més esvelt de les columnes i la base molt més alta que en la primera planta. El tercer pis, es clarament, d’ordre corinti, com podem veure pel capitell de les columnes en el que es pot apreciar les fulles d’acant, característiques d’aquest ordre, és a més el pis més elaborat de tots. El darrer pis, el quart, fou afegit per l’emperador Dominicà, i es tracta d’un àtic massís decorat amb una sèrie de feixes verticals adossades, anomenades “lesenes”, també d’estil coríntic, com el pis anterior, i amb les característiques fulles d’acant en el capitell,a més d’unes petites finestres quadrades situades entre dues lesenes, amb una alternança regular, es a dir deixant entre finestra i finestra un espai massís. Aquest últim pis va ésser ideat per a complir diverses funcions: en primer lloc havia de servir per a poder allotjar un major nombre d’espectadors, com es evident, però a més proporcionava més ombra a l’interior de l’edifici, i per la seva alçada , millorava l’efecte visual que produïa un edifici amb una planta tan gran, equilibrant-ne així l’alçada amb l’amplada. Amés en aquest quart pis, s’hi trobaven les astes a les quals es fixava una lona immensa que servia per cobrir el Coliseu, el velarium.

L’interior de l’edifici era una mostra de la grandiositat de l’imperi romà, una veritable obra d’art que pretenia fer mostra “del luxe del que gaudien els ciutadans romans”. Als intercolumnis dels segon i el tercer pis s’hi trobaven una munió d’estàtues varies, i als passadissos de les graderies, els espectadors podien gaudir de relleus de marbre i d’estuc. No obstant això, en l’actualitat el Colisseu és com una carcassa buida, ja que totes aquestes obres d’art han estat tretes de dins. La graderia, que tenia capacitat per a uns 50.000 espectadors, envolta l’arena de 74 m. per 46 m. on es feien les celebracions i representacions. A més del quart pis, Domicià, també va fer afegir un complex sistema de cambres, passadissos, escales i ascensors al subsòl d’aquesta arena, a més d’un sistema de conducció d’aigua impermeabilitzat, que permetia inundar el Colisseu per a representar-hi les naumàquies.

David López Pàgina 2

El Coliseu Història de l’Art

ESTIL

L’amfiteatre és un tipus d’edifici genuïnament romà, que es tracte de la unió de dos teatres clàssics grecs, que recordem que tenien una planta en forma de mitja circumferència. L’art romà es caracteritza per la utilització de la vola¡ta de mig punt i la d’aresta que podem apreciar en aquesta el Coliseu complementant, els elements característics de l’arquitectura grega arquitravada. La bellesa de la impressionant façana del Coliseu de Roma no resideix en cap mena d’innovació, ja que les característiques d’aquest edifici són les pròpies de l’art romà més conservador, i la superposició d’ordres ja s’havia utilitzat anteriorment, sinó que es deu a l’harmonia amb que aquests ordres són combinats, i en l’enormitat de l’estructura.

CONTEXT HISTÒRIC I FUNCIÓ

Ens situem en l’època imperial de Roma, concretament en el moment d’auge de l’imperi romà, que s’estén des de l’any 27 a.C. fins a l’any 284 d.C. Aquest moment d’auge, anomenat “l’alt Imperi”, iniciat per Octavi, nomenat August el 27 a.C, es caracteritza per les reformes iniciades per aquest emperador, la pacificació de l’Imperi romà i la estabilitat, amb excepcions. El successor d’Octavi, Neró, exercí el seu poder d’una manera despòtica, i el descontentament popular va provocar que caigués assassinat, i que el senat escollís Vespasià per a substituir-lo. Aquest emperador, amb el que s’inicia la dinastia Flàvia, com ja he esmentat, va construir el Coliseu o amfiteatre Flavi el 80 d., i va promoure els espectacles públics i les donacions de blat per tal de guanyar-se novament el suport popular. No obstant això quan Vespasià mor, puja Domicià al poder, que igual que Neró, governarà de forma despòtica i serà assassinat pel senat. Hem de tenir en compte però, que fou Domicià qui dugué a terme les reformes del Colisseu en que es va construir la planta superior, el sistema de passadissos, cambres i etc. Del subsòl de l’arena, la canalització que permetia inundar el teatre per representar-hi les naumàquies, i el curiós velàrium.

El Coliseu, fou construït, com ja he esmentat, per encàrrec de l’emperador Vespasià, en el llac dessecat de l’antiga Casa Daurada de Neró, i és, probablement, l’edifici més gran de l’antiguitat. Aquest amfiteatre fou un regal de l’emperador Vespasià per al poble, que pretenia obtenir el favor del poble, que estava descontent amb la figura de l’emperador, a causa de les extravagàncies del seu predecessor, Neró. Per tant, es tractava d’un edifici de caràcter públic, on s’oferien espectacles gratuïts diversos com la lluita de gladiadors i feres salvatges, l’escenificació de llegendes mitològiques i a partir de les reformes fetes en l’edifici per Domicià, fins i tot representacions de batalles naval (naumàquies). Com que es tractava d’espectacles diürns i a l’aire lliure, una de les reformes que l’emperador Domicià va dur a terme en el Coliseu, consistí en

David López Pàgina 3

El Coliseu Història de l’Art

la instal·lació d’una gran lona amb la que es que cobria el Coliseu quan era necessari, el velarium.

La distribució dels 50.000 espectadors en la càvea, es un clar reflex de la jerarquització de la societat romana del moment, ja que aquests es trobaven situats en funció de la classe social a la que pertanyien, situant-se les classes privilegiades a baix de tot en les primeres files i la resta d’estrats darrere, més amunt com més baixa fos la seva classe social, situant-se així a dalt de tot els esclaus, els estrangers i les dones. Tot i que el Coliseu no va innovar en qüestions estètiques, si que ho feu en qüestions pràctiques i de disseny, entre d’altres, amb l’entramat de passadissos que es troba sota la càvea, que permetia el ràpid desallotjament dels 50000 espectadors que podia haver-hi dins del Coliseu.

Actualment l’edifici es troba força malmès, ja que hi falta gran part de la façana, que fou enderrocada per els papes que durant el Renaixement van utilitzar el Coliseu com a pedrera per fer les seves construccions.

SIMBOLOGIA

El Coliseu, es un símbol de la gloria i la magnitud de l’emperador Vespasià i de l’Imperi romà en general; es tracta d’una representació del seu poder, i això deu el seu enorme tamany. Fou creat per donar una imatge benefactora de l’emperador i com a conciliació amb el poble, desconfiat i reticent a la figura de l’emperador per culpa de les excentricitats de l’anterior emperador Neró, té, per tant una clara funció propagandística.

Cal dir que el nom de Coliseu no ve donat pel seu gran tamany (colossalitat), sinó que el deu al fet que es trobava situat al costat d’una de les excentricitats de Neró: una estàtua monumental que el representava a ell mateix, el Colós de Neró.

David López Pàgina 4