El comerç exterior de l’economia catalana...INFORMES PIMEC Número: 6/2014 No obstant la...

INFORMES PIMEC Número: 6/2014

El comerç exterior

El comerç exterior de l’economia catalana

Maig 2014

de l’economia


SÍNTESI L’INFORMES PIMEC 6/2014 recull les dades bàsiques dels intercanvis comercials de l’economia catalana amb com a zones de proveïment, d’una banda, la resta de l’Estat espanyol, il’altra, la resta del món. Del

- Catalunya presenta superàvit crònic amb la resta d’Espanyadel saldo positiu en la balança de béns i d’un saldo negatiu en serveis.

− Amb la resta del món, Catalunya té oposats als anteriors: dèficit en béns i superàvit en serveis.

− Els mercats internacionals amb els qualsintercanvis cada vegada estan més diversificats,importància creixent els països emergents

− Les grans empreses estan pimes, entre les qualsimport exportador. Tot i això, cada vegada exporten.

− Des del 2010 Catalunya resta d’Espanya, l’etapa d’expansió del mercat espanyol

− En els darrers anysd’Espanya com amb la resta del món, i tant en béns com en serveis. El saldo positiu de 2009 va ser de 10.000 milions d’eurossuperar els 20.000 milions.

− El suport públic a la internacionalitzacióva ser, de mitjanacerta tendència a disminuir. El de la Generalitat, de 32 milions però erràtic, amb anys com el 2011 i el 2014 milions, respectivament.

1. Introducció Catalunya ha estat tradicionalment una economia molt oberta a l’exterior, a un nivell comparable adimensió similar. Si considerem tant el coml’Estat i la resta del món,

1

L’INFORMES PIMEC 6/2014 recull les dades bàsiques dels intercanvis comercials de l’economia catalana amb l’exterior, distingint com a mercats i com a zones de proveïment, d’una banda, la resta de l’Estat espanyol, i

la resta del món. Del treball se’n desprèn que:

Catalunya presenta superàvit crònic amb la resta d’Espanyadel saldo positiu en la balança de béns i d’un saldo negatiu en

Amb la resta del món, Catalunya té en els darrers anys oposats als anteriors: dèficit en béns i superàvit en serveis.

rcats internacionals amb els quals Catalunya realitza intercanvis cada vegada estan més diversificats, i adquireixenimportància creixent els països emergents.

Les grans empreses estan molt més internacionalitzades que les , entre les quals hi ha moltes exportadores puntuals i de baix

import exportador. Tot i això, cada vegada hi ha més

Catalunya ven més béns a la resta del món que a la en una tendència que s’ha consolidat fins i tot en

l’etapa d’expansió del mercat espanyol (període 2000-2007

En els darrers anys Catalunya té superàvit global tant amb la resta d’Espanya com amb la resta del món, i tant en béns com en serveis. El saldo positiu de 2009 va ser de 10.000 milions d’eurossuperar els 20.000 milions.

públic a la internacionalització per part de l’Estat espanyol de mitjana, de 542 milions d’euros entre 2008 i 2014

certa tendència a disminuir. El de la Generalitat, de 32 milions però amb anys com el 2011 i el 2014 amb dotacions

milions, respectivament.

Catalunya ha estat tradicionalment una economia molt oberta a l’exterior, nivell comparable amb l’obertura que enregistren altres països de

Si considerem tant el comerç exterior amb la stat i la resta del món, al 2013 la suma de vendes i de compres a l’exterior

L’INFORMES PIMEC 6/2014 recull les dades bàsiques dels intercanvis l’exterior, distingint com a mercats i

com a zones de proveïment, d’una banda, la resta de l’Estat espanyol, i, de

Catalunya presenta superàvit crònic amb la resta d’Espanya, resultat del saldo positiu en la balança de béns i d’un saldo negatiu en

en els darrers anys registres oposats als anteriors: dèficit en béns i superàvit en serveis.

lunya realitza i adquireixen una

més internacionalitzades que les hi ha moltes exportadores puntuals i de baix

hi ha més pimes que

a la resta del món que a la en una tendència que s’ha consolidat fins i tot en

2007).

global tant amb la resta d’Espanya com amb la resta del món, i tant en béns com en serveis. El saldo positiu de 2009 va ser de 10.000 milions d’euros, i al 2013 va

per part de l’Estat espanyol de 542 milions d’euros entre 2008 i 2014, amb una

certa tendència a disminuir. El de la Generalitat, de 32 milions però amb dotacions de 12 i 15

Catalunya ha estat tradicionalment una economia molt oberta a l’exterior, l’obertura que enregistren altres països de

erç exterior amb la resta de e vendes i de compres a l’exterior


representa el 104%1 del Dinamarca; i entre les grans economies europees, molt semblant a Alemanya, i superior a Gran Bretanya, França i

Gràfic 1. Taxa d’obertura (Exportacions+

Font: Elaboració pròpia a partir de c

En aquest INFORMES PIMEC del comerç de béns de continuació el comerç de béns amb la

països, nivell tecnològic dels productesdades d’identificació del perfil de les empreses exportadores, en particular de les pimes; en el punt següent es presenta espanyol en el conjunt de l’exportació de béns

global de béns i serveis per territorisfinalment el suport públic a la internacionalització

2. El comerç de béns La resta de l’Estat espanyol és e

l’any 2013, les vendes catalanes van sumar que les compres catalanes van ser de superàvit comercial amb la resta de l’Estat de

Catalunya ha mantingut un saldo

durant tot el període homogènies. En els anys d’expansió econòmica (1995exportacions com les importacions van mentre que durant el període de cri

1 Per al cas de Catalunya s’ha considerat el comerç de béns i serveis amb l’estranger i el comerç de béns amb la resta d’Espanya. En cas que s’hagués pogut considerar la balança de serveis amb la resta de l’Estat, el nivell d’obertura català encara seria su

0%30%60%90%

120%150%180%

Bèl

gica

Paï

sos

Bai

xos

Àu

stri

a

Din

amar

ca

2

del PIB, relativament a la vora d’Àustria, Dinamarca; i entre les grans economies europees, molt semblant a

, i superior a Gran Bretanya, França i Itàlia.

Taxa d’obertura (Exportacions+importacions sobre PIB). 2013

Font: Elaboració pròpia a partir de c-intereg, Eurostat i Idescat.

En aquest INFORMES PIMEC es presenten en primer lloc les dades bàsiques de béns de Catalunya amb la resta de l’Estat espanyol

continuació el comerç de béns amb la resta del món, amb

països, nivell tecnològic dels productes i sectors; en tercer lloc dades d’identificació del perfil de les empreses exportadores, en particular de les pimes; en el punt següent es presenta la importància del mercat

en el conjunt de l’exportació de béns; després es tracta l

eis per territoris (resta de l’Estat i resta del món)finalment el suport públic a la internacionalització.

de béns amb la resta d’Espanya stat espanyol és el principal soci comercial de Catalunya

catalanes van sumar 44.091 milions d’eurosque les compres catalanes van ser de 25.477 milions d’euros, el que dóna un

amb la resta de l’Estat de 18.614 milions d’euros.

Catalunya ha mantingut un saldo comercial positiu amb la r

urant tot el període 1995-2013, sobre el qual es disposen de dades ls anys d’expansió econòmica (1995-2007) tant les

exportacions com les importacions van registrar una evolució creixent, durant el període de crisi econòmica vendes i compres s’han

Per al cas de Catalunya s’ha considerat el comerç de béns i serveis amb l’estranger i el comerç de

béns amb la resta d’Espanya. En cas que s’hagués pogut considerar la balança de serveis amb la resta de l’Estat, el nivell d’obertura català encara seria superior al percentatge indicat.

Din

amar

ca

Cat

alu

nya

Ale

man

ya

Suïs

sa

Suèc

ia

Fin

làn

dia

No

rueg

a

Esp

anya

Reg

ne

Un

it

relativament a la vora d’Àustria, Suïssa o Dinamarca; i entre les grans economies europees, molt semblant a

importacions sobre PIB). 2013

.

les dades bàsiques stat espanyol; a

, amb el detall de

en tercer lloc s’aporten dades d’identificació del perfil de les empreses exportadores, en particular

la importància del mercat ; després es tracta la balança

stat i resta del món), i

l principal soci comercial de Catalunya. A

milions d’euros, mentre , el que dóna un

milions d’euros.

amb la resta de l’Estat

es disposen de dades 2007) tant les

una evolució creixent, si econòmica vendes i compres s’han

Per al cas de Catalunya s’ha considerat el comerç de béns i serveis amb l’estranger i el comerç de béns amb la resta d’Espanya. En cas que s’hagués pogut considerar la balança de serveis amb la

perior al percentatge indicat.

Reg

ne

Un

it

Itàl

ia

Fran

ça


mantingut constants i inferiors respecte a lessaldo força estable (Gràfic

Gràfic 2. Exportacions, importacions i saldo de Catalunya amb la resta d’Espanya


Per regions, les últimes dades disponibles comunitats autònomes amb què més de la crisi (entre 2008 i 2011

Andalusia i Madrid, tant pel que fa a les compres com

Resulta rellevant que, dcomprat a totes les comunitats autònomes espanyoles

Gràfic 3. Comerç deCatalunya a


Els béns més venuts per Catalunya en els darrers anys els intermedis, però no fa tants anys elD’altra banda, les vendes d’energia han anat

0

10.000

20.000

30.000

40.000

50.000

60.000

19

95

19

96

19

97

19

98

19

99

20

00

20

01

01.5003.0004.5006.0007.5009.000

Ara

gó

C. V

alen

cian

a

An

dal

usi

a

Mad

rid

Exportacions

3

ut constants i inferiors respecte a les del període anterior, amb un Gràfic 2).

. Exportacions, importacions i saldo de Catalunya amb la resta d’Espanyacomerç de béns (Milions d’euros)

Font: Elaboració pròpia a partir de c-intereg.

, les últimes dades disponibles només cobreixen fins alcomunitats autònomes amb què més ha comerciat Catalunya

entre 2008 i 2011) han estat Aragó, Comunitat Valenciana,

tant pel que fa a les compres com a les vendes

Resulta rellevant que, de mitjana, Catalunya ha venut més del que ha omunitats autònomes espanyoles (Gràfic

Catalunya amb la resta de l’Estat. Mitjanes 2008-2011


més venuts per Catalunya en els darrers anys són els de consum i els intermedis, però no fa tants anys els primers eren els béns d’equip.

s vendes d’energia han anat adquirint un relleu progressiu

20

01

20

02

20

03

20

04

20

05

20

06

20

07

20

08

20

09

20

10

20

11

20

12

20

13

Exportacions a la resta d'Espanya

Importacions de la resta d'Espanya

Saldo amb la resta d'Espanya

País

Bas

c

Cas

tella

la M

anxa

Cas

tella

i Ll

eó

Illes

Bal

ears

Can

àrie

s

Mú

rcia

Gal

ícia

Nav

arra

La R

ioja

Can

tàb

ria

Exportacions Importacions Saldo

del període anterior, amb un

. Exportacions, importacions i saldo de Catalunya amb la resta d’Espanya en el

cobreixen fins al 2011. Les a comerciat Catalunya des de l’inici

Comunitat Valenciana,

les vendes.

Catalunya ha venut més del que ha Gràfic 3).

2011 (Milions €)

els de consum i primers eren els béns d’equip.

un relleu progressiu

Exportacions a la resta d'Espanya

Importacions de la resta d'Espanya

Saldo amb la resta d'Espanya

Can

tàb

ria

Ast

úri

es

Extr

emad

ura

Ceu

ta i

Mel

illa


des de 2004, mentre que les de béns agrícoles són les quantitativament menys importants, com es pot observar al 1995-2011.

Gràfic 4. Vendes de béns

Font: Elaboració pròpia a partir de

En aquest període, el saldoper tipus de béns presenta consum i els béns d’equip, mentre que l’agricultura i l’energia (

Gràfic 5. Saldo de béns


3. El comerç de bénsLes vendes de béns a la resta del món van sumarmilions d’euros (un nivell molt semblant a la de 2012)importacions van ser de milions d’euros al 2013,

Observant el saldo de la balança que és estructuralment deficitària i amb diferenciats. Els anys de creixement econòmic es van caracteritzar per increments de les exportacions i

cada vegada més negatius

0

5.000

10.000

15.000

20.000

19

95

19

96

19

97

19

98

19

99

20

00

-3.000

0

3.000

6.000

9.000

12.000

19

95

19

96

19

97

19

98

19

99

20

00

4

des de 2004, mentre que les de béns agrícoles són les quantitativament menys importants, com es pot observar al Gràfic 4, on es presenta la sèrie

de béns de Catalunyaa la resta d’Espanya (Milions d’euros


l saldo comercial (exportacions menys importacions) per tipus de béns presenta superàvit en els béns intermedis,

d’equip, mentre que resulta lleugerament deficitari per a (Gràfic 5).

de béns de Catalunya amb la resta d’Espanya (Milions d’euros


de béns amb la resta del món Les vendes de béns a la resta del món van sumar, al 2013, la xifra de

(un nivell molt semblant a la de 2012), mentre que les de 66.627 milions, el que dóna un saldo de

milions d’euros al 2013, equivalent al -4,1% del PIB català (Gràfic

saldo de la balança de béns catalana en aquest segle, és estructuralment deficitària i amb dos períodes clarament

ls anys de creixement econòmic es van caracteritzar per increments de les exportacions i les importacions, però amb saldos

cada vegada més negatius; per contra, a partir del 2008 les importacions

20

00

20

01

20

02

20

03

20

04

20

05

20

06

20

07

20

08

20

09

20

10

20

11

20

00

20

01

20

02

20

03

20

04

20

05

20

06

20

07

20

08

20

09

20

10

20

11

des de 2004, mentre que les de béns agrícoles són les quantitativament on es presenta la sèrie

Milions d’euros)

(exportacions menys importacions) béns intermedis, els béns de lleugerament deficitari per a

Milions d’euros)

la xifra de 58.359 mentre que les saldo de -8.269

Gràfic 6).

de béns catalana en aquest segle, veiem dos períodes clarament

ls anys de creixement econòmic es van caracteritzar per aldos que eren

les importacions

Agricultura

Energia

Béns intermedis

Béns d'equip

Béns de consum

Agricultura

Energia

Béns intermedis

Béns d'equip

Béns de consum


van descendir i les exportacions han provocat una reducció important del dèficit

Gràfic 6. Exportacions, importacions i saldo de Catalunya amb

Font

3.1. Països amb els quA la Taula 1 es mostren els principals clients Catalunya. Es recullen els 10 primers p62,3% del total d’exportacions catalanes i un pd’importacions. En el cas de les exportacions la proximitat geogràfica

fonamental, mentre que en les importacions el pes de mercats llunyans és superior, especialment per la influència de la Xina.

Taula 1. Principals

ExportacionsMilions €

França 9.832Alemanya 6.524Itàlia 4.611Portugal 3.631Regne Unit 3.221Suïssa 2.333Països Baixos 1.887EUA 1.659Bèlgica 1.342Turquia 1.314SUBTOTAL 36.354TOTAL 58.359

Font:

-40.000

-20.000

0

20.000

40.000

60.000

80.000

20

00

20

01

20

02

5

les exportacions han crescut des de l’any 2009important del dèficit exterior(Gràfic 6).

Exportacions, importacions i saldo de Catalunya amb l’estrangerbéns (Milions d’euros)

Font: Elaboració pròpia a partir del’ICEX.

Països amb els quals tenim més relació comercial es mostren els principals clients i proveïdors internacionals

els 10 primers països al 2013, que van concentrar el 62,3% del total d’exportacions catalanes i un percentatge quasi idèntic

En el cas de les exportacions la proximitat geogràfica

fonamental, mentre que en les importacions el pes de mercats llunyans és superior, especialment per la influència de la Xina.

Principals mercats internacionals de Catalunya. 2013

Exportacions ImportacionsMilions € % Milions €

9.832 16,8% Alemanya 10.9926.524 11,2% França 7.1694.611 7,9% Xina 5.4783.631 6,2% Itàlia 5.3183.221 5,5% Països Baixos 2.7862.333 4,0% Regne Unit 2.2161.887 3,2% EUA 2.0071.659 2,8% Bèlgica 1.9621.342 2,3% Algèria 1.8731.314 2,3% Portugal 1.829

36.354 62,3% SUBTOTAL 41.62958.359 100,0% TOTAL 66.627

Font: Elaboració pròpia a partir del ICEX.

20

03

20

04

20

05

20

06

20

07

20

08

20

09

20

10

20

11

Exportacions Importacions Saldo

’any 2009, fet que ha ).

l’estranger en el comerç de

tenim més relació comercial internacionals de

al 2013, que van concentrar el ercentatge quasi idèntic

En el cas de les exportacions la proximitat geogràfica és

fonamental, mentre que en les importacions el pes de mercats llunyans és

2013

Importacions Milions € %

10.992 16,5% 7.169 10,8% 5.478 8,2% 5.318 8,0% 2.786 4,2% 2.216 3,3% 2.007 3,0% 1.962 2,9% 1.873 2,8% 1.829 2,7%

41.629 62,5% 66.627 100,0%

20

11

20

12

20

13


No obstant la concentració de països clients i proveïdors, l’economia catalana es troba en procés de diversificació exterior. En efecte, el pes dels 10 primers països té tendència a reduirrecollit en el (Gràfic 7).

Gràfic 7. Pes dels 10 principals d’exportacions i importacions

Font:

3.2. La irrupció dels països emergentsAl 2013 les exportacions milions d’euros (10,9% del total)d’aquests països es xifraven en

(Taula 2). El pes dels emergents ha període 2000-2013, tal c

Taula 2. Comerç de Catalunya amb els països emergents. 2013

ExportacionsMilions €

Turquia 1.314Xina 1.116Mèxic 1.035Rússia 905Brasil 844Sud-àfrica 429Índia 298Corea del Sud 211Indonèsia 100Nigèria SUBTOTAL 6.334TOTAL 58.359

Font:

55%

60%

65%

70%

75%

20

00

20

01

20

02

20

03

20

04

6

No obstant la concentració de països clients i proveïdors, l’economia catalana es troba en procés de diversificació exterior. En efecte, el pes dels 10 primers països té tendència a reduir-se del 2000 ençà, tal

Pes dels 10 principals països clients i proveïdors al 2013 sobre el total d’exportacions i importacions de Catalunya

Font: Elaboració pròpia a partir de l’ICEX.

La irrupció dels països emergents 2013 les exportacions catalanes als països emergents van

% del total), mentre que les importacions es xifraven en 11.945 milions d’euros (17,9

El pes dels emergents ha augmentat clarament 2013, tal com es pot observar al Gràfic 8.

Comerç de Catalunya amb els països emergents. 2013

Exportacions ImportacionsMilions € % Milions €

1.314 2,3% Xina 1.116 1,9% Rússia 1.035 1,8% Turquia

905 1,5% Brasil 844 1,4% Índia 429 0,7% Corea del Sud 298 0,5% Nigèria 211 0,4% Indonèsia 100 0,2% Mèxic

83 0,1% Sud-àfrica 6.334 10,9% SUBTOTAL 11.945

58.359 100,0% TOTAL 66.627


20

04

20

05

20

06

20

07

20

08

20

09

20

10

20

11

20

12

20

13

No obstant la concentració de països clients i proveïdors, l’economia catalana es troba en procés de diversificació exterior. En efecte, el pes dels

ençà, tal com queda

s i proveïdors al 2013 sobre el total

n ser de 6.334 mentre que les importacions procedents

17,9% del total)

augmentat clarament al llarg del

Comerç de Catalunya amb els països emergents. 2013

Importacions Milions € %

5.478 8,2% 1.538 2,3%

986 1,5% 966 1,4% 935 1,4% 757 1,1% 465 0,7% 440 0,7% 283 0,4%

95 0,1% 11.945 17,9% 66.627 100,0%

Exportacions

Importacions


Gràfic 8. Pes dels països emergents sobre el total d’exportacions i importacions

Font:

3.3. Què exportem i què importem?Si analitzem les exportacions catalanes segons el contingut tecnològic béns comerciats, observem que al 2013 el 9,5% correspon a béns d’alta intensitat tecnològica, el 41,3% a mitjana

25,3% a intensitat tecnològica baixa, i el 3,6% no es pot classificar. 2009, les exportacions que han augmentat més hés a dir, els productes de menys i més intensitat tecnològicaalta) (Gràfic 9).

Gràfic 9. Exportacions catalanes per intensitat tecnològica dels productes exportats

Font:

Considerant també les importacions i el seu nivell tecnològic presenta dèficit en els quatre blocs de béns del 2007 els productes que han tingut una evolució més positiva per

Catalunya (reducció del dèficit comtecnològic (Gràfic 10).

5,0%

10,0%

15,0%

20,0%2

00

0

20

01

20

02

20

03

20

04

0

10.000

20.000

30.000

40.000

50.000

60.000

20

00

20

01

20

02

20

03

20

04

7

Pes dels països emergents sobre el total d’exportacions i importacions


ortem i què importem? Si analitzem les exportacions catalanes segons el contingut tecnològic

observem que al 2013 el 9,5% correspon a béns d’alta intensitat tecnològica, el 41,3% a mitjana-alta, el 20,3% a mitjana

25,3% a intensitat tecnològica baixa, i el 3,6% no es pot classificar. 2009, les exportacions que han augmentat més han estat les dels extrems,

els productes de menys i més intensitat tecnològica (alta + mitjana

Exportacions catalanes per intensitat tecnològica dels productes exportats(Milions d’euros)


Considerant també les importacions i el seu nivell tecnològic quatre blocs de béns considerats (gràfic 10)

els productes que han tingut una evolució més positiva per

(reducció del dèficit comercial) són els de major contingut

20

04

20

05

20

06

20

07

20

08

20

09

20

10

20

11

20

12

20

13

20

04

20

05

20

06

20

07

20

08

20

09

20

10

20

11

20

12

20

13

Pes dels països emergents sobre el total d’exportacions i importacions catalanes

Si analitzem les exportacions catalanes segons el contingut tecnològic dels observem que al 2013 el 9,5% correspon a béns d’alta

alta, el 20,3% a mitjana-baixa, el

25,3% a intensitat tecnològica baixa, i el 3,6% no es pot classificar. Des del les dels extrems, (alta + mitjana-

Exportacions catalanes per intensitat tecnològica dels productes exportats

Considerant també les importacions i el seu nivell tecnològic Catalunya considerats (gràfic 10). Però des

els productes que han tingut una evolució més positiva per a

són els de major contingut

Exportacions

Importacions

No classificable

Baixa

Mitjana-baixa

Mitjana-alta

Alta


Gràfic 10. Saldo per intensitat tecnològica dels productes

Font:

Pel que fa a la destinació econòmica dels béns, observem que principals sectors exportadors són les semimanufactures dels béns d’equipamentmanufactures de consum

Gràfic 11. Exportacions catalanes per

Font:

Un cop més, el saldo és deficitari en tots els blocssemimanufactures, el sector de l’automòbil i altres mercaderiessuperàvit des de 2011-2012

-35.000

-30.000

-25.000

-20.000

-15.000

-10.000

-5.000

02

00

0

20

01

20

02

20

03

20

04

0

10.000

20.000

30.000

40.000

50.000

60.000

8

Saldo per intensitat tecnològica dels productes exportats (Milions d’euros)


destinació econòmica dels béns, observem que principals sectors exportadors són les semimanufactures (33,8%) dels béns d’equipament (17,5%), automòbils (14,7%), aliments manufactures de consum (12,2%) (Gràfic 11).

Exportacions catalanes per destinació econòmica dels béns (Milions d’euros)


l saldo és deficitari en tots els blocs, amb l’excepciómanufactures, el sector de l’automòbil i altres mercaderies

2012 (Gràfic 12).

20

04

20

05

20

06

20

07

20

08

20

09

20

10

20

11

20

12

20

13

Altres mercaderies

Manufactures de consum

Béns de consum durador

Sector automòbil

Béns d'equipament

Semimanufactures

Matèries primeres

Productes energètics

Aliments

exportats (Milions d’euros)

destinació econòmica dels béns, observem que al 2013 els (33,8%) seguides

, aliments (13,2%) i

destinació econòmica dels béns (Milions d’euros)

excepció de les manufactures, el sector de l’automòbil i altres mercaderies, que tenen

No classificable

Baixa

Mitjana-baixa

Mitjana-alta

Alta

Altres mercaderies



Sector automòbil

Béns d'equipament

Semimanufactures

Matèries primeres


Aliments


Gràfic 12. Saldo del comerç internacional català per destinació econòmica dels béns

Font:

3.4. Comerç exterior per La província de Barcelona concentra el 78% de l’importació catalana. Tarragona és la segona província (17% de la importació i 12% de l’exportació), mentre que Girona i Lleida tenen pesos bastant inferiors (Taula 3). E

doble del que importenmentre que la cobertura de Barcelona és només delencara és més baixa (62%).

Taula 3. Balança comercial de les províncies catalanes. 2013 (Milions d’euros)

ExportacionsBarcelona Girona Lleida Tarragona Total Catalunya

4. Empreses exportaEl nombre d’empreses catalanes que al 2013 va vemón va ser de 49.050, de les quals 14.680 havien exportat al llarg dels

darrers 4 exercicis anteriorssumar unes vendes de 54.114 milions d’euros, un 92,7% del totaAixí doncs, tot i que cada vegada més empresefan regularment concentren la major

-35.000

-30.000

-25.000

-20.000

-15.000

-10.000

-5.000

0

20

00

20

01

20

02

20

03

20

04

9

Saldo del comerç internacional català per destinació econòmica dels béns (Milions d’euros)


Comerç exterior per províncies al 2013 Barcelona concentra el 78% de l’exportació i de la

importació catalana. Tarragona és la segona província (17% de la l’exportació), mentre que Girona i Lleida tenen pesos

ant inferiors (Taula 3). En canvi, tant l’una com l’altra exporten més

importen, o sigui, tenen una balança de béns amb superàvit, mentre que la cobertura de Barcelona és només del 86% i la de Tarragona encara és més baixa (62%).

Balança comercial de les províncies catalanes. 2013 (Milions d’euros)

Exportacions Importacions Saldo 45.280 52.409 -7.128

4.272 2.020 2.252 1.730 823 907 7.076 11.375 -4.299

58.359 66.627 -8.269 Font: ICEX.

exportadores El nombre d’empreses catalanes que al 2013 va vendre béns a la resta del

de 49.050, de les quals 14.680 havien exportat al llarg dels

anteriors. Aquestes empreses exportadores regulars van sumar unes vendes de 54.114 milions d’euros, un 92,7% del tota

cada vegada més empreses exporten, aquelles que ho ment concentren la major part de les exportacions.

20

05

20

06

20

07

20

08

20

09

20

10

20

11

20

12

20

13

Altres mercaderies



Sector automòbil

Béns d'equipament

Semimanufactures

Matèries primeres


Aliments

Saldo del comerç internacional català per destinació econòmica dels béns

exportació i de la importació catalana. Tarragona és la segona província (17% de la

l’exportació), mentre que Girona i Lleida tenen pesos exporten més del

tenen una balança de béns amb superàvit, 86% i la de Tarragona

Balança comercial de les províncies catalanes. 2013 (Milions d’euros)

Cobertura 86,4%

211,5% 210,2% 62,2% 87,6%

ndre béns a la resta del de 49.050, de les quals 14.680 havien exportat al llarg dels

. Aquestes empreses exportadores regulars van sumar unes vendes de 54.114 milions d’euros, un 92,7% del total exportat.

aquelles que ho .

Altres mercaderies



Sector automòbil

Béns d'equipament

Semimanufactures

Matèries primeres


Aliments


Les pimes són clarament menys exportadores que les grans empreses per als diversos subsectors industrialspimes ho fan, en contrast amb el 84% de les empreses grans.

Gràfic 13. Percentatge d’empreses exportadores segons dimensió. 2011

Moltes de les empresesconcretament, al 2013 25.000 de les 49.000 empreses exportadoresvendre a fora menys de 5.000 euros cada una

(gràfic 14), també de les que venen entre

Gràfic 14. Nombre d’empreses exportadores catalanes per volum anual exportat


0%

20%

40%

60%

80%

100%

Ener

gia,

gas

, aig

ua

i re

cicl

atge

Ind

úst

ries

ext

ract

ives

n

o e

ner

gèti

qu

es

Ind

úst

ries

qu

ímiq

ues

0

5.000

10.000

15.000

20.000

25.000

2008 2009 2010

10

es pimes són clarament menys exportadores que les grans empreses per als diversos subsectors industrials (Gràfic 13). En conjunt només 24% de les pimes ho fan, en contrast amb el 84% de les empreses grans.

Percentatge d’empreses exportadores segons dimensió. 2011

Font: Elaboració pròpia PIMEC (2013).

empreses que exporten ho fan amb volumsal 2013 25.000 de les 49.000 empreses exportadores

fora menys de 5.000 euros cada una i cada vegada n’hi ha més

, també de les que venen entre 5.000 i 25.000€.

Nombre d’empreses exportadores catalanes per volum anual exportat


Met

al·lú

rgia

, m

aqu

inàr

ia i …

Mat

eria

l de

tran

spo

rt

Ind

úst

ria

alim

entà

ria

Ind

úst

ria

tèxt

il, c

uir

i co

nfe

cció

Ind

úst

ria

del

pap

er,

arts

grà

fiq

ues

Cau

txú

, fu

sta

i alt

res

ind

úst

ries

Res

ta d

'act

ivit

ats

ind

ust

rial

s

TOTA

L IN

DÚ

STR

IA

2010 2011 2012 2013

Menys de 5.000

De 5.000€ a 25.000

De 25.000€

De 50.000€

De 500.000€

De 5.000.000

De 50.000.000

Més de 250.000.000

es pimes són clarament menys exportadores que les grans empreses per als En conjunt només 24% de les

Percentatge d’empreses exportadores segons dimensió. 2011

volums minúsculs; al 2013 25.000 de les 49.000 empreses exportadores van

i cada vegada n’hi ha més

Nombre d’empreses exportadores catalanes per volum anual exportat

TOTA

L IN

DÚ

STR

IA

Pimes

Grans

Menys de 5.000€

a 25.000€

a 50.000€

a 500.000€

€ a 5.000.000€

De 5.000.000€ a 50.000.000€

De 50.000.000€ a 250.000.000€

Més de 250.000.000€


Si bé cada vegada hi ha més empreses que exportenl’exportació continua molt concentratde 5 milions d’euros, tal concentració el fet que el

del total.

Gràfic 15. Volum exportat per empreses catalanes per volum anual exportat


5. Importància del mercat espanyol

Històricament el mercat de la resta de l’Emercat fora del català. Al 2000, les vendes exteriors es repart

57% resta de l’Estat i 43% resta del món. pes del mercat espanyol ha anat caientels percentatges (43% a la resta de l’

Resulta rellevant que el

produït de manera continuada, fins i tot durespanyola (fins al 2007)fet posaria en relleu un gran esforç exportador cap als mercats exteriors malgrat el gran dinamisme de l’interior.

Fruit del procés d’internacionalitzaciórepartir en parts alíquotes. Deestat superiors que a la resta del territori espanyolcom hem dit, els pesos de cada un dels dos grans mercats consi

(Gràfic 16).

0

5.000

10.000

15.000

20.000

2008 2009 2010

11

Si bé cada vegada hi ha més empreses que exporten, el gruix de molt concentrat en les que venen per import de més

de 5 milions d’euros, tal com es pot observar al Gràfic 15. Il·lconcentració el fet que el 2,9% de les empreses exportadores ven el 85,3%

Volum exportat per empreses catalanes per volum anual exportat

Font: Elaboració pròpia a partir de ICEX.

mercat espanyol

ent el mercat de la resta de l’Estat espanyol ha estat el primer mercat fora del català. Al 2000, les vendes exteriors es repartien en prop del

stat i 43% resta del món. Al llarg del període 2000mercat espanyol ha anat caient de manera progressiva fins a invertir

a la resta de l’Estat i 57% a la resta del món).

Resulta rellevant que el procés de substitució del mercat

continuada, fins i tot durant la forta etapespanyola (fins al 2007), en una època de gran demanda interior. Aquest fet posaria en relleu un gran esforç exportador cap als mercats exteriors malgrat el gran dinamisme de l’interior.

Fruit del procés d’internacionalització, entre 2008 i 2009 les vendes es van parts alíquotes. De llavors ençà, les vendes a l’estranger han

estat superiors que a la resta del territori espanyol fins a arribar a invertir, com hem dit, els pesos de cada un dels dos grans mercats consi

2010 2011 2012 2013

Menys de 5.000

De 5.000€ a 25.000

De 25.000€

De 50.000€

De 500.000€

De 5.000.000

De 50.000.000

Més de 250.000.000

, el gruix de per import de més

. Il·lustra bé la 2,9% de les empreses exportadores ven el 85,3%

Volum exportat per empreses catalanes per volum anual exportat

stat espanyol ha estat el primer ien en prop del

Al llarg del període 2000-2013 el de manera progressiva fins a invertir

stat i 57% a la resta del món).

espanyol s’ha

ant la forta etapa expansiva , en una època de gran demanda interior. Aquest

fet posaria en relleu un gran esforç exportador cap als mercats exteriors

, entre 2008 i 2009 les vendes es van les vendes a l’estranger han

fins a arribar a invertir, com hem dit, els pesos de cada un dels dos grans mercats considerats

Menys de 5.000€

a 25.000€

a 50.000€

a 500.000€

€ a 5.000.000€

De 5.000.000€ a 50.000.000€

De 50.000.000€ a 250.000.000€

Més de 250.000.000€


Gràfic 16. Pes de les exportacions a la resta d’Espanya i a l’estranger sobre el total


6. Balança de béns i serveisSi al comerç de béns que hem tractat fins a aquest punt hi afegim el comerç de serveis (turisme, transport, serveis de consultoria, la balança de béns i serveis

6.1. Balança al 2013

Al 2013, el comerç català de béns i serveis unes exportacions de

importacions, essent doncs el saldo de superàvit el que representa el 5,4% del PIB català. Aquest superàvitincidència que tenen els grans ingressos que s’obtenen per serveis, en

particular els relacionats amb el turisme (Taula 4)escreix el dèficit en béns

Pel que fa al comerç amb la resta de l’Estat, el superàvit en béns es veu reduït per un considerable dèficit en serveis. Concretament

dèficit va ser de 8.269 milions d’de 18.614 milions, dóna com a resultat un superàvit de béns i serveis de 10.692 milions (Taula 4).

Taula 4. Saldo de Catalunya per territoris i béns i serveis. 2013 (Milions d’euros)

Béns

Serveis

Total


2 Inclou el comerç de béns i serveis amb l’exterior, el turisme i les remuneracions derivades dels drets de propietat. Per contra, queden fora de l’anàlisi les transferències i els interessos.

42%

46%

50%

54%

58%

20

00

20

01

20

02

12

Pes de les exportacions a la resta d’Espanya i a l’estranger sobre el total


de béns i serveis. Una visió global per territorisSi al comerç de béns que hem tractat fins a aquest punt hi afegim el comerç

transport, serveis de consultoria, entre altresde béns i serveis.2

al 2013

l comerç català de béns i serveis amb la resta del món va sumar unes exportacions de 76.699 milions d’euros i 65.617

, essent doncs el saldo de superàvit de 11.081 mi5,4% del PIB català. Aquest superàvit

incidència que tenen els grans ingressos que s’obtenen per serveis, en

particular els relacionats amb el turisme (Taula 4), que compensenescreix el dèficit en béns.

Pel que fa al comerç amb la resta de l’Estat, el superàvit en béns es veu reduït per un considerable dèficit en serveis. Concretament, al 2013 aquest

dèficit va ser de 8.269 milions d’euros, que, sumat amb el superàvit en béns de 18.614 milions, dóna com a resultat un superàvit de béns i serveis de 10.692 milions (Taula 4).

Saldo de Catalunya per territoris i béns i serveis. 2013 (Milions d’euros)

Resta d'Espanya Resta del món Total

18.614 -8.269 10.345

-7.922 19.350 11.428

10.692 11.081 21.773

Font: Elaboració pròpia a partir de c-intereg i Idescat.

Inclou el comerç de béns i serveis amb l’exterior, el turisme i les remuneracions derivades dels

drets de propietat. Per contra, queden fora de l’anàlisi les transferències i els interessos.

20

03

20

04

20

05

20

06

20

07

20

08

20

09

20

10

20

11

20

12

20

13

Pes de les exportacions a la resta d’Espanya i a l’estranger sobre el total

. Una visió global per territoris Si al comerç de béns que hem tractat fins a aquest punt hi afegim el comerç

entre altres) obtenim

amb la resta del món va sumar 65.617 milions en

de 11.081 milions d’euros, és degut a la

incidència que tenen els grans ingressos que s’obtenen per serveis, en

, que compensen en

Pel que fa al comerç amb la resta de l’Estat, el superàvit en béns es veu al 2013 aquest

sumat amb el superàvit en béns de 18.614 milions, dóna com a resultat un superàvit de béns i serveis de

Saldo de Catalunya per territoris i béns i serveis. 2013 (Milions d’euros)

10.345

11.428

21.773

Inclou el comerç de béns i serveis amb l’exterior, el turisme i les remuneracions derivades dels drets de propietat. Per contra, queden fora de l’anàlisi les transferències i els interessos.

20

13

Estranger

Resta d'Espanya


Catalunya va obtenir al 2013 21.773 milions d’euros, repartits pràcticament a parts iguals en béns i serveis, i també a parts iguals entre la resta de l’

6.2. Una visió

Des del 2001 fins el 2013 la balança de béns i serveis de Catalunya ha evolucionat per territori

mostra en els gràfics 17 i 18, en menys importació).

Per territoris, en el conjunt de béns i serveissuperàvit amb la resta de l’Estat durant

Gràfic 17), mentre que 2010, particularment creixents en època de més2011 i següents, Catalunya

Gràfic 17. Saldo exterior de Catalunya per territoris (Milions €)


D’altra banda, si discernim entre béns i serveis,

mantingut un superàvit exterior en 2013. En el comerç de béns presenta superàvit entre els anys 20002009-2013, però dèficit entre 2004

-15.000

-10.000

-5.000

0

5.000

10.000

15.000

20.000

25.000

2001

2002

2003

2004

13

atalunya va obtenir al 2013 un superàvit en la balança de béns i serveis de d’euros, repartits pràcticament a parts iguals en béns i

serveis, i també a parts iguals entre la resta de l’Estat i la resta del món.

Una visió retrospectiva

Des del 2001 fins el 2013 la balança de béns i serveis de Catalunya ha evolucionat per territoris i per components (béns i serveis)

n els gràfics 17 i 18, en què es presenten els saldos (exportació

el conjunt de béns i serveis, Catalunya ha eràvit amb la resta de l’Estat durant tot el període considerat (en blau al

entre que amb la resta del món va registrar dèficits ment creixents en època de més bonança (fins al 2007). Al

2011 i següents, Catalunya també té superàvit amb resta del món.

Saldo exterior de Catalunya per territoris (Milions €)

Elaboració pròpia a partir de c-intereg i Idescat.

D’altra banda, si discernim entre béns i serveis, s’observa que

mantingut un superàvit exterior en els serveis durant tot el períodecomerç de béns presenta superàvit entre els anys 2000

2013, però dèficit entre 2004 i 2008 (Gràfic 18).

2005

2006

2007

2008

2009

2010

2011

2012

2013

Estranger

Resta d'Espanya

Total exterior

la balança de béns i serveis de d’euros, repartits pràcticament a parts iguals en béns i

stat i la resta del món.

Des del 2001 fins el 2013 la balança de béns i serveis de Catalunya ha s i per components (béns i serveis), tal com es

saldos (exportació

Catalunya ha registrat considerat (en blau al

amb la resta del món va registrar dèficits fins a l’any bonança (fins al 2007). Al

té superàvit amb resta del món.

Saldo exterior de Catalunya per territoris (Milions €)

que Catalunya ha

serveis durant tot el període 2001-comerç de béns presenta superàvit entre els anys 2000-2003 i

Estranger

Resta d'Espanya

Total exterior


Gràfic 18. Saldo exterior de Catalunya per


7. Suport públic a la Tant el govern de l’Estat com la Generalitat destinen recursos a donar

suport als processos d’internacionalització de les empreses. L’evolució ddarrers anys no convidahan dedicat a aquesta matèria. 2008-2014, una mitjana de 532 milions d’euros an

disminuir (Gràfic 19, en taronja). La Generalitat, per la seva banda, amb molts menys recursos, hi ha destinat 3importants com els de 2011 i 2014 (mateixa gràfic, en blau).

Gràfic 19. Pressupostos per internacionalització per part del govern central i de la

Font: Elaboració pròpia a partir dels pressupostos generals de l’Estat i de la Generalitat

-10.000-5.000

05.000

10.00015.00020.00025.000

2000

2001

2002

2003

10

15

20

25

30

35

40

45

2008 2009

Mili

on

s €

Cat

alu

nya

14

Saldo exterior de Catalunya per béns i serveis (Milions €)

Elaboració pròpia a partir de c-intereg i Idescat.

Suport públic a la internacionalització stat com la Generalitat destinen recursos a donar

suport als processos d’internacionalització de les empreses. L’evolució ddarrers anys no convida gaire a l’optimisme a la vista dels pressupostos que

a aquesta matèria. L’Estat hi ha destinat, en el període de crisi 2014, una mitjana de 532 milions d’euros anuals, amb tendència a

(Gràfic 19, en taronja). La Generalitat, per la seva banda, amb molts menys recursos, hi ha destinat 32 milions anuals, amb alts i baixos importants com els de 2011 i 2014 (mateixa gràfic, en blau).

Pressupostos per internacionalització per part del govern central i de la Generalitat 2008-2014 (Milions €)

Elaboració pròpia a partir dels pressupostos generals de l’Estat i de la Generalitat

2004

2005

2006

2007

2008

2009

2010

2011

2012

2013

2010 2011 2012 2013 2014

(Milions €)

stat com la Generalitat destinen recursos a donar

suport als processos d’internacionalització de les empreses. L’evolució dels ls pressupostos que

en el període de crisi uals, amb tendència a

(Gràfic 19, en taronja). La Generalitat, per la seva banda, amb 2 milions anuals, amb alts i baixos

Pressupostos per internacionalització per part del govern central i de la

Elaboració pròpia a partir dels pressupostos generals de l’Estat i de la Generalitat

Serveis

Béns

Total exterior

350

400

450

500

550

600

650

700

2014

Mili

on

s €

. Esp

anya

El comerç exterior de l’economia catalana...INFORMES PIMEC Número: 6/2014 No obstant la...

Documents

Transcript of El comerç exterior de l’economia catalana...INFORMES PIMEC Número: 6/2014 No obstant la...