Revista de l’Escola Pia de Granollers

Vida a l’escola · Formació Professional · La Teca · Portes obertes · Reporters en acció

Nú

m. 1

08

Feb

rer

2016

Èp

oca

III

el Cr!t

2

Pàgina

Sumari . . . . . . . . . . . . . . . .2

Editorial . . . . . . . . . . . . . . .3

Infantil . . . . . . . . . . . . . . . .4

Primària . . . . . . . . . . . . . . .6

Secundària . . . . . . . . . . . .11

Batxillerat . . . . . . . . . . . . .15

Formació Professional . . . . .16

De cara endins . . . . . . . . . .20

Denip . . . . . . . . . . . . . . . .22

La Teca de la Mediateca . . .23

Portes obertes . . . . . . . . . .26

12 Respostes . . . . . . . . . . .28

Extraecolars . . . . . . . . . . .29

Su

mar

i

Agraïm la col·laboració de totes les persones que han participat en la realitzaciód’aquesta edició de “El Crit”.

Realització:

Esther CarnicerPilar Estrada

Maquetació i disseny:

Jordi Sendra

Ajudants de realització:

Anna AgustíTeresa SanmartínElisabet IbáñezConchi Cadenas

Fotografia portada:

Esther Carnicer

3

Ed

itorial

COMPARTINT VALORS ENTRE GENERACIONS

L’Escola Pia Granollers promou i estimula laParticipació i Implicació de l'alumnat, des decicle mitjà fins a batxillerat, en el voluntariat.

Cal entendre el voluntariat, no només comuna simple col·laboració en una activitat con-creta, sinó com tot un procés global. És a dir,implicar l'alumnat no només significa la parti-cipació en l’acció concreta d'una campanyasolidària, sinó en les reunions de preparació,el repartiment de tasques, etc. D’aquesta ma-nera, els alumnes es motiven i engresquenveient que poden aportar el seu granet desorra, i per tal de sentir-se, més seva, la tascaque porten a terme com a voluntaris.

Un dels projectes de voluntariat que oferim al'escola és la relació intergeneracional entreels joves que cursen ESO i Batxillerat i laGent Gran. Aquest espai compartit enriqueixemocionalment els dos col·lectius.

Tots comparteixen moments de conversamentre fan una manualitat, llegeixen unpoema... Uns arriben carregats d'experiènciade vida i altres estan desitjosos de viure ex-periències noves. Es dóna vida i optimismeals residents, que recorden aquells valorsque, potser, havien oblidat, alhora, que elsjoves voluntaris, que regalen el seu temps, sesenten bé amb un col·lectiu tan agraït.

L'experiència ens mostra que els valors, quepoden traspassar les persones grans alsjoves, i viceversa, són un aspecte fonamentalque ens fa pensar que la nostra tasca té unfort component educatiu per ambdues parts.Tot plegat ens ajuda a treballar també l'edu-cació emocional.

El voluntariat pretén donar resposta a un con-junt de necessitats socials que no queden su-ficientment ateses en l'educació formal. Peraixò cada curs realitzem aquestes activitatspuntuals amb alumnes diferents, i la coordi-nació entre ambdues institucions es reforça.Ambdues institucions valorem molt positiva-ment l'experiència.

Com a educadors, organitzem, estructurem ifem de mediadors perquè, compartir valorsentre generacions, sigui enriquidor per a tots.

Equip d'Acció Tutorial i Pastoral

4

Infa

nti

lLA JOGUINA DE REIS

- Per fi va arribar el gran dia!!!- Podíem portar una joguina de Reis a l'escola per jugar ple-gats. - Quina emoció!!!

Va ser un dia molt divertit. A les aules hi havia tot tipus de jo-guines: princeses, cotxes de la patrulla canina, guitarres,nines, el gastón cabezón, jocs de l'oca... Els Reis es van portar molt bé. No hi va haver cap nen queportés carbó a l'escola, encara que els Reis de l'Escola Piaens en van deixar una mica...

Mestres de P-3

JA TENIM L'HIVERN AQUÍ

Sembla que l'hivern ja ha arribat iens ha portat fred i neu.....A P-4volem aprofitar-ho per treballar elscolors freds i els paisatges nevats.Hem fet pintura, hem fet dibuixosamb ceres i, quan ho hem tingut totacabat, hem utilitzat les nostres cre-acions per decorar els passadissos.Sembla mentida que amb blaus,blancs, liles....hagin quedat uns di-buixos tan bonics!!!!

P-4

5

Infan

tilCOMPARTIM JOGUINES

El primer divendres després de tornar de les vacances de Nadal, com cada any, hem pogutdur una joguina de les moltes que ens van portar els reis. Ha estat molt bonic veure tambéles dels nostres companys. Les hem mirat, observat, hem pogut saber com funcionen.....i elmés divertit ha estat poder compartir-les jugant una bona estona amb totes elles.Ens ho hem passat molt bé!!!!

Nens i nenes de P-5

6

Pri

màr

iaENS AGRADA FER PLÀSTICA

La plàstica a primer és molt divertida.Treballem tot tipus de tècniques i femservir molts materials. Hem començatel trimestre fent un gorro d'hivern.Cada nen i nena ha triat diferents lla-nes per fer la borla. Ens ho hem passatmolt bé i ja estem esperant amb ganesquin serà el proper treball.

1r Primària

EL CIRC A SEGON

Els nens i nenes de segon hem començat el tema del circ.El dia 19 de gener vam anar a la biblioteca de Nou Barris a Barcelona que està especialitzadaen aquest tema.Allà vam veure un vídeo de la història del circ i dels personatges actuals que hi intervenen.També vam mirar llibres i contes en un espai molt ben decorat.

2n Primària

7

Prim

àriaMESUREM EL TEMPS

A tercer, just quan estrenem any, estem apre-nent a mesurar el temps amb calendaris i cro-nòmetres. Sabem que el temps es potmesurar en segons, minuts, hores, dies, set-manes, mesos, anys, estacions, lustres, dè-cades, segles i mil·lennis.A l’escola, en diferents moments, hem mesu-rat el temps que hem trigat en traslladar-nosde la nostra classe fins a l'aula d'informàtica(2 minuts), quant temps real de pati tenim enun dia sense comptar el temps que necessi-tem per arribar-hi (18 minuts i 13 segons),quant temps triguem en dinar alguns com-panys que es queden a l'escola (25 minuts),quant temps real d'estudi tenim al migdia (30minuts i 26 segons) entre d’altres coses.A la classe també hem calculat amb calenda-ris els dies d'escola que falten per acabar elcurs (98 dies), els dies d'escola que falten per

Setmana Santa (43 dies), quin dia de la set-mana cau la festa de Sant Jordi (dissabte),quantes setmanes senceres tenia el mes demaig (4) i moltes altres coses més. Hemaprès a fer servir calendaris, que n’hi ha dediferents tipus i mides i que necessitem un dediferent per cada any. En algun moment,mentre un grup calculava les respostes, altrescompanys cronometraven el temps que triga-ven a saber la resposta.Hem trobat que fer tot això ha estat molt di-vertit i fantàstic perquè treballàvem en grup iapreníem coses noves.

3r A Primària

8

Pri

màr

iaDIBUIX AL CARBONET

El passat divendres 22 de gener els alumnes de 4tvam utilitzar el carbonet per fer un dibuix per laFesta de les Arts. Dies abans havíem vist unsquants vídeos que ens ajudaven a aprendre a uti-litzar aquesta tècnica. Seguidament, vam fer pro-ves per practicar.El dia que vam fer el dibuix per la Festa de les Artsvam col·locar una poma, una taronja i un plàtansobre una taula i aquesta damunt de la tarima, pera què tothom ho veiés bé. Les fruites estaven il·lu-minades per una llum que ens permetia veure les

ombres. Vam moure les taules de la classe en file-res per a què tothom tingués les fruites al davant.Ens van posar una música relaxant per treballar mi-llor. Mica en mica vam anar dibuixant i acabant elsdibuixos i la nostra mestra ens hi va posar laca perfixar el carbonet. Si els voleu veure els trobareupenjats a una paret del passadís de 4t.

Tots els alumnes vam dibuixar amb molta il·lusió i,en general, tots van quedar molt bé!

Alumnes de 4t C Primària

ELS POLLETSDurant el primer trimestre hem tingut pollets a 5è.

El procés ha durat unes quan-tes setmanes.El 26 d'octubre al matí, qui vapoder, va portar ous fecundatsde granja. Els vam numerar ipesar. Totes aquestes dadesles vam apuntar en una grae-lla.A continuació, els vam posar a

la incubadora, que estava a una temperatura de38º i també vam posar aigua.Durant aquests dies calia girar la incubadora trescops al dia i procurar que hi hagués aigua en elsdos recipients.A la meitat del procés vam tornar a pesar els ous ivam observar que pesaven menys, s'havien des-hidratat. Al cap de 21 dies ens van néixer 3 pollets.Al néixer van estar unes hores dins la incubadora

ja que si no es fa aixíes poden morir defred. Passat aquesttemps, els vam posardins d'una capsa decartró amb una bom-beta per a què tin-guessin escalfor i elsvam posar pinso i

aigua.Cada dia ens havíem de preocupar que hi haguésmenjar, aigua i canviar els papers de diari de lacapsa.Els caps de setmana, qui volia, se'ls emportava acasa.Ha estat una experiència única i inoblidable!

Guillem Alert,Marina Andrés,Martí BranchatMar Pérez de 5è B Primària

9

Prim

àriaREFLEXIONS

Durant les vacances de Nadal hem dedicat una mica de temps a escriure. Cada persona ha pogut expressarels seus sentiments, inquietuds, emocions... Ens ha agradat molt fer-ho.

DIES ESPECIALS

Primer celebrem el Nadal,la festa més tradicional.

El tió cagaremi neules i torrons menjarem.

Galets menjarem i ben tips quedarem.

El postre sobrarà per l'esmorzar de l'endemà.

Rebrem el gran dia amb molta alegria,

ja que el Nadal és un regal.

Sant Esteve és l'endemà,i no parem de cuinar.

Amb la família ens reunim,cantem nadales i gaudim.

El 31 de desembre l'any s'acaba amb una bona festa i molt de cava.

Mengem dotze grans de raïm,i entre tots, molta alegria tenim.

Els Tres Reis d'Orient corren com el vent, per arribar a temps a casa dels nens.

Quan al matí tothom es desperta,

obrim els regals amb l'esperit de Nadal.

Helena GisbertRuth RodríguezAriadna Codó

6èA

UNA NIT ESPECIAL ALONDRES

Era la nit de cap d'any, concreta-ment la del 2015 i jo i la meva fa-mília érem a Londres passant lesvacances de Nadal. Teníem entra-des per veure l' espectacle de llumi foc que es feia davant del LondonEye (la famosa nòria) i això vacomportar fer llargues estones decua i escorcolls de motxilles i bos-ses per part dels Bobbies (la poli-cia). Un cop situats al nostre lloc

vam passar l'estona preparant elraïm i ballant a ritme de músicadisco amb que l'organització ame-nitzava la festa. A les 00:00h ,pun-tual com marca la tradició anglesa,van esclatar els focs artificials i du-rant catorze minuts només es vaveure i sentir llum, color i els sorollsdels petards. Un cop acabat l’es-pectacle ens vam desitjar unabona entrada d'any entre petons iabraçades.

Roc Portell 6è B

EL CONTE DEL MÓN

Que si el Big Bang, que si Déu, que si màgia… Hi ha moltes versions de la creació del planeta, però aquesta és laverdadera: El món no el va crear res ni ningú. Es va formar ell solet.Va agafar llum, foscor, amor, odi, música, silenci, soroll, passat, pre-sent, futur, temps, bellesa, personalitat i, sobretot, sentiments. Va feruna barreja amb tot el que havia pogut aplegar. Va crear una cosa pre-ciosa i abominable a la vegada: les persones. L’home va anar evolu-cionant com totes les espècies. I ara està fora de control. Ho destrueixtot, no té compassió, no sent pena. La bellesa del planeta ha quedatreduïda a tabletes i telèfons mòbils. I és injust. I aquest és el conte del nostre preciós planeta reduït a cendra. Si not’ha impactat, no ets humà. Aquesta frase demostra que els humans sí que tenim sentiments.

Elna Prat 6èB

10

CARTA ALS REIS

L’altre dia estàvem a Calbet muntant l’arbre, afe-gint-li boles: vermelles, blaves, verdes, llumino-ses, fluorescents… i de cop ve la meva àvia Tere,decidida i amb to alegre, i em pregunta:-Berta, què no vols fer la carta als Reis?Jo, emocionada, faig un gest com volent dir “sí” icorro cap a l’habitació on a mi m’agrada dibuixar.

M’assec a la taula i em vénen milers de coses perdemanar, però bé, no les utilitzaria molt, així quevaig pensar que un bon regal per compartir-loamb els meus germans seria un llit elàstic! Vaigagafar un paper i un bolígraf i vaig començar aescriure la carta. Una estona després li vaigdonar a la meva àvia i li vaig dir que digués alsreis de part meva que passessin un MOLT BONNADAL!

Berta Garcia 6èD

LES AMIGUES

Les amigues són com les estre-lles,

no sempre les veus,però sempre estàs amb elles.

Ens podem divertir i enfadar, però res ens separarà.

Tan diferents i tan semblants,però mai estem d'un fil penjant.

En directe o xatejant,sempre estem parlant.

Amigues som i serem,estudiem on estudiem!

Helena Molina 6è C

FELIÇ

Aquesta paraula tan curta: FELIÇ, representa molt. Jo noho entenc, la gent s'enfada i es baralla, s'insulta... resumint,no és feliç.Crec que no costa gaire fer feliços als altres, ens podemajudar, animar...Si tots fóssim feliços, només ens passarien coses bones. Ami també em costa, però ho intento.La vida no és infinita i l'hem d'aprofitar, enfadats perdem eltemps!No ens enfadem per coses sense importància, ja hi ha mo-ments que no podrem evitar i ens portaran la tristesa.

Laia Sabaté 6è C

REFLEXIONSP

rim

ària

11

Secu

nd

àriaREGALS DE NADAL

Faltaven pocs dies per començar les vacancesde Nadal i, aprofitant l'ambient nadalenc, des del'assignatura de català vam proposar als alum-nes de 2n d'ESO el següent tema com a ex-pressió escrita: “Si fossis el Pare Noel o un delsReis Mags i tinguessis la possibilitat de regalarallò que volguessis a qui volguessis, quins ob-sequis repartiries, a qui i per què?”. A continuació podreu llegir alguns d'aquests es-crits:

El millor regalAquest Nadal, no vull regalar xocolata, no vullregalar roba. Aquest Nadal vull que sigui espe-cial. El regal que he decidit repartir per tot elmón és la salut.El regal que he triat no es pot comprar, ni rega-lar, és un regal que s’ha de desitjar. A totesaquelles persones que ara estan patint algunamalaltia com, per exemple, la meva àvia, els vulldonar tota la salut per a què es millori i poderpassar el Nadal amb nosaltres. És un regal quetota la meva família desitja i ens faria molt feli-ços.Jo crec que aquest regal pot ser el millor regal:un regal especial, un regal que el tió i els reis noens poden donar.

Martina Gavaldà2n ESO C

Els regals que jo fariaSi jo pogués regalar el que volgués, regalariamenjar a les persones que més ho necessites-sin i els hi donaria comoditats. També m'agra-daria poder regalar a la meva família salut percompensar tot el que han fet per mi. D'altrabanda regalaria medecines als països on la gentno les tingui al seu abast fàcilment, on no siguifàcil curar-se i on les condicions són molt pre-càries. Finalment, regalaria la PAU i LLIBERTAT

al món per així poder viure en una terra on no hihagin guerres ni res per l'estil, un món sense ne-cessitat d'armes. Un món lliure on la gent nosigui jutjada pel simple fet de la seva religió,color de pell, sexe, aspecte físic, pensament po-lític, forma de ser o la seva orientació sexual. Aquest seria el regal que més m'agradaria fer.

Adrián del Valle Arrabal2n ESO D

Una segona joventut per als meus avisSi pogués demanar un desig o un somni per aalgú especial, el que voldria seria una segonajoventut per als meus avis. No per canviar laseva infància i adolescència, sinó simplementperquè en poguessin viure una altra de nova idiferent.Això, sempre i quan ells hi estiguessin d’acord,és clar!La meva il·lusió seria que ells poguessin gaudirde tots els privilegis que tenim ara nosaltres, aixícom els diferents aparells electrònics (ordina-dors, mòbils, consoles, tabletes…), millores enl’assistència sanitària (millors metges, més hi-giene, hospitals ben equipats...), l’escolarització(mestres més dinàmics i respectuosos, sortidesculturals, possibilitat d’anar a estudiar a Angla-terra…) i d’altres.També perquè el meu avi no hagués hagut defer el servei militar i d’aquesta manera aprofita-ria el temps en tasques més útils com estudiaridiomes que tant li hagués agradat.En fi, m’agradaria demanar tot això per a ells,per a què coneguessin de més a prop el nostredia a dia.

Carla Parcerissas2n ESO C

12

Sec

un

dàr

ia La lectura de la unitat 5 de català de 2n d'ESOpresenta algunes de les faules més conegudesde tots els temps. Prenent-les com a inspiració,els alumnes han presentat les seves propostesde faules. Algunes d'aquestes produccions usles presentem a continuació:

“El llop i la guineu”La gallina dels ous d’or, El llop i l’ovella, La gui-neu i la gallina i també La lletera. Tot això sónfaules, unes de divertides, unes altres més aviatavorrides. Ara us explicaré la meva faula, potserno molt divertida, però sí educativa. El llop, passejant per la plaça principal de la ciu-tat, presumia dels seus encants i criticava els de-fectes dels altres.

Com un dia qualsevol es llevà, anà acomprar el pa i passejà pel centre de la ciutat.

Quan va acabar el seu recorregut sen’anà cap a casa seva i es topà amb una guineumolt eixerida. Llavors la guineu li preguntà quèera allò de color vermell que hi havia entre lesbranques.El llop mirà entre les branques i no veié cap cosaestranya. Mentrestant, la guineu arrencà de lesmans del llop la barra de pa i començà a córrer.

Quan ja estava lluny digué al llop en veualta:- Tu presumies dels teus encants, però no delsteus defectes! A veure si ara aprens a respectarmés els altres i a no tractar-los com uns insec-tes!La guineu el va deixar tan bocabadat, que el llopse n’anà cap a casa enfadat.La lliçó d’aquesta faula ens ensenya que no hemde presumir dels nostres encants sense accep-tar els nostres defectes.

Cristina Cano2n ESO C

“Fora taques!”Hi havia una vegada una masia d’ani-

mals prop dels Pirineus. Allí, hi habitava un porcmolt brut que mai s’estava quiet i, en canvi,també hi vivia un gat blanc amb vàries taquesgrises, molt net, que durant tot el dia no deia resi sempre estava molt tranquil.

Un bon dia, quan sortia el sol i l’aire bu-fava amb força, el gat s’estava llepant la llet del’esmorzar que tenia a la pota, tot assegut i rela-xat. De sobte, li va caure una taca marró al front.Tot seguit, va mirar el cel i no va veure res,només un cel enfosquit que cada cop s’anavafent més clar. Va pensar que potser seria un trosde xocolata. Tot enfadat, se’n va anar a l’altrabanda de la masia per veure d’on venia aquellataca. Allà, es va trobar un porc enfangat moltmogut. El gat s’hi va acostar i el porc, sense mésni més, el va esquitxar i va quedar ple de taquesde fang. El gat va començar a córrer perseguintel porc. Van recórrer una bona distància i totsdos, tips de córrer, van caure en un riu, primer elporc i seguidament el gat. Era un bon lloc per alsdos, perquè el gat estava molt brut i amb l’aiguaes va rentar i el porc, que li agrada moure’s al’aigua, va poder distreure’s i esquitxar.

Aquesta faula ens ensenya que a tot seli pot trobar una bona solució!

Annabel Maymí2n ESO D

FAULES

13

Secu

nd

àriaPer acabar bé el primer trimestre, els professorsvan decidir que veiéssim un documental durantles dues últimes hores del dia, en el que narrauna història real i fascinant sobre quatre nens, ti-tulada ''Camino a la escuela''. Els nens, han d’enfrontar-se diàriament a moltsproblemes i perills per arribar a l'escola. Els nensviuen a quatre punts molt distants del món, peròel que tenen en comú són les mateixes ganesd'aprendre, perquè saben que només l'educaciói l'ensenyament els podrà portar a una vida millorde la que tenen ara. Les condicions que se'ls pre-senten són impossibles de imaginar per a nosal-tres, ja que per nosaltres, arribar a l'escola és unade les situacions més fàcils que hi ha. Han de tra-vessar molts obstacles durant moltes hores,només per anar a l'escola. Alguns realitzen elllarg camí a cavall, uns caminant molts kilòme-tres, per terrenys complicats, i d'altres depeniende si es trobaven a alguna bona persona que elspogués portar cap a l'escola amb cotxe. El nenque més ens va impactar, va ser el de Tailàndia,un noi tetraplègic, que havia d'anar amb cadira

de rodes amb ajuda dels seus germans. Tot i queveure les diferents situacions difícils a les ques'enfrontaven ens va impactar a tots, és unapel·lícula amb optimisme i esperança de futur, peren Jackson, en Carlitos, la Zahira i en Samuel.Recomanem aquest documental perquè coneixestots els diferents problemes amb què s'enfrontenels nens de diferents parts del món i te n'adonesde la realitat que hi ha avui en dia. Per nosaltresanar a l'escola és un dels aspectes més senzillsde la nostra vida, i mai ens podríem imaginar lesdiverses dificultats que pot portar això. Ambaquest documental ens adonem que hauríem d'a-grair les pertinences i les comoditats que tenim, isi podem, ajudar als altres. Ara sabem quetambé, tot és possible amb suficient coratge i moltesforç.

Marta CastellsEmma Cornadó

3r ESO A

CAMINO A LA ESCUELA

PRÀCTIQUES A EMPRESES

Hola, som 2 alumnes de 4t d’ESO i volem expli-car que cada dia durant dues hores a la setmanasortim de l'escola per realitzar pràctiques a em-preses de Granollers, concretament a l'escolabressol “El Món Màgic” i a l'escola “Margaret Per-ruquers”. El projecte està dins dels “tastets d'ofi-cis” que organitza l'Ajuntament de Granollers i lesescoles. Aquestes pràctiques ens estan ajudanta triar un camí acadèmic-professional una ve-gada sortim de l'escola per a seguir els nostresestudis postobligatoris. Estem força contentes deles pràctiques que estem fent ja que ens han aco-llit molt bé i ens estan ensenyant aspectes quedesconeixíem.

Clàudia Faya i BiancaOstos 4t ESO C

14

Sec

un

dàr

ia

El último día del primer trimestre, los alum-nos de cuarto curso vimos una interesantepelícula titulada “Cobardes”. A algunos lesgustó la película, a otros no tanto, pero atodos nos ha concienciado de la importan-cia de respetar y aceptar a los demás tal ycomo son.

La película gira entorno a Gaby, un chico pe-lirrojo que sufre acoso por parte de algunosde sus compañeros. Uno de ellos es Guille,que pretende ganarse el respeto y la popu-laridad de su clase a costa de meterse conél. El hilo conductor de la película es elmiedo ya que todos los personajes mues-tran sus mayores temores, por ejemplo Gui-lle no quiere defraudar a su padre y sumadre tiene miedo de perder el contacto consu propio hijo.

Ante esta situación, Gaby decide encararsea ellos con el apoyo de Carla y Silvestro, unamigo de la familia. Al final los chicos de suclase dejan de llamarle zanahoria, ya que sedan cuenta del sufrimiento que padeceGaby con el acoso escolar.

Finalmente, aprendimos que negar el miedono hará que desaparezca, la única soluciónes enfrentarse a ello.

Marina Pérez Mireia Paradell

4º ESO B

“COBARDES”

15

Batxillerat

CONFERÈNCIA SOBRE ENGINYERIES

Com són els motors d'un vaixell? Quin és elcost que suposa transportar mercaderies ambvehicles marins? Quins són els problemesmediambientals que suposa aquest trans-port?Aquests dubtes i molts més varen ser resoltsel matí del dimecres 27 de gener.Manuel Rodríguez i Santiago Ordás, dos pro-fessors dels Graus en Enginyeria naval, ma-rina i nàutica impartits per la UniversitatPolitècnica de Catalunya (UPC) van fer unaxerrada als estudiants de primer i segon debatxillerat de la modalitat tecnològica, sota eltítol de “Taller de máquinas y motores mari-nos”.En aquesta varen explicar diferents i interes-sants temes relacionats amb aquests tipusd'enginyeries com, per exemple, les diferentsformes de propulsió que s'han utilitzat al llargde la història per a moure les embarcacions iquines són les més destacades d'avui en dia;el funcionament i manteniment dels enormesmotors i altres aparells disposats a la sala demàquines i que són essencials per al correctefuncionament de la nau, o les diferents lleisque s'estan aplicant avui en dia amb l'objectiude reduir la contaminació generada peraquest tipus de transport.

A més a més, també varen explicar casospràctics, derivats de la seva experiència, enquè havien hagut d'utilitzar tot el seu enginy iel poc material del qual disposaven per a sor-tir airosos de situacions d'allò més esfereïdo-res. A tot això, però, no s'ha d'oblidar la descrip-ció i aclariment que varen fer sobre el Grauque ells imparteixen i que, de ben segur,haurà convençut als més escèptics.Per acabar, ens agradaria donar, en nom detots els alumnes que van gaudir de l'activitat,les gràcies als dos professors i a totes les per-sones que han fet possible aquesta xerrada.

Gerard Palomares2n B Batxillerat

16

Fo

rmac

ió P

rofe

ssio

nal

17

Fo

rmació

Pro

fession

al

18

Fo

rmac

ió P

rofe

ssio

nal

19

Fo

rmació

Pro

fession

al

20

De

Car

a E

nd

ins El passat 22 de gener, es va celebrar a la nostra escola la Jornada d'orientació, a la qual

varen assistir els alumnes de primer i segon de batxillerat. De les 8 a les 11 hores, els alumnes assistiren a diferents xerrades, conferències sobre di-versos estudis i experiències professionals; a partir de les 11:30, a la Mediateca de l'escola,es va muntar una fira de les diverses universitats que ens visitaren. També varen comptaramb la participació a la Jornada d'un grup important d'exalumnes que explicaren als nostresalumnes la seva experiència com a estudiants.Creiem que la jornada va ser profitosa per als alumnes ja que els ajuda a perfilar els seus pro-jectes de futur.

Equip tutors batxillerat

JORNADA D’ORIENTACIÓ A BATXILLERAT

21

De C

ara En

din

sJORNADA D’ORIENTACIÓ A BATXILLERAT

22

Den

ipDENIP ‘16

Dia Escolar de la No violència i la Pau

23

Sabeu que els alumnes més grans ajuden allegir els alumnes que encara no són tan ex-perts en aquest món de la lectura? Doncs sí,un cop a la setmana els nens i nenes de 6èapadrinen els nens de 3r, mentre que els de5è fan el mateix amb els de de 2n. Des de la biblioteca hi col·laborem preparantcaixes amb els llibres que faran servir enaquesta activitat.Tant per a uns com per als altres es tractad'una proposta molt engrescadora: per alsgrans, això de fer de “mestres” representauna gran responsabilitat, però també és unmotiu de satisfacció comprovar que allò que

sé ho puc transmetre a un company; evident-ment també es tracta d'un repte, però la vidan'és plena i se superen afrontant-los. I per alsalumnes que reben l'apadrinament també estracta d'una activitat molt plaent pel fet decoincidir amb un “col·lega”, i a sobre un delsgrans de l'escola.

APADRINAMENTS DE LLIBRES

SESSIÓ DE RECERCA

Un cop el curs ha començat a rodar i elsalumnes de 1r de Batxillerat ja saben quintreball de recerca volen desenvolupar i eltutor que els orientarà en la seva confecció,aleshores entra en “acció” la mediateca. I dequina manera? Doncs molt senzill: reser-vem la mediateca per a què el dia i hora quehem acordat amb la coordinadora de Batxi-llerat, els 4 grups de primer baixin i puguempresentar-los el material i la informació quetenim preparats en relació al treball de re-cerca. Es tracta d'una sessió que centrembàsicament en les diferents eines de re-cerca que poden emprar a l'hora de buscarinformació sobre el seu treball. També femesment als materials per elaborar el TR i ala bibliografia, tot i que aquest darrer as-

pecte es treballarà específicament a la 1aavaluació de 2n de Batxillerat quan ja esti-guin tancant el treball. I és que més enllà deGoogle hi ha un munt d'eines (més especí-fiques, concretes i en format no únicamentdigital) que els pot ser de gran ajuda.

La T

eca de la M

ediateca

24

La

Tec

a d

e la

Med

iate

caJust abans de Nadal (d'això ja fa dies, oi?),els nens i nenes de P5 van anar a la biblio-teca per fer cagar el tió. Vam aprofitar l'ocasióper cantar algunes de les versions d'arreu delpaís que més estimulen la caguera del tió. Hodevíem fer molt bé perquè aquesta va sermolt fructífera. A continuació us mostrem unad'aquestes cançons:

El Pla de l'EstanyTió, tió,caga torrons d'aquells tan bons

crec al pare,crec a la mare, no em pixo alllit,caga fora i ben seguit.Tió, tió,caga torród'aquell tan bo;si no tens més caga diners,sino tens prou fes un pet i remou.

El tió ens va cagar un munt de llibres per a labiblioteca i entre ells hi havia el conte La ra-teta que llegia a l'escaleta, el qual la Pilar ensva explicar al final de la sessió.

TIÓ DE LA BIBLIOTECA

VISITA A NOU BARRIS

Aprofitant que en aquests moments els alum-nes de 2n de primària estan treballant el pro-jecte del circ, a mitjans de gener vam anar ala Biblioteca de Nou Barris. Aquesta Biblio-teca està situada a l'antic Hospital mental dela Santa Creu de Barcelona; i com que en eldistricte on es troba hi ha una gran tradiciósobre el circ, una part del fons de la bibliotecaestà especialitzada en aquest art. Durant la visita les bibliotecàries ens van ex-plicar la història del circ i dels seus artistes idesprés vam anar a la zona infantil on vampoder llegir un munt de llibres sobre el circ. Els nens i nenes van gaudir amb la sortida,van trobar molta informació sobre el tema queestan treballant i, a més, van comptar ambl'explicació de les bibliotecàries, les quals vancontestar totes les seves preguntes i dubtes.

Va ser una bona jornada d'aprenentatge i re-cerca, i també de convivència.

25

La T

eca de la M

ediateca

RECOMANACIONS DE PEL·LÍCULES

A la mediateca són molts els llibres i pel·lí-cules que anem rebent i que tothom de l'es-cola podeu agafar en préstec. En aquestnúmero de la revista us volem fer cinc cèn-tims de les darreres pel·lícules que ens hanentrat. Ja sabeu que totes les pel·lícules dela mediateca les podeu consultar a travésdel blog, concretament a la pestanya de Vade cine i també a la de Novetats:

- Camí a l'escola:El documental 'Camí al'escola', del director fran-cès Pascal Plisson, relatala història de quatre nensde diferents països delmón que, tot i les dificul-tats que tenen per anar al'escola, lluiten per tenir

una educació que els permeti tenir mésoportunitats a la vida.

- La família Béllier:En la peculiar família Bé-lier tots són sords menysla Paula, que té 16 anys.Ella és indispensable perals seus pares en el dia adia, sobretot en l'explota-ció de la granja familiar.Animada pel seu profes-

sor de música que ha descobert en ella unsorprenent do per al cant, la noia decideixpreparar la prova per a un concurs de ràdionacional. Una elecció vital que podria signi-

ficar allunyar-se de la seva família i un pasinevitable cap a l'edat adulta. ¿Podran elsBélier sobreviure sense qui ha estat sem-pre els seus llavis i les seves orelles ... otriomfarà l'esperit d'una família que fariaqualsevol cosa per seguir unida?

- Descobrint el país de Mai més:Al Londres del comença-ment del segle XX JamesMatthew Barrie, autor te-atral, pateix una faltad'inspiració total i la sevaúltima obra ha estat unfracàs de públic. Un diaen James surt a passejarpel parc amb el seu gos,

coneix els fills de la vídua Sylvia LlewelynDavies i es fa amic de la família. La Sylviaes converteix en la musa de l'autor teatral iels seus fills, en la seva font d'inspiració.D'aquesta experiència neix una obra sobrePeter Pan i el País de Mai Més.Una excel·lent biografia de l'autor de "PeterPan", de la història de la creació del perso-natge del nen etern, des del paper fins al'escenari.

26

Po

rtes

Ob

erte

sCONFERÈNCIA D’EN CARLES CAPDEVILA: EDUCAR ARA I AQUÍ

El passat dijous 28 de gener a les 20:00 h a l'edifici de Se-cundària es va celebrar una conferència EDUCAR ARA IAQUÍ a càrrec d'en Carles Capdevila. Durant un parell d'-hores, que es van fer curtes, vam compartir els reptes defutur i ens vam deixar guiar de la mà d'algú que coneix bé,com a pare i com a professional, les competències que sónnecessàries desenvolupar en aquests moments de canvi iinnovació que tenim la sort de viure, amb una sala plena de

gom a gom, aules habilitades per seguir la conferència en directe i havent-la pogut seguirtambé per streaming a la web de l'escola. La conferència es troba penjada a la web del'escola perquè qualsevol persona la pugui consultar en qualsevol moment.

Aquests són alguns dels tuits que corren per la xarxa fent referència a la xerrada:

Canviar és l'única oportunitat de millorar. Ja tenim titular amb @CarlesCapde a #educaraquiara

Ens fa por els canvis, però només canviant nosaltres podrem canviar el món. @CarlesCapde #Edu-carAquíAra

Gran xerrada de @CarlesCapde a l'@epiagranollers . Em quedo amb "hem de ser aprenents per-manents"

Fàntastic @CarlesCapde donant sentit a l'educació sense perdre el sentit del l'humor. #EducarA-quíAra

"Negar-te a canviar és negar-te a millorar." Canviem l'educació per millorar el món! @CarlesCapde#EducarAquíAra

Torn de preguntes amb en @CarlesCapde: no ens ha de fer por el canvi si tenim clar el camí a fer.#EducarAquíAra

L'escola ha d'afavorir la creativitat permetent l'error i reforçant l'autoestima @CarlesCapde #edu-caraquiara

Tenim la sala plena de somriures i arguments per al canvi. Un plaer i molts reptes amb @Carles-Capde #EducarAquíAra

27

Po

rtes Ob

ertesCONFERÈNCIA D’EN CARLES CAPDEVILA: EDUCAR ARA I AQUÍ

Per canviar s'ha de cooperar: les famílies, l'escola i l'entorn i desactivar els immobilistes d'aquestscol.lectius #EducarAquíAra

Impulsar, estimar, acompanyar, deixar que s'equivoquin... L'escola ha de saber a què es vol dedi-car.Idees de @CarlesCapde a #educaraquiara

En un món connectat, l'escola ha de fer que els nens no perdin la il•lusió, la creativitat, l'interès. @Car-lesCapde #EducarAquíAra

En un món canviant educar per cercar informació, ser crític, adaptació, humilitat, capacitat escoltar#EducarAquíAra

28

12 R

esp

ost

es

La vida m’ha ensenyat que ... s’ha de viuremoment a moment, si t’ho estàs passant bé,has d’aprofitar-ho al màxim i no pensar en elque faràs després.

El meu millor record és ... de quan era petit,cada dia el meu avi em venia a buscar a l’es-cola bressol.

El moment més difícil que he viscut finsara ha estat ... quan es va morir el meu avi,el trobo molt a faltar. Des de ben petit quem’havia cuidat molt i molt bé.

No m’agraden gens ... ni el racisme ni elmasclisme.

Em sento molt feliç quan ... estic amb la fa-mília fent alguna cosa que ens agrada a totso quan estic amb els amics.

No podria passar sense ... que els dimartsvinguin a casa la meva àvia amb la meva tietaa esmorzar, perquè em preparen uns esmor-zars de luxe. M’agrada estar amb elles.

El que més por em fa és ... que algun dia emquedi sense cap amic perquè un amic és comun tresor.

El que més em diverteix són ... els petitsmoments de cada dia quan estic jugant ambels meus amics. També em diverteix jugar atennis i anar amb bicicleta.

El nom de l’escola on he passat més anyses diu ... Escola Pia de Granollers i he estatdes de P-3.

Recordo especialment ... l’Anna Font, que lavaig tenir durant els cursos de primer i segon,i també a la Fina, que és la meva actual tu-tora, per les seves maneres de motivar-nosper a l’estudi.

El món seria millor si ... tothom es respectésper igual; així no hi haurien guerres.

El meu somni és ... arribar a ser un profes-sional del tennis.

12 RESPOSTES PER COMPARTIR

Martí Lleonart Alumne de 6è C de Primària

29

Una cinquantena de nens i nenesvaren passar aquest Nadal pel Casalde l'Escola. L'emotiva cantada de na-dales a les àvies del centre SantJosep, les sortides al Green IndoorParc i al Parc Infantil de Nadal varenser les activitats més celebrades.Moltes gràcies a tots per compartir elNadal amb nosaltres i esperem retro-bar-nos al Casal de Primavera iEstiu.

CASAL DE NADAL

CLOENDA CIUTAT DE BÀSQUET CATALÀ

El 15 de gener es va tancar un any de celebracions i activitats al costat del bàsquet de Gra-nollers. L'Ajuntament, el CB Granollers i l'Escola Pia Granollers donaven el relleu a Sant Frui-tós del Bages. En el mateix acte es van homenatjar les entitats col·laboradores i a personesdestacades del bàsquet a la Ciutat, entre elles el que havia estat mestre i coordinador de bàs-quet de la nostra escola, en Josep Bach.

Extraesco

lars

30

ANGLÈS EXTRAESCOLAR

Conferència sobre Nadal i fonètica anglesa

El 16 de desembre hem tingut el plaer derebre Plácido Grino a les classes d'anglès ex-traescolar a Secundària, un home d'allò mésinteressant i cultivat que ha passat més de 30anys vivint i treballant als Estats Units d'Amè-rica.En Plácido ha vingut a explicar com celebrenels americans el Nadal, quan comença elNadal als EUA, què fa la gent en aquestadates i tota una sèrie de temes relacionatsamb les celebracions de Nadal.Després de les preguntes dels estudiants,

Plácido ha canviat de tema i ha començat aparlar de la fonètica anglesa i de la importàn-cia d'una correcta pronunciació per a evitarconfusions. A més, ha donat molts consellsper tal de millorar la llengua.La d'avui ha estat una activitat molt enriqui-dora per donar per acabat el primer trimestrede classes extraescolars a Secundària.

Daniel Pérez

Ext

raes

cola

rs

31

XXIIa CAMINADA A MONTSERRAT

Quan rebeu aquest exemplar de la revista la caminada a Montserrat ja estarà més a prop. Es-perem que en aquesta edició el temps ens acompanyi i que tots els inscrits arribem a la meta!

Extraesco

lars