EL DIABLE ÉS CATALÀ© 2014 Sylvia Lagarda-Mata

© de les fotografies: els autors respectius. Si no s’indica, arxiu de l’autora o d’Angle Editorial.

© 9 Grup Editorial, per l’edicióAngle Editorial

Muntaner, 200, àtic 8a08036 BarcelonaT. 93 363 08 23

www.angleeditorial.comangle@angleeditorial.com

Primera edició: novembre de 2014ISBN: 978-84-16139-24-8

DL B 23532-2014Imprès a Romanyà Valls, SA

No és permesa la reproducció total o parcial d’aquest llibre,ni la seva incorporació a un sistema informàtic,

ni la seva transmissió en cap forma ni per cap mitjà,sigui electrònic, mecànic, per fotocòpia, per gravació o altres mètodes,

sense el permís previ i per escrit dels titulars del copyright.

Sylvia Lagarda-Mata

EL DIABLE ÉS CATALÀ

ÍNDEX

Catalunya, terra de dimonis 15

CAPÍTOL I: LA CAIGUDA 17L’Àngel Caigut 19La batalla celestial 20La revolta 22Els gegants 25

CAPÍTOL II: EL DIABLE CRISTIÀ 27El naixement del Diable 28I la seva evolució 29La cort infernal 32Els noms del Diable 34

CAPÍTOL III: DIMONIS DE TOTS COLORS 39L’aspecte del Diable 40Les transformacions diabòliques 48Els animals demoníacs 52Avatars diabòlics 56

CAPÍTOL IV: PSICOLOGIA DEL DIABLE 65L’ànima del Diable 66Raó de ser 71

L’engany 72

La temptació 73La riquesa 76El joc 79

La por 82

CAPÍTOL V: BENVINGUTS A L’INFERN! 83L’aspecte de l’Infern 85Els turments infernals 92Les entrades de l’Avern 96El comte Arnau 99Viatgers d’ultratomba 101El Purgatori 103

CAPÍTOL VI: GEOGRAFIA DEMONÍACA 109Les petjades del Diable 110Muntanyes diabòliques 111Dimonis celestes 114Dimonis marins 116Dimonis d’aigua dolça 118Els ponts del Diable 121Altres edificacions demoníaques 125Els pobles 127

CAPÍTOL VII: MÉS POPULAR QUE LA MONYOS 133El mite folklòric català 134Els follets i els manairons 138El Diable a pagès 140Els dimonis bondadosos 142La normalització lingüística del Diable 145

CAPÍTOL VIII: L’ESPERIT DE LA FESTA 151El calendari infernal 152

Música diabòlica 156La sardana 157El ball de diables 160La Patum 166

I els balls amb diables 168La Santantonada 172

Els pastorets 175La Passió 179El Carnestoltes 182Titelles i marionetes 183La Cremada del Dimoni 186Aquelarres populars 187

CAPÍTOL IX: LA SEVA AMIGA, LA BRUIXA 193Les males bruixes 194Nigromància 198Poders meteorològics 199Aquelarres impopulars 207Vols i ungüents 208La festa de les bruixes 212

CAPÍTOL X: LA LLUITA CONTRA EL DIABLE 217Limitacions de poder 219Oracions i conjurs 221Amulets religiosos i talismans supersticiosos 224El regne vegetal 230Cos a cos amb el Diable 234

CAPÍTOL XI: LA SANTA (O DIABÒLICA) INQUISICIÓ 239El Sant Ofici 240

Cacera de bruixes 242Heretges, a la foguera! 245

CAPÍTOL XII: EL TEU SEGUR SERVIDOR 255Satanisme 256Les sectes satàniques 259

La missa negra 261El pacte satànic 264La cerimònia d’invocació 271

CAPÍTOL XIII: QUAN ES TÉ EL DIABLE AL COS 275Possessió demoníaca 276Exorcisme 280El santuari de la Balma 284

CAPÍTOL XIV: L’ERÒTICA DEL DIABLE 289Íncubes i súcubes 291La llavor del Diable 298Lilith 301Lligadura 304

CAPÍTOL XV: EL DIA DEL JUDICI FINAL 309L’hora de passar comptes 311L’Apocalipsi 316El Judici Final 322La condemnació eterna 324Existeix, el Diable? 327El Diable a la societat actual 329

Cloenda 333

Mapa infernal de Catalunya 335

Índex de poblacions amb presència del Diable 345

Bibliografia 349

15

CATALUNYA, TERRA DE DIMONIS

Des de Ceret, al nord, fins a Tortosa, a l’extrem sud del mapa, i des de Begur, a l’est, fins a Tamarit de Llitera, a l’oest, Catalunya és terra de dimonis.

La terra més ufana sota la capa del sol és també la terra més de-moníaca de tot el continent europeu.

Potser sí que Déu va passar-hi en primavera... però el Diable hi és tot l’any. Perquè l’Infern és, sens dubte, sota mateix de Catalunya.

Conscient que aquest seny i aquesta rauxa que ens atribueixen als catalans per força havia de respondre a la presència dual dels dos grans demiürgs de l’Univers, em vaig submergir en una profunda investigació sobre la presència d’en Banyeta al Principat.

Van començar a sortir-me dimonis pertot arreu. De sota terra, per descomptat, però també de l’interior de les

més belles flors, com ara la rosa de bardissa. Dimonis treballadors que alcen ponts, diables festius que ballen

sota el foc, preciosos llucifers en retaules gòtics, banyetes dalt dels escenaris, satanassos en poemes, cançons i llegendes. Inferns, coves, torrents i barrancs diabòlics a totes les serralades i turons... La terra més ufana és també rica en sectes satàniques, aquelarres, misses ne-gres i pactes demoníacs, en possessions i en exorcismes.

L’any 1980 l’historiador i folklorista Xavier Fàbregas va tenir l’encert de recuperar, d’antics reculls i costumaris, una denomina-ció impagable per al nostre país: «Catalunya, terra de dimonis».

16

Ell ho va dir. Jo ho he volgut demostrar.Potser després de llegir aquest llibre comprendreu moltes coses

del caràcter català. Perquè si el nostre patró, sant Jordi, encarna la voluntat de lluita contra els dracs que amenacen la nostra existència com a nació, sens dubte l’altre patró, el Diable, encarna aquesta visió transgressora i inconformista que ha caracteritzat sempre els catalans.

Ell va ser el primer revolucionari de la Història.Nosaltres som els seus fidels seguidors.

17

CAPÍTOL I

LA CAIGUDA

Al capdamunt d’una muntanya de 2.497 metres d’altura situada entre Saldes i Gósol, el Diable va construir en una sola nit un formidable castell des del qual declarar la guerra al regne celestial. El Totpoderós va enviar-hi de seguida el seu exèrcit d’àngels, comandat per sant Mi-quel. La batalla va ser ferotge, però les legions angèliques van acabar aconseguint la victòria; el mateix sant Miquel va destruir la fortalesa a cops d’espasa, i va deixar una enorme bretxa flanquejada per dues llargues puntes a l’indret on s’havia alçat el castell infernal. A causa d’aquest curiós aspecte, la muntanya va ser coneguda des d’aleshores amb el nom de Pedraforca.

En ser derrotat, l’Àngel Caigut va esmunyir-se sota terra per aquell forat, que es diu que és una entrada natural de l’Infern. Les nits de Sant Silvestre la gent de la comarca sent el guirigall, entre els udols del

vent, dels estols de bruixes i bruixots que a cavall de les seves escom-bres passen amunt i avall, d’un cim a l’altre, rememorant aquells temps en què la muntanya havia estat propietat del seu senyor, el Diable.

Un altre indret català on se situa el combat celestial és Rupit. Sant

Miquel, que per això n’és patró, va envestir l’Àngel Rebel i el va fer caure daltabaix del rocós cim anomenat Castell de l’Envestida. Rodo-lant i tomballant, el Diable va anar caient fins a abismar-se al tenebrós gorg de la Trapa.

18

Sant Miquel lluitant contra Satanàs al Frontal dels arcàngels del mestre de Sant Pau de Casserres (s. xiii).

19

L’ÀNGEL CAIGUT

Pot més Déu tot sol, que de dimonis tot un vol.

«Jo veia Satanàs caure com un llamp del Cel», diu Jesús a l’Evange-li de Sant Lluc.

Nou dies, va durar la caiguda.5.516.280.000 quilòmetres, que és el que dista el Paradís celes-

tial de l’Infern.A una velocitat aproximada de 25,5 milions de quilòmetres per

hora.Mentre queia, l’àngel vençut pensava en el seu futur. Què en se-

ria d’ell, ara que havia fracassat el seu cop d’estat celestial?Vençut per una estocada de l’arcàngel sant Miquel, les portes del

Cel s’havien obert als seus peus.Miquel l’havia arrossegat, a ell i els seus àngels rebels, fins a la

bretxa, i d’una empenta els havia precipitat daltabaix. «Pluja d’àn-gels», en dirien més tard els cronistes cristians. Tempesta, més aviat. Perquè l’estimbada es produïa en forma de llamps, flamarades, temporal desfermat. La còlera divina.

Mentre cau, Satanàs, Llucifer, aquell antic Lucibell, el més bell dels àngels de la creació, no se sent penedit pel que ha fet. Al cap i a la fi, les coses no han anat pas tan malament. Ell volia ser alguna cosa més que un àngel. Ell volia ser un déu. I Jahvè ho ha acceptat. Li ha cedit la seva part de divinitat, de poder.

—Amb els qui d’entre els humans et segueixin, ompliré els in-ferns on tu visquis —li ha dit abans d’expulsar-lo del Cel.

L’Infern. Aquest espai que encara no existeix, que no va ser creat per Jahvè, com totes les coses creades, serà ara el seu regne. Al pla-neta Terra. I ell en serà el príncep absolut. El Príncep d’aquest món.

—Però... on de la Terra posaré el meu Infern? —pensa Llucifer.Té temps per pensar-hi. Nou dies.La Terra, esfèrica, enorme, diversa...

20

—Al centre mateix! Aquesta esfera coberta de camps florits, sel-ves boscoses i mars turquesa, il·luminada per un daurat sol, serà com una poma podrida que amagui sota la pell una polpa saturada de dimonis.

Des de les altures, Satanàs contempla la Terra, que va acostant-se a una velocitat de vertigen. I aleshores la seva mirada aguda, bri-llant, terriblement lúcida, descobreix el que està buscant: aquell petit territori en forma de triangle entre la Mediterrània, el riu Ebre i la serralada dels Pirineus; aquella petita franja de terra, enmig del món tan immens, on sempre han sentit una especial devoció per ell...

Hàbilment, com un paracaigudista que redreça la caiguda, el Dia ble fa una cabriola en l’aire i es precipita a gran velocitat sobre l’espai que ha escollit.

Quan els seus peus toquen el terra, una bretxa immensa s’obre enmig de flamarades. I ell i els seus àngels caiguts són engolits cap a les entranyes de l’abisme.

L’Infern acaba de néixer.I és sota Catalunya.

LA BATALLA CELESTIAL

No hi ha cap Diable que no trobi el seu sant Miquel.

Miquel, Mica-El, significa «Qui com Déu?». Perquè això va ser pre-cisament el que l’arcàngel fidel li va contestar a Lucibell quan aquest li va participar la seva idea de convertir-se en el governador de l’Univers per damunt del seu creador.

Hi ha diversitat d’opinions pel que fa a la data en què es va pro-duir la batalla celestial. Segons Ramon Llull, va ser el mateix dia de la creació dels àngels, el primer diumenge de la història. La tradició jueva la situa el segon dia de la Creació, és a dir, el dilluns següent.

21

Però el cert és que tan sols hi ha un text a la Bíblia que ho esmenti: l’Apocalipsi de Sant Joan. «I es va fer guerra en el Cel: Miquel i els seus àngels guerrejaven contra el drac, i lluitaven el drac i els seus àngels.» En un moment donat, sant Miquel i el Diable, com dos herois d’antigues gestes èpiques, entaulen un torneig singular, brandant les seves magnífiques espases i protegint-se amb els seus escuts recoberts de plaques de diamant. Però l’espasa de l’àngel fi-del, forjada al Cel, és molt més poderosa i abat l’àngel rebel. Luci-bell, Llucifer, ha estat vençut, i les portes del Cel s’obren als seus peus.

Mentre es precipiten cap a l’abisme, els àngels caiguts es van transformant en dimonis, en monstruosos éssers animalitzats. El magnífic retaule de l’església de Sant Miquel de Vielha mostra aquesta mutació gradual: a la part superior encara són àngels; una mica més avall els desapareixen les túniques blanques i els nimbes daurats; esdevenen negres, vermells, verd fosc; els creixen banyes; els peus se’ls transformen en urpes, i les ales de plomes blanques, en ales de rat-penat. A la part inferior del retaule, quan són absorbits per les tenebres i el foc, ja estan absolutament caracteritzats com a dimonis.

LA CAIGUDA

Frederic Soler Pitarra, a El bressol de Jesús, ens en dóna una de les visions més poètiques de la literatura catalana:

Contra Déu tots blasfemant,anant caient, rebotíemi, rebotent, rodolàvem;i, rodolant, ens moríemi, tot morint, ens sentíemque mai de morir acabàvem.

22

Caiguda dels àngels rebels al Retaule de sant Miquel i sant Pere, de Jaume Cirera i Bernat Despuig (1433).

LA REVOLTA

La primera paraula la va dir l’Àngel, i el Diable va dir totes les altres.

¿Qui eren, aquests personatges llegendaris, habitants del Cel, que van intentar dur a terme el sonat cop d’estat?

Els àngels apareixen a la Bíblia com a intermediaris entre Déu i els humans, als quals vigilen i protegeixen. Tots ells estan subordi-

335

MAPA INFERNAL DE CATALUNYA

ENTRADES DE L’INFERNBanyoles Estany de BanyolesBarcelona Pou infernal (centre)Beret Uelhs deth JoeuCabrera de Mar Cova de les Bones Dones Cabó Penya dels TarrésCamprodon Roca del GallCanigó (Sant Miquel de Cuixà) Estany de Calandrà Canigó (Sant Miquel de Cuixà) Estany Negre Capafonts Gorja Pas de l’InfernCastelló d’Empúries Estanyol de BruelCelrà Caixa EncantadaCollbató Pou del Diable El Bruc Avenc dels PouetonsEl Bruc Roca GrilleraGavàs Estany del Diable Gombrèn Gorg dels BanyutsGombrèn Forat de Sant HouHostalric Cova d’en Pau La Múria Forat dels BousLa Pobla de Segur Congost de Collegats Les Gruta de Mari MundaMontserrat Roca ForadadaOlot Gorga dels DimonisPrats de Molló Gorg BufarocRupit Gorg de la TrapaSant Jaume de Frontanyà Gorg NegreSant Miquel de Miana (Banyoles) Pla de les BruixesSant Pere de Torelló Forat MicóSanta Maria de Merlès Goles de les Heures Sapeira Graller del CastelletSarroca de Bellera Esllissador del DiableSolduga Forat de la QuerataVidreres Estany de Sils

336

MARQUES I PETJADES DEL DIABLEAspa Ditada del DiableBevià Genoll del Dimoni Camps (Bages) Roques del DiableColl de Vi Urpes del Mal EsperitCollbató Ales del DiableEl Catllar Estaques del DiableFígols d’Organyà Pixarrada del DiableGirona Petjada del DiableMieres Resclosa del DiableNavàs Potada del DimoniOlot Potada del Mal EsperitOsor Cadira o anques del Diable Pas d’Escales (Alta Ribagorça) Urpes del DiableRubió Potada del Mal EsperitSant Hilari Sacalm Petja del DiableSant Julià de Ramis Mà del DiableSant Miquel de Campmajor Potada del DiableSant Sadurní d’Osormort Petjada del DiableSant Segimon (Montseny) Petjada del DiableSanta Engràcia (Pallars Jussà) Petjades del DimoniTalarn Potades del DiableTaüll Peu del DiableValls de Torroella Petjada del DiableVidreres Petja del DiableVielha Ròca des Nau Horats

MUNTANYES DIABÒLIQUESAvinyó Serra SatanaBarcelona TibidaboCabrera de Mar Turó de l’InfernCadaqués Puig de l’InfernCalella Serra del Sot de l’InfernColera Barbes del BocColera Coma de l’InfernEspui Costes de l’InfernGarraf Serra del Fondo de l’InfernLa Pobla de Segur CollegatsLes Planes d’Hostoles Coma de l’InfernMiralcamp Tossal de l’Infern