DracElBUTLLETÍ INFORMATIU DEL CLUB EGARA

nº 102

FEBRER’13

2

3 EDITORIAL

4 UN CAFÈ AMB...

6 CLUB

10 LLONGUERAS, CESC LLONGUERAS

11 RATLLATS PEL MÓN

12 TERTÚLIA

14 HOCKEY

24 TENNIS

26 PÀDEL

28 HÍPICA

30 GOLF

32 FITNESS

38 OUTDOOR

40 BRIDGE

42 LA TRAVESSA DEL DRAC

44 LA VEU DEL DRAC

44 LA BÚSTIA

45 EL POLLASTRE

SUMARI

3

Em fa molta il·lusió escriure aquest primer article per

a l’editorial del nou Drac, ara digital. I més des que

ens vam veure obligats, per qüestions econòmiques, a

deixar de publicar-lo en paper.

Un dels meus objectius de sempre ha estat reprendre

la publicació, amb la principal finalitat d’informar

el soci de la quantitat d’activitats que constantment

es duen a terme a l’entitat. Per a mi és una gran

satisfacció que aquesta revista torni a formar part del

nostre Egara.

Per això, és obligat donar les gràcies al Pere Mora,

al Pere Ejarque, l’Anna Garcia, al Xavi Salvatella i al

Ferran Martínez. Tots ells han decidit dedicar moltes

hores –sense cap retribució econòmica– a emprendre

aquesta iniciativa amb la qual els socis podrem tornar

a gaudir d’El Drac.

També des d’aquestes línies m’agradaria recordar

fonamentalment dues persones importantíssimes

relacionades amb la revista: el Rafa Mundet i el

Salvador Vives. Ells van ser l’alma mater de la revista

durant molts anys, sense rebre tampoc cap sou, sinó

al contrari. I ens van donar la satisfacció de poder

disposar d’una revista que parlava de tot i de tothom

del nostre Club. Gràcies a tots dos i a tots els seus

col·laboradors.

Seguint les tendències actuals, s’inicia una nova etapa,

la digital, i hem de aprofitar-la per tornar a disposar

d’una eina d’informació. Tots hem de donar suport i

de col·laborar amb aquestes persones que han pres el

compromís d’informar-nos del Club.

Segur que tots ens beneficiarem de la revista digital,

inclosos els nostres socis més grans, ja que totes les

publicacions digitals seran impreses en paper i estaran

a disposició de tothom a la sala de lectura de l’Entitat.

D’altra banda, vull aprofitar aquesta ocasió per

fer-vos una petició. El passat 18 de desembre es va

celebrar l’Assemblea de socis a la nostra seu, amb poca

concurrència. Atès que molts de vosaltres no hi éreu,

aquell dia vaig exposar un fet ja conegut per tothom:

la difícil situació econòmica en què ens trobem. Sabeu

sobradament que sortim d’un concurs de creditors i

que hem d’afrontar situacions complicades. Per tot

això, és molt important que participeu més del Club,

que assistiu a qualsevol acte organitzat per l’Egara

i que hi doneu suport amb la vostra presència. I

especialment, per la seva importància, que vingueu

a les assemblees que es convoquin. La vostra opinió,

discrepàncies, valoracions que pugeu fer i, sobretot,

el vostre suport és del tot necessari perquè la Junta

Directiva vagi pel camí correcte i faci el que sigui

millor per al Club Egara.

Des de sempre us he donat les gràcies a tots per la

comprensió, suport i, sobretot, paciència que heu

tingut des de l’inici del meu mandat. Però ara el que

us demano és COL·LABORACIÓ: amb la Junta Directiva

del Club, amb els empleats, amb els socis, amb

col·laboradors i amb altres participants amb l’objectiu

que entre tots puguem afrontar millor els problemes

existents. Estic segur que tots junts ho aconseguirem.

Pere Marcet

President del Club Egara

EDITORIAL

4

KECOMARTÍNEZ-ANGLÉSHome vital, bon conversador i molt inquiet, Keco Martínez-Anglés inaugura aquesta secció.Membre de l’Orde del Drac i premi (H)armonia, aquest soci va deixar l’assessorament financer pels fogons. És pare de la Marina i el Biel. Regenta “El Cel de les Oques” des del 2005, situat al carrer de la Palla de Terrassa. Parla del seu restaurant amb la mateixa devoció que crea plats o es vesteix de curt amb l’EHC de Primera, del que n’és l’ideòleg més que no pas un entrenador-jugador. Els seus companys el coneixen com el “profeta” perquè parla molt. Ho comprovem: l’entrevista s’acaba només perquè el torn de nit ja és a tocar. Si no, encara hi seríem. I molt de gust, que consti.

De financer a cuiner. Això és com passar de porter a davanter!Amb 16 anys vaig dir que volia ser cuiner. Els pares em van respondre: “abans, fes algo seriós i quan guanyis diners per pagar-t’ho, estudia per cuiner”. Mai els agrairé prou el consell. Vaig llicenciar-me en Dret i tinc un màster en Finances. Potser per això encara és obert el restaurant...

Què et va portar a canviar de vida?L’Imma, la meva dona, va ser molt important. Ens vam conèixer estudiant la carrera, que ella es pagava treballant a l’hostaleria. Tots dos coneixíem aquest món. I em va convèncer per fer el pas definitiu.

I així et vas convertir en un emprenedor gastronòmic.A la vida has de fer el que t’il·lusiona, malgrat et puguis emportar alguna castanya. Ho he intentat i m’ha sortit. M’omple molt. Sempre he volgut tenir un restaurant i sóc molt feliç lluitant perquè tiri endavant.

Gairebé s’obren tants restaurants com se’n tanquen. Quina és la clau de l’èxit?No hi ha bons ni mals negocis, sinó negocis ben o mal gestionats. Per a un restaurant és clau ser

singular, diferent. La gent està farta d’anar a llocs iguals. Al client l’has de convèncer fent-li viure una experiència gastronòmica original. Hem de ser obsessius amb la qualitat i transmetre la il·lusió que tenim per crear plats. Si aconsegueixes tot això, el client tornarà.

Quelcom tan difícil com que les oques toquin el cel!La dificultat se supera amb un gran equip. I jo el tinc. Saps d’on ve el nom?

Sorprèn-me.L’avi de l’Imma, que era flequer, sempre deia als seus néts que se’ls estimava fins a l’infinit. I quan li preguntaven on era això, ell responia que fins al cel de les oques. No podíem trobar un nom millor per identificar l’amor amb el que cuinem.

Celestial història! Parlant d’avis, hi ha algun cuiner que no hagi nascut veient l’àvia fer canelons?La meva àvia es llevava a quarts de set del matí per anar a plaça i cuinava tres i quatre hores per fer el dinar. Quant temps i carinyo portaven aquells plats! Impregnar-me de la cuina de l’àvia i dels pares va fer despertar en mi aquesta passió.

Estic a terra: el tòpic diu que el menjar bo és massa car.

“Un cuiner pot ser un artista, però no ha de creure’suna estrella”

UN CAFÈ AMB

5

Les coses no són cares ni barates, el que compta és la relació qualitat-preu. Jo sempre dic que hem de servir una bona galta abans que un mal filet. No hi ha res més car que una pizza de 14 euros...

Ets més del hockey de sempre del Pakistan o del hockey modern d’Austràlia?Del de sempre. El hockey és per gaudir, l’esport ha de ser sempre una experiència vital. Si l’Egara jugués fatal, però guanyés cinc lligues seguides, al final ningú aniria als partits.

Això vol dir que en la cuina ets més de la corda de Santi Santamaria (e.p.d.) que de Ferran Adrià?Sóc dels dos! Cuiners meravellosos, irrepetibles... i complementaris, malgrat la contraposició que se n’ha fet en l’opinió pública. Això sí, Adrià ha aportat tècniques que s’utilitzen

alhora per a la cuina tradicional i per a la creativa.Un geni, Adrià.Si féssim l’enciclopèdia de la gastronomia mundial, el 40% haurien de ser pàgines dedicades a El Bulli. S’estudiarà la seva obra amb profunditat, però hem de posar seny amb no exagerar el rol de la gastronomia.

Sona poc corporatiu, això.La cuina produeix un gaudi llarg, fa salut i respon a la necessitat que tenim tots d’alimentar-nos. Però en el nostre entorn social, hi ha gent molt més rellevant que els cuiners. Nosaltres donem plaer i salut, però un metge salva vides. Compte amb això. No cal exagerar!

Hi ha cuiners que cobren 60.000 euros per una conferència...I jo crec que això no hauria de passar. Em sembla tan malament com el que cobren els futbolistes. Un cuiner pot ser un artista, però

en cap cas ha de creure’s una estrella.Si la cuina és una forma de vida, l’EHC és una manera de morir com a jugador de hockey?En el creixement d’un jugador, l’últim esglaó és jugar en aquest equip. L’EHC és la plenitud hoqueística. I ho dic de debò. No et pots imaginar el grau de seriositat, compromís i esforç que té aquest equip.

És veritat que alguns dirigents del club sovintegen “El Cel”?Jo crec que vindrien més, però és que sempre que vénen aprofito per parlar-los llargament de la filosofia de club que crec que hauria de tenir l’Egara. Hem de ser autocrítics i preguntar-nos si realment estem formant la canalla no només com a esportistes competitius sinó sobretot com a persones que assumeixen els valors més purs de l’esport.

El lobby de l’EHC, el seu temut comitè de veterans... Portem més d’una dècada a Primera. I aquí seguirem. Al comitè de veterans els vaig fer els primers menús degustació de la meva vida mentre organitzàvem la temporada i parlàvem dels objectius de l’equip. Hi ha un factor egarista en els meus inicis com a cuiner!

Si no plou pedra a Cornellà, vindré a sopar amb algú especial. Què ens recomanes?Els ous escalfats amb patata al caliu, botifarra negra i tòfona; els rigatoni amb trompetes de la mort; el marinat amb cítrics; el suquet d’escòrpora amb calamarsets...

M’has convençut! Puc reservar per whatsapp, oi?Per whatsapp, per mail, per telèfon, per la web, pots venir a gastar una targeta regal...

Allò que dèiem de la gestió.El client ja no entra per la porta per enamorar-se de tu. Li has de facilitar que vingui... i després seduir-lo amb una cuina feta des del cor.

Per molts plats.Gràcies, i bon profit.

Xavi Salvatella Mestres

En Keco convida El Drac a un cafè a Quimcacau! (C/ de la Palla 22, de Terrassa).

Infusió de poma: 1,95 €Te verd amb llimona: 1,95 €

Preu: 3,90 €

6

CLUB

Paraules de Rafael Arguindegui en nom de tots els premiats

Orde de Sant Llorenç del Drac 2012

Arran de saber que tenia l’honor de poder formar

part i d’entrar com a Cavaller a l’Orde del Drac del

Club Egara, vaig voler aprofundir en el que volia dir

pertànyer a un Orde.

Potser de tots els Ordes el més conegut és

l’Excel·lentíssim Orde dels Cavallers Templers, fundat

l’any 1118 per Hugues de Payens, que es debatia

entre dues ideologies i estils de vida, allunyats l’un

de l’altre:

Per una part van ser Cavallers ordenats que lluitaven

a les croades, protegint els camins i tresors de

Jerusalem.

Per una altra van ser servidors de Crist i van jurar

obediència i vot de desprendre’s dels seus béns

materials.

És clar que, salvant les distàncies entre els Templers

i els Cavallers del Club Egara, pertànyer a l’Orde del

Drac de Sant Llorenç ens obliga, ens responsabilitza i

ens dóna força per lluitar i defensar els objectius tan

esportius com socials. I ens impregna d’un tarannà

especial, amb una ideologia i una idiosincràsia

clarament diferenciada.

És, doncs, responsabilitat nostra que protegim,

cuidem, expliquem, fomentem i lluitem per aquest

gran llegat que se’ns ha deixat, del qual hem pogut

gaudir, que estem fruint i que tenim l’obligació de

conservar per a les següents generacions.

És clar que si som Cavallers aquest és i serà el nostre

deure, obligació i devoció.

Així, entenc el perquè d’aquest Orde del Drac i

de la selecció de les Dames i dels Cavallers que hi

pertanyen, que són els escollits de vetllar perquè els

valors es transmetin de soci a soci i de generació en

generació, tal i com feien els antics Templers.

Ser Cavaller segur que ens dóna força, esperit de

lluita, estimació per valors que ens han ensenyat

i sentiment de companyonia que fa que no ens

sentim mai sols.

La meva vida sempre ha estat lligada al Club Egara.

Des de molt petit vaig tenir la sort que els meus

pares se’n fessin socis. La meva trajectòria esportiva

sempre ha estat lligada al tennis, però ja que sempre

m’ha agradat provar altres esports, també vaig

jugar molts anys a futbet i, durant una temporada,

de porter de hockey herba.

7

També vaig aprendre les nocions bàsiques de muntar

a cavall, ja que pensant en la possibilitat que en el

futur em nombressin Cavaller necessitava estar

preparat per a tot...

La OMS defineix la Salut com l’estat de complert

benestar físic, mental i social, i no només l’absència de

malaltia. En el Club no solament ens limitem a facilitar

l’accés a la Salut, sinó que, com a Club d’elit en les

diferents disciplines esportives que s’hi practiquen,

som competitius i ens agrada està sempre a dalt de

tot. Crec que ho portem dins, però no hauríem mai

d’oblidar que la relació entre els socis del Club fa que,

quasi de manera invisible, però tangible, formem una

microsocietat a la qual, conforme passen els anys, al

menys jo, li dono més valor.

Estic orgullós de ser de l’Egara, m’agrada ser-hi,

estimo els meus amics de l’Egara...

Que la situació socioeconòmica del país i del Club no

ens faci defallir i puguem tirar endavant, fent pinya,

sense fraccions entre nosaltres, amb diferents criteris,

però, com els Templers, amb un objectiu comú: la

continuïtat i el bé del Club.

Potser és el moment de retornar al Club tot el que el

Club ens ha donat i ha fet per nosaltres...

Gràcies en nom meu, en el de la meva família i en el

dels nombrats nous Dames i Cavallers en el dia d’avui.

Rafael ArguindeguiFotos: Salvador Vives

El passat 2 de desembre i a les instal·lacions del

Club, Egara Hockey Solidari vam dur a terme

la gravació d’un lipdub, l’enregistrament

d’un vídeo musical en què els participants

que hi apareixen ballen i fan playback d’una

cançó coneguda.

La finalitat d’aquesta acció era la recollida de

queviures per enviar-les al banc d’aliments de

l’organització Càritas.

Ben d’hora, al matí, vam convocar el jovent del Club per animar-lo a participar de la gravació i explicar-

los-en el recorregut. Una vegada tot clar, amb els nens i nenes de diferents edats i de totes les seccions

esportives a punt, vam iniciar l’enregistrament.

L’únic requeriment que hi havia per poder participar en el vídeo era portar un aliment essencial per

omplir el carro solidari.

Tot i el fred i el fort vent, la recollida va ser un èxit rotund i, finalment, vam aconseguir un total de 500

quilos d’aliments.

L’associació de l’Egara Hockey Solidari volem donar les gràcies a tots els que vàreu participar en la festa i,

també, a tots els que ens heu ajudat perquè tot sortís tal com s’havia previst.

Una vegada més, el Club Egara sorprèn amb un altre acte solidari per a la seva ciutat, Terrassa.

Egara Hockey SolidariFoto: Rafa Martín

Egara Hockey SolidariLipdub al Club

8

CAMINADES

Puntuals a les 8’30 hores d’un

matí clar i fred, ens trobem 25

persones per dirigir-nos cap a la

Casa de l’Obac i anar a celebrar,

com ja és tradicional, el nostre

Nadal a la muntanya amb neules,

cava i torrons.

Un cop arribem a l’Obac ens

trobem amb la colla de Rellinars i

comencem a caminar a les 9 hores

del matí per aquell tros de camí

asfaltat tan horrorós. Agafem a

l’esquerra un camí molt fressat

i amb molt bones vistes: el dia

és clar i tenim una panoràmica

envejable de Montserrat.

Hem d’anar alerta de no passar-

nos una bifurcació a l’esquerra

que està molt mal indicada. Hi

arribem i comencem una forta

baixada que ens menarà a un

camí ample que ve de Rellinars.

El caminoi és brut i és que és una

zona en què passa poca gent;

arribem al camí ample i tombem

a la dreta per anar seguint sense

pèrdua la pujada que ens menarà

a la casa de La Calsina.

La casa de La Calsina és una

fondalada que queda entre

el Paller de Tot l’Any i la Roca

Salvatge, una meravella. Una

casa feta sobre rocam i d’unes

dimensions notables. Era una

masia que només devia poder

viure del bestiar, al voltant no

s’hi aprecien feixes de conreu.

L’estructura de la casa mostra

encara uns corrals de dimensions

molt notables. Una casa inhòspita,

que en època de bandolerisme

devia haver de prendre moltes

precaucions ja que els famosos

bandolers tenien els seus

amagatalls molt a prop de la

casa. Al costat de la casa hi ha un

alzinar molt interessant. Les vistes

des de sota, del Paller de Tot l’Any

i la Roca Salvatge empetiteixen a

qualsevol.

Un cop aquí, ens aturem per fer

el nostre tradicional esmorzar

de Nadal i cantar unes quantes

nadales. En Joan Ferran, un home

La Calsina, Font de la Portella i el Turó Roig16 desembre 2012

CLUB

Caminades

9

previsor, porta unes quantes cançons escrites per

poder seguir la lletra. Aquest any haig de dir-vos que

vàrem quedar gratament sorpresos del solo que ens

va dedicar improvisadament el Dr. Veloso cantant El

Cant del Ocells… Honradament haig de dir-vos que

amb el dia que feia, el paratge on estàvem i sentir

cantar aquesta melodia, va fer esborronar més d’un,

a mi segur!

Recollim i seguim fent camí, aquest cop per uns

roquissars que ens menaran a baix de tot del torrent.

Per creuar-lo tenim alguna dificultat, però baixem

posant “cul a terra” i cap problema.

Ara toca pujar i aquesta pujada és forta fins trobar

el camí que va de Coll Estret, just sobre La Barata; se

senten esbufecs i ningú parla. Un cop trobem el camí,

ja som a la Font de la Portella, l’aigua brolla d’allò

més i tots ho agraïm per poder-nos refrescar; aquesta

font està situada sota uns enormes plataners i també

hi ha una petita bassa que recull l’aigua que sobreïx

de la font.

La Font de la Portella és un lloc molt habitual per a

famílies amb canalla. I efectivament hi trobem diversos

grups que s’hi han arribat des de l’aparcament.

Nosaltres seguim el nostre camí fins arribar-nos al Turó

Roig, un turó que ofereix unes vistes espectaculars de

Montserrat per un cantó i Castellsapera, Roca Salvatge

i Paller de Tot l’Any per l’altre, del millor que podem

gaudir en aquest massís. El silenci, espectacular. És de

les millors coses que queden de la muntanya. Un dia

fred i claríssim hi ajudava.

Sant Llorenç, el gegant que sempre vigila que deia

el pintor Vancells, regala plenitud, una plenitud

d’agrair.

Tornem per la Casa Vella de l’Obac, però no hi entrem, una legió de pares, mares i nens fan impossible la

nostra idea.

Tranquil·lament arribem a l’aparcament i ens acomiadem tot desitjant-nos unes bones festes de Nadal.

La sortida ha estat molt agradable i simpàtica, crec que ens ho hem passat molt bé, hem fet cava, torrons i

nadales, tradicions que no es poden perdre, ja que com molt bé diu una coneguda cançó d’en Raimon, “qui

perd els orígens, per la identitat” i això no pot pas ser i menys amb els temps que estem vivint ara.

Fins la propera a finals de gener.

Toni Mata

10

LLONGUERAS, CESC LLONGUERAS

Fanatisme no, gràcies

Si bé el Club som tots els socis i sòcies, també és cert

que alguns han viscut la nostra Entitat amb més

intensitat i dedicació que d’altres. Una d’aquestes

persones és, sense cap mena de dubte, el Cesc

Llongueras. Per les seves mans han passat diverses

generacions de jugadors i jugadores de hockey als

que no només ha ensenyat tècnica, sinó també i

sobretot, VALORS, els valors del nostre Club. És

d’això que volem parlar amb ell en aquesta secció.

Una de les primeres coses que comenta que

el preocupen és l’anomenat “fanatisme de la

victòria”, especialment dels pares i mares, encara

que també dels jugadors.

Cal inculcar a la mainada l’esperit de la victòria,

però també el del respecte als altres i el dels límits

de l’ètica per aconseguir el triomf.

Al Cesc li brillen els ulls rememorant anècdotes i

explicant com va viure diverses situacions.

Em diu: “A vegades veig pares i mares que li

porten tot al fill, bossa, sticks, etc. I està bé ajudar-

los, però cal ensenyar-los a ser responsables de les

seves coses, perquè això també forma part del que

cal inculcar-los, això els ajuda a estimular la seva

responsabilitat i, per tant, també el seu nivell de

compromís amb moltes coses”.

El sorprèn que, a vegades, els pares i mares, curio-

sament, reben malament comentaris en aquest sentit.

“Els nanos, quan es vesteixen, que mirin si ho porten

tot, que no s’oblidin coses –cada cop en perden

més– als vestidors, als camps –els entrenadors i els

pares i mares ens han d’ajudar en tota aquesta

feina formativa–”.

“El paper dels pares i mares és fonamental”.

“Em preguntaves què crec jo que és fonamental que

aprenguin en aquestes etapes. Per mi, en el hockey

actual és bàsic ensenyar companyerisme, voler

guanyar honradament i respectar els contraris. La

deixadesa, la desídia –deixo la porta oberta, ja la

tancarà algú– no han de guanyar la partida”.

Moltes gràcies Cesc per sintetitzar en unes ratlles

el que sents i el que has estat transmetent durant

tota una vida. Són molts els jugadors i jugadores

que saben deixar molt alt el nom del Club i de ben

segur que en molts casos hi has tingut força a veure.

Jaume Riera i Cesc Llongueras

Foto: Rafa Martín

11

RATLLATS PEL MÓN

Quico Cortès

Després d’haver viscut una primera part de 2012

vibrant de hockey, lluitant a cada partit de Lliga,

final de la Copa del Rei i Jocs Olímpics a Londres, no

n’hi havia prou! El passat setembre de 2012 vaig fer

les maletes per anar a jugar al Den Bosch holandès.

Efectivament, vaig decidir abandonar la meva

estimada casa, l’Egara, per formar part d’aquell

equip que el ‘99 ens va robar la Copa d’Europa

i que, per més inri, vesteix de negre i groc. Però

l’objectiu era jugar la lliga holandesa, amb i contra

els millors, créixer com a porter i com a persona. En

definitiva, sortir de la closca d’ou, de sota l’ala de

la mare i veure què s’hi cou, allà.

L’arribada a Den Bosch va ser fàcil, en una setmana

estava instal·lat en una gran casa amb dos companys

més, pràcticament acoblat a l’equip i entrenant,

això sí, com si seguís preparant els Jocs...

He tingut sort, el grup humà que m’envolta a Den

Bosch és de qualitat, companys de casa, d’equip

i membres del club sempre estan disponibles si

necessites ajuda o simplement per anar a fer un

cafè. Ràpidament et fan sentir com un més.

Quant al hockey, apassionant cada

diumenge, ràpid, elèctric i... poc

defensiu... Vaig necessitar 3 setmanes i 15

gols en contra per convèncer l’entrenador

que les aptituds del nostre equip eren

més aviat de catenaccio i contraatac que

no pas de full press i lliure avançat. Ara

anem vuitens, fora de la zona de descens,

i afrontem la segona volta amb un equip

molt més sòlid que a principis d’any.

El nivell dels equips de la Hoofdklasse

és molt bo, cada quadre té jugadors

determinants i això implica que cada

diumenge s’ha d’estar al 100%. Tot i saber-

ho, costa temps aprendre-ho, ja no hi ha

diumenges de tràmit, cada diumenge

volen el Quico que han vist a les finals amb l’Egara,

als torneigs amb la selecció, i això costa de dur a

terme. Per bé que l’objectiu d’aconseguir-ho fa

pujar la meva motivació i em fa progressar com a

porter.

Em sento feliç de poder viure el hockey més

intensament que mai. A l’Índia (història que ja us

explicaré) els internacionals som com herois; i a

Holanda tot gira entorn del hockey. Notícies al diari,

un partit en directe a la televisió cada diumenge,

patrocini de bancs... fins i tot a Den Bosch em tallo

els cabells i netejo el cotxe gratis gràcies al hockey!

La veritat és que després del descans nadalenc ja

hi ha ganes de reprendre la competició i de tornar

al camp cada diumenge. L’objectiu principal: seguir

gaudint al màxim d’aquest petit gran esport que

tant estimem!

A vosaltres us envio una forta abraçada i espero

retrobar-vos qualsevol dia pel Club, per l’Egara!

Quico CortèsFoto: Rafa Martín

12

TERTÚLIA

Una il·lusió desmesurada

El març de 1998 es va publicar el primer número

d’El Drac, el butlletí informatiu del Club Egara. Es

tractava d’una publicació entranyable, que tothom

esperava mes rere a mes a casa, quan arribava dins

d’aquell sobre que sobresortia pel forat de la bústia.

Sembla com si no hagués passat el temps. Com si

la barra del bar encara fos horitzontal, com si a

hockey sala encara s’hi jugués al descobert. Com

si s’acabés de comprar la primera màquina per

netejar la gespa del camp 1, protagonista d’un

reportatge d’aquell primer número.

Rafa Mundet, Pere Ejarque, Salvador Vives i

Elena Amat, els fundadors de la revista, tampoc

han canviat tant. El Pere descobreix una foto

commemorativa del primer El Drac que tenia

penjada a Matadepera. Ara tenen uns anys més,

però fan la mateixa fila. I l’Egara? Malgrat tot,

segueix sent l’Egara. O ho torna a ser. Si fins i tot

ha tornat el butlletí i per això els hem ajuntat.

En Rafa recorda que tot evoluciona. “La mateixa

revista, per exemple. Vam començar imprimint en

tres colors -blanc, negre i blau-, vam passar-la a tot

color i més tard vam canviar-ne el disseny”, explica

qui fou el primer director. El Salvador, la seva mà

dreta, afegeix que la progressió de la revista no

només va ser d’aspecte: “Va canviar sense adonar-

nos-en. Primer va sorgir un butlletí molt social,

més anecdòtic, fins i tot tafaner, per entendre’ns.

Defugíem del factor esportiu. Al final, va ser més

una revista més esquemàtica, de resultats”.

En Pere, per la seva banda, recorda que el butlletí

ratllat va viure una transició tecnològica total. “Els

primers números tot anava amb disquets. Teníem

fixació en què tots els documents de text entressin

en un disquet. Estàvem obsessionats i quan ho

aconseguíem era un gran èxit. Després va venir el

CD, l’USB i el mail”.

“I al final ni ens vèiem”, apunta en Salva Vives.

“Ho acordàvem i ens ho passàvem tot per e-mail.

Era més còmode, però ens perdíem les tertúlies,

els comentaris, el conviure a la redacció encara

que fóssim pocs”. I, amb un punt de romanticisme,

recorda que “hi havia dies que acabàvem a les 3

o a les 4 de la matinada perquè l’endemà s’havia

d’entregar a impremta a les 8 del matí”.

Es tractava d’autèntic periodisme. Del bo, del de

fumar i beure a la redacció, aquella petita habitació

a baix, al costat del despatx de l’Escola de Hockey.

I ells ho feien amb aquell sentiment desinteressat i

d’il·lusió que s’havia mamat al club des de sempre.

Aquell esperit social, que era l’essència de l’Egara

i que va convertir el Club en un dels millors de

Catalunya. Així naixien aventures com El Drac.

Rafa Mundet, directiu de l’àrea social durant 16

anys, fou el seu primer director. “Vaig estar vuit

anys a la junta del president Salvatella i vuit anys

més a la del president Prat. El Quico no hi havia

junta que no em digués: ‘Hem de fer un butlletí’.

La meva resposta era sempre la mateixa: ‘Si tinc

pressupost, endavant’. El que tenia clar és que volia

fer una revista ben feta”, comenta en Rafa.

“Primer de tot, vaig anar a veure el Salvador Vives.

De seguida em va dir que sí i vam muntar l’equip.

Vam comptar amb el Pere Ejarque i vam agafar

l’Elena Amat com a dissenyadora. La primera

reunió va ser a casa els Salvatella, del president.

Allà va néixer El Drac”, glosa orgullós l’exdirector

de la revista.

Només així tiren endavant grans projectes com El Drac. Els seus fundadors, Rafel Mundet, Salvador Vives, Pere Ejarque i Elena Amat, reviuen els inicis de la revista

13

“El Rafa ens fotia anar rectes com un ciri. Gràcies a ell

podia sortir puntualment, perquè tenia les coses molt

clares. Sabia fer treballar i a sobre treballava ell. Era

l’ànima del butlletí”, diu el Salvador, que a la vegada

reconeix que l’inici “va ser una il·lusió desmesurada de

treball en equip. A més, vaig aprendre molt. A nivell

de l’entitat, i personalment. Aquesta revista la porto

guardada molt endins perquè vam aprendre moltíssim

els uns dels altres”.

En aquest sentit, Rafa Mundet desvetlla que El Drac

li va servir com a eina d’aprenentatge. “Jo no sabia

escriure en català i tant del Salva com del Pere n’he

après molt al llarg de tots aquests anys. El Drac em va

servir per escriure en català”.

El Pere va ser el primer redactor de la revista. Ara

admet que “no sabíem on ens posàvem. No teníem cap

referència i no sabíem què comportava. A més, tampoc

ens coneixíem massa entre el grup. Anàvem una mica

a cegues, però l’acceptació va ser molt bona des del

primer moment. El Drac era una barreja d’il·lusió i de

maldecaps. He pogut conèixer molta gent i viure el

Club d’una altra manera, més enllà del que fas dia a

dia. Des del campionat de bridge, fins l’hípica, etc”.

Fent balanç segur que li ha donat beneficis, perquè si

no fos així no s’hi hagués tornat a engrescar.

I des d’aquell març de 1998 es van publicar 101

números d’El Drac. La majoria de gent del club hi ha

sortit en alguna ocasió i va esdevenir una eina més per

fer l’Egara més gran. En Rafa, en Salvador, en Pere,

n’Elena, i tots els que van venir després, han deixat

el llistó molt alt. El relleu esperem estar a l’alçada.

Agafant el títol del primer editorial de El Drac, escrit

pel president Salvatella, l’objectiu és tornar a viure

l’esperit de l’Egara.

Ferran Martínez

14

HOCKEY

No es pot començar aquest escrit sense agrair tot

l’esforç de les persones encarregades de reobrir

El Drac, una revista necessària en un Club com el

nostre i que ens ajudarà a acostar la realitat social i

esportiva a tots els lectors. Gràcies.

Vam començar la temporada amb moltes il·lusions i

amb les incorporacions del Cesc Mata i l’Edi Tubau,

aquest últim després de la seva estada de tres anys

a la capital del país veí. Dues altes que ens donarien

aquell plus necessari per aspirar a tot i ens ajudarien

a oblidar les baixes de Quico Cortès, provant sort en

terres holandeses, i Pol Solano, que marxava a Sant

Sebastià a seguir els seus estudis i gaudir dels seus

hobbies: hockey, surf i mostatxos matadors.

La temporada començava ben aviat, amb la disputa

del Campionat de Catalunya. Després de les victòries

contra Júnior i Terrassa, ens plantàvem a la final

contra l’amfitrió, el Polo. Mal joc, derrota i cap a

casa.

A finals de setembre iniciàvem la Lliga, amb aires

renovats i moltes ganes. Resultat d’això, sis victòries

consecutives : Complutense (4-0), Barrocanes (2-

4), Taburiente (1-2), Pozuelo (5-1), RS Tenis (3-5) i

Atlético San Sebastián (4-5). Un dels millors inicis

dels últims anys, però amb equips, a priori, inferiors.

A destacar els viatges a Galícia i Canàries, en què

vam fer honor a les paraules de Guardiola i vam

viatjar ben d’hora ben d’hora (7.00h) i vam tornar

ben tard ben tard (02.00h). Tot plegat per tal de ser

un país/equip imparable.

Afrontàvem el següents partits amb el liderat en joc,

ja que ens enfrontàvem als quatre equips que ens

seguien a la classificació.

Primer contra els de la capital: en un partit amb

moltes baixes vam aguantar tot el primer temps,

DHMA: A la tarima del hockey

15

però a la segona ens van imposar el seu joc i ens van

vèncer per 1-3. A continuació, el derbi de la riera,

aquell partit que tot jugador de l’Egara vol disputar, el

matx contra els grocs, equip guanyador de les últimes

5 o 6 lligues i que tot i les nombroses baixes segueix

sent igual de competitiu que sempre. Resultat final,

empat a 3 amb sensacions ben diverses, molt contents

per la reacció final i el joc, i descontents perquè era

una gran oportunitat per posar-nos líders una altra

vegada.

Al partit contra el Júnior vam tornar a recuperar

sensacions i el sabor de la victòria (2-0) i contra els de

la capital catalana vam tornar a patir una derrota amb

2 parts ben diferenciades. La primera tota seva, amb

un gran bany de joc, i la segona totalment nostra en

què l’únic que va evitar la victòria va ser el desencert

en atac i en les jugades d’estratègia. Però ens vam

demostrar que si ens ho creiem, aspirem a tot.

Per acabar aquesta 1a fase i marxar de vacances tres

victòries més: CD Terrassa (0-4), Complutense (0-3),

Barrocanes (4-0).

I va arribar el dia, el moment més important per a un

equip jove i amb ganes d’afrontar reptes: el sopar de

Nadal. A dins del camp encara hi ha molt a fer, però en

una pista de ball som imparables. Evidentment, hi ha

jugadors que estan a un altre nivell, que és impossible

seguir el seu ritme, que la tarima és casa seva, que

quan la música fusió de house i reggaeton arriba als

seus timpans es transformen fins a límits insospitats

i són capaços de realitzar els moviments de ball més

increïbles. Per tant, es compta com a victòria clara (7-

0). Dos punts més al sarró.

Ara toca afrontar la competició de sala, de la qual per

motius esportius/polítics s’ha decidit disputar només

el Campionat de Catalunya.

Ha estat un plaer poder-vos fer un resum d’aquesta

primera fase de la lliga. Cert, clar i breu.

Peter el Anguila

Fotos: Jaume Farrés

16

HOCKEY

Nova temporada i grans canvis: nou staff, cares

noves i noves formes de treballar.

Vam començar al Campionat de Catalunya, arribant

a disputar-ne la final com en les dues ocasions

anteriors. Contra el Terrassa, però, el resultat no va

ser l’esperat.

Vam encetar la Lliga amb un plat fort, el derbi amb

l’Atlètic. Va ser un partit igualat en què finalment

no vam passar de l’empat a 1.

En la segona jornada ens visitava el Polo, un dels

equips capdavanters. Fent probablement uns

dels millors partits, vam aconseguir una golejada

important (6–1). Amb moral alta vam afrontar un

cap de setmana de dos partits al nord d’Espanya,

dissabte a San Sebastián i diumenge a Santander.

En el complicat camp de la Real Sociedad vam fer

un bon partit, però la sort no ens va acompanyar

i vam caure per la mínima. L’endemà, a Santander,

ens havíem d’enfrontar al Sardinero, però la pluja

ens va jugar una mala passada i el partit es va haver

de suspendre quan no havíem arribat ni als primers

30 minuts.

En la cinquena jornada tornàvem a jugar a casa, ara

davant el Júnior, equip que està fent un molt bon

paper. En un partit similar al derbi amb l’Atlètic, no

vam passar de l’empat a 1. El següent a visitar-nos

va ser l’Universidad de Sevilla, un dels nouvinguts a

la categoria, al qual vam superar sense problemes

(6–0).

Les següents dues jornades s’havien de jugar en un

mateix cap de setmana i a nosaltres ens va tocar un

fet insòlit: dissabte a Canàries i l’endemà a Terrassa.

Es preveia, doncs, un cap de setmana dur, que el

vàrem iniciar amb una molt bona victòria en un camp

complicat com el del Taburiente (0–3), però que va

finalitzar amb una derrota al camp del Terrassa (3–

1), el mateix rival que ja ens havia guanyat a la final

del Campionat de Catalunya.

DHF: Digues que no empates encara que sigui mentida

17

El dissabte 17 de novembre i per segon any consecutiu, les jugadores

del DHF vam organitzar la jornada del Totes Som Ratllades dedicada

a les dones i nenes del Club. Va ser un dia complet: barbacoa, sorteig,

xocolata i pastissos per berenar, copes per als més grans, bona música

i ambient de Club. Ens ho vam passar d’allò més bé! L’endemà, amb

ganes de tornar a jugar a casa, ens enfrontàvem amb l’Alcalá, un equip

sempre difícil amb qui no vam sumar els dos punts (3-3).

Ens toca de nou viatjar, aquesta vegada a Madrid, per enfrontar-nos

al SPV’51, un equip jove que està aconseguint molts bons resultats. En

un partit molt treballat i dur físicament, vam aconseguir endur-nos un

puntet. I, per si aquest any no havíem empatat prou partits, la següent

setmana ens visitava el Club de Campo i obteníem un altre punt d’or

davant el recent campió de Lliga (2-2).

El pont de la Immaculada es presentava complicat i sense dies de festa.

Ens tocava jugar el dijous al camp de l’Atlètic i el diumenge altra

vegada viatjar a Santander per finalitzar el matx suspès. En dos mals

partits vam perdre per un doble 1-0. I així vam tancar una primera

volta amb molts alts i baixos.

Ens quedaven tan sols 2 partits abans de la parada nadalenca i l’equip

es va posar a treballar amb esforç per revertir la situació. Els resultats

van arribar: el següent cap de setmana, a l’Eduardo Dualde vam

remuntar un 2-0 per acabar guanyant 2 gols a 3. En la següent jornada,

una Real Sociedad molt concentrada i a un gran nivell ens va guanyar

per 1-4 i vam tancar l’any amb l’esperança que el 2013 comencés una

mica millor i poguéssim seguir aspirant al somni del play-off.

El passat 13 de desembre, després d’unes curtes vacances de Nadal, vam

reprendre la Lliga amb una clara victòria per 6-0 davant el Sardinero.

Bon inici.

L’equip enfronta una setmana d’entrenaments durs abans de l’últim

partit d’herba davant el Júnior el diumenge 20 de gener.

Tot seguit, iniciarem el Campionat de Catalunya de Sala amb la il·lusió

de revalidar el títol aconseguit l’any passat i de millorar el nostre paper

en el Campionat d’Espanya, que aquest any se celebra al nostre Club

els dies 15, 16 i 17 de febrer.

Carola Salvatella

Fotos: Rafael Martín i equip DHF

18

HOCKEY

A finals d’agost del 2012 l’Egara 35 encetava la

temporada del retorn a la DHB, després d’assolir

els campionats de Catalunya i Espanya de Primera

l’any anterior.

Amb pocs canvis respecte la 2011-2012, les coses van

començar molt bé: el cinquè lloc en el Campionat

de Catalunya, perdent només davant el Polo, i

superant rivals directes com el Vallès, el Pedralbes

i el Barça.

El cap de setmana previ a l’inici de Lliga vam realitzar

una activitat de grup al Rocòdrom Gravetat Zero

de Terrassa, on vam demostrar que el hockey se’ns

dóna molt millor que l’escalada.

Vam començar la lliga derrotant amb molta

claredat al Saragossa (9-1), un altre dels nouvinguts

a la categoria. A la segona jornada, l’equip es

desplaçava al camp del Pedralbes, un dels rivals

més complicats del grup. El partit va començar

molt bé, ja que ens vàrem avançar en el marcador

en una bona primera part. La segona, en canvi, va

ser de les pitjors de la temporada i el Pedralbes ho

va aprofitar per empatar. Quan semblava que els

locals eren més a prop de la victòria, un polèmic

strocke a un minut del final ens va donar un triomf

molt important.

A la tercera jornada tornàvem a Barcelona, aquesta

vegada per enfrontar-nos al FC Barcelona. Els

blaugranes, clars favorits per tornar a la DHA, ens

van superar per tres gols a un. Tot i no fer un mal

partit, la sort aquesta vegada no va estar de la

nostra banda, desaprofitant clares ocasions de gol.

Per refer-nos de la derrota, res millor que una

golejada al València (7–2) en un partit en què, tot

i la diferència de gols, a la primera part no ho vam

tenir fàcil.

A la cinquena jornada arribava el partit esperat.

Ni més ni menys que el derbi amb el Vallès, un

matx que a la lliga feia dos anys que es produïa.

Ambdós equips arribàvem empatats en la segona

posició, amb tres victòries i una derrota. Era un

partit especial i això es va notar en la mentalitat

de l’equip des del minut u. Disposats a no donar

opció al nostre rival vam avançar-nos ràpidament.

El primer gol ens va donar tranquil·litat i abans de

la mitja part en vam aconseguir dos més. En un

inici espectacular de la segona vam sumar quatre

gols més, que sentenciaven el derbi. A les acaballes

el Vallès va marcar el gol de l’honor, al qual vam

respondre amb dos gols més. Al final un resultat

històric: 9–1.

DHMB: Retorn exitós

19

El primer viatge va arribar a la primera jornada de la segona volta: Saragossa. En un partit seriós vam

imposar el nostre joc i vam aconseguir una nova victòria (0-5). Després del matx, i gràcies a la imprescindible

col·laboració del nostre estimat sponsor, vàrem gaudir d’un bon asado i d’una nit de festa pels volts de

l’Ebre. La presència del 35 es va fer notar a la nit aragonesa i l’equip va poder celebrar l’estrena del lideratge,

assolit gràcies a l’ensopegada del Barça davant el València.

La visita del Pedralbes estrenava el desembre. Els de Barcelona van confirmar el que ja havien mostrat en el

segon partit de la temporada i no vam passar de l’empat a 3, en un matx amb alternatives que vam igualar

en els instants finals.

En l’últim partit abans de la llarga aturada hivernal, ens visitava el FC Barcelona, l’únic equip que havia estat

capaç de derrotar-nos. Conscients d’això, i sabent que una victòria ens donava la classificació matemàtica

per lluitar pel títol en la segona fase, vam fer un molt bon partit, un dels millors de la temporada i vam

golejar (7–1) a un dels equips que havia estat més jornades al capdavant de la taula.

Amb aquesta victòria asseguràvem la permanència. A la segona fase lluitarem per assolir la millor posició i,

per què no, lluitar pel lloc més alt de la DHB.

Marc Salvatella

20

ESCOLA

Egara Infantil Masculí A Santi, ets un dels entrenadors de referència de l’Escola. Quants anys fa que entrenes i què et motiva a fer-ho? Com ho compagines amb els entrenaments de l’Egara 35 i amb els estudis? Entreno equips de la casa des del meu primer any de juvenils. M’agrada, és divertit –quan es guanya encara ho és més–, ajuda a distreure’t quan ho necessites i, alhora, és gratificant veure que pots ensenyar alguna cosa. Actualment estic acabant Administració i Direcció d’Empreses. Durant la temporada no és difícil compaginar-ho amb els entrenaments, però quan arriba l’època d’exàmens et falta temps. I, aquí sí, es fa més difícil dedicar als nois totes les hores que voldries.De totes les categories en què has entrenat, quina

és la que més t’agrada? Per què? Amb diferència les que més m’han agradat són les de Cadets i Infantils, és en les que pots exigir més, als nois. A part d’ensenyar temes estrictament tècnics, pots aprofundir en temes tàctics. I si n’he de triar una em quedo amb Infantils. Quan vaig començar-hi, l’any passat, em vaig adonar que s’hi podien fer un munt de variants tàctiques.Parlem de l’infantil. Quina lectura fas de la vostra participació a la Copa Federació? Quins van ser els vostres encerts i en què hauria de millorar, l’equip? La Copa federació ha estat una bona prova per mesurar el nostre nivell. Hem anat creixent partit rere partit, però encara tenim bastant marge de millora, especialment en aspectes tàctics. A més hauríem de ser capaços de mantenir la intensitat durant tots els partits, mica en mica ho estem aconseguint.Raca, aquest és el teu segon any a la categoria. Has passat de ser un dels petits de l’equip a ser-ne un dels veterans. Ha canviat la teva actitud dins del camp? Potser sí. A diferència de l’any passat quan ets dels grans tens més responsabilitat. I si haig de triar m’agrada més ser dels grans.El teu pare ha estat un molt bon jugador. Parles de hockey, amb ell? Què te n’explica? Et dóna consells per millorar? Sí, en parlem, me n’explica anècdotes de quan ell anava a campionats. També comentem com han anat els entrenaments i els partits. Em dóna consells, sí, però són una mica antics, de quan ell jugava.Quin és el teu jugador preferit? Què te n’agrada?

En aquest espai donarem a conèixer les persones i col·lectius que conformen la nostra Escola de Hockey. En aquest primer lliurament hem entrevistat Santi Freixa, entrenador –conjuntament amb Lluís Mercadé– de l’infantil masculí Egara A. També hem parlat amb tres dels seus jugadors: en Marc Recasens Raca, en Roger Vidal i en Gerard Clapés. L’equip ha finalitzat tercer a la Copa Federació i fa dues setmanes que ha iniciat el Campionat de Catalunya d’herba.

21

Christopher Zeller. Me n’agrada el control i distribució del joc, sembla el Xavi del Barça. També els seus dragflicks.Santi, defineix-nos en Raca jugador. El Marc és un d’aquells jugadors que tot entrenador vol tenir, un tio que lluita i que se sacrifica. Ens dóna molta estabilitat al mig del camp i un bon penal. Té un xut privilegiat i ara comença amb els dragflicks i flics. De ben segur que d’aquí poc ja s’hi atrevirà, en algun partit. Necessita saber dosificar els esforços, quan ha de córrer i quan no.Roger, l’any passat jugaves al Terrassa. Com ha estat la teva integració dins de l’equip? Quines diferències has trobat respecte la temporada passada? Els companys m’han acollit molt bé, ha estat molt fàcil. La principal diferència són els entrenaments, aquí es prenen més seriosament i les sessions de físic són molt més dures. Quin número portes a la camisa? Per quin motiu? El 88, perquè un dia, al pati de l’escola, el Xavi Gispert em va dir que era el que portava l’Edi.Quin és el teu jugador preferit? Què te n’agrada? El Xavi Lleonart, la seva arrencada amb bola. Santi, defineix-nos en Roger jugador. És un jugador diferent, és molt tècnic, sobretot en espais reduïts, i molt hàbil amb la pilota. El dia que està inspirat és tot un espectacle. Per la posició en què juga necessitem que sigui un pèl més vertical i que aconsegueixi xutar ràpid, a poc a poc ho va aconseguint.Gerard, ets infantil de primer any. Com portes el canvi de categoria? En quina posició jugues? El

camp és més gran, però m’agrada més el 9 contra 9 que el 7 per 7. Jugo de defensa central i, a vegades, de mig. El teu tiet Jordi juga al DHM, entreneu junts? Et dóna consells? Sí, a vegades, a l’estiu, entrenem junts i m’ensenya driblatges nous.Quin és el teu jugador preferit? Què te n’agrada? El Jordi Clapés, tot.Santi, defineix-nos en Gerard jugador. És un dels jugadors que més m’ha sorprès. Al principi li va costar entendre els mecanismes i la categoria, però un cop ho ha tingut apamat és un jugador vital, per a nosaltres. Sempre està ben col·locat, que jugant de lliure és bàsic; arriba a tapar forats on sigui; i des que té estic nou s’atreveix també amb les passades verticals. Quan s’imposi i marqui el ritme de l’equip des de darrera, donarà un pas molt important.Als quatre. En l’últim partit del campionat vau guanyar al ATHC, en un gran matx. Quin record en teniu?Santi: va ser la millor manera d’acabar la lliga. Ells ja l’havien guanyat i nosaltres no teníem cap opció, però jugàvem a casa i no podíem permetre que ho celebressin aquí. Al final del partit semblàvem nosaltres. els guanyadors de la lliga i ells, els derrotats . Raca: recordo el gol que vaig marcar, una escombrada a la creueta.Roger: el que més recordo és la cara dels rivals al final del partit i el gol del Raca.Gerard: la maneta de gols que els vam marcar.Pere Mora

22

+ HOCKEY

Mamis hockey: els rellotges són una joguinaTot va començar un dissabte

qualsevol, en un partit de tants

dels que acostumem a jugar

contra el Polo. La Mercè em va

comentar que havien muntat

un equip de Mamis Hockey, em

va explicar com entrenaven i em

va animar a fer-ne un a l’Egara.

Des del primer moment m’hi

vaig il·lusionar. Feia tant temps

que voltava pels camps com a

mare entregada i fidel seguidora

del fills, havia vist tants partits

de hockey... Amb un estat de

motivació extrem vaig començar

a parlar amb altres mares, amb

moltes mares, amb totes les que

m’anava trobant: de hockey, de

tennis, de pàdel, de gimnàs, a

totes els explicava el projecte:

l’equip de les Mamis Ratllades. La

meva energia era encomanadissa

i amb dues setmanes ja havien

contestat a la crida quaranta

Mamis Hockey.

He de buscar camp. Amb el Joan

Comerma i el Ramon Sala decidim

que divendres seria un bon dia

per entrenar, ja tenim camp i

pilotes! Entrenador? A qui podria

engrescar per tirar endavant un

equip de quarantones la majoria

de les quals no han tocat mai un

stick? Necessitarem un preparador

físic, haurem de d’estar en forma!

El Xavi Sàez no dubta ni un segon

i em diu que sí!

Quant a l’ entrenador prefereixo

que sigui home, ni massa jove

ni massa gran, que sàpiga de

hockey, que tingui paciència,

que ens pugui cridar, que imposi

respecte i tendresa alhora... Eren

masses coses... La feinada que

tindria per trobar algú que ens

volgués entrenar! El Salvador

Salvatella! La seva resposta va ser

immediata: Sí!

Arriba el primer divendres, el

primer entrenament, presentació

oficial de l’ equip, Diari de

Terrassa... Davant la mirada

incrèdula i de sorpresa de marits i

fills i socis del Club, vam vèncer el

ridícul que significava per a moltes

de nosaltres plantar-se al camp

1 amb la faldilleta, els mitjons i

l’stick, fer la sessió fotogràfica i

començar a entrenar.

Després d’aquell divendres n’hi

ha hagut molts més. Érem massa

dones per a un sol entrenador:

el Carlos Ruiz, el Sasa i l’Esteve

Bosch s’afegeixen a l’staff. Quatre

entrenadors i un preparador

físic! Hi ha divendres que plou,

divendres que neva, fa fred, és

pont, però sempre hi ha una

vintena de mamis Ratllades al

Camp 3. Cada setmana espero

que arribi divendres per anar

a entrenar amb el meu equip,

amb milions de rialles, esprints,

abraçades, esforç, estiraments,

primeres passades, xuts, vaig

23

plorar de felicitat amb la nostra primer melé!

El projecte segueix endavant i cada dia és mes gran. La propera cita és el Mami’s Hockey Festival que estem

organitzant al Club per al primer cap de setmana de maig, coincidint amb el dia de la mare. Una trentena

d’equips de tot Europa i fins i tot d’Argentina, unes 300 mamis hockey estarem a l’Egara en un torneig en

què el més important no és saber jugar a hockey, sinó gaudir fent-ho!

Karina Herms

24

TENNIS

Benvolguts socis, des de la secció de tennis volem felicitar-vos el nou any i desitjar-vos que el 2013 sigui molt bo, tot i la situació econòmica que viu el nostre país. Aquest any hem tingut molts canvis en la secció. A poc a poc s’està creant una escola més competitiva i també millorant resultats d’anys anteriors en nombre d’alumnes, així com elevant la qualitat general dels nostres esportistes. En aquest marc, s’ha celebrat durant els mesos de novembre i de desembre el 13è Open Juvenil Josep Pi, en què van participar 320 tennistes de diferents edats. Al torneig van assistir-hi nois i noies dels millors clubs de Catalunya, com el Reial Club de Polo, el Club Tennis Barcino, el Barcelona, entre d’altres.També cal destacar que l’equip del Club Egara+60 ha quedat sots campió de Catalunya en categoria Or. Van arribar a la final després de guanyar equips com el Barcino, el Polo i el Tarragona. I van acabar la seva participació en el torneig després de perdre la final contra el Club Tennis la Salut. Els integrants d’aquest equip són Xavier Rodríguez, Josep Tabueña, Fulgenci Vallejo i Toni Solà.D’altra banda, durant l’última part de l’any 2012 també es va realitzar el Torneig del Pernil, prova que s’organitza habitualment des de fa diversos anys, amb àmplia participació dels nostres socis. El torneig va tenir lloc el 21 de desembre. Els guanyadors en categoria masculina van ser Ricard Bermúdez i Ramon Torredemer, derrotant en la final la parella formada per Rafa Arguindegui i Josep Marquès. En categoria femenina les guanyadores van ser Carmen Estrada i Pili Costa, després d’imposar-se a la parella formada per Sònia Draper i Susana Labrador.

Fulgenci Vallejo

Open Josep Pi, Egara+60 i Torneig del Pernil

Participants del Torneig del Pernil

25

L’entrega de premis de l’Open Josep Pi va ser a càrrec de Maria Rosa Friera, vídua del senyor Pi, i de Lluís Rull, president de la secció de tennis del Club Egara.

Participants del Torneig del Pernil

26

PÀDEL

En la darrera edició del Drac (número 101, desembre de 2009), destacàvem la celebració a les instal·lacions del nostre Club, del 5 a l´11 d’octubre, del torneig del Circuit Català de Pàdel categoria plata…Ha passat un xic de temps des que, amb aquest mitjà, El Drac, podíem adreçar-nos als socis padeleros i informar-vos de les activitats de la secció i del pàdel al Club. El Drac es va agafar unes vacances, però la secció i els jugadors no:El Torneig Plata que esmentàvem l’any 2009, ara és el Torneig Or del Circuit Català, màxima categoria després del Protour, en què a les diferents edicions hi han participats els millors jugadors, tant en categoria femenina com masculina, i molts socis de l’Egara.L’Adrian Biglieri –el nostre entrenador i responsable de l’escola de pàdel–, el 2009 jugador número 6 del rànquing català, és ara campió absolut i número 1 de CatalunyaDels sis equips de pàdel del 2009, ara en tenim vuit: quatre femenins i quatre masculins, que en categories absoluta i veterans han assolit importantíssims èxits.Tres anys donen per molt i, en primer lloc, en aquest nou Drac volem esmentar tots aquells que des de la secció, les capitanies i l’escola han fet i fan possible el que avui és el Pàdel Club Egara: Adrian Biglieri, Manel Cots, Edu Altimires, Manel Nart, Vicenç Fitó, Roser Novell, Laura Font, Pere Sala, Tut

Pardellans, Joan Company, Agustí Aguilar, Sílvia Labrador, Cheles Marcet, Yolanda del Olmo, Quim Sala, Piti Gascón, Anna Brossa, Àlex Aurell, Marc Grané, Herminia Martos, Rosa Peris, Teresa Pintado, Joan Sanromà, Agustí Devant, Glòria Astals, Sònia Draper, Mercè Gomez, Ivet Imbers, Sònia Salvatella, Dani Vallès i Neus Rodríguez.En aquets temps, hem anat informant de les activitats de la secció i els equips amb els mitjans que teníem al nostre abast: la newsletter del Club, notes informatives, rètols, correus electrònics i, sobretot, recentment gràcies al bloc de pàdel que gestiona la Ivet Imbers http://padelclubegara.blogspot.com.es/ i que us recomanem seguir-lo.Per aquesta temporada 2012-2013, la secció i l’Escola estem preparant moltes activitats –algunes ja iniciades com l’Open Toyota-Club Egara pàdel– de les quals anirem informant mitjançant El Drac, la nova plana internet de la secció –que estarà disponible properament– i, sobretot, com fins ara, mitjançant el nostre correu electrònic: padelegara@gmail.comAquest és el mitjà més eficient per fer-vos arribar tota la informació referent a les activitats de pàdel del Club i, també, per rebre els vostres comentaris i suggeriments. Si no rebeu cap comunicació d’aquesta adreça, us agrairem que ens feu arribar la vostra a fi de poder incorporar-la a la nostra base de dades.

Francesc Devant

Notícies des del 2009

27

Equips interclubs – lliga catalana de pàdel 2013

Al llarg dels mesos de desembre i gener, s’han estat formant els equips de pàdel-Club Egara que competiran en l’edició 2013 de la Lliga Catalana de pàdel (Vallès) que organitza, amb un nou format, la Federació Catalana.Per aquesta edició comptem amb quatre equips femenins i quatre equips masculins en les següents categories:

Femenina:Club Egara A – 2a categoria. Capitanes, Cheles Marcet i Anna BrossaClub Egara B - 3a categoria. Capitanes, Neus Rodriguez i Teresa PintadoClub Egara C – 4a categoria. Capitanes Glòria Astals i Carmen MasClub Egara D – 5a categoria. Capitanes Herminia Martos i Rosa Peris

Masculina:Club Egara A – 1a categoria. Capità, Vicenç FitóClub Egara B – 2a categoria. Capità, Joan SanromàVeterans V1 – 1a categoria. Capità, Agustí Aguilar.Veterans V2 – 3a categoria. Capità, Francesc Devant

Una de les novetats de la Lliga Catalana de Pàdel és la possibilitat, a mitjans de febrer, d’incorporar nous jugadors als equips. Per tant, us agrairem que si voleu formar part d’algun equip de Pàdel Club Egara, ens remeteu els vostre interès i les vostres dades (nom i cognoms, adreça electrònica, telèfon de contacte) a padelegara@gmail.com.

aaaaaa aaaaaaaaaa

28

HÍPICA

Hem començat una nova etapa en l’hípica. Tenim molta il·lusió i molts projectes i esperem assolir el nostre objectiu: retornar l’hípica del Club al lloc que es mereix.Per això hem de continuar amb la tasca de millora de les instal·lacions. Hem construït de nou tots els pàdocs, així com una part de l’enjardinament de l’entrada. Alhora, aquest gener estem remodelant la pista de salt, que passarà del sílice al geotèxtil. Quan la remodelació finalitzi tindrem una de les poques pistes de Catalunya construïdes amb aquest material. L’objectiu, evidentment, és la major comoditat per als nostres cavalls en el seu treball diari. Tal i com podeu veure, doncs, la millora de les instal·lacions és per a nosaltres una prioritat.D’altra banda, comencem la temporada escolar amb nou professor, nous alumnes i nous ponis. N’estem molt contents, de la trajectòria de tots ells, i ja des del primer entrenament social: just abans de les festes nadalenques els alumnes de l’escola van poder mostrar totes les seves habilitats amb petits recorreguts de salts.Així mateix, alumnes de l’Escola van participar al Concurs de Salts d’Obstacles (CSO) Open Sports Club i al CSO de Can Calders amb molt bons resultats. Aviat una bona part d’ells es presentaran als exàmens de Galops convocats per la Reial Federació Hípica de Catalunya.Tampoc podem oblidar la representació del Club en diverses proves nacionals i internacionals, com el Concurs de Salts Internacional (CSI) Indoor Reial Club de Polo amb molt bons resultats en tots ells.Amb tot això només volem fer-vos partícips de la nostra il·lusió i treball per assolir els objectius que ens hem proposat. És clar, sempre amb l’ajuda dels cavalls i gaudint conjuntament amb ells.

Mònica Sala

Il·lusió al galop

29

30

GOLF

El 9è Campionat Social de Golf ha arribat a l’equador de la temporada, disputant-se’n tres de les sis proves programades.La primera la vàrem celebrar a la Cerdanya el 27 d’octubre, a les instal·lacions de Fontanals Golf. Un dia esplèndid, ja que el fred i el vent van aparèixer un cop finalitzat el torneig. El guanyadors varen ser Javier Jover en handicap inferior i Carles Font en superior. La segona prova es va celebrar el 24 de novembre al Reial Club de Golf de Cerdanya. Allà els guanyadors van ser Karina Herms en handicap inferior i Jordi Tost en handicap superior. La climatologia va tornar a respectar els jugadors i vàrem gaudir d’un magnífic dia de golf, tenint en compte les dates.El passat 19 de gener vam disputar la tercera prova al Golf Club Peralada. Anuncis de pluja i mal temps que una vegada més no es van complir, gaudint d’un dia més que acceptable, tot i les previsions. Els guanyadors van ser Ramon Sala en handicap inferior i Marta Torredemer en handicap superior.Volem destacar que aquest Campionat és exclusivament per a socis del Club Egara i el convidat només pot disputar una prova de les sis. Des de la secció creiem que aquest caràcter exclusiu és important de mantenir. Agraïm a tots els socis la participació, no només en el fet de jugar el campionat, sinó també en donar suport en totes aquelles coses que anem fent des de la secció

9è Campionat Social de Golf Club Egara

31

1er Torneig de NadalEl dia 16 de desembre vàrem organitzar el primer torneig de Nadal. Aquest torneig es va disputar en la modalitat de parelles, fourball stableford, a les instal·lacions del Club de Golf Costa Brava, a Santa Cristina d’Aro.La competició va ser molt dura entre tots els participants, ja que el premi era el més adient per les dates: dos pernils per a la parella guanyadora. Al final van ser per a Javier Jover i Jordi Tost. L’entrega es va fer durant el dinar, i amb cava i torrons ens vàrem desitjar bones festes.

8è Campionat Social de

Pitch&PuttEl Campionat Social de P&P arriba a la vuitena edició i això ja és un motiu a destacar. El P&P pot ser un primer pas per descobrir el golf, encara que té autèntics especialistes. Des de la secció volem animar tots aquells socis que volen provar aquest esport a apuntar-s’hi. Tots hem començat i per tant ningú ha de tenir por de provar-ho.D’aquest Campionat ja se n’han disputat dues proves: el 6 d’octubre al P&P de Teià, resultant-ne guanyadors Carlos Trullàs i Ma Teresa Planas; i el 3 de desembre al P&P de Roc 3, amb Isidre Graells i Corona Gual de guanyadors.Us invitem a seguir tota la informació de la secció al blog: http://golfegara.blogspot.com.es , a la vegada que celebrem i recolzem la iniciativa dels impulsors del nou Drac. Ànims!

Jordi Prat

32

FITNESS, PAVELLÓ I PISCINA

XAVI SÀEZ: Benvinguts a les nostres instal·lacions i esperem que el nostre equip de monitors i entrenadors de fitness i piscina us atenguin amb la màxima responsabilitat i benefici per a la vostra salut.També us aconsello demanar el servei d’entrenador personal, tant a la sala de fitness com a la piscina, per aconseguir els vostres objectius reals marcats per aquest 2013 amb total seguretat i èxit.Salut per tota la família del Club Egara!

ORIOL SUBINYA: Hola, sóc l’Oriol Subinya, Tècnic Superior en Animació d’Activitats Físiques i Esportives i em trobaràs totes les tardes iniciant, perfeccionant infants i joves en el medi aquàtic. Si ho necessites també puc perfeccionar-te un entrenamentSi decideixes venir al vespre a gaudir de la piscina, el jacuzzi o el bany de vapor em trobaràs per ajudar-te en tot el que necessitis. No dubtis a preguntar-me tot el que vulguis.

MARC SORT: Sóc en Marc Sort, Llicenciat en Ciències de l’Activitat Física i l’Esport i Tècnic Superior en Animació d’Activitats Físiques i Esportives.Si necessites consells tècnics a nivell l de preparació física esportiva, fitness o natació, no dubtis a consultar-me.Em trobaràs tots els matins a la piscina del Club.

BELÉN NÚÑEZ: Jo sóc la Belén Núñez, Llicenciada en Ciències de l´Activitat Física i l´Esport i Activitats Físiques, especialitzada en activitats aquàtiques.Gran coneixedora de les gimnàstiques suaus i activitats de body mind com Pilates, Ioga, Hipopressives… A més de ser una gran amant de la naturalesa i practicant d’esports de muntanya com esquí de muntanya, trekking, alpinisme, trail-running, btt,…

ZSANETT KOVACS: Entrenadora personal y monitora d’activitats dirigides i de natació.Prioritzo la metodologia sistemàtica dels moviments combinats amb l’elegància de postura.L’esport fa que la vida sigui més completa i jo t’ajudaré a aconseguir-ho.

33

LAURA: A fitness a les tardes i caps de setmana m’hi trobaràs a mi, la Laura, i estaré tant per motivar-te en el teu dia a dia com per millorar en qualsevol dels objectius que em demanis… esportiu, salut i hàbits de vida de la forma més ràpida i eficaç.Et faré al gimnàs amb molt de gust un programa fet a la teva mida.

MARC GABARRÓ: Sóc en Marc Gabarró, tècnic superior d’activitats físiques i esportives, monitor i socorrista del Club tant de fitness com de natació.Al Club Egara treballem per tornar la salut al seu lloc.Si tens ganes d’entrenar d’una forma diferent, no ho dubtis, el medi aquàtic és l’idoni.Vine’m a veure i no te’n penediràs!

ÁLVARO: Entrenador personal i monitor de piscina i triatleta.Si vols aconseguir una preparació de qualitat, no ho dubtis i contacta amb mi!Et puc ajudar amb els teus entrenaments de natació en bici o a peu.Em pots trobar els matins a fitness i les tardes a piscina.

VÍCTOR: Sóc en Víctor, socorrista i monitor de natació i t’espero a la piscina!Tenim la sauna humida, el jacuzzi i el solàrium.Els dissabtes al matí, aigua jocs per els teus fills.L’aigua et proporciona moltes coses positives.Salut, benestar, relaxació i diversió…I tot sota la nostra vigilància!

34

ACTIVITATS DIRIGIDES

ARIADNA COLL: Sóc l’Ariadna, em podràs trobar els dimecres al matí a les 9.30 a la sala 3 per fer Interval; i a les 10.30 a la sala 2 per classe de Ciclo Indoor! T’hi espero!

JORDI MELE: Hola, sóc en Jordi i us convido a gaudir de las meves classes de consciència i treball postural a través del ioga i el Tai-txi, que ens ajudaran a estar més presents en el cos d’una forma més vital i relaxada. Em trobareu a la sala 3 els dimarts a les 18.30 fent la classe de ioga terapèutic i els dijous a la mateixa hora fent la classe de tai-txi i txi gong.

ALEJANDRA ROCA: El que necessites és un entrenament integral? global? conèixer la tècnica per evitar lesions? et vols superar dia a dia? El teu repte ets tu mateix! Et puc ajudar a assolir els teus objectius! Em podeu trobar en els següents horaris i activitats: Dilluns a les 18.30 i 18.30 a la sala 2, dimarts a les 08.30 Pilates i 09.30 tonificació a la sala 1 i a les 10.30 a la piscina. A la tarda a la sala de ciclo indoor a les 18.30 i a les 19.30 a la sala 3 per fer càrdio-to, dimecres t’espero a les 18.30 i a les 19.30 a la sala de ciclo indoor, el dijous a les 08.30 Pilates i a les 09.30 GAC a la sala 1 i a les 10.30h Aquawellness, el divendres al matí 07.30 Ciclo Indoor, 08.30 i 09.30 Pilates i els caps de setmana al matí.

YOLANDA ALVAREZ: Sóc la Yolanda, la teva entrenadora de Pilates. Si vols tonificar i estirar al mateix temps el teu cos amb control i consciència corporal, t’espero a la sala 3 dilluns, dimecres o divendres a les 18.30, 19.30 o 20.30. No tens excusa, busca el millor moment, escapa’t i desconnecta, el teu cos t’ho agrairà!

M.CARMEN CARMONA : Hola sóc Mari, t’animo a acompanyar-me a qualsevol de les classes que imparteixo. Si t’apassiona pedalar visita’m els dilluns a les de 7.30, hauràs de matinar, però t’asseguro que la classe de Ciclo Indoor t’enganxarà! També em pots trobar a la piscina tots els dimarts a les 18.30 i els dijous a les 15.15 i a les 18.30 fent classe d’Aquawellnes, t’ajudaré a posar-te en forma amb tots els beneficis que t’aporta l’aigua. I si tens fills no dubtis a portar-los a la meva classe de gimnens del dijous a les 17.30, faran infinitat d’exercicis mitjançant el joc. T’hi espero amb tota la teva família!

35

IRENE DELGADO: Hola! Sóc la Irene. Vols venir a una festa d’acondicionament físic? Doncs t’espero a les classes d’Aquawellness, Interval, TBC i Zumbaaaaa! Els dilluns 08.15, 9.30 i 15.15 i els dimecres a les 18.30 i 19.30. “Muevo el mundo a base de Ritmo”

BEATRIZ TÓRTOLA: Hola sóc la Bea, els dilluns no et perdis la classe d’interval a les 19.30, una bona sessió crema-calories. Els dijous atreveix-te amb l’Step combinat amb exercicis que et posaran a punt. I els divendres a la tarda també t’espero perquè gaudeixis amb la classe de tonificació muscular a les 17.30; i a les 18.30 amb una sessió canyera de Ciclo Indoor! Vine qualsevol d’aquests dies a fer esport amb mi!

SANDRA MAIQUEZ: Hola, em dic Sandra i sóc una apassionada del Ciclo Indoor, us animo a tastar una de les meves classes, amb recorreguts d’alta intensitat i potència en què gaudireu d’una varietat de música il·limitada i d’un ambient formidable. Si vols cremar calories i reforçar cames i glutis, uneix-te’m, gaudiràs i aconseguiràs el teu propòsit. T’espero tots els dilluns a les 17.30h a la sala 2.

RAMON FERNÁNDEZ: Sóc en Ramon. Les peses, la bicicleta, els guants, els circuits, els abdominals, els estiraments, l’aigua. Aquestes són les meves eines! Tu el meu objectiu! Em pots trobar a les següents classes: Els dilluns i els dimecres a les 19.30 Aquawellness; i a les 20.30 Box Training i Cross fit. El dimarts i el divendres a les 18.30 classe de Power Pump. Dimarts 19.30 i divendres 15.15h Ciclo Indoor. Dijous 1930 Abd Stretching i dos diumenges al mes al matí.

JORGE BERROCAL: Hola socis, sóc en Jorge. Si voleu passar una estona divertida fent esport, només heu de venir a les classes de Ciclo Indoor de dijous a la tarda, em trobareu a les 18.30h i a les 19.30, us hi espero! Com més siguem, més riurem i millor ens ho passarem!

36

ACTIVITATS DIRIGIDES

ALBERTO MARQUEZ: Sóc l’Alberto. Si vols posar-te en forma i t’agrada el ciclisme Indoor, gaudiràs d’unes classes creades per realitzar un entrenament equilibrat de força i resistència amb una música capaç de donar el màxim de tu. Em trobareu a la sala 2 els dimecres a les 17.30. Us hi espero!

XAVI SAEZ: Sóc en Xavi Sàez. Si vols cremar calories de la forma més efectiva i divertida, fent Ciclo Indoor amb un somriure, m’hi trobaràs tots els dimarts i dijous a les 20.30h del vespre .

MONTSE: Sóc la Montserrat Gotsens i estic els dilluns al matí de 10 a 11.30 a la sala 1 fent tai-txi. Trobaràs un espai on et pots relaxar, prendre consciència del cos i de la respiració, gaudint dels moviments i sentint el fluir de l’energia aportant benestar i salut.

MARTHA RANGEL: Hola, el meu nom és Martha. Amb 5 anys d’experiència en el camp del ioga us convido a gaudir de les meves classes tots els dimecres a les 10 del matí. Una hora i mitja per deixar fluir el cos al ritme de la pràctica conscient del Ioga. Vine i ajuda el teu cos a alliberar tensions, desbloquejar sentiments mitjançant la respiració, corregir la teva postura corporal i sentir els efectes de la relaxació. Us hi espero.

LARA CALERO: Hola sóc la Lara. Si us agrada ballar i gaudir movent l’esquelet fent coreografies i una mica d’estiraments, us recomano les meves classes de Stretching Dance totes les tardes dels dimarts a la sala 1 de 19,30 a 20.25. Per altra banda, si sou d’aquells que teniu canalla i els agrada la música, us convido a inscriure’ls a ballet. Treballo aquesta disciplina de dilluns a dijous a la sala 3 de 17.30 a 18.25. Us hi espero a tots, grans i petits!

37

HELENA LARDIES: Hola sóc l’Helena, monitora de jazz. Si vols que els teus fills aprenguin a ballar els espero al club, a la sala 1 de 17.30 a 18.30, dilluns i dimecres (nivell avançat). dimarts i divendres (iniciació). Us hi espero!

ALEXANDRA MARIN: Hola sóc l’Àlex, la coordinadora del departament. Si l’única estoneta que tens lliure és al migdia, no tens excusa, pots venir a fer esport al Club amb mi. Dimarts, dimecres i dijous a les 14.00 podràs treballar tot el teu cos amb un entrenament mixt amb el qual milloraràs el to muscular i la resistència cardiovascular. O bé realitzar un entrenament integral en una classe senzilla com és el Power Pump, tu tries! Cuida el teu cos, és l’únic lloc que tens per viure!

38

OUTDOOR

39

¿Tens una bici de muntanya de la Caixa Terrassa al traster? Si és que sí, et felicitem: per fi podràs treure’n partit.¿El cap de setmana passat, més avorrit que el hockey, vas baixar al traster i et vas mirar amb ullets de Lance Armstrong la bici? Si continues en el sí, has trobat la teva secció: Egara-Outdoor.Des de fa uns mesos Oriol Carreras, egregi soci del Club, ha fundat Egara-Outdoor, la secció de mountain bike i running de l’entitat. D’ençà llavors, els dimecres al vespre –als volts de les vuit i si no fa fred– fan una sortida nocturna amb bicicleta, segons els organitzadors “de nivell mig-baix”. A les deu ja són a casa o a l’hospital.També han promogut la primera cronoescalada Egara-Roques Blanques, una cursa ciclista cronometrada des de l’aparcament del Club fins al mític turó terrassenc. Amb la participació de corredors de tots els nivells, des d’aspirants al Tour de França fins a esportistes herniats, la cosa va ser un èxit, menys pels favorits. Del Club van guanyar Àlex Aurell en categoria masculina, i Txell Armengol en la femenina.La fins ara última sortida col·lectiva va ser el 23 de desembre de l’any passat, en què plens d’inconsciència van decidir de pujar fins a Can Pobla. En algunes de les cares de la fotografia que acompanya aquesta article hi podeu veure reflectit l’error que va ser dir que sí. Per cert: a córrer encara no hi han anat.Per a més informació sobre la secció visiteu egaraoutdoor.blogspot.com.

Pere Ejarque

Vine, vine...

40

BRIDGE

Santa Llúcia, patrona de la vista

La secció de bridge de l’Egara ha tornat a la rutina ben d’hora, fins i tot en plenes vacances de Nadal. I ja està a punt per informar de la seva activitat amb la reobertura de la revista El Drac. El dijous 3 de gener ja van jugar la primera pool del mes, que comptarà per a la classificació mensual. Entre 32 i 40 persones es troben cada dijous a la sala del primer pis, on juguen de 17 a 20.30 de la tarda, concentrats, però també xerraires. Els que juguin més bé durant tot el mes s’hauran d’esperar fins a principis de febrer per rebre els trofeus i descobrir la classificació de gener.Els premis que sí que estaven a punt quan van tornar de Nadal són els del torneig de desembre. La parella que va quedar en primera posició va ser la formada per Roser Bosch i Jaume Torras, que es va endur un parell d’ampolles de cava. La seguien Heve Tinto i Josefina Massó, en segon lloc; i Eugènia Tornos i Janet Bellot, en tercera posició, que van guanyar una copa amb el símbol de la secció de bridge de l’Egara i uns bombons. Com a excepció, aquest mes també es va fer una distinció a la mitjana per Maribel Elies i Josep Noguera, que van emportar-se una capsa de galetes cada un. Els jugadors de Bridge no van marxar de vacances sense celebrar el Nadal. El dia 13 de desembre van fer un sopar, coincidint amb Santa Llúcia, patrona de la vista, que cada vegada és més necessària per poder veure totes les cartes. Abans, van fer gana jugant tota la tarda al bridge. Com a detall, a les senyores se’ls va regalar un mocador per al coll i als senyors, una bossa de llaminadures.

M. Marta Martí

41

1er ROSER BOSCH 63,61 punts JAUME TORRES

2on HEVE TINTO 61,22 punts JOSEFINA MASSÓ

3er EUGÈNIA TORNOS 60,41 punts JANET BELLOT

1er MARIBEL ELIES 50,5 punts

2on JOSEP NOGUERA 49,92 punts

PREMIS DESEMBRE PREMIS A LA MITJANA

42

LA TRAVESSA DEL DRAC AMB...

XAVI ÀVILA

L’esport és: la teva feina o la teva passió? Ambdues coses. Tinc la sort que la meva passió, a més, és la meva feina.

L’Egara és: la meva feina o el meu club?L’Egara és el meu club. Allà vaig començar a treballar en el món del hockey i allà acabaré la meva carrera en aquest esport. No em veig treballant en d’altres clubs per molts diners que em paguin. Els meus fills són ratllats i no entendrien que jo marxés a un altre equip.

El millor esport que un pot practicar és: el rugby o el hockey?Ni un ni l’altre a l’Estat espanyol són els millors en aquest aspecte. El millor esport és el que té l’estructura més professional: federació, àrbitres, instal·lacions i, sobretot, lliga i entrenament. Em quedo amb la lliga francesa de rugby , amb el Super 15 i el Rugby Championship. El rugby i el hockey espanyol són grans exemples d’esport amateur 100%.

Abans d’arribar a l’Egara, el hockey era: un esport de senyorets que acabarien tenint mal d’esquena o una bona sortida professional que et venia de gust?Quan feia zàping i coincidia amb un partit de hockey no durava més de tres segons davant la tele. Quan em van oferir venir al club vaig preguntar qui era l’Egara: els de la camisa o els altres.

Per menjar bé: un bon plat de pasta o sushi ‘made Xavi Àvila’? M’agrada molt la cuina i tot el que comporta. Els programes de cuina m’encanten: el Jamie Oliver, la Lorraine Pascale i els germans Tom i Henry Herbert. El sushi és un plaer indubtable, però un entrecot sempre ve de gust.

Si haguessis de fitxar un jugador per al primer equip: Teun de Nooijer o Willy Schickendanz?Si m’haguessis preguntat qui formaria part del meu equip, Willy Schickendantz seria el primer jugador que t’hagués dit. És un exemple de professionalitat, esforç, ambició i millora. Fa 19 anys que faig aquesta feina i mai fins que el vaig trobar, ningú m’havia demanat entrenar els diumenges a la tarda després de fer un partit. Ningú valora ni ha valorat prou que aquest noi va fer més de 100 gols en dues temporades.

El primer que li demanes a un esportista és: ambició o compromís? Un esportista sense compromís és un mòbil sense bateria, i més si és un esportista amateur. No cal cobrar a final de mes per tenir actituds de professional.

Amb quin perfil d’entrenador et quedes: Guardiola o Mourinho?No m’agrada ni Guardiola ni Mourinho. Només m’agradaria treballar amb un entrenador tipus Robert Martínez, del Wigan, o Simeone, de l’Atlético de Madrid.

Què prefereixes: guanyar una lliga amb l’Egara o tota la discografia de The Killers? Quina pregunta és aquesta, periodista? The Killers són un dels meus grups preferits, però res es pot comparar amb guanyar una lliga amb el teu equip.

12

3

4

5

6

7

8

9

43

13

14

15

11

12

10 Si l’Egara no té opcions a guanyar un títol i la final és Atlètic – Polo, qui prefereixes que guanyi?No entens què és la rivalitat fins que no veus el que hi ha en aquests clubs en qualsevol categoria. Veig actituds molt negatives per totes bandes. Així doncs, responent a la teva pregunta, prefereixo que aixequi el títol qui sàpiga guanyar amb els valors de la noblesa.

Ets un preparador físic 2.0. Twitter o Facebook? Sóc de Twitter. No tinc Facebook. Però no m’agrada tampoc telegrafiar la meva vida. El meu Twitter parla de reflexions sobre l’entrenament i de poca cosa més.

Ets un ‘malalt’ de la tecnologia. PC o Mac? Des que tinc Mac s’han acabat els virus, formatejar disc durs i la pantalla en blau. M’agrada la tecnologia amb aplicació directe a la feina. Treballo molt el vídeo i tinc vídeos de la majoria dels exercicis que faig. M’agrada gravar al jugador i que després es vegi. Fa 7 anys que treballo amb Gps i amb la GoPro quan els Romeu me la deixen.

Aficionat a les sèries de televisió. Americanes tipus The Mob doctor o catalanes tipus La Riera? Mai he vist un episodi de cap sèrie espanyola ni catalana. La meva sèrie preferida de tots els temps és Los Soprano i encara espero que em tornin els anys d’haver seguit Lost. Quina manera més estúpida d’acabar amb una sèrie!

Si et deixessin triar el vestit, al proper Sopar (H)Armonia aniries amb una americana, ben mudat, o amb una dessuadora Reece ben xula?Per deformació professional és cert que sempre hem d’anar d’esport. Per això faig el contrari que la gent normal. Arribo a casa, em dutxo i em vesteixo; no em poso el xandall. Al llarg del temps vas provant diferents marques, però ara és una sorpresa, tant pel disseny com per la comoditat, la marca que comentes. Una americana amb tall australià, amb l’escut de l’Egara sobre la butxaca i el logo Reece a la màniga la signo ja.

Arribes decebut amb l’equip després d’un mal partit. El primer entrenament de la setmana és: un fartlek o recuperació.Més d’un cop he tingut la necessitat de castigar un esportista, però crec que el primer que sap que ha fallat és ell mateix. Cap esportista perd per voluntat, però està clar que entrenar és el camí per millorar. Fartlek dimarts!

Ferran MartínezFoto: Rafa Martín

44

LA VEU DEL DRAC

Estructura de club

El Drac ha tornat.

L’estàs llegint en un ordinador, en una tauleta

o en un mòbil. L’Egara, a cavall del món, s’ha

modernitzat i el butlletí també.

Més enllà de la digitalització, la notícia és el

retorn. Amb la represa d’El Drac queden enrere

els motius pels quals es va deixar d’editar –tot i

que els tenim presents–. Sí que veiem al davant,

com a horitzó, els més de cent números que,

durant una dècada, van consolidar-se com una

de les eines de comunicació més rellevants en la

història de l’Egara. La nova etapa del butlletí,

a més, coincideix en el temps amb la plena

recuperació de la gestió del Club. Evidentment,

no és només una coincidència temporal.

Avui dia se sent parlar sovint de les estructures

com a part indestriable d’un tot per construir.

Doncs bé: l’equip de redacció pretenem que El

Drac esdevingui una estructura del Club. El Drac

ha tornat, sí. Però fer-ne una estructura de Club

no serà possible si no és amb tu, amb vosaltres.

Necessitem el suport de tothom perquè el butlletí

pugui reflectir el batec de l’Egara.

L’equip de redacció ens posem a disposició dels

esportistes, dels dirigents, dels col·laboradors, de

tots els socis per fer del Drac una estructura de

Club. Un butlletí que, alhora, sigui plataforma de

reflexió sobre el nostre Egara present i, sobretot,

el nostre Egara futur. Nosaltres hem dit endavant,

acompanyeu-nos-hi.

Equip de redacció

LA BÚSTIA

Gràcies a la gestió de la persona que en

aquells moments manava, batejat per mi

mateix amb el sobrenom de “Comisario

Carvallo” i que ens va imposar una petita

dictadura, em vaig veure obligat a dimitir

del meu càrrec com a responsable i fundador

del butlletí el drac que des del començament

i durant 10 anys vaig tenir l’honor de

compartir amb el meu amic Salvador Vives

i molts companys més que són tants que

podríem omplir tota la pàgina.

Després d’un temps, la jove i iniciada crisi i

més tard la retallada de pressupostos van fer

la resta. En definitiva els socis del Club Egara

ens vam quedar sense el drac.

Quan el Pere Ejarque em va demanar aquest

escrit per al primer número de la segona

etapa d’el drac, ara on line, em va fer molta

il·lusió, ja que veig una continuïtat i reconec

que és un encert, perquè estem en temps de

noves tecnologies de la informació i el soci

tornarà a tenir el seu butlletí.

Encoratjo tot l’equip de redacció i tots aquells

que estiguin disposats a col·laborar lluitant

amb aquest repte que de ben segur tindrà

molts seguidors.

Enhorabona a tots.

Rafa Mundet

Amb nostàlgia

Escriu-nos a drac@egara.es

45

HE VIST UN GOS QUE ES MENJAVA UN POLLASTRE

Any dos mil dotze. Octubre. Un dimarts a mitja tarda. A la feina, l’home que s’ha aprimat molt rep un missatge

de correu electrònic d’un amic seu, component de la junta del Club: “Dijous pujaràs a l’Egara? Et vull comentar

una cosa”. L’home que s’ha aprimat molt respon que sí, que hi anirà. Què li voldrà el seu amic de la junta?

Immediatament salta de l’Outlook un avís de reunió i el món continua girant.

El dijous al vespre el soci que s’ha aprimat molt i el seu amic de la junta es troben al Club. S’asseuen als sofàs

blaus –un dia els sofàs parlaran i lo de dalt nirà a baix– i el convocant enceta conversa: “T’has aprimat, oi? Escolta,

només és un sondeig. Des de la junta es vol tornar a impulsar el drac. Tu com ho veus? Voldries ser-hi? Torno a dir

que és només un sondeig...”. L’altre: “Home, jo... És una bona idea. I és clar... Va, sí, jo faig per un...”.

El duo s’alça dels sofàs i sembla que s’acomiada. Ho sembla: del no-res –bé, del bar– apareix un altre component

de la junta que, abordant el sondejat li diu: “Estàs més prim? Què, ja has dit que sí, oi? Perfecte, ho sabia. Això

ho hem de tirar endavant. Seràs un bon director. Ara has de fer equip”.

L’home que s’ha aprimat molt ha passat del sondeig a la direcció en menys de dos minuts. Al trio, dempeus, se li

suma un quart, astutament conxorxat, que també serà director. Amb l’ànim més enllà de l’estupefacció, l’home

que s’ha aprimat molt tan sols encerta a dir-se: “Bé, com a mínim som dos directors, doncs”. Ja nomenat, va

l’empara de la colla del cérvol, on s’omple un got de plàstic només amb Spirit de taronja i gel –ferritina mana– i

beu.

L’endemà el nou codirector d’el drac rep un altre missatge del seu amic del sondeig, que conté el reenviament a

tota la junta de la notícia de l’acceptació de l’encàrrec per part dels codirectors –un ja conxavat– amb “predisposició

i entusiasme”.

L’home que s’ha aprimat molt respon imbuït de Zuviría: “Ja m’ho diu la meva mare: he de saber dir que no.

Gràcies a tothom. Menjaré més”.

Pere Ejarque

47, la represa

EL DRAC

Equip de redacció: Pere Ejarque Pere Mora Ferran Martínez Xavi Salvatella Anna Garcia CLUB EGARAC/ Jacint Badiella, 5, 08225 Terrassa, Barcelona93 735 27 09www.egara.esdrac@egara.es