Fragments de El Fenomen Nacional desembre 1974 (Per a una versi completa, http://www.defensadelaterra.org/Independncia) (Sumari) Presentaci 1. Anlisi de les societats nacionals 2. Anlisi de les lluites d'alliberament nacional

2.1 L'opressi nacional 2.2 Els moviments d'alliberament nacional

2.3. La situaci actual Presentaci Per arribar a una aproximaci del fenomen nacional, procedirem per dos camps d'anlisi consecutius: en primer lloc caldr clarificar el concepte de naci, de societat nacional. L'anlisi d'aquest concepte ens servir per a interpretar correctament, en segon lloc, el carcter de les lluites d'alliberament (o d'emancipaci) nacional. Les anlisis que realitzarem en els dos apartats generals segents es basaran principalment en esquemes que puguin permetre de centrar el tema; hem estalviat voluntriament l'exposici massa extensa de teories "clssiques" sobre el tema i la reproducci excessiva de citacions. 1. Anlisi de les societats nacionals - - - - - - - - Aix, doncs, s l'enfrontament concret amb cada realitat que dna lloc, a travs de la histria, a la formaci de diferents societats. (Voldrem remarcar aqu que el fet de constatar la pluralitat dels processos socials evolutius diferenciats no t res a veure amb el concepte esttic de "fet diferencial" com a premissa utilitzada per a unes actituds conservadores que es limiten a postular el manteniment i la conservaci d'unes "tradicions"). L'evoluci peculiar de cada societat concreta, doncs, ens donar unes estructures socioeconmiques, uns fenmens culturals, una llengua especfics, conformades en aquesta lluita pel domini del medi natural. La llengua mateixa recull, per exemple. la divisi conceptual mes adequada a les necessitats de la vida material. Tots els factors integrants de la societat, des de les formes de treball o cultura material fins a les relacions de producci i les relacions socials en general, l'acumulaci d'experincies, les interpretacions i ideologies, les normes de conducta, prenen unes formes especfiques, resultat de tot un desenvolupament histric peculiar. Cadascun d'aquests grups socials, resultat d'un procs histric i, per tant. amb una llengua i una cultura (en sentit ampli) prpies, s'expressen amb el concepte d'"tnia". Aquest concepte, encara que t connotacions que podrien portar a confondre'l amb el concepte de raa -amb el qual no t, per. relaci-, posseeix la comoditat de constatar un fenomen social universal sense les complexitats i limitacions d'altres conceptes com el de naci que tractarem tot seguit. Aix, doncs, cal distingir el concepte general d'tnia (tnia navaho, tnia fang, tnia rifenya, tnia bretona, tnia sarda, tnia jueva, tnia italiana...) del concepte "naci",

referit concretament al fenomen desenrotllat a Europa amb l'aparici dels Estats moderns. No cal, ara, entrar en distincions prvies tan elementals com les existents entre el concepte d'Estat (forma de poder poltic) i de naci (fenomen social), encara que cal observar que sempre ambds conceptes apareixen estretament relacionats (en el sentit que no hi ha Estat sense una base nacional ni naci que no hagi posset formes de poder de tipus estatal en un moment de la seva evoluci). L'existncia d'Estats dominant sobre diferents' nacions (Estats plurinacionals) i de nacions repartides sota dominaci de diferents Estats, afavoreix la fcil distinci entre ambds conceptes. Si observem el fenomen produit a Europa en l'Edat moderna podem resumir com a trets caracterstics de la naci: a) L'existncia d'una BASE TERRITORIAL on se situa el cos social. b) L'existncia d'una COHERNCIA DE GRUP caracteritzada per: -una infrastructura cultural i geogrfica constituda pel medi natural. la llengua i l'acumulaci cultural; -una formaci social peculiar constituda per unes estructures socioeconmiques conformades a travs de la histria i, per tant. amb caracterstiques prpies tant a nivell de simple divisi estructural com de dinmica interna a causa dels ritmes propis d'evoluci; -l'ascensi d'una classe capa de donar coherncia a la naci vertebrant i articulant els diferents elements. Aquest factor es produeix per mitj d'una classe social hegemnica capa de dirigir la naci erigint-se en intrpret dels seus interessos globals (burgesia c proletariat d'acord amb el moment histric). s evident que aquest procs no pot realitzar-se sense unes formes de poder estatal. Aquestes caracterstiques sn vlides d'una manera general per a les nacions actuals (tant si posseeixen formes de poder estatal prpies com si en sn despossedes). Comentari Si fem ara una breu revisi de les anlisis del fenomen nacional, cal remarcar especialment les bases de les teories burgeses, i els principis generals del marxisme com a corrents principals en els treballs terics sobre el tema. La ideologia burgesa tracta el fenomen nacional a partir del concepte de fet diferencial plantejat a nivell individual (un individu pertanyent a tal naci t uns trets caracterstics que el diferencien d'un altre individu de tal altra naci) o simplement de manera esttica (aquella naci s diferent d'aquella altra per que t tal o tal altre fet diferencial: cultural, histric, etc.) No cal dir que les interpretacions de la concepci burgesa sn incapaces d'aclarir el veritable carcter de les societats nacionals, com a estructures socials canviants, i reflecteixen, en canvi, la ideologia de classe: el carcter esttic reflecteix la concepci burgesa conservadora respecte a les estructures socials i la diferenciaci individualista serveix de base a la diferenciaci imperialista entre els pobles, la qual d'una suport a l'expansionisme burgs recolzat en formes ms o menys velades de racisme. La complexitat del fenomen escapa ideolgicament a les anlisis burgeses que cauen en la pura constataci anecdtica de fenmens que no sn sin un reflex d'aquest fet ("conscincia nacional", "existncia d'una capitalitat", etc.)

Les anlisis marxistes realitzades fins a l'actualitat, tot i la depuraci dels aspectes ms contradictoris de les anlisis burgeses, s'han limitat, tamb, a descripcions parcials del fenomen. - - - - - - - - 2. Anlisi de les lluites d'alliberament nacional Abans de tractar el tema de les lluites d'alliberament nacional. cal advertir que l'anlisi del fenomen nacional no es pot limitar a la simple constataci d'unes caracterstiques com es feia a l'anterior apartat. Caldria exposar, encara que fos de forma mnima, el procs de formaci de les nacions europees per a entendre el fenomen d'una manera ms completa. L'anlisi histrica del procs de formaci de les nacions europees ens portaria aix a situar els seus inicis en l'ascensi social de la burgesia comercial als comeros de l'Edat Moderna. Amb l'ascensi de la burgesia i el trencament progressiu de les estructures feudals es dna el procs bsic d'uniformitzaci nacional, entesa com l'augment de la cohesi en el cos social a travs de les tendncies a unes noves relacions socials alliberades de la servitud i a l'expansi social de la cultura. La "naci" com a entitat social sobirana que integra els Estats apareix desprs lligada a la democratitzaci de les societats. Aquest procs de cohesi de la naci (de "nacionalitzaci") va acompanyat del reforament de la conscincia de grup anteriorment redua a la vaga referncia a l'origen com; ara fixada damunt una llengua, una cultura, unes institucions... s en aquest moment que es formen realment les nacions europees. La presa del poder poltic per la burgesia -la revoluci burgesa- portar a la realitzaci a fons del procs "nacionalitzador". Ara b, aquest procs no es produeix d'una manera homognia i uniforme, i s precisament en els desfasaments relatius entre els diferents nivells d'evoluci que apareixen les tensions nacionals. Algunes nacions no aconsegueixen de realitzar la seva unitat poltica fins a l'adveniment de la burgesia industrial amb la revoluci burgesa. D'altres amb l'adveniment de la petita burgesia (Irlanda, Txecoslovquia) o del proletariat (Tercer Mn). Aquestes nacions, per, s'hauran format abans, tal com ja s'ha exposat ms amunt, com a societats nacionals amb l'adveniment de la burgesia comercial, i les classes dominants no aconseguiran el control total del poder poltic sin desprs de vncer la dominaci d'altres burgesies ms potents en expansi (s a dir, amb un ms gran potencial nacional per mobilitzar). L'enfrontament entre les diferents nacions que prenen conscincia de la seva existncia desenvolupa el "nacionalisme", encarnat en moviments de signe divers tal com s'exposa a l'apartat segent. L'anlisi de l'anomenada "qesti nacional, s a dir de la problemtica lligada al fenomen nacional, no s ms que l'anlisi de les formes d'opressi nacional i de la lluita per l'alliberament d'aquestes formes d'opressi. Caldr aclarir, doncs, quin s el carcter profund d'aquesta 4opressi nacional" i els mecanismes que regeixen el desplegament de la lluita d'alliberament nacional i la seva evoluci a travs del temps.

2.1 L'opressi nacional Hem vist com es formen les nacions europees a travs del procs d'ascensi de la burgesia. Aquest procs de formaci es fa com hem remarcat a travs de contradiccions, defasaments, desnivells i desigualtats de potencialitat que donen com a resultat la submissi d'unes nacions a unes altres de ms potents (la crisi econmica o demogrfica d'una naci en coincidncia amb un moment d'expansi d'una altra porta a desenrotllar unes condicions de submissi -cas de Catalunya, [2] per exemple-; o tamb al retard en el proc6s de consolidaci de les estructures poltiques i socials -cas d'ltlia, per exemple-, etc.). La submissi d'una naci sota formes de poder d'una altra de dominant es d'na a travs d'uns fenmens de classe que cal analitzar. En un cert moment del desenvolupament de les societats nacionals (prenacionals, ms exactament), l'opressi per part de les classes dominants de la naci opressora es basa en l'esclavatge i el tribut com a resultat simple i directe del "dret de conquesta" (fins a arribar en alguns casos a constituir-se les classes dominants de la naci opressora en veritables castes superiors dins la societat dominada). EI desenvolupament posterior de les societats nacionals porta a unes formes d'opressi de classe ms "subtils", d'acord amb les formes d'apropiaci per part de les classes dominants. De l'esclavatge i el tribut es passa a noves formes d'espoliaci econmica que necessiten uns mecanismes ms complexos per al manteniment del poder de les classes dominants. La situaci d'explotaci econmica s mantinguda per mitj d'un procs general de repressi que comporta, a nivell poltic, la destrucci de totes les institucions de la societat nacional acompanyada de la destrucci (per repressiu d'uns sectors i dimissi d'uns altres) de les classes dirigents i la intellectualitat nacional lligada a elles, i la liquidaci de la cultura prpia. Aix la societat nacional queda desarmada a disposici de les classes dominants de la naci opressora. A la base, doncs, de l'opressi nacional cal cercar-hi sempre l'opressi econmica com a causa principal del manteniment de les condicions de submissi (s a dir els interessos de les classes dominants de la naci opressora). Aquesta opressi econmica pot prendre diferents formes en el moment actual, segons si la dominaci es basa en: -L'imperialisme de pillatge directe. i aleshores som en el cas del colonialisme amb les conseqncies de subdesenvolupament econmic, emigraci, etc. (existents tamb a l'interior d'Europa: Galcia, Occitnia, Sardenya, etc.) -L'imperialisme d'explotaci, on la dominaci persegueix el manteniment i la reproducci de les condicions que permeten l'extracci permanent de plusvlua. Sense aquesta opressi econmica bsica l'opressi nacional no tindria ra de ser. (Cal afegir que l'opressi econmica no es manifesta noms a travs de les formes exposades d'espoliaci directa, sin tamb per l'existncia de tota una poltica econmica en qu les directrius no estan orientades a les exigncies de l'estructura nacional amb les opressions concretes i frenatge del desenvolupament de les forces productives que aquest fet comporta). L'opressi cultural s, doncs, un element que ajuda a mantenir aquesta opressi econmica impedint la presa de conscincia de la realitat per mitj de la ideologia de les classes dominants de la naci opressora (mites "nacionalistes", ideologia conservadora, etc.) i la creaci d'uns quadres addictes per mitj de l'aparell escolar. Aquesta funci de

l'opressi cultural s'ha realitzat no sols a Europa, sin tamb a molts diversos nivells als pasos del Tercer Mn, especialment a Algria i al Vietnam sota la dominaci francesa. L'opressi cultural s, per tant, expressi dels mitjans de reproducci de les condicions d'opressi a nivell ideolgic i social (cultura, ideologia i quadres adequats a l'estructura de poder de les classes dominants). L'opressi poltica (o millor politicomilitar) s expressi del nivell de gesti d'aquesta dominaci: ocupaci de crrecs pblics i de l'administraci per elements "nacionalitzats" d'acord amb els motllos ideolgics de les classes al poder. Les forces d'ocupaci sn l'expressi de l'ltima garantia d'aquest poder. s evident que el manteniment de les condicions d'opressi no s obra simplement de les classes dominants de la naci opressora. Aquestes exploten els recursos del "nacionalisme" per a trobar un refor social a la seva poltica interior i exterior en el seu objectiu de crear un consens i un aparell de dominaci. El "nacionalisme opressor", exaltant exorbitadament els trets nacionals (xovinisme), serveix a les classes dominants per minimitzar les tensions a nivell social (lluita de classes) al mateix temps que ofereix una base per a la xenofbia (racisme en casos extrems) necessria per a la mobilitzaci de les masses en les empreses imperialistes (especialment lligades a l'expansi capitalista). s interessant d'analitzar amb ms detall els diferents aspectes de la ideologia del "nacionalisme opressor". Aix s molt significatiu observar com la ideologia s'adapta de manera invariable a les necessitats de dominaci de les classes al poder. D'una manera general la xenofbia s utilitzada com a vlvula d'escapament de les tensions socials internes per mitj de tota mena de maniobres diverses i d'incitacions a replegaments reaccionaris (fbia antisemita, psicosi del "perill groc"). Les necessitats ideolgiques del colonialisme apareixen d'una manera clara a travs de l'anlisi de l'evoluci de l'antropologia -"cincia" de les societats colonitzades. Basada fonamentalment en l'etnocentrisme pel fet elemental de consistir en l'anlisi de les societats colonitzades a travs dels motlles de les societats industrials colonitzadores, en l'poca de penetraci inicial imperialista es basa en la concepci de la societat colonitzada com a primitiva i salvatge, i necessitada, per tant, de la civilitzaci; ms tard l'antropologia s'expressa per les formes prpies del funcionalisme com a mitj "objectiu" de coneixement de les societats per a governar-les ms fcilment (concepci lligada a l'Autonomia o "Indirect Rule" de l'Imperi Britnic, administraci colonial no per mitj de la simple destrucci total de les institucions indgenes, sin a travs de la utilitzaci "svia" de les ms adequades per al manteniment de les condicions d'explotaci colonial). En la dominaci damunt les societats nacionals ms desenvolupades, davant la dificultat d'estendre les idees d'inferioritat cultural i econmica, la negaci de la naci dominada s'expressa a travs d'intentar identificar i confondre les condicions d'opressi i els llaos de dominaci amb les necessitats de progressiu internacionalisme. Les reaccions contra l'opressi s'intentaran de titllar d'allacionistes, d'insolidries, etc., emmascarant aix el veritable carcter de classe de les lluites. A Europa la ideologia de subordinaci de les nacions subdesenvolupades, no podent-se expressar en termes de racisme com respecte als pasos colonials, es basa generalment en la subvaloraci de les llenges i cultures populars de les nacions dominades, aix

com en el menyspreu envers les seves "formes de vida" a travs de deformacions esquemtiques de "defectes nacionals". Aix s'intenta d'impedir la consolidaci de la conscincia nacional fomentant complexos d'inferioritat (sn significatius el complex de "patus" pel que es refereix a les llenges que no han aconseguit un desenvolupament oficial, i la caracteritzaci corrent de la "vagncia" com a caracterstica de la poblaci de zones subdesenvolupades). Aquest esquema general de les formes d'opressi s vlid per a l'poca pre-burgesa i burgesa de l'imperialisme. En el moment actual d'expansi del capital monopolista apareixen noves formes de dominaci especialment a travs de l'explotaci econmica sota l'aparena d'autonomia poltica i cultural (Indirect Rule britnic a qu ens hem referit ms amunt) o fins d'independncia poltica. En aquest nou imperialisme (neocolonialisme al Tercer Mn) es mantenen, per, sempre els lligams necessaris (subordinaci econmica i cultural) per a la perduraci i reproducci deI sistema d'explotaci. En resum, l'opressi nacional s una forma d'opressi de classe en qu les classes dominants alienes a la formaci social mantenen la seva dominaci exercint sobre la societat nacional formes d'opressi a diferents nivells: econmic, cultural i poltic, a travs de la mobilitzaci dels recursos del "nacionalisme opressor" . 2.2 Els moviments d'alliberament nacional L'opressi nacional apareix, doncs, per l'existncia d'una contradicci fonamental entre els interessos de la societat nacional com a cos social i el de les classes dominants alienes a la formaci social de la naci oprimida (s a dir, aparegudes en la seva dinmica interna pel desenvolupament de les forces productiva i a travs de la lluita interna de classes). s evident que aquesta contradicci es pot reflectir de maneres molt diverses per tal com "els interessos de la societat nacional" s'expressen a travs de les classes hegemniques de la naci en cada moment i no pas d'una manera abstracta. Aix, aquesta contradicci constant existent en una situaci d'opressi nacional, que es pot mantenir en estat latent per llargs perodes de temps, es transforma en conflicte obert cada cop que la dinmica interna de la societat nacional genera una nova classe dirigent que planteja exigncies a nivell suprastructural i s capa de donar coherncia a la conscincia nacional i de dirigir la lluita. . Aquestes exigncies a nivell suprastructural consisteixen en els elements necessaris per a la construcci nacional en qu hi van implicats tamb els mitjans de poder com a classe hegemnica: control de les forces productives, institucions culturals i poltiques, garantia de la fora militar, etc., s a dir, en resum, la consecuci d'unes formes d'Estat prpies. El potencial social mobilitzat per la classe hegemnica s basat en el "nacionalisme defensiu" de la societat nacional. Aquest nacionalisme es fonamenta en la conscincia nacional que en condicions d'opressi s estructurada sobre una conscincia de l'opressi sentida com a "global" damunt tota la naci: espoliaci econmica, opressi cultural i poltica, ocupaci militar...

La lluita d'alliberament nacional s, doncs, una lluita popular de tota la naci, dirigida per la classe hegemnica que encapala la lluita contra les formes d'opressi nacional per tal d'imposar unes formes poltiques adequades a les exigncies de la societat nacional en el moment histric considerat. Pel seu carcter de lluita general, popular, posseeix un parallelisme -a partir de l'poca d'ascensi de la burgesia- amb la lluita per la democrcia (en sentit ampli, equivalent a la lluita pel poder popular), la qual es plasma en estructures concretes de poder d'acord amb el seu contingut de classe concret (poder de la burgesia en la democrcia parlamentria, poder de la classe obrera en la democrcia del socialisme). Aix la lluita d'alliberament nacional s un moviment popular que varia de contingut d'acord amb les classes que el dirigeixen en cada moment histric: -D'una manera general, en un estadi embrionari de la conscincia, s a dir, quan no s'ha imposat una classe nacionalitzadora com a hegemnica del moment, les lluites d'alliberament nacional es poden trobar emmascarades en alaments populars que prenen la forma de guerres de religi, revoltes camperoles, moviments de tipus conservador... (per exemple lluites catliques a Irlanda, guerres carlines, etc.) -Amb un contingut ms definit de classe trobem: Vers el principi del s. XIX en l'emancipaci d'Amrica, un moviment lligat a l'oligarquia criolla (que per les condicions de desenvolupament de la colonitzaci en algunes societats americanes i la referncia ideolgica als principis de la Revoluci Francesa porten a la rpida instauraci de democrcies liberals). Vers el final del s.XIX en el procs d'unificaci nacional d'Alemanya i d'ltlia uns moviments de contingut clarament burgs. Vers el principi del s.XX, en les lluites d'emancipaci nacional a Europa, uns moviments en aquell moment encapalats per la petita burgesia (Irlanda, Txecoslovquia, Catalunya, etc.). En el moment actual en les lluites d'alliberament nacional d'arreu del mn, uns moviments encapalats pel proletariat industrial o agrari (constatables no sols al Tercer Mn sin tamb en l'evoluci del contingut de les lluites a Irlanda, Qubec, Sardenya, etc.). Aquesta anlisi dels moviments d'alliberament nacional ens dna elements per a interpretar les oscillacions en la conscincia de grup i el desenvolupament de la lluita, en funci de la dinmica interna de la lluita de classes. Una naci passar per una etapa aparent de desintegraci quan en un cert moment de la seva histria li sn destrudes les classes dirigents i la intellectualitat lligada a elles en el procs de dominaci per una altra naci; la dinmica interna de la societat nacional donar ms tard pas a l'aparici de noves classes dirigents i d'una nova intellectualitat regenerant la conscincia i replantejant el "conflicte". s aix que s'expliquen les "decadncies" i "renaixences" nacionals i no pas per les referncies metafsiques de les interpretacions burgeses (ressorgiment de l'"nima nacional", etc.).

L'anlisi de la dinmica de la lluita de classes dins la societat nacional evita tamb de caure en la valoraci mecnica i superficial de les lluites d'alliberament com una simple utilitzaci per part de la burgesia o de les potncies internacionals com s'ha fet sovint aturant-se en la constataci d'accidents externs. Ben cert que com tot fenomen es poden donar conjuntures favorables (crisis dels imperis, lluites entre grans potncies, etc. que afebleixen el domini de les nacions opressores) per aquestes lluites d'alliberament nacional no existirien ni podrien sser dirigides ("utilitzades" segons l'expressi tica) per la burgesia nacional en el seu moment si no es tracts d'un moviment social sotms als mecanismes interns de classe que hem exposat.