El final del franquisme (1973 1975)-v2 (1)

El final del franquisme (1973-1975)

1

Lluís Francesc Núñez de Castro i Vallès

ELABORACIÓ PRÒPIA A PARTIR DE DIVERSES FONTS:

http://geohistoria.wikispaces.com/ Sebastian Merino.

Apunts d’Armand Figueres (Escola Sunion).

“Historia. Batxillerat” Editorial Edebé, Barcelona 2009

“Història”. Batxillerat, Editorial Santillana, Barcelona 2009

2

3

1.- LA DESCOMPOSICIÓ DEL RÈGIM (1973-1975)1.- LA DESCOMPOSICIÓ DEL RÈGIM (1973-1975)

Primers símptomes a partir de 1969

deteriorament de la salud de Franco: cada vegada més delegava més poder de

decisió a l’almirall Carrero Blanco. Juny 1973, Franco li cedeix el càrrec de

president del govern

distanciament progressiu de l’Església

capacitat mobilitzadora de l’oposició, com en el procés de Burgos contra ETA

(desembre 1970)

accions terroristes d’ETA i del FRAP

tensions entre els immobilistes ( manteniment de les rígides estructures del

sistema sense necessitat de reformes) i aperturistes ( partidaris d’un

desenvolupament polític que portes a una democràcia limitada). Provoca parálisi

política entre 1969 i 1973; només s’aprova la Ley General de Educación (1970)

Contradiccions a l’aplicar la Ley Orgánica del Estado: no es podia mantenir

els principis del Movimiento Nacional i alhora obrir el sistema a la participació

d’associacions o partits i una premsa lliure

Paràlisi política: 20/12/1973 ETA assassina a Carrero Blanco

Carrero BlancoResposta del Govern

4

1.- EL FINAL DE LA DICTADURA (1973-1975)1.- EL FINAL DE LA DICTADURA (1973-1975)

Arias Navarro: nou president de govern Govern sense presència dels membres de l’Opus Dei

Discurs al prendre el càrrec: semblava aperturista (posà l’accent en els canvis que

havia viscut la societat espanyola i el paper de l’opinió pública) però continua

atribuint al Movimiento la feina de conduir tot procés polític. “espíritu 12 de

febrero”

Entre el reformisme oberturista i les mesures repressives

Ampliació de la llibertat de premsa Arrest domiciliari de l’arquebisbe de

Bilbao (defensà en una homilia el dret del

poble basc als seus signes d’identitat)

Execució del jove anarquista Puig Antich

(acusat de matar a un policia).Març 1974

Arias Navarro

Garrote Salvador Puig Antich

Govern d’Arias Navarro

5

Context internacional Abril 1974: “Revolució dels clavells” = caiguda de la dictadura portuguesa (abans que el franquisme);

s’havia assajat la continuïtat. La revolta contra la dictadura l’havia dut a terme un grup d’oficials de l’exèrcit.

Juliol 1974: cau la dictadura a Grècia (vigent des de 1967; beneïda per la monarquia grega)

Deixa a Espanya en una situació d’aïllament internacional; 1973 s’havia ampliat

la Comunitat Econòmica Europea

Inquietud i dubtes entre els dirigents = es manifesta les dues opcions contraposades

Associacions polítiques (aprovades per decret llei, desembre 74)

aperturistes

Sorgien dins la legalitat del Movimiento; havien d’articular sensibilitats

diferenciades sense entrar en contradicció amb el principis del Movimiento.

Polítics franquistes com Fraga i Suárez creen les seves associacions, i

mantenir la seva activiat política quan Franco ja no hi sigui

búnquer

Mantenir intacte les essències del règim.

Revolució dels Clavells


6

L’extensió de la conflictivitat obrera


Comissions Obreres (CCOO)Tot i la seva il.legalització, creix com a organització sindical i es guanya la confiança dels treballadors

Anys 70 els conflictes obrers es van multiplicar

Mobilització obrera

Crisi derivada de l’increment del petroli.

Molts conflictes: expressió de demandes laborals no ateses; la repressió

governamental acabava dotant de contingut polític

1972: detinguts els membre de la coordinadora estatal i jutjats

Manteniment de l’activisme obrer

Advocats laboralistes:

Capellans de parròquies obreres

Utilitzen els drets que les lleis franquistes reconeixen als obrers

Cedien espais parroquials per a celebra-hi reunions i

assembles, que eren il·legals

Marcelino Camacho

La reorganització de l’oposició

7

L’extensió de la conflictivitat obrera


Vagues a Espanya en l’última etapa de la dictadura (1971-1975)

Assemblea de Comissions Obreres a l’església de Sant Josep de l’Hospitalet de Llobregat


8


Fragmentació de l’oposició política al franquisme

Monàrquics S’aturen un cop escollit Joan Carles com a successor el 1969

Nuclis democratacristians Al voltant de Joaquin Ruiz Jiménez; reduïts i poc influents

Socialistes

Fragmentats entre els que estaven a l’exili

(dominaven l’aparell) i els nuclis organitzats de

l’interior d’Espanya

Oct. 1974 Congrés de Suresnes (França): els de

l’interior derroca els vells dirigents de l’exili. Felipe

González, nou secretari general

UGT: 1971 direcció compartida entre els militants de l’exili i de l’interior

(pes principal). Nicolás Redondo

Corrent socialista al volant de Tierno Galván = crea el Partit

Socialista del Interior (més endavant Partit Socialista Popular)

Partit Comunista d’Espanya (PCE)Millor organitzat i més nombrós

Santiago Carrillo, líder consolidat

1972 actualitza la tesi de la reconciliació nacional (anys 50) amb el lema: “pacte per la

llibertat” (pacte entre aquells que tinguin com objectiu la implantació de la democràcia)

Felipe González


9


Passes cap a la coordinació unitària

Calia elaborar i acordar un programa de mínims comuns

per al conjunt de les forces antifranquistes.lideratge dels organismes unitaris

problema

Juliol 1974 Junta Democrática Liderada pel PCE.

Presentació Junta Democrática a París.

Juny 1975 Plataforma de Convergencia Democrática

Març 1976 Un cop mort Franco (20/11/1975) s’uneixen les dues plataformes: Coordinación Democrática (Platajunta)

Amnistia, llibertat d’associació política i la convocatòria d’eleccions a Corts Constituents

Objectius


Liderada pel PSOE.

10


CatalunyaTraslladar a l’àmbit polític la coordinació unitària amb què ja es treballava en els àmbits culturals i de reivindicació de la

identitat catalana

1969 Coordinadora de Forces Polítiques de Catalunya: representats dels principals grups de l’oposició, sense exclusió ideològica.

1971 Assemblea de Catalunya:

organisme unitari amb la participació de la majoria de partits polítics clandestins (sense exclusió ideològica) i obert a la

ciutadania que no militava en cap partit polític (tots ells clandestins).

identifica l’assoliment de la democràcia amb assolir l’autogovern per a Catalunya.

la comissió permanent va ser detinguda per la policia el 1973

Partits polítics clandestins:

d’abans de la Guerra:

PSUC: el més actiu, de filiació eurocomunista i vinculat al PCE. Liderat per Antoni Gutierrez (“Guti”). Connexions amb

el moviment obrer i l’estudiantil.

ERC (1931) i Unió Democràtica (1931)

Dictadura:

1974: Convergència Democràtica de Catalunya: grup de catòlics i catalanistes, liderada per Jordi Pujol

1974: Convergència Socialista de Catalunya, de Joan Reventós

D’altres menors: Partit Socialista d’Alliberament nacional (PSAN),...


11


Oposició armada

FRAP (Frente Revolucionaris Antifascista y Patriótico) Marxista-leninista

D’extrema dreta: Guerrilleros de Cristo Rey, Batallón Vasco-Español i Triple A (Alianza Apostólica Anticomunista). Actuaren activament després de la mort de Franco

ETA 1975: major atemptat fins al moment: 12 morts i 80 ferits en una cafeteria madrilenya freqüentada per policies

Unión Militar Democrática (UMD). 1974 Organització petita que representava una ínfima minoria de militars. Es

descoberta al mateix any que la Revolució dels Clavells (Portugal)

Desarticulats l’estiu de 1975

Democratitzar les Forces Armades i enderrocar la dictadura, sense cop d’estat

Objectiu

GRAPO Marxista-leninista 1975-2007

1973-1978


12


1973 situació socioeconòmica millor que en els 60 Renda x càpita TV

1960: -300$ 1% de les famílies

1973: +2.000 $ 70% de les famílies

Crisi petroli 1973 Espanya tenia gran dependència del petroli (67% de l’energia consumida)

Excessiva dependència de l’estranger (importació del cru, de béns d’equipament i d’inversions) fou molt negativa

Crisis a Espanya 1975Augment preu del petroli

Sortida de divises per a finançar la pujada del preu del petroli

Retirada d’inversions estrangeres

Deixen d’entrar divises: reducció flux de turistes i de les remeses

que enviaven els emigrantsIncrement del dèficit de la balança de pagaments

La fi del desenvolupament: la crisi econòmica

13


Crisi econòmica Evidencià les limitacions del “desarrolismo”

desequilibri territorial: població i nivell de renda (més de 30 províncies per sota de

la mitjana)

augment de les desigualtats socials: 1,23% dels més rics tenia més renda que el

52% de població més humil

no s’havia aconseguit un Estat de benestar comparable als altres països europeus

a causa de l'escassetat de la Hisenda pública = Espanya tenia la pressió impositiva més

baixa d’Europa (Espanya els impostos ordinaris eren el 13,5% del PIB, i França el

22,5%)

mesures intervencionistes sobre comerç, preus i subvencions agrícoles

INI gestionava empreses deficitàries

Nou fenomen: atur (es dispara en els 70)

La fi del desenvolupament: la crisi econòmica

14

1.5 La desaparició del dictador


Estiu 1975Intensificació de les accions armades d’ETA i el FRAP Règim respon amb contundència

30 agost Franco ingressat, Joan Carles cap d’Estat interí

per poc dies

Malaltia duradora i des de l’octubre l’agonia llarga

per voler mantenir-lo en vida

Nova llei antiterrorista (agost 75)

27 setembre execució tres membres

del FRAP i dos d’ETA

contundent resposta internacional: retirada

d’ambaixadors i manifestacions contra el règim a les

grans ciutat europees, incendi de l’ambaixada

Espanyola a Lisboa i assalt de la de París.

Agonia del franquisme Franco cau malalt

1 d’octubre “Dia del Caudillo” s’organitza una manifestació multitudinària

pro-Franco a la plaça. Darrera aparició pública de Franco

Aïllament internacional + buit de poder per la

malaltia del dictador + crispació social

Marxa Verda (6/11/75)

Rei del Marroc organitzaa Marxa pacífica per ocupar el Sàhara Occidental.

Exèrcit espanyol es retira i cessió del territori entre

Marroc i Mauritania.

Tractat Tripartit (Esp, Marr, i Maur.) 14/11/75

No es té present els interessos del poble saharaui

15

1.5 La desaparició del dictador


Darrers dies de Franco Llarga agonia i se’l manté en vida artificialment 20/11/1975 Mor Franco Testament de Franco

Plaça dOriente (Madrid, 1/10/1975) Marxa Verda Aguantant artificialment la vida de Franco

Funeral de Franco a la Pl. D’Oriente

Enterrament al Valle de los Caídos

Franco ha mort

El final del franquisme (1973 1975)-v2 (1)

Education

Transcript of El final del franquisme (1973 1975)-v2 (1)