EL FLÂNEUR A LA FINESTRA ON SOM. PROFETES DEL PRESENT Ontologia … · 2018. 10. 10. · La...

ELFLÂNEURALAFINESTRA J.JubertGruart/JMaUyà

964

CURSOSFUNDACIÓFITA

ELFLÂNEURALAFINESTRAParttercera

ONSOM.PROFETESDELPRESENTSessiónº21(10,X,2018)

Ontologiaavui

Existir,envellir,morir

J.JubertGruart

Onsom,hisom

Enocupar-nosfinsaradel“onvenim”(qualalpensar)hemdonatparaulaaalgunsdelshumanspensaires - altramentanomenatsautors i tambéalgunsd’ellsdits ‘filòsofs’-,cadaund’ellsemmarcaten la seva temporalitat i localitat. Enaquestadifícil i lentatasca o treball de l’anar pensant i repetir-se, alguns inventant i menys descobrint,s’hananatconstruintobtusesimatgesoideesqueanomenemsistemesfilosòfics(Déu,Humà, Cosmos, Ètica, Estètica, Política i Sentit) o plataformes d’observació de ‘larealitat’.

ElsegleXX(onencaraenparthisom)ésl’èpocadelapresadeconsciènciaaEuropa(part antiga d’Occident) de lamort de Déu, de la religió, de la filosofia, de l’Art, ...èpocailocalitatdelagranmortaldatidela“grancarnissada”.Vivimenlaepocalitatilocalitat de “la caiguda de la bena”, del Gran Canvi, de la pèrdua de formes i decontingutsmil·lenaris.

A final del segle XIX (amb grans i sucoses prolongacions dins del XX) “els humansencarapodienveure’sasimateixoscomésserstranscendents,àngelscaigutsconfinatsalaTerraenesperaderedempció,quearribariaperviadel’ànimaodel’intel·lecte”.1Aleshoreselmónencaraeralocal.2

AmidaqueelsegleXXavançaatravésdeduesgranscarnissades,téllocelGranCanvi:Déuhamortireligióagonitza;Ciència(viaTècnica)portamésdestruccióicontrol;la

1Eduard.O.Wilson,Elnaturalista,Debate,Madrid,1995(1994),p.7.AutordeSociobiologia, lanuevasíntesis,Omega,Barna.,1980(....),701p.,obracabdalenaquestcanviiniciatperDarwin.2Aquest va ser elmón, i sempreelmateix, delsnostrespareso avis, nascuts a inici del segleXX, un“món”regitperunaculturapostfigurativa(MargaredMead,Culturaycompromiso,Gedisa,.....).


965

vella forma de raonar es desmunta; a l‘ensems que elmón es globalitza i lamassas’expandeix,creixlasolitud;l’Universs’hatornatimmensilaTerra(“elmón”)n’ocupaunllocminúscul.

Algunsdenosaltres,nascutspocabansdelasegonameitatdelsegleXX,hemhabitatenelsdosmonsisomtestimonisviventsdelcanviproduïtalllargdeduesgeneracions.En un moment del trajecte hem experienciat la lenta sotragada d’aquesta inflexióintel·lectualiexistencial.Hemhagutdecanviardeplataformaidepuntdemira.Hemestat destravats (impel·lits a destravar-nos) i el contingut del nostre pensament i laformad’estarenelmónhanmutat.Hementratenunanovaèpoca.

LaGranPodadelsdarrerscentiescaiganyshadeixatl’arbredelaFilosofia(delpretèssaber) ben escapçat. Amb la mort de Déu, Teologia ha deixat de ser, quan a ellamateixa i com branca de Filosofia3. Astrofísica ha absorbit Cosmologia. Estètica ésqüestió de Ciència de la bellesa.4 Política passa a ser Ciències polítiques (en plural).Hemassistit,també,als intentsdedesmantellamentdel’Èticafilosòficaiacomèticas’ha reduït, en mans de literats, a qüestions pràctiques, en absolut rígides (èticasituacional).5Pelseutorn,elsentitde l’existir (ésadir, lasevamanca)haderivatenunaqüestióestratègicapsicoterapèutica6ifarmacològica.

Després d’aquesta Gran Poda, filosofia s’ha quedat amb Metafísica, i aquesta,circumscritaalairresolubleqüestiódelSer,enOntologia.

Metafísica i Física plantegen qüestions sobre temes comuns. Algunes qüestionsmetafísiquesclàssiqueshanobtingutrespostaperpartdeCiència.Lespreguntesmésessencialsquequedensense respostapossibleconstitueixen (i seguiran integrant)elcontingut de Metafísica. Pel seu torn, algunes de les més significatives qüestionsreferents al “què” i al “qui” soc jo, les sempiternes qüestions sobre el ser, s’hanesmunyit també avui quasi completament de les ments dels filòsofs professionals,quedant atrapades en mans de críptiques construccions tipus Heidegger i els seusepònims o recollides (inclús monopolitzada) per literats (tipus Valéry, Witkiewicz,Pessoa, ...), per reaccionaris autèntics (com Nicolàs Gómez Dávila) –de fet poetametafísic-operresistentsmetafísics(comMacedonioFernández).

En conjunt, és evident que hem canviat de plataforma des de la qual observar larealitat, alhoraque s’ha canviat el puntdemira i el resultat ésunpunt vista tambédiferent.

3 Recordem l’extensió que el cabdal tema Déu ocupava (encapçalant-los) en tots els grans (i petits)sistemesfilosòfics.4V.WladyslawTataekiewicz,Historiadeseisideas,Tecnos,Madrid,2015(1975),p.193s.5V.supra,p.924s.6Yalom,Psicoterapiaexistencial,Herder,Barna.,....VictorFrankl,....


966

En analitzar amb cert deteniment a alguns, pocs, d’aquests profetes del present7selectivament triats, tractarem de situar-nos en relació tant amb contemporanisdiscontemporanis, com amb contemporanismolt contemporanis i discontemporanismoltcontemporanis.

Laqüestiódel’ontologiadesdesempre

“Ontologiaésunacosaqueelshipassàalsgrecs”8desprésdedeixardecreure(perdrela fe) en els déus dels seus avantpassats (primera mort de déu, que eren molts).Aquesta època, iniciada, imprecisament, 600 anys a.e.a. amb els anomenatspresocràtics,donàlloca“lamésbellainvenciódelstemps”9:laGrèciaantiga.Peròambaixò, als “grecs”, el món se’ls hi va quedar buit de figures sobrenaturals -déus idivinitats-quedonavenraódetotfenomeniesdeveniment.Icomquel’horroralbuit(horrorvacuis)ésinherentalacondicióhumana,nomésdurantuns250anyssuportenserateusiconcrets(elqueés,és;elquenoés,noés;totésaire,terra,foc,...).

Entornde440anysabansdelcanviconvencionald’era,apareguél’apòstolSòcratesielseucronista(evangelista)Platóiemplenarendenoula“realitat”,el“món”representaten lament dels humans, farcint-lo d’idees. En primer lloc de la idea d’Ens, creant apartir d’ella una pretesa ciència de l’ésser. Plantejada la pregunta per el ser (de lescoses)alaimaginaciódelshumans(inojaaldirdelsdéusodelsseusintèrprets),elshumans successius respongueren amb l’elaboració dels rocambolescos i complexessistemesd’ideesmetafísiquesqueemplenenelstractatsdefilosofiaielsvolumsdelaHistòriadelaFilosofia.

Hem hagut d’esperar més de dos mil·lennis per retornar a una ontologia sensata.Aquesta vegada, però, de la mà de literats, de científics i de metafísics autèntics(l’últimreductesobreviventavuidelavellaidoblementmil·lenàriaFilosofia).

Laqüestióontològicaavuiiaquí

CaracteritzadaperunretornaParmènides,ontologiaavuiconsideraquehihaelserino el no-res; considera que el fet que hi hagin coses (el ser en general, l’U, el ser-matèria,toteslescoses)iquehihagi,diferenciada,cadacosa(elsersingular),quetotaixòsigui,éssorprenentiinexplicable.

7Demomentl’interèspertrobar-nosambalgunsociòlegdelfuturésescàs.Elllindardelafinestraéselnostrelímit.8JoséOrtegayGasset,“LaideadeprincipioenLeibniz”.9PaulValéry,Cahiers,II,Gallimard,París,....,p.1.465.


967

Partint d’aquest “asombro” de ser, limitarem la nostra consideració a com ha estatexpressat per alguns del autors pensaires o relators epocalment i àmpliamentcontemporanis nostres “allò que es troba a la nostra consciència quan aquestaconsciènciaésconfrontaambl’ésserespecífic,(amb)lanostraexistència”10.

Macedonio Fernández, p.e., un d’aquests narradors, diu de l’ésser que és “quelcomflotant (i només flotant) en el més absolut Misteri”11. Arrelant l’experiència en labiologia(llunydetotatranscendènciasobrenatural),puntualitzaquetantelsercomelfenomen de la consciència de ser són “un flux de sensacions agrupadesquímicament”.12 Femnotar, amb això, que és característic d’aquesta contemporàniamodalitat d’ontologia fenomenològica que metafísics i “físics” neurobiòlegscoincideixinen l’acceptaciód’unnivellmaterial imprescindible (nonomésmetafòric)d’allòònticiontològic.Totisabermoltbé,unsialtres,quehaventditaixòelmisteriinefable no s’ha resolt i que dir qualsevol altra cosa més que “l’ésser és”13, ésimaginacióinomésimaginació,comtotallòqueésconceptualiverbalismenecessari.

Siguicomsigui,consciènciadeser(existir)ésvivència(experiència)quecomportaundesplaçament (queésunaanul·lacióo suspensió)14delpensaral sentir (adonar-se).Que, desprès d’aquesta experiència o vivència, algú, a contrapèl o no, vulguiemprendreeldificilíssimcamídedonar-hiparaulaaallò“insoluble”ésunaqüestióderaracompetència.

Endefinitiva,atendrema l’impacte isignificatquesónsusceptiblesd’instal·lar-se enunexistentquanexperiènciala“sorpresadeser”,talcoms’expressàenlafrased’undiscontemporani:

“¡Per una vegada en el món i aleshores precisament com quincaller a Detmold!”(Grabbe).15

Tresderivadesdel’adonar-se/trobar-seessent

L’ésser viu susceptible de conscienciar, perplexant-se, l’aclaparadora realitat de ser(“de ser per una vegada en el món”), té la possibilitat d’atendre a tresmoments/instantsabsolutsd’aquestseresdevingut(desvetllat)conscienteneltemps:

1. L’existir(eltemps-momentdel’adonar-seques’és)

10WitldGombrowicz,Cursdefilosofiaensishoresiquart,Àticdelsllibres,Barna.,2015(1995),p.100.11JMaUyà,LaintemperiemetafísicadeMacedonioFernández,DocumentaUniversitaria,Girona,2009,p.18.12JMaUyà,o.c.p.18.13Parmènides14Epojé.15ChristianDietrichGrabbe(1801-1836),dramaturgalemany.AutordeDonJuanundFaust(1829).


968

2. L’envellir(eltemps-momentsderomandreenlaconsciènciadeser)

3. Elmorir(elmomentdedesaparèixer,deno-ser)

Cadaund’aquests tresgrans“moments”derivatsdel ser conscient,el farempivotarentornd’autors-testimonisqueenalgunadelessevesobresreplantegenlaqüestiódelser-existirambunpuntdevistasingular, ihofannotantcomateòrics(filòsofs)sinócom a viatgers i relators d’experiències (poetes i literats), testimonis puntuals del“desvetllament”ontològicimetafísicquealesdarreriesdelsegleXIXiinicisdelXXesprodueixaEuropa,aquíiallà.Un“desvetllament”nolideratperfilòsofsprofessionalssinóperescribidorsabsolutamentnoreligiosos(laics),queassagendedonarparaulaamomentsexperiencialsde“consciènciadeser”(“asombrodeser”).

Independents idesconegutsentreells,compartintnoméselmomentepocal,aquestsautorsdispersors, impactatsper lavivència ideciditsarevelar-la,esveuenobligatsacrearunaterminologia,unllenguatge,quasiunestil,ungènere,inèdit,nou:plantejardificultosament, no la interpretació de l’experiència, sinó la seva descripciófenomenològica. En no fer-ho com una disquisició acadèmica (filosòfica), l’intentrequeria ofici literari, mestria en l’ús de les paraules-vehicles necessàries per latransmissió-comunicaciódel’experiència.

I.SER/EXISTIR

ApropòsitdeMonsieurTeste,dePaulValéry(1871-1945)

“Noméshihaunproblema.Queésinsoluble.Lasensibilitatinexpressable–sobretotinexpressable”.

PaulValéry(CahiersIII)

Podemfer,pelquefaalaqüestiódelser(ontologia),unsaltquevadeParmènides(s.VI-V a.e.a)16 a PaulValéry (s. XIX-XX) -literat (poeta simbolista, diuen)-. En concret aMonsieurTeste,encaraquedeformadispersaentotalasevaproduccióescrita(ienlasevadarreraobra),ontologiatornaatenirparaula.17

16V.suprapp.125-129.17Mon Faust-Dialogue de l’arbre (1946), publicació póstuma, que no consideraremen aquestApunt.PaulValéry,MiFausto.Diálogodelárbol,A.MachadoLibros,Madrid,2003(1946),170p.


969

MoltbreunoticiabiogràficadeP.Valéry

1871(30d’octubre):neixaSeta.

1892-1900 (21-29 a.): períodede formació (“quanjemesuisfait”.AmistatambMallarmé.

1893 (23 a.): Comença a prendre notes sobreMonsieurTeste,“eninstantsdenoferres...enelsqueelpensament jugaaexistir sensmés”, ... “enl’anonimatdeljo”,“sernomésal’ombra”.

EstudissecundarisaMontpeller.

1889:EstudisdeDret.

1894:París.RedactorpelMinisterideGuerra

1925: Membre de l’Acadèmia francesa.AdministradordeLauniversitatdeNiça.

1938 (67 a.): Paris. Relació amb Jeanne Loviton(“JeanVoilier”)de(37a.),“elmeuverí”.

1845:Jeannel‘abandona,percasar-seambl’editorRobertDenoël(col·laboracionista).Valéryrenunciaacol·laborarambelrègimdeVichyiperdelseullocdetreball.MoraParísel20dejuliol(ésenterraraSeta).

Obres

IntroductionàlaméthodedeLéonarddeVinci(1895).LaSoiréeavecmonsieurTeste(1896),Essaid'uneconquêteméthodique(1897).LaJeuneParque(1917),LaCrisedel’esprit (1919). Le cimetière marin (1920). Album de vers anciens (1920). Charmes(1922). Eupalinos ou l’Architecte (1923). L'Âme et la danse (1923). Variété I (1924).Propossurl'intelligence(1925).MonsieurTeste(1926).VariétéII(1930).Regardssurlemondeactuel (1931). Amphion (1931).Piècessur l'art (1931).L'idée fixeouDeuxHommesàlamer(1932).Discoursenl'honneurdeGoethe(1932).Sémiramis(1934).Notion générale de l’art (1935). Variété III (1936). Degas, danse, dessin (1938).Discoursauxchirurgiens(1938).VariétéIV(1938).Mauvaisespenséesetautres(1942).Telquel(1941,1943).LittératureetChosestues,Dialoguedel'arbre(1943).VariétéV(1944). Obres editades pòstumament: Mon Faust (1946), L'Ange (1947), Histoiresbrisées (1950), Lettres à quelques uns (1952) Correspondance de Paul Valéry


970

s'étageanttoutaulongdesavie.,Vues(1948),ŒuvresI(1957),edicióndeJeanHytier,Bibliothèque de la Pléiade – Gallimard, Œuvres II (1960), edición de Jean Hytier,Bibliothèque de la Pléiade – Gallimard, Cahiers I (1973, edición de Judith Robinson-Valéry, Bibliothèque de la Pléiade – Gallimard), Cahiers II (1974, edició de JudithRobinson-Valéry,BibliothèquedelaPléiade–Gallimard,ReeditatsperGallimard,París,2009),LesPrincipesd'anarchiepureetappliquée(1984),Corona&Coronilla:poèmesàJeanVoilier(2008),LettresàJeanVoilier.Choixdelettres1937-1945(2014).

MonsieurTeste(1896-1929)18

Quènoés(idiuenqueés)MonsieurTeste.

1. Noésunanovel·la,talcomclassifiquenaquestaobraalesbibliotequesicomlareferencienels (pocs)comentaristes/analistesques’hiatreveixen.19Encasdeser-ho(quenohoés)seriaunapèssimanovel·la,delectura(im)possible20-.

2. Noésun“experimentliterari”.21

3. No és “una utopia de l’esperit”, ni “una faula abstracte”22, ni un “contefilosòfic”.

Quèsiés(inoesdiuquehosigui)M.Teste

Monsieur Teste és un tractat d’ontologia (emmascarat de mala novel·la, de contefilosòfic,defaulaabstracte,d’utopiadel’esperit,...).Untractatd’ontologiaimportant,tan important com el poema de Parmènides, però molt més extens, amb mésdificultatsexpressives,perdirelmateixopocmésoquasi.

PaulValéryésnonomésl’autord’untextdifícil,inconnex,escrit(anotat),alllargde40anys. Aquest pretès “personatge de fantasia”23 que és Edmon Teste és també Paul

18PaulValery,MonsieurTeste,AntonioMachadoLibros,Madrid,2008(1960),104p.TraducciódeJoséLuisArántegui.Sinos’indicaexpresament,toteslescitacionsqueesfanenaquestApuntcorresponenaaquestaedicióiesreferenciarantcomMT.19JordiLlovet,perexemple,consideraqueMonseiurTeste“estractadeladestil·laciómésextremadelpensamentdeValérysobre l’essènciadel fet literari ialhora lamésdecididaaproximacióde l’autoralgènerenovel·lesc”.És,insisteixLlovet,“lanovel·lad’ellmateix”(PaulValéry,MonsieurTeste,Columna,Barna.,1980(1919),265p.IntroducciódeJordiLlovetitraducciód’AlexSusanna).Pelseutorn,SalvadorElizondo, traductordeM.Teste al castellà (PaulValéry,El senyorTeste,Montesinosed.,1980 (1929),161p.), consideraes tractad’una “novel·lad’aventures”, “unanarraciód’aventures”, fidel al caràcter“eminentmentfrancès”.20PaulValéry,ElsenyorTeste,Montesinosed.,1980(1929),161p.TraducciódeSalvadorElizondo.21ComtambéafirmaElizondo.22Id.


971

Valéryen-si-mateix.24M.Testeésun“instant”(“llampecqueil·luminainstantàniamentanys”)25,sumad’“unsquantsquartsd’hora”del’existirdePaulValéry.M.Testeéslaforma que pren en Valéry el seu “personatge interior“, és el testimoni del seu sersingular conscient de ser, de l’experiència de ser (aquí a Gènova i aquí i allà, iprecisamentcomescriptor).26

Al’any1893,quanValéryté22anysd’edat,aGènova,“enunahabitació”,viuelquepodem qualificar d’intensa experiència existencial (que Jean Améry –v. infra-nomenarà “vivències immediates de la consciència”). Un sotrac, destravament, queprovoca “el bot (salt) fora de la fila”27. “Uns dies després (d’aquesta experiència) ...MonsieurTestevanéixerdelrecordd’aquestestat”.“Sinohaguéspensatresmés,jojasabia de que cal ocupar-se’n”, que la feina ja estava feta. Però “¡No va (M. Teste)encertarmoriralnéixer...!”28.EssentaixícomM.Testeprenformaliterària.

Tot i ser Edmund Teste -com Keuner o els heterònim de Pessoa- un aparentpersonatge literari, neix de lament (testa) deValérynopas comAteneadel capdeZeus, essent un personatge de fantasia, sinó com producte d’un “excésd’autoconsciència”29,“algúsembratenunmomentdeprofundaalteració”30.

Estractad’unprecoçinicid’entradaenenvelliment(v. infra)d’unjovePaulValéryde22anys.

Testeneix(amb40anysd’edat)jaenvellitdesdefeia20anys,quanvadeixardellegirllibres i va cremarels seuspapers,passanta ser “unaombraqueesdesplaça”.AlgúquehaclausuratelGuió,hamatatlamarioneta(elninot).Noparteixpasdecero:reté“elquevull”,téunamemòriaselectivaiconservanomés“lasubstànciade20llibres”.31“Tatxoenviu”.Atenta“aquestaestranyesa(perplexitat)d’aquestsecosdelU”.

Poc després de l’experiència deGènova, en recordar-la, Valéry comença a “prendrenotes” en instants de no fer res, en l’anonimat (oblit) del jo, “sense les idees, elssentimentsengendratsoremogutsenl’humànormalnoméspelsseusmals(dolències)ipors,lessevesesperancesiterrors”,ideesqueestenen“nolliurement”sinóintruses.

23 No és fins després de la mort de Paul Valéry (1945) que Monsieur Teste esdevé un “personatgeliterari”(publicat,deformaunificada,elreculloaplecdetextosdispersosques’hifareferència).Elcosessencialdelatramanarrativaquepersonifica,metafòricament,aM.Teste,Valéryl’escriualllargdelsanys1891i1900,entreels21iels29anysd’edat(“enaquestaconstruccióperdiajoelmeutemps,enreconèixer’lifortificar-lo”(MT.P.14).24Paral·lelament,comBertoltBrechthoésdeHerrKeuner, ipotser–moltmenyscomplexament-comFernandoPessoahoésd’AlbertoCaeiro,RicardoReisoÁlvaroCampos.25MT,p.79.26V.infra,citadeGrabbe:“PerunavegadaenelmóniprecisamentcomquincalleraDetmold”.27MT,p.42.28MT,p.104.29MT,p.13.30MT,p.15.31MT.P.17.


972

Instants “en els que el pensament jugaa existir sensmés”. Aleshores és quan Testepren laparaula, fent “puresobservacionsen si-mateix i sobres les coses”32, “ambundesig infinit de claredat” sobre “allò que és més que subjectiu”. Explota aquesta“condició singular”, l’obertura d’aquest instant, i assaja de pouar-hi el sentit. “Tireuaquílaxarxa.Aquestaéslamarenlaquetrobareu”.33

Comhemdit,noconsideraremMonsieurTestecomunaobraliterària(nimoltmenyscom una novel·la, encara que “alguns lectors li han prestat” vida pròpia). En llegirMonsieurTeste,efectivament,elpersonatgeTesteviuunavidaprestada.Potserunavida“esborrada”(viscudaenuna“èpocaesborrada”)enlaqueestingué(temporalitat)un “excés d’autoconsciència”, de desig d’entendre, d’atenció màxima. Tampoc elconsideraremunasimplemetàfora.AnalitzaremM.Testecomunvehicle–epocalmentilocalmentacotat-perexpressar“allòindicible”:laconsciènciadeser,d’existir.

El text fou escrit (“engendrat”) per Valéry al llarg de 33 anys. Iniciat, de formaestructurada,quansuma25anysdevidaitancatall’edatde58anys.Pertantnototconstruït“entempsdejoventut”(“aquestaèpocaesborrada”)34.

M.Teste,però,noésPaulValéry;ésun“fragment”,unasumad’instantsdel’existirdeValéry.Un“fragment”que algunsaltreshumanstambétenen,passiuoactiu (pocoforça).Doncsennosaltres(enalgunllocdelnostrecervell)hiha“algú”(“unmonstre”)que veu i sap.Hi té (si la té, si l’arriba a tenir) una presència curta, efímera, potserrepetida,difícilderetenir,jaqueelllenguatgehabitualnoliésapropiatperexpressar-la.Calforçar-loaparlar(sinódesapareix,s’esborra).

M.Testeésunobservadord’unmateix,en“epojé”,noreactiuniprejudicial.Estàenestatd’atenciómàxima(al’aguait).Enestatde“clarividència”(consciènciaclarapura,anormal,“reduïda”,intensamentfocalitzada).Té(observadesde)unpuntdemirafixeipuntdevistadeconjuncióon“s’organitzenlesrelacionsdelconegutieldesconegut.Mésencara,(on)aplicaobstinadamentlessevespotènciesfosquesitranscendents,ensimularlespropietatsd’unsistemaaïllatenelquenohifiguraperresl’infinit”.35

“Un tipus d’aquestamena no podria prolongar-se en el realmés enllà d’uns quantsquartsd’hora”.36

Ésun“monstrepsicològic”.Ésunconjuntd’“ideesMonstre”ambpotes.Fer-loparlar(pas del vivenciar al dir) exigeix la creació “d’un llenguatge forçat, a voltesenèrgicamentabstracte”(alhoraquealgunesbósde“vulgaritatitrivialitat”).

M.Teste,és,endefinitiva,unprototipd’envellit(v.infra).32MT,p.14.33MT.P.42.34Id.P.13.35Id.p.16.36Id.p.15.


973

Possibleslectures(impossibles)deMonsieurTeste

1. LlegirMonsieurTesteanantescrivintlespròpiesnotesdelectura.

2. TornarallegirMonsieurTestedesprésd’aconseguirllegiraquestApuntirellegirlesnotespròpies.

3. NollegirMonsieurTesteillegirdirectament(inomés)aquestApunt,queésunadeterminada lectura i interpretació (ús i abús) d’un text (essent el text un“pretext”/post text o excusa per introduir al lector a l’estat de la qüestióontològicaavui,“onsom”).

LaplataformaMonsieurTeste

Elqueésnovadori importantenTesteésquel’instantdeclaredatdeconsciènciadeser/existirnolive“defora”,noéscaprevelació:live“dedins”,delatesta(elcervell).Perònoésproducteocreaciódelpensar,jaque“enaquestestranycervelllafilosofiahitépoccrèdit”37,s’hiprescindeixdel’erudició,esrelegaalmínim“elnombredelescoses vagues”38 i també l’especulació (l’opiniologia) hi manca en “quasi en la sevatotalitat”.

M.Testedistingeix39,deformaclaraidistintiva40,entre:

1. Viure:Consistentengesticulariemetremilionsdeparaules,durantunnombreforçallargd’anys“nul·la”iterriblement“útil”.

2. Existir:Sumadefragmentsd’autoconsciènciaquedonenidentitatalser-prop;“unsquantsquartsd’hora”.“Tota(l’existència)costumiabsència”.

Aquestconjuntdevidaid’existir,mésestonesdeson(dormir)41,emplenaeltempsoduradaentrel’aparèixerieldesaparèixer(néixerimorir).

M.Testecontinuadistingint42entre:

1.Elsnormals,alsquetambéanomena“elsestúpids”o,simplement“ells”, lamassa,“qualsevol”, els vius, els “essers superiors”, els famosos, els obedients, els que esdiverteixen,elsclassificats,elsmonologuistes,opinadors,filòsofs,elsqueestantsegurs(en lacertesa),els iguals, la“gent”, ...43.Viuendebagenades (tonteries),“comsi fos

37MT,p.16.38MT.P.14.39MT,p.29(onesrecullinformaciósobreM.Teste,proporcionadaperlasenyoraTeste).40TalcomDescartestambéproposà,peròenelseucasvenint(lesidees)“defora”,ésadirdeDéu(v.supra,p.564).41“Eldormircontinuaqualsevolidea”(MT,p.27).42MT.P.3043MT,p.37.


974

tannormal”,“tanamples,cadaqualenelseuabsurd”,compeixosenl’aigua,sempreocupats i pensant. “Gaudeixen i obeeixen”.Mai s’adonen, si noésperun sotrac, de“quantes estupideses conté el viure (del naixement a la tomba) d’una personaraonable”44 (“La consciència d’un humà intel·ligent està plena d’idioteses”). Els que“recordenienyoren”.A“ells”“se’lsmengenelsaltres”.Cerquenagradariserestimats(“¡Nos’ésbell,nos’ésextraordinarimésqueperalsaltres!”)45.Formenunbloc:“igualsdavantlacrisioellímit”.46“Estantatentsperforça”(ambatencióinvoluntària,passiva,depenent dels estímuls externs), atrets pel “que està passant global”, perdent-se“qualsevoldetallsublim”.

“Entreelshumans (normals)noexisteixensinóduesrelacions: lalògicai laguerra”.47Enunialtrecas,perparlar/raonaroguerrejar/discutir,endefinitivapermonologaravàriesbandes,calunllocd’encontre,unlloccobert,protegitdela intempèrie,onnocaigui el sol que revelaria (projectaria) l’ombra. Un “lloc digne de morts”48, “jardícementiri”,“jardíd’epítets”(onlesparaulesmoren).49

Els reunits (la “gent”, els normals, els xerramecaires de discurs saltejat, opiniòlegs,ninots/titelles gesticulants) “cerquen els seus respectius distanciaments (...) els hiagradaveure’ssenseconèixer’s“.Elshiagradareunir-seperquè“lessevesamarguresseparades s’han acostumar a trobar-se”. “A l’un l’arrossega la sevamalaltia i l’altral’empeny la sevaangoixa”. Es trobenperdistreure’sambaltres, fugintde la solitud.“Són ombres que es fugen”. Ombres que es fugen de l’ombra (de la seva ombra)50,protegint-sesotauntendal.“Nohialtrallocperfugirsinóaquest”51.

Alguns(oforça)d’ells,esclausde“laimportànciapersonal”esconsideren(perquèaixísón considerats per altres, la mirada de l’altra) “un ser superior”, amb “l’estúpidamaniade‘tenirunnom’”,serfamós, important,ésadir,“conegut/reconegut.Unsersuperior, però, comenta M. Teste, és “un que s’ha enganyat”52 Per arribat a ser icreure’s “un ser superior” s’ha d’haver fet el titella durant molts anys, ocupatextensament,mancatdellibertat,haverperduteltempsassignat.

Els humans “normals”, parladors (fabricants i usadors de paraules), són “gent ambpensaments,preocupacions imonòlegs” iquan“necessàriament”estroben–collade

44MT,p.30.45MT,p.39.46MT.P.23.47EC,p.181.48MT.P.38.49Paraules:“Movimentsdel’aire”,surtenimoren(ItaloSvevo,LaconscienciadeZeno,Ed.LaMagrana,Barna.,1999(1985),p.20.50V.Adelbert vonChamisso,LamaravillosahistoriadePeter Schlemihl,Anaya,Madrid, 1987 (1814),192p.“Sivolsviuresoliamblamillorpartdetu,noetfacapfaltal’ombra(coneixement);Sivolsviureentreelshumans,tinguescuradelatevaombrai,després,delsdiners”.51MT.38.ParaulesdelaSra.ÉmileTeste(“CartadelaseñoraÉmileTeste”,p.29-38).52MT.P.17.


975

“savis, amants, vells, desenganyats i clergues”- “tots són absents” (“tots els absentspossiblesidetotselsgèneres”),constituintunareunióoassemblead’absents.53

2.L’anormalmonsieurTeste,l’estrany,“l’estranycervell”,“monstre”(ideesmonstre),“l’extravagant”, l’absent, l’anònim,elserprovisional/efímer(“untipuscomaquestnopodriaprologar-seenelrealmésenllàd’unsquantsquartsd’hora”)54,unomímoronelqueno sap/no contesta, l’humàque sapqueno sapel quediu, el quenopensa, elprevisor,elmísticsenseDéu,...55.Elquepassadesapercebut(Lathebiosas)inomésesfapresentaestones.

M.Testemaigesticula,“ningúliprestaatenció”56,“invisible”(lathebiosas),solitari,noexpressaemocions(“l’expressiód’unsentimentsempreésabsurda”)57.

OnvaM.Testequancalla?OnvalaNovenaSimfoniaquannosona?

Elsr.Keunerdeia:“allòsaviésl’actitud”.Elsr.Testediu:“Allòsaviés“veure-hiclar”:sumar “moments victoriosos delmeu esperit”, enganxats (empalmats), doncs tenen“lanotablepropietatdenopoderdurar”.

“Trobar no és res. Allò difícil és sumar-se al trobat”.58 Cal estar atent, “estardisponible”,callat,sol,retenintelsfugissersinstantsprivilegiatsdeclaredat,deveureelques’hadeveure iques’escapaal sempredistret, tenint ‘elcap’enunaltre lloc,forad’ell,ocupat,convertintallòqueseria(podriaser)un“trobat”enunpassat inovist. “Tinc poca cosa ... poca cosa. Tinc una dècima de segon que es descobreix (...)instantsenqueelmeucoss’il·lumina”.59“Jom’esticenlamevacasa”.60

M. Teste, “l’anormal”, té una memòria selectiva (un oblit selectiu) i s’esforça per“conservar quasi únicament aquesta part de les nostres impressions que la nostraimaginació és incapaç de construir per si sola”61. “Què m’importa el que sé desobres!”.62 “Oblido allò que vull”. “Soc estant i veient-me; veient-me veure”.63Conscient de ser; un ser que es manifesta (es fa conscient, autoconscient allampegades(instants,dècimesdesegon)idemaneradiscontinua(sumanttotelmés,sis’estàal’aguait,unsquantsquartsd’hora).

53MT,p.37i38.54MT,P.15.55MT,p.36.56MT,p.1857M.T,p.20.58MT,P.19.59MT,p.26.60MT,p.24.61MT,p.19.62MT,p.2163MT,p.27.


976

Quan parla, M. Teste “no té opinions”64. “Gran nombre de paraules estavendesterradesdelseudiscurs”65.“Nomenaelquemancadenom”66.“Nodeia‘bondia’ni‘bonatarda’,semblavanoescoltarel‘¿Comestàs?”67.Estupideses.

Quantalpensar,M.Testemanifestaquecal tornar imantenir-seenuna“simplicitatquasianimal”.NocontradiuParmènides (“elpensar iel sersónelmateix”) sinóqueindica que “el que pensem ens amaga el que som” i que “valemmés que tots elsnostres pensament”. 68 Que “tot pensament és qualsevol pensament”69. Que hemd’aturar“l’insensatdesigdesaber”70.Que“perdriaelsersiemconeguésenterament”.71Que“sihihaguésalgunpensamentsupremen-si ideper-si,trobatperreflexoperatzar, hauríem demorir”72 (perquè no té següent, hauríem sobrepassat el límit). Sisabéssimnoseriem.73

“El coneixement (és)comunnúvol sobreel ser”.74Unnúvolquealhoraqueprojectaunaombra tambéelimina la pròpiaombra. “Emporteu-vos tot,perquè jo vegi”.75”Lanoció de coses exteriors (el coneixement) és una restricció de combinacions”76, unalimitació,unenfosquiment,unaombra.

Elspensamentsincessants,comelssentits,“ensseparend’allòreal”.Elquepensoielque veig “em cega”, “infecta”, enfosqueix. “Allò que sé em fa ignorant”. “Ignoro entantiperquantsé”.“Aquellalluminàriadavantmeuésunabenaitapaunanitounallummés...¿mésquè?”77Senseresposta:“aquíestancaelcercle”.

Tot i això, aquestésserhumà“anormal”queésM.Teste i queésun fragment (unsquants quarts d’hora) de Paul Valéry, utilitza a aquest darrer, de professió literat(mestre en l’ús de l’eina, útil o giny del llenguatge) per donar veu a les sobtades iepisòdiquesmanifestacions conscients de la grandiositat i estranyesa del ser/existir,transformant l’experiència en relat o descripció. Tota vivència conscient -com totasensació,percepció,cognició,emoció,pensamentoacció-ésunfetofenomenquetéllocenl’estructurafuncionalcerebraliéstascadelcervell(elgrantransformador)enconvertirlesvivènciesenllenguatge,en“quelcomcomú”,comunicable,transmissible.En altres paraules, aplicades al treball de Valéry en la redacció deMonsieur Teste:

64MT,p.20.65MT,p.20.66MT,p.21.67MT,p.19.68MT,p.30.69MT.P.39.70MT,p.13.71MT,p.34.72MT,p.39.73JMaUyà,TractatdelaIgnorància,inèdit.74MT,p.40.75MT,p.40.76MT,p.65.77MT,p.40.


977

“lligar la mestria del verb amb la singularitat de l’ésser”, realitzar “la destil·laciómisteriosaisordadel’experiènciadelasubjectivitat”.78

M.Teste,l’anormal,contéenell“unsermenor”:Portius.79

¿QuioquèésPortius?

Enaquestrar(pocfreqüent)exercicidel’autoconsciènciadeser(deljoquecontemplael jo que contempla al jo), Valéry-Teste, tot d’una –a “Extractes del log-bag deM.Teste”80-,parlantsobrelaconsciènciad’un“homed’esperit”,esmentaPortius:“Nosétalcosa(quèconsisteix“l’esperit”d’unhumà);nopuccopsartalcosa,peròséaPortiusque laposseeix (la cosa-esperit).PosseeixoelmeuPortius,alqual condueixoen tantquehumà,iquecontéelquejonosé”.81Fraseenigmàtica,dinsd’untextenigmàtic.

¿És“aquellqueésreaccióaaquestespectacle”(delser,del“U”,detotelqueés,“partmomentàniaqueescreuelTot”)82”?

Admetemaquestahipòtesi (interpretació) i consideremquePortius,és (pugui ser)ellloc(cerebral)onresideixalqueValéryanomena“l’esperit”.83Enaquestaàrea(lloc),éson “l’instant incomprensible es reflexa”, el lloc del “asombro”, estranyesa “d’aquestecode l’U”.El lloc “onavegadesemreconecenunavisióparticularmentpersonal isusceptible de generalització”84 i on obtinc una “manera de mirar que em contéenter”85,uninstantd’autoconeixement,d’autoconsciènciadeser.Aleshores”aquestesvisionsmatenalesaltresquenopodendur-seaallògeneral.”86

“Continc (en mi) un ser menor (Portius) al que és necessari obeir sota una penadesconegudaqueéslamort”87,doncsviuriaperònoexistiria.

Tenir Portius no és una gràcia, un donat selectiu. “El seu nivell d’igualtat depossibilitats(demanifestar-se)...l’atzarlesbanya”.88

“Éselqueportoenmidedesconegut–la “cosaoculta”deMallarmé89-elqueem fajo”.90

78JordiLlovet,”Introducció”aMonsieurTeste,Columna,o.c.p.32i37.79MT,p40.80MT,pp.39-46.81MT,p.39.82MT,p.64.83Talcom,desd’unpuntvista localicionista(plataformaneuropsicològica),hihaenelcòrtexcerebraluna àrea pel llenguatge expressiu (a. de Broca) o per la seva decodificació (a. deWernicke) i tot elconjuntd’àreesdeBrodmann.84MT,p.40.85MT,p.42.86MT,p.40.87MT,p.41.88MT,p.42-43.


978

Portius, endefinitiva: la casadel serenel jo.Quans’activa,aleshores “m’esticen lamevacasa”.91

“Manerademirarque–quans’haactivat-emmantéenter”92i“sempredempeussobreel promontori Pensament, deixant-se els ulls sobre els límits de les coses o de lavista”93.“Alsentirelqueesforma(allòqueésuna impressió),prenformaalhoraunaltre si-mateix desacostumat”94, diferent a “això negre que miro quan penso”95.Habitant, essent (existint) en un altre món que el del jo biogràfic, de la novel·lapersonal,delanarració(rollositat)interminableamblessevesgransescenes,còleres,passionsimomentstràgics,miserablesesclatsd’estatsrudimentaris,...96

¿On es reuneixen o a on acudeixen els “anormals”, els “portadors singulars”97 dePortius? Evidentment no sota cobert (al jardí dels epítets, diccionari, cementiri).Romanen a la intempèrie. No són iguals, cada un té el seu singular rostre, doncs“aquests exemplars (rars) no han experimentat les mateixes coses, ... les sevesexperiències i ciències són ben diferents”98, però en la forma, en l’aspecte sóninformes, indistingibles pel comú dels mortals; la “seva figura indiferent”99 passadesapercebuda. Però entre ells -si coincideixen- “no hi ha lloc per l’engany,s’endevinen;reconeixenun“parentiumatemàtic”iestableixenuna“selvaderelacionsicorrespondències”100.

ApropòsitdeStanisławIgnacyWitkiewicz(Witkacy)(1885-1939)

Tot ique Insaciabilitat (novel·la)haestatobjectederecentpublicació -per l’EditorialEutelequia-,Witkiewicz,pintor,novel·lista,dramaturg(32peces),críticd’art,ontòlegisuicidaire polonès, continua essent - tal com indica el títol de la col·lecció on s’hapublicat (Circulod’escritoresolvidados)-ungrandesconegut,almenys, enel terrenydel’ontologia.

La seva singular trajectòria biogràfica és tan fascinant com la varietat imultidisciplinaritatdelasevaproduccióescrita.89 Valéry, deixeble d’Stéphane Mallarmé, pot estar referint-se al que aquest intueix: “Ha d’haver-hialguna cosa oculta al fons de tots; crec fermament en alguna cosa subcòndita, significant, closa iamagadaquehabitaenelcomú”(Mallarmé,OeuvresCompletes,Gallimard,París,1956,p.383)90MT,p.40.91MT,p.24.92MT,p.42.93MT,p.40.94MT,p.40-41.95MT,p.39.96MT,p.40.97MT,p.42.98MT,P.42.99MT,p.43.100MT,p.42.FentrecursametàforadelcontedeJ.L.Stevenson.


979

Notíciabiogràfica

1885(24,II):NeixaVarsòvia(Polònia).Elpareéspropietari agrícola, de la petita noblesa, pintor icríticdeart.Lamareésprofessorademúsica.

1890:ElsWitkiewiczestraslladenaZakopane.

1893 (8 a.): Inici del batxillerat a Lwów. Primeresobresteatrals("Elsescarabats”,"Elreiiellladre")

1904(19a.):ViatjaaViena,Munic,Venècia,Roma,Palerm,...

1905(20a):AcadèmiadeBellesArtsdeCracòvia.

1908(23a):ViatgeaParis.

1910(25a):Novel·la"Les622caigudesdeBungo"

1913(28a):NuviatgeambJadwigaJanczewska.

1914(29a):SuïcidideJadwiga(desprésd’unadiscussióacausadel’enamoramentdelanoiadelcompositorhomosexualKarolSzymanowski).

Witkacy(enqualitatdedibuixant ifotògraf)acompanyaBronisławMalinowskiaunaexpedició etnogràfica a Nova Guinea, Ceilan i Austràlia. Esclata la Primera guerramundial .DesavinencesambMalinowski.ViatgeaPetersburg. S’allista a l’exèrcit rus(tsarista),onobtéelgraudecomandant.

1915(30a):Mortdelpare.

1916(31a):FeritalabatalladeWitoneż;condecoratamblamedalladesantaAnna.

1918(33a):RetornaPolònia.S’uneixalmovimentformista.Text"Novesformesenlapintura".

1919(34a):Prenpartenl’exposiciódelsformistes.EscriuelPròlegala"TeoriadelaFormaPuraenelteatre."

1921 (36 a): Obres teatrals "En la petita mansió", "La gallina aquàtica", "GyubalWahazar."

1922: Publica "Esbossos estètics".Drames: "La sèpia", "JanMaciej KarolWścieklica","Dandysipetimetres."

1923 (38 a): Drames: "La locomotora boja ", "Janulka, filla de Fizdejko". ContraumatrimoniambJadwigaUnrug.


980

1924: Autoretrat (pintura al oli) : "Ultima cigarreta del condemnat". Desisteix decontinuar pintant seguint la teoria de la Forma pura. Escriu el drama "La Mare"(Comèdiarepugnantd’unamare).

1925 Exposa els seus retrats al Saló de Czesław Garliński (Varsovia). Funda, aZakopane,elTeatreFormista.Escriulanovela"Adeualatardor”.

1927(42a): Escriu lasevanovel·lanuclear:"Insaciabilidat",salpebradadeqüestionsontològiques.EnelTeatreFormistadirigeixlaobrad’AugustStrindberg"Sonatadelsespectres"

1928(43a):Experimentaambdrogues(peiot...)

1929(44a):AnalitzalesobresdeLeibniz,KantiHusserl.ConeixaCzesławaOknińska.IniciaunarelacióambCzesławaOknińska–Korzeniowska.

1930 (45 a): Escriu, conjuntament, amb Bohdan Filipowski, un treball sobre elsnarcòtics.

1931:Mortdelamare.

1934((49a):Escriueldrama"Elssabaters".

1935Publica"Nocionsitesisimplicadesenlateoriadel’existència",compendidelseusistemaontològic.Repel"Llorerd’Or"del’AcadèmiaPolonesadeLiteratura.

1936(41a):Finalitzaeltext"Narcòtics,olasànimesimpures".

18 de setembre de 1939 (54 a): es suïcida (Luminal (fenobarbital), Cibalgina,Ephinefrina… i talls a la caròtida i al canell ambunanavallad’afaitar), al peud’unagran alzina, a Jeziory Wielkic (Polesia (Ucraïna), extensa zona pantanosa, entreBielorússiaiUcraïna,avuiParcNacionaldeWielkoplski),fugintdelainvasiósovièticaaPolònia(pactegermano-soviètic)ipernohaverestatadmèsal’exercitpolonèsperraód’edat). La versió corrent era queWitkiewicz s’havia de suïcidar conjuntament ambCzesława Oknińska – Korzeniowska. Aquesta, però, només ingerí Luminal i perdé laconsciència. Un estudiant de secundària i camperols locals trobaren el cos d’ell i eld’ellaenestatconfusional.L’endemàs’enterràW.enunpetitcementiriortodoxdelalocalitat.OknińskavatornaraVarsòvia.VaserinternadaalscampsdeRavensbrueckiMauthausen.Desprésdelaguerra,vatreballaralPAXPublishingInstitute.Vamoriraldesembrede1975,ipocabansdemorirvaanotarlessevesmemòriesdesde1939.

(A l’any 1988 les autoritats soviètiques autoritzen el trasllat del taüt que,suposadament, conté les restes de Witkiewicz a Zakoopane (Polònia). El 26 denovembre de 1994, el Ministeri de Cultura de Polònia procedeix a l’exhumació delcadàver.L’estudiantropològicrevelaqueestractadelcosd’unadonade25-30anysd’edatide1,64metresd’alçada).


981

Obres(traduïdesalcastellà)

Insaciabilidad.Barral,Barna.,1973.

Comediarepugnantedeunamadre.Fundamentos,Madrid,1973.

Lagallinaacuática:tragediaesféricaentresactos.Fundamentos,Madrid,1975.

Lanuevaliberación,Ellocoylamonja.Fundamentos,Madrid,1976.

Adiósalotoño.Madrid,Anaya&MarioMuchnik,Barna,,1993.

Narcóticos.Circe,València,1994.

Las622caídasdeBungoolamujerdiábolica.Destino,Barna.,2002.

Ellocoylamonja.Maldoror.,Vigo,2009.

Lanuevaliberación.Maldoror,Vigo,2009.

Lalocomotoraloca.Maldoror,Vigo.,2009.

Insaciabilidad(Despertar),Círculod’EscritoresOlvidados,Madrid,2014.

Insaciabilidad(Locura),Círculod’EscritoresOlvidados,Madrid,2014.

Teatro(Ensayosyobrasdramáticas),Eutelequia,Círculod’EscritoresOlvidados,2015.

Insaciabilidad

Donantperfetqueellectord’aquestsApuntstéunaedatpromigsuperiorals40anysique, per tant, ja no és lector de novel·les, pot estalviar-se de cercar la difícilmentlocalitzable(imanifestamenttediosaiesperpèntica)produccióliteràriadeWitkiewiczi,enconcret,Insaciabilitat101.Valgui,pertant,laresumidaiexactanotíciaqueCzeslawMilosz,aLamentcaptiv102,endónadelatramaculminantd’aquest“llibreestrany”:

“El 1932 va aparèixer a Varsòvia un llibre estrany, una novel·la en dosvolumstituladaInsaciabidad(...)Elllenguatgeempratperl’autoreradifícil,ple de mots nous creats pel mateix Witkiewicz, les descripcions brutalsd’esceneseròtiquesestrobavenalavoradepàginessenceresdediscussiósobre Husserl, Carnap i altres teòrics del coneixement contemporanis.D’altrabandanosempreespodiadistingirquèhihaviadeseriós iquèdebufonades,ieltemasemblavaunapurafantasia.

101StanisławIgnacyWitkiewicz, Insaciabilidad(Despetar),vol I,Eutelequia,Madrid, ..... i Insaciabilidad(Locura),vol.II,Eutelequia,Madrid,2014(1932),403p.Traducció,notesiepílegd’EulaliaPoplawska.102CzeslawMilosz,Lamentcaptiva,UniversitatdeValència,València,2005(1953),364p.


982

L’acciódelanovel·latranscorreaEuropa,mésenconcretaPolònia,enunmoment indeterminat del futur pròxim, un moment que d’altra bandaigualment es podia considerar ben bé com el present103(...). El medipresentateraeldelsmúsics,pintors,filòsofs,aristòcratesicomandamentsde militars (...) un estudi sobre la descomposició: música esbojarradafonamentada en dissonàncies; perversions eròtiques; vagabunderia d’unpensament que en va cerca resposta; falses conversions al catolicisme;complicadespertorbacionspsiquiàtriques.

(...) lacivilitzacióoccidentalestrobaamenaçada... (per) l’exèrcitmongol-xinés (que dominava els territoris que van de l’oceà Pacífic fils a la marBàltica”.104

Els personatgespolonesosqueapareixenen l’obra sónpresentats com“malaurats”,“mancatsdetottipusdecreençaidepercepciódelessevesaccions”.

En aquest clima i marc, apareixen a les ciutats de Polònia una munió de venedorsambulants que secretament mercadegen píndoles de Murti-Bing (DAVANESK B2).Murti-Bingésunfilòsofmongol(nopascapfarmacòleg)quehaaconseguitproduir“unmitjàdetransmissióde la ‘visiódelmón’perviaorgànica”.LapíndoladeMurti-Bingesdevé l’arma més poderosa de l’exèrcit mongol-xinés ja que l’efecte de la sevaingestió és de ràpida aparició i espectacular: serenitat i felicitat. Les preocupacions,pors, dubtes, els problemes, entorns dels quals el pensament hi dóna voltes senseaturador, desapareixen; aquell contingut que abans ocupava el pensar de formaproblemàtica, esdevé ara i tot d’una insubstancial, banal, indigne de preocupació,trivial.Qüestionsidubtesontològicss’esvaeixen;totapreocupaciómetafísica,èticaoestètica passa a ser contemplada com una mera “estupidesa del passat”. Alhora,l’anunciadaiimminentarribadadel’exèrcitbàrbar“janolisemblacaptragèdiaperalasevacivilització.Elsubjecteentractament,ataràctic,contemplavaalsseusciutadansnomedicatscomungrapatesveratdebojoscridaners”.

Desprésdedecapitar,“ambgranshonors”,alcapdel’exèrcitoccidental,lestropesdel’Estocupenelpaís(Polònia)icomençaunanovavidade“murti-binguismeconsumat”.Els ciutadans abansmalaurats i turmentats per la “insaciabilitat filosòfica”,mancatsaradecreençaidesentit,esvanposaralserveidelnouordre;deixarendecompondrei d’interpretar “músiques dissonants” i es posaren a escriure “marxes i odes”, i encomptesdepintarabstraccionspassarenaconstruirquadres“socialmentútils”.

Però,amésamés,“comque,tanmateix,nopodiendesprendre’scompletamentdelasevapersonalitatanterior,esvanconvertirendestacatsesquizofrènics”.105

103Anys30’i40’.104C.Millosz,o.c.,p.44.105Id.p.45-46.


983

Però,aquíiallà,enaquestsvoluminosos2textosqueintegrenInsaciabilitat,totd’unaisorprenentment,eneldecursdelesestrambòtiques(imetafòriques)facèciesqueelshiesdevenenaalgunsdel seusprotagonistes,aquests (ésadir, l’autor)hi intercalenbreus i incisives qüestionsontològiques.Qüestionsque seran recollides, agrupades isistematitzades pel mateix Witkiewicz en pocs articles, on s’hi dibuixa un completsistemaontològic.

ElsistemaontològicdeWitkiewicz106

“Elconcepted’unaiúnicaExistència,enrelacióamblaTotalitatdel’Existència,equivalal concepte del No-Res Absolut, que és inacceptable”. És a dir: ser i no-ser sónequivalents: l’un és absolutament, l’altre no és absolutament (un concepte, no-ser,impossibledeconceptualitzar;elconceptedeno-resabsolutésinacceptable).107

“Considero el concepte de l’Existència en general (la Totalitat de l’Existència), demomentindiferenciada,comelconceptemésprimari”.Ellinclouconceptesencaramésprimaris (sub-primaris), quenonecessiten ser definits i quenomés sónpossibles decopsar després d’acceptar el Principi primari d’Existència (que no és altre que elparmenidià“elqueés,és”).

Enconseqüència,lesTesisprimàriesdeWitkiewiczsón:

1. Hi ha la Totalitat de l’Existència (una i única). Tot el que és, existeixsimultàniament.

2. LaTotalitatdel’Existènciaestàintegradaperexistènciesmúltiples,singulars.

3. Cadacosaqueés,ésunaexistènciasingular,concreta,tambéúnica,solitàriaisimultàniaamblaTotalitat.

4. Totaixòtéuna“implicaciómetafíco-ontològica”:elSer,essentUn,ésmúltiple.Principid’“unicitatenlamultiplicitat”.

Tesis queel porten a formular“els conceptes” bàsics (redundants) sobre “elmisteriabsolutdel’existència”:

1. Concepted’Infinitatd’existències:tantenelmoltpetitcomenlagrandiositathihaunicitat.

2. Conceptede la limitacióde lesexistències singulars: cadaexistència singularestàlimitadaaser“unadinsdelTot”.

106Els conceptes i tesis implicats en el concepte d’existència (1935), la seva obra ontològica principal(Hauptwerke).107ParmènidesiWitkiewicz,comquasitotselsques’atreveixenadir-hiquelcom,diuenelmateix(queéselmésquepotserdit):elqueés,és;elquenoés,noés.


984

3. Conceptedela jerarquiaodesigualtatdelesexistènciessingulars:dinsde lamultiplicitat de les existències hi ha existències singulars “elevades” iexistènciessingulars“minúscules”(cadagrup,alhora,amblessevesrespectivesgradacions).

I a continuació, per reblar el sistema, la sevaparticularontologia, amb l’anuncidelssegüents“subconceptes”referentsal“secretdel’existència”:

1. ElsecretBiològic:l’infinitenelméspetit.

2. ElsecretAstronòmic:l’infinitenlagrandiositat.

3. ElsecretMetafísic,fetde:• lalimitaciódinslaInfinitud• launicitatdinslamultiplicitat• laconstànciadinsl’alteralitat• lacontinuaciódinsdelainterrupció.

Tot això condueix al “calfred metafísic”, a “la brutalitat del dato endirecte”ialsubseqüent“relatdel’experiència”

Els Conceptes i les Tesis són teories, plataformes construïdes a posteriori del’experiència, racionalitzacions, construccions secundàries, “viatge de tornada” d’unsinstantsdeclarividència:

“Durant un moment – un dels protagonistes- va prendre consciència de la infinitudefectiva de l’espai: tot allò existia, perdurava en aquell segon que estava vivint”,prendreconsciènciade”lamonstruositatexistentenlaunitatinfinitadeltemps,detotl’espaiinfinitielsmonsexistentsenell”.

I junt o a dins d’aquesta immensitat delmón/univers, “ell, metafísicament solitari isensecappossibilitatdecomunicar-se”.108

Ésadir:consciènciasobtada(ifugissera)delainfinituddel’espai-tempsi“aquíjo,sol”,adonant-se.

Aquestaexperiènciad’evidència,inimaginable,queperplexa,“s’imposa–quantélloc-ambunanecessitatontològicaabsoluta”,aclaparadora,“brutal”,...Vetaquí“elsentirelsecretdel’existència”,nopaselcomprendre,imoltmenysexplicar“nielser-tot,niel seuorigen” (cosa, explicar, quehan fet tots els filòsofs, desdePlató aNietzsche,inventant i matant déus). Els que experimenten aquest “sentiment metafísic”, hodeixenen“misteri”(absolut,impenetrable)ien“secret”del’existència.Hansentitlamonstruosa i aterradora “experiència metafísica”, que els “arranca (destrava) del

108Insaciabilitat,p.79,


985

quotidià”iquecol·locaal“humànatural”encontacteimmediat(eldatodirecte)ambl’insondablemisteridelasevaexistènciaidel’existènciadel’Univers.109Hansentitel“calfredmetafísic”imai,apartird’ara,deixendeferpreguntes.

AlgunesqüestionsontològiquesdeWitkiewicz

1. Perquèsocaquestinounaltre?

2. Perquèexisteixo?

3. Podrianoexistirenabsolut?

4. Perquèenaquestllocdel’espaiinfinitienaquestmomentdeltempsinfinit?

5. Perquèenquadratenaquestgrupd’éssersenaquestplaneta?

Preguntes (algunes) a les que avui una ontologia biològica (v. Infra) pot donar-hiargumentadesrespostes,unabordatgeperòqueWitkiewicznovadisposar,com,perexemple, que ser és una qüestió de ser un manyoc (cel·lular) concret, únic; que laconsciència de ser és autoconsciència del manyoc; que la Terra està del Sol a ladistància de l’aigua líquida; que la variabilitat epigenètica dóna raó de diferènciesindividuals;...110

Però,amés,Witkiewicznoésnifilòsofnipoeta;faliteratura,pinta,dibuixa,...Ésunliterat. Escriu (a més d’imaginar i metaforitzar) sobre allò del que alguns existentss’ocupen:intentadescriurevivències,sobtadesoobsessives;parla(escriu)d’un“haversentit”, d’un adonar-se, de forma sobreposada a les més vulgars o extraordinàriesexperiències de quotidianitat; i tot plegat ho barreja i es formula en preguntesconcretes.S’adonaque“lacapacitatdeplantejar-seaquest tipusdepreguntesésunfenomenhistòric limitatenel temps,ésuna fasedeldesenvolupamenthumà”.111Unqüestionarquenopodiadonar-sementrelaimatgeoideadelmóneradominadaperlaideaplatònicad’unaànimaencarnadaipelscontingutsdelareligió(qualsevol).Endesaparèixerlareligió(“elmedipresentatperWitkiewiczesdestacapelfetquejanohiexisteix la religió”112), el buit l’ocupà la filosofia, “que tanmateix ha fet via enversdominiscadacopmenysaccessiblesperalsprofans”113.

109MiguelNarrosiJuanCañoAvecho,“Notassobreelautor”,aComediarepugnantedeunamadre(S.I.Witkiewicz),Fundamentos,Madrid,1973,p.11.110V.AndrésMoya,Pensardesdelaciencia,Trotta,Madrid,2010,108p.111W.Insac.…p.392.112CzeslawMilosz,Lamentcaptiva,UniversitatdeVaèmcia,València,2005(1953),p.48.113Id.


986

Replantejament per Witkiewicz de les sempiternes qüestionsmetafísiques

1. Perquèexisteixenlescoses?Lapreguntasenserespostapossible.

2. Hi podria haver només el no-res absolut? La pregunta “inimaginable”,impossibledepensar.

Witkiewicz,comaprofetadelpresent

1.Profetadel’aparentmortdelaReligióidelaFilosofia

Causade lamort:ofec(nopaspermort“natural”).¿SuïcidiohomicidiperpetratperCiència)?.

CeslawMilosz,apropòsitdeInsaciablitatdeWitkiewicz,escriu:

“El medi presentat per Witkiewicz es destaca pel fet que ja no existeix lareligió.Alspaïsosambdemocràciespopulars,comatotarreu, lareligiójafatempsquevadeixardeserlafilosofiadetotalasocietat,ésadir,detoteslesclasses socials. En la mesura en que les millors intel·ligències es trobavenabsortes amb discussions teològiques, es podia parlar de la teologia comsistemadepensamentdetotl’organismesocial,itoteslesqüestionsquemésintensament ocupaven els ciutadans s’hi referien i se les descrivia amb elllenguatge teològic. Però això pertany a un passat llunyà. A través de fasesgraduals hemarribat a l’absència d’un sistemad’idees homogeni que puguiconnectarelpagèsquetreballaambaladresiambcavalls,l’estudiantdedicata la lògica formal i l’obrer de la fàbrica d’automòbils. D’aquí la punyentsensació d’allunyament i d’abstracció, que angoixa la intel·ligència, i demaneradestacadaaquellsquesónels‘creadorsdecultura’.Elllocdelareligiól’ha ocupat la filosofia, que tanmateix ha fet via envers dominis cada copmenys accessibles per als profans. Les converses dels personatges deWitkiewiczsobreHusserlnopodeninteressargaire,nitansolsalslectorsambuna formació mitjana, mentre que les masses mai no han deixat d’estarlligadesal’esglésiademaneranomésemocionalitradicional,...”.114

“El futur de la Filosofia serà només el seu aspecte històric i la interpretació de totl’anteriormentelaborat”,ésadir:Històriadelafilosofia.

114C.Milosz,o.c.,p.48.


987

2.Profetadelamortdel’Art

L’Artmortquandeixadeproduirlaformapura(“expressiódesentimentsmetafísics”),quan es deforma violentament la realitat passant al servei del contingut(racionalització i rebuscament). “Una obra d’art no és una crònica d’història”. Quanl’art s’ha trivialitzat en divertiment, decoració i propaganda, quan ha de serpolíticamentcorrecte–ésadir,quanl’artéscontingutinoforma-l’Arthamort.Crear,perWitkiewicz,noésinventar,ésconstruirformespures(sensenarrativa,construccióformal). La funció de l’Art (de l’obra d’Art) és “contribuir a crear en el receptor elsentiment d’estranyesa (d’asombro) i, per mitjà d’aquesta inquietud (desassossec)enfrontar-lo amb l’existència”.115 Per il·lustrar-ho, Witkiewicz, confronta “el bellpanxell (partposteriorde lacama)deBoticelli” (aLestresgràcies,p.e.)amb“el lleigpanxelldePicasso”.“Boticelli,amblasevapsicologiasenzilla,potcrearlaformapurasensedeformarelmónsensible”.“Picasso,quepateix la insaciabilitatde laforma,ésexcessivament refinat i pervertit (...), no podia crear la forma pura sense deformarl’objecte”.116

En conseqüència, “ens espera el terrible avorriment d’una vidamecanitzada i senseànima”,ambunartdegenerat,mortperesgotamentdelesformes,perexcésièxit.Talcom,durantlaprimerameitatdels.XX,l’artvasobrepassarformalmentlavidatalcomésdonada.L’artvasuïcidar-se.Elsque,perWitkiewicz,varenaixecarlamàsobrel’Artsón:MarcelDuchamp,Picassoielcubisme,elsfuturistes,elsformalistespolonesos,elsavantguardistesrussos,Malevich(ambelsseusquadratsnegresiblancs),Kandinskyil’artabstracteengeneral,PaulKlee,...

Iespregunta:“¿Quèdenoupotaportarunartistaavui?”.117

115EmiliaPolawska,“Epílogo”,aInsaciablidad,o.c.p.399.116S.I.Witkiewicz,Teatr,Krakiwskaspólkawydawnic,nº29,1934,p.20.117Id.


988

PERQUÈNOHEIDEGGER(1889-1976)

Éspossiblequequi inadvertidament (formahabitual iasistèmica d’anar llegint) hagi llegit El ser i el temps(SeinundZeit,1927)118deMartinHeidegger -ipotserfins i tot, altres treballs del primer i del darrerHeidegger-hagiquedatfascinatpelqueanava llegint.També és més possible i freqüent que només estinguin noticies fragmentàries del pensament deHeidegger,doncsésdifícilqueunestudiantavuiendiaignori els qualificatius-etiqueta que força tractatsd’històriadelaFilosofialidonenaHeidegger:“undelsfilòsofsmés importants del segle XX”, “el filòsofmésinfluentdelsegleXX”,“elguardià–pastor-delSer”,...Però, en conjunt, també és altament possible ques’ignori quasi tot el que fa referència a la biografiad’aquestfilòsofoqueesdonicrèditalsquedefensendeslligarpensamenticonducta.

A aquests desconeixements i fixacions tòpiques, que impossibiliten disposar d’unacabdal idea del pensament heideggerià i de la seva real importància, cal afegir-hil’importantfactordelatardana,incompletaicensurada(plenad’omissions)ediciódelsseusescrits“complets”(v.infra).

Peraltrapart,l’obradereferènciadeHeidegger,consideradatòpicamentlasevaobraprínceps,SeriTemps(SeinundZeit),ésunaobraprimerenca,publicadaal’any1927.Llegidadeformadescontextualitzada,hatingutuna influència inqüestionable i inclúsdeterminant en l’abordatge de la qüestió o qüestions sobre el ser en el segle XX aOccident i en concret sobre el pensar i repensar d’un bon nombre de “filòsofs”europeusde lapostguerra(desprésde1945),quanjaerapossiblefer-neunalecturasuficientment argumentada per situar Heidegger sota sospita. Els responsablesd’aquest èxit de Heidegger foren, paradoxalment, autors o pensadors sobretotfrancesos, elsqualsposarenenmarxaels corrents filosòficsdominantsde la segonameitatdelsegleXX-desdel’anàlisiexistencial(Elserielno-res,deSartre)alsfilòsofspostmoderns, deconstruccionistesipostestructuralistescomDerrida,Foucauld,...119,totsellsarrancantiabeurantenHeidegger.

118MartinHeidegger,Elseryeltiempo,Planeta-Agostini,Barna.,1993(1927),478p.TraducciódeJoséGaos.119V.Elflâneurassegut.


989

DesemmascararHeideggernohaestatunaempresafàcil.Posardemanifestl’enormefrau que fou Heidegger ha comportat qüestionar i invalidar també la majoriad’aquellescorrentsfilosòfiques(apartdelqüestionament ipasa l’oblitqueperellesmateixes–perdemèritspropis-hanaconseguiteneldecursdelesdarreresdècades).

Siguicomsigui, l’ensarronadaHeideggeréstantincommensurablequeseriaincreïblesi no es sustentés, inexorable, en els seus propis textos: l’Obra Completa120, elsanomenatsQuadernsNegres121enlesrecerquesarxivístiquesderigorososhistoriadorslocalsdeFreiburg(HugoOtt)imoltsaltres(v.infra).

Malgrat l’absoluta impermeabilitatavuiencara,delscontinguts fossilitzatsenelmiteHeidegger,aaquestaevidència,ésjadeltotinqüestionableque“undelsfilòsofsmésimportantsdelsegleXX”,“elfilòsofmésinfluentdelsegleXX”,“elguardiàdelSer”,...fouunpersonatge indecent,usurpador, falsari,ultranazi, racista,antisemita, ideòlegdela“soluciófinal”(exterminitotal),fanàtic,visionariescatològic,enredaire,deslleial,traïdor, renegat, mentider,... mantenidor fins la seva mort de la visió messiànica iescatològica,reservadaalser-alemany.Unavisióoideadetotplegatqueemmarca(idelaqualsorgeix)totalasevapretesa“filosofia”oontologiaanalítica.122

Aixòno exclouque, alhora, fos un analista incisiu, ambuna eficient base filològica ihistòricadel’anarpensantoccidental,alhoraqueunpotentretòriciembolicador.

ElserdeHeidegger

SuposantqueelserdelqualparlaHeideggerfoselsergenèric,específicamenthumà(que no és el cas), suposant que el que Heidegger realitzà a Ser i Temps fos unaontologiageneral(quenohoés),elserdeHeidegger(elfamósDa-sein,elser-aquí)noés el ser o existir (autoconsciència de ser/existir) de Valéry (Monsieur Teste), deWitkiewiczodeMacedonioFernández(“asombrodeser”).Enaquestsdarrerscasosestractad’unser individual (béquegenèric)únic,mentrequepercontraelDa-seindeHeidegger és, en primer lloc, un concepte abstracte (una construcció, una idea)privativa –com veurem- d’un col·lectiu: el Volk (poble) alemany, tal com en el seu120Gesamtausgabe (GA),“ediciócrítica”iniciadal’any1975.Projectede102volums,delsqualsal’any2015sen’hanpublicat97.121SchwarzeHefte(SH),editatsperPeterTrawny.InclososaGA,vol.95.“Negres”pelcolordelessevestapes.Untotalde33quaderns(2dedesapareguts),en2volums.Constitueixenunamenade“diari“del’anarpensantiunapeçaclauperdocumentarelseuantisemitismeiadhesióincondicionalalnazisme.M.Heidegger,Cuadernosnegros(1931-1938).ReflexionesII-VI,Trotta,Madrid,2015.420p.122QueelstòpicsacríticssobreelcontingutdelapretesafilosofiadeHeidegger,camuflatsperlamunióde heideggerians i hagiògrafs del “mestre d’Alemanya”, continuï ocupant espai en els tractats defilosofia (d’Històriade laFilosofia)d’úsuniversitariésun fetquenoméselpapanatisme intel·lectual iacadèmicimperant,generalitzat,potexplicar.


990

moment,faquasitresmilanys,segonsHeidegger,hofoudel“poble”grec.Elser-aquí(elDa-sein)deHeideggeréselser-alemany.Punt.

LaplataformaHeidegger(quemantindràdesdelsanys1920finsalatomba)

Lasevaobraprínceps,SeriTemps(SeinundZeit,1927),noemergeixni,evidentment,del no-res, ni és el resultat o productemadur (desplegat) d’un sistemàtic procés depensarracional-filosòfic.És,però,unpilarfonamentalsobreelquals’aixecatotelseuedificide“pensador”.

Pels tractats de Filosofia a l’ús, tot el treball de Heidegger, de pensar el ser, estànuclearment centrat i construït en refer la història de la qüestió del Ser, en elseguiment (rastreig)del camí“erràticde l’OblitdelSer” ien la seva recuperació (delser).Enaquestaorientaciópermanent,laprecoçinfluènciadelconceptedeHistoricitatdeWilheimDilthey (1833-1911)ésenHeideggerdeterminant.Amb l’afegitódeque,perHeidegger,lahistòriaautènticanoéslahistòriadelséssershumans(compostulàHerodot)123.

“Sigui el que sigui el què els hi passi als humans i a tots els éssers, això mancad’importància”.124 Allò important, el primer, és el ser; l’humà només és el “veí delser”.125 Per Heidegger, la Història autèntica queda reduïda i monopolitzada per laHistòria de l’Ontologia Occidental. Aquesta és la cobertura (l’embolcall) emprat perHeidegger per introduir-se, i parasitar, en l’àmbit intel·lectual i universitari: vestir-seamblatogaretòricadelsprofessionalsdelafilosofiailadocència(posar-sel’uniformedelscol·legues).

¿Què encobreix, però, el discurs professoral de Heidegger que tant fascinà als seusalumnesi lectors?¿QuinaéslaplataformadesdelaqualHeideggerenfocaelser ieldescriu?Posar-hodemanifesthaestatfruitd’unrigoróstreballd’anàlisi intensiu,elspuntsmésdecisius i desvetlladors delqual seranobjected’exposicióen lespàginesquesegueixen.126

A grans trets, i en síntesi, aquest procés (l’adonar-se del ser), per Heidegger, estàformatpelssegüentsgraonsoetapescronològicamentascendents:

1. “PrimeravingudadelSer”.Etapagregapre-platònica.123Herodot,Història, llibres I-III, LaMagrana, Barna, 2002, p 51. (“Heus aquí l’exposició de la recercad’Herodotd’Alicarnàs,pertalquenielsesdevenimentsdelshomess’esvaneixinambeltemps,nirestinsensellustrefetsgransiadmirables,...”).124M.Heidegger,“Sobrelacuestióndelinicio”,aHistos,Alianza,Madrid,2001(1955)[p.236].125“Lesguerresmundialssegueixenessentunaqüestiósuperficial”,id.[p.321].126 Per una sistemàtica, extensa i recent revisió d’aquest treball de desocultació de la gènesis iconstrucciódelpensamentdeHeideggerv.NicolásGonzálezVarela,Heidegger.Nazismoypolíticadelser,Montesinos,VilasardeDalt(Barna.),2017,486p.


991

Primera“retencióepocal”delapreguntasobreelSer.Enaquestaèpoca,segonsHeidegger,“qualsevolsubjectivismeésimpossible”.“Elpoblegrecéselllocdeladesocultació del Real”. L’humà (grec) és mesura i límit de la possibleobjectivació;mai pot ser un subjectum, “perquè aquí el ser és presència i laveritatdesocultació”.127

2. “Període d’Ocultació del Ser” (de la pregunta sobre el Ser). De Plató aNietzsche.Èpocadel “filosofar” (delpensar filosòfic).S’ocupende l’Ens (de lacosa), nodel Ser. Els causantsd’aquestOblit sónPlató iAristòtil, paresde lametafísica,inventorsdelsereternidel’ens(allòens,lescoses,taonta)creat.“Èpocade la xerrameca incessant sobre el ser”128. Pel cristianisme (concrecióexitosa de l’ens creat i del ser immortal de Plató), l’humà no pot tenirconsciènciademaneraimmediatadel’essènciadela“VeritatdelSer”,noméspodràpergràciadivina.ElperíodeesclouambNietzsche:anuncidelamortdeDéu.Finaldemetafísica.

3. Períoded’Oblitdelser,èpocadeKrisis.PeríodedeldominidelaTeknica.Edatdelatècnicamoderna/burgesa.Períodeextremdecosificaciódelaconsciència,de fetitxisme. La tècnica fomenta la industrialització ideterminael sorgimentdelproletariat.Aixòcausa,perHeidegger,ladivisiódelpoble(Volk)enclasses(socials), l’aparició de partits polítics i el parlamentarisme democràtic, delamericanisme (capitalista i lliberal) i del bolxevisme (comunisme), tots dosrendits a la tècnica, expressió clara i nefasta de la decadència d’Occident (acausa de l’Oblit del Ser). És així com el phatos de l’Oblit del Ser en el mónmodernesmanifestaenlatècnica,objectivaciódelaNatura,ienlain-formacióointerpretaciódelmón.

Elpensar(elraonar), inauguratperPlatóiAristòtil,continuatpelcristianisme,el Renaixement i la Il·lustració, la Democràcia (a Amèrica) i la Revoluciófrancesaielsubseqüenttriomfdelaburgesiaielcomunisme,totaquestllargsucceir-sehistòric,éselcausantde“l’oblitdelser”.

Enconjunt,perHeidegger,elmónqueliéscontemporani,l’èpocahistòricaenlaqueelléssentinellaovigia,guardiàopastordelseréslaformamésextremad’alienació, “ombra espessa caiguda sobre Occident”, amb la metafísicaabsolutamentsubsumidaisensepossibilitatquelafilosofiapugui“abismar-se”enelser.

127M. Heidegger, “La época de la imagen delmundo”, aCaminos del bosque, Alianza,Madrid, 1998(1984),p.86.128M.Heidegger,“LasentenciadeAnaximandro”,id.p.310.


992

4. Al’any1933,però,Alemanyainaugura,segonsHeidegger,l’inicidela“Segonavinguda del Ser”, “el segon inici d’Occident”. Estem davant d’un “momenthistòricdel’esdevenimentmundial”.

A finals dels anys 1920 s’havia arribat a un extrem d’Oblit del Ser “difícil desuportar”.Desprésd’un“trimil·lenari”d’OblitdelSer,però,el1933ésproduí–per Heidegger- un històric moment kairològic (oportú), decisiu, en el quel’”errànciadelser”s’aturàiesmanifestàdenou“laVeritatsobrel’Ens”itornaelpensar ipreguntar-sesobreelSer.Començàel“Segon inicid’Occident” i lacapacitat de superació de la Krisis. És la nova “aurora occidental”. La ferida(fenedura) “trimil·lenària” -elphatosde l’Oblit del Ser- podràper fi tancar-se(cicatritzar-se).

Lacausad’aquestcanviradical,transcendental,escatològicésHitlerieltriomfdel NSDAP (Partit Nacional Socialista Alemany del Treball). Només ells, deformahistòrica i “autèntica”, recuperen lapregunta sobreel Ser i posena laTeknica sota la prioritat del ser. Ells -Führer i partit- tenen la “Voluntatmetafísica” i podran tornar-nos (als alemanys) a l’ocàs de l’Inici grec (tornar“persegonavegada”).ElNSDAPiAdolfHitlersónlamillor(iúnica)resposta isolucióalagranKrisisquehaculminatenlaTeknicailadecadènciad’Occident,acausadel’OblitdelSer.

És així com la Grosspolitik alemanya, nazi, serà, per Heidegger, el mitjàimprescindibleper laculminacióde laHistòriadelSer i laSalvaciód’Occident.Unnou (segon)Ankunft (adveniment)estàencomanatals alemanys (alpoblealemany),doncs“laVeritat”nomésesdónaenl’arrelamentaunaTerra-Pàtriaescollida-renascudaiaunpoble(Volk)escollit-destinat:Alemanya.TeniraccésalaVeritatésunaqüestiód’autoctonicitat(d’aboriginitat).Ésperaixòque“laVeritat”ésde“nosaltres” (alemanys).La filosofia“autèntica” (elconeixementdelaVeritat i,pertant, la“segonavingudadelser”)noméséspossibleenuntóposespecífic,enunaTerra-Pàtria,enunlloc(terra)històricdestinat,iperunpoble (Volk) escollit. Vet aquí el Völkisch (nacionalisme racial o “Popular-Racial”),pinyoldetotl’edificioplataformaHeidegger.

NoexisteixunaPhilosophiaperemnisuniversalis.NoméshihaFilosofiaarreladaa una Terra i a unPoble. És per això, diu Heidegger, que la Filosofia va serprimergrega,iara,dosmilcinc-centsanysméstard,noméspotseralemanya.Lesduesterresielsdospoblestenenoretenenaquestsprerequisits.Aquestatasca,aquestamissió“ensatenyanosaltresialsgrecscomadestídediferentmanera”129. Aquesta oportunitat única no és, per Heidegger, un retrocés osimple retorna l’antiguitatpreplatònica;noésuna“reconstrucció”delmodel

129Id.p.250.“Ésaixòelqueportal’auroradelpensaralseudestícrepuscular,occidental.Sielsgrecsestornengrecsensentithistòric,ésnomésd’acordambaquestdestí”.


993

grec arcaic, sinó un “autèntic” renaixement del “nostre” poble alemany(autòcton, aborigen), un renaixement de l’antiga (medieval, mítica) “vidacomunitària” germànica, portadora ja de la missió futura de fer possible laSegonavingudadelSer.

Qüestió de Völkish, de raça i pàtria, de Sang i Terra. Només els alemanys(entesoscomcomunitatdedestíètnic-nacionalista),podranrealitzar,delamàd’AdolfHitler idelpartitúnicnacional-socialista, la (meta)Políticanecessària idonar-liunanovaveu(“aixòquearribaalaparaula”)alSer.130

Iaixòésaixíperquèessentelpoble(Volk)alemanymetafísicperexcel·lència,només ell pot donar una nova veu alSer. És un destí ètnic, racial. Allò racial(“Sang”)ésmetafísic.HihaunDa-seinalemany.Ser-aquí(Da-sein)ésser-hoaAlemanya (“Terra”), és ser aborígenament alemany, germànic) i ser-ho enaquestprecísmomentkairològicdel’any1933.

Es tracta d’un “retorn a la llar”, a la Terra-Pàtria (Heimkunft), un retorn al’Origen“d’allòalemany”,quenoésresmésquel’inicidelfuturdelSerhistòricdel Volk (poble) encarnat pels treballadors-soldats alemanys. Ells, en la sevaacció,seguintlesdirectiusdelFührer,donaranllocalafidell’errànciadelSer,ala fi de l’Oblit del Ser, l’inici de la fi de la dominància de la Teknica i, enconseqüència,alafidelaKrisisd’Occidentidelasevadecadència.

TemporalitatilocalitatdelsanysdelprimerHeidegger(1919-1933)

EnplenaRepúblicadeWeimar(1919-1933)-instauradaalfinaldela1ªGuerraMundialpel Tractat de Versalles-, havent desaparegut el II Imperi Alemany, el jove ciutadàHeideggerésafíalatradicióreaccionàriaantimodernaquegiraentorndelpensamentde Georges Sorel (1847-1922), precursor llunyà del feixisme europeu. Dins d’aquestcorrentdestacaigualmentlafiguradeCarlSchmitt(1888-1985).Dinsd’aquestclima,eljove Heidegger es manifesta crític al liberalisme (a “allò públic i lliberal”, a la“quotidianitat lliberal”), contra el que anomena el “Das Man” (el subjecte de lamediocritat, la mitjania, tots, ningú, qualsevol, la gent, ...) i contra la burgesia; endefinitiva, contra tot allò que representa la República de Weimar.131 El primerHeidegger (tant com el “segon” i el “tercer”) combregà amb una ideologia políticaultradretana, sintònica amb “la nova dreta alemanya” delsmovimentsVölkisch i elsnaixentsnacionalsocialismeseuropeus,antihumanistesiantilliberals.

130MartinHeidegger,SchwarzeHeft(QuadernNegre)1931-1938,Klostermann,Frakfurt,2014,p.121.131V. JuanPabloFusi,Brevehistoriadelmundocontemporáneo,GalaxiaGutemberg,Barna,2013,pp.141-161.


994

Establiment de la concepció messiànica del poble alemany perHeidegger

Heidegger va arribant a la concepciómessiànica del poble alemany a partir de l’any1918(29a.),acabatsjaelsestudisdeteologia(1909-1911)ielsestudistomistes(1913-1916).El1913haobtingutundoctoratial’anysegüentéshabilitatperaladocència.Quant a les circumstancies personals, porta un any casat amb Elfride (1917), unadestacadafuturamilitantdelpartitnazi,iacabadeserdesmobilitzatdelserveimilitar(1918).Enaquestmoments, justunanyabansdepassaraserassistentdeHusserlaFreiburg (1919), es produeix una sobtada “trencada” de Heidegger amb el sistemadogmàticdelcatolicisme,causadaperla“descoberta”delaideacabdald’”Historicitat”obtingudaperlalecturadel’obradeWilhelmDilthey(1833-1911)132.

Allò cabdal queHeidegger aprènde la lectura deDilthey és que “també les veritatstenenlasevahistòria”,quenohihaunafilosofiaperemnisiqueelsentitielsignificatsorgeixen històricament només en èpoques determinades. Per primera vegada laVeritatesmanifestàenl’humàaGrèciaenelsegleVIa.e.a.,perdesprèsdesaparèixer.Heidegger, “descobreix” també que en la història de l’Edat Mitja alemanya (“en elpensamentmedievalalemany”)esvadonarunaclarianad’albiramentdelaVeritat(oalmenysdelescondicionsquefanpossibleelseuadveniment),quedant,però,enunintent no reeixit. Aquesta idea d’Historicitat de la Veritat, destrueix en ell “totapretensió” de validesa d’una Veritat universal i immutable (com la propugnada pelcatolicisme).Aixòdeterminaelfinaldel“filosofarcatòlic”deHeidegger.133

SenseVeritatuniversal(peratots) i immutable(persempre), laGrèciapreplatònica i“elpoblegermànicmedieval”començarenapensarunaaltreVeritat.UnaveritatqueHeidegger“descobreix”quepottornaraserprivativadelVolkalemanydelsegleXX,noudipositaridelaveritatqueéslaVeritatdelSer.

“Descobertes” significatives que, alhora, li comporten un progressiu distanciamentambHusserl(contralaimmanènciahusserliana).134

1918-1927:gestaciódeElserieltemps

Posseïtperaquesta“visió”, “per l’agitacióde la lògica”,elHeideggerd’aquestsanyspensa en constant tensió “temporo-filosòfica”, avançant i enllaçant conceptes nous,creant nous mots, usurpant pensaments d’altres, trastocant-los i tergiversant-los,

132WilheimDilthey,Introduccióal’estudidelesciènciesdel’esperit(1883),L’estructuradelmónhistòricenlesciènciesdel’esperit(1910).133Safranski,o.c.,p.181.134“Elvalortranscendentaldelavidas’ubicaenlahistòria.Laverticalmetafísicagiraversl’horitzontalhistòric-fenomenològic”(Safranski,o.c.,p.95).


995

maquillant-los,ometentiessenthermenèuticamentcríptic.Ésadir,redactantElSerielTemps.

Una obra, Sein und Zeit (Ser i temps), que inicialment és rebutjada pel Ministerid’Educació de Berlin, qualificant-la “insuficient”, quan a l’any 1925 hi adjunta lesprovesd’impremtaenelcurrículumquepresentaperoptaralatitularitatdecàtedravacant de Nicolai Hartmann a Marburg, però que en ser publicada (amb retocs iomissions)al’any1927deixabocabadadaapartdelaintel·ligenzaoccidental.Untextcríptic, finalment ben depurat del contingut de la seva teoria-plataforma general(contingutquenomésconfiaalsseus“QuadernsNegres”,afragmentsdelsseuscursosiconferènciesiaintercanvisepistolars).135DetalformaquesienprocediralalecturadeSeriTemps,acontinuaciódeDa-seins’hiafegeix“alemany”ielmateixprocediresfa quan ens trobem amb el mot amb Volk, la “descriptació” del text, quant a laconcreciódelpuntdevistadeHeidegger,ésfaevident.

LaplataformaHeidegger,basedelsistemafilosòficiniciatenSeritemps

Elpoblealemany.Quètéquenotinguinelsaltrespobles?

1. SangiTerra.

Ésadir:gensiforcestel·lúriques.

PerHeideggeraquestaTerra (sol)ésbenconcreta i topogràficament limitada,precisa;éselllogaretdepertinença,elterritoriipaisatgeonhasnascutionhihan nascut i viscut els propis avantpassats. El “lloc on es situa el caràcterTestimonial de la Pertinença”, la Terra (sol) sagrada de la Heimat (terranatal).136

Elrenaixement/reconstrucciódelaVeritatesfarà,perHeidegger,sobrelabased’una “Religió Sang i Terra”, eminentment “estètica”, essent Hölderlin -el“super-Homer alemany”-, junt amb altres, pocs, poetes i “el pensar” deNietzsche, el Fonament (Grund) sustentador de la Història. Hitler i el NSDAP(Partit Nacional Socialista Alemany dels Treballadors) seran, arribat el seumoment,elsexecutorsdela(meta)Políticanecessàriaisalvífica.137

Això converteix als alemanys en Volksgemeinschaft, una “comunitat popularracial”particular,distintiva.Unatotalitatconceptualquenotéresaveureamb

136Quanselioferí,enplenaRepúblicadeWeimar,unacàtedraaBerlin,Heideggerhirenunciàpernoabandonarlasevaterranatal,laSelvaNegrai,enconcret,elllogaretdeTodtnauberg,onHeideggerhitindràlasevafamosacabanaapartirdel’any1922.137NGV,p66.


996

lacategoriauniversaldelahumanitat”,quenotéresaveureambl’humanismeoccidentalniambel“poble”del’idealismealemany.Éstractad’una“comunitatselectiva”,apart,nova,quetéunDestíhistòricprivilegiat.

ElDa-sein alemany, és quelcom tant simple i diferencial com ser alemany aAlemanyaelsanys30’i40’.ElqueelfadiferentdelsaltresDa-sein’s(éssersquesónenunaltrellocquenosiguiAlemanya)éselfetdetenir“unSerquevajuntamblaVeritat”.Unaqüestióontològicafonamental.138

PeròtambéelDa-seinalemanyésquelcomtancomplexcom:

• Que “allò natural d’un Poble històric –escriu Heidegger- comença a sernaturalesavertadera,fonamentessencial,quanallònatural,laSangiTerra(BlutundBoden),s’hafethistòricenlasevaHistòria”139

• Que si la Veritat es troba en íntima relació amb l’Autenticitat i aquestaremet al sòl de la Pàtria (Boden der Heimat), no hi ha cap dubte (o enconseqüència)que“elpoblemetafísicperexcel·lència”, l’alemany,sempreestaràmésproperalaVeritat.140

• Que “el poble alemany guanya novament la Veritat per la seva Voluntatd’Existència (Daseinswillen)”, entenent per Veritat la Revelació(Offenbarkeit)d’allòquefaaunpoblesegur,lúcidifortenlessevesaccionsienelseuconeixement...”.

2. Lallengua(l’idioma)

a. “Només i exclusivamentelgrecantic ésel Logos, l’idiomamare, capaçdedes-ocultar, de donar lloc a l’Experiència original i quasi mística de laIdentitat entre coses i paraules”. Només té la “força nominativa”(Nennenkraft).

b. Totes les llengües europees han perdut aquesta competència i, per tant,han oblidat la pregunta pel Ser. Els culpables d’aquesta pèrdua són elsromans i el llatí (la nefasta romanitat), que “marginaren el Significatoriginaridelaparaulagrega,anul·lantlasevaforçanominativa”,iniciant-seaixíl’inexorableprocés“d’Aïllament(Abriegelung)iAlienació(Entfremdung)de l’Essència originària de la Filosofia grega”.141 Havent de recórrer a la

138 Qüestió ontològica fonamental que també es va resoldre (donar) a la Grècia “trimil·lenària”presocràtica.139MartinHeidegger,InterpretaciónsobrelapoesiadeHölderlin,Ariel,Barna.,1983(1981).140NGV,(entrevista)...(p.15).141M.Heidegger, Introduccióna lametafísica,Ed.Nova,BuenosAires,1959 (GA40,1935;2006),pp.51-52.


997

traducció de les sentències sobre el ser formulades pels pensadorsprimigenisgrecs,perdemenelprocéslasevaessència,elseusentitprofund(mésenllàdelsignificatliteraldonatperunatraducció).“Estemlligatsalanostra llengua materna –escriu a l’any 1946- i a l’experiència de la sevaessència.Aquestavinculaciótémoltmésabastiésmésprofund,encaraquetambémés impenetrable,que lamesuraqueensproporcionen totsels fetfilològics i històrics, la qual realitat fàctica és un mer préstec d’aquestvincle”.142Traduir,doncs,delgrecaqualsevolaltraidiomales“veritatsdelser”tindrànecessàriamentquepatirunaviolència.

c. L’alemany, però, és l’únic idioma modern capaç de traduir de formaautèntica i precisa (“de forma exclusiva i privilegiada”) el grec antic,respectant la profunditat ontològica i reintegrant el significat original delSer”(“exclusivismetraductològic”,exclusivitatvölkischdel’alemany).143

d. A l’any1966, en la famosaentrevista concedida aDer Spiegel, aparegudapòstumament,Heideggerencaraafirma–reforçatpelparercoincidentdelsheideggeriansfrancesos(deformadestacadaperBeaufret)-que“qualsevolquevolpensarautènticamenthohadeferenalemany”.144

3. Laraçaalemanya

Tot això (Sang, Terra i Llengua) fa que la raça alemanya sigui especial, i quesiguila“raçaquetéeltalentexclusiudemeditar“(filosofar).

Unmembre la “comunitat racialpopular”,delVolksgemeinschaft,es reconeix(esmanifesta)en:

• l’aparençafísica• elcaràcterpsicològic• laformadepensar• lallenguaqueparla

Tot això predeterminat, “des de la profunditat”, per la disposició racial queprovédelaEinheit(laUnitat)primordial.Però,amésamés,unmembreautènticd’aquestaComunitatRacialhade:

• reconèixeraquestapertinença• cuidar-la(tenir-necura,Sorge)desdelllocdetreballador-soldat.

142M.Heidegger,“LasentenciadeAnaximandro”,aCaminosdelbosque,AlianzaMadrid,1998(1984),p.244.143NGV, p. 23. J-B. MartinHeidegger, ¿Que és Filosofia?, Narcea,Madrid, 1978 (GA 11, 1955-1957),2006),p77144C.Delacampagne,o.c.,p.202.


998

El mètode Heidegger per arribar semblants formulacions (el pensarsegonsHeidegger)145

A diferència radical dels ontòlegs que hem tret a consideració més amunt (Valéry,Witkiewicz,...),Heideggernoparteixdecapexperiènciad’asombrodeser.Heideggerés un universitari pensaire constructor de paraules encadenades, manllevades deparaules-concepted’altres.

P.e.,partintd’unasentènciad’Anaximandre(s.VII-VIa.e.a.)146:“D’onlescoseshitenenelseuorigen,capallàs’hidirigeixenquanarribaelseuacabar-se”,Heideggeresdedicaa exhumar com l’han traduïda i que n’han dit altres autors com Plató-Sòcrates oAristòtil,fentdespréselsaltaDescartes,NietzscheoHegel,peracabardient-hilasevaimai dient res de nou, però emprant, això sí, un reguitzell de nousmots-conceptesenrevessats i mai explícitament ben definits. Així, referent a aquesta citad’Anaximandre,s’esplaiainterpretantqueallòqueelpre-platònichavolgutdirésque“allòpresentuntempsencadacasespresentaenlamesuraenlaquemorai,morant,sorgeix i apareix, aconseguint l’ajust de la transició entreprocedència i partida”147. Icontinua: “El romandrede la transicióquemoraen cada cas és lapermanènciaqueconciliaacordsd’allòpresent”.Iaixíadinfinitum.

LlegirdetingudamentHeideggerésarribaralaconclusióquenodiuresderesdenouique el seu mètode –camí de pensar- consisteix en, complexament, transformar laforma dels textos originals en desfilades de paraules que res aporten en quant alcontingut.

Sienscentremenlasevaobranuclear,ElserielTemps,jaenlaPresentaciódeixamoltclardequès’ocuparà:“Ensfaremlapreguntaqueinterrogasobreelser”148.Ésadir:enaquestllibreparlarésobreelser;recordaréelquevarendir-nePlatóiAristòtil,...ifaré el salt a Hegel, ... i també parlaré jo (Heidegger). Tot això en 778 densíssimespàgines,perdir-nosquesiunacosaés,ésquepotsermentreés(p.258);queaixòéselseraquí(Da-sein)mentrecorreperaquí iquecontinuaràcorrent(ésadir,essent)totiquearaaixòqueseràencaranoés(p.265).Iquequanelserarribialfinaldelseuser-aquí,deixaràdeserser-aquí;endefinitiva:ques’hauràliquidat,quedaràsuprimit;noseràniaquínienlloc;mort,fi-del-ser-essent-en-el-temps-de-ser.Vetaquíeldenscontingut de la segona redacció, esporgada, de Ser i Temps, que serà la primera (iúnica)part.

145OttoPöggeler,ElcaminodelpensardeMartinHeidegger,Alianza,Madrid,1993(1963/1983),p.343.146M.Heidegger,“LasentenciadeAnaximandro” (1946),aCaminosdebosque,Alianza,Madrid,1998(1984),pp.239-277.147Id.p.265.148O.c.p.11.


999

QuanHeideggerescriuireescriuSeriTempsésnonomésun“filòsofbenformat”queaspiraaesdevenirun“filòsofprofessional”en l’àmbituniversitarialemany;éstambéunfanàticquehaderevestir-seiprotegir-se,sensedeixardedonarsortidaaallòqueconstitueixelnuclidurdelaseva“meditació”ontològicaisenseposarenperillelseuascensacadèmic.

TalcomelpropiHeideggervareconèixer,durantelprocésdedesnazificació,“calloenelpensar,permanentment,abansidesprésde1927”149.

Per aconseguir tot això -procurarmostrar nomésuna aparençad’acadèmicobjectiu,neutre i rigorós- en la redacció del conjunt de les seves obres destinades a serpublicadesfeuúsd’unapersonalireeixidaestratègia:

• Fer abundant ús dels “trucs tècnics del filòsof professional” i de la citacióinteressadaiavoltestergiversadadelsautorsqueestudiaianalitzacríticament.

• D’acord amb la preeminència i “força nominativa” que li assigna a la llenguaalemanya, inventa (justificat per la seva superioritat d’alemany parlant) unpoderósargot(Argotdel’Autenticitat).ElfamósargotpseudofilosòficcreatperHeidegger150 és, novament i també, un mer mecanisme o truc retòricconsistentenconvertirunpronomenunsubstantiupermitjàde l’afegitd’unarticleindefinitneutre(p.e.:dasNichts,elno-res).

TalcomJ.Hersch,confessaheideggeriana,reconeix:

“La relació de Heidegger amb el llenguatge és tan particular que els seus‘pensamentsfonamentals’o laseva‘doctrinadebase’noméspotreproduir-sefidelment en els seus propis termes. Encunyà tantes paraules noves, empràtants vocables antics de forma diferent a l’ús corrent o tradicional, que ésimpossibledefinir-losambunabreuexplicació.Elsmotsdelsqueesserveixnopoden ser traduïts per altres, essent impossible separar-los del movimentfilosòfic que es compleix amb ells i en ells... els pensaments de Heidegger esneguenadeixar-setocarsenselasevaarmaduraverbal.

(...) Amb freqüència, Heidegger va esforçar-se en donar la impressió de qued’unacertamanerahaviaextretelsseuspensamentsdelesprofunditatsdelamateixa llengua, comsiaquellspensaments,adormitsenel vocabularigrecoalemany, haguessin esperat a ser finalment revelats per ell. A això s’hiafegeixenlesnombrosesvariacionsefectuadesperaquestvirtuósambl’ajutdeprefixes o sufixes (per exemple, bergen, verbergen, Verborgenheit,Entborgenheit,Unverborgenheit,Verbergung,...).Peròcalpreguntar-sesinoés

149M.Heidegger,“Meine‘Beseitigung’”(GA16,1910-1976,p.421),2000(1946).150ExisteixunAHeideggerDictionary (Michael Inwooded.,Willey-Blacwell,Oxford,1999,300p.V.N.González Varela, o.c. pp. 421-432 un “Léxico Heideggeriano” referent a 37 mots. V. també HenriMeschonnic,LelangageHeidegger,París,1990.


1000

veritat justelcontrari:sinoésprecisamentelpensamentdeHeideggerelqueforçalallengua,contralasevapròpiainclinació,acediralseupersonaldecret,despòtic isovintarbitrari,a lasevaparticularpotènciapoètica.L’afirmaciódeHeidegger segons laqual l’homecreadorésnecessàriamentgewalttätig (algú“queexerceixviolència”)podriaservàlidatambéperell”.151

N. Gonzalez Varela, antiheideggerià ben documentat, arriba a la mateixa conclusió:“L’(hiper)cripticismeexasperantdelGrandStilheideggeriàsabemquefouunatàcticadeliberadairefinada”152.

Abans de 1927, any de publicació de Ser i Temps, Heidegger és un ciutadà de laRepública (Alemanya) deWeimar i es sent intel·lectualment perseguit per l’opiniópública i acadèmica, lliberal i burgesa, imperant.Rars testimonisdepersonesqueelconegueren durant aquests anys, com Jeanne Hersch (1910-2000), alumna deHeidegger (i heideggeriana), el descriu presentant sempre “una actitud dedesafiament,segurdesimateixialadefensiva,comsisempreessentísapuntdeseratacat”153(untretparanoidehabitualenminoriesultraconservadores).

El logos del pensar de Heidegger, la manera del seu dir, consisteix, diu Heideggermateix, en “dur al llenguatge el que ha quedat sense dir en allò ja dit”. El camí delpensardeHeideggerésunobscurimisteriósdesocultamentdelaVeritatdelSerqueté lloc (esprodueix, li ve“davantdelpensar”)en la sevamentalemanyaatenta, totfent-li “una senyal que apunta a allò que ha de pensar”. Aleshores “allò pensat esconverteixenindicaciód’allòimpensat,iallòdesocultenindicaciódelques’oculta.Lasenyal (“ambaixada de l’aclaridor encobrir”) apunta a la Veritat com desocultamentque s’esdevé, i que, en semblant esdevenir, segueix essent inesgotable, exigint delpensar el “salt” en el que el pensar, en sobtat destravament de les coses corrents(quotidianes,lamundanitat),saltantversallòquesegueixestantimpensat,iabandonaaixíelllocd’allòjapensatenbeneficid’unaltrelloc”.154

Laprova,perHeidegger,dequeaquestés“elcamí”autènticperpensar(laVeritatdelSer) resideix en que “si allò que s’ha de pensar, i vers el que salta el pensar, és deveritat allò impensat del ja pensat i amb això està destinat a ser pensat, aleshoresaquestsaltnoésmeraarbitrarietat. (Doncs)quanelpensaresveurequeritasaltar isegueixaquestrequeriment,veainserir-seprecisamentenlatradició,quedeixaenlessevesmansallòimpensatil’alliberaversunaltrelloc,elllocpropi(quelipertany)”.155

151J.Hersch,o.c.,p.369-370.Lesparaulesencursivasóndel’autora.152NGV,p.20.153JeanneHersh,“MartinHeidegger”,aElgranasombro,Lacuriosidadcomoestímuloenlahistoriadelafilosofia,Acantilado,Barna.,2010(1981),pp.368-381,p.368.154MartinHeidegger,Decaminoalhabla,......,Barna,1987(1959,pp,141i138).155 O. Pöggeler, o.c. p. 344. Martin Heidegger, La proposición del fundamento, Ediciones del Serbal,Barna.,1991.M.Heidegger,“Elprincipioderazón”,a¿QuéeslaFilosofía?,Herder,Barna.,2004,84p.


1001

Tot això (in)evidentment trobant-seelpensadorpensantenuna terra (lloc, llogaret)concret i tel·lúricamentpropícia (enelcasdeHeidegger laSelvaNegra,enconcretaTodtnaubergielscamins(delpensar)delboscqueentornenlasevacabana.156

Paradoxalment,Heidegger,que“infantilment”157 rebutjaque l’etiquetinde“filòsof” iinvoca que se li assigni la etiqueta de “pensador”, després de 1927 (després de lapublicació de Ser i Temps) es desmarca completament del racionalisme lliberal (del’Aufklärung)idelafenomenologiadeHusserl.D’araendavantlasevamissióconsistiràendenunciar iatacaralsqueconsiderasónels tresgrans imalèfics“ídols”de la raómoderna:

1. LaCiència2. LaTeknica3. LaideadeProgrés.

Desprésd’afirmarque“lacièncianopensa” iquenomés la filosofia (elpensar) téelmonopoli del pensament, 15 anys més tard (1943) proclamarà que “la raó ésl’adversarimésobstinatdelpensament”158.

Latècnicahaincorporat,perHeidegger,l’essènciadelametafísicainomésescomplauestantendependènciaambel logos (deFrege iRussell) iesdevenirmera“logística”,causant de la “devastació de la terra”159 que “Rússia i Amèrica” duen a terme.160EssentelTercerReichl’únicasolucióambcapacitatperfrenar,aturarirevertiraquestadecadència.

Enfrontdela“ideadeprogrés”,igualmentvehiculadapelcomunismeil’americanisme,Heidegger defensa un retorn “revolucionari” i salvífic al passat germànic pur (SegonOrigen del Ser), al mític Volk rural medieval, comunitari, tornant a trepitjar elsancestralscaminsquetravessenelbosc,habitantenrudescabanessensecapde lesartificioses comoditats tècniques modernes (retorn romàntic a la “puresa delsorígens”,retornala“pàtriadelSer”(quenoésaltrequelapàtriaalemanyagenuïna,talcomlapàtriagregahofoudelprimerorigendelSer).

156AdamSharr,LacabañadeHeidegger.Unespacioparapensar,Ed.GustavoGlili,Barna,2008(2006),127p.,51fotos.157ChristianDelachampagne,HistoriadelafilosofíaenelsigloXX,RBA,Barna.,20015(1995),p.189.158M.Heidegger,Cheminsquimènentnullepart,p.322.159 Notes de Heidegger retopant a Carnap (“Dépassement de la métaphysique (1936-1946), aConferenciasyartículos,Ed.DelSerbal,Barna,1994”).160M.Heideggger,Introductiónalamétaphysique,o.c.,p.49.


1002

ElpaperdelaintuïcióenelmètodedepensardeHeidegger

Pensarés,perHeidegger,establirunarelacióprivilegiadaambla“identitatoriginària”.“La intuïcióhadedirigirelprocésdelpensar”,doncsquanespensa(is’escriu)“éselserqueesmanifesta”.Elconeixementnos’obtéperlallumdelaraó(nous)sinóperlail·luminació(Lichtung).D’aquestail·luminació,queesfapresentenlaintuïció,ésd’onvindran,secundàriament,elsconceptesquerevelen“l’autènticahistòriadelser”.

Aquesta il·luminació de la intuïció, però, només es dóna o té lloc en “momentsexcepcionals”(laqüestiódelTemps),kairològics,comp.e.l’Alemanyadel’any1933,inomésendeterminadesments(comlesdeHitleriHeidegger).QüestiódeSang,Terra,LlenguaiDestí,talcomhofouenlaGrèciaantiga,quanla“visiódelser”esdonàenhumansconcretscomParmènides iHeràclit.Aleshores,elsquetenenaccésaaquestconeixement-il·luminació-revelacióhand’obeir iactuar,prendre la“decisió”.Ells sónels receptorsd’una“visióphronètica”, laqual conté totes les respostesa“laqüestiódelqueunpotihadefer.Aquestésel“moment”,“l’instant”(Augenblick).161Calestar“obert” (disponible) a aquest esdeveniment i obeir-lo, doncs només així el ser seràautèntic, ja que està causat (determinat) pel futur, “per una avaluació que el futurguardaenel seusi”162.Qüestiódeldestí,doncs laLichtungésunapostdeterminació(nounapredeterminació),“queelfuturespera”.

Tot plegat i en conjunt, evidentment i absolutament, el dir de Heidegger no és unproducteoconclusiód’unpensarracional.

SobreèticailaVeritatdelser

Tampoc l‘ètica ocupa cap lloc en el sistema “pensaire” (ja que no filosòfic) deHeidegger. Heidegger és, conseqüentment, a-ètic, doncs una jerarquia de valorsnomésespotdonarenunsistemaracional.EnHeideggeréslaforçadelaVeritatdelSer la que ha d’imperar i cap comportament (acció) obedient a la Veritat del Ser iexpressadaenel “discursd’autoritat” (principidel cabdillatge) s’hade justificar ambargumentacionsètiquesiracionals.

En proposar-se “superar” la metafísica occidental, cercant “alterar, interrompre odesestabilitzar els conceptes fundacionals, mètodes, procediments i projectes de lafilosofia”163,d’entrada,d’allòpocque li restaa la filosofiadesprésdel treballsecularde poda, Heidegger n’elimina també l’ètica: “l’ètica no té cabuda dins d’un‘pensament’delSer”.

161N.G.V.,o.c.,p.422.GA29/30.162Id.163Jeff.Collins,Heideggerylosnazis,Gedisa,Barna.,2004(2000),p.69.


1003

Donatque “el ser veprimer” i que l’humànomésésun “veí del ser”, a l’humàno lipertoca preguntar-se “¿com he de comportar-me?”. No li correspon escollir comcomportar-se, ni ser responsable d’acord amb uns valors individuals; ha d’obeir el“mandatdelser”,hadeseguirlesnormesemanadesdelFühreridel’Estatnazi,doncsellsestanalserveidelaVeritatdelser.

LaVeritatdelSeresmanifesta“comunoracle”enlaparauladelFührer(Hitler,Heràclito Hölderlin) i no necessita ser argumentat (raonat, justificat), no ha de passar perl’argumentació inherent al discurs filosòfic. El discurs de la Veritat del Ser és, percontra, de caràcter oracular,màgic, “no té espai per la raó demostrativa”; si la raócontradiuaquestdiscurs,“éslaraólaqueestàenl’error”.164Lacitacióprocedentdel“guia”incontestable(elFührer),fadeltotprescindibleelfilosofar.

En resum, pot considerar-se que elmètode Heidegger per pensar consisteix en lacombinació d’irracionalitat en els principis i de racionalitat en els arguments.ConstatacióquepodríemdenominarlaparadoxaHeidegger:

1. Enunprincipi(enelseuorigen:motiu,ideaiprojecte),pensarésirracional.Lesideesgerminalsdelpensarhand’advenir,donar-se,presentar-se, revelar-seala consciència, però no pas a qualsevol (Das Man), sinó a algú privilegiat,“escollit”(Heideggermateix,Hitlero,enelseudefecteofracàs,Hölderlin,...),pertanyent a un poble (Volk) igualment escollit (l’alemany, tal comen el seumoment el grec), posseïdor i usador d’una llengua absolutament propícia iexclusivapercodificaridecodificarlaVeritatdelser,....

2. Desprès, inomésdesprés,gràciesalpodercodificadord’aquesta llengua,s’hade racionalitzar en sentit apologètic, no innecessàriament demostratiu sinósimplementocomplexamentmostratiud’allòprimerirracional.

Elgirdelaphronesisverslapraxis

Pensar no és, per Heidegger, passivitat, pura obediència sensemés omera atenciócontemplativa a allò que se li revela (intuïció) a l’aborigen, permitjà de la Terra, laSangilaLlengua,sinóqueensimateixpensarésAccióqueestàendiàlegambelDestídelMóninherentaaquestVolk.

ÉsperaixòquenohihaenHeideggerdistincióentreTeoriaiPraxis(talcomsosteniaelcànondelaMetafísicaOccidentalitalcomqueellmateix“endefensapròpia”mentiràa patir de 1945). La idea d’una transmissió entre una i l’altra (Teoria i Praxis) ésconstant i bàsica, doncs en cas contrari quedaria barrat l’accés a la clara Visió del’autènticpensar(elpensarautèntic,elpensarlaVeritatdelSer),laphrónesis.164C.Delacampagne,o.c.pp.190-192.


1004

Lavisióphronètica (pensar),però,nomésespotrevelaralsalemanyscomcomunitatde Destí, indicant-los on han d’anar (dirigir-se). Pel místic, esotèric i irracionalHeidegger(sintònicamblaconcepcióescatològicadelaultradretaalemanya),aquestarevelaciódelaVeritat(delSer)nomésesdonarà(amésamésdeenuna“Terra”iunaaboriginitat concretes), enmoments històrics oportuns o kairològics. Si el kairos hapassatinol’hemaprofitat“lavisióphronèticajanoenspermetràenfrontar-noscaraacaraamblafonamentalqüestiódelSer”.

Heidegger,l’Ocult,aSeriTemps

¿Tot això, aquesta contundent afirmació racial, està present a Ser i Temps? ¿Ser iTemps és, realment, com se l’ha venuda i com acadèmicament se la continuaconsiderant,unaobra(i,amésamés,cabdal)d’Ontologiageneral?

¿És Ser i Temps un text premeditadament críptic, que oblida a un gran “esforçhermenèutic”(interpretatiu)?

SiallàonescriuDaseinllegimDasein-alemany,obéonesmentaPoble(Volk)hillegimVolksgemeinschaft,nomésambaquestesduesdes-ocultacions,nohihacapdubtequeSeriTempscontétotalaideologiamessiànica,escatològicairacista.

Fouprecisamentper“protegir”lasevavinculacióideològica,talcomhoconfessaaelsQuaderns negres, que utilitzà voluntàriament la forma críptica, defugint d’emprartambéel“menyspreableargotdelmandarinatacadèmic”delaRepúblicadeWeimaralescriureSer iTemps,motiupelqual laconsideraunaobra“fracassada” inecessitadad’unareescripturatotal(lafamosasegonapart,quemaivarealitzar).165

Elmomentkairologicde1933

El 1933 és “l’any de la decisió” deHeidegger d’adherir-se públicament, activament isense restriccions al nacionalsocialisme, al Tercer Reich i a la figura carismàtica delführer Adolf Hitler, amb acceptació absoluta del Führerprinzip o principi delcabdillatge.166

El triomf de “la revolució del nacionalsocialisme” fou per Heidegger una Senyal (unIndici) simptomàticd’unmomenthistòricoportú (kairos), llargamentesperat.Aquestmoment històric exigia també un resposta de la Teoria. I ell, Heidegger, es sentl’escollitperdonar-la;ellés,serà, l’encarregatdedotaraaquesta“Segonaèpocadelser” que comença, de la seva “veritat interna”, la veritat del nacionalsocialisme. La165N.GonzálezV,o.c.,pp.28,29.166El“Caudillo”,encastellà


1005

seva missió, ara, és Meta-política. I li cal posar-se al servei de l’Estat, doncs “laVoluntat de l’Estat (Wille des Staates) és Voluntat de Domini (Herrschaftswill) d’unPoblehistòric”.167

Lafilosofia,segonselHeidegger,de“ladecisió”hadeser“unareflexiódelseupropitemps”; tota filosofia ha de quedar reduïda a la Metafísica i aquesta a l’Ontologia,alhoraquelapreguntasobreelserhadecircumscriure’salser-aquí(Dasein),adoptantunadoblemanifestació:laTeòricailaPraxis.Iaquestadarreraestradueixoconcretaen “la cura” (Sorge) o preocupació, tenir cura, del ser-en-el-món-aquí. Tot això ambunaúnicafinalitat:menaruna“existènciaautèntica”,doncs“praxisésontologia-en-si-mateixa”.Ontologiaéspraxis.L’ontologiaésnecessàriaperposarensíntesilaPolíticailaHistòriadelSer,essentl’úsdelaviolèncianecessariperaconseguir-ho.

Aquesta explícita “decisió” de Heidegger invalida els arguments emprats pelsheideggeraniansdeque“lahistòriaintel·lectualil’obraescritadeHeidegger”estanalmargeopersobrede l’esferapràcticaopolíticaconcretaqueadoptés.Nohihacapdubtequeel“pensamentdelser”enHeideggerés,ensimateix,políticjaenlasevaformaoriginaliprimordial.168

1933,RektordelaUniversitatdeFreiburg

Arribatelmomentkairològic d’educaralpoble,Heideggeres sentescollitpeldestí icapacitatperexercirunaautoritattotaliil·limitada.169HeideggeraspiraaserFührer,elfilòsofguiaoficialdelIIIReich,“guiaespiritualdelpoblealemany”.170

El21d’abrilde1933és InvestitRektorde laUniversitatdeFreiburg. Immediatamentaplicaunprogramaenabsolutimprovisat,defrancaautoriapersonal,ons’hirevelalasevainequívocaassumpciódelFührerprinzip(principidellíder):

1. ReorganitzaciótotaldetoteslesFacultats.

2. Ordenaciódecessamentsiexpulsionsimmediates.

3. Obligatòriaadopciódela“novavisió”delser-alemany,adreçadaatotselsDepartamentsiÀreesdedisciplinaindividual.

4. Realització (entusiasta) d’exercicis paramilitars (idèntics als de les S.A.)171incorporatsal’activitatcurricular.

167N.GonzálezV.,o.c.p.54,n.72.168Id.pp.19-20.169 V.El ser y el tiempo (1927), o.c., capV, Temporalidad y historicidad, paràgraf 74 (La ConstituciónfundamentaldelaHistoria)i77(“ElproblemadelaHistoricidad”).170N.GonzálezV,o.c.p.325.


1006

5. Frenarl’excésd’intel·lectualismeenlavidauniversitària.

6. Lluitaactivacontral’individualismeburgés.

7. Detallatdissenyiordredepostaenpràcticad’un“Campcientíficdetreball”a Todtnauberg172, seguint el model dels que la S.A. organitza aBebenhausen173, en els quals vol integrar-hi també els universitaris deHeidelbergideKiel,amésdelsdeFreiburg.Esrealitzàdel4al10d’octubre(1933),comaprovapilotperaunafuturaEscoladeformaciódelíders,quehaviadeculminarenunaAcadèmiaNacionalambseuaBerlin,onhaviendesorgirels“nousheroisalemanys(Übermensch)del’Imperiarimil·lenari”.Elprogramateniacomobjectiusprincipals:

• mostraciódelFührer-Rektor(Heidegger)alacomunitatuniversitària• desenvolupamentde“l’esperitd’obediència”• desenvolupamentd’un“noucoratge”• desenganxament“delquehaestatfinsara”• desenvolupamentdelafidelitat,lalleialtat,l’“esperitdeservei”ide

sacrifici

8. Projecte d’un programa de treball conjunt d’estudiants universitaris i“treballadorsintel·lectualsjaprofessionals”amb“elpoble”.

9. Creaciód’unaCiènciapolíticaalemanya,quedetermini“desdelprofund”ili doni “duresa” alDa-sein com Poble i com Estat. El contingut d’aquestanova Ciència vindrà donat per “la seva íntima vinculació ambuna ciència(Wissenschaft) que procedeix del més profund de l’esperit alemany”.“Ciènciaéspassiópereducaren laVeritat”, ésadir:allòqueesrevelaalpoble alemany en aquest “ferm mantenir-se preguntant en mig de latotalitat de l’ens que constantment s’amaga”. Aquesta formació (Bildung)en ciència “superarà la interpretació (visió) del món teològica-cristiana itècnic-matemàticlliberal”.

10. LafuturaUniversitatnacional-socialista,concebudaperHeideggerenelseuprograma,tindràunarígidaestructurajeràrquica(Führerprinzip),enlabasede laqualhihauranelsprofessor iestudiants“posseïtspelnouvalor”,elsquals mantindran una “autèntica i total” obediència als Führer rector, al

171 S.A., Seccionsd’Assalt (SturmAbteilung). Cosparamilitar del partit nazi, tambéanomenat “camisesmarrons”, integrada per treballadors i aturats. Fundada l’any 1921, a Baviera, pel capità Röhm,prohibida el 1923 a causa del “Putsch deMunic” (intent fallit de cop d’estat contra Hitler al 1923) ireorganitzadaperHitlerel1925,fouunaorganitzaciócabdalperalaconquestadelpoderperHitler.Apartirde1934,desprésdelapurgadela“Nitdelganivets llargs”(30dejuny)perdelseullocdinsdelmoviment nacionalsocialista en fer Hitler assassinar als principal quadres del SA. Quant el procés dedepuracióqueesrealitzàambHeideggerl’any1945,s’aportentestimonis,ensentitexculpatori,queelfilòsoffouunS.A.iquecomatalfouexpulsatdenazismel’any1934.172RegiódelaSelvaNegra,properaaFreiburg,onHeideggerhitélasevafamosacabanaperpensar.173PobledeldistrictedeTübingen(Baden-Württemberg).


1007

Führer local i tots ells al Führer Hitler (cúspide del sistema). En el seuconjunt formaran la “novacomunitatuniversitària”, integradaen la “novacomunitat del poble alemany”. Evitant tot individualisme, els membresd’aquesta comunitatuniversitària faranactivitats recreativesengrup (talscomexercicismarcials,llarguesmarxesicelebracionsneopaganesseguintelnoucalendaridelSS-Staat).

11. LanovacomunitatuniversitàriaassistiràalesconferènciesdelFührerlocaliseguirà fidelment lessevesconsignes.Desprésde lespertinentsarengues,elsmembresdelacomunitatestudiantilesreuniranen“petitescèl·lulesdeconversa”pertald’“establirelclimadebase i l’activitat fonamental”quehaderegirlavidauniversitària.

12. Cada membre de la comunitat universitària disposarà de la seva pròpia“cel·lamonàstica”.

Preludianttotaaquestamoguda, l’udemaigHeideggers’afiliapúblicamentalNSDAP(PartitNacionalSocialistaAlemanydelTreball)iésnomenat“FührerdeLauniversitatdeFreiburg”(cappolític,líderdelpartitnazidinslauniversitat).

El novembre fa campanya en favor de Hitler de cares a les eleccions del 12 denovembre,participantenprimerafilaillegint-hiencesesarengues.174Activismepolíticquemantéalllargdelprimertrimestrede1934.

Renúnciaal’oferimentd’unacàtedraaBerlin.

EntantquerectoriFührerdeLauniversitatdeFreiburg,dirigeixl’operaciód’expulsiódels professors i estudiants jueus i cristians (als quals qualifica d’ “infectats dejudaisme”)icreaunacàtedrad’Higieneracial.

El 23 d’abril (1934), despès de 10mesos frenètics, Heidegger renúncia al rectorat acausa de l’oposició o simple resistència que membres de la Facultat de ciènciesjurídiques i polítiques li presenten a la radical i immediata posta en pràctica de lessevesexigènciesde“netejaracial”en launiversitat,al·legant-himancadefonamentjurídic.

174GA,16.


1008

1934-1942:Heideggerideòlegdela“soluciófinal”175

Nomésunasetmanadesprésdedeixarelcàrrecderector,Heideggeringressaalamoltselectiva Comissió per la Filosofia del dret, institució oficial, d’àmbit nacional idependènciaestatal,quetéencomanada lamissiódedotaralpoder legislatiude leslleisqueconverteixenenlegalslesatrocitatsdelprojectede“netejaracial”.Presididaper Hans Frank (el carnisser de Polònia) i juntament ambAlfred Rosenberg (ideòlegfundacional del nazisme) i Carl Schmitt (principal redactor de la Constitució del IIIReich),Heideggern’ocupaunllocdestacat.176

LaprimerareuniódeComissióté llocel3demaigde1934enelsArxiusNietzscheaWeimar,ambl’objectiud’establirunnou“Dretnazi”quedefineixilescaracterístiquesde la “raça alemanya” i del poble alemanys (Rassen und Volkscharakter) i permetiestablir la legalitat de l’exterminació total dels jueus, amb el resultat final de laredacciódeleslleisdeNuremberg(NürnbergerGesetze)de1935.

Anticipant-se9anysal’inicidelasevarealització(1942),Heideggerésundelsautorsdel programa d’ ”extermini total dels enemics interiors” (“mit der Ziel der VölligenVernichtungdesinnerenFeindes”).Talcomellmateixanota,“l’extermini(Vernichtung)éslagarantiacontralacaiguda(Verfall)enladecadènciad’Occidentid’Alemanya”, i“l’únicaaccióquepermetràpreservarlaVeritat”.177

Aixímateix,HeideggermantéduranttotelperíodenaziunaestretarelacióambEugenFischer (1874-1967), metge-antropòleg eugenista, ideòleg i director de l’Aktion T-4,programad’eugenèsiamassivaperlamilloradelasalutracialdelapoblacióalemanya,desplegatalllargdel1939al1945,quecomportàl’assassinatde70.000degenerats.

Totaixò,mentreHeidegger trivialitzavaentorndelDa-sein, considerant-loun“ésser-per-a-la-mort”i7milionsdejueusialtres“degenerats”sónexecutatsdelamàdelsseuscorreligionarisnazis,emparatspelscanvis legalsque laComissióper laFilosofiadelDretvadissenyaridavantdelapassivitat(quannoaprovacióoactivacol·laboració)delconjuntquasiunànimedelaciutadaniaalemanya.

175 La pertinença de Heidegger a la Comissió per la Filosofia del Dret (comissió per a l’extermini) ésconeguda des de l’any 1987, a partir de la publicació de Victor Farias (v. infra) i documentalmentdemostrada per treballs posteriors d’Emmanuel Faye (2005, 2016), Françopi Rastier (2018) i,decisivament,perl’actualrecercadeMiriamWildenauerenelsarxiusdelIIIReich.176DeudelsdotzecondemnatsamorteneljudicideNurembergerenmembresd’aquestaComissió.177GA,vols36i37,2001


1009

Les lliçons universitàries (cursos semestrals) de Heidegger del 1934 al1945178

Tot i la seva renúncia rectoral i de Führer universitari, Heidegger compagina el seutreball en l’ara esmentada Comissió,mantenint o reprenent la docència acadèmica,impartintcursosilliçons.

L’abril del 1936 és convidat oficialment pel règim feixista italià per impartir duesconferènciesalInstitutoItalianodiStudiGermanici,creatperMussolini.

Elscursosdel’any1937estandedicatsaNietzsche179ialaLògica180.

Aquestmateix any, el seu fidel amic Karl Jaspers és expulsat de la universitat i se liprohibeixtotaactivitatintel·lectualidocentpelfetd’estarcasatambunajueva,sensequeHeideggeresmanifestiointervinguienlasevadefensa.

L’any1938,enmorirEdmundHusserl,elseumestreiprotector,noacudeixalsepeliiretiraenlesnovesedicionsladedicatòriaquelifeudelSeriTemps.

A partir de 1939 els seminaris de Heidegger estan dedicats a Nietzsche, Hölderlin,Hegel, Parmènides181, Heràclit, Schelling…, on hi desenvolupa la seva “analíticaexistencial”,adaptant-laiestablint-hiunaíntimaconnexióamblaideologiaoficialdelIII Reich i, especialment amb elMein Kampf d’Adolf Hitler182, que ha llegit i anotatdetalladament.183

El1944ésmobilitzat,peròunacartadel’eugenistaEugenFischeralcapdel’Associacióde Professors del Reich assaja de bloquejar l’ordre de la seva incorporació a unacompanyia d’assalt184 (i no pas a causa d’un “problema cardíac”, commantenen elsseushagiografistes).Finalmentésincorporatalamilíciapopular,raóperlaquelasevauniversitateldeclara“prescindible”comadocent.185

178GA,47,48,51,52,53,54i55.DedicatsaNietzsche,Hölderlin,Hegel,Parmènides.179GA.44.180GA,45.181Parmènides,Quadernscrema,Barna,2005(1982),323p.,traducciódeManuelCarbonell.Corresponalcursde1942.GA54t.182AdolfHitler,Milucha,Ed.Antalbe,Barna.2002,348p.183 V. Estudi comparatiu dels corpus heideggerià i el hitlerià, projecte de recerca dirigit per FrançoisRastier(CNRS,París)iPeterBlumenthal(Univ.DeKöln).FrançoisRastier,Heidegger,messieantisémite:Ce que révèlent les Cahiers noirs, Le Bord De L'eau Eds, Lomont (France), 201, 186 p.Naufrage d'unprophète:Heideggeraujourd'hui,PUF,París,2015,288p.184R.Safranski,o.c.,p.387.185HugoOtt,MartinHeidegger,Alianza,Madrid,1992,pp.173i313.N.GonzálezV.,p.121,nota225.


1010

Simulacred’èpuraciódel1945

Perdudalaguerraiiniciatelprocésdedesnazificació,seliretirala“vèniadocent”iéssotmèsainterrogatorisperpartd’unaComissióDepuradoradel’administraciómilitarfrancesa. En aquesta Comissió hi figuren ex-professors alemanys implicats en el“complotdel20dejuliol”,acabatsd’alliberardepresonsnazis(entreellsl’economistaAdolfLampe,depuratpelmateixHeidegger,durantlasevaetapadeRektor,“perfaltade fiabilitat política”). Durant els interrogatoris i malgrat totes les evidències itestimonispresentats,Heideggernegatotaimplicacióambelnazisme,manifestauna“total absència de tota consciència de culpa” i es mostra totalment posseït per lapor.186

Totiquese’lclassificacom“nazitípic”,s’acabaemetentun“veredictesuau”:pèrduade la “veniadocent”, jubilacióanticipada,noesportaa terme la confiscaciódel seuhabitatge i béns, a causa de les pressions que en defensa de Heidegger exerceixensobre el govern francès prestigiosos i poderosos intel·lectuals “existencialistes”francesos.187

Heidegger1945-1976(“elretorndeSiracusa”)188

Amb la derrota alemanya (nazi) de l’any 1945, Heidegger –que cau en un “profundestatdedepressió”-consideraquealsalemanys(iaellenconcret)elshicaldràesperarl’advenimentd’unaltremomentkairològic,mantenint-searaal’esperadelretorndeles veus profètiques provinents no ja d’un Führer (Hitler) sinó d’alguns “poetesalemanys”, l’arquetipdelsqualsésHölderlin(“quehaexplorat,amblasevaVisió,enl’AbismedelSer”).

A partir d’ara Heidegger insistirà en que Hölderlin serà (és) “el profeta” del properAdvenimentdelSer(elTercer).Seràllegint(escoltant)Hölderlinqueesmantindran(elsalemanys)enalertaidisponibles(endisposicióafectiva)pertaldedescobrirlesnovesindicacionsdelCamíverselSer.

Tota resta de pensament crític (si és que mai en tingué) ha desaparegut en elHeideggerposteriora1945.Lafilosofiahaarribatalasevafi,“DiePhilosophieistamEnde”,sentència.LaculpaésdeHitleridels“camaradesderaça”,quenohanestatal’alçadadelmomentkairològicexcepcional que se’ls hi haofert (de fet, ve adir, novarenfercasalFührer-profetaHeidegger).

186R.Safranski,o.c.o.c.p.393.187R.Safranski,o.c.pp.387-407.N.GonzálezV,o.c.pp.353-87(“ExcursussobreHeideggerenFrancia”).188OportunaexpressiódeN.GonzálezVarela,equiparativaambl’experiènciadePlató.


1011

A l’any 1946, a només un any de distància de la paròdia o simulacre d’epuració,Heidegger escriu La sentència d’Anaximandre189. Explicita aquí, inequívocament, lamonolíticaconviccióqueencomparacióamblasituaciód’abansde1933noméss’hacanviatel“dictatdeHitler”pelnou“dictatpoètic”.Ara“elpensardelseréselmodusoriginarideldirpoètic.Ésenellonperprimeravegada(?!)elllenguatgeaccedeixalaparla,aixíés,accedeixalasevaessència.Elpensardiueldictatdelaveritatdelser.Elpensaréseldictareoriginari.Elpensaréseldirpoèticoriginari,queprocedeixatotapoesia,peròtambéésl’elementpoèticdel’art,enlamidaenqueaquestarribaaserobradinsdel’àmbitdel llenguatge.Tot llenguatgepoètic...ésenelfonsunpensar”.Clouaquestparàgrafunasentència,axiomàtica,típicamentheideggeriana:“L’essènciapoèticadelpensarguardaelregnedelaveritatdelser”.190Punt.Ésadir:nohapassatres;tottornaacomençar.

Enresum:etapesHeidegger(moltsHeidegger,unsolHeidegger)

1. Etapacatòlica-reaccionària

2. Nacionalistaultraconservador,revolucionari“deprovíncies”

3. 1929:simpatitzantferventdelmovimentnacionalsocialistahitlerià

4. 1933: membre de ple (afiliat) del NSDAP. Rector d’universitat. Aspirant aFührerfilosòficdelnacionalsocialisme

5. 1934:Renúnciadelrectorat.MantenimentdelafeenHitler.MembredelaComissióperlaFilosofiadeldret.Ideòlegdela”soluciófinal”

6. 1945: derrota del III Reich. Mascarada de depuració. Negació del passatideològicnazi

7. 1945-1951: etapa de fals “silenci i retir”, de negació i de falsació, dejustificacióidebanalitzaciódel’extermini(“l’agriculturamecanitzadaésenessència el mateix que la producció de cadàvers en les càmeres de gas”,“l’Holocaustpotequiparar-seal’expulsiódelsalemanysdelsestatsbàltics”,“lamancad’habitatges id’alimentsdesprésde laguerranoésunamisèriaautèntica,lamisèriarealésques’hanoblidatdepensarenelser”,...191)

8. 1951: Readmissió a la docència. Reafirmació en la creença de la “veritatinterna”delnazisme

9. 1976.“endefensapròpia”:l’entrevistaaDerSpiegel

10. 1976:retornalno-res.

189 Martin Heidegger,” La sentencia de Anaximandro”, a Caminos del bosque, Alianza, Madrid, 1998(1984),pp.239-277.190Id.p.244.191V.Collins,o.c.p.80.Ésadir:“primerésens,desprèsl’humà”;l’humànoésaltra“cosa”que“elveídelser”,:...Antihumanistaiantiexistencialista,antisartrià(miopheideggeriàbocabadat).


1012

La legió dels heideggerians: causa i raó de l’ocultació de l’ “autèntic”Heideggeridelafalsaciódelseupensament“ontològic”

Valgui, sense entrar en els detalls de cada cas, el següent llistat incomplet deheideggerians:

Maurice de Gandillac192, Jean Paul Sartre193, Hannah Arendt194, Karl Jaspers195, JoséGaos196,JeanBeaufuet,OttoPöggler,JacquesDerrida197,GilesDeleuze,JeanFrançoisLyotard, Alexander Kovéje, Lacoue-Labarthe, Xavier Zubiri, (el primer) ManuelSacristan, Paul Ricoeur, Michel Foucault, Louis Althuser, Maurice Blanchot, RenéChard,JacquesLacan,JohnSallis,...

N. González Varela (2017) realitza unminuciós anàlisi de l’estrany èxit de l’obra deHeidegger a França en la que anomena “la industria filosòfica parisenca”. Distingeixdues etapes de penetració: abans i després de la derrota i ocupació de França perAlemanya.Enrelacióaaquestadarrera(o“segonarecepció”deHeideggeraFrança),laqualqualificad’actadenaixementdel’estructuralismeielpostmodernismefrancès”,arriba a la conclusió que “la filosofia francesa moderna pot reduir-se a quatrepensadors alemanys, satèl·lits girant obsessivament entorn l’astre maître a penserHeidegger: Hegel, Nietzsche, Freud i Husserl”198, sobre els quals els heideggeriansfrancesoseslimitenapracticar-hiunaridículaianticontextualista“hermenèuticadelainnocència”.199

Sigui com sigui, la idea de l’apoliticisme de Heidegger, tan cara als heideggeriansfrancesos,plantejantde formaexplícitaomés freqüentmentclaramentexplícitaunagensclaradissociaciótòpicaentrel’obrailapersonadeHeidegger,continuaessentunproducte que encara es consumeix i que es manté vigent, malgrat l’allau dedocumentació que desmenteix la hipòtesis de Gadamer d’estar, amb Heidegger,davant“ungranpensadoriunpetithome”.200

192PrimerintroductordeHeideggeraFrança,CompanydeSartreal’ENS,directordelsprimerstreballsdeMichelFoucault.193J.P.Sartre,Elserylanada,Alianza,Madrid,1984(1943).194V.supra,pp880-912.195Id.196TraductordeHeideggeralcastellà.JosèGaos,IntroducciónaElSeryelTiempodeMartinHeidegger,FCE,México,1951.Edicióaugmentadairevisadaal’any1986,151p.197 Derrida, antinazi i heideggerià, adopta la idea deHeidegger de “superar” lametafísica occidental,“subvertint els seus conceptes fundacionals, mètodes, procediments i projectes” practicantescrituralment (jugant amb les paraules) la impossible tasca simultània de “condemnar i exonerar”,semprejugantambl’ambigüitat isembrantexitosaconfusió.Defet,“total’obradeDerridanoésmésquenotesapeudepàginadeHeidegger”(J.Collins,o.c.p.69),V.J.Derrida,Heideggery lapregunta,Pretextos,Valencia,1989(1989).198Id.P.355.199N.G.V,o.c.,pp.353-387.200IgnasiBoada,Heidegger:elsanysdifícils,Pub.AbadiadeMontserrat,Barna,2011(2011).274p.


1013

Els“desemmascaradors”deHeidegger(pionersirecents)

LamuniódedocumentacióidetestimonisdisponiblesfainqüestionablenonomésqueHeideggerfouun“nazitípic”sinótambéquel’exegesidelasevaobranopotcontinuarfent-sealmargedelaideologianucleardelseupensar:elnazisme.

Elllistatd’aquestsdesemmascaradorséstambéamplii,recentment,creixent:

Maximilien Beck (1928, 1934)201, Arnau Dandieu (1932)202, Hans Sheger (1933)203,ColetteAudry(1934)204,HenriThielems(1936)205,HerbertMarcuse(1932,1934,...)206,Georges Bataille (1934, 1935, 1937)207, Alfred Delp (1935)208, Edith Stein (1927,1929,...)209, JeanWahl (1938,1946, ...)210,AlexandreKoyré(1945),BenedettoCroce iKarl Vossler (1951)211, Georg Lúkás (1954)212, Guido Scheeberg (1962)213, TheodorAdorno(1963)214,VíctorFarias(1987)215,PierreBordieu(1988)216,HugoOtt(1988)217,JürgenHabernas(1988),EmmanuelFaye(2005)218,FrançoisRastier(2018)219,NicolásGonzálezVarela(2017)220,FrançoisRastier(2018)221,...

201 Maximilian Beck,“Kritik der Schelling-Jaspers-Heidegger'schen Ontologie”, Philosophische Hefte,1928,p.5-44.202ArnaudDandieu,“Philosophiedel’angoiseetpolítiquedudésespoir”,Revued’Allemagne,1932,pp.883-891.203Hans Sheger,Heidegger’s crisis. Phylosophy andPolitic inNaziGerman,HarvardU.P., Cambridge(Mass.),1933.204Laprimeraenqüestionar,aFrança, la figura iobradeHeidegger.Auxyeuxdusouvenir,Gallimard,1947.205 Henri Thielemans, “Existence tragique: la Métaphysique du Nazisme”, La Nouvelle RevueTheéologique,nº63,1936,pp.561-579.206HerbertMarcuse,CulturaySociedad,Ed.Sur,BuenosAires,1967(1934),pp.15-44.207GeorgesBataille,OeuvresCompletes,Gallimard,París.208 Alfred Delp, Existencia tragica. Notas sobre la filosofia deMartin Heidegger, Razón y Fe,Madrid,1942(1935).209EdithStein,ObrasCompletas,Ed.MonteCarmelo,,Burgos,2007.210JeanWahl,IntroductionàlapensédeHeidegger(Cours1946),LGF,París,1998.211BenedetoCroce,KarlVossles,Carteggio1899-1949,Guis-Laterza,Bari,1951.QualifiquenaHeideggerde“desastreintel·lectual”ialasevaobrade“teologiavergonyosaneotomístaineoescolàstica”.212GeorgLukás,Elasaltoalarazón,Grijalbo,Barna.,1972(1954).213ExalumnedeHeidegger,recopiladord’11textosi217fragmentsquedesmuntenelmiteHeidegger.Materialquenoaconseguirsereditat,aBasilea,finsal’any1962.214 Theodor Adorno, La ideología como lenguaje. La jerga de la autenticidad, Taurus, Madrid, 1982(1963).215Victor Farias,Heidegger y el nazismo, FCE,México, 1998 (1987). I, també, ed. LleonardMuntaner,Ciutat de Mallorca, 2009, edició corregida i augmentada. Heidegger y los nazis. Los neonazis, elneofascismoyelfundamentalismoislámico,Tecnos,Madrid,2010,326p.216OntologiapolíticadeMartinHeidegger.217 El treball d’Hugo Ott, arxivista de Freiburg, biògraf d’Edith Stein i autor deMartin Heidegger. Encaminohaciasubiografía,Alianza,Madrid,1992(1988).Constituíunvertaderpuntd’inflexió,juntambelprovocatperVictorFarias(1987),quepermetédesemmascararperaunpúblicamplitant lesfalsesversionsodefensesdelpropiHeideggercomlesdelsseushagiògrafsiheideggeriansmésomenysbenintencionats.218Emmanuel Faye, Heidegger, la introducción del nazismo en la filosofía. En torno a los seminariosinéditosde1933-1935,AKAL,Madrid,2009(2005),576p.


1014

Ontologiacientífica-biològica(lesrespostesoaportacionsdelsegleXX)

Com tota consciència, la consciència de ser (sentir-se i saber-se existir) és unepifenomenemergitquan,enundelsnivellsdecausaciódelpsiquisme,unaagrupacióde substàncies químiques (neurotransmissors) actuen sobre receptors neuronalspostsinàptics concrets, integrats en un circuit (i aquest en la totalitat funcionalcerebral), donant lloc a això que verbalísticament i conceptualment denominem“consciènciadeser-existir“.222

Enfilats dalt de la plataforma Ciència, la perplexitat i “asombro”, davant del fetconscientdeser,enabsolutesveuendisminuïdesoatenuades,benalcontrari.Davantde l’ens singular complexcoshumà (elmanyoc, somaanimal, eldonat, “la criatura”(Rilke),elKörper,...),enormitatintegradaper1024àtoms,37bilionsdecèl·lules,delesquals1011neuronescorticalscerebrals, ...desplegat(materialitzat)sotalesordresdelaseqüènciade3milionsde“lletres”delcodigenètic,...idavantqueaquest“sistemadeterminatperl’estructura”223presentilamisteriosaiinsondablecapacitat“animada”quedenominemvida, laperplexitatésabsoluta.Malgrat la sevaenorme fragilitat (oprecisamentperaixò)ialgunes(omoltes)delesimpensablescabriolespresentsenelseubricolatge224,malgratque“totesdónacomsiesdonésenl’àmbitdelverificable”ique“mais’arribaaaccedirvertaderamentalazonaon(tot)s’origina”225.

“Si ignorem els orígens del sistema, ignorem també els orígens (lamotivació) de lanostraadhesióorebuig”226,peròsípodemdonarrespostaaalgunesdelespreguntesde Witkiewicz (v. supra), qüestions que deixen de ser ontològiques (metafísiques).Ambtot,continuemalaintempèrie,daltd’unaplataforma,aixòsí,mésbenequipadaenquant als seus insuperables límits. Però “res succeeix –p.e. la consciència-enunsistema vivent que la seva biologia no ho permeti”. És per això que, de la mateixamaneraque“unbotaladerivasempreestà,enqualsevolmoment,enl’úniclloconpot

219FrançoisRastier,Heidegger,MessieAntisémite.CeQueRévèlentLesCahiersNoirs,LeBordDeL'eauEds.,2018,186p.220 O.c. Documentat treball, producte d’anys de recerca, aportant un allau de fons i documentacióimprescindiblesiunavisiócríticaglobalbenargumentada.221FrançoisRastier,Heidegger,MessieAntisémite.CeQueRévèlentLesCahiersNoirs,LeBordDeL'eauEds.,2018,186p.222Enllenguatgedemetafísics:“unfluxdesensacionsagrupadesquímicament”(JMaUyà,o.c.p.18).223Sistemadeterminatperl’estructura:“Sistemaenelqualtotelques’esdevé,s’esdevécomuncanviestructuraldeterminatenelsistemaacadainstantperlasevaestructuraenaquestinstant”(HimbertoMaturana,Larealidad:¿objetivaoconstruida?,vol.II,AnthroposEd.,Rubí(Barna.,),2009(1996),p.27.224P.e.l’aberrant(ieficaç)cablejatdelneumogàstric(X.parellcranial)oelrocambolescmecanismedesíntesidelaimprescindiblevitaminaB12,perposarnomésdosminúsculsexemples.225VergílioFerreira,Invocaciónamicuerpo,Acantilado,Madrid,2003(1989),p.249.226V.Ferreira,o.c.p.249.


1015

trobar-se”227,enelcasconcretisingulardel’ésserhumàenstrobemenlaignorànciabeninformada.

No podem prescindir avui de Ciència, alhora que som també plenament conscientsdels límits infranquejables per la racionalitat humana (qüestió de sostre) i que “allòque realment interessa (les respostes certesa lesqüestionsdelsorígens i del sentit)estàforadelmarcdelraonamenthumà”.228

Alliberats dels capricis de demiürgs, autors de competència distributiva desigual enl’estructuració del nostre ens material, i d’ingerències sobrenaturals igualmentaleatòries en el contingut del nostre limitat intel·lecte, lliures de semblantsdependèncieselnostre“asombro”,perplexitat,admiració,...,delamàdeCiència,nohafetmésquecréixer.Saberque“somproductedelahistòriadelamatèria”229,saberque, p.e., la línia acústica superficial dels peixos ha evolucionat a l’enginyós aparellauditiu,lesbrànquiesenpulmons,...,queelpetitcòrtexd’unamfibihadesembocat-percausadetotunseguitdeprocessosdemutacióatzarosaideselecciónatural-enuna superestructura funcional equipada ambmil bilions de connexions sinàptiques,susceptibledecrearunaIXsimfonia,...iaixípelquefaatotesicadaunadelespartsde lanostraanatomia i íntima fisiologia, ... saber totaixò (imés)no téaltra resultatquepatentitzarl’existènciad’ungrandiósi insondablemisteri230,delqual–d’esser-neconscients- no en som res més que un minúscul i efímer testimoni231, no té altreresultatqueincrementarlanostraperplexitat.

Ciènciahapermès,tatsols(essentmolt),undesplaçamentdellímit,mésenllàdelquales precipita l’abismede la nostra ignorància. En absolut Ciènciaha suprimit el límit:noméshem“guanyatterrenyalmardelinefable”.232

227H.Maturano,o.c.,p.123.228AndrésMoya,Pensardesdelaciencia,Trotta,Madrid,2010,108p.(p25).229Id.P.37.230 Adherir-se a aquesta afirmació implica –encara que es militi en el ramat de la Ciència- a serautomàticament inscrit al Club dels misterians, “lliga informal de filòsofs (i científics) reaccionaris”,defensorsradicalsdelaIgnorànciaoimpossibilitatdesaber(OwenFlanagan).Elseulemapodriabenbéser:“Sisabéssimnoseriem”(JMaUyà).231Pertantdeqüestionablefiabilitat,enser“partimplicada”(amésdemaldotada).232A.Moya,o.c.,p.71.


1016

II.Envellir

ApropòsitdeRevolta i resignació (1959),de JeanAméry (HansMayer,1912-1978)

NotíciadeJeanAméry

1912: naixement a Viena (Imperi Austrohongarès).Ascendènciajuevaassimilada.

1912-1928:Educaten l’esglésiacatòlica,aBad Ischel(Tirol).

1928(16a.):RetornaViena.

1929: Primers poemes. Berlin, (pianista en “locals demalamort”).

1930-38(18-26a.):Escoladecomerçdelllibre.Relacióamb Hermann Broch. Lectura d’Ernst Mach, OttoNeurath,FritzMauthner(filosofiadelllenguatge),...EsmouentorndelCercledeViena(v.suprapp.859-879).AssisteixaclassesdeMoritzSchick.Períodede“feabsoluta”enlalògica”.EditordelarevistaDieBrücke.El1934,anydelaRevoluciósocialistaaustríaca,publicaElnàufrag(Elsdesarrelats),novel·lad’unprotagonistaalacercadelsuïcidi.1935:Promulgaciódeles lleis racistes de Nuremberg. 1937: Retorna al judaisme i casament amb RegineBerger-Baumgarten(d’ascendènciajuevaorientalortodoxadePolònia).

1938 (26a.):Annexiód’ÀustriaaAlemanya (Anschluss).67.000opositors i jueus sóninternats a Mauthausen. Mayer emigra a Bèlgica amb Regine (passant per Colònia,Aachen,Kaltenberg, ... ).S’instal·laaAnvers iniciantelquequalificaunviatge“senseretorn”,passantaser“persempremésapàtrida”.Canvidenom:deHansMayeraJeanAméry.

1939-40:Amberes.Professord’idiomes.

1940(28a.):AlemanyaenvaeixBèlgica.Arrestatcom“estrangerenemic”. InternatalLagerdeMechelen ialCampde SaintCyprien(Pirineusorientals).Fuigd’untrenenmarxa,éscapturat ientregata les tropesalemanyes. IngrésenelCampdeGurs,onredacta–senseaccésacapmenadefons-unaSinopsisdelaFilosofianeopositivistai


1017

igualment“dememòria”unaAntologiade la líricaalemanyade finalsdel segleXIX iinicidelXX.

1941:FugadelCampdeGurs.TravessatotalaFrançaocupada,passaperParísiarribaaBrussel·les,onesreuneixambRegine.

1941-43: Professor d’idiomes a l’Ècole Moyene Juive de Brussel·les. Ingrés a laResistènciabelga,formantpartd’unpetitcontingentdegermanoparlantsencarregatsde distribució de propaganda antinazi entre les tropes d’ocupació alemanyes. El 23juliol1943ésdetingutperlaGestapoiinternatal“campd’acollida”delafortalesadeBreendonkd’Anvers,acàrrecdelesSS.Incomunicatitorturatdurant3mesos.Assaigdesuïcidi.

1944 (32 a.): Identificat com jueu és deportat a Auschwitz (tatuat amb el número172.364), on se li assignen “treballs no qualificats”. Traslladat al camp veí deMonowitz, on realitza treballs d’oficina a la fàbrica de productes químics IG Farben,juntambPrimoLevi.233

1945(33a.):Elgener,“marxadelamort”,apeu,alCampdeGlewitzII.D’aquí,entren,aSaxònia,perser internatalCampdeMittelbau(depenentdeBuchenwald).ElmarçestraslladatalcampdeBergen-Belsen.El15d’abrilésalliberatper l’exèrcitbritànic,junt amb40.000 sobreviventsmés. En total ha passat 642 dies en caps d’extermini,essentundels615superviventsdels25.437jueusdeportatsdesdeBèlgica.Haacabatelqueanomena“procésdereduccióalno-res”iinicia,“retornantd’entreelsmorts”,la“tascadeconstruir-seunaidentitat”.Pesa40kg.

1945-1964 (34-52a.): Retorn aBrussel·les.Mort sobtadade la sevamuller (Regine).Fase de “dol complicat”. Represa del pseudònim Jean Améry com “nom de ploma”.Escriuarticlesperdiarisholandesos, suïssos,austríacs,alemanys, ...CorresponsaliaaLondres.Desenganycreixentperla“dissoluciódel’esperitdelaResistència”.

1964:RedacciódeMésenllàdelaculpail’expiació.

1965-1974 (53-62 a.): Redactor de la revistaMerkuk. Abandó de la defensa de laviolència revolucionària contra les democràcies formals. Acusat per la fiscalia deColònia de defensar idees i activitats hostils als principis constitucionals alemanys(1974).

1968:PublicaciódeRevoltairesignació.

1974-1976: Escrits contra l’estructuralisme antropològic de Levi Strauss,l’antipsiquiatria,lapsicoanàlisilacaniana,l’antihumanismedeFocault,...autorsalsque

233PrimoLevi,Elsenfonsatsielssalvats,Ed.62,Barna.,2000(1986),pp.127-147(cap.6.“L’intel·lectualaAuschwitz”).


1018

qualifica de “nous racionalistes relativistes” i de dur a terme una “nova traïció delsintel·lectuals”.234

1977:PublicaciódeMésenllàdelaculpail’expiació.

1978 (66 a.): Aixeca “la mà sobre ell mateix” (sobredosis de barbitúrics), en unacambrad’hotelaSalzburg(Àustria).

Temps-estatssuccessiusdel’existir,segonsJeanAméry

1. Ell (també anomenat il·legal, clandestí, nou-vingut, estranger, indesitjable,intrús, viatger, rodamón, intrús, “out-sider”, l’oblidat, el recordat, negat,inventat, enterrat, cadàver conservat, ... el que ha sigut o estat, ... És a dir:HansMayer,elnentirolèsil’adolescentvienès,nacional-ecologista,exaltatperlamísticadelboscalpí.“L’estranyatrespectealapròpiaidentitatpassada”.235

2. Jo (el segur, real, el transformat concret, el titella, la formació defensiva, elsobrevivent,elfals-jo,l’emmascarat,...l’Adultapàtrida.

3. Tu (l’acusat-acusador, el culpable, el penitent, el jo-amagat, l’ocult, el corc,boicotejador intern, ... “El danyat en el seu ser”236, portador de “la feridaHeine”237.

4. L’envellit(sobreposant-seaell,joitu).

L’envellimentcomqüestió(posició)ontològica

Aquestsegon“moment”oderivadadel’adonar-se/trobar-seessent,l’envellir,talcomaquíel considerarem–seguint l’enfocde JeanAméry-no fa referènciaa capqüestióbiològica(dedecadència)sinóexclusivamentontològica.L’estatenqueentral’envellitésuntempsdelser/existirenelqueunhumàoptafer-seconscient(autoconscient)deser de forma continuada i no ja limitades experiències, fugisseres i privilegiades,d’“asombrodeser”(unquantsquartsd’hora,entotal,segonsl’expressiódeMonsieurTeste-Valéry), sinó d ’“escollir ser per imposició pròpia”238 en (relativa i esforçada)permanència,unestarimantenir-seenlaconsciènciadeser.

234Referènciaa l’obrade JulienBenda,La trahisondes clercs(1927), La traïciódels intel·lectuals, Ed.Bromera,Alzira,1995,279p.V.Elflâneurassegut.235JeanAméry:Masalládelaculpaylaexpiación....,Pretextos,Valencia,2013(1977),p.11.236Id.p.9.237T.W.Adorno(v.infra).238VergílioFerreira,Pensar,Acantilado,Barna.,2006(1994),p.11.


1019

Envellir,doncs,noéssinònim(totiquesolsercoincident)defer-sevell.Envellirnoésunaqüestiód’edat,talcomal’any1968,amb56anysd’edat,10anysabansdelasevamort voluntària (aixecant la mà sobre ell mateix), Jean Améry explícit a Revolta iresignació.Apropòsitdel’envellir239,on,jaenelPròleg,deixabenclarqueelcontingutdelllibrerestéaveureambgeriatrianibiologia:

“Qui esperi afirmacions concretes en el sentit de les ciències positives,coneixements que li puguin ajudar a organitzar-se la vida en un estadideterminat,eldefer-sevell,quedaràdecebut".240

Envellir, no és entès, doncs, com una qüestió (només) d’edat, biològicamentdeterminada: potarribar-s’hi aedats iencondicionssomàtiquesvariadeso, inclús ifreqüentment,noaccedir-himai(malgratl’anyositat).Nohihaunaedatdeterminada,convencional, per envellir (concepte diferent del fet de fer-se vell)241, tot i que soltardar–enlallargadad’unviure-existir-enfer-sepresent(existent).242

En elmarc del conceptedeParacels (1493-1541), recuperat perWeizsäcker, dequetoteslesvidesdurenelmateix(lallargadadelnaixementalamort),recuperemaquílacabdaldiferenciacióqueM.Testeplantejaentrevidaiexistència.Llunydeconsideraraquests conceptes lligats a uns paràmetres de duració (anys de vida versus anysd’existència) convenimdir-neexistir a ser autoconscient de ser (“autoconsciència deser”).

Envellirésun (nou)estatdel Jo243,un lloc-tempsonestarel Jo.Unestatdel JopostAdult(sensequel’edatsiguielfactorúniccausal ideterminant),unjopocinteressaten transaccionar, llevat de en les necessàries i convenients transaccions en paral·lelqueelviure(elcontinuarvivintensocietatprivadaoàmplia)licomporta.

Envellir és doncs una qüestió estrictament ontològica (una més) singular de ser id’estarconcret,unaqüestiódelqui.Envellirésunaexperiènciaexistencial.

Servell(ancià),percontra,ésunestatdelcos,condiciódelmanyoc.Itambédelninot(titella,jo).Servell,ésunacondiciónormaldelcosquepersisteixendurar(igualquelamalaltia, l’emmalaltir ésuna condicióanormal del cos). Ser vell, arribar a vell, ésunresultathistòric,biogràfic,amésdebiològic.

239JeanAméry,Revueltayresignación.Acercadelenvejecer,Pre-Textos,València,2011(1968),144p.240Id.p.9.241J.JubertGruart,“Fer-nosvells”,RevistadeGirona,DiputaciódeGirona,nº213,2002,pp.72[420]-75[423].https://www.raco.cat/index.php/RevistaGirona/article/view/94291/147552242“Quinosapquèéslavellesa,quetinguipaciència...,abansnoespotsaber”(MiquelÀngelBonarroti).243EricBerne,Juegosenqueparticipamos,Diana,Mexico,1974,198p.AlsberniansestatsdelJoPare,AdultiNen,iafegimaraelVell.


1020

Envellir,pel seu torn,ésunesdevenimentquesuposadamenthemdeconsiderar rar(noesdisposantd’avaluacionsestadístiques).Noésundestíbiològic-biogràfic,pledemancancesidenostàlgies244,peròigualmentnormalqueelfer-sevell.

L’envellirésun“moment”delser,del’existir,nodelcos.

Envellirésunacondiciódelserexpressadaenformadeqüestió,qüestióqueplantejadiferentsrespostesadiferentssubjectes.

Envellir, essent un “estat del Jo”, és un procés (del ser). És un treball existir, és unesforçdel’existent,un“crear-seennosaltreslentament”245.

Envellir,endefinitiva,ésunaeleccióopcionaldel’Adult.

L’envellimentcomença(“punteneltemps”)quanunésserhumàdescobreix,perfi,queno ésmés que el que és: ningú (sense biografia, a-històric), singular, concret, únic-igual, un existent efímer, un ser-per-a-la-vida (no per-a-la-mort, la inexistència,l’abolició).246

Elsqueentren(elegeixenentrar)aenvellir,abandonenl’ell,eljoieltu(v.supra)ielsseus intrusos (okupes) diàlegs interiors, per donar presència conscient al ser senseatributs –benediccions imalediccions- ni biografia inherent al titella.Envellirés, enaquestsentit,unafera-històric.

Envellir no fa referència a cap deteriorament ni pèrdua (física, psíquica, relacional,laboral, material, ...) lligada a la durada de la vida, malgrat les xacres inherents alcos/manyocquehipodencoincidir.

Es tracta, l’envelliment, d’un temps de l’existir presidit per la Luzidität (lucidesa).247Envellirésexistirenapofonia248,sensemàscaraencobridora.Peraixò,licalal’envellitretirar-sedelamirada(ieljudici)delsaltres,optantpelsilenci,fer-seinvisible,retiratde “la fira de les vanitats”, on el jo-titella havia interpretat el paper dictat per “laimportànciapersonal”.249

Essent l’existència a-històrica (per contraposició ambel narrable caràcter biogràfic –rollositat incommensurable)- del viure, envellir és, “per fi”250, no estar a l’esperapassivament(esperapròpiadelderrotat,impotent,indefens,entregat,...).

244NobertoBobbio,Desenectute,Taurus,Madrid,1998(1997),256p.245VergílioFerreira,Pensar,...pp.9,10,11246J.Améry,Revuelta,p.71.247Undels“donsreservatsal’envellir”(T.S.Eliot).248 “Saber que s’imposa de manera immediata entorn de significacions” (Karl Jaspers). Varietat nodelirantdecertesa.249J.MaUyà,GlossariCarlosCastaneda/DonJuanMatosoelFlâneuralafrontera,2012,180p.(inèdit).250“Perunavegadaenelmón!,....”(Grabbe).


1021

Restenexclosos(impossibilitats/incapacitats)perenvellirelsportadorsdelaferidadelser(la“feridaHeine”).

Envellirésestardisponibleoposant-se(esperaactiva).

Envellir és “revolta i resignació”251. “Revolta pressuposa la total acceptació d’allòinevitable, d’allò escandalós”, “de quelcom irrefutable” i, alhora, rebel·lant-s’hi. Unarevoltaquenoesfaperguanyarsinóperdesobeir:"estardisponibleoposant-s’hi”252.“Assumeix l’anul·lació sabent que a l’assumir-la només es pot conservar a simateixrevoltant-se en contra (l’anul·lació, la desaparició) i sabent que la seva revolta estàcondemnada al fracàs”.253 Estar disponible oposant-hi de forma activa (no negant,oblidantosimplementesperat),comportaprevenir(v.infra)ievitar“elcomplimentdelpitjor dels teus mals somnis”254, “sense esperar la degradació irreversible (...) sensepassar per la decrepitud”.255Resignació és “arribar a un acord amb la realitat de ladecadènciaidelapèrdua”.256“Enlaresignaciónohihalament”257(queixa,protesta).

Sera l’esperaactiva (revoltada)noésunabandonamentpassiualdeterioramentdelmanyoc i del ninot (titella), deixant-lo a la cura d’altres, no és una resignació a laineludibleabolició,alaabsolutadesaparició.258

Envellir és fer seguits aquells “uns quants quarts d’hora” de consciència d’existir.Aquest Monsieur Teste que a estones habita en mi, “m’estalvia estranyar-med’envellir”259i“nomantéjacapil·lusió(engany)depermanència”.Tampocmanté,enl’envellit,cap(omínims)esforçadesrememoracionsi inútilsvinclesidentitarisambelseupassatcurricularibiogràfic.L’envellitestàdisponible,alliberat.

Envellirés canvi auna identitat, primigènia i ignorada, ambel ser singular, unitari,bàsic,perplex,incomprensible,Real,present...

Envelliréssilenci“vigil”(siestaevidencial)260,treballat-conquerit,procésdecontroldela reactivitat impulsiva, ...Ataraxia.Ésèpocad’“aixecarel ser”,d’estarenelser,deconsciènciadeser.

Envellirésunreptequeensmesura.

251JeanAméry,Revueltayresignación.Acercadelenvejecer,Pre-Textos,Valencia,2011(),144p.252JeanAméry,Revoltay...,p.11.253Id,p.92.254DavidFeinsteiniPegElliotMayo,Sobreelviviryelmorir,Edaf,Madrid,1994(1993),171p.255TeresaPamies,....p.10.256IrvinD.Yalom,Psicoterapiaexistencial,Herder,Barna.,1984(1980),p.641.257HugoVonHofmannsthal,Latransitorietat.258JeanAméry,Revueltayresignación,...p.31.259PaulValéry,MonsieurTeste,...,p.17.260MacedonioFernandez.


1022

Envellir és una actitud. “Allò savi en el savi (l’envellit) és l’actitud”261. “Només enl’envelliraconseguimlesprimeresnocions”262.

Envellirésunaqüestiódedignitat263,dedecència,unaqüestióÈticaitambéEstètica.Oposadacompletamentalfer-sevelldel’estoic:unapassivaindignitat.

“Qui assaja viure la veritat (la realitat) de la seva condició d’individu queenvelleix,renúnciaalamentida.Perònoescapaperaixòal’ambigüitatques’ha revelat finalment com una contradicció oberta. Assumeix l’anul·lació,sabent que al l’assumir-la només es pot conservar a simateix revoltant-se(...).Diu‘no’al’anul·lacióialhoral’afirma,doncsnomésenlanegaciósenseperspectives(d’èxit)potenfrontarallòinevitable...(L’envellit)noesperdenlaindiferènciadelanormalitat,queelfariaperdre’sasimateix(...)És,comdisposa la societat, el que és: una nul·litat, i precisament és en aquestreconeixement del ser (ningú) que és encara quelcom. Converteix enassumptepropi lanegacióper lamiradadelsaltres, i s’aixeca (es redreça)contraella.Afrontaunaempresairrealitzable.Aquestaés l’oportunitat italvolta l’única possibilitat d’envellir realment amb dignitat”264, èticament iestèticament,existencialment.

L’humà–escriuNicolásGómezDávila- sol recórrer la sevavida inclinat capendavant(“animal torvo, pusilámine, jadeante y ávido”), però l’envellir és “propiciacircunstancia” per redreçar-se, per desobturar l’oïda ensordit, d’aclarir la visió,d’aturar l’engranatge del seu activisme incessant, de no tenir cap urgència, de nodirigir-se a capmeta, de desvetllar-se (“que la conciencia emerja de su sueño”), dedeixard’ignorar-seasi-mateix(elseusersingular),d’atendreiescoltaratònit(”quieto,absorto,sorprendido”)elbrogitdelseuser,“lacertidumbredesuexistir”.265

Envellirésreaccionar,convertir-seen“reaccionarioautèntico”.

Envelliréslapenúltimatasca.

Envellirésèpocade“revelacióontològica”.

261BertolBrech,ElsenyorKeuner.262VergílioFerreira,Pensar,p.175{275].263 Candido, Que es la dignidad, Martinez Roca, Barna., 2001, p. 127. Un franquista convertit enmoralista,ésadir:humorista.264J.Améry,Revuelta...,p.92.265NicolásGómezDávila,Textos,Atalanta,Vilaür(Girona),2010,p.131-132.


1023

Algunsprerequisits(ono)perenvellir

1. Haver realitzat “l’autoguarició de les grans ferides”266. No formar part delsportadors de la “ferida Heine”267 (els ferits en el ser: exiliats, deportatsemigrats, internatsencampsderefugiats,empresonats, torturats,perseguits,...), els que pateixen dolor epocal (per ferides igualment no cicatritzades).268Haver resolt la neurosi ninotal/titellaire, clausurada la manera equivocada itossudadeviure.Totselsprecedentsexclosos,incapacitatsperenvellir,acausad’haverexperimentatunaruptura(fractura)noreparadaen lacontinuïtatdelseuviure,feritsenel(seu)ser.269

2. La “jubilació” no marca necessàriament el possible punt d’entrada enenvelliment, en consciència de ser, en despossessió (desinvestidura) del Jo-titella. La “jubilació”, contradient el significat literal del mot (època de joia),significa per molts (o força) la “mort social”, l’expulsió del “mercat laboral”(talmentcoml’atur)o lacaigudadel“podide lesvanitats”.Un jubilatés (potser) un exiliat, tant si l’ofici que practicava era una forma de “guanyar-se lavida”comsiestractavad’unaprofessióo“formad’estar-en-el-món”.Entotcasés tracta de la retirada (amputació) d’una “pota de la taula” sobre la qualmanteniadipositadalasevavida-existència.270

Enaquestsentit,lajubilaciópotsignificar,peralgunsopocs,l’oportunitatperemergirenlasevaconsciènciaelserocult,tapatpeljo(eltitella,elpresident,elmiserable,...)massaocupatenelseutransitarlavida.

No jubilar-se, continuar exercint l’ofici-professió a una determinada i quasiobligadaedat,però,éstambéunarevolta.

En un i altra cas, si és una elecció, no significa cap impediment per envellir;llunydeserunobstacle,ésunrepte.

266PeterSloterdijk,Criticadelarazóncínica,Siruela,Madrid,2006(1983),p.28.267DieWundeHeine (la feridaHeine), concepteemèsperTh.W.Adorno, “Notesde literatura”,Obracompleta, vol. 11,Akal, 2003 (1974), pp. 101-107.HeinrichHeine (1797,Dusseldorf – 1856, París, defamília jueva assimilada, francòfils, estudiàDret i es “converteix” al protestantisme com inútil “bitlletd’admissió”.Amb34anys(1831),fugintdeles“restriccions”posadesalsjueus–entrealtreslaprohibiciódepublicaciódelessevesobresenterritorialemany-s’exiliaaParís.1833:cremadellibresdeHeineaBerlin. Heine sentència que “aquells que cremen llibres acaben, tard o d’hora, cremant humans”. Ésprecisamentreferint-seaHeine,queAdornodescriulaferidaenelseuserielseullenguatgedelsquepateixen“desarrelament,sensepàtria”,els“exclosos”(“eldesarrelamentdel’apàtrida”).268Sobreviventsdelesgranscarnissades(Primeraguerramundial,Segonaguerramundial,genocidinazi,purguesstalinistes,Guerracivilespanyola,guerresdeBòsnia,...,Líbia,Holocaustmediterrani,...).269Ambsumaciódelesferidesenelcos(malalties,tortures,...)ienelJo(fracassos,traïcions,abandó,pèrdues,sostraccions,....).270Altres“potes”:relacióambsi-mateix,relacióde“parella”,“casapròpia”(llocontornar),amics(pocs,provisionalsiperillosos).V.J.JubertGruart.


1024

3. Abandonatelninot,envellir–tempsd’estarenelser-noésèpocad’ocupar-senideparesnidefills(tampocdenets,necessàriament).Perenvellirs’hadeserorfe i sense descendència. L’envellit, conscient del ser, ha d’estar “exemptd’obligacionsexplícites”271.S’envelleixlliureisol:“Apagaelfoc/encénlallum/buscaelteulloc/imiraelfum”.272

Envellirésèpocad’asseure’ssotal’ombrad’unarbreinexistent,alaintempèrie.

4. Envellirnoésèpocadepensarenlamort.Haver-hipensat,haver-nepresclarai inequívoca consciencia de la pròpia mort és un prerequisit, feina feta, perpoderenvellir.Undisposataentrarenenvellimentsap(hadesaber)“queenuntemps força breu ja no existirà”273. Sap (ha de saber) que “consideratsretrospectivament,elsdarrersvint (odeuodos)anyshanpassatràpid” iqueigualmentiinexorablementtranscorreranràpids(defetlents,segonsasegon)elsqueelportenal’estacióterminus.

“Enelpreciso instanteenqueno lecabedudardesuexistència, laconciencia(le)adviertequenadaligasuexistirinmediatoasuexistirdistante”274.

Alternativesal’envellir

1. Negar-s’hi.Mantenint-seenNenoenAdult,obstinatenviureaparentant275 imostrant-se com una persona/ciutadà normal, acceptant el dictamen social,compartintelcampdeprejudicisacrític(miopsogallinacis276)queimpregnenientelen una vida sense existència, romandre immers i distret en la sevalocalitatitemporalitat,enlaquotidianitat,enl’actualitat,...enaquestestèrilibuit“campderelacionsespecífiquesenelqueestàimmersl’humà”).Arribantal’extrem,alguns,avoleremularpatèticamentalsStruldbrug,els immortalsdel’illadeLuggnagg.277

2. Embogir (del tot, mig boig o boig en una quarta part)278. Pot suposar-se(mancatstambéd’estadístiques)quesónpocnombrososelsquecomGenezyp(Zypcio), personatge protagonista d’ Insaciabilitat (Bogeria) de Witkiewicz,proclameniexecuten“Jo,a l’escollirelmeudestí,vaigtriar labogeria“279.En

271NicolásGómezDávila,Textos,Atalanta,Vilaür(Girona),2010(1954i1959),p.134.272JoanVinyoli,“Saviesa”,...273J.Améry,Revuelta...,p.119.274NocolásGómezDávila,Textos,...p.134.275Oambaparença ridícula i transparent (cirurgiaestètica i protèsica,dictatsde lamoda i publicitat,dopatgeialtresdrogoaddiccionsfarmacològiques,...).“Lamàscaradelajoventut”.276JosepPla.277J.Améry,Revuelta...,p.75.278J.Améry,Revuelta...,p.74.279S.I.Witkiewicz,o.c.,p.13.


1025

comptesdefercom“lamajoriaquesónnormals,ésadir: ...queaccepten,apartir d’una certa edat, el dictamen social”, prefereixen la demència a lalucidesa de la bogeria i es deixen ingressar-exiliar, ferits d’exclusió, en unaResidènciaomagatzem-de-vells-a-l’espera-de-la-mortidelesexèquies.

3. Suïcidar-se(abansd’hora).Casdel’humàmassaprevisor,descuidatiprecipitat(noprevisorautèntic), que tépordepassar-sed’estació i saltadelconvoi enmigdeldesert.

4. “Fugir a l’idil·li”280. Modalitat enganyosament anomenada “actitud positivadavantelfer-sevell”.Fugitiuque“estàsatisfetambquelasocietatliconcedeixilapaudelno-res,obligant-liaserelqueésielquevaser”:unvellvenerable,un ex (el que sigui: professor emèrit, doctor honoris causa, homenatjat ipremiat, “reconegut”, citat, ..., fòssil vivent)o simplement jubilatambpensiómàxima i ocupant-se dels fills dels fills-massa-ocupats en altres afers, ambescapadespuntalsaBenidormoCanàries(INSERSO),gaudintd’unavellesa(quenoenvelliment)daurada(“lesarruguessónbelles”,“serancià-terceraedat-ésboibell”281).“Nos’esperagrancosad’ell”,llevatderepetir-se282,explicant“elque ja ha viscut i el que ha dit fins la sacietat”. És a dir: rollositatincommensurable.

Lesduescaresdel’envellit

Donatquevida iexistènciavanjuntes,a l’envellit licaltenirdos“papers”:fercomsiepisòdicamentialhoraestarenunaltrelloc(elser).

1. L’aparença(elperfora).El“paper”deltolerant,ellleial.

2. L’ocultació (el per dins). L’intolerant. Alethobiosas.283 El silenci delsenvellits.

Envelliréstempsdeprevenir

“Rienn’arrivenicommeonl’espére,nicommeonlecraint”.

MarcelProust

280J.Améry,Revuelta...,p.91.281Id.p.91.282 Vet aquí, entre tants d’altres (recol·lectors o escribidors deMemòries), deNoberto Bobbio (v.Desenectute).283Passardesapercebut.


1026

“¿Quèpotunhumà?”,éspreguntaMonsieurTeste. I respon:“Unhumàpotprevenir(veure venir allò que segur vindrà). I afegeix: “Aquesta perspectiva sobre una partevidentdelprevenirhauriadeserpartdel’Educació(...).Ésadir:prevenir,essenttascadel’envellit,nos’aconsegueixperòsinos’haensenyatalsinfantsa“tenirpor”284,alsadultsadesobeirlesnormes,alsvellsatenircurad’ellsmateixosiatotsadisposardeviesd’escapament.285“Sàpiga–continuaM.Teste-quehaviaprevistlamalaltiafutura”ielfer-mevell;peraixòhopucsuportari“m’estalviad’estranyar-me”.286

Calprevenirnosols i imprescindiblementallòpossible iesperat, sinó,sobretot,“allònoesperat”,allòcregutque(ami)noenspassaràmai,allòimprevisible(doncstotéspossible que passi, si ha passat a algú-ningú altre). Cal prevenir insospitadescontingènciesiobligadesfatalitats.

Preveniréscrear-seunrefugi,habitarunaillapròpia,onestalviar-sepatimentsinútilsiocupacionsdistorsionadores,onnomésell, l’envellit,assabentatdequetotés inútil iinevitable,ihaventliquidattotaesperança287,pottenircurad’ellmateixidisposaraixíd’ “uns quants quarts d’hora”288 immers en la consciència de ser i de “la notablepropietatdenopoderdurar”.

Sienvellirés,perM.Teste,eltempsdelSeral’esperadelNegre,aquestestaréstanteltempsdelcontinuaressentenelSer(conscientdeser-encara)comtambéeltempsdela revolta i de prevenir, d’evitar, d’estalviar-se el que pot venir (o ja és) i no es volassumir.EnvelliréstempsdeperdurarenelSer(enconsciènciadeser)idefer-sealamà (disponibles), reposadament, els útils necessaris que possibilitin que la previsiósigui una facticitat ni improvisada ni desesperada, que no sigui una estaciósobrepassada.

Prevenirésdotar-sedelsmitjanspertenircurad’unmateix

Tenircurad’unmateixésnoconfiarenaltrespertaldequetinguincurademi;ésnodemanarniesperarnidemanarquealgúaltreallarguilamàpertallarelfil,pertaldepodermorir“enelmeutemps”.

Tenir cura d’un mateix és prohibir-se les vexacions, els patiments físics (tots iqualsevol) i els patiment psíquics no necessaris (salvaguardant els imprescindibles).Prevenir això, a voltes, és tan senzill comno córrer riscos i disposar (tenir a lamà)d’unafarmaciolaproubendotada.284BrunoBethelheim(suicidaireautèntic).285PaulTheroux,LasombradeNaipaul.Ed.B,Barna.,2002.286PaulValéry,MonsieurTeste,p.27.287Elprimerques’hadeperdre(l’esperança),simultàniamentalespèrduesdefeide“lacaritat”.288DiàlegambM.Teste:»¿Quinaedattévostè?¿Devidaod’existència?D’existènciaunsquantsquartsd’hora”.


1027

Prevenirésanar-sedesposseintdelspetitstresorspertalquenoacabinenelsmercatsd’encants

Envellirés“canviardepàtria”,passantdelposseir/teniraldesposseir-se.Éshabitarenla “pàtria del ser”, essent conscient que “el tenir roba el ser, li roba al ser la sevadisponibilitat,...queelposseirprohibeixelser”.289

Ésper aixòquealgú (ningú)queestà enenvelliment reparteix les sevespossessions(directament i paulatinament i molt selectivament). No “s’està acomiadant”, sinódesposseint.

Distribuir,ésdeixardeser“unjofetdepropietats(...),recuperarelserqueliharobateltenir(...).Elposseirproscriuunser,l’hirobaladisponibilitat”.290

Prevenirésnodesaparèixersensere-testamentar

Testamentar és tasca de l’Adult, retestamentar ho és d’envellit. És a dir: canvi,modificació o reafirmació de beneficiaris és una varietat (d’efectes diferits) dedesprendre’s,dedesposseir-se,d’iniciar“eldesprenimentlentdelescoses”291.

Testamentariretestamentaraqui?

“És infreqüent (rar), tot i que es puguin presentar provocacions o pressionsmolt intenses,queelshumansprovindetransmetreelseupatrimonialsquenosóndelamateixasang.Podenestimaraaltrespersonesmésquealsseuspropis familiars, inclús poden sentir aversió, quan no odi franc, pels seusparents. Però, davant la visió de la mort, el poderós prejudici de laconsanguinitat reviu amb força, empenyent al testador a deixar la sevahisenda en la direcció quemana el costum, un costum tan immemorial queadoptal’aparençadelanatura”.292

Retestamentar és (pot ser) no llençar als porcs l’afany (el posseït) d’una existència.Podem llençarespermatozousadojo i algunsòvulsper fundarunsquantsmanyocs.Perònohauríem(ihofemambcontumàcia)demalmetreaquestconjuntmaterialqueconformaunaherència ique,enmoltcasos,contéunavisiódelmón iunaesforçadarepresentaciód’unmateix.

289J.Améry,o.c.p.76,77,78. 290Id.p.77-78.291VergílioFerreira,Pensar...,p.165.292NathanielHawthorne,Lacasadelssettaulats,....


1028

Re-testamentar, a voltes, és tant senzill comdeixar escrites, bendipositades (alhoraocultesibentrobables),unesdarreresvoluntats,semprecanviables.Enaquestsentit,“les últimes voluntats són documents estranys i electritzants. Poden passar anysadormidesitotd’unaagafenvidaamblamortdelseuautor”.293

Prevenirésdisposardevies(plural)d’escapament

Viesd’escapamentdel pitjordelsmals somnispossibles, donatqueeventualmentelfutur“éspitjordelques’haprevist”294.

Prevenir és escollir fins on estàs disposat a arribar, establir un contracte amb tumateix.“Lavejez lúcida (l’envelliment)anticipasuabdicaciónforzosa”295,evitantqueeldramapassiatragèdia(iaquestaacomèdia).D’aquestaprevisióésdelquetractaelquan,comionmorir(v.infra).296Doncsmorirnos’improvisa.

Preveniréstenircurade“moririndiagnosticat”297

Definició(potserinjusta)dediagnòstic(deJeanAméry):“Veredicted’unparelldenecisamb formacióuniversitària, ...alsque intel·lectualmentsuperemambescreix”.298 Lesformesdemorir(diagnòstics)sónmúltiples299,peròtenenunsolcontingut,iaquesteldictal’envellit.

Envellirésvolersaber(desobeir)300

Elqueenvelleix(estàenenvelliment)norenúnciaasaber,noesresignaadesaparèixersense haver-se assabentat. És revolta davant la Ignorància, alhora que s’hi resigna(donat que és ineludible). Vol saber per què ha viscut, resistit, aguantat existir. Esrevolta contra l’acceptació del misteri, contra la incognoscibilitat absoluta (sic) del’Absolut. No es consola, tot i gaudir-lo i romandre-hi, amb l’extraordinari/ordinari“asombrode ser”. “L’exigènciade comprendreallò incomprensible no l’abandona. ...

293JanetMalcons,Dosvidas.GertudeiAlice,Lumen,Barna.,2009(2007),p.159.294J.Améry,o.c.,p.13.295NicolásGómezDávila,Textos,Atalanta,....,p.138.296J.Améry,Rev.,p131.297MacedonioFernández,...298JeanAméry,Levantarlamano....,p.61.299SherwinB.Nuland,Cómomorimos,Alianza,Madrid,1998(1993),372p.FritzZorn,BajoelsignodeMarte,Anagrama,Barna.,1992(1977),281p.NorbertElias,Lasoledaddelosmoribundos,FCE,México,1987(1982),111p.300Ge.3.


1029

Noésunheroi,nomésésunmés(ningú),tanheroicomtotselsqueenvelleixenivanamorir”.301

Envelliresdesobeirlaprohibiciódevolersaber,malgratsaber(claredatd’enteniment)que“elconeixement (elsaber)mais’aconsegueix”302.Doncs,“estema la Ignorància”(intempèrieinclement)i“sisabéssim,noseriem”.303

Saber,sisabéssim,noserviriaderes,peròaquestacerca(volersaber)ésl’únicsentitqueenssalvadel’absurd,totisaberquetotsaberésinútil.Ésperaixòquel’envellitpotpreveure(preveu)elpatimentinútil,perquesapqueésinútil.

Talvoltaelsaber-primeridarrersaber,totelqueéspossiblesaber-ésquenohihamisteri ni absolut, que tot és clar, ordinari, cruel i inútil, absurd i meravellós,sorprenent,(tantasimplevista,comobservatambmicroscopioambtelescopi).

Saber no és conèixer. “El coneixement (...) es manifesta com un simple joc deparaules”304.Saberésevidència(clarividència).“Laparaulas’extingeixenqualsevollloconuna realitat s’imposade formaautoritària”.305Ni elmicroscopi ni el telescopi, niAuschwitznienvellir,...enshanfetméssavis.

El coneixement (no el saber) és un divertiment, una forma de distracció,extraordinàriamentútil.Peraixò,potser,novolemfer-nosvells idements,novolemmorirenlaIgnorància.Talvolta,pernoperdreaquestdivertiment306,volemviureenl’enganyiacabematrapatsenlespitjorscondicions(imprevistes).

“Suposantqueuns’acostiasaberd’algunamanera”307,hofa(farà)pocabansdelfinalde trajecte, quan les paraules ja no s’usen i és obligat (imposat) que s’emporti elsecret.

Peraltrapart,“elqueacceptapensarallòimpossible(desaber),tampoctéparaules,...(doncs)elsconfinsdelmeullenguatgesónelsconfinsdelmeumón”.308

301J.Améry,o.c.,p.117.302Id.p.50.303JMaUyà,TractatdelaIgnorància,...(v.infra).304J.Améry,o.c.,p.79.305Id.p.80.306PhilippeMuray,FestivusFestivus,Ed.Flammarion,París,2005,486307J.Améry,o.c.,p.50.308Id.p.120.


1030

L’envellir és temps de treball de “revelació ontològica” (accés al ser, alasombrodeser)

¿Com el ser-propi pot accedir a la seva consciència de ser? Tasca de“desplaçament”309, aturant el pensar i fent (creant) un buit verbal (estat ple del’envellit), suprimint el verbalisme i les fantasies, a l’aguait, sol, enplena intempèrieconceptual, obert al “asombro” (sorpresa, perplexitat), descobrintque “tot estàa lavista”,quenohiharesocultiquetotésencadamoment(aquíiara).

Elsilencidelsenvellits

Envellirésserflâneur:“Assegutalcostatdelafinestraambelsolalacara,observaelmón com a través d’uns binocles invertits. Allò que a fora s’esforça i es persegueix,davant dels seus ulls li sembla molt petit. “Les jeux son finis”. No necessita seguirjugant,potlimitar-seamirar....Hafetlasevafeina;ara,queelsaltresmostrinelquesaben, (mentre) observa sense enveja com es desgasten (...) Té el seu ramat benguardatielcuidaamorosamentambun‘deixeu-metranquil,món,deixeu-metranquil(...)Estàsatisfet(...)Lamortdelesparaulesésungranalleugeriment”.310

Hadeixatdeser“unjodelamentiacusació”311.Recuperala“consciènciadelescoses”i “la consciència de ser”. Assumeix la llibertat de renunciar a la mentida i a la“mauvaisefoi”.Renúnciaalaparaula(sempreassociadaalamentida)ieslimita,moltepisòdicament,a“donarconsellsensecompromís”.Icallasienelseutreballdevolersaber (de no renunciar a saber) li sembla que ha trobat (o se l’hi donat) alguna“veritat”.

Envellirésnorefugiar-seenelrecord

AlesantípodesdelDesenectutedeNorbertoBobbio(1909-2004)312itotselsllibresde“Memòries”,unenvellit nohadeperdre l’existirpresent,queencara té, retornant iexhibitunavidapassadaenversiódeformada,envaïtpels“dolorsdiversosquet’obrenencanal”313.

Unenvellitenabsolutésunamnèsic,ésalgú(ningú)queescullnorefugiar-seen“eltempsperdut”,elrecordnostàlgicoelressentimentdolgut.

309JMaUyà,o.c.p.18310Id.,p.91-92.311Id.p.83.312NorbertoBobbio,Desenectute,Taurus,Madrid,1998(1997),256p.313ImreKertész,Kaddishpelfillnonascut,Acantilado,Barna,2002(1999),p.22.


1031

Envellirnoéstempsdeferlespaus,noéstempsdeperdonar(doncstampocéstempsderecordar).

Envelliréstempsdelleialtats.

Envelliréstempsd’ocupar-sedecom,quaniondesaparèixer

Morirnos’improvisaniesdeixaenmansalienes.

Com,quanionmoriréstascapreventivadel’envellit.

III.DESAPARÈIXER,NOSER.Ésadir:morir

“Morir es la expectativa lógica del ser que ningunanecesidadsujeta,ycuyaexistencianotraspasaelrecintodondesuevidencialoenclaustra.”

NicolàsGómezDávila314

Lestresqüestionsdelmorir(patrimoni–feinafeta-del’envellitbeninformat)

1. Quan?:abansquesiguimassatard.

2. Com?:“eldolçsondelamortqueensfacilitalaindustriaquímica”.315

3. On?:laqüestió(elecció),resolteslesaltres,mésimportant.

Tipologiesdemoribunds

1. El covard: té por amorir i es nega amorir (aplaçamorir), acceptant tots eldolorosos,humiliantsihorripilantsaplaçaments.

2. Elvigorós(elprecipitat):saltaabansdeltretdesortida.

3. Elmalaltís (l’esperançat):viuen la il·lusió(esperança)de laproperaoperació,quimioteràpia,treballexperimental...

314NicolásGómezDávila,Textos,Atalanta,Vilaür(Girona),2010(1959),p.135.315J.Améry,Levantar…,p.75.


1032

4. L’agitat neuròtic enllitat: es fa conduir a Lourdes, s’acomiada dels cosins deSaragossa, concedeix una entrevista per la TV local i el visita un grupd’escolars...

5. El seré (l’envellit previsor”): desapareix indiagnosticat, d’incògnit, indiferent,“ensilenci”,inadvertidament.

Formesdemorir

1. Nodesitjables

1.1. Lamalamort: la mort a evitar (prevenir), la mort no lliure, la denominada“mortnatural”, lamorthospitalària, lenta,dolorosa,envoltatdedesconegutsindiferents, ... “Morir en sèrie: voilà votre mort, monsieur”. 316 Morirdiagnosticat.Unamortenaquestescondicionsrebutjables,“unamortforadelloc,unamortdecovard”.317

1.2. Mortsobtada

1.3. Suïcidi (del llatí,sui(mi) icadere (matar).Donar-semortaunmateix(matar-se).318

2. Desitjables

2.1. Mort per homicidi. “La mort més ben aconseguida”, la més dolça.319“Oportunitatquenos’ofereixatot-hom”.320

2.2. Mortvoluntària,mortlliure(Freitod).Mortdelprevisor.“Aixecarlamàsobre(nocontra)unmateix”.

2.3. Mortperencàrrec.Mort(teòricament)literària.321

316V.SimonedeBeauvoir,Unamortmoltdolça,Ed.Proa,Barna.,1990(1964),134p.V.RainerMariaRilke,ElsQuadernsdeMalte,Ed.Proa.,Barna.,1991(1910),pp.20-21.317Nietzsche,citatperJeanAméry.318Enlessevesvarietatsdesuïcidixantatge,venjança,escapista(humiliació,deshonor,…),lúdic,ordàlic,ètic,altruista,ascètic,heroic,col·lectiu,institucional,…V.ThomasSazasz,Libertadfatal.Éticaypolíticadelsuicidio,Paidós,Barna.,2002(1999),295p.319J.Améry,Levantar…,p.133.320Modèlica,enaquestsentit,éslamortreeixidad’AmbroseBierce:fer-secol·locardavantd’unpelotód’afusellament.V.AmbroseBierce,Eldiccionariodeldiablo,Círculodelectores,Barna.,2005,79p.321J.L.Stevenson,Elclubdelossuicidas,Edicomunicación,Barna.,1994,126p.Relatada,també,perJ.Amérya lasevaprimeranovel·la (ElsnàufragsoElsdesarrelats,1935).V.EnriqueVila-Matas,Historiaabreviada de la literatura portátil, Anagrama, Barna., 2007, p. 29 (referent a l’Agència General delSuïcidi, “encarregada d’executar les darreres voluntats dels Senyors Clients”). Aquesta Agència,administradaperJaquesRigaut,tinguélasevesoficinesenelnº73delBoulevardMontparnase,ParísVIé.


1033

Laqüestióde lamortvoluntàriaentesa i consideradacomunaqüestióontològica

DelamateixamaneraqueelllibredeJeanAmérysobrel’envellimentnoésenabsolutun tractat de gerontologia, el seuDiscurs sobre lamort voluntària322 tampoc és captextdesuicidologia.La“mortvoluntària”ésconsideradaaquícomelfinalvolgutd’unenvellit previsor. Un final disponible (a la mà), planificat, no improvisat i nonecessàriamentdutatermeoexecutabledavantlaimminènciade“lescondicionsmésmenyspreables”.Unpasal’accióqueesfa,siesfa,“peramoravida”,lliure,conscient,“senseimprovisacions”.Larealitzaciód’unprojecte.323

Enaquestterreny,Amérydistingeix324entre:

1. Suïcidant: persona que s’extingeix a simateix (es “treu” la vida). Autoassassí(Selbstmord).325

2. Suïcidaire: persona que “porta en si el projecte de mort voluntària” (anul·lal’existència).Deduesmenes:elsmeramentespeculatiusielssimplement(sic)complidors.Pertanyenalgrupde“mortdesitjable”,lliure(Freitod).

La mort que un suicidaire autèntic pot (o no) donar-se és considerada una “mortnatural”. “Natural”, al negar-se (revolta o revolució, desobediència) al “fracàsestrepitós, eixordador i anihilador de l’existir”326. En considerar que la llibertat i ladignitat ho són de “naturals”, mentre que la decrepitud, el dolor, el sotmetiment,enviliments,...nohosónenabsolut.“Aixecarlamàsobreunmateix”és,perAméry,un“desposseir-seasimateixdesimateix”comrespostaaunaqüestióèticaiestètica,ontològica,endefinitiva.

L’envellitqueportaensíelprojectedemortvoluntàriacomeleccióprevisoranoésunsuïcidant,ésuncomplidor,unhumàlleialasimateixiquepressaladecisió(iresoltelquant,comion)potdedicar-sealasombrodeser.

Aixecarlamàsobreunmateix,pertallarelfilquesostéLaquesis,germanadeTropoide Cloto (lesMoires), quan Tique (la sort) hamostrat els seus daus, és un acte dellibertat (de deslliurament, d’alliberament, de desobediència, de desfatalitat), ésescollir “volar sobre el callat abisme”327, “l’abisme en no-res”328; és interrompre la

322 JeanAméry, Levantar lamano sobreunomismo.Discurso sobre lamuertevoluntasria, Pre-Textos,València,2005(1976),152p.323VergílioFerreira,Pensar,…p.139.AntonioPriante,Delsuicidioconsideradocomounade labellasartes.Trececasosejemplares,Minobitia,Madrid,2912,135p.324J.Améry,Levantar….p.14-15.325SegonsdadesdelaOMS(2015)elnombredesuïcidisperany,almón,ésde800.000.Elsintentsdesuïcidi (suïcidis fracassat) ésde16millionsa l’any. El suïcidi és la causaprincipaldemortenmasclesmenorsde35anys.326J.Améry,o.c.p.67.327JoanVinyoli,“Capalesdues”.


1034

continuïtatdelviured’unninot/titellaquanjas’haextingitl’excepcionalpossibilitatdecontinuarexistint,d’existir,quan“janotincresmés”iquanestanpropersaesgotar-seelsargumentspercontinuarvivint.

Excursussobrelesdarreresvoluntatsd’unenvellit(trobadesdinsd’uncalaix)

“Emnegoaque lamevamortescomuniqui,a l’igualquetampoc,araqueencarahisoc,vullsaber-nedelamortd’altres.Lesesquelesmaten.”

Segueix a aquest paràgraf un breu elogi de la cremació, i la voluntat que li siguinestalviades “les horribles vexacions” que normalment, sistemàticament i de formaacceptadaespractiquensobreidinsdelscadàvers(defetelmanyoc,“elmeucos”,jo).

Acaba aquest “document estrany i electritzant” i inesperat, habitualment anomenat“últimesvoluntats”,amblamanifestacióderebuigquetotplegatfiniquitienl’“abandópersempre”enuncementiri.

328J.Améry,o.c.p.26.

EL FLÂNEUR A LA FINESTRA ON SOM. PROFETES DEL PRESENT Ontologia … · 2018. 10. 10. · La...

Documents

Transcript of EL FLÂNEUR A LA FINESTRA ON SOM. PROFETES DEL PRESENT Ontologia … · 2018. 10. 10. · La...