FOMSJOAN SOLER

l'RIMERA EPOCA — N" 20 25 d'Agost del 1946

REDACCIÓ I ADMINISTRACIÓ:7«y, r ia e äu Pardnl, /Jerfiigr>a/t

Envieu l'import de Íes subscripcionsi els dona t tua al

C li Postal Montpellier n 496 26Josep Buiria. 18, rue du Pai dal,

Perpignan iPyr.-Or.;

Abonament i er alOeiemp.'. 00 f- .i Franqueig induït >

l'reu de l'exemplar i 5 fr.

endavantFEDERACIÓ - DEMOCRACIA - SOCIALISME

L'anivarsorí del í9 de Juliol hatingut lloc sens* qu», per raonstècniques, ENDAVANT l'hagi pogutcommemorar.

A despit de les vicissituds quesofreix el nostro pobla, avui com enaquella data memorable, el nostrepensament, el ponsament de tot elpoble català, ós el mateix d'ales-hores :

Combat sense treva contrael franquisme !

Ò R G A N C E N T R A L DEL M O V I M E N T SOCIALISTA'. DE C A T A L U N Y A

çcüiotiol

El nou Govern de Catalunyai l'imperatiu del present

^1 VOLEM SITUAK cl comentari j u ^ t entorn del nou govern catalài precisar exactament l ' i m p e r a t i u p r imer que comanarà la seva

acció, hem de tenir present, sobretot , el c o n j u n t d 'esdeveniments in-ternacionals que, sub t e r r an i s o v i s ib l e s , t ende ixen a a l l i b e r a r Europa¿lei fantasma del f r anqu i sme .

L'acord re la t iu dels Quatre ( I rans , la Conferència de la Pau comen-çant a endegar les relacions in ternacionals , no són pas menys impor-tants que la posició formal de les Trade-l nions e x i g i n t la r u p t u r a derelacions amb Franco. I al costat d 'aquests lets , que tota la premsa haassenyalat , hi han eh al t res esdeveniments que en són, en rea l i t a t ,conseqüència, i dels qua l s tots par lem, nod r in t - l o s de rumors i de• sous-entendus »,

El f r a n q u i s m e ha t ingut c l a r a m e n t consciència de que celebrava eld»rrer a n i v e r s a r i del iS de j u l i o l , i l ia p r o c u r a t passar desapercebut,cercant desesperadament , per tots can tons , qua lsevol possibil i tat desalvar-se i de sobreviure's. Movi l iuanl totes les forces que li donarenvida i que a v u i volen abandonar - lo , in tenta t robar ies l ínies d 'una so-lució que per nosaltres només pot tenir una i m m e d i a t a sortida : el res-tabl iment de les l l iber tats democràtiques.

Hem d ' insis t i r , doncs, per a veure f i n s a qu in punt és greu l 'horapresent i prenyada de responsabi l i ta ts T No ho creiem pas. Tothomque mediti un xic sobre les pressions in ternacionals que continuen pre-nent-nos per un cap de batal la , i sobre la Cacografia politica que, al ' interior de cada país, ha d e f i n i t , a l 'endemà de la guerra, els campsrespectius de dretes i esquerres, s 'adonarà p!a bé de la gravetat delmoment. Sospesarà, també, la gran responsabi l i ta t d 'aquel ls qut; hanconservat a l 'Exter ior la representació ins t i t uc iona l d ' un poble que hal lui ta t i l lu i ta rà fins a expressar p lenament i l l iure la seva voluntat .

El President de Catalunya, cons t i tu in t el nou ( l o v e r n , i precisamentper la significació política de les persones que ha cridat a col ' laborar-himalgrat no tenir la l l u r intervenció governamental a l t r e caràcter queel purament p e r s o n a l — , deixa en tend ie com una intenció d ' interpretarmés jus tament aquesta situació que esmentem i que comana indefecti-blement tota una posició política de cara al pròxim esdevenidor.

Hem denunciat sempre els peri l ls que comportava el penyorar totesles possibilitats de lluita a n t i f r a n q u i s t a a la s imple posició legalista eni« kjuuí ./*«•» Ci.-UülcI'^-l t/ (Jo-vti ' . .1 Jc lí. RepL:'¿h::a. l ' c w i scst iugulsempre que l'acció inst i tucional republicana era in su f i c i en t si no anavaacompanyada d 'una ac t iva vo lun t a t polí t ica de rtsisiència i d'oposicióa {''ranco ; política ben conscient de la s i tuac ió internacional , i capaç desituar, de cercar i d 'oferir una solució — que només podria ésser de-mocràtica — a l ' « impasse » del f r anqu i sme . El nomenament dels nousconsellers i la nota que l 'acompanya, semblen indicar essencia lmentaixò : que el ( l ove rn es decideix a aquesta posició, i a ésser, no solamentGovern de C a t a l u n y a , sinó a Catalunya, car és ún icament a l ' interior,damun t del país, que es decid i ran novamen t el plet n publicà i els dretsdel nostre poble.

Ara bé ; si és realment aquesta la ,-i^niiicació del nou ( ¡overn i de lanota que comentem, hi ha una premisa essencial que condiciona total-ment la valor i l ' t f icàc ia del propòsit. El nou Govern, si vol e x i s t i rrealment ; si vol in terveni r pràcticament en la contesa política repre-sentant l'oposició republ icana dels ca t a l ans , necessita ésser present enl'interior del nostre poble. Ha de coordinar i estimular l'oposició clan-destina i sobretot haurà de dir igir- la i enl laçar ín t imament amb ella enles greus batalles polítiques que l 'esdevenidor ens promet. Sabem queaquests són els propòsits que animen als nostres amics i que és l'acordsobre aquests object ius el que ha poss ib i l i ta t l l u r aportació personal

. al Govern.' Cal portar-los r à p i d a m e n t a la pràctica. L'evolució dels fets pot en-

carar-nos, a qualsevol moment, amb s i tuacions que posin crue lmentde relleu la manca actual d 'aquesta coordinació que demanem. La vo-lun ta t d'oposició no pot romandre a i x í , abandonada, a mercès de totesles pressions, de totes les ofertes, i d e tolts les il · lusions que podennéixer pel senzil l miralge d 'a l l iberar- i -e de Franco ; il·lusions a lesquals cl Govern absent no sabria respondre que amb una altra il·lusió.

Una de les cartes pol í t iques que els pressumptes successors del fran-quisme compten u t i l i t za r , és la possible d i v i s i ó entre l ' In t e r io r i l'Exi-li. Els deu anvs de separació del nostre cos aor ia l donen a aquesta ma-

fSegueix pàgina 2 >

El Moviment Socialista de Catalunyaha estat constituït a Xile

Units fraternalment en l'obra que, a França, a l'Interior, a la Gran Bretanya, a Mèxic i a Bèlgica, lianacomplert els socialistes catalans provinents de totes l«s tendències, els companys de Xile han emprès ambentusiasme ardent i amb una fe complerta en l'esdevenidor socialista de Catalunya, la marxa pel carni dela unitat sota l'ensenya del « MOVIMENT SOCIALISTA DE CATALUNYA » .

Com a l'Interior i com arreu de l'Exili, son els companys de totes les tendències socialistes i del sindi-calisme català, qui, junt amb elements provinents dels sectors republicans democràtics, lian constituït el« Moviment Socialista de Catalunya » a Xile.

E N D A V A N T saluda els nostres companys de XHe i els encoratja en l'obra comuna que devem realitzarla formació del gran Curiti noria li xl u ilr.'s trehìlhdori; calnln-un.

Heus aci dos documents fets públics pels nostres Companys del MOVIMENT SOCIALISTA DE CATALUNYAde Xi le en ocasió de la constitució de la Secció d'aquell pais.

ft. C,

tf< DOCUMENT AGIO >

k • «!A

Per la constitució dei M.S.G.a Hile

La desfeta del nazisme a Europa ensha permès conèixer amb més exactitudel pensament i els neguits dels nostresgermans exiliats a Franga i també —malgrat la duresa de l'opressió fran-quista — els dels que viuen i l lu i ten al ' interior de la Pàtria.

Coneixem, doncs, elsjesforços que esmenen per tal d'acabar amb el regimde Franco i crear, alhora, l'organismepolitic eficient per a resoldre els greusproblemes de l l iber ta t nacional í hu-mana que Catalunya i els catalans te-nim plantejats.

Recollint a l l içonadores experiències,tots els sectors socialistes de ca.sanostra han convingut de formar elMOVIMENT SOCIALISTA DE C A T A -L U N Y A , per tal de marxar estretamentunits i vigoritzar, més i millor, l lursesforços encaminats a dotar al nostrepoble, aixi que les conditions siguindonades, d'un poderos i solvent )'AR-TIT SOCIALISTA DE CATALUNYA.

El mes de Gener de l 'any passat,comnanys sobrevivents de la domina-ció hitleriana a França, l lençaren laidea i formularen les bases que dona-V t í l i v i J a ¡il M . S. ile 'C.

Després, a dins de casa nostra, cata-lans de diferents matisos socialistesque en cap moment han deixat de llui-tar en contra de Franco,! el seu regimde terror, han aixecat la bandera delM O V I M E N T SOCIALISTA DE CATA-L U N Y A . Aquests exemples s'han extèsper moltes terres : Nor-Africa, Bèlgica,Anglaterra, Mèxic, elc.

El MOVIMENT SOCIALISTA DEC A T A L U N Y A , com ja ho indiquen enla seva acta de constitució els com-panys de França, no és encara cl granpartit agrupador de tots els socialistesdel nostre poble. No obstant, el M. S.de C. acomplirà una labor excel·lental preparar el clima par a la unió.

El partit que volem crear haurà dosaber recollir els veritables anhelsdels treballadors i traçar el carni dela victorià socialista. El partit nou nopodrà ser. ni per l 'estructura ni pelpensament, una organització estreta,sectària, repel·lent. La seva millorpreocupació consistirà a voler incor-porar al socialisme tots els sectorsavançats del pais i les grans massesd'opinió ; els obrers i els camperols,els Intel lectuals i la classe mitja pro-gresiva.

Aqutst partit socialista no podràdeixar de banda la qüestió de if s rela-cions peninsulars. Els problemes pe-ainsulars afecten directament a Cata-l u n y a . Le necessitat d'una solució jus-ta i duradera dels problemes de lesnacionalitats ibèriques ha d e s r r c o m -

tn la reunirfde consti-tució del Moviment So-cialista de Xile ha estatelegit per unanimitat elsegüent comitè :

President« Josep EsteveSecretari General, Jor

sep RosesSecretari Sindical, Eli-

seu PujolSecretari de Finances,

Josep M. B€véSecretari de Relacions

Exteriors i de Propagan-da, Pere Aznar

Delegat de la JoventutMàrius Roses

Delegada Femenina,Dolors Piera.

presa també pe¡fl obiers conscientsd'Espanya, els caíais tañen suficientsmotius per a sab«r que sense resoldreaquesta qüestiono hi haurà cap règimestable a la península. Volem fer elgran Partit d¿-lA socialistes catalans,agermanats a rai j- els companys delsaltres pobles, nyjtlcs i amb els de tottei mon. ' ' '{ ^" ' ." "

Pertany al socialisme, com a idealsuperior de la humanitat, la tascad ' a juda r a trobaries formules de con-ciliació i de convivència entre els ho-mes i els pobles. La llibertat, que elsocialisme aplica flns a les ul t imesconseqüències, donarà la pauta per al'acord i la confederació entre les di-verres nacionalitats hispàniques. Aquesta entesa serà el primer pas. Per-què Ja nostra aspiració suprema és lafederació europea i mundia l .

Anem a constituir a Xile la seccióilei MOVIMENT SOCIALISTA DE CA-TALUNYA per a sumar les nostres ac-tivitats, coordinant-le«, a les delscompanys que en altres fnr l re ts tre-bal len per a crear un gran Partit So-cialista de Catalui·iya, completamentcatalà, que estigui al servei del nostrepob'e sense sotmissions foranes, itambé autènt icament democràtic.

Tots els exiliats catalans que simpa-titzin amb aquestes i Ices exposades,se'ls convoca a la reunió que t indràlloc el diumenge, dia 16 del corrent ales deu del mati en el Pasage CAPU-CHINOS N* 747. (traversia dels carrersRosas i San Pablo prop de Bandera).En aquesta reunió e* deixarà consti-tu ida la secció del MOVIMENT SO-CIALISTA DE CATALUNYA »Xile, esfixaran les activitat« a desenrrotllar is'elegirà el Comité Coordinador.

Per CATALUNYA ; Pel S )CIAL18-ME ; Per LA LLIBERTAT.

Josep ESTEVE, pel Partit SocialistaCatalà.

El isfu PUJOL, pel Partit Obrer d'U-nificacio Marxista.

Josep ROSES, pel Grup t Treball » .Santiago de Xile, 9 de Juny del 19'i6.

El Dosire company Manuel serra l morei

El iiostre company Manuel Serra i Moret, Vice-President del Parlament de Ca-faluDva. <llpu»at al Parlament Català i membre del MOVIMENT SOCIALISTA DECATALUNYA, ha entrât a formar p&rt del Govern «le la Generalitat.

I a personalitat del nostre company eft abastament coneguda per què no cal-ul fer-ne una llarga apologia, »-us plaem, no obstant, en fer remarcar la labor

f ten»» d« propaganda oral 1 escrita real1 Izada pel nostre company en pro de la-ausa nacional de Catalunya 1 del Socialisme per terres d Amèrica.

Ultra els nombrosos escrits periodístics i literaris, el company ¡serra i Moret'fi on dels pocs lnt«'l le^timls catalans que *• ha» vist requerits per a parlar enf«» »ules de les principals universitats americanes sobre els temes en els qualsha assolit un renom mundial.

En espera de poder-lo tenir b »n aviat entre nosaltres per a gaudir de la sevavaluós» col·laboració en les tasques del Moviment Socialista de Catalunya, EiV-DAVANT que ha vist honorades les seves pàgines amb la seva preuada col·labo-ració "envia al company Serra 1 Moret la seva més cordial salutació.

consumerò del m. s. de c.secció de Kile

Convocats pel Partit Socialista Ca-talà. Partit Obrer d'Unificació Marxistai Grup u Treball » tingué lloc l'Assem-blea (cenerai per a constituir la secciódel « Moviment Socialista de Catalu-nya ». S'acordà :

Ie". — Consti tuir a Xile la secció del« Moviment Socialista de Catalunya »tal com ja s'ha fet a Catalunya, França,Bèlgica, Gran Bretanya, Mèxic í altresindrets, per tal de donar el nostre su-port a la tasca encaminada a forjar unpoderós Partit Socialista de Catalunya,autènticament català i absolutamentdemocràtic.

2o. — Acceptar els punts bàsics acor-dats a Tolosa del Llenguadoc l'onzede gener del 191ü pels companys queconstituïren el M. S. de C. en aquellpals.

3°. — Fixar les tasques a desenrot-llar pel M. 8 de C. a Xile, les qualstindran per objecte :

a) Treballar per a dotar el nostrepoble d'un part i t socialista integratpels obrers, camperols, tècnics, in-tel·lectuals i elements avançats queacceptin ei socialisme com a formad'organització politica i economica dela societat.

b) Prestar tot l 'ajut moral i materialque estigui al nostre abast a la lluitaque realitzen els companys del M. Sde C. a l'interior de la Pàtria i aFrança.

c) Establir contacte amb totes lesorganitzacions catalanes a Xile per talde col·laborar més f fectivament a l'es-forç que desplega el nostre poble ambla finalitat d'abatre l'actual dictadurafranquista o qualsevol altre règim queposi traves al l l iure desenvolupamentde Catalunya.

4°. — Posar-se en relació amb el« Moviment Socialista de Catalunya »de Mèxic per a unificar les activitatsde tot Amèrica.

5*. — Convenint en què la unitatsindical és condició indispensable pera fer més eficaç la lluita que ha deportar els treballadors a la victoriàsobre el capitalisme, aproven :

a) Propugnar les més estretes i cor-dials relacions entre la U. G. T. i laC. N. T. per tal de crear el clima favo-rable a la fusió.

b) Impulsar l'organització de laU. G. T, de Catalunya a Xile, que reco-negui com a Secretari General el com-pany Miquel Ferrer elegit ja pel Con-grés celebrat a Barcelona l'any 1937.

6°. — Elegir el Comitè Coordinadordel M. 8. de C. a Xile, el qual ha deser integrat amb companys que tinguinl'expressa repiesentacio de cada unde's sectors que Integren el Moviment.Poden formar part també del ComitèCoordinador, companys amb represenrtacio individual .

Els acords seran presos per unani-mitat.

El Comitè Coordinador podrà nome-nar les comissions que estimi conve-nients.

7°. — El ¿ Moviment Socialista deCatalunya » secció de Xile, admetràa l iUats amb caràcter individual..Santiago de Xile, KJ de juny d«l Í9l&.

Pel PARTIT SOCIALISTA CATALÀ,signat : Josep ESTEVE

Pel PARTIT OBRERD'UNIFICACIÓ MARXISTA,

signat: Eliseu PUJOL.Pel GRUP « TREBALL »,

s'g"at : Tosep ROSES.

Per trobar-se en període devacances la impremta on con-feccionnem « ENDAVANT », enshem vist obligats, contra lanostra voluntat, a retrassarla publicació d'aquest numero

ónda&aní

Notes i Comentaris PoliticsUn assaig de sintesi politica

El nou Govern de Catalunya pot in-terpretar-se en funció de diferents es-deveniments. En un altre lloc delperiòdic, el comentari s'axa sobre lanota Presidencial i la persistència dela política del Moviment. Hi ha unaaltra manera de veure el Govern. Nopensem que sigui la menys interessanti entenem que, al contrari, posa derelleu l'afanyosa insistència amb laqual el Fresie.ent Iria prova de reuniren una síntesi governamental i repre-sentativa, les diferents manifestacionsunitàries que la politica catalana tiatingut, durant aquests deu anys, a totarreu on hi havien catalans, refugiats.

Diguem de seguida que creiem, sin-cerament, que manca un element im-portantissim a aquesta sintesi, senseel qual és inútil 1l'intent de fer- la re-presentativa. Es la representació dela manifestació unitària ocorreguda aCatalunya i representada des de famolt temps pel Consell Nacional.Sense ella l'instrument coixeja. Vejem-hp un xic :

81 repassem l'evolució i les diferentsmanifestacions politiques dels membresactuals del Consell, hi trobarem ungran nombre de personalitats que ex-pressaren políticament l lnr catalanitaten el Consell Nacional do Londres ien les Comunitats Catalanes, una deles primeres manifestacions unitàr iesdels catalans pel mon.

Una altra d'aquestes manifestacionsfou indubtablement el Consell Assessor,ben representat també en el Govern.I una altra — amb profundes reservesen quant a l 'afany unitari dels induc-tora de la maniobra — fou l 'AliançaCatalana, de no molt feliç memòria.

Londres i Amèrica, França en part,(podríem remarcar que no podem as-senyalar procedències de SolidaritatCatalana), an tot cas, no hi ha, compot veure's, cap expressió de l'Instru-

ment forjat a l'Intwi»r mateix, enmigde la l lui ta i del perill, pels catalansque han restat a Catalunya.

Ks d aquesta manca que es refereixla nota presidencial quan indica queel Govern serà posteriorment ampliat,« quan ho aconsellin les circumstàn-cies >, per sectors de la vida catalana,<[ue encara no hi ròtan representats ?Creiem que haur i a d'ésser aixt, f queles * circumstàncies i) ja assenyalenavui l 'urgència d'una tal ampliació.Cal, en efecte, procedir a aquesta re-fosa amb l'Interior, de tal marera queels elements que »'integrin, n« solsrepresentin l 'afany unitari i d'activaoposició de Catalunya, sino que, recí-procament, simbolitzin, a l'Interior,l ' a fany uni tar i que"el OoveTn expres-sarà realment aleshores. Falto, doncs,al Govern el Conseller X, sobre elqual recaigui, alhora, la representaciódel Consell de l'interior i la delegaciógovernamental a Catalunya.

Federació Espanyolade Deportats Politics

El Comitè Dopa i t en i tuUl « K hi !•'<•-deracio Espanyola de Deportats Politicsi Victimes del Feixisme, per tal d'evi-tar desplaçaments Inútils, comunica :

Que la permanència no r e t r i b u i d aque fins ara havia assegurat l ' en l laçentre tots els seus adherents, ha que-dat supesa a comptar de dimarts, dia18 de juny. Un servei d'informacions ide control, sota la direcció del Secre-tari Dépar temental , company Fran-cesc Sala, funcionarà , en el successiutots els dimarts i diious feiners de lesnau a les dotze del mati, a l'estatgesocial de la Federacelo 3, quai Sadi-Carnot, a Perpinyà.

* *

El ¡Secretari General de la FederacióEspanyola de Deportats Politics enscomunica el canvi d'adreça del C onsellNacional.

La nova adreça és : 14, Bel. Mont-martre, Paris IX. i els números de te-lèfon PROvence 71-04 i 71 05.

Una protesta de la minoria socialistaDiferents vegadeó«! tema ens h*via

vingut a la ploma. Diferents vegadesl'haviem refusat per un sentiment pot-ser excessivament escrupolós de res-ponsabilitat, malgrat haver-lo esmen-tat allà on se'ns podia escoltar. No hiha cap dubte que el trasllat del Go-vern de la Republicà a França, i elfuncionament del seu aparell repre-sentatiu devia fer-se amb tota la dig-nitat que exigeix la seva categoriainstitucional. Però la dignitat no estàgens reny ida amb la^sobrietat. al con-trari. I hi ha moments en la vida delspobles en els quals aquesta darrera ésmolt necessárias! c laqueéis volen re-presentar no volen caure en el des-crèdit.

La Federació nacional d'Esludianis de Catalunyaals estudiants catalans

Convençuts de la necessitat del regrupa-ment dels estudiants catalans per a la de-tensa de llurs interessos morals i materialsa l'exili, un grup d'antics membres de laFederació Nacional d'Estudiants de Cata-lunya, assistits per Estudiants de les novesgeneracions i en ple acord amb l'organit-zació clandestina que actua a l'interior delpals, vam decidir mesos enrera constituir-oe una Delegació General a França i vamfer publica aquesta decisió per mi t j à de lapremsa catalana.

L'acolliment cordial qae ha rebut aques-ta iniciativa, d'una banda, i d'altra bindala necessitat de sortir al pas de maniobresdivisionistes realitzades amb fins politics,imposa avui precisar públicament els nos-tres propòsits.

Fidels a l'esperit de la F. N. E. C , pelqual moriren tants estudiants llavors de laguerra d'alliberació, ajuntem la nostraveu, en tant que organització nacional ca-talana, a totes aquelles que arreu del mons'aixequen contra el franquisme. A la des-trucció sistemàtica de tota llibertat, mani-festació genèrica de les dictadures, s'haafegit a casa nostra la persecució implaca-bls d'àdhuc les més petites manifestacionsde la vida cultural catalana, fenomen es-pecífic del franquisme. D'aqui arrenquenels nostres dos deures fonamentals, en tantque ciutadans la defensa de la llibertat, entant que estudiants la defensa de la nostracultura. Fora d'això, però, entenem quela F. N. E. C ha d'atstenir-se de totaactivitat politica, i declarant-la al margede les lluites de partits, volem afirmar no-més la seva fidelitat a les institucions na-cionals catalanes que avui encarna el MoltHonorable President Senyor Josep Iria.

El present de casa nostra constitueix arael centre de les preocupacions de tots elscatalans dignes. A lots aquells que lluitencontra la tirania, i en especial els nostrescompanys de les organitzacions università-ries, adrecem la nostra salutació i home-natge i prometem fer tot el que estigui alnostre abast per ajudar-los.

De cara al futur considerem que laF.N.E.C. ha d'afirmar més que mai el seuesperit democràtic. La desigualtat en l'ac-cés a la cultura continua essent un delsmés odiosos aspectes de la desigualtat so-cial. La F. N. E. C. ha de lluitar peracabar-la i amb ella acabar anib les bar-reres que separen els treballadors intel·lec-tuals i manuals donant a tots una mateixaformació, basada en el respecte dels valorsessencialment humans.

Allí on la nostra acció pot ésser però,de moment, més efectiva és en el que fareferència als problemes immediats quese'ns plantegen a l'exili La F.N.E.C. esproposa, doncs :

Primir. — Mantenir, en la mesura dele» seves possibilitats, el contacte amb lacultura catalana dels estudiants de totaedat que n'estan allunyats de les fonts.

Segon. — Sol licitar ajut per què t»ts elsestudiants exiliats puguin cont inuar o re-prendre llurs estudis. La relació establertaamb els organismes internacional* enspermet des d'ara fonamentades esperances

sobre l'abast que aquert ajut podria teniel curs vinent. ;'

Tercer. — Facilitar if* estudiants isolatsi llunys dels c«^»4r*«_^ Acysitaxis totes lesinformacions i docuiiN&aTnecessaris per ala represa de llurs estudifi.

Quart — Estudiar les! modalitats de re-validado i equivalència,'a Catalunya, delsestudis efectuats a l'estranger, 1 obtenir-nela tramitació en el més breu termini pos-sible.

Cinquè. — Estudiar l'adaptació als plansde casa nostra d'aquells que, en el momentdel retorn, es trobin cursant a l'e'Strangerun cicle d'estudis no acabat

Sisè. — Proposar soluc/ons concretes —borses, estudis intensius, residències —que facil i t in als estudiants que el fran-quisme ha impedit, directament o indirec-tament de continuar llurs estudis, els mit-jans materials i les possibilitats de readap-tació intel·lectual per a reemprendre'lsaínb frui t .

Per a realitzar aquest treball, per asso-lir aquests 1 altres objectius que entre totspoguem proposar-nos, la Delegació de laF. N. E. C. a França fa, avui, una crida.Als estudiants per ques'integrin a nosaltresa fi que ells mateixos puguin designar elsexecutors d'aquest programa. A tots elscatalans que es donen compte de la im-portància que pel futur de casa nostra téavui la formació del nostre jovent a l 'exi l i ,perquè ens recolzin amb el seu suport mo-ral i ajut. Per modestos que en siguin elsresultats, esperem que el nostre esforç noserà totalment inútil en l'obra col·lectivade refer una Catalunya digna del seu pas-sat i dels seus màrtirs.

JULIOL DEL 1946.Claudi AMETLLA, estudiant a la Facul-

tat de Dret de Montpeller.Emili ANGUKLA, antic Secretari Gene-

ral de la F. N f. C. a Reus.Heribert BARRERA, antic membre del

Comitè Executiu.Felip CALVET, antic President d: la

F. N. E. C. a Sant Feliu de Guíxols.Joan CASANOVAS, antic Delegat a la

Cambra Federal.Josep M. CORREDOR, antic Vice-Pré-

sident de l'Associació d'Estudiants de laFacultat de Filosofia i Lletrts de Barcelona.

Emeri MARCH, antic Vice-Président dede la Cambra Federal, estudiant a la Fa-cultat de Ciències de Grenoble.

Antoni NOGUÉS, estudiant a la Facul-tai de Lletres de Montpeller.

J. P. F. del Comitè Executiu de la F. N.E. C. clandestina.

Josep PALLACH, antic President de laF. N. E. C. a Figueres, estudiant a la Fa-tuïtat de Lletres de Paris.

Emili PLA, del Comitè de la F. N. E. C.clandestina de Terrassa.

Xavier POU, antic President de la F. N.E. C, a Girona, estudiant a la Facultat deLletres de Montpeller.

Joaauim S AL A, antic Secretari Generalde la F. N. E. C- a Terrassa. Deportatpolitic a Mauthausen.

Emili VIGO, estudiant a la Facultat neLletres de Paris, \

La vida a Paris, és molt difícil pelstreballadors exiliats. Les noves quetots tenim de casa nostra ens indiquenles dificultats que per acomplir aques-ta cosa tan senzilla que és el viurequotidianament, troben els nostresamics, els nostres familiars, tot aquestpoble que solreix i que espera. Noparlem ja de la vida a les presonsfranquistes. Els que l'han coneguda,saben que la principal preocupació del'empresorat no és pas la seva sortpersonal, sino la situació econòmicadels que han restat sense el suport ac-tiu del que millor es guanyava la vila.No és «ens estrany, doncs, que unacerta inquietud es traslluís en els me-dis refugiats « de temps » a Paris, (encontacte constant amb aquest malviurede casa nostra), davant certes exces-sives interpretacions del que exigeixel rang i els serveis del Govern Repu-blicà. Kxc; ssius nomenaments, potser,la u t i l i t a t dels quals no es veu clara.Quan en canvi son cada dia més apre-miants les demandes dels Organismesde Resisféncia de l'Interior. Tot això,barrejant-se amb rumors,! amb males-tar, i amb xifres, de salaris, i ambcanvi de dòlars que donen xifres méselevades encara.. ,

La. minoria socialista espanyola alParlament ha presentat una protestaformal, a qui de dret deu rebre-la, perles excessives despeses del Governexiliat. Dona la xifra de 665 mil pesos(30 mi l ions de francs) mensuals.

Creiem sincerament que aquest c-esthavia de fer se i pensem que contribui-rà a aclarir un «ert enrariment dp lasituació. Més. Entenem que la protes-ta ha d'ésser escoltada i que el nouministre d'Economia farà honor el nomdel seu departament. Nosaltres ensassociem a aquesta iniciativa socialistai felicitem ben cordialment als seusautors, que amb ella han contribuii aaclarir un estat d'esperit que, si esdesenvolupés, podria ésser nefast perla causa de la moral republicana.

La Ciència catalanaa l'Exili

En la sessió celebrada el 24 de junyper la Société Médico-Psychologique,el nostre distingit amic Dr. Tosquel-les fou nomenat corresponsal estran-ger de la susdita Societat cien tifica.Aquesta distinció ha estat atorgada alnostr-i amic com a recompensa per unasèrie de treballs sobre les malaltiesmentals; treballs que representen unamagnifica aportació de la Psiquiatriacatalana a l'el·laboracio d'aquestaciència en ple desenvolupament.

En la mateixa sessió fou concedit elmateix titol al conegut professor de laUniversitat de Zurich, Dr. Bleuler.

Encoratgem la tenacitat i ferma vo-luntat que animen a) nostre apreciatamic Dr. Toaquelles i en l'ocasió pre-sent ens plau retre homenatge al seutalent al servei de la Ciència i deCatal""vn

EDITIONS CONTINENTS54.RUE PIGALLE-PARIS. IX«_

C.C.P.PAI«»»-«™? / PAIX: 85 Fr.

i l'imperatiti del present(Vé de la. primera pàgina)

niobra elements d'ordre sociològic, moral, psicològic i àdhuc biològic,que podrien fer-la perillosa per la causa republicana. Cal que la nostra 'volunta t política sàpiga superar-los i fer inoperant la maniobra. No-més hi ha una manera de fer-ho : rell igant-nos p lenament a aquest cossocial que in tentem representar , i a la seva expressió clandestina del l u i t a . Cada par t i t , cada organit/ació in ten ta fer-ho així . El Governnomés pot aconseguir'ho conquerint l 'autori tat necessària, per la juste-sa de Its directius polítiques, pel prestigi dels seus membres, i per lain tens i ta t amb la qual encamini tots els seus actes vers aquesta finali-tat central : recolzar amb tot el simbolisme de la Institució, i amb totsels mi t jans morals i materials, l'oposició al franquisme representadaactualment a Cata unya pel'Consell Nacional de la Democràcia Catalana.

El Consell Nacional — agrupant tots els organismes polítics de dis-ciplina catalana —, menys els comunistes entossudits amb les exclusi-ves i les incompat ibi l i ta ts — , ha di t me» d 'una vegada el seu desig delligar-se al Govern. Cal, doncs, que el nou Govern reconsideri tot elproblema de l ' Inter ior i dóni satisfacció a aquests afanys. No és unaqüestió d'interessos ni de personalismes. El Consell necessita aquestenllaç per a aconseguir valor insti tucional, i el necessita el Govern pera fer efectiva la seva responsabilitat de Govern. Sobretot, ho reclamala causa de la llibertat del nostre poble. Tinguem ben present que, si--gui quina sigui la fórmula transitòria — s i fórmula transito-Ua hi had'haver —, Catalunya, que ho ha perdut tut. només podrà reconquerirels seus drets si sap coordinar les etapes de la seva l lu i ta amb les rei-vindicacions democràtiques i socials que s'alçaran arreu de la península.

Cal un enllaç ben defini t per això fer, i el caldrà cada dia rnès. La for-mula d'enllaç exis te ix i només cal saber t robar- la . Repetim de nou quela política actual del Moviment no té ambició més digna de l'esforç delscompanys que l lu i ten a l ' In ter ior que aconseguir aquest enllaç i fer-losòlid i fecund.

La nostra adhesió al Consell Nacional i l 'entrada al (¡overn,del nostre company Serra i Aloret. són, doncs, ducs expressionssimilars d 'una mateixa vo lun ta t : la que tendeix, per damun tde tot el joc d'interessos estranys, que tant de mal ens han fet. arelligar fermament l'acció política i combativa de l ' In ter ior amb l'acti-vitat directora i prestigiosa de l 'Exterior. '

Creiem que un bon pas ha estat donat en aquest sentit ; la definiciópolitica que, amb l'entrada dels nous consellers, el President de Catalu-nya sembla haver volgut donar al Govern, n'és penyora. Els pagesosde Catalunya, els treballadors i els intel·lectuals, totes les classes popu-lars en general, tots aquells que lluiten i esperen animats pel senti-ment de la llibertat, maldaran per a aconseguir que la refosa governa-mental ens permeti arribar a una ràpida solució d'aquest problema, elmés fonamental que lé avui plantejat el nou Govern. D'aquesta soluciópot dependre per molt temps el destí del nostre poble.

P. D. — En premsa ja l 'Editorial en el qua l s'assenyala la posiciódel Moviment, ens arriva la nova de la no acceptació de l 'amic Dr. Pa-niello, i la notificació oficial del seu partit d'aquest refús de col·labora-ció governamental.

No podem, ara, en uns quants mots massa ràpidament meditats,. comentar llttugerament aquasta nota. LJui tan t oolee a cole«-* Catalunya <

des dels anys dif íci ls del ^0 i 4!, amb els companys del Front Nacionali d'Estat Català ; col·laborant intensament en el Consell Nacional de laDemocràcia Catalana, no voldríem ara que aquesta solidaritat en lal lui ta i eq l'acció política de l ' Interior pogués veure-la ningú minvadaen el pla polític de l'Exili.

Per això, el Moviment ratifica la seva plena adhesió al Consell Na-cional i la seva voluntat , expressada també pel Consell, d'aconseguirque el Govern de Cata lunya estigui també fermament decidit a éssera Catalunya, és a dir estiguí directament enllaçat amb l 'organisme In-terior que di r ige ix l'acció de la Ca ta lunya obrera i democràtica."

ICI nostre company Serra i Aloret, — l'acceptació de principi delqual . tot i tenint un caràcter personal, ha estat na tu ra lment condicio~nada a l'acceptació d'aquesta po'ítica d'enllaç entre l ' In ter ior i l 'Exili—, maldarà amb totes les seves forces per aconseguir urgentmentaquest enllaç. Estem segurs que comptarà amb la plena col laboracióde totes les forces nacionalistes i obrerístes per aconseguir-ho. Més en-cara, amb la solidaritat de tots aquells que, pertanyents al partit quesigui, aspiren a veure Catalunya al l iberada del flagell totalitari.

«C S E R V I C E D ' É V A S I O Nde Teresa MITRAMI (Denise)

»

Si ens demanessin de resumir en breus mots alio que al nostre entendredona valor a aquest llibre, diríem t la seva simplicitat. Son frases senzilles,son esdeveniments corrents, son personatges simples i humans, son capitolsno gens torturats, construïts sobriament, com hom explica un conte, una his-toria viscudes, i és per això que. a través d'ell, revivim les hores punyentsd'un temps que ja ens sembla l lunyà .

Ara bé. Això que sembla fàcil, no ho és. La veritat és que no n'hi ha prouamb viure les histories per a ben explicar-les, i que sobretot la simplicitat enl'art d'escriure és un dels valors més recercats i més raiament obtinguts. Esaixò el que ens fa estimar el llibre de Denise, també, pels seus valors simple-ment literaris. Pensàvem, en tancar el llibre, que la Resistència no sols donàa l'autor un nou sentit de la vida, sinó que ultra això l'obligà a prendreconsciència d'una imperiosa necessitat que portava dintre seu i obeint-H,prengué la ploma i es posà a escriure. Heus aci com ben sovint els esdeve-niments ens revelen una gran part de nosaltres mateixos, i perquè sense ells,a vegades, hi ha gent que passa pel mon sense coneixer-se Teresa Mitraniés una escriptora i és per això que explica bé la seva historia.

La seva historia — i vet aquí un altre dels aspectes del llibre que ens el faestimar — que és també la nostra historia. No precisament la dels amice queendevinem darrera el pseudònim i que l'agudesa psicològica de Denise ensdibuixa d'un tret, amb una frase; sinó \& nostra historia comprès aixi, col·lec-tivament, la de tots els catalans que estiguérem al costat dels aliats.

€ SERVICE D'EVASION » és un bon llibre de la Resistència francesa ; ésper ara, el sol llibre de la Resistència catalana a França. I en ell hi retrobemencara tot el per què de la nostra natural incorporació a nna lluita que eratot simplement, la lluita dels homes per la seva llibertat. No sabria dír-vos,ara, on retrobareu en el llibre això que explico. No és en cap capítol, és entot el llibre. Es en el caràcter dels catalans que hi surten, en alio que fan, enalio que diuen i, sobretot, en aquesta cosa subtil que es desprèn de tota l'obraen la percepció d 'un ambient, d'un clima, a través del qual comprenem per-sonatges i situacions en funció d'aquesta gran reali tat d'aquells dies, el com-b'at diari conti a l'opressió.

L'important era dir tot això sense dir-ho, sense fer-hi frases que sovint des-vir tuen el sentiment i el substitueíien pel sentimentalisme. Aquesta cosaimportant, l'autora la reeixeix plenament i hom 11 ho agraeix.

Encara una darrera apreciació que explicarà, potser, totes les altres : és unllibre escrit sense odi ; és un llibre reblert de generositat.

J- P.

(fiel o&mbat allibetadfít de (^alalunya, ¿eu d&naliuá al

Fons permanent de sosteniment a Ja Resistència

(Jndaitanl

)\C

f^

_>

*nJ-_

.

^^

/

s~-

.̂ x

V

Catalunya sota el FranquismeLA SITUACIÓ INTERIOR

LA DARRERA PARADAEl. 18 DE JULIOL ha estat celebrat,

aquesta anyada, amb mediocre aparell.Ben entès, un xic arreu arreu han t ingut]\o<' les tradicionals desfilades militars,amb participació de bandes de musica ijerarques de tota mena, grups compactesde soldats, empetiti ts sota el casc enorme,i passejada de peces d 'ar t i l ler ia de modelspassats de moda. L'espectacle, pero, noconstitueix cap atractiu i sovint passa de-sapercebut de milers i milers de personesque, amb tota la intenció, es fan fonedís-ses aquest dia De mica en mica la » dia-da » perd incentiu, i f i n s i tot els homesdel règim la l imiten, cada vegada més, alprograma indispensable. Hom diria, delluny, que la tradició, tanmateix recent, esmor per indiferència general. D'aprop,hom assegura que només és un tapa-ullsde cara al poble i que la festa pot donar-se per morta. En efecte, massa símptomesinterns deixen veure l'estat d'esgotamenten el qual es troba el règim Hom tf. laimpressió que aquesta ha estat la darreraparada Es una afirmació que he oït dellavis de dotzenes de persones en aquestasola jornada. Es veritat, aquest 18 de ju-liol, té tot l'aspecte d'ésser el darrer qua-dre del frai-quisme. Un darrer quadre desarsuela — massa tràgica, per cert — man-cat d'empenta i d'alegria. Així el f ina l nodesdiria del monòton enf i la l l de misèriesque ha estat el franquisme en tot el llargde la seva actuació La tralcio ha cobrat,aquesta any ad H la teva recompensa anualamb nu evident desencant La historia haestat sempre inaccessible a la vilania. ABarcelona, com arreu.

»•*'El refús de la població civil a solidarit-

zar-se a aquesta diada, de la qual els diaris han parlat poc, més tard, i gairebé gensla vetlla, s'ha agudi tza t enormement enaquest 18 de ju l io l . El poble viu la sevatragèdia i res ni ningú no és prou fort pera fer-la-hi oblidar. Els queviures, f ru i tes illegums, calçat i roba, han doblat el preuen els >larrers mesos. Els jornals son sem-pre els mateixos. Com viu, doncs el nostrepoble ? Senzillament, el nostre poble noviu : mor poc a poc, d'una mort lenta idetcuhbuia. Muí tot treballant, tot sofrint,enmig d'una vergonyosa indiferència.

I mor sense saber-ho al recer d'un mo-nument ; al peu d'un arbre, com aquestavella que he trobat aquest mati al cipd'amunt del Passeig de S. Joan, com aques-tes dolzenes de nens i de grans que, capal tard, es reuneixen al Born per a recollird'entre les porqueries del mercat alio queencara pot aprofitar-se a t a u l a . . .

Milers de captaires us assetgen a les en-trades del Metro, a les parades del tramvia,a la sortida dels espectacles Els homes,cjescolprits. s'atansen distretament i, ambparaula balba, us deixen comprendre llursituació desesperada. Una dona s'acosta í,sense altre preàmbul , us diu : — « No séquè fer No sé on anar . No tinc ni cinccènüms. »

Casos aillais? No. Milers i milers decaptaires Milers i milers d'éssers humans,d'espectres, que us persegueixen amb l'es-guard, sense gairebé obrir la boca, per totscostats, en tots els indrets, en totes les di-reccions. Milers que moren, sense niJonar-se'n, tot caminant, tot captant, presoi ersd'aquesta tragèdia que viu el nostre poblesota el franquisme.

***I aquesta misèria, hoiriblemene vergo-

nyosa, ha acabat per contaminar eJ règim,els homes del qual ja no poden desenten-dre. Els ministres, com el d'Industria iComerç, la nota del qual sobre la mancad'oli adjuntem, es veuen forçats a donarexplicacions. Qui els ha demanat, aquestsac la r iments? ^ap diari, ben entès; caporganisme, ben segur. La veu del poble,simplement. Aquesta veu que es fa sentirarreu, que no s'amaga de dir que les cosesvan de mal en pitjor, que no s'està de cri-ticar obertament la carestia i els que lapropaguen Car la llibertat de malpajlardel règim és la sola llibertat que el f ian-quisme no ha pogut suprimir mai i actual-ment pren certa de naturalesa en els nos-tres drets ciutadans.

Carestia extrema en tots eJs ordres, entots els sentits, en tots els terrenys : heusaci la situació interior de Catalunya id'Espanya. El programa de restriccionss'amplia més i més. Al cost inaccessibledels articles, segueix la supressió de laració de l 'oli. El problema de la vivendas'agreujarà amb Ics noves restriccions

Orpran d'exili i resistent, por-ftiintveudcl pcnspinentsocialista;cat ? là, punt de convergència detoten ICH Hui;?* i de totes les es-perances, ENDAVANT és presenten tots els fronts del combat quemena Catalunya i el seu poblepor la llibertat i la democràcia.

Aquesta paginaba estat confe-gida pels nostres companys deI Inferior. Aquesta col·laboracióde la Resistència serà até«a iaccentuada perquè, en ella, lavida diària de Catalunya, la seva(•• en l'esdevenidor i la seva en-teresa, en un combat aspre comcap altre, bi »era reflexada aviu. Puffuin els nostres lectorsde l 'Kxi l i contribuir amb llur en-tusiasme i amb llur esforç* aconsolidar una victorià que laResistència interio? forja dià-riament al preu dels més gene-rosos sacrificis.

Ningú tan autoritzat com elsnostres companys resistents del'interior per a fer-nos sentirperiòdicament els batecs de llurlluita contra la barbàrie. Ningúmillor queittllB, en contacte per-manent amb el nostre poble, pera donar-nos la tonica d'una con-tesa que cada dia guanya enampiarla i en responsabilitat.

d'electricitat ja anunciades. Els jornals demisèria no pervjndran, aquest hivern, aperllongar els sofriments del nostre poble.La fam esdevindràmésdificild'acontentar.La tragèdi» assolirà els tons més patètics.Tot fa preveure que, amb el 18 de juliol ,el franquisme ha desfilat per darrera ve-gada.

I aquesta previsió, no passa desaperce-buda. Hom se n'adona a dreta i a esquerra.Hom en té la sensació fins i tot en elsmedis oficials. Hom deia el ministre Mar-tin Artajo. desmentint uns rumors de crisigovernamental : — « No hay nada de nue-vo. Pero pueden esperarse eambios políticosimportantes de un momento a otro ».

El clima a l'interior és propici a totesles maniobres. El descontent general espresta per altra costat a una nova ofensivadels elements antifranquistes contra e) rè-gim Més que mai Franco és veu a les se-ves acaballes. Els dirigents de la politicaexiliada sabran adonar-se de llurs respon-sabilitats ? .

Pere ÇRATS j

Noia del ministred'industria i comerç

Madrid. — El ministre d Indústriai Comerç ha facüitatuna nota sobrela qüestió de l'oli, en la qual homdiu que basant-se en l'escasedatobligada dels racionaments, ele-ments interessata han portat a capuna campanyadedicada a desorien-tar l 'opinió. Justifícales actuals di-ficultats i la disminució del racio-nament en les collites deficitàriesdels sis anys darreis l demostraamb xifres que a cada any decollilanormal en seguia una altra de dèfi-cit que compensava amb l'excedentde l'anyada anterior. A l'exercici44-45 corresponia una xifra baixade 275 226 tone« mètriques i en el45-46, quan debía esperar-se unacollita més reeixida, tota vegadaque s'havien esgotat les reservesde l'anterior, que obtingueren tan-sols 181.240 tones mètriques. Nor-malment es portava a cap l'inter-canvi d'olis d'oliva espanyols pergrasses estrangeres, especialmentllavors de les qualss'obtenien quan-titats molt superiors a la quantitatexportada. Aquest any l'intercanvis'ha efectuat amb oli de soja, peròno ha estat possible realitzar l 'in-tercanvi en la quantitat equivalenti l'excedent e« cobra en divises queseran utilitzades per a cobrir altresparts deficitàries* de la nostra eco-nomia alimentària. Les cinc miltones d'oli de soja es trt-ben ja enports espanyols. El Govern ambaltres productes grassas espanyols,comson oli d'ametlles, de coco, etc.refinats, atendrà en el possible elracionament fins el pròxim any olier.que s'espera satisfactori per a aten-dre'a les nostres necessitats. ' Lanota acaba dilsnt que espera que elpoble espanyo* accepti amb espritde comprenstfi i disciplina els ra-cionaments obligats reduïts percanses totalment alienes a la vo-luntat dels b/t'iiiep.

-1 ̂ CIFRA

Un discurs i una " malattìa "L'ex-socialista Vidiella fa un discurs a

a Perpinyà. Comenta el nomenament delsnous consellers i assegura que troba moltmalament la iniciativa presidencial (Como-rera proposava una altra mena d'amplia-cio : denn na va l'entrada de Moix i de Vi-diella al Govern. Segurament per a fer-hireunions de cèl·lula.) El llenguatge deVidiella és com sempie, t escollit o ;tracta a Herra i Moret de trotskista i defeixista. Diu que s'han aprofitat qu" Co-morera estava « mala l t • — pobret! — percanviar el Govern

Ens imaginem perfectament e\ conflictedels comunistes després de tot aquest sa-rau de les « incompatibilitats», i l'escàndolque reberen del c partido hermano i. Ensimaginem, també, qne el dia que Comore-ra estigui « bo *, se li hauran acabat elsfums i el dret a les exclusives. Ja no podràespantar més els altres consellers cridant,com l'ogre de la fau la , després d 'ensumar :— Quina flaire de trotskista que sento !

Un consell que »stalviaria aquestes co-ses : estudiar ia geografia i adonar-se queCatalunya no és la Mongòlia exterior nil'Azerbaldjan.

A menys que la nota presidencial noprovoqui una greu « recaiguda » al malalti que el guia clarivident dels treballadorscatalans no opti per estar « malal t • per-manentment.

El '' demòcrata " Perón..... .acaba de congraciar-se amb la U.K>.S.

Prop de trent anys de malentesa han fetcomprendre a russos i argentins que « elsalts principis de cooperació internacional ide comprensió entre les nacions », com diula nota. obligaven a una treva de rivalitats.

Ço que ens dona per resultat que ni elsrussos son tan feréstecs com se'ns voliï fercreure, ni el peronismo tan feixista com esdeia..

Però heus aci.... l'almirall Moreno, reconeguda perso-nalitat f ranquista , de retorn de les cerimò-nies de la presa de possessió del generalPerón, ha dit als periodistes madrilenys :

— i Independentment dels sens dotspersonals, galanois per tot concepte, elgeneral Perón m'ha satisfet per les sevesconcepcions dels problemes de govern.Tant és així que. a voltes, cloent els ullsem semblava estar parlant amb el Caudillo •.

Aixi mateix, manifestà que el generalPerón l'havia honorat de l'encàrrec de ferdonació de la seva espasa al Caudillo,considerant-lo el millor dipositori • de tanpreuada arma » .

Franco al seu torn...

.. a l'ocasió de la remesa d'una alta con-decoració al seu amic argenti, ha deixatanar certa frase que deixa preveure unanova aguditzacio de la politica de « de-mocratització » franquista. Nova agudit-zacio que, segons una persona del seusèquit, s ' inspiraria en l'orientació que Pe-rón ha donat a la seva politica estrangera,reconeixent que

en aquest mon en desgavellqui fa un cove, fa un cistell...

La llibertat dels poblesi llurs drets

a la Conferència de la PauHi ha hagut un temps, — llunyà, en lal lunyania del temps - , en què la reivin-

dicació dels pobles a l lur auto-determina-cio passà de la forma nebulosa d'un senti-ment a la plasmació d'una realitat viva.Fou a les acanalle« de l'altra guerra, quanel poble rus escombrava, amb un gest quel'honorà per sempre més, l'edifici en runes,piagai de misèria i malastruga, del tsa-risme. . .

Un dels <» leit-motiv » de la Revoluciód'Octubre - deu dies que feren trontollarel mon ! — fou el combat per l'alliberaciónacional dels pobles i la reivindicació del l u r comès històric en l'àrea de la comu-nitat humana en les relacions entre totsels pobles del mon.

D aleshores fins ara, han passat moltescoses, entre elles l'entronització, a Rússia,de ( 'stalinisme i la gran contesa que. dar-rerament, ha ensangonat el mon sencer.

Russia que, en aquest sentit, havia es-devingut la capdavanteia en l'ideal de jus-ticia internacional, ha perdut, però, elnord a l'hora de l'aplicació d'aquest principi redentista de la l l i be r t a t dels pobles.I c a l q u e sigui Byrnes, representant delsE. U qui ho recordi als representants dela U. R. S. S. Heus-ho aci :

« Després de Potsdam — diu Byrnes —ens hem acostumat a veure el representantdels Soviets fent pressió fier què les granspuixances diguin el darrer mot en tots elscasos Es per això que la U. R. S. S. acercat a excloure la Xina del Conseil de lesgrans puixances. En ocasió de la Confe-rència de Moscú, aiximateix, el delegat delsSoviets ho ha fet tot per tal que en la Con-ferència de la Pau hi partiii'u el nombremés petit possible de les petites puixances ».

Es clar que tot això no et sino un ma-lentès que, segurament, la plutocracia i eltrotskisme mancomunats t indran interès eninvolucrar. Molotov, en el fons, — i ambaixò comprenem els afanys dels nostresbenemèrits Comorera, Vidie l la i Moix ,—no pretèsine apadr inar les petites nacions,oferint-les-hi desinteressadament i directala protecció de la U R. H. S.

Homenatge al Mesfre Pau Casals a BéziersEl proper dia 15 de Setembre, el

nostre i l · lustre compatriota MestraPau Casals, donarà un concert en elteatre « L*s Arenes » de Beziers.Aquest acte t i nd rà lloc a benefìci deles obres d'assistència social d'aquellavila amb el concurs de l'Orquestru Mu-nicipal, composta de 100 professors,dirigida pel reputat Mestre M. PaulAlary.

Amb aquest motiu, la Municipalitat ila població de Beziers retran al Mestreun gran homenatge al qual s'ha asso-ciat el Casal Català.

Per tal que la diada revesteixi el mésgran esclat, els organitzadors s'hanassegurat ja el concurs de la « CoblaCatalunya » de Perpinyà, de 1' » Esbart

dansaire D del Caáal Català de Tolosai de la Coral « Deodat de Séverac »,amb 7o executant?

A l'hora de redactar aquesta nota,se'ns Informa de la probable participa-ció «n aquest acte d'un grup d'espaía-danízaris i d'un ballet provençal.

ENDAVANT s'associa a tquestacon-teixement que revestirà, no en dubtem,nn gran esclat, no sols per la valuosacol·laboració asso'ida pels organitza-dors i per la presència a l'estrada delMestre Pau Casals, sino i sobretot, pelsentit d'homenatge que els catalansretran al Mestre i Resistent, delicatmissatger de la nostra «causa arreu delmon.

El Dr. Trueta a FrançaAcompanyat de la Sf vafamil ia ha ar-

ribat a França provinent de Londres,l'eminent compatricii amicDr. Trueta.

Han anat a saludar lo, en nom delConsell Directiu del M. .8. de C., elsnostres companys, Joan Aleu i JosepColl del Secretariat, els quals sostin-gueren una cordial entrevista amb ell.

H. G. Wells ha mort

La ràdio i la premsa de tots elspaïsoH ha llançat al vent la novadelfraNpàs d«s l'insigne escriptorsocialista anglès H. G. Wells.

L'obra Jel gran escriptor, el valormés rel levant de la literatura anglesacontemporània, i un dels millors delmon, és vastissima, d'un gran huma-nisme, i sobretot valuosa pel sentitprofètic d'alguns motius que en ellaha tractat.

En aquesta ocasió i per a retre ho-menatge.al distingit camarada traspas-sat, ens plaem a recomanar als jovescatalans la lectura|de les obres d'aquestescriptor que essent socialista ha es-crit per a la humanitat sencera i, d'unamanera prrcisa, per a les joves gene-racions.

Entre les obres traduïdes al cat*là,trobem aquest compendi breu, pled'encisos, de l ' ideal socialista que s'in-titula « Aquest diantre de sabatots »,de les edicions « Justicia Social » .

La l i teratura mundia l ha perdut,ambH.G. Wells, un valor inestimable i elssocialistes un dels seus homes méspreclars.

Fons permanentde sosteniment

a la ResistènciaNOVENA ;LLISTA DE DONATIUScorresponent al total publicat en el

iiumero anterior.Donatiu del « Partit Socialista

Català » de Mèxic, 35.000 ; donatiude la Delegació del Moviment So-cialista de Catalunya de Bèlgica,10.000 ; donatiu de M. J., 10.Oi O :F. Massanes, 150 ; J. Robert, 400 ;Dr. Tosjquellas 250; M. Ballespi,600 ; S. (iarsaball. 200 ; Cabero, 500 ;Prim Juncà, 100 ; Josep Moreta,300 ; J. Simón'40 ; A. Pujol, 40 ;A. Roig, 90; P. Arus , 90; J. Riu,ICO; Meliton Roseli. 100 ; FacundMorera, 150 ; J, Fort, 200 ; F. Ca-talà, 94 ; J. L ,100 ; P.P., 110;Josep Gonzo lez, 7õ ; Angela Bata l -lu, 100 ; J. Sabate. 50 ; E. Armengol. 150; R. Arquer. 300; Joan So-ler. 50 ; Mnr t i Pons, 50 ; Val lverdú,100 ; Fnmil ia Sa^ot, A ., 450 ; San-j u a n . 100; Josep Masses, 100 ; LIAlienateli . 100; Jrsus Ornilo, 500;J. R . 5.000 ; H. Torner. 240 ; T. P.,3000; Armvdeu Pons, 1.000; S.Serra, -00 ; S. Balada , 140 ; M. Bal-lester, 350 ; M. Sabadell, 500 ; An-tònia, 3o ; A. Olivé, 900 ; Subero,600; H. G. Mestre, 1.000; J . Ar-bonés 3.000; A. B., 350; Pore Pa-ges, 100; Secció d'Orléans, 660;J. P., 1.000; S, Vinas . 120; G.Garcia, 30 ; Jordi, 300.

Facècies antifranquistesDiumenge de juliol.Llargues corrues de barcelonins

davant les taquilles de l'Estació deFrança. Xafogor i empentes. Homva als banys : Badalona, Ocata,Masnou . . .

A la cua, un company de la collata ra i . l e ja una sardana I un altre,repetint la facècia de la setmana, apropòsit d 'una distribució de mar-garina infecta, que les dones barce-lonines s'han negat a acceptar, ensubstitució de la ració d'oli corres-ponent, afegeix :

— Canta, noi ! Avui les podemcantar totes, les nostres cançons.Totes, menys aquella que fa :

« Volent pa amb olipa amb oli volem... »

A q u i di i i t rp, s'aguditza el caos eco-nòmic i d 'abasteixernent. Malgrat unacol l i t a m a g n i f i c a , espreveu un hivernmolt més d i f í c i l que el passat. Fa mésde dos mesos que oi menjar nostre decada dia son vesses i guixes. Les ve-sses s'han pagat, a Barcelona, a sispessetes el q u i l o Després d'uua certabaixa dels preus, causada per la pro-x i m i t a t de la coll i ta torna a començaruna puja que segurament assoliràpreus fantàstics, Falten uns mesosper la collita de l 'oli, i el l i lrees pagaa 4'i pessetes.

El camp rep les conseqüències dela inflació S'han apuja t les contri-bucions, de ties-cen s per cent, i esparla de gravar, amb imposts eleva-dissims, la possessió de cavalls, mules,vaques, etc.

Els pagesos h a u r a n de donar tot elblat que cu l l i r an Fins ara els hideixaven una certa quan t i t a t , i aixianava m u n t a t l'estraperlo. Ara ja potssuposar que no en menjarem gens.

Us parlava en l'altra lletra que,des-prés de les vagues de principi d'any,s'havien concedit uns cupos d'abas-teixernent suplementaris als obrers.No a tots, però. Únicament els quetreballen per una empresa. Clar que.8 tu,et semblarà quetots l i i treballen,però l 'Estat d'aqui considera empresa,una empresa puixanteconomicamentpar lan t , i perillosa socialment perla concentració obrera.1 Aixi no tenensuplement els manobres, camarers,jornalers, etc.

Resumin t , la fam que s'havia retiratun xic a « lus ptiíir.tones previstas porcl manan » , espera que s'acabin lespatates i les mongetes tendres de lacoll i ta , pe ra emprendre una ofensivageneral i potser decisiva.

La lleva del 44 que s'havia d'haverll icenciat ja fa dos mesos, — dos anysde servei olic al — no ho ha estat pas.Hi ha, doncs, ara, tres lleves compler-tes 44 45, 4'>, no gens merinades perlaguerra civil . Suposo que no és pasper fer la guerra.

Aqu i la gent s'ha quedat desil·lu-sionada amb el Consell de Seguretat.El veto de Gromiko, el nostie gran« amic », ha produi t reaccions moltclares Si vol ien posar el veto, haviende fer quelcom més posi t iu , peròusar lo f no fer res, és ajudar a Franco.De totes maneres, malgrat el veto, ladecisió del Consell és un nou pas,— molt peti t — després de la notat r ipa r t i t a Ultra això s'esmenta unpla»;. Al setembre serà molt més diíi-cil de man ten i r la posicio franquistaSi no hi han més vetos. . .

AcHvifafs

del M. S. de C.

Seguint la tònica d'activitats queha caracteritzat en tot moment lasecció tolosenca del M. S. de C., laDelegació d 'aquesta localitat haportat a cap una t anda de conversessobre questions' politiques i doctri-nals. Aquestes converses, moltani-mades, han estat descabt^llades ambmolt er.cert pels companys SalvadorRIC, Adol f BllESO, J. R I U , A.TOMAS i Salvador SERRA.

Els nostrrs companys de Tolosahan assis t i t nombrosos a aquestesconverses que clouen, ponriem dir,el cicle d'actes estiuencs.

Llegiu

indagant

Ha sortit et primer numerod'Endavant d'America

Hem reimt, per avio. un exempla r del p r i m e r numero d 'ENDAVANT.organ d' i l Moviment Social is ta de C a t a l u n y a , « organi tzació d'America » .

Aquesta nova publ icac ió del M. tí. de (J. const i tueix un encert deconcepció, de presentació i ile c o n t i n g u t . Ks la primera revista delssocialistes ca ta lans a l ' exl l i .

En el pr imer numero, K N D A V A N T d 'Amèr ica publica el següent in-teressant sumar i ;

UDITORI AL : Cap a/ ¡/ran l'urtit Socialista <h- Catalunya. — El« Movimi-nt „Socia/is/r-i de Catalunya • a Mèxic celebrà cl seu prïtnvracte. — Vicenç U I K R A LLol íC.V . l'a m p-TO/x i o.Srcrs. — J. UOL'HE-T O K K N T : Unitat. — Joan V I L A : Militars i müilai iates. — Fran-cesc G R A E L L : Un coiujrvs di' la L'. U. i. d'l^spunya,, a /-'ranca. —Angel ESTIVILI , : l·lntnrti de /a politica internacional del labortsme• d i i / ì l è s . — Mique l FF.I íKKK : Consell Assessor i Assemliíea ( onsulti-L-a.'— I V iìKI MO lil'lL OKXKLL DE CiiOll'¡)I.\ACIO DEL A/..S.ríe C. — l'osicio del M. S. du C. ( /acari/ ilei moment politic.

Saludem ben ( ra ternal tnent la nova publ icac ió del Moviment Socia-listi! de Ca ta lunya que ve a afegir una nova veu en la premsa delMoviment , representada a Franca pel nos t re por iantveu i, a Ca ta lnnya ,per l 'edtcio c landest ina d ' K N D A V A VI', ediciu que pub l iquea a l preu demi l per i l l s i sacri l icis el« nostre germans que combaten sota el pes dela repressió f r a n q u i s t a .

Tant av ia t com rebem el paque t que ens anuncien els nostres com-panys d ' E N l > A V A N " l d 'Amèr ica , el posarem a la disposició dels cata-lans exi l ia ts u França.

Heus ací els noms dels companys que confegeixen KNDAVAN"", re-vista del M. H. de C. a Amer ica : ,

Editor responsable : I ! . CüXTA-AM 1C.Director : Àngel ESTIVILE.Consell de lii'daccio : J o r d i A r q u e r , Joan Carretero , C. Esteva F;i-

br tgat , Vicenç Riera Llorca , Josep Soler-Vidal i Joan Vi l a .licl'luuomdors : L lu ï s Á y m a m i U a u d i n a , Felip Uar jau , Jordi Be-

nejam, .íoa([uim Bohigas, Francesc Cama, Camps Ribera, J. CampsIl la , Jordi Camps, Joan Carrerai-', K u r i e Cerezo, Victor Colomer. Mi-quel Curco. Francesc Duran Rosel i , M i q u e l Ferrer, Pere Foix, JoanFronjosà, J. üarcia Borràs. A n t o n i G i l abe r t , Joan Gilabert, J. O. Goi-k in , Francesc Graell.s, Carme J u l i à , Pere Mata longa , Porta, AlbertPuig Marqués, Pere Porcalles, Jaume Ros, J. Ilourc-Torcnt, RamonSales, Tisner, Tomàs Tusso, V l a d y .

E N D A V A N T inicia la seva pub l icac ió amb aquesta afirmació ; EN-DAVANT està ai servei deix propòsits de renovació èlica., teorica itàctica q uè in forme n ei AIO V l W Kiï J S< >CÍA Z./S 7'A DE CA TA L UN Y A.Els articles que van siynats responen a l'anhel dels seus autors desrrrír ai/ifs/.s prnprxita primordials del MOVEMENT.

Tribuna lliure

Resposta Q b carta obertade quatre companys igualadins

publicada en el n. 46 de «LluiW>f

Companys Vi l la r , Just, Gui ta r t i l ' r r e t a :

Sense esgarips, sense aixecar la veu i,sobretot, sense u t i l i t z a r el malaura t mètodede les af irmacions gratuïtes, també es potescriure en els d ia rs i . Amb serenitat , amblleial tat , sense recórrer a ins inuac ions ve-rinoses mancades de tot fonament de ver i ta t ,es podendefensar o combatre tots els pun t sde vista. I es poden discut i r actes i doc-trines. Permeteu-me que ho deir.ostii a ix i .

De la vostra l letra m'interessa recoll ir-ne,principalment, al'o que fa r e fe rènc ia a laconfeiència comarcal igua lad ina celebradaa Montauban el diumenge 24 de febrerproppassat. La vostra requisitòria contrael POUM no m'afecta en el més m i n i m ija coneixeu la meva opinió : els amics delPOUM d'Igualada merei: cren — ¡ m e -reixen — el respecte i l 'estima de tots elsantifeixistes . Durant la nostra guerra ferenquelcom més que compl i r . 1 en apo, amicVil lar , tu també hi estaves d'acord el diaque en parlàrem a Tolosi, ara fa un anyaprox imadamen t . Àdhuc m'asseguraresque la f i l ic iacio polit ica d'aquests amics noseria mai obstacle per a refer el Front Po-pular a casa nostra. Es veu que ac tua lmentt has deixat i n f l u e n c i a r per les c a m j anyesviolentes que ve fen t el vostre òrgan pe-riodístic. Sobre aques tescampanyesul t ran-ceres — ara t inc la prova del meu cas pera estar-ne més convençut que mai — enparlarem sempre que volgueu, pero a ranoem ve a tomb.

Tornem el tema de la conferència co-marcal igualadina, car és es t r ic tament so-bre »ixo que m he proposat contestar.

Dieu que la vostra no assistència a lareunió respongué a dos motius que, resu-mint , son :

I. — Perquè a l'ordre del dia — negatiusegons vosal t res— • no hi figurava ni unasola paraula < el'ohjrctiu suprem: aliiherurCatalunya i Espanya tiri feixisme •

Un amic nos t re , in te rpre tan t e r r ò n i a m e n tl'abast de la nostra convocatòria, va qua-l i f icar « d'humorística » la idea de t volerestructurar — segons ell — la vida local icomarcal al marge de in majoria igualadi-na ». Brindem a aquel l susceptible amic lavostra idea d 'organi t /ar una Resistènciaigualadina , i qui sap si l 'Exèrci t Popularde la Comarca d ' Igualada !

Nosaltres, amics, proposàrem un ordredel dia seriós, cenyit, na tu ra lme . i t a teniesd'estricte interès local Però vul l remarcarque l'ordre del dia propos.it noera imposatni tancat a ampliacions o rec t i f icac ions .Com deia t e x t u a l m e n t la convocatòr ia , elstemes assenyalats es donaven • simplementa títol de suggerendo, com a premises abor-dables ». Per t an t , els companys Vi l la r sJust , Gu i t a r t i Pareia podien assistir a laconferència per a proposar-hi alio que ha-guessin volgut. I consti que no ho ignora-ven !

*I I . — Perquè l'autor de ia convocatòria —

i aquest soc jo, Bartomeu Torner i Prat,d I g u a l a d a — , q u e ha desfilat per d i fe ren t spar t i t s , fa temps que va erigir se en f ide ldefensor del POUM i en propagandistadels m o v i m e n t s escissioni&tes creats peraque l l , et / etz.

l - ' aq t i e s f apar ta t vul l destacar-ne, enpr imer lloc, lámala fe amb què corresponena la meva l le ia l ta t i cordialitat mantingudesamb vosaltresen els terrenys públic ¡privat.Les pedres que llenceu sense traça ni raócauen, però, sobre la vos'ra mateixa teu-lada. I no us hi deixaran ni una sola teulasencera ! La vostra acció és llastimosa.Més d'una vegada us faran rogir dins dela vostra in t imi ta t i davant dels companysigualadins, que ja l 'han jutjada severamentsense excepció.

Perquè la vostra « bona intenció » és pa-lesa : voleu presentar-me com un aventurersalta-marges de la politica. A qui voleuenganyar, però, amb aquesta innoble can-ta re l la ? A qui voleu donar gust ? Alsigua lad ins del exi l i , no ! Car jo us emplaçoa aportar quatre signatures més de compa-nys que aprovin el vostre absurd a tac per-sonal, la vostra injusta ofensa. No soi;ca-paços de trobar-les, aquestes quatre signa-tures, ni tan sols entre els m i l i t a n t s delvostre Par t i t a França !

« Que he desfilat per diversos paí tits... ».I bé, heus aci el meu itinerari politic : A ccioCatalana — Esquerra. I t inerari que hanseguit un gran nombre de catalans republi-cans, molts dels quals «cupen i han ocupatels més alts càrrecs. Itinerari que no téres de deshonorant als ulls de la gent nor-mal.

I per a vosaltres tampoc no en tenia res,p u i x el vostre Partit, unint el seu vot al|detots els al tres sectors politics i s indicalsd ' Igualada, absolutament de tots, em donàre i t e radament la seva confiança per als carrecs de Secretari Municipal i del FrontPopular, els quals vaig exercir du ran t totala nostra guerra. I, encara, vers la fi, fóreuvosaltres, els del PSUC, qui em féreu olorgar delicades missions de caràcter civilpel Comissaria! del XVIIIè Cos d'Exèrciten el moment de la retirada.

Aleshores, a què respon aquesta ja massallarga historia guarnida pel vostre portant-veu entorn de la ja cèlebre conferència co-marcal ¡gnaladina ? Quin és el veri tableorigen de tota aquesta bullanga ?

Heus-nos aci arribats — em penso — alpinyol de laquestio. L'amic Vi la r no trobabé que jo simpatitzi amb la idea del Movi-ment Socialista de Catalunya ' ¡ ' ag lu t ina rtotes les voluntats particulars i col·lectivescoincidents f n apreciar i sen t i r i a necessitatde crear nn gran partit obrer a Catalunya,federal, democràtic i socialista, capaç dereal i tzar l'organització politica de la granclasse treballadora de casa nostra .

—————— Oiuiafrant ~

REMARQUESl'na menade (¡uerrade nervis

tan aviat silenciosa cum aparenten vens oficials i oficioses, s'acom-pleix des de fa nn cert tem¡)!> isobrelol (Hjuesfs darrers dies,enel (¡nées refereix a la liquidacióde.l franquisme i al retorn delsexiliáis a casa nostra.

Aquesta ofensiva de noticies pouades enllocs * dignes de crèdit » que produeix periò-dicament estats injustificats d'optimismea'un costat, i de descoratjament més com-prensible de l'altre si es té en compte elcan-sament moral del nostre poble, del que viua l'e r ili i del que sofreix a l'interior, seZueix un ritme, no obstant, que no deixa lloca dubtes de que efectivament, quelcom vaproduint-se en les esferes internacionals iàdhuc nacionals. m

« END A V.\NT » no es fa ressò de capfrase, de cap declaració feta en la premsa0 en la radio, en particular, per part decaphome o d'organisme. Perquè fins ara, unes1 altres frases ílançadts al voi, unes i altresdeclaracions me's o menys verificades, s'hanvist desmentides després d'haver estat publi-cades.

F.l que .s1»' registrem una vegada més, ésl'estat d'angoixa en què viu el nostre poble,Catalunya i la Península, que fa cada diamés necessari i urgent ¿'encarrilament deles posicions dels partits i organitzacionsresponsables de la Republicà vers punis deconvergència que permetin fixar definitiva-ment i clara una Unia de conducta que facipossible la base damunt la qual podràacon-seguir-sela so lucio del nos tre greu prob lema.

El «. Moviment Socialista de Catalunya »lia advertit en repetides o f osions que niï'im-paciència ni l'obstinació no son els millorsestats d'esperit per a orientar la conductadels pobles català i espanyol en aquestsmoments difícils. Prendrien una posicióperillosa els que, massa adolorits per lasofrença de privacions i la manca de lliber-tat, acceptessin col laborar i es comprome-tessin en una situació de transició siguicom sigui que no poden elaborar sinó lespròpies classes franquistes per a salvar-sedel boicot i la repulsa internacional,

Ni tindrien perspectives els que per inte-ressos propis s'obstinessin en mantenir elnostre problema sobre la base d'un principide U gali ta t, de la consulta democràtica del1936, ja que no tenen força propia per aimposar de nou aquella legalitat ni per afer-la reconèixer internacionalment.

•La posició de les organitzacions que volen

tenir la responsabilitat de dirigir l'opiniócatalana a l'Interior i a l'exili han detnan-tenir una actitud que no penyori el demà :

a) La crisi de la qual is parla amb tantainsistència l'obrirà el propi franquismeabandonant la seva forma actual Per tald'accelerar-la i obrir un période nou, calsolament sincronitzar el nostre combat con-tra el franquisme amb el de toies les forcesinlcressadis en el canvi sense] confondre'ns-hi ni compróme tre'ns-lii.

bl L'obertura d'un nou període no poiésser per a nosaltres sinó el retorn a unescondicions de lliberta t individua i i col lectivaque permetin al nostre poble expressar denou lliurement la st va voluntat Capil.luslcdoncs, en una solució « legalista » queeon-jon el simbolisme de regim amb els interes-sos partidistes creats en el 1936.

Ara bé, per damunt de totes les impacièn-cies i de totes les obstinacions, ties princi-pis bàsics han d* persistir per nosaltres :laposició republicana, pel que fa a la forniade règim, el reconeixement de les llibertatsde Catalunya i l'exercici lliure de la demo-cràcia.

El Consell Nacional de l Interior i elGovern de la Generalitat ha de tenir presentla responsabilitat que contr^urien si, coma institucions responsables, comprometess'namb llur actitud l'esdevenidor del poble la-talà

ni ROMA ni MOSCÚ, CATALUNYAper Enric BHUFAU

I no ho troba bé — diu perquè laclasse obrera catalana i socialista ja té elseu partit, ço és, el PSUC. Punt de vistaabsurd, fals i innocent, que no valdria lapena de parlar-ne si ja no haguéssim co-mençat. Aclarim-ho tanmateix :

El PSUCésun partit comunista-leninista-stalinista. I a Catalunya, com en els altrespobles hispànics, i com arreu del mon, hihan altres diverses interpretacions del socialísme. Si en el camp de la politica pe-ninsular , com en el de gairebé totselspaï-sosd'Enropa, es tolera l 'existènciaseparadadel « socialisme » i del • comunisme »,qui podria creure's amb dret de declararCata lunya recanti d'excepció.

Ja seria hora que l'amic Vilar , i tots elsVilars, acceptessin demccraticíment l'evi-dència. I, en lloc d'atacar obcecadamentels altres sectors socialistes i d'enfrontar-los violentment, treballessin per a fer-loscompatibles de cara a una acció conjuntacontra l'obstacle comú.

Això, però, no té res a veure amb la con-ferència comarcal igualadina — per béque està directament relacionat amb l'ab-sència dels amics esmentats — i els compa-nys m'excusaran aquesta petita incursió através del meu pensament politic.

Finalment , en plau anunciar a tots — itambé als signataris de la carta oberta —queben avia t rebran l'acta d'aqnella reunióamb el recull de les su^gerències aprova-des 1 t ' r ic la convicció que « els quat re »no les t tobaran de caràcter negal iu .

B. TORNER

LA GUERRA ha estat mund ia l . Unaguerra a doble objectiu politic : politici mil i tar . Aquest darrer ha estat asso-lit per un grup d'exèrcits. Kl pol i t icencara nu. La guerra, doncs, continuaen aquest camp. Kl conjunt d'operacions per una guerra d'aquesta menaés molt mós complicat que ro ho ésper la militar, i més subtil, i menyssorollós. A li de comptes, la victoriàpolit ica, és el que càndidament ano-menem la pau. Doncs, (¡uina pau tin-drem ; vull dir qui guanyarà la guerra ?

Dos estats-majors, amb una forçamistica semblnnt , s ' a f ron ten : el social-cristià i el comunista, i cadascú té unaSeu : El primer. Roma, el segon Moscú.La victoria d'un d'aquests dos seria lapau a direcció unica, a pensamentúnic . La pau del vencedor damunt lavictima, i la victima d'aquest obscu-rant isme que és la mística, no seriaque la l l iber ta t . La victima a casanostra seria Cata lunya, i a les altresnacions, el pais mateix.

Kntremlg, però, d'aquestes duesmuntanyes politiques, hi ha una vallfèrti l i bella, p lena de riquesa i acari-ciada pel Sol de la Llibertat ; en e l lahi viuen i conviuen totes les forceseternes i ?utonomes del mon, i capd'elles no vol veure cobert el seu celpels núvols rúfols i grisos de l'escla-vatge. Fugint de la imatge, més omenys poètica, podríem dir, a seque*,que davant dels tíos blocs hi ha, dis-posats a cbtenir la vicioría, tets elspobles dol mon, i dic tots els poblrsperquè en real i tat les dues coalicionsque menciono no ho son. no son altrecosa que derivacions morboses del So-cialisme i del Cristianisme.

Avui totes les empreses, totes lesmanifestacions, siguin de la índoleque siguin, estan intervingudes i en-terbolides per l'acció tenaç i pèrfidad'aquests clos anti-estats. No hi hapau. No hi ha victorià politica. Els va-lors autèntics, reals, d'aquest mon ro-manen, fins ara, coberts per la boira,

però, poc a poc, la llama de la lliber-tat esquinça els núvols del cel deplom. El presagi funest de la victoriàsense pau s'esmuny, i 1 instint de con-servació dels pobles, que és la sabiesamateixa, sap a què atentr-se.

Nosaltres, Catalunya, haurà de llui-tar, tindrà organitzades dins seuaquests anti-estat, i tots els homes iels partits que est imen la llibertat lvolen una veritable i necessària justi-cia social, hauran de formar un frontcomú. Bo és de veure, però, que lamés alta representació del nostre po-ble, tá consciència d'aquest fet histò-ric i adapta, per la representació po-litica del mateix, aquesta realitat, 1ademes, això deixa entrellucar unapolitica netament catalana, una posiciód'independència nacional, car, unsara, els Governs formats a l'exili res-ponien a mal interpretats momentspolítics internacionals i no a un estatd'opinió del nostre poble. Ja caminempel viarany de la polítics pròpia.La nostra posició, sense oblidar ladels altres pobles ibèrics ni tampoc ladel Govern de la Republicà, s'asseudamunt de la realitat del nostre pals1, més encara seria aixi, i per tant mésvigorosa 1 més ferma, si decidldamertí deíinitiva s'entronqués amb la delConsell Nacional de la DemocràciaCatalana.

Potser, si a lgun retret haguéssim deformular , s'adreyaria a qui escau, perla forma de dur a terme les laboriosesgestions que han donat com a resu'tatla formació del Govern català actual.No, l'exercici de la democràcia és unaalta func ió humana, és la clau de voltade la llibertat, i mai no sortiran delsnostres llavis paraules de justificacióper a aquells que, ho obliden, estantmés obligats que ningú a respectar-lai a practicar-la.

S'a t arcaria massa als procediments itambé als designis que combatem, al-trament. Catalunya i tot el poble cata-là hi sortiria perjudicat.

L'ajut als catalansfjet ^QmbtQÁi dictiun

L'obra a d m i r a b l e de l 'ürféo Catalàde Mèxic, no s'ha limitat pas a donarconcerts d'alta valor artistica, per afer conèixer la musica nostra. Ambun sentit social i patriòtic ben enlai-rat, s'ha emprés una altra tasca, comés la d 'ajudar, per quants mi t j ans elshi és possible, als germans, que exi-liats de Catalunya, s'han vist obligatsa restar en aquesta Europa, ei caratrasbalsada. L'Orfeó per una banda , i,per al t ra , força enti tats i organitzacionscatalanes, en terres d'Amèrica, ha r i f e tesforços per a l l eu ja r les engun lcs iestrétois dels que vivien forçadamentfora de la nostra terra . ,

Però l 'Orfeó s'ha donat compte dequè l'obra empresa, esdevenia de ve-gades no massa positiva per mancur -hi un sent.t d'organització i d 'eficàcia.Hi han casos de que moltes coses s'hanrepartit — segurament sense mala voluntat, — d'una manera no massa jus-ta, sense respondre a la veritsble ne-cessitat. Hi ha qui ha rebut a juda detres o quatre conductes diferents, sen-se haver -ho de menester, mentre quealtres, completament desproveïts , nohan tocat rea. Paquets i auxilis ques han perdut , perquè el destiï a tar i noes trobava en l'adreça coneguda iningú s'ha cuidat de trobar la nova.Auxilis i nn t i l s , perquè les coses envia-des, no eren necessàries al qui les re-bia, i aquest no sabla que fer-ne. Enconcret, un resultat moltes vegadesnegatiu, per la manca concertadad'organització, i sobretot per l'absènciad'unitat i direcció que els fets demos-"tren absolutamenr imprescindible.

Tenint presentes totes aques t f s co-ses. l 'Orfeó Català de Mèxic, en llocde deixar-ho córrer desalentai, es pof aa treballar per a la constitució d'uncos únic d 'a ju t als catalans. Actual -ment, ha aconseguit, reunir toies lesaportacions de les diferents organit-zacions i ent i tats catalanes d'Amèrica,sense tf-rilr en compte colors politicsni ideologies méso menys oposades.I com que tots han sapigut compren-dre, l'obra actualment és un fet . Si ésque algú no hi fos, seria que per espe-rit repatani, ha volgut restar sord ala crida. Aquest isolament, no serviràper res més que per a fer-lo veure enuna posició no massa elegant, i com-pletament ineficaç.

Una vegada, a'xo aconseguit, l'Orfeóha delegat a Paris, els elements que lihan semblat de més confiança peraconst i tu i r un organisme únic. repre-sentatiu de tots els catalans, i quepogués realitzar una tasca ben positivaen terres de França, cercant de més amés, el fer-la extensiva als germansque pateixen misèria i vexacions, opri-mits per Franco en la mateixa Catalu-

nya, o en les presons escampardes perles terres espanyoles. Els treballa hancomençat sota els millors auspicis.S'ha prescindit de donar-hi el méslleuger caràcter poliiip, i per aconse-guir-ho, han estat convocades entitatsque apleguen homes de diferents ideo-logies, però que els lliga, per d? mur tde tot, i els unifica, l'amor a Catalu-nya. Son, per ara, les següents : Casalde Cata lunya, de Paris, Cultura Cata-lana, Unió de Técn'cs cala'ans, Fede-ració Nacional d'Estudiants de Catalu-nya, Lliga de Diets de l'Home Decolocatalana;. Lliga de Drets dels pobles,Lliga espiritual de la Mare de Deu deMontserrat, Lliga de deportati», etc.Fs po^ dir que tots han respost a lacrida i, actualment const i tuï ts en Co-missió organitzadora, treballen inten-sament, per a donar realitat a l'esforçdels catalans d'Amèrica.

Cal, doncs, que tothom hi ajudi, perquè l'obra es dugui a bon terme i elmés aviat possible. Tots tenim el deu-re d'aporíar-hi el »ostre esforç, sení-ereserves mentals de cap mena. Es tuiavergonya, que Catalunya no hagi rea-litzat encara el seu Ajut Social, quanels bascs i els espanyols ja ho tenende temps. L ampl i tud , amb que s'haconstituit la Comissió organitzadora,li dona totes les garanties de control id'eficscia. Cal l 'ajut en robes i mqueviures ; a jut material , per la nostrajoventut que vol estudiar, recobrantel temps perdut ; calen medicaments ;llibres i elements de treball pels nos-tres professors í tècnics ; calen infini-tat de coses i cal el reconfort moral dela germanor malgrat la disiartela.

L'Orfeó Català de Mèxic, 1 les enti-tats que amb ell formen un conjunt,exigeixen que les coses que enviin si-guin distnbuides d'una manera res-ponsable i jus ta . Que de la mateixamanera que ells pera cantar s'acordeni es conjunten, deixant de banda totesles diferències, pel golf de cantar, no-saltres també sapiguem, per l'Interèsmàxim de tots els catalans, prescindir,de tot quant pugui separar-nos, per arealitzar el que se'ns ofereix ben àm-plia i generosament. Acceptant la pro-posta, ens fem responsable*«, peròd'una responsabilitat que ens honora.I si algú, mal aconsellat volgmta posar-hi destorbs, que s'hi pensi bé, abansde fer-ho. Perquè la seva culpa seriajutjada, per tots els catalans del moniperquè, inexorablement, ha d'arribarun dia en que tothom haurà de donarcomptes de's seus actes

Imprimerie L AB AU2.7, rue Marérhal-Foch.. Perpignan

Tirage Autorisé