Sortida esportiva a Terrassa Intercanvi de francès Dansa al Mercat de les Flors

El FusterCurs 2010 - 11Núm. 43

Jornada esportiva Concurs de traducció de francèsViatge a Astúries de 1r de Batx

2 Editorial3 Sueños3 Dansa al Mercat de les Flors4 i 5 Viatge a Astúries de 1r de Batx6 Conferència sobre literatura francesa6 Premiats al Concurs de Traducció7 Intercanvi Barcelona - Thouars 8 Sortida a Avignon de 3r d’ESO8 Campus a Terrassa de 1r d’ESO9 Adéu a la Comunitat Educativa

9 Premis Jocs Florals de Sant Andreu10 i 11 Orles12 i 13 Comiats14 i 15 Acomiadem a...16 Jornada Esportiva 201116 Campus a Terrassa de 1r d’ESO17 i 18 Cloenda activitats extraescolars19 L’AMPA informa20 Fotos de 2n de Batx i de 4t d’ESO

Sumari Juny 2011

SUMARI

EDITORIAL

JoanFUSTERREDACCIÓ

Teresa Rosa AubiaAndreu Carmona Abril EliesJosep Antoni GómezCarme MataLaia PérezClara RamírezCristina SahúnXavier Timoneda

Publicat a la Sagrera març 2011

IES JOAN FUSTER Plaça Ferran Reyes, 208027 BarcelonaTel. 93 243 15 60Fax. 93 243 15 61

e-mail: ampajoanfuster@gmail.com

Web AMPA: www.ampajoanfuster.org

Web IES: http://phobos.xtec.net/a8054228/intranet/

Portada: Carnaval de Venècia

Els articles publicats

reflecteixen l’opinió dels

autors. Els escrits que no van

signats són responsabilitat

de l’equip de redacció de la

revista.

QUÈ MÉS PODEM RETALLAR?

Després de la paraula “crisi”, darrerament només sentim parlar de retallades. Primerament van ser les retallades a nivell salarial i ara arriben les retallades a nivell social, sobretot pel que fa al sector

de la sanitat i al de l’educació.El govern està centrant la seva política econòmica a reduir la despesa social i a carregar el pes de

la crisi sobre els serveis públics que més falta fan en una societat democràtica com la nostra.Pel que fa a l’educació, la consellera Irene Rigau, després de diverses jornades de treball amb la

mesa sectorial, va exposar que l’ensenyament públic ha de rebre unes quantes retallades, i per tant per als propers quatre cursos vol:

Incrementar el nombre d’hores lectives de mestres i professors.•

Reduir el temps dedicat a les tutories i les coordinacions en el cas de Secundària.•

Reduir entre un 20% i un 35% el pressupost del subministrament ordinari dedicat a aigua, • llum, gas i renovació de materials docents, per a cada centre.

Suprimir la sisena hora a Primària.•

Suspendre l’1x1 a les aules d’ESO.•

Incorporar 15.000 nois i noies més al sistema educatiu català.•

Reduir les beques.•

Aturar les noves construccions.•

No substituir les baixes (enguany es jubilen 1.800 mestres, places que no es cobriran).•

Totes aquestes decisions, que posades sobre el paper ja ens inquieten a tots, tindran la seva posada en escena en breu. Les seves conseqüències les rebrem, de moment, els que treballem a primera línia de foc, quan vulguem fer la nostra feina en les millors condicions possibles i ens sentim impotents davant la realitat dels recursos i els mitjans existents. Som conscients que estem formant persones, que són infants i joves avui, però que no trigaran a ser els futurs adults de demà, un demà que està a punt d’arribar. I què els podem oferir ara per ara? Com podrem retallar el que veritablement caldria suprimir, que és el fracàs escolar? I l’abandonament dels estudis? Com podrem assessorar els adolescents que tant necessiten el consell d’un adult format i en disposició d’oferir ajuda?

Una altra vegada es compta amb el voluntariat dels professionals de l’ensenyament per solucionar el que compta en realitat, que és la bona formació de l’alumnat, amb la despesa corresponent i amb la feina de qualitat.

Sembla que el compte enrere està connectat i només hem de ser pacients i esperar per veure què passarà i quina solució se’ns acudirà llavors.

Carme Mata

4 7 14 18

JOAN FUSTER | Núm. 43 | CURS 2010-11

3

SUEÑOS

Estàvem com uns professionals sobre l’escenari, mentre el

Sebastià, el coreògraf, ens mostrava l’espai on actuaríem el dia 11, dia de l’acte.

L’experiència ens va dur a un escenari especial per a nosaltres, un lloc on vam treballar la dansa contemporània i el tai-txi.

Per fi va arribar el dia; abans d’entrar a l’escenari vam creuar una catifa vermella. Per una vegada, ens sentíem importants.

Els focus es van encendre, una gran actuació ens esperava. Els pares i espectadors van entrar, per fi es van tancar els llums i vam poder iniciar la dansa.

A l’escenari tot era diferent, estàvem amb altres instituts, tots col·laborant en el projecte i esforçant-nos al màxim perquè tot sortís perfecte.

Quan va acabar l’acte van fer pujar la Magda i els altres professors que hi havien col·laborat, i els van donar un ram de flors preciós.

A nosaltres, ens ha encantat participar-hi perquè, sincerament, ens saltàvem classes. I no digueu que no... ha, ha, ha . Natàlia Cabrera, Anto Flores, Júlia Carmona – 1r ESO

DANSA AL MERCAT DE LES FLORS

Sueños

Sueños que tengo contigoSueños que tienes conmigoSueños que inventaremos

Sueños que tendremos

Sueños que llegaránSueños que nos emocionarán

Sueños en que tocaremos el cieloSueños en que el amor es lo primero

Sueños en que no existe la maldadSueños en que no hay nada más que tú y yo

Serán sueños.Sueños hechos realidad.

Néstor Viñas Calancha - 2n C ESO

4

JOAN

FUST

ER |

Núm

. 43

| CUR

S 201

0-11

VIATGE A ASTÚRIES

VIATGE D’ESTUDIS 1r BATXILLERATASTÚRIES 2011: Natura, cultura i turisme actiuEl nostre equipatge de records

Enguany el viatge d’estudis de 1r de batxillerat l’hem fet a Astúries.

En principi estava programat un viatge a Tunísia, però les crisis polítiques que han esclatat als països de l’àmbit islàmic van modificar els plans inicials. Per això des del centre vam pensar en una altra alternativa de viatge.

Malgrat el desconcert inicial davant el canvi de destinació, es pot dir que la vam encertar; llegiu les impressions de l’alumnat i us n’adonareu.

Per últim, l’equip de professorat acompanyant: Estela Alonso, M. José Castillo i Sebastià Pons, volem felicitar l’alumnat de 1r de batxillerat per la seva actitud durant la nostra estada en terres asturianes. Ha estat un plaer viatjar amb ells, i també volem reconèixer la feina que heu fet les famílies a casa amb les vostres recomanacions, per tal que tot fos un èxit. Aquesta és una mostra de les impressions i valoracions de l’alumnat.

“La decisió del canvi de destinació ens va sorprendre a tots, però la vam acabar acceptant. Ara puc dir que el viatge a Astúries ha estat IDEAL.”

Laia Pérez [1r Batx. B]“Primera parada: Burgos. El viatge no va començar amb mal peu. La immensa catedral, l’estona lliure pels carrers de la ciutat i un temps que ens somreia van ser punts a favor. Potser el viatge no estaria tan malament, però encara faltava molt per veure.”

Cristina Sahún [1r Batx. A]“Les excursions, que un principi podien semblar pesades, com la visita als pobles de la zona, monestirs, llacs de Covadonga, Museu Guggenheim..., van ampliar la nostra cultura. Van ser molt entretingudes i els increïbles paisatges que no podem veure a Catalunya ens van deixar bocabadats.”

Joel Gesto [1r Batx. A]“Astúries: un raig de sol, una carícia. Mirar el mar, una cosa tan simple com mirar el mar és capaç de produir moltes sensacions.”

Marina Cabrera [1r Batx. B]“No vam anar a Tunísia, que és el que estava previst i que semblava molt atractiu i exòtic, però sí a Astúries. Tot i això, crec que el dia 8 d’abril, quan vàrem arribar a Barcelona, ningú es recordava d’on hauríem d’haver anat en un principi.”

Carlos Cañas [1r Batx. A]“M’atreveixo a dir que les catorze hores d’autocar no són tantes com semblen, sobretot si pots passar-les amb gent especial.”

Judit Serra [1r Batx. B]“Personalment em quedo amb una sensació molt positiva, amb molt bon record i amb l’esperança de poder repetir en el futur. Gràcies als professors que ens han acompanyat i han fet possible el viatge. Nosaltres penso que també hem fet el possible perquè tot sortís bé.”

Marc Soldevila [1r Batx. A]“Gràcies a la visita al Museu Guggenheim de Bilbao vam aprendre a valorar les noves estructures arquitectòniques i altres formes d’art; completament diferent, però extraordinari al mateix temps.”

Xènia Güells [1r Batx. B]“De totes les experiències viscudes, m’emporto la de llançar-nos des d’un penya-segat al riu Sella després de vuit quilòmetres de descens amb canoa. Va ser una pujada d’adrenalina impressionant.”

Raquel Rodríguez [1r Batx. A]“Les activitats esportives com ara les canoes o el paint-ball van fer que descarreguéssim les tensions del curs.”

Albert Manzano [1r Batx. B]“Més tard vam anar tots plegats a Cangas de Onís, on vam contemplar el preciós pont romà que hi ha i on vam acabar les compres de souvenirs.”

Clara Ramírez [1r Batx. A]“D’aquest viatge m’enduc amistats, companyonia i també haver conegut la cultura asturiana i la seva gastronomia, especialment la favada.”

Rudy Abel Caro [1r Batx. B]

JOAN FUSTER | Núm. 43 | CURS 2010-11

5

“Crec que qualsevol lloc on vagis, si ho fas en bona companyia, t’agrada. Per això m’ha agradat el viatge a Astúries, perquè l’he mirat amb ulls optimistes, amb ulls alegres. D’aquí que tot em semblés espectacular. Els penya-segats em semblaven infinits; la platja interior de Cobijeru, un tros robat del Carib, i el pont de Cangas de Onís, tan gran com el de San Francisco.”

Xavier Gasulla [1r Batx. A]“Vaig passar de no tenir ganes de fer la visita al Museu Guggenheim a voler saber què seria el següent que ens explicaria la guia del museu.”

Àlex Cañarte [1r Batx. B]“Per a mi el viatge ha estat comparable a una muntanya russa: amb pujades lentes i baixades fortes, plena de girs i sacsejades..., amb sobredosi d’adrenalina. Això sí, amb un paisatge de fons espectacular, carregat de prats verds amb vaques pasturant i cases petites i rurals.”

Clara Llop [1r Batx. A]“No m’oblido del professorat: Sebastià, M. José i Estela. És igual l’ordre. La confiança, la llibertat i la paciència que ens han donat han fet que aquest viatge hagi estat quasi perfecte. Llàstima que l’Oriol es posés malalt i finalment no pogués venir.”

Irene Úbeda [1r Batx. B]“D’aquest viatge m’emporto moltes coses, però una d’elles em va impactar molt. És el moment en què el nostre guia asturià, en Natxo, ens va dir que no deixéssim que ningú ens digués quina llengua havíem de parlar, referint-se al català, i que no deixéssim de ser com som. Va ser un moment molt especial.”

Pol Basagoiti [1r Batx. A]“Personalment el viatge m’ha agradat molt, perquè sempre m’ha agradat més visitar paisatges que no pas ciutats. La veritat és que Astúries m’ha sorprès.”

Pau Carbonell [1r Batx. B]“Un cop allà, el lloc on ens allotjàvem estava molt bé: eren bungalous. Com que el recinte estava a l’aire lliure, si fèiem una mica de soroll no molestàvem ningú. Això era un avantatge, perquè teníem més llibertat que no pas en un hotel.”

Laia Garcia [1r Batx. B]“Si m’hagués de quedar amb un dia, triaria el de les canoes i la platja de Cobijeru. Pel que fa a la platja, vaig trobar-la molt maca i tranquil·la. El silenci de la cova, trencat per les onades contra les roques, em va agradar molt.”

Clara Vicente [1r Batx. B]“Tampoc em puc oblidar de la visita al llagar de la sidra, que va ser una visita que s’ha de fer obligatòriament si vas a Astúries. Em va sobtar la manera com es posa el got, amb aquella inclinació.”

Roger Juanpere [1r Batx. A]El primer dia a Astúries vam visitar els llacs de Covadonga. Un dels llocs més bonics que he vist mai. Em va agradar molt per l’aire que s’hi respirava i perquè la natura era impactant.”

Víctor Gómez [1r Batx. B]“Hem gaudit de bons moments que sempre podrem recordar per les fotografies al facebook. Va ser millor del que esperàvem; sobren les paraules.”

Sara Muntadas [1r Batx. A]“La sortida va anar molt millor del que crec que esperàvem tots, i tots els records que m’emporto són bons. No els canviaria ni per tots els viatges a Tunísia del món.”

Eloi Chumillas [1r Batx. A]“Estar amb els amics cinc dies sense pares és meravellós; a més, fas noves amistats i, fins i tot, pot ser que trobis l’amor.”

Albert Carmona [1r Batx. A]

6

JOAN

FUST

ER |

Núm

. 43

| CUR

S 201

0-11

CONFERÈNCIA SOBRE LITERATURA FRANCESA

Als pobres alumnes de francès se’ns acumula la feina...

Després d’anar a la Pompeu i al teatre pocs dies abans, la professora els hi tenia reservada “une petite surprise”. Com que vam veure una funció basada en una obra literària, Le fantôme de l’Opéra de Gaston Leroux, als alumnes de 1er i 2on de Batxillerat, ens va “convidar” a assistir a una xerrada sobre el tema, en francès és clar.

El passat dijous 24 de febrer, a les 12’30, es va presentar davant de nosaltres Mlle Lola Butez, una jove francesa, molt guapa i molt dolça. És especialista en literatura francesa i va venir a fer-nos una xerrada. Així doncs, la seva exposició es titulava “Les fantômes dans la littérature et le cinéma. Laissez-vous hanter!”.

La seva intervenció va durar gairebé tota l’hora. No només la vam trobar molt interessant, sinó que també la vam poder seguir amb facilitat gràcies al power point que il·lustrava la seva exposició, tot un recorregut per la literatura del segle XIX fins ara i algunes pel·lícules. Tot i això, és molt curiós descobrir que escriptors tan lúcids i racionals com Victor Hugo o Conan Doyle es creien aquestes històries d’espiritisme o de fades màgiques...

Esperem tornar-la a veure aviat per l’ institut!

PREMIATS AL CONCURS DE TRADUCCIÓ

Primer Premi en l’XIè Concurs de Traducció en francès de la Pompeu Fabra

El dissabte 19 de febrer, alguns dels alumnes que fem francès vam participar en un concurs de traducció que organitzava la Universitat Pompeu Fabra. Aquesta era l’onzena edició. L’organitzava la Facultat de Traducció i Interpretació de la

Universitat. A les deu ens vam reunir tots els que ens presentàvem al concurs a la porta de l’institut i vam anar a Glòries en metro.

En arribar a la universitat ens vam topar amb un munt de gent que també concursava. Nosaltres anàvem a l’aventura. Anàvem a traduir un text i prou. Si guanyàvem, genial, i si no, no hi perdíem res i ens comptava com una experiència més. Ens van distribuir en diferents aules. Cadascú amb el seu diccionari, estàvem preparats per traduir. Teníem dues hores per traduir. El text de 4t d’ESO tractava del tren d’alta velocitat entre París i Barcelona i el de batxillerat era la biografia de Salvador Dalí. En acabar de traduir ens havíem de reunir amb els professors que ens acompanyaven (la Sagrario, l’Assumpta i el Jordi) per acomiadar-nos i marxar cadascú cap a casa seva.

Això va ser tot, però deu fer poc més d’un mes a la nostra professora de francès, la Sagrario, li van enviar un correu amb els resultats i una de les nostres companyes de 4t va obtenir un primer premi de tot Catalunya per la traducció francès-català. També vam tenir uns quants diplomes. Per ser la primera vegada que ens hi presentàvem, hem obtingut uns resultats molt bons.

Per això, el dissabte 14 de maig, la premiada, Mireia de la Asunción Rius, i els diplomats vam anar a buscar el premi i els diplomes a la Universitat Pompeu Fabra. El lliurament de premis també va coincidir amb un concurs de treballs de recerca de batxillerat relacionats amb la llengua, que organitzava Linguamón, Casa de les Llengües. Va ser com el dia del concurs, vam quedar a les deu a la porta de l’institut, vam anar a Glòries, però una vegada dins de la universitat, no vam anar a les aules, sinó que vam anar a l’auditori. Allà ens esperava una taula llarga amb representants de les institucions, organitzadors del concurs i la degana Cristina Gelpí Arroyo, que va presidir l’acte. En acabar, cadascú va tornar a casa seva content amb el seu diploma, i en el cas de la Mireia de la Asunción, de 4t ESO B, amb el seu primer premi.

L’experiència ha estat molt bona i esperem presentar-nos-hi l’any vinent.

Carlos Zorraquino, 4t C

JOAN FUSTER | Núm. 43 | CURS 2010-11

7

INTERCANVI BARCELONA - THOUARS

Sagrario: Un grand merci à tous et à toutes! C’est grâce à votre complicité et votre enthousiasme que ce projet est devenu une réalité. J’ai pu partager avec vous des moments spéciaux et magiques. Vous êtes adorables!

Carlos Zorraquino, 4C: El dia en què la nostra professora de francès ens va dir que potser aquest any, en comptes de fer el viatge a alguna ciutat francesa i fer un treball sobre ella, faríem un intercanvi, se’m va sortir el cor.

Melània Mayor, 4B: Este año en nuestro instituto hemos realizado un intercambio con Francia. En cuanto la Sagrario nos comentó esta idea, todos dimos saltos de alegría y en cada clase queríamos saber novedades; todos estábamos muy ilusionados.

Marina Cabrera, B1B: No ens hauríem imaginat, aquell primer dia de març al Parc Güell, que l’intercanvi ens acabaria unint tant...

Clara Vicente, B1B: Aquest intercanvi ha estat una experiència inoblidable. Quan ens van dir que el faríem no podria arribar a saber que viuríem tot el que hem viscut… La primera trobada va ser molt estranya, ja que no sabíem què dir-nos…, però un cop passat el primer dia, ja era com si ens coneguéssim tots, de tota la vida.

María Caballos 4C: Cuando llegaron, todo fue muy rápido, pasamos juntos cinco días y establecimos un vínculo... Después, ellos nos prepararon una semana inolvidable, hemos tenido la suerte de disfrutar de unos partenaires muy simpáticos, divertidos y cariñosos.

Marta Fabró, B1B: Cap a finals de març van venir els nostres partenaires francesos a Barcelona. Es van començar a gestar bones amistats. Vam fer moltes activitats i a les tardes ens trobàvem tots junts. Fa poc, al maig, vam anar nosaltres a França. La trobada va ser molt especial; les amistats es van consolidar...

Àlex Cañarte, B1B: En Francia, la estancia fue mejor, porque la confianza ya era mayor...

Francesc Ferrer, B1B: Les famílies ens van rebre amb simpatia i amabilitat...

Judit Serra, B1B: Ja ens vam unir molt a Barcelona, així que a Thouars es va convertir en una experiència inoblidable. Tot era molt diferent: el poble, l’institut, la gent. Hem parlat francès durant una setmana, hem conviscut en una família..., però sobretot hem fet uns amics molt grans, als quals esperem veure de nou a l’estiu.

Albert Manzano, B1B: Al maig, hem fet la segona part de l’intercanvi amb els nostres correspondants de Thouars. Aquest cop hem estat nosaltres els qui hem anat fins a la seva terra, per fer vida a casa seva i conèixer la seva família. Ha estat una experiència diferent, divertida i molt profitosa.

Sergi Simón, 4A: Las salidas programadas estaban bien, sobre todo la de Futuroscope, donde nos montamos en atracciones dotadas de tecnología 3D y 4D.

Mar Municio, 4A: Durante toda la semana fuimos a varias clases; el instituto era muy grande... Además de las visitas y las tardes, tuvimos más de una fiesta, incluso una barbacoa para todos. El mejor día fue el viernes, porque estuvimos en Futuroscope y pasamos una noche genial.

Enric Giménez, 4C: Jornades de diversió, totes i cadascuna d’elles: memorable.

María Barbero, 4A: A pesar de la palabra “cambio” dentro de “intercambio”, yo me he sentido como en casa... Hemos hecho grandes amigos.

José Manuel Mérida, B1B: Ha sido una de las mejores experiencias que he vivido..., una gran oportunidad, además de para practicar la lengua francesa, para hacer nuevas amistades...

Marina Fernández, B1B: Ens hem familiaritzat moltíssim amb l’idioma francès i hem creat una gran quantitat de records que guardarem per sempre... Han estat dues setmanes plenes de somriures, abraçades, petons i moltes cançons…

Ariadna Cobos, 4B: Nous avons fait beaucoup d’activités ensemble, comme la course d’orientation à travers la forêt, visiter différentes villes, et nous avons fait quelques fêtes les 64 élèves ensemble, ça a été génial!

8

JOAN

FUST

ER |

Núm

. 43

| CUR

S 201

0-11

SORTIDA ESPORTIVA A TERRASSA DE 1r D’ESO

SORTIDA A AVIGNON DE 3r D’ESO

BONJOUR FRANCE!

Els dies 12 i 13 de maig, els alumnes de 3r d’ESO que fem l’optativa de francès vam anar a Nîmes i Avignon. Al principi, tots crèiem que seria un avorriment. Només eren dos dies i, a més, els alumnes de l’any passat ens havien dit que havíem agafat el

pitjor alberg de la ciutat d’Avignon i que, quan obries la porta, et quedaves amb el pom a la mà. I per acabar-ho d’adobar, les cinc eternes hores d’autocar fins a arribar a la ciutat francesa.

El dijous 12, que vam sortir a las 7,15 de la porta de l’institut, hi eren gairebé tots els pares, abraçant-nos i donant-nos petons com si ens n’anéssim a l’estranger un mes. El viatge va ser entretingut. Només vam haver de parar un cop, ja que la llei, quan es fa un viatge així de llarg, ho exigeix. En arribar a Nîmes, després de fer una gran volta amb l’autocar a causa de les obres, vam anar a un parc verd, molt tranquil. Allà, la Sagrario i l’Assumpta ens van donar les gimcanes i ens van portar fins a la primera prova. Tots dèiem que parlaríem amb la gent en anglès i la Sagrario s’enfadava, però l’Assumpta, la professora d’anglès, reia. La gimcana era entretinguda i curta, ja que la ciutat de Nîmes és força petita i no té pèrdua.

En acabar la gimcana, vam agafar l’autocar i, abans d’anar a Avignon, ens vam aturar al Pont du Gard per veure un aqüeducte impressionant. Us mostrem una foto d’allà.

Després, a les 19,30, vam arribar a l’alberg d’Avignon i, malgrat que ja era l’hora de sopar, encara teníem mitja horeta per poder-nos dutxar i preparar. El sopar ens va sobtar perquè només hi havia un primer plat i les postres, res més. Tothom es va quedar amb gana, però sort que després vam anar a fer un tomb per Avignon. Allà, en algun bar que trobaves obert (ja que a les 21 hores tot ja era tancat), alguns vam aprofitar per prendre alguna cosa, com una crêpe o un gelat.

L’endemà, a les 8 h, tots estàvem drets perquè en mitja hora esmorzàvem. L’esmorzar, acceptable. Després vam recollir les habitacions i vam guardar les maletes a l’autocar. La gimcana d’Avignon va ser més complicada però més divertida que la de Nîmes. Teníem tota la llibertat del món. Les professores ens van donar la gimcana i ens van dir que a les 16,45 h havíem d’estar en un lloc, però que durant tot el dia ens havíem de buscar la vida. Havíem de trobar un restaurant per dinar. La gimcana va ser esgotadora. Segur que la van organitzar així perquè a la tornada estiguéssim tots adormits!

La tornada va ser més llarga del que ens pensàvem. Tots estàvem ansiosos per arribar a casa i, a més, estàvem cansats perquè la nit anterior havíem dormit relativament poc. A l’autocar, alguns aprofitàvem per dormir, d’altres per cantar, d’altres parlaven comentant algun tret concret dels francesos, i alguns altres estaven viciats jugant a la PSP. Quan vam arribar a Barcelona, tots els pares estaven somrient i fent-nos petons. Finalment, s’ha de dir que va ser una excursió de dos dies interessant i inoblidable!

Laura Bigas i Andrea Feijóo - 3r ESO A

El dijous dia 5 de maig els nois de 1r d’ESO vam anar a un poliesportiu de Terrassa a fer diversos esports: natació, hoquei, tennis i pàdel.

Vam anar a l’institut a les 8,45 i a les 9 ja estàvem de camí. Els esports van començar cap a les 10. Ens vam separar en tres grups i cadascun va començar per un esport diferent.

A hoquei vam fer dues parts: un entrenament per aprendre a agafar l’estic i conduir la pilota, i més tard un partit. El més difícil va ser utilitzar l’estic, perquè era molt diferent dels que utilitzem a classe.

A natació podíem fer diverses activitats: relleus, jocs i waterpolo. El waterpolo va ser molt divertit perquè era un joc d’equip on tots participàvem i, a més, no hi havíem jugat mai.

A tennis i pàdel ens vam dividir en dos grups cada classe. A tennis ens van ensenyar com llançar del revés i del dret; més tard vam fer uns partidets per parelles. A pàdel ens van ensenyar les regles del joc i les vam practicar. Vam acabar l’activitat fent una tanda de tocs amb l’entrenador.

Després de dinar al parc les activitats de tarda van consistir a descansar o bé jugar a futbol. Tot fent passades, fent fotos i parlant de les nostres coses es van fer les 4 i ja tocava tornar a l’institut.

Nosaltres opinem que aquesta sortida ha estat una de les millors excursions del curs, perquè vam fer molt esport i ens vam divertir molt, tot i que vam acabar esgotats.

Cristina Calvo, Lucía Calvo i Julieta Delgado - 1r ESO

JOAN FUSTER | Núm. 43 | CURS 2010-11

9

El dijous dia 5 de maig, vam anar a Terrassa a fer esport. A l’autocar vam fer fotos molt divertides, vam trigar aproximadament una hora a arribar-hi. La classe A en primer lloc va fer piscina, la classe B, hoquei, i la C, tennis i pàdel.

Els de piscina vam fer un petit joc; consistia a recollir objectes que la monitora llançava a l’aigua, i l’equip que més objectes agafés guanyava.

Els d’hoquei herba van aprendre a jugar-hi. Al principi els van ensenyar com s’agafava l’estic i després van començar a fer partits.

Els de tennis i pàdel es van dividir en dos grups. Els uns van començar a fer tennis, i els altres pàdel. A tennis ens van ensenyar a colpejar bé la pilota. A pàdel vam aprendre a jugar, tot i que era molt estrany.

Al cap de tres hores vam anar a un parc a dinar, i després esperàvem impacientment que els professors vinguessin amb les pilotes per poder jugar a futbol i a bàsquet.

La major part dels nois van jugar a futbol; mentrestant, la major part de les noies i alguns nois descansaven d’un dia esgotador.

Àlex Aranda, Judith Arnese i Iker Cañellas – 1r A ESO

El dia 5 de maig, nosaltres, els nois de 1r d’ESO, vàrem anar al Club Esportiu d’Hoquei de Terrassa a practicar, durant tot un dia, diversos esports d’equip. Ens vam dividir en tres grups i cada classe va anar fent les diferents activitats:

- Natació - Hi havia una piscina coberta on vam jugar a waterpolo i també vam fer alguns jocs d’equip.- Tennis i pàdel - Després d’acabar natació, vam dividir el grup en dos equips. Els uns van anar a fer tennis i els altres van anar a fer pàdel. En el tennis, vam fer uns exercicis per practicar el “drive” i el revés i després vam fer un joc. Els altres companys, mentrestant, eren en una pista de pàdel practicant-lo.- Hoquei herba - En acabar el tennis i el pàdel ens van repartir per fer relleus amb l’estic i practicar tirs.Després de dinar vam fer un triangular de futbol i vam tornar a l’institut. Va ser un dia divertit i molt engrescador, tot i la calor.

Pol Cobos i Xavi Castells – 1r ESO

ADÉU A LA COMUNITAT EDUCATIVA

I DE COP, JA HI SOM!

Sí, sí, així és com acostumen a acabar al meu poble les històries que comencen així: “I un dia d’hivern...”.Perquè així va començar el meu pas per aquest món. I ara que, després de molts anys de treballar entre nins i nines, de gaudir i

de setmanes de pensar:-Ho faig? L’agafo? Sí, ja n’hi ha prou. Sí, sí, que ja són molts anys d’intentar que aprenguin alguna cosa i que estimin la llengua i els contes i els llibres... Sí, ara encara tindré temps per poder fer el que vulgui (això espero). Podré estar amb els meus néts, que ja m’ho demanen..-Però, vols dir? Si encara em sento forta i jove. Si m’agrada molt treballar i estar amb els nanos. Si potser els trobaré tant a faltar que no sabré què fer. Si ho he fet des dels 17 anys. Si és i ha estat la meva “vocació”. Vols dir que ja ho he de deixar?-No et preocupis, si amb la crisi potser no et deixaran. Pensa que estem en temps de retallades. No hi pensis més i queda’t. Et trobarem molt a faltar (això m’agrada molt que m’ho diguin, us aconsello que ho digueu moltes vegades a tothom que estigui a punt de fer aquest pas).-No siguis tonta, ja que pots, agafa-la i gaudeix ara que encara tens salut i ganes i estàs tan jove (això també agrada molt que t’ho diguin, encara que ja saps que no és cert).I et decideixes i ho demanes, i llavors no surt el decret. Què passa? No em deixaran? Jo que en tenia tantes ganes! (no és ben bé cert, però te n’han anat agafant). I ara finalment sembla que sí, que ja em jubilo, i espero saber-ho aprofitar.No patiu, vosaltres endavant, sempre estareu amb mi, i com que de grans i d’infants sempre n’hi ha hagut, n’hi ha i n’hi haurà, alguna cosa trobarem per poder-la junts disfrutar.Moltes gràcies a tots, per la vostra estimació, pel que m’heu ensenyat i per la vostra paciència.

Teresa-Rosa Aubia

Els premis aconseguits als Jocs Florals de Sant Andreu són:1r Premi Categoria E - Marina Fernández i Cristina Sahún

2n premi categoria D - Alba Romanyà3r premi categoria D - Mariona Amorós

2n premi categoria E - Mónica SanzMarina Fernández i Cristina Sahún participen en els Jocs Florals de Barcelona. Molta sort !

FELICITEM A...

12

JOAN

FUST

ER |

Núm

. 43

| CUR

S 201

0-11

COMIATS

COMIAT DE MESTRES

Ara fa set anys vaig prendre la decisió de participar en l’AMPA de l’IES Joan Fuster, però anteriorment també havia participat en l’AMPA de l’escola primària Dovella; és a dir, ara finalitzen molts anys d’aquesta dedicació.La meva família només pot mostrar agraïment a tota la comunitat educativa: equip directiu, claustre, personal administratiu...,

per la seva dedicació. Les meves filles s’han format, però els seus pares també han après una mica a “ser pares”.Ningú no ens ensenya a ser pares, n’aprenem equivocant-nos, n’aprenem rectificant i n’aprenem dialogant. No es fàcil ser mare

o pare, i aquesta societat ens ho posa cada cop més complicat.Què és això de l’AMPA? La definició dels objectius de l’AMPA diu: “contribuir a la millora de la qualitat de l’ensenyament que reben els nostres fills

i filles”.Crec que existeix molt camí per recórrer en la millora de la qualitat de l’ensenyament, i és cosa de tots, no tan sols dels

professors.Per què hi ha tan poca participació de pares a l’AMPA en l’ESO i el Batxillerat? Si us plau, col·laboreu amb l’AMPA, és

necessari, els vostres fills ho agrairan. Penso que no estem preparats per entendre els nostres fills adolescents. L’escola de pares de l’AMPA organitza cada any

xerrades sobre l’adolescència, els riscos de l’alcohol, les drogues i altres situacions que ens poden preocupar, què passarà després de l’ESO, etc. Aprofiteu-les, col·laboreu amb l’AMPA, tots hem d’aprendre, no tan sols els nostres fills.

Un altre dels objectius de l’AMPA és contribuir perquè les famílies de l’IES estrenyin lligams d’amistat i cooperació, que són clau per a la formació dels nostres fills.

Aquest AMPA no el té qualsevol IES, i espero que continuï igual d’actiu i amb la mateixa il·lusió, que formin un equip entre ells i amb la comunitat educativa, per continuar recolzant aquest important instrument educatiu que es el nostre institut, el Joan Fuster.

Ara és el torn dels companys de l’AMPA: han estat i són tots fantàstics. Ens ho hem passat molt bé, tot i que heu hagut d’aguantar els meus rotllos. Gràcies a tots per la vostra paciència, ara podreu parlar sense que us interrompi.

I finalment, em dirigeixo als alumnes de 2n de Batxillerat, entre els quals es troba la meva filla Laia. Felicitar-vos per aquesta etapa que finalitzeu, i demanar-vos que no perdeu la il·lusió i l’alegria, i que sigueu feliços en el vostre camí per la vida.

Toni Gómez

Hola a tots!! Aquest any, com cada any, n’hi ha hagut uns que han començat i ara toca dir adéu a uns que ja acaben.

Us hem vist entrar a l’institut “petits” i desorientats i us hem acompanyat, sobretot els primers anys, en el vostre dia a dia per aquesta casa, durant moltes hores: a les classes, als laboratoris, a les sortides, als patis (discutint-nos per les pilotes), als crèdits de síntesi, al menjador... Ens hem escoltat, us hem esbroncat, ens heu criticat, hem rigut... I ara ens toca dir-nos ADÉU.

Us portem al cor i sempre us recordarem.Els que sou aquí, i us heu fet la foto, tots sou diferents, tots heu viscut aquests anys de manera diferent, però avui toca parlar-

vos a tots junts.

Ja ha arribat el dia! Alguns fa temps que l’esperen: Quin pal, les classes!! Quan s’acabaran?D’altres el temen... Tan bé que estem aquí! Que bé que ens ho passem al pati i a les sortides i a classe de... (no hi poso noms

per no comprometre ningú).Però per a tots... I ARA QUÈ?

Alguns, senzillament, ajornen la resposta i, com que són del segon grup, continuaran a l’institut, fent el batxillerat. A tots ells, els fem una recomanació: EL BATXILLERAT NO ÉS COM L’ESO. Cal pencar, i molt!!

Ànim! I ja ens tornarem a trobar.

D’altres, del segon grup també, tenen clar que volen canviar d’aires i ja han pres, ells o la família, una decisió que potser els marcarà el futur. Aniran a fer formació professional, cicles o algun batxillerat que al Fuster no es pot cursar. Per a ells, ÀNIMS i BONA SORT. Ja heu agafat un camí, desitgem que l’hagueu encertat, però penseu que sempre podeu tornar enrere o agafar altres trencalls i canviar de ruta.

Per als del primer grup, per a aquells que ja potser fa temps van decidir que no els resultava engrescador estudiar, per als que tenen al·lèrgia als llibres..., per als que ens ho han fet gruar dia rere dia, per als que pensen que el millor és “buscar curro”... SORT!!! No és fàcil, treballar vol dir responsabilitat i preparació. Esperem que us vagi bé i us animeu per tornar a agafar, en algun moment, el camí de la formació en allò que descobriu que us interessa. Penseu que per treballar en qualsevol cosa cal estar preparat.

I per a tots, CONFIEU EN VOSALTRES MATEIXOS i LLUITEU. Així, segur que aconseguireu tot allò que vulgueu.SORT!!! NOMÉS VOSALTRES SOU ELS AMOS DE LES VOSTRES VIDES, I ENDAVANT!!!Nosaltres us recordarem sempre.

Julio Díaz i Teresa-R. Aubia

JOAN FUSTER | Núm. 43 | CURS 2010-11

13

GRADUACIÓ. COMIAT DE L’ALUMNAT DE 4t D’ESO

El primer que m’agradaria dir-vos és que és un privilegi poder fer aquest petit comiat en nom de tots els companys i companyes de 4t. Voldria que aquestes fossin unes paraules en què tots els nois i noies amb els quals he compartit aquests anys se sentin

identificats i puguin crear les seves pròpies emocions i els seus propis records en base a totes les experiències viscudes durant aquesta bonica etapa.

Per a mi, és especialment emotiu, ja que l’any vinent ja no seguiré a l’institut; per tant, aquí tanco una etapa i en començo una altra de nova, però m’agradaria que la porta sempre quedés oberta als amics i als professors amb els quals he tingut una relació especial.

Intentar resumir en unes quantes paraules tot el que he viscut: emocions, impressions, aprenentatges, coneixements i vivències, és quasi impossible, però si ho haguéssim de sintetitzar, ens podríem quedar amb el creixement personal, el procés de canvi físic i intel·lectual, la maduresa que hem anat adquirint, el respecte i l’afany de convivència. En definitiva, en aquest intens trajecte ens hem format com a persones amb uns valors humans molt importants, valors que ens serviran per estar preparats i per girar el pany de la porta al nostre futur, i poder trepitjar amb força per fer de cada nou pas una nova oportunitat.

Aquest és un moment molt important per a tots nosaltres. És el moment de començar a prendre decisions; fins aquí el camí era molt clar: arribar on som avui era el nostre objectiu, que hem aconseguit. D’ara endavant se’ns obriran tot un ventall de possibilitats, ara és l’ocasió de començar a traçar camins diferents. Espero que tots nosaltres sapiguem aprofitar al màxim les decisions que prenguem, que a poc a poc anem construint el nostre futur personal i professional per arribar a fer realitat els nostres projectes i les nostres il·lusions.

El balanç d’aquests quatre anys, per a la gran majoria de nois i noies que hem conviscut junts aquest temps, és absolutament positiu. N’hem viscut de tots colors, hem tingut moments una mica difícils, però amb el suport d’aquells que ens envolten hem sabut treure’n un bon profit, de la situació, i ens ha servit, sobretot, per aprendre. Però, per sobre de tot, junts hem viscut moments màgics, ens hem conegut, hem rigut, també hem plorat, hem descobert, hem experimentat coses noves, hem despertat als nostres propis sentiments, molts dels quals desconeixíem, hem sentit sensacions que ens han fet veure les coses d’una altra manera: afecte, tendresa, dolor, plaer, satisfacció, força, il·lusió, confiança, desig. Una gran barreja de sentiments, però tots amb una única finalitat, la felicitat.

Per acabar, m’agradaria donar les gràcies a totes les persones que ens han acompanyat al llarg d’aquests anys, tant els mestres com les nostres famílies; és a dir, a tots aquells que ens han ajudat i han estat al nostre costat durant el nostre creixement per intentar fer-nos veure que tot és més fàcil del que ens pensem. El secret el trobem a prendre’ns-ho tot amb ganes i amb força.

Per descomptat, gràcies també a tots vosaltres, companys de 4t, per aquests quatre anys irrepetibles. No us oblidaré.

Anna Soldevila Algas

COMIAT DE 2n BATXILLERAT

Benvolguts alumnes, benvolguts professors, benvolguts pares, amics i altres familiars.Ens trobem avui davant d’un moment no tan sols de fi d’una etapa educativa, sinó també d’entrada en un nou món, passant

de la protecció de l’institut a la total autonomia amb què haurem de moure’ns a partir d’ara. Acabem el nostre recorregut per l’institut tot recordant moments tan especials com els viscuts a les sortides al Montseny o a

Cala Montjoi, les esquiades a Sant Joan de l’Erm o Andorra, així com els viatges a Roma o a França. També, però, celebrem que hem sortit vius del treball de recerca i d’altres moments d’estrès d’aquest curs al qual avui posem punt i final.

De tota manera, el que més rememorarem serà el dia a dia. Les converses a les hores del pati o entre classes, totes elles canviant de tema de manera proporcional a l’evolució de la nostra maduresa, són un bon exemple de la nostra convivència.

D’altra banda, i de cara més al futur, cal destacar que sortim del nostre pas per l’educació secundària amb la seguretat d’haver assolit uns coneixements i viscut unes experiències que ens ajudaran molt en el dia de demà. Però, per descomptat, amb uns amics i companys de qui podrem refiar-nos i ajudar-nos mútuament per assolir allò que vulguem.

Per acabar, ens agradaria mostrar la nostra gratitud tant als professors com als nostres pares per haver-nos educat i ensenyat a parts iguals, pels esforços que han realitzat per fer-nos millors persones i per mostrar-se sempre receptius davant els nostres dubtes i les nostres angoixes. També ens hem d’agrair a nosaltres mateixos el suport que ens hem donat i la unitat que hem mostrat en diversos moments, causa principal del nostre creixement constant.

Sense res més a afegir, reiterem els nostres agraïments i ens desitgem a tots nosaltres molta sort en la nostra nova vida, on esperem que tots puguem veure acomplerts tots els nostres desitjos i il·lusions.

Pablo Belón – 2n Batx

14

JOAN

FUST

ER |

Núm

. 43

| CUR

S 201

0-11

ACOMIADEM A...

- Com? Qui? És en Julio? El tutor de 2n B? El professor de Naturals? És ell que...- Sí, en Julio es jubila.- Però, com que es jubila?- Què més vols que et digui? Jo no sé res més. M’han dit que et digui que li fem un text de comiat i que si el vols fer tu.- Jo? Val. Per mi, d’acord.- Entesos.

En Julio... Crec que el coneix tothom. I bé... un text per a ell. Què li podria posar? Podria posar que sempre està al nostre costat i ens escolta... Sí, jo crec que ens entén. Mmm... també ens fa riure, fa riure a la gent que no acostuma a fer-ho. Les classes de Naturals són ben rebudes. S’inventa maneres perquè es facin més lleugeres. Quan som com una olla de grills, ens tranquil·litza.

- Els esquemes, de dos colors com a mínim, quatre com a màxim.

De vegades ens porta tants papers que ens fem un embolic, i amb els negatius i els exàmens no té cap compassió.És amic nostre, xerra amb nosaltres a l’hora del pati, ens demana l’opinió, ens coneix.He sentit boques que m’han dit que ja s’hauria pogut jubilar fa temps... i no ho ha fet.

- Així que en Julio se’n va, el trobaré a faltar.- Sí, jo també.

Alba Romanyà - 2n ESO

FINS SEMPRE, TERESA ROSA!

Quina mestra més divertida! Ja m’ho deia el meu germà: “T’ha tocat la Teresa Rosa? Ja veuràs que bé que t’ho passaràs”.

I tenia raó. Jo, al principi, no m’ho acabava de creure, perquè quan arribes a l’institut tot et sembla molt seriós: els profes dient les normes, tants alumnes que no coneixes pels passadissos... Però amb el pas dels dies ho vaig veure clar, a les classes de català ens ho passaríem molt bé. Un dels primers dies, la Teresa Rosa ens va amenitzar la classe cantant allò tan nostre i tan català de la història del Patufet: “Patim, patam, patum, homes i dones del cap dret. Patim, patam, patum, no trepitgeu el Patufet”. Tothom vam esclatar a riure.

Allò em va fer entendre que l’institut era seriós, però que també hi havia moments per riure i passar-s’ho bé. I així ha anat passant el curs i ara ja s’acaba i em diuen que la Teresa Rosa es jubila. Com pot ser? Si no sembla que sigui una mestra a punt de jubilar. Ara entenc que cada vegada que arriba a classe digui: “Hola, joves”.

Espero, però, que li vagi molt bé sense nosaltres, tot i que se li nota que ens trobarà a faltar i que segur que ens passarà a visitar.

Aprofita, Teresa, descansa i passa-t’ho molt bé, fes viatges, llegeix, escriu i gaudeix de la llengua i la literatura que tant t’agrada, i continua fent riure a la gent que tinguis al teu voltant, que això et farà molt feliç. Molta sort! Arnau Carmona - 1r ESO

Aquest any ens deixa l’Helena March, que durant molts anys ha estat la coordinadora de la revista El Fuster. La revista ha passat amb ella de ser en blanc i negre a ser en color i de

publicar tres números anuals a fer-ne quatre, amb la revista extraordinària dels Jocs Florals, per Sant Jordi.

Et volem agrair públicament la feina ben feta i la participació en l’Ampa del Joan Fuster.

Molta sort i fins sempre!

Carme Mata

JOAN FUSTER | Núm. 43 | CURS 2010-11

15

- Sí, sí, és veritat el que m’han dit. El Toni Gómez deixa l’Ampa.- El Toni Gómez? Què li deu haver passat?- No ho sé. Ves que no sigui que la seva filla petita s’ha fet gran i deixa l’institut.- La Laia ja fa segon de batxillerat?- Sí, sí.- Com passa el temps...- Ah, ara ja em quadra.- I com ens ho farem, sense ell? Qui el cobrirà?- No ho sé... Feia tantes coses...- Sí, sí..., estava al Consell Escolar, a la comissió de festes, a la comissió de la revista, a la comissió de la pàgina web, ajudava en la venda de llibres... i assistia cada dimecres que tocava a la Junta de l’Ampa.- Fins fa poc, fins i tot s’encarregava de contractar l’empresa que feia les orles de les graduacions dels nois i noies de 4t d’ESO i de 2n de batxillerat i de fer-ne el seguiment, que no era poca cosa.- Doncs sí, és una persona molt vàlida, que aporta molt de temps i molts valors al grup. Té un sentit crític de les coses i no es conforma així com així amb les feines que fa, ni amb les explicacions que se li donen de les decisions preses o de les novetats que s’han d’assumir.- Sí, sí... No és gens conformista i sempre busca anar més enllà en tot el que com a col·lectiu Ampa es fa i s’ofereix.- Li agrada la feina ben feta.- I tant! I a més sempre que pot dóna un cop de mà a tothom.- És una persona compromesa, que creu en el que fa i no li sap greu dedicar el temps necessari perquè els projectes i les tasques en les quals està involucrat afavoreixin els adolescents que viuen i conviuen al Joan Fuster durant una part molt important i intensa de la seva vida.- Ara fa poc va participar en la redacció d’un document nou i fonamental per a la comunitat: la carta de compromís educatiu.- Col·labora en tot el que pot i sempre s’ofereix. Sí, sí, el trobarem a faltar.- I jo crec que ell a nosaltres també.- De ben segur que trobarà nous reptes i noves col·laboracions en la nostra societat, que necessita persones com ell, socialment actives i sense afany de lucre.- Tant de bo trobi el seu quefer personal i què oferir al món en què vivim. Persones com ell fan molta falta.Així que, Toni, continua oferint tot el que tens dins teu, que encara hi ha molta gent que et necessita, i continua donant aquesta ajuda tan interessant que transmets de forma desinteressada; això sí, sense descuidar el teu tresor més preuat: la teva fantàstica família.Un petó de tots i de totes i fins sempre,

Carme Mata

Comiat a un dels nostres grans alumnes15 de setembre del 2005. Una nova fornada comença a l’institut. A les 10 ens preparem per entrar a la classe i... quins nervis!!!

Passo llista i un dels primers és un nen morenet, espavilat i espantat, el Pablo Belón. Es va passar més d’una hora escoltant, observant, apuntant...

Va arribar el dia d’escollir delegats. Qui ens representarà? Qui explicarà què ens ha passat o el que volem? I el Pablo s’hi va presentar. Volia i dolia. Estava com un flam, i va sortir escollit delegat de la seva classe de 1r. S’hi fixava molt i volia fer bé el seu càrrec. Va arribar la primera sessió d’avaluació i s’havia d’anar davant de tot l’equip docent a exposar el punt de vista dels estudiants sobre com anava el curs... Va entrar, seriós i educat, i va exposar tan bé, tan concís i tan prudent el que pensaven i volien els seus representats, que tots els professors de l’equip vam concloure: “Aquest noi té fusta de polític o de diplomàtic”.

Va anar passant el temps i els companys se l’estimaven i confiaven en ell, tot i els alts i baixos propis del primer curs a l’institut, i ell continuava tan responsable i volent-ho fer tot molt bé, i patint.

Els seus pares, que el coneixen molt, deien que el veien “petit”, que no els reivindicava més autonomia, que el veien preocupat amb el seu compromís.

No patiu, els vaig dir, ja madurarà i l’haureu d’aturar...I sí, cada dia se’l veia més segur i amb més ganes de fer coses, de participar, de

comprometre’s. Moltes vegades els companys el seguien, l’animaven i hi confiaven, d’altres el criticaven, com és normal, però ell no defallia i continuava treballant des del Consell de Delegats i col·laborant en tot.

A segon van arribar les eleccions al Consell Escolar, s’hi va presentar i va ser escollit com a representant dels alumnes. Era el membre més jove que mai hi havia hagut al Consell Escolar del Joan Fuster.

I així, participant directament i amb efecte en la vida escolar i col·laborant en la revista “El Fuster”, han passat sis anys de treball, estudi, responsabilitat i compromís envers l’institut, a més d’haver d’estudiar, preparar i fer exàmens, treballs de recerca, classes particulars, selectivitat..., prendre decisions personals, orientar-se en la vida, fer amics i gaudir...

Però ja s’acaba aquesta etapa, són els últims dies al Fuster, crec que a ell li sap greu deixar-nos, però del que estic encara més segura és que nosaltres el trobarem molt a faltar.

Bona sort, Pablo!!!La teva tutora de 1r

16

JOAN

FUST

ER |

Núm

. 43

| CUR

S 201

0-11

JORNADA ESPORTIVA 2011

Mira, ens diuen de la redacció de la revista El Fuster que hem de fer un article sobre l’11a jornada poliesportiva. Sap de què va?

És un esdeveniment esportiu que organitza l’AMPA i que es fa cada any; aquesta és la que fa 11. Hi participen alumnes, exalumnes, pares, professors... Es formen equips de set persones. Es juguen partits de futbol, bàsquet, voleibol i frisbee. Cada equip juga contra la resta dels equips a cadascun dels quatre esports.

Molt bé. Buscaré informació i demà fem l’article.

Aquest any es va fer el 16 d’abril i va anar força bé. S’hi van apuntar vuit equips, d’ESO, Batxillerat, exalumnes, pares... Pel que m’han explicat, van ser quatre hores molts intenses. Es van jugar uns 150 partits als diferents esports.

Alguna anècdota?

N’hi ha algunes, però no estan confirmades.Es diu que els homes de l’AMPA tenien pensat fer un equip però no van trobar massatgista que s’atrevís a recuperar-los, i que les dones també hi volien participar però no van fer-ho perquè no hi havia cap equip femení...

JOAN FUSTER | Núm. 43 | CURS 2010-11

17

El dia 3 de juny vam fer un acte a l’Institut com a cloenda de les activitats

extraescolars i també una mostra musical de grups d’alumnes o solistes. Es tractava de donar a conèixer el treball que, paral·lelament a les classes, fan alguns alumnes i pares. Crec que, els que vàreu tenir la oportunitat de ser-hi, estareu d’acord en que va valdre la pena.

Va ser una mostra variada: des d’activitats esportives clàssiques com el futbol fins a una representació d’una obra de teatre passant per esports alternatius i nous com el Frisbee, per la barreja d’esport i dansa com és la Batuka, per l’exhibició de country, pels quasi malabarismes de Pilates fins a les balades o els ritmes del rock. Val a dir que en totes elles el nivell aconseguit era francament bo i denotava una preparació acurada.

Aquest tipus de coses desperten curiositat perquè et preguntes com, amb la seva aparent senzillesa i fragilitat, s’ho fan aquests alumnes i pares participants per acumular hores i hores de feina, de preparació, sense gaire més compensacions que la joia de participar-hi?. Quin és el secret d’aquestes coses que en la seva manifestació són petites però són grans en el cor? Quin és l’enigma que amaguen?

Hi ha una mena d’avidesa formativa dels joves que sabent-se en l’edat adient no en tenen prou amb allò que l’ Institut els ofereix i reclamen més. Fer més esport, aprendre a jugar millor, participar en equips, aprendre nous passos de balls, aprofundir en la representació teatral, aprendre la música de cançons i cantar-les ....

Hi ha també una voluntat de ser actius en el món, d’apuntar-se, de sortir de la inèrcia individual i participar en el que l’entorn et posa a l’abast, de comprometre’s amb altres.....

Grans de sorra que han anat rodolant tot l’any fins anar a parar al munt que constitueix l’essència de l’ Institut Joan Fuster. L’essència que hem decidit donar-li. Munt que si mirem el que s’ha fet és ja gran però petit si mirem el que ens queda per fer.

Salvador Elies

CLOENDA ACTIVITATS EXTRAESCOLARS I MOSTRA MUSICAL

JOAN FUSTER | Núm. 43 | CURS 2010-11

19

L’AMPA INFORMA

REUNIONS

Moltes ferides d’amor són només ferides d’amor propi.

Joan Fuster

Recordem que els membres de la Junta de l’AMPA ens trobem els dimecres cada quinze dies a les 21,30 h a l’institut. Les reunions són obertes a totes les famílies sòcies i creiem que és molt positiu que puguem comentar les novetats que es produeixen en el dia a dia del centre i fer

propostes de millora. Us hi esperem.

LLIBRES DE TEXT

L’Ampa farà la distribució dels llibres de text i dels kits de Tecnologia els dies 7, 8 i 9 de setembre (de 16:30 a 19:30) A tots els socis de l’AMPA se’ls regalarà l’agenda del curs 2011-12 i una carpeta classificadora personalitzada que podreu

recollir amb els llibres de text.

EL DILLUNS 5 DE SETEMBRE A LES 18:00H CONVOQUEM ELS PARES QUE VULGUIN AJUDAR A LA DISTRIBUCIó DELS LLIBRES

Bon estiu a tothom !

FINS AVIAT I MOLTA SORT !