EL FUTUR DELS POLÍGONS INDUSTRIALS Agustí Jover i Miquel ... · Captar noves inversions per...

EL FUTUR DELS POLÍGONS INDUSTRIALS

Juny 2016 Agustí Jover i Miquel Morell, economistes

Pes econòmic del sector industrial amb perímetre ampliat (Valor Afegit Brut Milers € i %) 2011 Sector industrial

(manufactura, extractiva i energia) 38.548,00

Serveis d’origen interior destinats a consum intermedi de la indústria (comerç, transport, serveis a les empreses, finances, etc.) 10.277,30

Comerç amb destí la demanda final (no inclosos com a consum intermedi de la indústria) 40.048,90

Transport amb destí la demanda final (no inclosos com a consum intermedi de la indústria) 8.822,10

Total sector industrial amb perímetre ampliat 97.696,30 Total VAB economia catalana 194.482,70

... Una prèvia: aproximació al concepte indústria i activitat industrial

El futur dels polígons industrials

© Agustí Jover – Miquel Morell (PROMO Assessors Consultors SAP) | Juny 2016

“...la “nova indústria” es caracteritza per incorporar ens els seus productes major quantitat d’inputs i serveis de valor afegit, amb la finalitat d’adaptar-se millor a les necessitats dels consumidors i dels mercats. Sovint, aquest tipus de nova indústria és, a més d’intensiva en capital, també intensiva en coneixement i habilitats, i té una estructura organitzativa més horitzontal, flexible, i una cultura empresarial més participativa.” Poveda. C. (2015): La nova indústria. Actualització de les dades a partir de les taules input-output de Catalunya. Articles d’economia industrial 03. Gencat, Dep. d’Empresa i Ocupació

PERÍMETRE AMPLIAT DE LA INDÚSTRIA

20%

5%

21%

4%

Poveda. C. (2015): La nova indústria. Actualització de les dades a partir de les taules input-output de Catalunya. Articles d’economia industrial 03. Gencat, Dep. d’Empresa i Ocupació

…Els sectors industrials segregats del nucli residencial de Mollet



Resoldre la insuficiència o manca de transport públic

Millorar la senyalització

Manca d’espai per a aparcament

Millora de la neteja

Reformes de la xarxa viària per posar fi als embussos

Rebaixar IBI/IAE

Reforçar la vigilància

…Demandes de les empreses a títol individual



Captar noves inversions per diversificar la mixtura d’activitats que necessiten les empreses

Fomentar l’economia circular (interactuar entre empreses properes)

Projecció de la imatge de l’àmbit

Simplificar les gestions amb l’administració (unificar i simplificar les normatives urbanístiques, la gestió urbanística, les bases fiscals, i disposar de finestreta única a escala metropolitana)

Facilitar la formació de les persones

Gestionar mancomunadament la factura energètica

Transformar el cost del residu en una font d’ingrés

…Demandes de les empreses a nivell de territori



…El pas del temps: Gap creixent entre necessitats empresarials i serveis municipals


Necessitats de les empreses Competències municipals

Tots els municipis: enllumenat públic, cementiri, recollida de residus, neteja viària, proveïment domiciliari d’aigua potable, clavegueram, accés als nuclis de població, pavimentació de les vies públiques i control d’aliments i begudes. En els municipis amb una població superior als 5.000 habitants, a més: parc públic, biblioteca pública, mercat i tractament de residus. En els municipis amb una població superior als 20.000 habitants, a més: protecció civil, prestació de serveis socials, prevenció i extinció d’incendis, instal·lacions esportives d’ús públic i escorxador. En els municipis amb una població superior als 50.000 habitants, a més: transport col·lectiu urbà de viatgers i protecció del medi ambient.

Proximitat a primeres matèries, mercats de demanda i nodes de transport Xarxa de transport de mercaderies

Servei públic de transport de persones, Mercat de treball abundant i de qualitat Accessibilitat i Aparcament

Serveis de qualitat de subministrament d’aigua, gas, electricitat i banda ampla Neteja i Seguretat

Serveis a les empreses i a les persones Senyalització i imatge dels polígons

…


…Components de la cadena de valor de la transformació urbanística


POUM PDU …

Planejament derivat

Projecte urbanització

i reparcelació Urbanització Edificació

Comercialització

Explotació Manteniment

Planejament urbanístic Costos Costos Gestió

Flexib

ilitat

i ad

aptab

ilitat

dels

usos

Cess

ions o

bliga

tòries

de

sòl p

úblic

Rend

imen

t del

sòl p

rivat

Temp

s req

uerit

per a

la

trami

tació

…

Quali

tat ur

banit

zació

Et

apes

d’ur

banit

zació

Cà

rrega

repe

rcutid

a …

Quali

tat co

nstru

cció

Càrre

ga re

percu

tida

…

Soste

nibilit

at fin

ance

ra

Admi

nistra

ció

resp

onsa

ble m

anten

imen

t

Lider

atge

Empo

werm

ent

Gove

rnan

ça de

ls àm

bits

VSB VSU VSE


…Bases per a la gestió dels reptes dels teixits industrials consolidats


El sòl industrial de Mollet, a banda dels buits que ha creat la desaparició de grans empreses, està consolidat en bona part i en aquest darrer entorn, la gestió que es proposa va referida a

teixits ja consolidats.

El principal actor en un sistema industrial consolidat i en

funcionament ha de ser l’usuari (l’empresa). Diem usuari/empresa i no propietari del sòl/edificació. Les necessitats de les empreses han de constituir el nord de qualsevol programa de gestió dels teixits industrials consolidats.

L’administració pública ha d’establir les regles de joc dels nous àmbits de revitalització, assignant la iniciativa de les propostes a les empreses, coparticipant en la seva execució i reservant-se la funció de control i supervisió del pla.


…Principis a tenir en compte per gestionar els teixits industrials consolidats



Impulsar la competitivitat a l’escala dels sistemes industrials s’ha de considerar una necessitat d’interès públic.

L’administració local té la seva carta de prestació de serveis públics en els polígons del seu territori. Això vol dir que hi ha dos trams de reptes en el que el públic i el privat assumeixen un protagonisme diferenciat: L’Administració local ha d’assumir en solitari la càrrega de manteniment ordinari i prestar els serveis bàsics d’acord amb la legislació vigent. Més enl là del marc de les obl igacions bàsiques que corresponen a l ’Adminis t rac ió, e l f inançament del Pla d’Actuació que va més enllà del manteniment ordinari i dels serveis bàsics (atracció d’inversió, comercialització del polígon, fomentar l’intercanvi amb empreses de proximitat, formació dels treballadors, etc.), s’ha de finançar amb càrrec a les empreses/propietaris de l’àmbit.

Les empreses no entenen de límits administratius de polígons i han de visualitzar els reptes i les apostes a l’escala real del seu territori i dels seus problemes, ja que és l’única manera com podran millorar la seva competitivitat en un mercat global i canviant.

Cal diferenciar l’escala de determinats reptes urbanístics (transport públic, accessibilitat, aparcament, serveis a les persones i a les empreses,...) de l’escala a la que les empreses són capaces de sumar esforços per fer front a reptes comuns. Cal fer aflorar l’escala a la que les empreses se sentin identificades.

Si les empreses assumeixen el finançament d’un pla, cal que tinguin un retorn en forma de millora de la competitivitat del seu territori. Cal categoritzar els sistemes i polígons industrials amb un segell de qualitat oficial.

La revitalització dels sistemes industrials de l’AMB no es pot abordar de cop: Cal prioritzar i premiar aquells àmbits que comptin amb un pla d’actuació impulsat pels empresaris de la zona. Les iniciatives, l’assumpció de riscos s’han de premiar i s’ha de fomentar que tinguin retorn. Prioritzar l’assignació dels recursos públics (directes o indirectes) equival a fomentar l’atractiu de l’instrument legal que s’implementi i fomentar la competència entre territoris.

…Altres condicions necessàries per a la gestió


1

2


EL FUTUR DELS POLÍGONS INDUSTRIALS Agustí Jover i Miquel ... · Captar noves inversions per...

Documents

Transcript of EL FUTUR DELS POLÍGONS INDUSTRIALS Agustí Jover i Miquel ... · Captar noves inversions per...