El Farell actualment és una muntanya que es troba

entre Sentmenat i Caldes de Montbui.

Allà a prop de la font dels enamorats.

Fa molts i molts anys, hi havia una

masia anomenada el Farell, on vivia

un gegant molt alt i molt gran. Tenia

tanta força que tots el coneixien pel

nom de "Farellàs" i ningú dels

voltants el podia vèncer.

Era modest i senzill i duia una vida

tranquil·la dedicada a la pagesia. Però... un dia,

mentre llaurava un bancal, el va veure un gegant

foraster que va quedar bocabadat davant la seva

força!

Per això li va proposar anar a Barcelona, on un

gegant Moro tenia segrestada a una bella dama

anomenada Gisla.

El gegant foraster li va costar una mica convèncer al

Farellàs, però al final després d’insistir va decidir

anar a rescatar a la dama Gisla.

De camí a Barcelona, va passar per un bosc frondós,

on va agafar un pi perquè li servís de bastó per a

saltar la muralla que envoltava Barcelona per aquell

temps.

Els nens li seguien i li rondaven cantant-li aquesta

cançó:

“El Gegant del Pi llaura balla llaura balla; El Gegant

del Pi llaura balla pel camí.”

El gegant Moro, per rebre al Farellàs li va preparar

un bon menjar, sempre i quan acceptés el seu repte.

Mentre el gegant anava menjant, el gegant moro,

amb ulls rabiosos li deia:

- Menja, menja, Farellàs, que ben poc menjaràs...

El lloc on es celebrava el rescat era a la plaça dels

peixos.

De sobte, el gegant es va quedar plantat enmig de

la plaça com si fos de ferro, i romania impassible

mentre el Moro no parava de pegar-lo.

I... QUI CREIEU QUE VA GUANYAR?

El gegant Moro o El Farellàs?

El Farellàs va agafar el gegant amb força, i com qui

llença palla, el va enviar per les teulades de les

cases i va anar a parar a les afores de la ciutat.

El poble, tot content, que la princesa Gisla fos

alliberada, van cantar:

“El Gegant de la ciutat llaura balla llaura balla; El

Gegant de la ciutat llaura balla pel terrat.”

Al tornar cap a casa, però... de camí li va entrar son

i es va estirar sota un arbre per a descansar una

mica.

Mentre el Farellàs dormia, va començar a ploure i a

caure calamarsa, de tal manera que aquelles

pedretes van cobrir el cos del gegant pagès.

Diuen que mai més es va despertar, però que sobre

ell es va formar la muntanya que avui es coneix

com el Farell.

...I vet aquí un gos, i vet aquí un gat,

aquesta llegenda s’ha acabat...

Font documental: http://caldesdemontbui.eresmas.com/leyendaselgegant.htm