#CATGtic El gtic catal, una aportaci singular

a lart europeu del final de ledat mitjana

Guia Digital Breu

foto: Ramon Manent

EL NAIXEMENT DE LART GTIC

Faana major de la catedral de Bourges.foto: Gravat de J.H. Le Keux

#CATGtic

2

L art gtic va nixer a mitjan se-gle XII al nord de Frana, en uns moments dauge econmic daquelles regions, que ja aleshores havien reeixit a formar una densa malla de burgs, vi-les i ciutats al voltant de mercats i fires, clebres a tot Europa. LIlla de Frana i la Picardia i alguns territoris limtrofs es van convertir en el focus dirradiaci del nou art.

Era un mn cada vegada ms urb i ric, ms obert a lexterior, allu-nyat progressivament de la societat don procedia, aquella que shavia vist a si mateixa com una societat nica-ment de guerrers, clergues i camperols.

E l mot gtic, per a referir-se a larquitectura de la baixa edat mitjana, va ser manllevat de lhuma-nista Giorgio Vasari, que lempr per primera vegada el 1550 per a contra-posar-la a larquitectura del Renaixe-ment.

Les noves maneres de construir es van experimentar per prime-ra vegada a lesglsia abacial de Saint-Denis, a Pars, i a la catedral de Sens. Aleshores sinici un perode de ms de cent cinquanta anys de cons-trucci de noves catedrals, en qu els mestres dobres van perfeccionar i van fer evolucionar el nou art.

E l perode clssic del g-tic francs abraa els darrers anys del segle xii i el primer ter del xiii, moment en qu lart gtic ja es mani-festa tamb a la resta de pa-sos de lEuropa occidental.

La renovaci va afectar les formes i les tcni-ques arquitectniques (vol-ta de creueria, arc apuntat, primacia del buit sobre el ple i de la verticalitat sobre lhoritzontalitat, importn-cia de la llum) i es va enco-manar tamb a les altres arts: lescultura, amb les seves esplndides portala-des monumentals, els vi-tralls historiats, la pintura i les arts de lobjecte, com lor-febreria.

INICI DE LA CONSTRUCCI DE LES PRINCIPALS ESGLSIES GTIQUES FRANCESES (SEGLES XII-XIII)

c. 1135-1142 Catedral de Sens

1140 Esglsia abacial de Saint-Denis (Pars)

1153 Catedral de Senlis

ca. 1160 Catedral de Laon

1163 Catedral de Pars

1194 Catedral de Chartres

1195 Catedral de Bourges

1211 Catedral de Reims

1215 Catedral dAuxerre

1220 Catedral dAmiens

1225 Catedral de Beauvais

1236 Catedral de tours

1241 Sainte-Chapelle (Pars)

1264 Saint-Urbain de troyes

1272 Catedral de Narbona

1274 Catedral de tolosa de Llenguadoc

1280 Catedral de Carcassona

UNA MANERA CATALANA DENTENDRE EL GTIC +En altres arts, i segons el moment, es va tendir ms al

mimetisme respecte a lart francs o flamenc o b litali, per en totes s indubtable una empremta catalana, sobretot quan lart gtic catal assoleix la seva maduresa passada la ratlla del 1350.

+Lart gtic de Catalunya, la Catalunya del Nord, el Pas Valenci i les Illes Balears constitueix un testimoni de la cultura comuna que compartim catalans, valencians i balears. Les produccions artstiques de tots aquests pasos sn peces dun mateix mosaic cultural, el qual va ser resultat, entre altres raons, de lactivitat itinerant dartistes de procedncies diverses, com Ferrer Bassa, Pere Berns, Aloi de Montbrai, Jaume Cascalls, Pere Joan, Guillem Sagrera, Llus Dalmau o Pere Compte.

+La introducci de lart gtic a Catalunya no es va produir fins a mitjan segle xiii, i va tenir com a tret distintiu el rebuig al simple calc del gtic provinent de Frana. Linflux francs es va fer compatible amb tradicions culturals daltres procedncies i molt arrelades al pas: el romnic tard, lart cistercenc i linflux provinent dItlia, que no sestronc mai.

+En el camp de larquitectura, els mestres dobres catalans van saber crear i no simplement copiar. Van adoptar de manera limitada la planta catedralcia francesa i la seva concepci de lespai: van restringir el predomini de la verticalitat; van preferir un espai interior unitari en lloc de compartimentat, amb naus daltura semblant o naus niques; i van subordinar el buit al ple en els murs.

Esglsia de Santa Maria del Pi (Barcelona).foto: Gemma Roset

#CATGtic

3

MESTRES I DEIXEBLES EN EL GTIC CATAL: UN FIL DE CONTINUTAT

Aloi de Montbrai (doc. 1336-1382) Escultor. Procedent potser de la ciutat normanda de Montbrai. Soci de Jaume Cascalls.

Jaume Cascalls (doc. 1341-1377) Mestre dobres i escultor. orind de Berga. Gendre del pintor ferrer Bassa.

Jordi de Du (doc. 1363-1418) Escultor. Esclau de Jaume Cascalls. Va treballar al taller del seu amo. Dorigen grec o sicili.

Pere Joan (doc. 1406-1458) Escultor. fill i deixeble de Jordi de Du.

Antoni Dalmau (doc. 1435-1453) Escultor i mestre dobres de la ciutat de Valncia. Collabor amb Pere Joan en el retaule major de la Seu de Saragossa.

Pere Compte (doc. c. 1430-1506) Mestre dobres de la ciutat de Valncia. Nascut a Girona. Possible aprenent dAntoni Dalmau.

Antoni Queralt (doc. 1486-1515) Mestre dobres a la ciutat de Valncia i mestre major de les catedrals de tortosa i Lleida. Nascut probablement a lEspluga Calba. Collabor amb Pere Compte.

EL DINAMISME DE VERS EL 1300

E ntre el 1276 i el 1305, els Pasos Catalans viuen un perode molt agitat a causa de nombroses guer-res, sobretot contra Frana, per paradoxalment aquests anys van coincidir en el temps amb lassumpci plena del gtic de tipus francs. s una poca de gran obertu-ra vers lexterior, de desenvolupament econmic i insti-tucional, denfortiment dels lligams comercials, de crei-xement demogrfic i urbanstic.

El primer testimoni indubtable de la recepci de-finitiva del gtic a Catalunya s el cos central de la faana major de la catedral de Tarragona (1277-92), obra del mestre Bartomeu de Girona, el primer mestre dobres i escultor catal que ens podem atrevir a qua-lificar de gtic.

s ara quan sinicien la majoria de les grans catedrals gtiques catalanes: Barcelona (1298), Mallorca (c. 1306), Gi-rona (1312), el claustre de Vic (1323), Perpiny (1324) i, finalment, Tortosa (1347). La catedral de Valncia havia estat la ms primerenca de totes (1262) una mixtura entre arquitectura mendi-cant italiana a les naus, capalera amb girola de tipus francs i influncies de larquitectura de la Catalunya Nova.

E ls monarques foren una pea clau en la definici i el triomf de certs gustos artstics que desprs es van ge-neralitzar arreu. Resultat del mecenat-ge artstic del rei Jaume II sn la cape-lla de Santa gata, el pante reial i el claustre de Santes Creus, i el monestir de Pedralbes, aqu acompanyat de la seva jove esposa Elisenda de Montcada.

A l Regne de Mallorca els comtats de Rossell i Cerda-nya, les illes Balears i la ciutat de Montpeller, es viu un perode daurat a partir del 1295. La monar-quia privativa emprengu una po-ltica de construcci de nous edifi-cis ulics a les seves dues capitals, Perpiny i Ciutat de Mallorca.

La maduresa de la cultura me-dieval catalana s ben palesa en la figura de Ramon Llull (c. 1232-1316) o en la fundaci de la Uni-versitat o Estudi General de Lleida (1300).

Faana dels Apstols de la catedral de Valncia. foto: fotolia - Rosemarie Maczek

#CATGtic

4

Marededu del portal major de la catedral de Tarragona.

EL REGNAT DE PERE EL CERIMONIS

+Durant el regnat de Pere el Cerimonis (1336-87), la bonana econmica que semblava que no havia de tenir fi sestronc i es va iniciar un cicle diablic de fams, guerres i epidmies de pesta. Va ser un cop molt dur en tots els regnes i particularment a Catalunya. Declina la poblaci, satura lexpansi dels nuclis urbans i lactivitat comercial i industrial es veu molt afectada.

+Es produeix ara laturada sobtada o lalentiment de molts projectes constructius que shavien iniciat entre final del segle xiii i poc abans del 1348. Sn comptades les

esglsies que es comencen de nou o que es poden acabar en aquests moments. Aquests anys, molts dels recursos shan de dirigir a bastir nous recintes murallats.

+En arquitectura es fan obres de mrit, com la sala capitular de Valncia o la capella dels Sastres de Tarragona, si b arreu domina la continutat de larquitectura gtica catalana que es va definir vers el 1300. Tamb larquitectura civil es mat fidel als postulats anteriors.

+En les arts figuratives s una poca de plenitud artstica. Es forma una genuna escola de pintura i escultura catalana, en la qual els artfexs autctons ja tenen un pes determinant, com els Bassa, els Serra, Jaume Cascalls o Pere Moragues, amb ms o menys influncia francesa o toscana segons els casos i la tcnica artstica.

Detall de la tomba del beat Mir. Sant Joan de les Abadesses.foto: Ramon Manent

#CATGtic

5

Gravat del campanar del Miquelet de la catedral

de Valncia.foto: A. Pau M. Bertran /

Enciclopdia Catalana D. Campos

EL MOMENT DOL DEL 1400

El regnat de Mart lHum, al pas del segle xiv al xv, s una poca dun nou deixondi-ment i de recuperaci desprs dels desastres que havien afectat el pas les dcades anteri-ors. Es reprn una poltica exterior expansio-nista, coronada per dos xits importants: la victria de Sanluri (1409) contra els rebels sards i el domini i la integraci de Siclia.

La mort de lHum sense descendncia men al comproms de Casp (1412), del qual sort rei un membre de la famlia castella-na dels Trastmara, Ferran I. Els representants valencians van tenir un pes decisiu en aquesta elecci, signe que els equilibris dins la Corona havien canviat i que la ciutat i el Regne de Va-lncia havien adquirit un nou protagonisme.

En els regnats de Joan I i Mart lHum, els pasos catalans reberen limpacte dun nou corrent artstic, les-til gtic dit internacional, que en aquells moments sanava gestant a Pars i a tot el nord de Frana. Es tractava dun art molt influt per lambient cor-tes, un gtic de maduresa, caracteritzat per laccentuaci de lexpressivitat, el naturalis-me i el moviment de les figu-res, i el gust pels ambients re-finats.

Escena del martiri de la santa, Retaule de Santa Llcia de Bernat Martorell (MNAC). foto: Amadalvarez

#CATGtic

6

A quest corrent innovador va anar acompanyat dun ampli programa de renovaci i reconstrucci de castells i palaus reials. A Catalunya, el palau del rei Mart a Poblet en seria un exemple para-digmtic. Sevidencia un extraordinari in-ters en la composici i decoraci de les faanes i en la perfecta talla de la pedra.

L a recuperaci econmica daquests anys fu possible la conclusi dal-guns dels projectes arquitectnics que havien restat aturats des de mitjan segle xiv. Es fundaren algunes noves cases mo-nstiques i semprengueren iniciatives per reparar els danys dels terratrmols.

s un moment dun cert equilibri en-tre els diferents pasos de la Corona: no hi ha una primacia artstica indiscutible, sin diversos centres de gran nivell, si b Barcelona i Valncia sn les ciutats amb ms ascendent. En pintura apareix ben diferenciada una escola valenciana, que comparteix alguns trets amb la catalana o mallorquina, per que en t daltres de singulars.

PINTORS MS RELLEVANTS DE LESTIL GTIC INTERNACIONAL

MESTRE DAlBATRREC

MIQuEL ALCANyS

JoAN ANTIG

FRANCESC BoRRASS

lluS BoRRASS

JAuME CABRERA

RAFAEl DESToRRENTS

JAuME FERRER

GuERAu GENER

BERNAT MARToREll

JoAN MATES

RAMoN DE MuR

PERE NIColAu

MATEu oRToNEDA

PERIS GoNAl SARRI

MESTRE DEl RoSSEll

MARAl DE SAx

GHERARDo STARNINA

JoAN REIxAC

CLAROBSCURS DEL QUATRE-CENTS

D es dels anys quaranta del segle xv, saccentu la divergncia de trajec-tries entre Catalunya i el Regne de Va-lncia, fins al punt que el Principat esde-vingu una ombra del que havia estat noms cent anys abans.

El declivi econmic catal va anar acompanyat de greus conflictes so- cials i poltics que, a la mort dAlfons el Magnnim, van conduir a la guerra civil ca-talana (1462-72), que ho va devastar tot.

Valncia pass a tenir la primacia dins els regnes hispnics de la Corona. Era la ciutat ms poblada i rica, on es congregava una elit cultural molt activa burgesia, clergat i noblesa re-sident a la ciutat. Alfons el Magn-nim hi va viure entre el 1425 i el 1428 i desprs shi install la lloctinent ge-neral, Maria de Castella, esposa seva.

El 1431 el Magnnim pag al pin-tor valenci llus Dalmau un viatge a Flandes, on va conixer lobra de Jan van Eyck. En tornar sestabl a Barcelona i va rebre lencrrec del re-taule de la Mare de Du dels Conse-llers (1443), inspirat directament en obres daquest pintor flamenc.

El Magnnim conquer Npols el 1443 i hi trasllad la cort. Fu reconstruir gaireb del tot el Castell Nou, empresa per a la qual crid al seu costat els millors artfexs del moment, com Guillem Sagrera o Pere Joan. Tam-b es trasllad a la cort partenopea el pintor Jacomart i altres artistes.

La influncia del flamenquisme pictric va ser molt intensa a Va-lncia, amb pintors com Llus Dalmau, Jacomart o Joan Reixac, i ms tnue a Catalunya i a les Illes Balears. A la Ca-talunya de la segona meitat de segle brill el pintor Jaume Huguet (c. 1412-1492), molt ms influt per la pintura italiana que per la flamenca.

Escena de lEpifania del retaule de la capella de Santa gata del Palau Reial Major.foto: Amadalvarez

#CATGtic

7

Anunciaci, miniatura de Bernat Martorell.

foto: AHCB- PEP PARER

LES CATEDRALS, CAPS DE BROT DEL GTIC CATAL

+Les catedrals gtiques de Barcelona, Valncia, Mallorca, Girona, Perpiny i Tortosa sn fites fonamentals del gtic catal per la magnificncia de la seva arquitectura i lesplendor del seu parament. Tamb les catedrals de Lleida, Tarragona o Vic afegiren o van concloure el nucli original amb edificacions daquest mateix estil arquitectnic (claustres, campanars, portalades).

+la majoria de temples catedralicis tenen plantes de tipus basilical, amb girola o sense, dacord amb la disposici de les catedrals franceses, per a Girona i Perpiny, desprs dun perode de dubtes, sacab imposant la substituci de les tres naus inicialment previstes per una nica i ampla nau.

+Les catedrals gtiques sn resultat dun esperit innovador. Va ser a les catedrals on els mestres dobres sarriscaren ms i on van treballar els artistes ms a lavantguarda de cada moment, atrets pel mecenatge de bisbes i canonges, que estaven al cas de les darreres novetats artstiques grcies al seus contactes amb Frana, Itlia i la cort papal dAviny.

+Preguntat el mestre mallorqu Guillem Sagrera el 1416 si perillava la nau nica de la catedral de Girona en cas de terratrmols o forts vents, va respondre: Que ni per semblants terratrmols que ell ha vist ni per los vents que naturalment regnen, no hi ha dubte que la dita obra duna nau no es rompr ni vindr a menys. Reflexi que el temps ha demostrat totalment encertada.

+Alguns dels sepulcres en qu els bisbes es feren enterrar a la seva seu figuren entre els millors joiells del gtic catal: el sepulcre de larquebisbe Joan dArag, a Tarragona (vers el 1339); el sepulcre del bisbe Ramon dEscales, a Barcelona (1409); o el sepulcre de Bernat de Pau, a Girona (dabans del 1457).

+Els tresors i arxius catedralicis, amb els seus objectes dorfebreria i llibres miniats, salvats gaireb de miracle malgrat la penria econmica de certs perodes i els conflictes militars, contenen algunes de les peces ms excelses de tot el gtic catal.

Interior de la catedral de Girona.foto: Josep Renalias

#CATGtic

8

MESTRES DOBRES PRESENTS A LA REUNI DE GIRONA DEL 1416 EN QU ES VA DECIDIR CONTINUAR LA CATEDRAL AMB UNA NICA NAU

MESTRE oBRA quE DIRIGIA

Pascasi dEixulbi Catedral de tortosa

Joan dEixulbi Catedral de tortosa

Pere de Vallfogona Catedral de tarragona

Guillem de Mota Catedral de tarragona

Bartomeu Gual Catedral de Barcelona

Antoni Canet Catedral de la Seu dUrgell i obres a la ciutat de Barcelona

Guillem Abiell Santa Maria del Pi i altres obres a la ciutat de Barcelona

Arnau de Valleres Seu de Manresa

Antoni Antig Santa Maria de Castell dEmpries

Guillem Sagrera Sant Joan de Perpiny

Joan de Guingamps Diverses obres a Narbona

Guillem Bofill Catedral de Girona

Retaule del Sant Bernat i Sant Bernab. Santa Maria

de Montblanc.foto: Xavier Iborra

UN ESCAMPALL DESGLSIES PARROQUIALS

Lefervescncia econmi-ca i social de moltes vi-les i ciutats a partir del segle xiii va fer possible que els seus vens emprenguessin la reno-vaci en estil gtic de les an-tigues esglsies parroquials, per donar cabuda als cada ve-gada ms nombrosos parro-quians i a la multiplicaci dels beneficis eclesistics.

L es esglsies parroquials urbanes reflecteixen el di-namisme del mn dels oficis i dels mercaders i no tenen gai-reb correspondncia a la rura-lia, on sn pocs els temples g-tics que es basteixen en aquest moment.

A ls Pasos Catalans tro-bem representades to-tes les tipologies desglsia parroquial gtica, des de les duna nau coberta de teginat de fusta sobre arcs diafragma i un absis carrat, fins als temples de tres naus i deambulatori, a imi-taci de les catedrals. La majo-ria sn temples de nau nica, coberta amb voltes de creueria i capada per un absis poligo-nal, amb capelles laterals entre contraforts.

Entre les parroquials de tres naus des-taquen Santa Eullia de Palma, Santa Maria de Morella, Santa Caterina de Valncia, Santa Maria de Cervera, Santa Maria de Cas-tell dEmpries, la Seu de Manresa i Santa Maria del Mar, que va ser la culminaci de totes.

A lgunes parrquies encara conser-ven objectes i mobiliari del gtic, per noms una nfima part de les que adornaren els seus murs o altars: pintures murals, teginats, retaules pintats o escul-pits, cors de fusta, sepulcres o objectes dorfebreria.

Lesglsia parroquial de Sant Lloren de lleida posseeix la millor col-lecci de retaules de pedra del segle xiv de tota la Corona dArag. Aquesta tipolo-gia de retaule, dorigen francs i molt difo-sa a Catalunya, es va estendre fins al nord del Regne de Valncia.

#CATGtic

9

Clau de volta de Santa Maria de Montblanc.foto: Xavier Iborra

E ls monestirs dels ordes ms antics benedictins, augustinians, cister-cencs, premonstratesos ja havien estat aixecats o iniciats en poca romnica i foren acabats o culminats en estil gtic, amb lafegit o renovaci de claustres, campanars o cimboris, com va ocrrer a Poblet, Santes Creus, Vallbona de les Mon-ges, Sant Feliu de Girona o Sant Cugat del Valls.

A les terres de nova colonitzaci es van fundar tamb cases monsti-ques, sovint sota filiaci de monestirs catalans, com Santa Maria de la Valldigna, Benifass o la Real de Mallorca, poques de les quals arribaren a tenir la volada de les fundades anteriorment al Principat.

A lesglsia del monestir de San-tes Creus es conserva el pan-te reial on foren enterrats Pere el Gran i Jaume II i la seva esposa Blan-ca dAnjou, que ha estat considerat la primera gran empresa artstica dels reis catalans. Lactual pante reial de Poblet s una recreaci de lescultor Frederic Mars feta els anys quaranta del segle xx.

A imitaci dels casals i palaus urbans, durant els segles xiv i xv es construeixen palaus reials i abacials en monestirs com Poblet, Santes Creus, la Valldigna, Sant Joan de les Abadesses i molts daltres.

A lguns monestirs que no sn edificis darquitectura gti-ca,com Sant Joan de les Abadesses, Vilabertran, Sant Daniel de Girona o Cornell de Conflent, conserven mo-biliari i objectes destil gtic de gran valor artstic.

larquitectura de les cases dels nous ordes mendicants nascuts al segle xiii, com ara els franciscans o els domi-nicans, es va concebre des de linici amb el nou llenguatge gtic. Moltes daques-tes cases, bastides modestament en un principi o installades en edificis provi-sionals, foren renovades de dalt a baix al segle xiv i adoptaren formes ms monu-mentals.

En els convents mendicants hi pre-dominen els temples de la nau ni-ca, amb claustres austers, sovint amb columnes, bases i capitells prefabricats de procedncia gironina.

Grcies a la continutat de la vida monstica, el convent de claris-ses de Santa Maria de Pedralbes ha con-servat tot el seu antic parament i mobi-liari. Shi poden contemplar les pintures murals de Ferrer Bassa a la capella de Sant Miquel, o el sepulcre de la reina Eli-senda de Montcada.

Interior de lesglsia de Sant Francesc de Palma.foto: fotolia - Arverno

#CATGtic

10

ENTORN DUN CLAUSTRE

Creu de Vilabertran.foto: CRBMC Centre de Restauraci de

Bns Mobles de Catalunya - Carles Aymerich

LA MADURESA DE LA VIDA URBANA

+En el gtic larquitectura civil va ser molt rellevant, molt ms del que correntment es pensa. Aquesta arquitectura estava formada per edificacions que van incorporar solucions de larquitectura gtica darrel francesa com ara voltes de creueria, per que, de fet, van ser molt ms el resultat o evoluci de larquitectura autctona dpoca romnica o de la cistercenca.

+Les ciutats i les viles van viure nombroses reformes urbanstiques que esborraren en gran part la trama urbana anterior. Tamb es construren notables infraestructures de provement daigua.

+Entre el segle xiii i xiv es defineix el tipus de casal senyorial urb catal, amb pati central i galeria porxada, de tant dxit que fins i tot sadopt a Siclia i a Npols quan aquests regnes sintegraren a la Corona dArag. Del casal patrici catal en van derivar alguns hospitals i les cases de la Diputaci del General a Barcelona, Valncia i Perpiny.

+Com a conseqncia de la consolidaci de lautonomia dels consells municipals, va aparixer un nou tipus dedifici, la Casa de la Ciutat, el lloc central de la qual era reservat a la sala de reunions del consell de jurats, a la planta noble.

+A les zones de ms bullici comercial, la burgesia de les ciutats ms prsperes va aixecar esplndides llotges comercials, edificis aptes per a fer tractes entre mercaders, com les de Barcelona, Perpiny, Palma i Valncia. Tamb es construren almodins, grans magatzems de blats, per a assegurar-ne el provement.

+Durant lpoca del gtic es va tenir una especial cura en el manteniment i la construcci dinfraestructures viries, camins i ponts, que eren essencials per a la vida econmica. Molts dels ponts foren empreses de gran mrit tcnic i per aquest motiu els consells municipals solien encarregar-los als millors arquitectes de lpoca.

Casa de la ciutat, Barcelona.foto: BIG Ajuntament de Barcelona - Antonio Lajusticia

#CATGtic

11

llotja de Mallorca.

foto: fotolia - Arverno

RERE LES MURALLES

Pati del castell de Bellver (Palma).foto: Dreamstime - AvdWolde

#CATGtic

12

Durant lpoca del gtic, les viles i ciutats fortificades es convertei-xen en les principals places fortes, en detriment dels castells allats, que pas-sen a tenir un paper ms secundari. La principal arquitectura militar entre els se-gles xiii i xv es troba a les ciutats.

Coincidint amb la guerra contra Cas-tella i lentrada de companyies darmes franceses, centenars de nuclis urbans es van veure obligats a bastir nous recintes emmurallats, emprant el mur de tpia o de carreus i argamassa, amb lob-jectiu de protegir els barris perifrics i assegurar que les defenses resistissin el creixent s de lartilleria.

Dels grans circuits de muralles de Barcelona, Valncia o Perpiny no-ms en resten alguns portals, com els de Santa Madrona, Serrans o el Castellet. Montblanc i Morella disposen dels dos recintes emmurallats ms ben conservats.

Parallelament a les guerres ter-restres, que feren necessria la construcci de noves muralles als nuclis urbans, es construren drassa-nes fortificades, don van sortir les galeres per lluitar contra Gnova o intervenir a Sardenya, Siclia i Npols.

A l camp sassisteix a una darre-ra fase de construcci de cas-tells, de planta compacta i, en part, derivaci de larquitectura militar francesa. Uns pocs castells salcen de bell nou, com els de Montgr o Bellver (Palma). Daltres sn reedificats i sadapten a usos residencials, com els de Montsoriu o Verd.

A la segona meitat del segle xiv tamb molts cenobis es forti-fiquen i alguns basteixen amplis re-cintes murats, a imitaci dels closos urbans. Lexemple ms espectacular s Poblet.

UN CICLE DE GUERRES PERMANENT ENTRE EL 1333 I EL 1390

1333-1336 Primera guerra contra Gnova.

1343-1349 Annexi del Regne de Mallorca. Guerra al Rossell.

1347-1348 Guerra de la Uni.

1351-1360 Segona guerra contra Gnova.

1354 Reconquesta de lAlguer.

1356-1369 Guerra contra Castella. La ciutat de Valncia s assetjada dues vegades.

1361 Primeres incursions de companyies darmes franceses.

1365-1366 Pas de les Companyies Blanques de Bertrand du Guesclin.

1368-1369 Noves incursions de companyies darmes franceses.

1374-1375 Invasi de les tropes de linfant Jaume de Mallorca.

1385 Invasi de companyies darmes franceses en ajut del comte dEmpries.

1389-1390 Invasi de les tropes del comte dArmanyac.

#CATGticSi vols saber-ne ms:

Joies del gtic catalUna obra de

comunicacio@grec.cat

#CATGticGuia Digital Breu dEnciclopdia Catalana, nm. 2

www.enciclopedia.cat

L poca del gtic s un dels moments de ms plenitud de la cultura catalana de tots els temps. En pocs altres perodes com en aquest,

els artistes catalans han donat mostra

duna creativitat tan gran i, alhora,

duna obertura vers els corrents

artstics europeus sense precedents.