Autora: Elsa Pedrola Il·lustrador: Ferran Esteve Abad

Al Jardí deis nadons s'esperen I’ Aigua i en Roc mentre observen als futurs pares i mares del món com van i venen. L'Aigua és molt inquieta i va mirant d'aquí cap allà, està buscant quelcom especial. En Roc la mira encuriosit. -Què busques Aigua? - pregunta en Roc. -Un germanet!- respon I’ Aigua. - M'agradaria tenir un germà- I tu? què estàs buscant? -Una família que m'estigui esperant amb molt de desig, que em faci sentir especial i que la meva arribada els ompli de felicitat. Crec que els he trobat, potser naixeré aviat- diu en Roc molt content.

- De debò? caram!- exclama I’ Aigua - quina sort, ja t'arriba el moment. No estàs nerviós?- pregunta I’ Aigua. - No, no estic gens nerviós- respon, tranquil, en Roc. - La mare i el pare fa temps que m'esperen. Jo conec el camí i a més la mare m’ajudarà. Segur que el meu naixement serà especial, els pares ja ho tenen tot a punt per la meva arribada. En Roc s'acomiada de I’ Aigua - que tinguis molta sort, que trobis el que busques i que siguis molt feliç- diu en Roc. L'Aigua i en Roc s'abracen per dir se adéu. Ja ha arribat el moment de que en Roc neixi. Ell sent que ja és l'hora i esta molt content perquè en poc temps coneixerà a la seva família .

En Roc comença el camí, escolta que la seva mare el crida. - Vine fill meu, t'estem esperant- li murmura la mare. En Roc no pot deixar d'escoltar-la, és com una cançó i està tranquil seguint el camí per poder arribar a l'altre costat i veure la mare. El camí s'ha acabat i la llum de l'habitació on es troba ara en Roc és suau. La olor de dolçor que sent es tan agradable! Nota una escalfor que l'acull en els seus braços, unes mans que !'acaricien i l 'abracen. En Roc olora, aixeca el cap i veu una cara... - és la mare! -diu en Roc. La veu de la mare es molt tendra i li fa petons. Per fi s'han trobat! Ara també escolta una veu familiar que el parla, és el pare- on esta?- es pregunta en Roc. El busca amb la mirada per l'habitació. El pare esta just al costat de la mare i també esta emocionat de veure en Roc. - Benvingut fill meu diu, emocionat, el pare. En Roc segueix l'olor de dolc; - d'on ve? Mmmm... és el pitet de la mare pensa en Roc. Repta una micona i s'hi agafa, en Roc és feliç. Tant de caminar l'ha deixat una mica cansat i es queda mamant adormit al damunt la mare.

L'Aigua se'ls mira des del Jardí, esta molt contenta per en Roc, ha trobat els seus pares i se'ls veu a tots molt feliços. Passen els dies i els mesos. En Roc ja s’està fent més gran, ja camina i fins i tot ha aprés a dir moltes paraules. La mare li dona el pit i mentrestant, el pare i ella li expliquen que aviat tindrà un germanet. Un germanet!- exclama, content, en Roc. Esta molt emocionat perquè aviat podrà jugar amb ell. Una nit, després de sopar, l'avia d'en Roc arriba a la casa. Ha vingut per quedar-se aquesta nit amb ell. A la casa s'escolten murmuris, sobretot a l'habitació de dormir. - Potser ha arribat el germanet? - es pregunta en Roc.

L'avia el porta a veure la mare a l'habitació, ella i el pare estan ajudant al germanet que esta a punt d'arribar. En Roc abraça la mare i li fa un petonet a la panxa.- Mare, digues-li al germanet que aquí l'espero- diu en Roc. El pare ajuda a la mare perquè no es cansi tant, en Roc es vol quedar també a l'habitació i li demana a l'avia. Tots dos observen des d'un racó de l'habitació mentre esperen el germanet que arriba. - Per fi! - exclama, impacient, en Roc. Ja se li veu el cap al germanet! En sortir la mare l'agafa i se'l posa a damunt la panxa. En Roc vol anar a conèixe‘l i l'avia l'acosta perquè li faci un petonet a la mama i al nou germanet. - Benvingut germanet! - diu, emocional, en Roc.

El pare i la mare es miren, alguna cosa passa. - T'hem d'explicar una cosa Roc- li diu la mare apropant en Roc cap a ella perquè vegi al bebè. - Mira-la, és una nena. És molt bonica i te els ulls tan blaus que es dirà Aigua. En Roc i I’ Aigua es reconeixen de seguida, estan molt contents! Tots dos es somriuen i abraçats a la mare es queden adormits mamant del seu pit.