El llit de Cabrera d’AnoiaAutor: Mónica Piera, Jordi Erra, Guillem Masalles i Rafel Cruz. Associació per a l’Estudi del Moble. info@estudidelmoble.com

[10] Parlem de...

estu

di d

el m

oble

/est

udio

del

mue

ble,

no.

22,

201

6

1 i 2. Josep Salvany, Llit de Cabrera, 1912. Fons Salvany. Biblioteca de Catalunya.

3. (A la dreta). Llit de camp amb columnes de noguera parcialment tallades i daurades, Florència, segle XVI. A. Pedrini, Il mobilio gli ambienti e le decorazioni del Rinascimento in Italia, Fiorentina, p. 144. Fons Salvany. Biblioteca de Catalunya.

estudi del moble/ estudio del mueble, núm.22, maig/mayo 2016 p. 10-19

Tres estudiants de l’Associació per a l’Estudi del Moble van participar en la catalogació d’un llit policromat català del segle XVII que va entrar per donació en les col·leccions del Museu del Disseny de Barcelona. Presentem els resultats de l’estudi, que han permès determinar la data i lloc de producció del moble, proposar uns teixits per vestir-lo, entendre l’espai on s’ubicava i descobrir que aquest llit havia servit com a model per a la realització de reproduccions de l’empresa Ars Populi.Paraules clau: Llit, segle XVII, dormitori, Catalunya, teixits, Ars Populi.Fecha de recepción: 9-11-2015Fecha de aceptación: 24-11-15

The bed from Cabrera d’AnoiaThree students from the Associació per a l’Estudi del Moble participated in the study of a Seventeenth-Century Catalan polychrome bed, which was donated to the Museu del Disseny de Barcelona’s collections. We present the results of the study, which allow to identify the date and place of the bed, understand the room where it was located, suggest some fabrics for the hangings and discover that this specific bed was used as a model for making reproductions by Ars Populi company.Key words: Bed, 17th Century, bedroom, Catalonia, fabrics, Ars Populi.Receipt date: 9-11-2015Acceptance date: 24-11-15

Us presentem un llit (Fig. 1 i portada) que va en-trar en el Museu del Disseny de Barcelona l’any

2015, gràcies a una donació. L’alta qualitat de la peça va motivar aquest estudi. Es tracta d’un model de luxe amb pilars sorgit en el Renaixement italià i que es va estendre pel Mediterrani. A Catalunya, a la documen-tació dels segles XVI i XVII, s’anomena “llit de camp amb pilars i capçal”, seguint la terminologia francesa (lit de camp)1. Es tracta d’un model que en origen es podia plegar i transportar i que utilitzaven militars i persones benestants quan viatjaven. Com quan es viat-java un no podia esperar a trobar manera per penjar els dossers del sostre, com es feia en els models de llit benestant de l’època medieval, va ser necessari pro-veir al llit de pilars que el sustentessin, donant lloc a aquest nou model. Tenint en compte l’alt preu de la

tipologia, el moble es feia servir també a les cases. A Catalunya és relativament habitual trobar-lo citat als dormitoris de les classes benestants en els inventaris, encara que han arribat pocs exemplars sencers fins a nosaltres.2 L’única informació que va poder aportar el donant és que el llit procedia del Castell de Cabrera del mu-nicipi de Cabrera d’Anoia, Barcelona. Aquesta dada podia ser un camí per estudiar l’obra i la vam apro-fitar. El llibre “Monografia històrica del Castell de Cabrera i poble de Vallbona en el Penedès”, escrit per Joan Avinyó, el rector de la parròquia de Cabre-ra el 1909, ens parla de la història del castell. Afirma que el 1670 la família Mora, aprofitant alguns murs de l’antiga edificació del castell, ja llavors en ruïnes, hi va construir una amplia residència on les diverses es-

Figura 1 Figura 2

[11]Parlem de...

4. Llit de mig pilars amb capçal d’arcades i coronament amb cartel·la tallada i policromada, Itàlia, segle XVI. A. Pedrini, Il mobilio gli ambienti e le decorazioni del Rinascimento in Italia, p. 146.

tances senyorials encara es conser-vaven. Finalment afegeix una breu descripció d’un llit situat al castell argumentant el seu notable valor. Ens descriu un llit amb “columnes i pavelló” de finals del segle XVII principis del XVIII que ens porta a pensar que és el que ens ha arribat. Ho corroboren les fotografies que trobem de 19123 (Fig. 1 i Fig. 2) que porten per títol “llit de Cabre-ra” i mostren el moble muntat en un dormitori ostentós amb decora-cions de diferents moments: parets pintades amb falsos teixits, típic d’inici del segle XIX; una calai-xera isabelina i una cadira d’estil barroc català. Podem afirmar que aquesta habitació formaria part de la casa senyorial dels Mora ano-menada popularment Castell de Cabrera. Així doncs, a nivell histo-riogràfic té sentit pensar que el llit hauria de ser d’una època entorn el 1670, coincidint amb la construc-ció d’aquest nou palauet de la fa-mília Mora4. Segons els inventaris de l’època, el llit seria del tipus de posts, és a dir, que els matalassos es recolzen so-bre posts i aquests sobre bancs, ja que també n’hi havia a l’època de vent o de cordills. La part visible del llit té característiques pròpies dels exemplars d’influència italia-na freqüents a Espanya entre 1560 i 16205 (Fig. 3) amb columnes re-matades per capitells corintis, habi-tualment de noguera o pi, que po-dien ser també pintats o daurats. No tots aquests llits porten capçal, però en el seu cas, segueixen també el model italià amb dos àngels o nens que sustenten un escut o cartel·la central (Fig. 4). Un exemple català proper el presenta Bernat Monfort el 16236 en la traça per al llit de la Mare de Déu d’Agost de Castelló (Fig. 5). Els pilars del llit de Cabrera pre-senten una estructura de pedestal i columnes de fust llis amb anell central i rematades per un capitell. El que és rellevant d’aquest exem-plar és que les columnes són cons-truïdes i tornejades d’un sol cos massís i que només tenen petits afegits a la talla daurada del mig per arribar al gruix desitjat7. Ana-litzant una gran quantitat de retau-les, no s’han pogut trobar altres sí-

mils d’aquest disseny. No obstant això, sí que trobem algun exem-ple en els pocs llits de l’època que s’han conservat. A la majoria de llits de pilars de grans dimen-sions, les columnes són del mateix model, però formades per dues seccions, fet que ha comportat en molts casos la pèrdua de la part su-perior. En trobem exemples, espe-cialment al Maresme (Fig. 6) que daten del segle XVI, en els que hi destaca la decoració força sem-blant a la de l’estudi8. També es repeteix la forma quadrada del pe-destal i el plint en forma d’urpes, element, aquest últim, que ha estat restituït en el de Cabrera. El capçal del nostre llit està for-mat per una arcada de cinc arcs de mig punt sustentats per pilas-tres per sota d’un fris que alterna mènsules i caps d’angelets, és a dir, guardians del paradís, segons un disseny que deriva del segle XVI (Fig. portada). El coronament representa l’aparició de la Verge a un sant en una cartel·la que in-clou cuirs retallats, motius que es repeteixen al llarg del segle XVI i XVII a tots els àmbits artístics, es-pecialment utilitzats per emmarcar escenes i escuts. Aquests es com-binen amb magranes, símbols de la fecunditat, però també de la uni-

tat de l’univers i la immortalitat. A la cartel·la, flanquejada per tres àngels, s’hi representa l’aparició de la Mare de Déu a un bisbe –o abat o monjo- que no s’ha pogut identificar. Aquest està agenollat

Figura 4

Figura 3

[13][13]Parlem de...

7. Llit de mig pilars amb capçal amb l’Immaculada, Catalunya, segle XVII. Col·lecció Núria Pla, Barcelona. Fotografia de Lluís Casals.

MORTE GARCÍA, Carmen; CASTILLO MONTOLAR, Margarita. El retablo mayor renacentista de Tauste. Zaragoza, Institución Fernando el Católico. 2012, p 17 i 34. PEREZ SANTAMARIA, Aurora. “Els tallers de Barcelona i Vic”, a Escultura Barroca a Catalunya. Lleida, Virgili i Pagès, 1988, p 257- 263.PIERA, Mónica; MESTRES, Albert. El Moble a Catalunya. L’espai domèstic del Gòtic al Modernisme. Manresa, Angle, 1999.SALADRIGAS, Sílvia; SOLER, Joan. El arte real de perseguir a los sombreros. Terrassa, Centre de Documentació i Museu Tèxtil, DL 2008.SIERRA, Eduard. “Documents notarials de la Inquisició a Girona (1572-1635)”, a Annals de I’Institut d’Estudis Gironins, Vol. XLIX 2008 Cirolla p 508.RODRIGO RODRÍGUEZ SIMÓN, Luis. “Los procedimientos técnicos en la escultura en madera policromada granadina”, a Cuadernos Arte Granada, 40, 2009, p. 457-479.

SUBIÑÀ, Enric. “Can Feliu de la penya o can Sisternes. Un casal barroc a través dels documents (s. XVII-XIX)”, a Fulls del Museu Arxiu de Santa Maria, Mataró, 2006, num.84.TRIAS, Laura. La terminologia tèxtil a la documentació llatina de la Catalunya Altmedieval. Tesi Doctoral. Universitat de Barcelona 2011-2012.VILAMALA I TERRICABRAS, Joan. “L’obra dels Pujol”, a Escultors de la Catalunya Central. Sant Vicenç de Castallet, Farell, 2001, p 140-143, 152-155.VVAA: Estrado y dormitorio. Madrid, Ministerio de Cultura, 2002.VVAA: El moble del segle XVII a Catalunya i la seva relació amb altres centres europeus. Barcelona, Museu de les Arts Decoratives- Associació per a l’Estudi del Moble, 2006.VVAA: Moble català. Barcelona, Generalitat de Catalunya i Electa, 1994. http://www.lacasamundo.com/2013/10/historia-de-la-cama-y-el-lecho-camas.html (Consultat el dissabte 5 de desembre 2015 a les 17:31).

moment al voltant del casament de Joan Pau Mora amb Cecília Fonta-nilles de Castellfollit, el 1622.

El parament tèxtil del llit de camp amb pilars Els inventaris post mortem són llistes on s’enumeren totes les per-tinences d’un difunt per poder-les repartir segons estipuli el testa-ment. Ens aporten molta informa-ció relativa al modus de vida de l’època i, en el cas català, com a més indica l’estança on es troba cada bé, ens informa de la dispo-

sició d’aquests9. Normalment, les peces més interessants les trobem a les estances principals i al dor-mitori del difunt perquè n’era el propietari.En documents de finals del se-gle XVI i del segle XVII, trobem citats diversos llits, un dels més característics de les classes benes-tants és el llit amb dosser, denomi-nat llit de camp amb pilars fins a mitjans de segle XVII i posterior-ment camilla, que possiblement era més alta i esvelta per influèn-cia dels models francesos, i havia

perdut l’origen transportable del model anterior. El llit de Cabrera és un llit de camp; és a dir, un llit de grans dimensions, desmuntable i parat, que, a més, porta capçal. Al segle XVII, a Catalunya un altre llit de moda era el llit de mig pilars, que no portava dosser, i igualment podia o no tenir capçal decoratiu (Fig.7). Els pilars eren prolonga-cions dels peus del llit. En els llits de mitjos pilars arribaven a una mitja alçada, mentre que els de pilars eren alts i sostenien una ga-

Figura 7

[12] Parlem de...es

tudi

del

mob

le/e

stud

io d

el m

uebl

e, n

o. 2

2, 2

016

5. Berant Monfort, Traç per el llit de la Verge d’Agost. 1626. Publicat per B. Bassegoda, “Notes a l’entorn del moble a Catalunya als segles XVI i XVII”, Moble català, Electa i Generalitat de Catalunya, 1994.Procedent de: Arxiu Històric Municipal de Castelló de la Plana.

6. Llit de camp (ha perdut la part alta dels pilars), Catalunya, segle XVI. Col·lecció particular.

amb el bàcul a la mà, mentre que la Verge amb l’infant Jesús en braços, és de faccions dolces i es representa amb cert moviment a partir dels núvols dels que apareix. En el moment de buscar referèn-cies es va pensar que la retau-lística podia ser una bona font d’informació. Efectivament, hem localitzat dos retaules de la zona geogràfica que guarden simili-tuds estètiques. El retaule major de Sant Vicenç de Castellbisbal a prop de Cabrera d’Anoia, construït per Jaume Rubió el 1619 i cremat el 1936, té uns escuts laterals amb cuirs retallats, pinacles i pinyes que segueixen uns paràmetres molt propers als del llit. Un altre exemple en la mateixa línia és el retaule de la Pobla de Claramunt, de principis segle XVII (Fig. 8),

on també es representen cuirs re-tallats. Les pinyes que rematen els pilars del llit destaquen per tenir una decoració en forma de tor-napuntes en S. Aquesta forma la podem trobar clarament desenvo-lupada en l’orfebreria i en alguns retaules o arquitectures del segle XVII (Fig. 9).Després d’haver analitzat i compa-rat les característiques del moble, podem dir que el llit de Cabrera té coherència estilística arribant a poder acotar una datació. La no presència de la columna salomò-nica, juntament amb el tractament renaixentista de la part central del capçal, i finalment, la reedificació del Castell de Cabrera per part de la família Mora el 1670, permet concloure que estem davant d’un llit de camp amb pilars del primer

terç del segle XVII, d’origen cata-là, procedent de la vall de l’Anoia, i de clara influència italiana. Tornant a la família Mora del Cas-tell de Cabrera, podríem arribar a plantejar com a hipòtesi no de-mostrable actualment, que Joan Pau Mora, pare de Josep Mora i Pons, aquest últim artífex de la reconstrucció del castell, fos el primer propietari del llit. Ell va ser un personatge rellevant, batlle de Cabrera, de qui se’ns descriu el seu enterrament amb gran mag-nificència. Joan Avinyó destaca la mort d’aquest a Capellades el 1665, on la família Mora també tenia propietats, i el seu poste-rior enterrament a Cabrera. Així doncs, una possibilitat fóra que el llit hagués arribat a Cabrera des de Capellades i fos reeixit en algun

AGUILÓ, Mari Paz. El mueble en España siglos XVI-XVII. Madrid, Antiqvaria, 1993, p. 144-150, 360-363.AVINYÓ, Joan. Monografia històrica del castell de Cabrera i poble de Vallbona en el Penedés. Igualada, Nicolau Poncell, 1909, p. 106-120.BOSCH BALLBONA, Joan. Alba daurada. L’art del retaule a Catalunya; 1600-1792. Girona, Generalitat de Catalunya i Museu d’Art de Catalunya, 2006, p. 140-155DALMAU, Marc. “Inventari de la casa Mallafré de la Secuita (23 d’agost de 1652)”, a Quatre, 18:12, 2013.DE SEGARRA, Ferran. “Inventari del Castell de Sitges de l’any 1606”, a Butlletí de la Reial Acadèmia de les Bones Lletres de Barcelona. Vol II, núm: 9 de gener a març de 1903, p.18.Els Castells Catalans, vol 5. Barcelona, Dalmau, 1976, p. 198-206 FEDUCHI, Luis. Historia del Mueble. Madrid, Blume, 1967, p 92, 272, 306-309,

436-437.FERNANDEZ GRACIA, Ricardo. El Retablo Barroco en Navarra. Navarra, Gobierno de Navarra, 2002, p. 152-159.GIRALT LATORRE, Javier.“Llits de roba” del siglo XVI en Albelda (Huesca)”,De moneda nunca usada. Zaragoza, Institución Fernando el Católico, 2010 p. 295-309.LACARRA DUCAY, María del Carmen. Retablos esculpidos en Aragón; del Gótico al Barroco. Zaragoza, Institución Fernando el Católico, 2002.LENCINA, Xavier. “La vida millorada. Els interiors de 1600 a 1700”, a Els interiors domèstics de 1700. Barcelona, Ajuntament de Barcelona, 2012, p. 58 -99.LENCINA, Xavier. “La vida millorada: evolució de les característiques formals del mobiliari en els interiors domèstics barcelonins de 1600 a 1700”, a Estudi del Moble, nº 17, maig 2013, p. 18- 22.

BIBLIOGRAFIA

Figura 5 Figura 6

[14] Parlem de...

estu

di d

el m

oble

/est

udio

del

mue

ble,

no.

22,

201

6

8. Retaule de la Pobla de Claramunt, Primer terç del segle XVII. ©Institut Amatller d’Art Hispànic. Arxiu Mas. Clitxé 11722.

9. Baldaquí en fusta tallada i daurada amb Sant Joan Baptista Nen, s. XVII ©Institut Amatller d’Art Hispànic. Arxiu Mas. Clitxé 97168.

NOTES

leria de fusta que amagava les ba-rres de ferro on penjaven el dosser i els cortinatges. La part que conformava el para-ment tèxtil del llit era la més cara i això queda reflectit en els inven-taris, ja que s’especifica de manera relativament detallada la qualitat i la quantitat. A més dels docu-

ments, comptem amb molts exvots que ens complementen la informa-ció escrita i ens mostren les va-riants d’estructures de llit i de co-lors i del parament. Encara que en alguns casos els dibuixos són molt estereotipats, de la seva observació podem extreure informació sobre els llits de diferents grups socials.

La roba de llitEn els inventaris, la roba de llit que podem trobar és la següent:El matalàs: normalment en aquests llits hi havia diversos ma-talassos, entre 1 a 5 per fer un jaç més confortable. Eren de cotó o de llana. En alguns casos en que la llana era diferent, es feia constar:

1. THORNTON, PSeventeenth-Century Interior Decoration in England, France & Holland, Yale University, 1990 (1978), p.153.2. Fixem-nos que la documentació en català diu de pilars i no de columnes.3. Fons Josep Salvany, Biblioteca de Catalunya.4. A més d’aquesta informació, la tradició relaciona el llit amb el que el senyor de Cabrera exercia el dret de cuixa; és a dir, el de gaudir de les joves casadores que estaven sota la seva jurisdicció. Aquesta llegenda no té cap fonament. No només perquè actualment es qüestioni aquesta pràctica, sinó en aquest cas perquè el llit data del segle XVII, quan estaria totalment abolida.5. Segons Feduchi, el tipus de capçal a base d’arcs sobre columnes dobles i amb un coronament, es va popularitzar al llarg del segle XVII, especialment al nord d’Espanya i Catalunya.6. El dibuix firmat i datat s’ha legit també com 1626. Conservat a l’Arxiu Municipal de Castelló. Publicat a Bonaventura Bassegoda, “Notes a l’entorn del moble a Catalunya als segles XVI i XVII”, a Moble Català, Generalitat de Catalunya, Electa, 1994, p.55.7. Aquest sistema per aconseguir el gruix d’una talla és comú a la historia de l’art i del moble.8. PIERA, M. “El mueble en la documentación de Barcelona en el siglo XVII”, a El

moble del segle XVII a Catalunya i la seva relació amb altres centres europeus, Associació per a l’Estudi del Moble,2007, p. 74.9. Per contra, desgraciadament a Catalunya, i a diferència de molts altres centres, les peces no es valoren a l’inventari. En tot cas podem trobar preus si es fa l’encant dels béns.10. SALADRIGAS, S. i SOLER, Joan. El arte real de perseguir a los sombreros. Terrassa: Centre de Documentació i Museu Tèxtil, 2008.11. SALADRIGAS i SOLER, El arte real, cit., p. 90.12. SUBIÑÀ, E., “Can Feliu de la penya o can Sisternes. Un casal barroc a través dels documents (s. XVII-XIX)”, a Fulls del Museu Arxiu de Santa Maria, Mataró, num. 84, 2006, p. 23.13. SIERRA VALENTÍ, E. “Documents notarials de la Inquisició a Girona (1572-1635)”, a Annals de I’Institut d’Estudis Gironins, Vol. XLIX , Cirolla , 2008, p. 508.14. SUBIÑÀ, “Can Feliu”, cit, p.27.15. SUBIÑÀ, “Can Feliu”, cit, p.25.16. SALADRIGAS i SOLER, El arte real, cit., p. 90.17 . DE SEGARRA, F.: “Inventari del Castell de Sitges de l’any 1606”, a Butlletí de la Reial Acadèmia de les Bones Lletres de Barcelona, Vol II, núm. 9 de gener a març de 1903, p. 18.

Figura 8 Figura 9

[15][15]Parlem de...

10. Colxa espanyola segle XVII. Flors brodades. Mides: 228 x 195 cm. Procedent d’Alcalá Subastas.

quatre matalassos de llana barbe-resca. 10 La màrfega: una màrfega és un matalàs farcit de palla que es col·loca a sota d’aquests; - un llit de camp ab dos pilós de nogué ab sa màrfega per: 3 lliures; ítem, sis coixints per: 16 sous; ítem, sinch matalasos per:10 lliures (...) 11 i -ítem un llit de camp del temps vell ab pilars ab sa màrfega, dos mata-lassos (...) - un llit xich de campras hont dor-mien les miyones, ab sa màrfega y un matalàs y un transpon, tot ja usat.12 , Més: per un matalás ab las teles esquinsadas venut a mossen Vinyes, barber, 111 1/. 11 s. Més: per una márfaga (dolenta) venuda a Rafael Dalmau, cardador, XII. 13 El coixí i la coixinera: en els llits bons hi podien arribar a haver bas-tants coixins, de quatre a sis, men-tre que els llits corrents parlaríem d’un o dos. El farciment seria de diferents materials segons el ni-vell econòmic: draps14, llana15 o plomes16. Hi havia diverses mides, coixins més grans per estar assegut al llit i d’altres de més petits per dormir: - tres coxins grans dolents y tres de galta també dolents.17 En els millors casos, les coixine-res anaven decorades, segons el nivell econòmic, amb guadamas-sils; cuirs pintats o estampats, o brocats; teixits amb moltes trames de fons, fet amb fil de seda i d’or o plata. Més: sinch coxins vermells de godamasils. Més: nou coxins plens de ploma. i Seis almohadas de vrocado de la dicha cama.19 O a ratlles: dos coxins grans de fluxell ab ses coxineres de cotonina blan-cas guarnidas de lista.20

O d e v e l l u t s a m b passamaneria:Un coxi de vellut carmesí guarnit de passamanet ab ses perri-llets als costats.21

El llençol: el que estava fet d’estopa era el més barat, ja que era resultat de pentinar el lli o cànem. En un nivell econòmic superior els llençols seran de lli i de cànem.22 La flassada: és la peça per abrigar-se i, per tant, la més important des d’un punt de vista utilitari, de manera que es trobava bas-tant controlat pels senyors. Durant els segles XIII a XV, en alguns indrets de la Catalunya Vella i del Rosselló, quan moria el pagès de remença, el sen-yor podia exercir el dret de flassada de cap de casa segons el qual tenia el dret d’apropiar-se la millor flas-sada del mas. El 1330 apa-reix el dret de flassades, un impost municipal de Barcelona que afectava la venda de totes les teles gruixudes. Les flas-sades podien ser de diferents mides i tenir colors molt diversos: verme-lles, grogues, blanques23 o verdes24.Al castell de Sitges es fa referència a un moble per guardar les flassa-des: Item, un gorniment de fusta ab sos peus per á penjar flasades sobre del qual y ha sinch flassadas grans grogas y, duas de mitjanse-res tambe grogas y set flassadas vermellas grans y dos flassadas tambe vermellas mitjanseras las quals tant grogas com vermellas son totas molt usadas.25

La vànova: cobrellit d’abric i or-nament. És un edredó d’estiu, ge-neralment de cotó. Té una funció de contemplació mural des d’un punt de vista frontal. Aquesta peça és més petita que el cobrellit, que cobreix tot el llit, i sol anar a joc amb el dosser. Un llit pot tenir co-brellit i vànova o només una de les dues coses. Poden anar embellides amb diverses tècniques decorati-ves, per exemple amb passama-neria: vanoves blanques encotona-des, la una gornida de sarrells cru y l´altre de sarrells blanchs molt bones. 26

18. SIERRA, “Documents notarials”, cit, p. 509.19. AHPB, Inventario de los bienes de Don Jorje de Cárdenas Manrique, duque de Maqueda, Barcelona, c.1644.20. AHPB, Inventari de Pau Ventalada, nunci del Sant Ofici Inquisició, Barcelona, 1595.21. AHPB, Inventari Phiamardi de Marimon, noble, Barcelona, 1610.22. AHPB, l’Inventari dels béns de jaume Bolla, Barcelona, 1617.23. Còpia de l’inventari dels béns de Jaume Bolla 1617, ferrer i arrendador de la vil·la de Sanahuja.24. Còpia de l’inventari dels béns de Jaume Bolla 1617, ferrer i arrendador de la vil·la de Sanahuja.25. DE SEGARRA, “Inventari del Castell de Sitges”, cit., p.17.26. SUBIÑÀ, “Can Feliu”, cit., p. 23.27. Còpia de l’inventari dels béns de Jaume Bolla 1617.28. Còpia de l’inventari dels béns de Jaume Bolla 1617.29. AHPB, Inventari Phiamardi de Marimon, noble, Barcelona, 1610.30. AHPB, Inventari de Jeronim Palau, mariner, Barcelona, 1603.31. AHPB, Inventari de Francesc March, ciutadà honrat, Barcelona, 1607.32. SALADRIGAS i SOLER, El arte real, cit.

33. AHPB, Inventari de Francesc March, ciutadà honrat, Barcelona, 1607.34. SUBIÑÀ, “Can Feliu”, cit., p.24.35. DE SEGARRA, “Inventari del Castell de Sitges”, cit., p.19.36. http://www.raco.cat/index.php/Urtx/article/viewFile/167572/245817. Vist el dissabte 5 de desembre del 2015 a les 19:2137. DE SEGARRA, “Inventari del Castell de Sitges”, cit p.18.38. http://www.alcalasubastas.es/es/subastas/18-8737/colcha-con-flores-bordadas-espaa-s-xvii39. http://imatex.cdmt.es/_cat/fitxa_fitxa.aspx?m=n&num_id=33124&t=24940. http://imatex.cdmt.es/_cat/fitxa_fitxa.aspx?m=n&num_id=30162&t=8641. Informació estreta de Cal Fuster de les Figueres de la fitxa de patrimoni d’arquitectura de la Generalitat, consultada el 10/12/15. http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/FitxaGeneral?index=219&consulta=MSUxK2Nhc2EgbWF0YXMgZmlndWVyZXMlMistMSU=&codi=589742. Actual Gran Via de les Corts Catalanes.43. Número de catàleg 106.44. A diferencia dels models del segle XVIII, que es venien sols o amb mig pilars, en aquest llit només s’oferia el capçal, no l’estructura sencera.45. 160 x 170 cm segons el catàleg.

Figura 10

[16] Parlem de...

estu

di d

el m

oble

/est

udio

del

mue

ble,

no.

22,

201

6

A més de fils metàl·lics: dos vano-ves de coto gornides ab sa floca-dura, la una blanqua y l’altre de fill rovellat per: 4 lliures27, com d’altres importades: una vanova encotonada mostrejada venguda de Marsella.28

El cobrellit: és una peça de tela o de pell que serveix per cobrir els llençols o el tapall d’un llit (Fig. 10). Podia anar a joc amb la resta de roba de llit: Un llit de camp ab un cortinatge de drap vert escur ab flocadura per la vora y ab un cobrellit tambe del mateix vert oscur. O bé de manera indepen-dent: Un llit de camp de noguer ab cortines de drap oscur ab flo-cadura de seda verda per la vora y un cobrellit de grana.29 Anar decorat amb passamaneria: Un cobrillit de tafeta groch ver-mell y vert guarnit ab grans floca-dura de la mateixa color.30 O ser un damasquinat:un cobrillit del mateix domas vert.31 El cel i les cortines: els llits de

camp tenien dosser o cel i corti-nes que penjaven d’una barra de ferro. Aquests teixits eren més o menys rics segons el nivell econòmic. Sembla que els millors llits arribarien a estar formats per vuit peces, llises o decorades amb diversos teixits: - 1 sobrecel o cel- 1 cortina de cap - 1 cortina de peus- 4 cortines dels costats, amb cor-dons a joc- 1 llambrequí (Fig. 11 i 12) pe-rimetral a la part superior que es lligava amb alamares. Podia anar decorat amb flocadura, goteres o franges d’or.Totes aquestes peces tèxtils ana-ven a conjunt i les més riques eren els brocats: Una cama de paños de vrocado blanco que tie-ne las piezas siguientes: un cielo de vrocado blanco con goteras y franjas de oro y seda blanca afo-rrado en raso; dos cortinas de ta-fetán blanco de a seis piernas con

sus cordones de blanca seda. i Orta cama de vrocado de tres al-tos y tela de oro morada que tiene las pieças siguientes: un cielo con sus goteras de vrocado; dos corti-nas del mismo vrocado; otras dos telas de oro morado; quatro man-gas del dicho vrocado aforradas en tafetán azul; un rodapiés de la dicha tela de oro morado.32 O damasquinats i passamaneria: un llit de domas vert ab sos flo-caduras de seda tot al […] del sobresel raxada y los poms dels pilars del llit de seda també co es quatre poms y los sobrecel flo-cat de tela groga y sos cortinas . una gran de cap y altre gran de peus y altre gran de costats y dos del altre costat, y un cobrillit del mateix domas vert y un davant llit del mateix domas vert ab flocaura rexada folrat de tela groga.33

Una decoració recorrent a la èpo-ca és la pinyonada: item, un llit de camp ab pilars grossos a la usan-sa ab sa màrtega, dos matalasos,

Figura 11

Figura 12

11. Llambrequí del segle XVI. Tela rectangular de vellut de seda bicolor. Un dels costats és ondulat i a tot el perímetre, menys a la que deu ser la part superior, té serrell de passamaneria. Decoració de motius vegetals estilitzats amb una corona central. Mides: 55 x 176. CDMT, núm.reg. 85.

12. Llambrequí del segle XVII : Seda passamaneria i domàs. Mides: 54 x 172 cm. CDMT, núm.reg. 22244.

[17][17]Parlem de...

dos flassades blanques, tot bo y dos llansols ab sos coxins y corli-natges pinyonats nous.34 Al Castell de Sitges trobem so-lament cortines de color marró i decorades amb passamaneria i alamares de color blau, mentre que en una altre estança tot és igual, però amb les alamares ver-des: item, entrant en la cambra, vulgar dita den Serda, unas por-tas ab son pany y clau dins de la qual hi ha un llit de camp ab sos pilars y cortinas, de color danech gornidas ab flocadura y alamares blava y una marfega dolenta.35 El davant llit: era una roba que cobria la part inferior del llit, pen-jant des dels matalassos fins al te-rra: item, una camilla ab sos cor-tinatges y cobrellit de panyo vert guarnit de spiguilla y devantllit Item, altres cortinatges de domas ab devantllit gornit ab flocadura de seda de color de ...36 També podien anar decorats d’acord amb la resta del llit. Tres devants llits de cotonina ab flocadura de fila-dis de color dels mateixos llits, usats (color groc ).37 Proposta de parament pel llit de CabreraDesprés d’aquest repàs als para-ments de llits benestants de la pri-

mera meitat del segle XVII, ens atrevim a fer una primera propos-ta per vestir el llit de Cabrera: - Una màrfega - Un mínim de tres matalassos de llana- Al menys dos llençols de lli o cànem: Un per tapar-se i un altre a mode de protector del matalàs- Diverses flassades de diferents mides i colors. Com a mínim una de color vermell.- Mínim de sis coixins: Tres de grans i tres de petits amb farcits de plomes i de llana. Decorats amb damasquinats- Vànova de cotó amb passamane-ria i brocats- Cel i cortines brocats o damas-quinat a joc i amb passamaneria- Davantllit amb passamaneria, llis o amb brocat o damasquinat, però combinat amb el cel i les cortines.La decoració dels fons dels teixits del dosser i les cortines podrien ser temes repetitius sense un pro-tagonisme central, amb composi-cions petites. En canvi, el cobre-llit podria tenir un element central que articulés la composició. Si es posen llambrequins anirien a con-junt amb les cortines i els davant llits.

Els interiors en el S.XVII i altres moblesFinalment, fem una petita des-cripció del que podria ser l’espai interior en el que s’ubicava el llit d’aquest primer terç de segle XVII. Hem de tenir en compte que el dormitori formava part de les sales de representació i que el llit podia ser el moble més car de la casa per la quantitat i qualitat de les robes que el vestien. La tra-dició figurativa catalana o de la resta de la península no ens ofe-reix gaires escenes que ens facin un dibuix de com eren els dormi-toris, a excepció dels comentats exvots (Fig. 13 i 14). Sí que ens han arribat els espais arquitectò-nics, però la majoria sense deco-rar i, com dèiem, alguns textos i documents que ens descriuen en major o menor mesura aquests in-teriors. Generalment els paviments eren de peces de fang cuit que es po-dien cobrir amb estora de fibres vegetals o catifes d’origen es-panyol o importades. Les parets emblanquinades amb arrimadors de fibra natural o tèxtils, però els millors interiors es podien reco-brir amb guadamassils. Els sos-tres amb bigues i enteixinats més

Figura 13

13. Exvot amb un llit de pilars amb cel, alamares i cortinatges en verd, mentre que la vànova és en vermell.Exvot. Pintura a l’oli sobre fusta. Any 1629. Procedència i ubicació actual: Santuari del Miracle, Riner, el Solsonès. Núm. Inventari: SM 183.

[18] Parlem de...

estu

di d

el m

oble

/est

udio

del

mue

ble,

no.

22,

201

6

o menys treballats segons la ca-tegoria de l’habitatge. Les portes i finestres de fusta, d’alba o de pi, amb plafons i quarterons, reals o fingits, i amb finestrons. A les pa-rets podien lluir imatges de més o menys qualitat, des de tapissos a pintures religioses o gravats. Sembla que l’estrada es mantenia en els habitatges del S.XVII, en-cara que les seves traces són min-ses. A més del llit, s’utilitzaven les cadires de repòs amb el seient i respatller de cuir, sovint en ne-gre, anomenat vaqueta de Mos-còvia. S’alineaven contra la paret en format de cadires de braços i cadires. Un element tornejat, a la manera de balustret, lluïa en els muntants davanters, i la xambra-na davantera era llisa, caracterís-tiques que diferencien els exem-plars catalans dels d’altres centres de la península. Amb molta pro-babilitat trobaríem una arquimesa de noguera llisa o amb tarsia d’os i filet de boix per guardar docu-ments, diners i objectes de valor. L’arquilla, és a dir l’escriptori amb calaixos a la vista, era con-siderada un objecte de luxe, que comença també a lluir a les cases benestants catalanes. Les caixes seguien essent el moble per guar-dar la roba personal, tant de dona com d’home, algunes de les quals podien tenir calaixos i estar cons-truïdes com a parelles. Es deco-

raven novament amb tarsia amb sanefes estrellades d’origen islà-mic o amb llistons de fusta apli-cats per dibuixar formes geomè-triques, principalment rectangles a Barcelona. Algun lligador o bufetillo es podia situar contra la paret. Imatges religioses en forma de pintura, talla, estampa, o creu tenien un lloc preferent. Un bra-ser, comercialitzat pels mateixos fusters, completaria el mobiliari d’uns dormitoris que encara no incorporaven l’alcova, ja que en el llit de camp, les cortines del dosser tancaven l’espai quan era necessari.

El llit de Cabrera, model per re-produir de l’empresa Ars PopuliEn e l moment que vam co-mençar l’estudi del llit de Cabrera d’Anoia, el conservador del Mu-seu del Disseny, Josep Capsir, ens va facilitar una informació que va esdevenir de gran interès. A par-tir de la donant, va saber que el llit podia haver estat propietat de Jaume Gavarró Castelltort (Igua-lada 1917 - Barcelona 1981), qui vivia a la Pobla de Claramunt. L’Enciclopèdia Catalana informa que Jaume Gavarró era un ex-pert en la construcció de mobles populars. I afegeix: “El 1950 fou creada una nova activitat de cons-trucció, decoració i restauració de mobles d’estil popular català;

Jaume Gavarró i Castelltort fou qui va establir els primers obra-dors a Ars Populi i al Celler d’Art de Cal Fuster de les Figueres (a la Pobla de Claramunt), d’on sorti-ren experts artesans.”41

Efectivament, Ars Populi va ser una fàbrica de mobles tallats i policromats d’estil català, ober-ta l’any 1960 i tancada el 1978, mentre que el Celler d’Art (1964 -1969), fou un fogar cultural filial del Centre d’Estudis Comarcals d’Igualada (CECI), amb exposi-cions d’art i conferències. El catàleg d’ Ars Populi ens ha permès conèixer l’obra d’aquests tallers de mobles, especialment tallats i policromats de tradició catalana, pintures i escultures. Els tallers estaven situats al carrer “Tercio de Ntra Sra. Monserrat, 1 i 3 de la Pobla i el “departament d’exportació i vendes” a Barcelo-na a Avda. José Antonio, 718.42 La producció es basava en fer còpies, fent servir models de qualitat i co-neguts, i d’altres inventats per co-brir les necessitats de les llars del moment. Seients, llits, credences, rebosts i armaris són els mobles fotografiats al catàleg, però tam-bé taules de fiadors, calaixeres, escriptoris i talles de sants. Així, per exemple, reproduïen les cadi-res de dama de boga i pintades de verd que conserva el Monestir de Pedralbes, o la cadira napolitana amb el Neptú que encara llueix al Cau Ferrat de Sitges. De capçals de llit, en van fer còpies de diver-sos models policromats del segle XVIII i principi del segle XIX. La sorpresa va ser trobar entre les peces d’Ars Populi una còpia del capçal del llit de Cabrera (Fig. 15).43 El fet que el seu propietari fós el fundador del taller permet entendre aquesta coincidència. El capçal segueix de forma fidedigna l’original, a excepció dels mun-tants, que en la reproducció estan decorats perquè quedaven a la vista, mentre que al capçal antic, aquí estudiat, queden tapats per les columnes del llit.44 També les proporcions s’han canviat lleu-gerament per adaptar-se a les ne-cessitats de la clientela del tercer quart del segle XX.45 Comptem amb el llistat de preus de l’any

14. Exvot on es mostra un llit de columnes i remats rodons. La roba de color blanc va a joc en tots els seus components: cel i llambrequins, vànova i davant de llit amb flocadura. En color blanc vol representar algun tipus de treball que repeteix un dibuix geomètric. Els llençols també mostren algun tipus de punta. Un ample coixí permet el descans del cap de l’usuari.Exvot. Pintura a l’oli sobre fusta. Principis del s. XVII. Procedència i ubicació actual: Santuari del Miracle, Riner, el Solsonès. Núm. Inventari: SM 64.

Figura 14

[19][19]Parlem de...

Tipologia. Llit de pilars amb capçal (estructura d’un llit de camp).Dimensions. 311’5x154’3x186’5cmMaterials. Noguera a les columnes i bancs. Fusta de ribera a les posts. Pi als tacs que uneixen els capitells de les columnes amb les pinyes decoratives i ferro forjat al punxó llarg de fixació. Fusta de ribera, possiblement alba, al capçal i a la cresteria.Tècniques. Tallat, tornejat, policromat, estofat i daurat. Restes de tenyit o pin-tat als pilars.Sistema de construcció. Estructura del llit: Quatre columnes massisses emme-txades i caragolades als bancs i traves-sers. Dues posts encaixen al banc mit-jançant dos ancoratges de ferro a banda i banda. Sobre cada columna s’hi en-caixa mitjançant una metxa lateral, un muntant paral·lelepípede amb una espi-na de ferro. En aquesta s’hi insereix un cub perforat amb encaixos que sustenta cada un de les posts de la cresteria i la pinya de coronament. El plint dels pe-destals és encaixat i encolat. El capçal: Se sustenta a partir de dos muntants, un a cada costat, emmetxats a una post supe-rior horitzontal i a un travesser inferior. El superior es recolza sobre sis pilas-tres emmetxades al travesser inferior. El coronament, format per dos posts encolades, està fixat al capçal amb tres reforços clavats pel revers. A part, dos petits llistons clavats uneixen uns ele-ments de la talla del capçal. El capçal s’uneix a les columnes de l’estructura del llit mitjançant uns claus de ganxo.Iconografia. Capçal. A la cartel·la cen-tral: aparició de la Mare de Déu a un sant bisbe, abat o monjo (atributs: bà-cul i hàbit). Al coronament: elements

vegetals com fulles o magranes i cuirs retallats. A l’estructura: caps d’àngels i arcades. A les columnes: capitells compostos, sanefes d’òvuls, gallons, volutes, fulles d’acant, tornapuntes, magranes, puntes de teixit, unglades, miralls, boligs. Descripció. Llit de columnes, deno-minats a l’època pilars, amb cresteria i amb capçal.L’estructura de llit es compon de qua-tre columnes de grans dimensions. El fust llis de noguera, amb restes de tint fosc, queda dividit al bell mig per una gran poma tallada i daurada amb volu-tes i sanefes d’òvuls i gallons, treballa-da igual que el capitell compost que el corona. La base motllurada de les co-lumnes es fixa a un pedestal o contra-base amb cantells tallats amb motllures arrancades que es remata amb un plint quadrat, tallat amb unglades. Els costats interns de cada pedestal in-clouen els traus per fixar el travesser i el banc corresponent. Aquests són des-bastats i serrats a mà sense més trac-tament. Per sobre dels capitells s’alça un mun-tant quadrangular sense decorar, ja que habitualment quedaria ocult darrera les sanefes del dosser, que acull els tra-vessers de la cresteria tallats i daurats. Aquests estan tallats amb una sanefa de gallons i enriquida per un coronament que alterna petites crestes arquejades amb crestes amb volutes entre miralls, totes coronades per boligs. Per sobre de la cresteria i fixades a cada columna llueix una gran pinya tornejada,tallada amb volutes de doble S i daurada.El capçal tallat i daurat presenta una ar-cada sobre pilars a la part inferior amb

un cap d’àngel a cada extradós. El fris alterna caps d’àngel amb mènsules ta-llades. Per sobre de la cornisa talla-da amb sanefes, s’alça el coronament amb cuirs retallats i calats entre ma-granes, que emmarquen una cartel·la que representa l’aparició de la Mare de Déu a un sant bisbe monjo en policro-mia i treballs d’estofat sense identificar. Tot el conjunt es remata amb tres caps d’àngel. Lloc de producció. Catalunya.Ubicació. Museu del Disseny de Barce-lona. Fons de reserva.Procedència. Castell de Cabrera. Mu-nicipi de Cabrera D’Anoia.Datació. Segle XVII, primer terç.Estil. Primer barroc.Restauracions. La restitució principal ha estat el plint dels pedestals de les quatre columnes, que s‘ha substituït per fusta de ribera. Trobem pèrdues de daurat, alguna d’elles s’ha repintat intentant imitar el bol. S’han adherit algunes peces, gene-ralment en els capitells, cresteries i en el coronament del capçal. En diversos punts s’observa l’aplicació d’alguna cera o massilla per tapar forats. En al-guna cresteria hi ha un afegit i reforç. Al capçal, uns reforços al revers. S’ha tren-cat la part inferior del bàcul del sant i potser falta l’atribut de l’altra mà. Lleu-gers repintades a alguns àngels. Segons unes marques, sembla haver existit dos travessers entre les cresteries per tal de aguantar tot el cortinatge i teixits. Falten els cargols dels bancs.Estat conservació. En general està en bon estat. S’ha de fixar la policromia i el daurat i reforçar alguna fusta de la cresteria.

Fitxa

15. Reproducció del llit de Cabrera d’Anoia al catàleg d’Ars Populi de 1967. Arxiu M. Piera.

1967, que ens ha permès saber que el capçal es venia per 24.750 pessetes, el més car de l’empresa.Ars Populi també venia còpies d’una altra peça del castell de Cabrera, una cadira que surt fo-tografiada l’any 1912 junt al llit estudiat en el dormitori. Es tracta d’una cadira del tipus mediterrani amb seient de boga i muntants tor-nejats, típica del segle XVIII.

Figura 15