El llop afamat

Hi havia una vegada, en un bosc, a prop d’un poble, un llop afamñat que volia menjar per no morir-se de gana.

Un dia va olorar un conill i va seguir l’oloreta fins que va arribar al seu cau. El conill menjava herbes i quan va sentir que s’apropava va sortir corrents molt ràpid.

El llop el va perseguir pel bosc udolant i saltant per sobre de mates i matolls entre els quals s’amagava el conill.

El conill va anar al poble a buscar ajuda del seu amic , el gos. El gos el va ajudar a escapar amagant-lo a la casa dels amos. El llop no va gosar d’entrar al poble per que sabia que el matarien.

El gos va sortir per veure si s’havia anat, però en veure’l tan defallit, que ni es podia moure, li dóna part del seu menjar perquè el llop estava mig mort de gana i li feia pena.

Llavors el llop, agraït, es fa amic del gos i del conill. I conte contat, conte acabat.