Do

cum

eNts

Federació Sindical TRADE-CCOO Via Laietana 16, 1a planta 08003 Barcelona Tel.: 934 812 743 Fax 934 812 858 www.fstrade.org mail: trade@ccoo.cat

0 9novembre

2 0 1 0

La figura del TRADE, el seu contracte, els acords d’interès professional, la competència jurisdiccional, els mecanismes extrajudicials de resolució de conflictes i la prevenció de riscos a la feina

EL MARC JURÍDIC DEL TREBALL AUTÒNOM DEPENDENT

La figura del TRADERequisits generals per tenir la consideració de TRADE

Els treballadors i treballadores autònoms, per tenir la consideració de

TRADE, han de complir, simultàniament, les condicions següents:

•Exercir una activitat econòmica o professional a títol lucratiu i de

forma habitual, personal, directa i predominant per a una perso-

na física o jurídica, del qual depenen econòmicament per percebre

d’aquesta, almenys, el 75% dels seus ingressos per rendiment de

treball i d’activitats econòmiques o professionals.

•No tenir treballadors a càrrec ni contractar o subcontractar a tercers

part o tota l’activitat que desenvolupi amb algun dels seus clients.

•No executar el seu treball de manera indiferenciada amb els treba-

lladors que prestin serveis sota qualsevol modalitat de contractació

laboral per compte del client.

•Disposar d’una infraestructura productiva i materials propis, neces-

saris per a l’exercici de l’activitat i independents dels del seu client,

quan en l’esmentada activitat siguin rellevants econòmicament.

•Desenvolupar la seva activitat amb criteris organitzatius propis,

sense perjudici de les indicacions tècniques que pugui rebre del seu

client.

•Percebre una contraprestació econòmica en funció del resultat de

la seva activitat, d’acord amb els pactes amb el client i assumint risc

i ventura d’aquella.

Excepció de requisit per als agents comercials que tinguin la

consideració de TRADE

Pel que fa als agents comercials que, actuant com a intermediaris

independents, s’encarreguin de manera continuada o estable i a canvi de

remuneració, de promoure actes o operacions de comerç per compte aliè,

o a promoure’ls i concloure’ls per compte i en nom aliens, a l’efecte de

ser considerats trades no els serà d’aplicació el requisit d’assumir el risc i

ventura d’aquestes operacions.

Requisits perquè els treballadors autònoms del sector del transport

tinguin la consideració de TRADE

•Exercir una activitat econòmica o professional a títol lucratiu i de

forma habitual, personal, directa i predominant per a una perso-

na física o jurídica, de la qual depenen econòmicament per rebre

d’aquesta, com a mínim, el 75% dels seus ingressos per rendiment

de treball i d’activitats econòmiques o professionals.

•No tenir treballadors a càrrec ni contractar o subcontractar a tercers

part o tota l’activitat que desenvolupi amb algun dels seus clients.

•Ser prestadors del servei de transport a l’empara d’autoritzacions

administratives de les quals siguin titulars i mitjançant vehicles

comercials de servei públic de la seva propietat o si tenen el

poder directe de disposició dels mateixos, tot i que aquests serveis

es realitzin de forma continuada per a un mateix carregador o

comercialitzador.

INTRODUCCIÓPresentem aquí un resum dels aspectes fonamentals del marc legal del treball autònom dependent, regulat per la Llei de l’Estatut del Treball Autònom i pel Reial Decret que la desenvolupa.

Aquesta normativa, feta cedint en bona part a les pressions de determinades organitzacions patronals, està permetent rescissions de contractes de prestació de serveis quan els TRADE reclamen els drets mínims que la llei contempla o, en el millor dels casos, uns contractes clarament abusius per als autònoms dependents.

La llei no ha garantit el dret a la negociació col·lectiva ni tan sols a la reclamació individual dels drets dels trades i ens trobem, en el dia a dia, amb una actitud majoritària de vulneració dels drets dels trades per part de les empreses contractants.

D’aquí la urgència d’una reforma en profunditat de la llei, que garanteixi els drets fonamentals, tant col·lectius com individuals, dels trades. En tot cas, ara per ara, i malgrat l’opinió i els advertiments que al seu dia vàrem fer algunes organitzacions com la FS TRADE-CCOO, aquest és el marc legal que tenim i amb el que hem de conviure fins que aconseguim una reforma en profunditat de la llei.

Tot i això és necessari recordar que les millores de les condicions de treball dels assalariats i assalariades d’aquest país mai no han estat “regalades”, sinó que només s’han aconseguit i consolidat amb la fermesa, lluita, sacrificis i unitat dels afectats i afectades, i en el cas dels TRADE, malauradament, això no serà diferent.

Tenim el reconeixement legal d’una realitat que ja existia abans que la llei, difícilment aconseguirem fruir d’aquests drets inicials i bàsics i millorar-los amb el temps sense aquests elements i compromisos esmentats.

Requisits específics per als agents d’assegurances

•Queden exclosos de la condició de TRADE els agents d’as-

segurances exclusives i agents d’assegurances vinculats

que hagin subscrit un contracte mercantil amb auxiliars

externs, de conformitat amb la Llei 26/2006, de Mediació

d’Assegurances i Reassegurances Privades.

•Per als agents d’assegurances es consideraran indicacions

tècniques, entre d’altres, les relacionades amb la seva activi-

tat, especialment les que derivin de la normativa interna de

subscripció i de cobertura de riscos de l’entitat assegurado-

ra, de la normativa d’assegurances privades, de la normati-

va de protecció de dades de caràcter personal, de blanqueig

de capitals o altres disposicions d’obligat compliment.

•Per als agents d’assegurances no es considerarà econòmi-

cament rellevant la documentació, el material, ni l’ús d’ins-

truments o eines, incloses les telemàtiques, que l’entitat

asseguradora proporcioni als agents d’assegurances trades.

•El compliment de les indicacions tècniques que els agents

d’assegurances trades puguin rebre de l’entitat assegura-

dora per a la qual prestin els seus serveis, així com l’ús de

la documentació, material, eines i instruments proporcio-

nats per l’entitat asseguradora a aquells no suposarà que

aquests agents d’assegurances executin la seva activitat de

manera indiferenciada amb els treballadors que prestin

serveis sota qualsevol modalitat de contractació laboral

per compte del client.

Qui no té la consideració de TRADE en cap concepte

•Els titulars d’un establiment o local comercial, industrial,

d’oficines o despatxos oberts al públic.

•Els professionals que exerceixin la seva professió conjun-

tament amb uns altres en règim societari o sota qualsevol

altra forma jurídica admesa en dret com cooperatives, soci-

etats limitades, societats de comunitat de béns, etc.

El contracte del TRADEMarc legal del contracte del TRADE

Aquests contractes només poden realitzar-se amb els autònoms

que reuneixen els requisits legals per a ser considerats trades.

Els contractes es formalitzaran sempre per escrit.

El contracte del TRADE és la font bàsica dels nostres drets, per

això és fonamental l’assessorament d’una organització sindical o

d’autònoms en el moment de formalitzar-lo.

Durada del contracte

La que les parts acordin. Es pot fixar una data de finalització o

limitar la durada a la finalització del servei determinat.

De no constar durada o servei es presumirà, excepte prova en cas

contrari, que el contracte és per temps indefinit.

Continguts legals mínims i obligats del contracte

•La identificació de les parts que el concerten.

•La condició de TRADE de l’autònom respecte del client

amb el qual contracta, d’acord amb el que estableix la

LETA i que desenvoluparà la seva activitat segons el que

assenyala aquesta llei, tot detallant en el contracte els es-

mentats aspectes.

•L’objecte i causa del contracte, precisant el contingut de

la prestació que realitzarà el trade, que assumeix el risc i

ventura de l’activitat i la determinació de la contrapresta-

ció econòmica assumida pel client en funció del resultat,

inclosa, si escau, la periodicitat i la forma d’ambdues pres-

tacions.

•El règim de la interrupció anual de l’activitat, del descans

setmanal i dels festius, la durada màxima de la jornada

de l’activitat, que inclogui la seva distribució setmanal

si aquesta es computa per mes o any. Si la treballadora

trade és víctima de violència de gènere s’haurà de tenir

en compte també la corresponent distribució setmanal i

adaptació de l’horari de l’activitat amb l’objecte de fer

efectiva la seva protecció o el seu dret a l’assistència so-

cial integral.

•L’acord d’interès professional (AIP) que, si escau, sigui

d’aplicació, sempre que el trade doni la seva conformitat

de forma expressa.

Contingut que es recomana que tingui el contracte, més

enllà dels mínims legals

•La data de començament i durada de la vigència del con-

tracte i de les respectives prestacions.

•La durada del preavís amb què ambdues parts han de co-

municar a l’altra la seva voluntat d’extingir el contracte,

segons el que preveu la LETA.

•La quantia d’indemnització a la qual, si escau, tingui dret

el trade o el client per l’extinció d’aquest, tret que la quan-

tia vingui determinada per un AIP.

•La manera en què les parts milloraran l’efectivitat de la

prevenció de riscos laborals, així com la formació preven-

tiva del trade.

•Les condicions contractuals que s’aplicaran en cas que l’au-

tònom deixi de ser trade per alguna de les causes previstes

en la LETA.

•Les situacions personals, familiars o professionals per les

quals la no prestació del servei acordat no pot ser conside-

rada incompliment del contracte.

•Qualsevol altra qüestió que pugui ser rellevant en l’exercici

de la prestació de serveis per part del trade cap a l’empresa

contractant.

Registre dels contractes

El contracte ha de ser registrat pel trade, en el servei públic

d’ocupació, en el termini dels deu dies hàbils següents a la seva

signatura, comunicant al client aquest registre en el termini de

cinc dies hàbils següents a aquest fet.

Transcorreguts 15 dies hàbils des de la signatura sense que el client

rebi la comunicació del trade del registre del seu contracte, és el

client qui ha de registrar el mateix en un termini de deu dies hàbils.

Així mateix s’han de comunicar al servei públic d’ocupació les

modificacions del contracte i la finalització d’aquests, en terminis

similars als descrits per al seu registre.

El trade ha de conservar, sempre, una còpia del contracte registrat.

Notificació a la Tresoreria General de la Seguretat Social

Un cop registrat el contracte, el trade ha d’adreçar-se a les oficines

de la Tresoreria General de la Seguretat Social per notificar la seva

condició de TRADE, a fi de començar a cotitzar, si no ho feia abans,

per les contingències d’accidents de treball i malalties professionals

i per la prestació per cessament d’activitat (obligatòries ambdues

cotitzacions per als trades) a fi d’evitar posteriors reclamacions i

recàrrecs per part de la Seguretat Social.

Els contractes dels agents d’assegurances TRADE

•El contracte d’agència d’assegurances que se celebri entre

l’agent d’assegurances trade i l’entitat asseguradora tin-

drà el caràcter de contracte TRADE i es regirà, en el que no

s’oposi a l’article 10 de la Llei 26/2006, de Mediació d’Asse-

gurances i Reassegurances Privades, pels mateixos paràme-

tres que els contractes de la resta de trades.

•El registre del contracte d’agència d’assegurances, per la seva

consideració de contracte TRADE, es realitzarà de la mateixa

forma que la resta de contractes TRADE, sense perjudici de la

necessària inscripció de l’agent d’assegurances en el Registre ad-

ministratiu de mediadors d’assegurances, corredors de reasse-

gurances i els seus alts càrrecs, en compliment de l’article 9.1 de

la Llei de Mediació d’Assegurances i Reassegurances Privades.

Notificació dels contractes TRADE a la representació sindi-

cal de l’empresa contractant

L’empresa contractant, en un termini no superior a deu dies hàbils a

partir de la contractació d’un trade, ha d’informar els representants

dels seus treballadors, si n’hi hagués, sobre aquesta contractació.

L’empresari notificarà els següents elements del contracte:

•Identitat del trade

•Objecte del contracte

•Lloc d’execució

•Data de començament i durada del contracte

De la informació s’exclourà el nombre de document nacional

d’identitat, el domicili, estat civil i qualsevol altra dada que pugui

afectar la intimitat personal.

Els acords d’interès professional (AIP)Què són els AIP

Els AIP són acords negociats entre els sindicats o associacions

que representin els treballadors autònoms econòmicament

dependents (TRADE) i les empreses per a les quals executen la

seva activitat professional.

Els AIP s’han de concertar per escrit.

Poden ser (la llei no diu res referent a això) d’àmbit d’empresa,

grups d’empreses o sectorials.

Legalment, els AIP només els poden negociar i signar sindicats i

organitzacions d’autònoms legalment constituïdes.

Poder negociar els AIP i la representativitat dels sindicats i

associacions per negociar aquests vénen, en exclusiva, donats pel

fet de tenir trades afiliats que prestin els seus serveis per a les

empreses amb les quals es negocia.

La negociació, segons la llei, recau directament en els sindicats i

associacions als quals estiguin afiliats els trades.

Un AIP signat per una “comissió” o “delegació” dels propis

autònoms afectats, sense la signatura d’un sindicat o associació

d’autònoms no té cap base legal.

Són, en resum, l’equivalent per als trades dels convenis col·lectius per

als treballadors i treballadores assalariats que negocien els sindicats i

les patronals i que regulen les condicions de treball en els respectius

àmbits, professionals i territorials que engloba cada conveni.

Per tot això, l’afiliació dels trades a una organització sindical o

d’autònoms és absolutament indispensable per a la defensa dels

drets col·lectius.

El seu valor legal

Segons la Llei de l’estatut del treball autònom (LETA), els AIP

són font del règim professional dels treballadors autònoms

econòmicament dependents.

Qualsevol clàusula del contracte individual d’un trade afiliat a

un sindicat o associat a una organització d’autònoms és nul·la

quan entri en contradicció amb el que disposa un AIP signat per

l’esmentat sindicat o associació que sigui aplicable al treballador

per haver prestat el seu consentiment.

S’entenen com a nul·les i sense efectes les clàusules dels AIP

contràries a disposicions legals de dret necessari.

Els AIP s’han de pactar a l’empara de les disposicions del Codi Civil.

A qui afecten

A diferència dels convenis col·lectius del món assalariat, que

afecten a la totalitat de treballadors i treballadores de l’àmbit

professional i territorial que tingui cadascun d’ells, en el cas

dels AIP aquests només s’apliquen als trades afiliats als sindicats

o associacions signants de l’acord i que hagin manifestat

expressament el seu consentiment a aquest i a les empreses

signants de l’acord. Són per tant “acords d’eficàcia limitada”.

Continguts dels AIP

Els AIP poden establir les condicions de forma, temps i llocs

d’execució de l’activitat professional contractada, així com altres

condicions generals de contractació.

L’únic límit que marca la llei és que els acords han d’observar els

límits i les condicions establertes en la legislació de defensa de la

competència.

Per tant en els AIP es poden establir, clarament, aspectes

relacionats amb la remuneració econòmica, la forma de

pagament d’aquesta, permisos per a la interrupció de la prestació

dels serveis professionals, siguin aquests retribuïts o no, formació,

la prevenció de riscos i la coordinació d’activitats empresarials,

condicions i indemnitzacions per la rescissió dels contractes, etc.

Els AIP sempre han de respectar les condicions mínimes establertes

per l’Estatut del treball autònom en les matèries detallades per

aquest.

Objectius bàsics en la negociació d’un AIP

Tenint present el marc legal anteriorment descrit, amb les

ambigüitats i espais oberts que deixa aquest, a continuació situem

alguns dels elements que cal tenir en compte a l’hora de negociar

un AIP:

•Encara que sembli una obvietat, el contingut dels AIP ha

de significar la millora de totes, o la immensa majoria, de

les condicions mínimes que inclou la LETA per als trades.

•Cal intentar incloure el reconeixement, quant a “status” i

possibles “permisos sindicals” per a les persones més com-

promeses sindicalment en cada col·lectiu i que hagin par-

ticipat activament en l’organització del sindicat en l’àmbit

en qüestió i en la pròpia negociació de l’AIP.

•És bàsic garantir, per evitar la divisió present o futura del

col·lectiu i, per tant la debilitat sindical, que quan en l’àm-

bit d’un AIP treballin trades i altres autònoms/as que no

reuneixin els requisits legals per ser considerats trades, les

condicions del AIP siguin extensibles a aquestes persones,

evidentment que estiguin afiliades a les organitzacions

signants, mitjançant la inclusió del contingut de l’AIP en

el respectiu contracte mercantil de prestació de serveis de

l’autònom no trade.

•Finalment, i en l’àmbit de Catalunya, cal intentar incloure

una clàusula mitjançant la qual els signants de l’acord re-

coneixen el Tribunal Trade de Catalunya com a òrgan ex-

trajudicial de resolució de conflictes al qual plantejar les

possibles interpretacions o incompliments que es puguin

donar respecte de l’AIP en qüestió, mitjançant els procedi-

ments de conciliació, mediació o possible arbitratge.

La competència jurisdiccional i els mecanismes extrajudicials de resolució de conflictes Competència jurisdiccional dels contractes TRADE i dels AIP

Els òrgans jurisdiccionals de l’ordre social són els competents per

conèixer les pretensions derivades del contracte celebrat entre un

trade i el seu client.

Els òrgans jurisdiccionals de l’ordre social són també els competents

per conèixer totes les qüestions derivades de l’aplicació i

interpretació dels acords d’interès professional, sense perjudici

del que disposa la legislació de defensa de la competència.

Aquest és un dels elements més positius del nou marc legal. La

jurisdicció social, encara que no garanteix l’èxit de les nostres

reclamacions en tots els casos, sí és en principi una jurisdicció més

favorable al reconeixement dels nostres drets.

Requisit previ de mediació

És requisit previ per a la tramitació d’accions judicials en relació

amb el règim professional dels trades (contractes i AIP) l’intent de

conciliació o mediació davant l’òrgan administratiu que assumeixi

aquestes funcions.

No obstant això els AIP poden instituir òrgans específics de

resolució de conflictes i els contractes individuals poden també

acollir-se a mecanismes extrajudicials de resolució de conflictes.

En cas d’adreçar-se a un d’aquests mecanismes extrajudicials no és

necessari fer-ho a l’òrgan administratiu corresponent, excepte si

una de les parts no reconeix l’autoritat d’aquest mecanisme.

Mecanismes extrajudicials de resolució de conflictes

Els procediments no jurisdiccionals de solució de conflictes estaran

basats en els principis de gratuïtat, celeritat, agilitat i efectivitat.

El que s’acordi en avinença tindrà força executiva entre les parts

que hi intervinguin, sense necessitat de ratificació davant l’òrgan

judicial, i es podrà dur a efecte pel tràmit d’execució de sentències.

Les parts podran igualment sotmetre les seves discrepàncies a

arbitratge voluntari. S’entendran equiparats a les sentències

fermes els laudes arbitrals igualment ferms dictats a aquest

efecte. El procediment arbitral se sotmetrà als pactes entre les

parts o al règim que si escau es pugui establir mitjançant AIP,

entenent-se aplicable, en el seu defecte, la regulació continguda

en la Llei 60/2003, d’Arbitratge, la Llei 16/1987, d’Ordenació de

Transports Terrestres (juntes arbitrals del transport) o en qualsevol

altra normativa específica o sectorial.

El Tribunal Trade de Catalunya

A Catalunya existeix un òrgan no jurisdiccional de resolució

de conflictes per al col·lectiu TRADE: el Tribunal Trade de

Catalunya.

Aquest organisme, fruit d’un acord entre la Generalitat de

Catalunya, la patronal Foment del Treball Nacional i els sindicats

CCOO i UGT, funciona, com a organisme autònom, sota la

cobertura del Tribunal Laboral de Catalunya, institució de llarga

història en el món del treball assalariat.

Aquest instrument, imparcial (els cossos de conciliadores i

mediadors són paritaris entre representants de la patronal i

els sindicats), ràpid i gratuït, permet l’opció d’arribar a acords

extrajudicials o bé, en cas de no acord, desenvolupar el tràmit

indispensable per a la posterior demanda a la jurisdicció social.

És recomanable, per tant, en tots els casos, la utilització del

Tribunal Trade de Catalunya on a més de rapidesa, els afectats

pel conflicte trobaran coneixement especialitzat sobre la

problemàtica dels trades.

És per tant, molt important que en tots els contractes TRADE que

se subscriguin a Catalunya i els AIP que es negociïn a Catalunya

s’inclogui una clàusula on les parts reconeguin al Tribunal Trade de

Catalunya com a òrgan extrajudicial al qual plantejar les possibles

interpretacions o incompliments del contracte, mitjançant els

procediments de conciliació, mediació o arbitratge.

Encara que els contractes o els AIP no contemplin aquesta clàusula

els trades poden adreçar-se a aquest instrument, sempre que en

els seus contractes o en el AIP que els sigui d’aplicació no estigui

previst algun altre instrument de mediació.

Els trades i el dret a la salut en el treball L’Estatut del treball autònom reconeix, per primera vegada, el

dret genèric de l’autònom a la integritat física i a una protecció

adequada de la seva salut i seguretat en el treball. Iguala, doncs,

en aquest aspecte, drets amb els treballadors assalariats.

Aquest reconeixement és important: dóna més força col·lectiva

per reivindicar la concreció del dret a la salut en el treball per

mitjà de normes o bé mitjançant els acords d’interès professional

(AIP) i, també, davant una desgràcia causada per les males

condicions de treball d’una empresa, l’autònom afectat pot

reclamar judicialment amb més garanties.

És també un avanç que l’Estatut afirmi que l’autònom que treballa

per a una empresa té dret a abandonar la seva feina davant un

risc greu i imminent.

Ara bé, com l’Estatut no aclareix qui paga el temps no treballat,

si l’autònom no és el responsable del problema, aquest dret

o bé acaba sent lletra morta o bé obliga l’autònom, abans de

començar la feina, a aclarir amb l’empresa qui paga els costos

d’una interrupció del treball per aquest motiu.

La coordinació d’activitats empresarials

El gruix de l’Estatut que parla de la prevenció de riscos en el treball

no fa més que polir i arrodonir el que ja és llei, des de fa anys, per

al personal assalariat i per a l’autònom concorrent, és a dir el que

coincideix en l’espai o el temps en un mateix centre de treball.

Empreses i autònoms concorrents tenen els “deures de cooperació,

informació i instrucció previstos en els apartats 1 i 2” de l’article

24 de la Llei de Prevenció de Riscos Laborals i el Reglament de

coordinació d’activitats empresarials (Reial decret 171/2004) que

desenvolupa l’esmentat article 24. Normativa que, en resum, diu:

•L’empresa ha d’informar cada autònom dels perills que

existeixin en les seves instal·lacions, eines, maquinària o

productes que l’autònom hagi d’utilitzar i en les activitats

que desenvolupin altres autònoms, el personal assalariat de

l’empresa o, eventualment, el d’altres empreses, i també li

ha de donar les instruccions necessàries perquè eviti aquests

perills o perquè actuï en una situació d’emergència.

•Cada autònom ha d’informar l’empresa titular del centre

de treball amb assalariats en aquest centre, o directament

als altres autònoms o empreses quan no hi hagi empresa

titular, dels perills específics existents en la seva feina, so-

bretot aquells que puguin agreujar-se a causa de la situa-

ció de concurrència, i de les mesures que pren per evitar o

reduir aquests riscos.

•Empreses i autònoms han d’actualitzar o millorar tota la

informació anterior quan hi hagi hagut canvis significatius

en les seves activitats o bé s’hagi donat una emergència. La

informació ha de donar-se per escrit si els riscos són greus.

S’ha d’informar tothom si succeeix qualsevol accident rela-

cionat amb la concurrència d’activitats.

Novetats que aporta l’Estatut del treball autònom

Hi ha dues novetats que aporta l’Estatut del treballador autònom

en matèria de concurrència. La primera consisteix a estendre a

les empreses contractants les obligacions empresarials, respecte

als autònoms, que la llei, fins ara, només indicava respecte al

personal assalariat:

•Si l’empresa es dedica a la mateixa activitat que l’autònom,

i aquest treballa en un centre de l’empresa, l’empresa ha

de vigilar que l’autònom compleixi la normativa en matè-

ria de prevenció.

•Si el treball encarregat es realitza fora del centre de tre-

ball de l’empresa contractant, però utilitzant maquinària,

eines o productes d’aquesta, l’empresa ha de proporcionar

a l’autònom tota la informació necessària perquè aquest

ús no comporti riscos per a la seguretat i la salut de l’au-

tònom.

La previsió d’obligacions d’indemnització dels danys i perjudicis

causats a l’autònom, sempre que els mateixos provinguin

directament de l’incompliment per part de l’empresa dels seus

deures en matèria de coordinació preventiva, és la segona novetat

que aporta l’Estatut.