EL MON GEGANTER

EL MÓN GEGANTER©

B – 43784 – 2004 Nº7

1 GE

NER

-FEB

RER

2011

EL MÓN GEGANTER REVISTA DE GEGANTS I IMATGERIA FESTIVA D’ARREU

Index Pàg.

Editorial ............................................................................................ 2

Festes Decennals de la Mare de Déu de la Candela a Valls..4

Bateig i estrena dels gegantons de la Ràpita ........................ 6

I Trobada i estrena al Passeig de les Palmeres ................... 9

Els autors de la festa: Toni Mujal i Obradors ......................... 10

Els gegants del Pallars Jussà .................................................... 13

La Faràndula del barri de Sant Miquel d’Olot ......................... 16

Breus Ressenyes ........................................................................... 17

Passatemps...................................................................................... 18

Fitxa nº71: els gegants del carrer de la Closa de Montbrió

Fitza nº72: els gegantons de Sant Fruitós de Bages

pàgina 2 EL MÓN GEGANTER Nº 71

Els

geg

ants

d’A

lcan

ar re

pres

ente

n un

s ba

llado

rs d

e jo

ta

Us recomanem EL LLIBRE DELS GEGANTS DE LA CIUTAT “Quan fa 10 anys vam accedir a la gestió de la Coordinadora de Geganters de Barcelona i, per conseqüència, a la gestió dels Gegants de la Ciutat, ens vam marcar com a un dels nostres principals objectius retornar a aquests la rellevància que es mereixien.

Per aconseguir aquest objectiu ens vam marcar cinc fites: renovar uns gegants malmesos i poc acceptats per la comunitat gegantera barcelonina, dinamitzar la colla i augmentar els seus efectius humans i materials, aconseguir la seva estabilitat financera mitjançant un conveni amb el seu propietari: l’Ajuntament de Barcelona, dotar-los d’un acompanyament musical adequat amb un repertori propi, i el que ens ha portat fins aquí: publicar un llibre sobre la seva història. Avui podem afirmar amb satisfacció que hem aconseguit el nostre objectiu i que els Gegants de la Ciutat ocupen el lloc que els pertoca amb la dignitat i rellevància que els correspon. I això ha estat possible gràcies al treball incansable i desinteressat d’un bon grapat de persones. Tots ells hereus dels portadors que, des de fa quasi bé 600 anys, han fet ballar els Gegants de la Ciutat pels carrers de la nostra Ciutat.

Pel que fa a aquest llibre feia molts anys que ens preguntàvem: “Com és possible que els Gegants de la Ciutat de Barcelona, els més antics, els que tenen una història més rica, els que tenen més anècdotes, els més documentats, no tinguin un llibre que parli d’ells?”. Ens ho hem rumiat molt: calia trobar el moment adequat i la forma adequada de portar el projecte a bon terme, no ens servia qualsevol llibre.

El quan ha estat la conjunció de dos fets: el final del llarg camí del que hem parlat anteriorment i la celebració del 25è aniversari de la Coordinadora, l’any 2010. El com ha estat trobar la persona adequada per portar a terme aquest projecte: el més gran coneixedor i estudiós dels gegants de la Ciutat: l’Amadeu Carbó. Des del primer moment la coincidència en els nostres plantejaments, interessos i sensibilitat ens van fer entendre que la nostra col·laboració donaria el fruit esperat: aquest llibre que tanta il·lusió té amagada entre les seves planes.

I el resultat el podeu veure aquí: un llibre que pot interessar tant al públic jove com al públic més adult, als profans i als estudiosos, als entesos i als afeccionats, al públic en general i als curiosos de Barcelona, als ... Un llibre que esdevé una sàvia mescla entre la divulgació, l’anècdota, l’erudició de l’autor i la investigació. Just el que ens havíem proposat.

Esperem que el disfruteu.”

Junta de la Coordinadora de Geganters de Barcelona

Els

qua

tre g

egan

ts d

e C

alaf

ell b

alla

nt ju

nts

per l

a Fe

sta

Maj

or.

pàgina 3

Editorial

LA UNICITAT DE LA FESTA

Moltes vegades veiem com cada festa en la que participem, tant és si activament o com a simple espectador, és similar per no dir idèntica a moltes d’altres. Almenys als nostres ulls.

En innombrables ocasions això no és així, ja que cada ritual té el seu perquè, ni que sigui un fet que el fa únic. I és que com cada festa, tota celebració ha de tenir el seu moment i el seu marc, que li donen sentit i la posen en context. I molts cops no ho sabem veure. Però és que fins i tot els organitzadors no saben “explotar” els recursos únics de la seva festa, tant és així, que pot acabar per perdre la màgia i l’encant que la caracteritza i convertir-se en una més.

D’altra banda, també hi ha molts poblets i ciutats que han sabut fer servir els recursos que expressament o sense la més mínima intenció, els ha donat la festa. Tant és així que els òrgans de govern (Estat, Generalitat, Ajuntaments,...) estan decidits en major o menor mesura a catalogar les festes que són identitàries unívocament d’un col·lectiu.

És el cas del “Patrimoni Immaterial de la Humanitat” de la UNESCO o l’ “Element Patrimonial d’Interès Nacional” que declara el Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional de la Generalitat de Catalunya, entre molts d’altres.

Aquestes iniciatives, contribueixen en bona mesura a preservar la festa i promoure-la com a única. Actualment, és en aquest camí pel que hauríem de treballar, començant per buscar què és el que fa únic el nostre ritual festiu, i com ho podem donar a conèixer.

Qui som? Direcció i redacció: Nicolás Alonso Crozet Gestió informàtica i distribució: Carlos Alonso Tascón Edició: Emmanuelle Crozet Caulier Distribució: 2200 enviaments aprox. Col·laboradors en aquest número: Geganters de La Ràpita Geganters de Sant Miquel d’Olot Coordinadora de Geganters de Barcelona Ezequiel Barrios Miquel Burgès Naono Josep Miñana Pau Blanch Daniel i Sergi Mosquera Arxiu Ferragut

El Món Geganter® fa constar que els articles i imatges tan sols demostren el punt de vista dels seus autors, i en cap cas es fa responsable del seu contingut. No és permesa la distribució total o parcial d’aquesta revista sense autorització. Tots els drets reservats.

Els

geg

ants

Nou

s de

Bar

berà

del

Val

lès

l’any

201

0.

La B

rune

l·la

de M

ar é

s la

geg

anta

mor

a de

Bad

alon

a.

EL MÓN GEGANTER Nº 71

Portada: Els gegants i gegantons de Valls, per les Festes Decennals de la Candela 2011.

SI VOLEU COL·LABORAR AMB NOSALTRES, ENVIEU-NOS EL

TEXT / FOTOS A [email protected]

Envieu-nos informació dels actes que fareu, reportatges

dels que ja heu fet, fitxes de les vostres figures, breus ressenyes,

fotos per a la portada,... Tot és benvingut!


FESTES DECENNALS DE LA MARE DE DÉU DE LA CANDELA A VALLS

Text de Nicolás Alonso i fotografies de l’Arxiu El Món Geganter ACTES FESTIUS

Tot i que és una tradició més que centenària, fins avui tan sols se n’han celebrat vint-i-tres edicions, i és que si hem de definir les Festes Decennals de la Mare de Déu de la Candela de Valls, conegudes amb el sobrenom de les Festes de la Llum, hem de parlar d’espera. De les ganes dels vallencs perquè arribi la celebració que, cada dècada i des del 1791, els uneix, els treu al carrer i els fa partíceps d’una sola celebració durant deu dies.

Pels vallencs, que les han viscudes des de petits, les festes que es celebren els anys acabats en 1 són, de ben segur, les més importants de la ciutat. No en va, van ser declarades el passat 14 de desembre Festa Patrimonial d’Interès Nacional.

Enguany, tocava celebració, i les festes s’han dut a terme del divendres 28 de gener al diumenge 6 de febrer.

LA CANDELA PETITA

Dissabte 29 de gener, de bon matí hi va haver la cercavila del bestiari escolar i infantil de la ciutat. Amb la presència de mulasses, dracs, àligues, cuques, i fins i tot pops, orenetes o óssos,

vinguts de les diferents escoles i entitats vallenques. Tancaven la comitiva, que sortí del Passeig dels Caputxins, el drac petit, l’osset i la mulasseta, rèplica dels elements festius oficials, i duts pel col·lectiu Unió Anelles de la Flama, que també es fa càrrec dels grossos.

A banda, també hi vam poder veure alguns dels gegantons de les escoles de la ciutat, com els de l’Eladi Homs o l’Eugeni d’Ors. La cercavila finalitzà al Portal Nou.

UN NOU ELEMENT FESTIU

Aquest matí de dissabte estava dedicat al bestiari festiu i popular, precisament per l’acte que tindria lloc un pèl més tard.

Valls, dins el seu Seguici Festiu, actualment compta amb el Drac, la Mulassa, l’Ós i l’Àliga, aquests dos darrers, representant el poder municipal. Enguany, i amb tota solemnitat aprofitant les Decennals, la capital de l’Alt Camp ha presentat el seu Lleó, construït per Lluís Musté.

Primer ball del nou Lleó de Valls. Fotografia de Dani i Sergi Mosquera.

Valls va veure desfilar els seus entremesos infantils, en un matí de festa gran. A l’esquerra ,els gegantons de l’escola Eugeni d’Ors i a la dreta les mulassetes de l’escola Enxaneta.


Els vallencs van concórrer en massa a la plaça del Pati per tal d’admirar els lleons que participa-rien a la Mostra de Lleons Coronats; els lleons de Barcelona, Tarragona i Reus. Un cop engega-da la cercavila pel carrer de la Cort, i arribant a la plaça del Blat, va tenir lloc la mostra de balls de cadascun dels convidats. A la una tocades, el Lleó de Valls va aparèi-xer d’un dels porxos de la plaça, des d’on va poder ser vist per pri-mer cop per vallencs i forans.

A continuació, hi va haver els parlaments de rigor, els balls protocol·laris dels padrins (l’Àliga i

l’Ós vallencs), i la primera ballada del nouvingut. Per acabar, un ball de cloenda dels quatre lleons.

LES HORES MÉS GEGANTS

Vuit dies més tard, va ser el torn dels gegants. I és que va celebrar-se la Mostra de Gegants, enguany amb una selecció acurada de gegants representatius d’arreu del territori.

Va ser un moment únic per a veure desfilar per Valls els gegants de la Ciutat de Barcelona i els capgrossos Macers, junt amb els gegants del Pi i de Santa Maria del Mar de la ciutat comtal, els

gegants de Vi lafranca del Penedès, els de Vilanova i la Geltrú o els d’Andorra, ciutat agermanada amb Valls. A més hi havia els gegants de Tudela (Navarra), així com la Família Robafaves de Mataró, emparen-tats amb el Lladrefaves de Valls i els seus didots (el Gegant de la Porra i la Geganta), que encapça-laven la festa. Tampoc hi van faltar els gegants de l’Agrupació Musical El Calçot, de Valls.

A banda però, de tots aquests, es va voler fer un homenatge a les sis colles que van assistir l’any 1951 al casament del Lladrefaves i la Gegantona. Ells van ser els Vitxets, Moros i Indis de Reus, els gegants de Montblanc, de l’Espluga de Francolí, del Vendrell, Negritos i Moros de Tarragona i de l’Arboç del Penedès. Tots ells -a excepció dels Indis de Reus-, van assistir altra vegada a la festa, que els va fer un sentit homenatge.

I veient desfilar tots aquests gegants, alguns d’ells més antics que la pròpia festa, Valls va acomiadar-se un cop més (i ja en van vint-i-tres), de les Festes Decennals de la Mare de Déu de la Candela. I fins la propera.■

Text de Pau Blanch i fotografies de l’Arxiu El Món Geganter ACTES FESTIUS

Els gegants de Tudela ballant a la Mostra de gegants.

Imatges de la Mostra de gegants. A l’esquerra, els amfitrions, el Gegant de la Porra i la Geganta de Valls. A la dreta, els gegants Moros de Tarragona ballant poc abans de començar la cercavila des de la plaça de l’Estació.


ACTES FESTIUS

CRÒNICA DE LES FESTES DE PRESENTACIÓ I BATEIG DELS GEGANTONS DE LA RÀPITA,

ANTISTIUS I GINUR

En el marc de la Festa Major d’Hivern, en honor a Sant Raimon de Penyafort, s’han presentat a la població penedesenca de la Ràpita el gegantons Antistius i Ginur, dos personatges, un general romà i una jove ibera, que testimonien una època concreta de la història local i que neixen amb la voluntat de convidar a la mainada a participar de manera activa de la vida cultural i folklòrica del poble. Els gegantons han entrat a formar part del ric i divers seguici festamajorenc, que actualment compta amb el Ball de Diables, els Gegants Ahmet i Mariona, el Drac “Sanabrot”, el Ball de Panderetes i el Ball de Diables infantil “les Espurnes”.

Els nous elements festius són fruit d’un projecte que es remunta a l’any 2007, coincidint amb el 20è aniversari dels gegants i la celebració a la Ràpita de la Trobada de Gegants del Penedès i Garraf, i que es va es va començar a gestar el gener de 2010. Un t rebal l en equip, que ha contemplat les més diverses tasques, ha fet realitat aquests gegantons un any després, i han estat presentats públicament amb un ampli programa d’actes, dins el context de la Festa Major petita, i amb la implicació i participació de totes les entitats i balls populars locals durant el darrer cap de setmana de gener.

Una altíssima participació ciutadana en tots els actes ha caracteritzat un cap de setmana ple de festa i cultura.

Els actes es van iniciar el divendres 28 de gener, a les 10 de

la nit a la Sala d’Actes del Centre Cultural amb una proposta gastronòmica, festiva i cultural que va portar als assistents al segle II a.C, el Sopar i Festa ibero-romana. L’emperador romà, l’emperadriu i els esclaus ibers, caracteritzats pels actors de Gallaret Teatre de Vic, van donar la benvinguda als 350 comensals, alhora que van posar en escena diverses situacions còmiques en el decurs del sopar. El sopar va

consistir en un menú de l’època ibera i romana, centrat bàsicament en sopa torrada i carn d’au, vins i dolços. En el decurs de la nit, les veus de Núria Rosell i Santi Casañas van donar forma a la narració de la llegenda dels gegantons Antistius i Ginur, amb música en directe amb La Portàtil F.M., que moments després va cloure la nit amb un Concert de Músiques del Món.

Text i imatges dels Geganters de la Ràpita

Els gegantons davant el Centre Cultural.

Gegantons i gegantoners davant el Centre Cultural, acompanyats pels gegants petits de Vilafranca.

pàgina 7

ACTES FESTIUS

El dissabte, 29 de gener, no es va poder realitzar la sortida organitzada pel Grup d’Estudis Rapitencs, la “Passejada per la Ràpita de fa 2000 anys”, doncs les p l u g e s d e l d i a a b a n s desaconsel laven l ’ac t iv i ta t , quedant posposada per a més endavant. A 2/4 de 7 de la tarda, a l’Església de Sant Domènec, el musicòleg Joan Cuscó va presentar el llibre i CD del cantautor Paton Soler, “Sona la música. 24 tonades per a gralla”, i durant l’acte s’interpretaren algunes de les peces musicals d’aquest treball, entre elles “el Valset dels Gegants de la Ràpita” i “l’Himne dels Falcons de la Ràpita”, així com per primera vegada, el “Ball dels gegantons Antistius i Ginur”. Tot seguit, el músic i compositor Paton Soler va oferir un concert en el que es va fer un passeig pels Països Catalans a través de diverses cançons. Una degustació de vi de mel, beguda típica de la cultura íbera, va cloure la tarda a la Plaça de l’Església.

A les 10 de la nit, al Centre Cultural i Recreatiu Rapitenc, l ’ O r q u e s t r a I n t e r n a c i o n a l “SELVATANA” va oferir un dels a c t e s m é s n e t a m e n t festamajorencs, el Concert i Ball de Festa Major, amb una gran assistència de públic que va omplir la sala de ball de l’entitat.

Diumenge, 30 de gener, a dos quarts d’onze del matí, a l’Església de Sant Domènec es celebrarà

l’Ofici Solemne en honor a Sant Raimon de Penyafort. Amb la interpretació del Cant dels Goigs de Sant Raimon a càrrec de la Coral “l’Amistat” de la Ràpita, i el següent repic de campanes, es va iniciar l’acte central de la festa gegantonera: la Presentació i Bateig d’Antistius i Ginur.

Eren 2/4 de 12 del migdia, quan es trobaven davant el Centre Cultural els gegants petits de Vilafranca, padrins de bateig, acompanyats pels gegantons de l’Arboç, Moja i Sant Marçal, testimonis de l’esdeveniment. Després del repic de campanes, entrava en cercavila per la part de Llevant del poble la gegantona Ginur, acompanyada pel grup de música tradicional “els Filibusters” i pels nens i nenes que formen part del Ball de Diables infantil “les Espurnes”, el Ball de Panderetes i la Coral Infantil “la Bombeta Màgica”. Un cop a plaça la gegantona, van començar a sonar les fanfàrries de benvinguda del gegantó Antistius, que va arribar des de la part de Ponent a c o m p a n y a t p e l s A r m a t s Pretorians de la vila de l’Arboç.

Acte seguit, el folklorista Jordi Miralles i Jonch va glossar el Predicot de Benvinguda dels Gegantons, que acabava dient: “... només em cal d’animar-vos a fer una crida, tots plegats, per tal que l’Antistius i la Ginur es preparin per a executar els seus primers passos de dansa de la mà –i dels peus!- dels seus novells geganters. I a la vegada, per descomptat, els desitgem de tot cor: Llarga vida i que sigui per molts anys!!!”

EL MÓN GEGANTER Nº 71

Els gegantoners de la Ràpita.

Jordi Miralles, en el moment del Predicot.


ACTES FESTIUS

A continuació es va procedir,

des del balcó de la Societat, al Bateig dels Gegantons per part de les autoritats municipals de Santa Margarida i els Monjos, els membres de la Junta Directiva del Centre Cultural i Recreatiu Rapitenc (CCRR), diversos convidats i els representants de les vint entitats i balls populars de la Ràpita, que es van encarregar de simbolitzar l’acció del bateig llançant fulles d’olivera i pètals de flors.

Tot seguit, es van estrenar els B a l l s d e l s G e g a n t o n s , coreografiats per Jordi Gutiérrez i composats per Daniel Margalef i Paton Soler, sent interpretats pels grallers “Salsa d’inxa”, amb l’acompanyament dels alumnes de l’Escola Sant Domènec de la Ràpita, per donar pas a la Cercavila de gegantons per

l’Avinguda Penedès i l’Avinguda del Centre. En acabar, davant el CCRR, els gegantons convidats i els amfitrions van fer el seus balls

de lluïment i una ballada conjunta de totes les colles per a cloure l’acte, que va acabar amb el llançament de confits i caramels, tal com marca la tradició d’un bateig.

Un cop acabat l’acte gegantoner, el Ball de Diables de la Ràpita va fer una encesa i una cercavila per l’Avinguda Penedès, per tal de donar inici als actes del trentè aniversari de la mateixa colla, que es perllongaran fins la Festa Major de Sant Domènec, a primers d’agost.

Acte seguit, el Concert de Música Tradicional a càrrec del grup “Els Filibusters” i el vermut

popular van ser la cloenda dels actes del matí del diumenge de Festa Major. Per a finalitzar les festes, a dos quarts de set de la tarda, al mateix CCRR, i dins la Roda de Teatre Amateur de l’Alt Penedès, el grup de teatre Atrezzo va representar l’obra “Mentiders” d’Anthony Neilson.

Els actes de celebració de presentació dels Gegantons de la Ràpita i de la Festa Major d’Hivern en honor a Sant Raimon van estar organitzats pels Geganters de la Ràpita i la Junta del Centre Cultural i Recreatiu Rapitenc, i van comptar amb la col·laboració de l’Ajuntament de Santa Margarida i els Monjos, del Centre Cultural i Recreatiu Rapitenc, de les entitats i balls populars de la Ràpita i de comerços i particulars.■

Confits, caramels i pètals al final del bateig.

Els gegantons, un cop arribats a plaça


Diumenge 14 de novembre es va celebrar la Iª Trobada de gegants al Passeig de les Palmeres de Tarragona.

Enguany, al ser la primera gran edició, la trobada fou de gegantons i capgrossos, però el seu organitzador té previst (de cara a les següents edicions) fer-la de gegants pròpiament.

A més a més, va aprofitar per p r es en ta r p úb l i c am en t l a gegantona Eulàlia, que vol figurar una dona gran, ja en edat de vellesa.

La nova gegantona va ser apadrinada pel Miquelet del Xup de Manresa i la Parellada de Brà-fim.

A l’acte hi van participar els gegantons i capgrossos de Maria Cristina de Tarragona, Maspujols, Bràfim, Montblanc, El Xup de Manresa , P laça Nova de Barcelona, l’Hospitalet de l’Infant, Cappont de Lleida, particular de Reus, Fraga, La Seu d’Urgell, Castellbell i el Vilar, Camarles, Torreforta de Tarragona, Sant Andreu de Llavaneres, Montmeló, Alforja, El Pla del Penedès, Calafell, La Llacuna, La Florida de l’Hospitalet de Llobregat, i un llarg etcètera. Cal destacar que aquesta gran trobada ha estat muntada exclusivament per l’Erik, a qui

donem l’enhorabona per la feina ben feta.

Una vegada acabats els actes de bateig s’inicia la cercavila tot passant per: Rambla avall, carrer Compte de Rius, carrer August, carrer Sant Agustí, Rambla Nova fins arribar de nou al Passeig de les Palmeres, on cada colla va anar entrant i oferint un petit ball.

Per finalitzar la trobada, els amfitrions oferiren el seu ball a la resta de colles i com agraïment a totes les colles participants en aquesta trobada, abans que marxessin, els va oferir entrepans i begudes.

Per acabar, cal dir que la propera trobada tindrà lloc el 23 d’octubre d’aquest any 2011 i serà de gegants, i no només de gegantons.■

Text de Pau Blanch i fotografies de l’Arxiu El Món Geganter ACTES FESTIUS

Iª TROBADA I ESTRENA AL PASSEIG DE LES PALMERES

A l’esquerra, l’Eulàlia, la nova gegantona. A dalt i a sota, imatges d’alguns dels participants i de moments de la festa.


REPORTATGE Text de Dani Mosquera i fotografíes de l’Arxiu El Món Geganter

ELS AUTORS DE LA FESTA TONI MUJAL I OBRADORS

Toni Mujal és un mestre geganter que viu a Cardona i que es dedica, des dels anys 80, a construir gegants particulars o de colles. Té un taller a les afores de Cardona, amb vistes al Castell de Cardona.

Ell també, té un gegant particular, en Figolete, que el construí l’any 1985 i el porta a algunes trobades, però molt puntualment. També fa peces de bestiari, nans i capgrossos, còpies de gegants..., a més de verges, sants, restauracions de tota mena,...

A continuació, teniu una llista dels gegants que ha fet:

Any 1982: gegants de Blanes (Gastó i Caterina).

Any 1985: gegants vells d’Artés (Víctor i Maria), gegant Figolete de Cardona, gegants del barri de Planés i Bergús de Cardona (Migsenyor i Graueta).

Any 1987: gegants del carrer de la Pietat de Berga (Gegant i Geganta), gegants de Masquefa (Isidre i Magdalena), gegants nous d’Artés (Jordi i Montserrat).

Any 1988: gegants d’Ulldecona (Lluc i Pietat).

Any 1989: gegantons de Sant Andreu del Palomar (Colom i

Coloma), gegants de la Roca del Vallès (Odó i Emma), gegants de la Sènia (Bartomeu i Pallerols).

Any 1990: gegants de Sant Boi de Llobregat (Baldiri i Ramona), gegants vells de Malgrat de

Mar (Eulàlia i Bernat Estornell).

Any 1993: gegant del barri de San t M ique l de Cardona (Avi Miquel).

Any 1994: gegantó de la Roca del Vallès (Jofre), gegants de la Beguda Alta (Ciscu el carreter i

Maria l'hostalera).

Any 1995: gegants d’Abrera (Pere el boter i Roser), gegants del Casc Antic de Barcelona (Peret el

fanaler i Marieta de l’ull viu), gegantó de l’Eduard Camacho de Cardona (Batallador Petit).

Any 1996: gegantó del Casc Antic de Barcelona (Tinet el graller), gegantó de Malgrat de Mar (Ernest), gegant del barri de la Fira de Cardona (Sabater Fraret).

Any 1997 : gegants de Queixans (Cosme i Damiana), gegantons d’en Nil i Tonet Mujal de Cardona (Tallaferro i Clemen-tina), gegantó de Navarcles (Claudi).

Any 1998: còpia els gegants del carrer Viserta de Monistrol de Montserrat (Ramir i Constança), gegant de Vallgorguina (Avi Montassell), gegants de Vilassar de Mar (Pigat i Llúcia), gegantó de Caldes d’Estrac (Nano), còpia dels gegants del barri Major de Cardona (Borell I i Letgarda), gegants de la Pedrera de Barcelona (Rei Gaudi, Reina Pedrera, Badalot i Forjat, junt amb dos nans), gegantó de Blanes (Es Forcaner).

Any 1999: gegants de Sant Fruitós de Bages (Sala i Ricardis).


REPORTATGE

I a partir del nou segle XXI,

comença a fer molts més gegants i f ins i tot recrea gegants desapareguts, que costa molta feina (perquè has de buscar informació de com anaven vestits, l’aspecte que tenien, l’alçada, què representaven…), però si t’hi poses, pot sortir molt bé, com ens demostra ell mateix amb algunes de les seves obres. Aquesta, es una nova època per a ell.

A continuació, teniu una llista dels gegants que ha fet, de moment, en el segle XXI:

Any 2000: Còpies dels gegants del barri de Sant Josep de l’Hospitalet de Llobregat (Fargot i Fargueta), gegants del barri de Casablanca de Sant Boi de

Llobregat (Manuel i Blanca), geganteta Quimeta Àngels del Ra-val de Barcelona, gegant de Cara-vaca de la Cruz (Múrcia)(Todmir).

Any 2001: gegantona d’Avià (Temporala), gegantons de Cerdanyola del Vallès (Mir i Dolça), gegantó del barri de Camps Blancs de Sant Boi de

Llobregat (Pitu), gegantons de Sant Jordi de Cercs (Jordi i Bàrbara).

Any 2002: gegants de Santa Maria del Mar de Barcelona (Rei Salomó i Reina de Saba), gegantona de la Coordinadora de G e g a n t e r s d e B a r c e l o n a (Crespinella), gegants de Calella (Quirze i Minerva).

Any 2003: gegantons de Sant Fruitós de Bages (Isarn i Aigó), gegantona de Sant Boi de Llobregat (Laieta), gegantons del barri de la Fira de Cardona (Micó i Nyítol).

Any 2004: gegants nous de Sant Joan Despí (Josep Maria Jujol i Creació), gegantó d’en

Damià Bonsfills de Cardona (Petitó), gegantó de Ferran Verdejo de Cardona (Avi del Barça).

Any 2005: gegantona del barri de Sant Josep de l’Hospitalet de Llobregat (Trapella), gegant d’Alcalá d’Henares (Miguel de Cervantes), rèpliques dels gegants de Ribes de Freser (Manelic i Núria), gegantó de Sant Vicenç de

Montalt (Toni Sors), rèpliques dels gegants vells de Calella (Bernat I i Elisenda).

Any 2006: gegants de Deltebre (Roc i Assumpció), geganta de Sanaüja (Athanàgia).

Any 2007 : geganta de l’Associació Delta del Prat de Llobregat (Eulàlia l’hostalera), gegantona del Casc Antic de Barcelona (Caty), gegants nous de Malgrat de Mar (Nicolau i Rita), gegant de Sanaüja (Lleoner), gegantons de la Granada del Penedès (Cristòfor i Minerva).


REPORTATGE

Any 2008: gegant i gegantó de l’Associació Delta del Prat de Llobregat (Bernat i Josep Canudas), rèpliques dels gegants del barri de la Fira de Cardona (Romeu i Julieta), geganta de la Vall de Sitges (Dolors), gegantona de la Faràndula de Badalona (Senyora de Pavillard), gegantona del barri de Casablanca de Sant Boi de Llobregat (Hèstia).

Any 2009: gegantet d’en Kevin Mosella de Cardona (Sant Jordi), gegant de la Comparsa Llamp de Déu del Carnaval de Solsona (Lamp de Déu), gegants de Monistrol de Calders (Llúpol i Rabassola), gegantó de Sant Joan de Vilatorrada (Palillet), gegant del barri del Raval de Cardona (Diable), gegants de Palafolls (Guillem de Palafolls i Guiomar de Blanes), gegantona de Santpedor (Tieta Sala), gegantó del Poble Vell de Súria (Miner), gegantons del CEIP Josep Orriols i Roca de Moià (Xot i Fura), gegantó del Damià Bonsfills de Cardona (Hereu).

Any 2010: rèplica del gegant de Navarcles (Tinet), gegantó d’en Jordi i la Marina del Raval de Sant Joan de Cardona (Diable xic), gegants del “TRO” de l’Hospitalet de Llobregat, gegantó del Vilar Rural de Cardona (Marçal Cagasal), gegantó del Vilar Rural de Sant Hilari Sacalm (Vilarllonga),

gegantons de Súria (Quim i Anna), gegantons de Calella (Quirze i Minerva), gegantona del Delta del Prat de Llobregat (Carxofeta).

M’agradaria destacar, que quan va fer el gegant Avi Miquel del barri de Sant Miquel de Cardona, va ajudar molt als geganters; la colla volia fer un

gegant i per recollir els diners, anaven a les trobades de gegants venent cintes que posaven “JO ESTIMO ELS GEGANTS”. Se’n van vendre moltes però, finalment, també Toni Mujal, va col·laborar i els hi va construir el gegant sense cobrar la seva feina d’artesà.

També ha fet restauracions de gegants, com per exemple els gegants de Manlleu, els de Sant

Pere de les Puel·les de Barcelona o els del Raval de la mateixa ciutat.

A part, ha fet un tobogan per l’Agrupació i l’any 2009 va fer uns capgros-sos que representen Monturiol i Cerdà, per la Cavalcada de les Festes

de la Mercè de la capital, ja que aquell any anava dedicada a barcelonins il·lustres. També ha fet més nans per a Manlleu, Cardona, Sant Vicenç de Montalt, Calella, Barcelona,... I peces de bestiari, com ara el Dofí del Casc Antic de Barcelona o el Drac de Sant Boi de Llobregat.

L’any 2007, la Generalitat de Catalunya li atorgà el Diploma de Mestre Artesà, i el 2010 rebé el Saler d’Or de la Vila de Cardona, com a reconeixement a la seva contribució a l’interès general del poble i a la seva projecció.

Fins aquí el repàs de l’obra que ara per ara, ens han ofert les mans creadores d’en Toni Mujal.■


REPORTATGE Text d’Ezequiel Barrios

ELS GEGANTS DEL PALLARS JUSSÀ Recollint el relleu de l’amic

Jordi Miralles, amb aquest escrit completem el seu article sobre la presència de gegants a la zona dels Pallars publicat els mesos de setembre i octubre i, en aquest cas concret, referit a la comarca pirinenca del Pallars Jussà.

Comencem aquest apassio-nant viatge pel folklore pallarès per la seva capital comarcal, la ciutat de Tremp, situada al bell mig de la Conca de Tremp, a la dreta de la Noguera Pallaresa.

E l mun ic ip i de T remp comptava ja a la dècada de 1950 amb una parella de gegants que representaven els clàssics Reis Catòlics, en Ferran d’Aragó i n’Isabel de Castella, de fet, els més antics documentats de la comarca. Foren construïts al taller barceloní El Ingenio, i van estar actius fins a les darreries dels anys

setanta. Aquests gegants vells es guardaven a l’antiga presó de la vila fins el dia que van fer nosa i es van cedir al propietari d’una discoteca de Lloret que els volia com a reclam per a atreure clientela. Una nit de 1981 es va calar foc a l’edifici i es van perdre definitivament els gegants.

L’any 1984 l’Ajuntament de Tremp va decidir adquirir una nova parella de gegants, que van encarregar als constructors Jordi Marquès i M. Àngels Mercader, d’Arenys de Munt.

Així doncs, el 8 de setembre de 1984, en motiu de la Festa Major dedicada a la Mare de Déu de Valldeflors, es va celebrar l’estrena dels nous gegants

trempolins, que foren batejats amb els noms de Faciet i Bepeta, en honor als patrons del municipi, Sant Bonifaci (Faciet n’és el diminutiu) i Sant Josep (Bepeta és una derivació de Pepeta o Josepa). A q u e s t s v a n s e r apadrinats pels gegants de Balaguer, la Pobla de Segur i la Seu d’ Urgell.

Van abillats amb r o b e s d e m u d a r tradicionals, ell amb l’antic vestit que portaven els batlles de Tremp, de vellut verd i amb una capa llarga, faixa blanca i barretina morada; i ella va abillada com una pubilla catalana, amb vestit estampat i una

mantellina al cap. Cal tenir en compte que dur barretina morada o musca era símbol de categoria social important o bé, i aquest no és el cas, d’una edat considerable.

El 1995 van tornar a passar per mans dels artistes del taller ARTEC, d’Arenys de Munt, per ésser repintats.

Com a curiositat, destacar que el dissenyador de moda Custo Dalmau, natural de Tremp, va confeccionar dues modernes camisoles per a la gegantina parella l’any 2004.

Els gegants de Tremp actualment estan exposats al vestíbul de l´ajuntament i surten cada any per la Festa Major, per la Fira de Primavera (per Sant Bonifaci) i, ocasionalment, per la Fira del Codony i en els actes que es realitzen a favor de la Marató de TV3. Han viat jat pels

Els antics gegants de Tremp a la dècada dels anys 50. Autor desconegut. Fotografia cedida

per Naono.

Els nous gegants de Tremp l’any 1988. Fotografia cedida per Jordi Miralles.


REPORTATGE

pobles dels Pallars i per tota la província de Lleida, han participat en alguna edició de la Ciutat Ge-gantera de Catalunya i han visitat llur padrins en més d’una ocasió.

Remuntant l’embassament de Talarn o de Sant Antoni arribem a la Pobla de Segur, situada a la confluència del riu Flamicell amb l a N ogu e r a Pa l l a r es a i considerada com la porta del Pirineu oriental.

La història dels gegants de la Pobla de Segur es remunta cap a finals de l’any 1980, quan l’ajuntament va encarregar al taller de l’Aragonesa de Fiestas, de Saragossa, una parella de gegants per tal d’animar les festes del poble. La parella va costar 127.000 pessetes.

Després de deliberar, es va decidir que representessin un raier i una pagesa, dos oficis tradicionalment molt característics de la vila. Antigament, abans que la Noguera Pallaresa fos encade-

nada per preses i embas-saments, els raiers de la Pobla i d’altres poblacions dels voltants baixaven fusta i tot tipus de mercaderies damunt dels seus rais, riu avall, de vegades, fins arribar a Tortosa.

Acordada, doncs, la personalitat dels gegants, finalment el 18 de juny de 1981 van ser presentats al poble i batejats amb els noms de Miquel i Maria de Ribera, que corresponen als dos patrons de la vila. Els padrins dels nouvinguts varen ser l’esposa de l’alcalde, la senyora Àngela Tozzi, i el veí Francesc March, raier de 90 anys.

El 1992 es va convocar la primera edició del premi Pallars de Música Tradicional que tenia, com a tema principal, el Ball de Gegants de la Pobla de Segur. La peça guanyadora fou la de David

Puertas i la coreografia va anar a càrrec dels monitors de ball de l ’Agrupac ió de Co l les de Geganters de Catalunya i dels geganters de la Pobla de Segur.

A mitjan de la dècada de 1990, com que els gegants es trobaven en molt mal estat de conservació, van ser restaurats per un col·lectiu d’artistes del poble i un grup de dones de la v i la e ls va confeccionar uns vestits nous, més e legan ts i esca ien t s . La restauració els va conferir una imatge més viva i real, però el canvi més significatiu es va produir en la geganta, ja que sobre els cabells de cartró pedra se li va afegir una cabellera natural, recollida amb una gandalla.

E l s ge gan ts v a r e n romandre inactius durant un temps per manca de gent que els portés i sortien tansols per la Festa Major, el 18 de juny. Actualment, també participen a la Fira i per la Diada dels Raiers, i en alguna que altra trobada gegantera.

Excepcionalment l’any 2009 van viatjar fins a Burgui (Navarra) per participar amb un intercanvi dels raiers de la Pobla amb els “almadieros” d’aquest municipi navarrès.

R e c e n t m e n t s ’ h a n restaurat i repintat a càrrec de l’Associació de les Arts Tradicionals de Lleida i s’ha substituït l’estructura cònica original de fusta per una altra d’alumini, més l leugera i resistent.

Els actuals gegants de Tremp, l’any 2004. Fotografia cedida per Miquel Burgès.

Els gegants de la Pobla de Segur, l’any 2004. Fotografia cedida per Miquel Burgès.


REPORTATGE

Seguint el curs de les aigües de

la Noguera Pallaresa avall, i ja a tocar de la comarca de la Noguera, arribem al bell poble de Llimiana, encinglerat al capdamunt de la serra del Montsec.

Els pr imers gegants de Llimiana daten de l’any 1979, quan els nens del poble van construir unes figures molt senzilles. Un temps després, el 1985, el jovent de la vila es va engrescar a construir un nou gegant fet amb cartró i paper de diari, que s’estrenà el 15 d’agost, per la Festa Major de la Mare de Déu de la Cinta.

Mossèn Daniel va batejar el nou gegant amb el nom de Llimianus I, nom escollit pels seus constructors. La rebuda de la figura per part dels veïns va ser tan bona que de seguida els joves es van animar a

construir-li una companya. Així, per la Festa Major de 1986 es va estrenar la geganta, que van anomenar Cinta en honor a la patrona del poble.

El gegant representava un hereu amb vestit de mudar i barret de copa alta, i la geganta anava abillada amb un vestit estampat amb flors i una mantellina de puntes al cap, com una pubilla catalana.

Aquesta parella es va mantenir en actiu fins a l’any 2002, moment en el què van haver de retirar-se pel seu mal estat de conservació. Llavors, una veïna molt activa va confeccionar uns nous caps de goma escuma, l’Àngel Martínez va fer-ne l’estructura i d’altres veïns, els vestits. La nova parella, que va rebre els mateixos noms que la segona, es va estrenar el 15 d’agost del 2003, però, malauradament, aquell mateix any la geganta va patir un greu accident que li va causar desperfectes en el cavallet i la roba.

L’any 2005, de nou l’Àngel Martínez juntament amb el seu fill Jordi, va

decidir fer uns gegants nous per a Llimiana, aprofitant l’estructura i el vestit de l’anterior Llimianus que encara es conservava en bon estat.

Així, finalment, per la Festa Ma-jor d’aquell mateix any es van poder estrenar la quarta i actual parella de gegants de Llimiana, amb una feso-mia més acurada que les anteriors.

Des de la seva aparició, sempre van acompanyats d’un grup de

músics amb tambors i acordió. Les figures destaquen perquè són de tipus manotes, és a dir, tenen els braços mòbils i perquè els seus ulls estan fets amb closques d’ou. Amb el pas del temps en Llimianus ha substituït el barret de copa per una boina i actualment duu una barretina.

En Llimianus I i la Cinta presideixen el pregó d’obertura de la Festa Major, que té lloc a la plaça Major de la vila i, el dia 15 d’agost realitzen una cercavila tot passant la barretina per recollir diners que després es destinen al seu manteniment. La resta de l’any romanen desats a l’Ajuntament.

I aquí donem per acabada la nostra ruta gegantera per terres pallareses, tot i que sabem de l´existència d’altres gegants i gegantons en pobles i llogarets del Pallars Jussà, que deixarem per a un proper article.■

Els gegants de Llimiana l’any 2007 a Sant Joan Despí. Fotografia cedida per El Món Geganter.

Imatge dels antics gegants de Llimiana cap a la dècada dels anys 80. Fotografia cedida per Jordi Miralles.


REPORTATGE Text cedit pels Geganters de Sant Miquel

LA FARÀNDULA DEL BARRI DE SANT MIQUEL D’OLOT

EL GEGANT I LA GEGANTESSA

L’any 1930 els Pabordes de Sant Miquel, varen fer uns gegants de cartró que anomenaven “carotes”. L’any següent, 1931, varen fer els gegants.

La gent de Sant Miquel, irònica i burleta, volgueren tenir uns gegants com els d’Olot, encara que més petits i que solien saltar més que no pas caminar, “de par de riure”. Ballen amb la música dels gegants d’Olot i no s’ha imposat la moda de batejar-los, són Els Gegants de Sant Miquel.

Des de l’any 1973, els acompanya un grotesc capgròs de cartró, de tipus valencià i fabricat en sèrie.

L’any 1989, els pabordes que eren Gats i la Penya, varen fer els actuals una mica més alts i més lleugers. Els gegants originals són dipositats al Museu Comarcal de la Garrotxa.

EL GAT DE SANT MIQUEL

És el símbol de la Penya Gats de Sant Miquel (1978-2009), i està dissenyat en posició dreta com tot el bestiari olotí. Degut al seu pes, més de 60 Kg, és impossible por-tar el Gat i fer xerinola, i es feu una rèplica de cartró. La presentació de l’original va tenir lloc el dissabte

19 de maig de 1984, quan fou batejat, essent padrins els gegants de Sant Miquel. Balla amb música pròpia.

Com els gegants, les seves sortides són l’últim diumenge de maig, festa de Primavera, i l’últim diumenge de setembre, festa de Sant Miquel.

També han sortit fora del barri a escoles, Hospital, Festes del Tura, i a fora de la ciutat en trobades d’intercanvi. Els acompa-nyen TRIK TRAK, Tabalers de Sant Miquel.

Els fan ballar els Geganters de Sant Miquel, a qui podeu demanar m é s i n f o r m a c i ó : a lbe r td ig io@hotma i l . com o 669620607 (Albert).■

Il·lustració dels gegants, capgròs i Gat de Sant Miquel feta per Tavi Algueró.

Els gegants nous de Sant Miquel i el Gat nou, en imatges preses per les Festes del

Tura de l’any 2009. Fotografies de l’Arxiu El Món Geganter


BREUS RESSENYES Text de Nicolás Alonso i fotografies de l’Arxiu El Món Geganter

CERCAVILA DE FESTA MAJOR A SANT ANDREU

Sant Andreu de Palomar, un dels molts barris barcelonins, també és un dels que té més caràcter propi, pel fet d’haver estat vila fins fa relativament poc. I aquesta idiosincràsia es fa notar per la Festa Major, quan els carrers del barri estan plens a vessar de veïns que disfruten de la festa junt amb els Trabucaires, els Grallers i els gegants l’Andreu, la Colometa, els Coloms i en Galtetes, i els gegantets Avis. Tots ells ens van rebre el 28 de novembre per celebrar la Cercavila de Festa Major, en honor a Sant Andreu que començà, com sempre, davant la parròquia del barri, una de les imatges més populars del calendari festiu de la ciutat.

Hi havia gegants vinguts d’arreu de Barcelona: del Guinardó, la Sagre-ra, Sant Jaume, el Pi, el Poble-sec, Gràcia, la Plaça Nova, la Taxone-ra, Trinitat Vella, Montbau,... i de tots els racons del país: Castellterçol, Alella, plaça Sant Miquel (Tarragona), Santa Coloma de Gramenet, la Concòrdia de Sabadell, Olost, Bellvitge de l’Hospitalet, Siurana, Ribes de Freser,... a més dels gegantons de les escoles del barri (Mestre Enric Gibert i Camins, La Maquinista, Ignasi Iglésias, Turó Blau, Eulàlia Bota, Can Fabra o Les Dominiques).

Text de Nicolás Alonso i fotografies de l’Arxiu El Món Geganter

UN ANY MÉS, GALLS I GALLINES A VILAFRANCA

El diumenge 19 de desembre de 2010, en el marc de la Fira del Gall a Vilafranca del Penedès, va tenir lloc la Mostra de Bestiari Festiu de Ploma.

El Gall Tomassot i la Gallina Ballarica van rebre, junt amb el Mussolot del Campanar i el gall Tomasset a les bèsties convida-des enguany: el gall Kiko de Sant Cugat del Vallès, l’Aligot de Bonastre, la cigonya Segunola de les Gunyoles i la Voltora i els Voltorets de La Bisbal d’Empordà.

Els elements del bestiari van fer una cercavila pel centre de Vilafranca fins a l’Ajuntament, on van dansar tots junts.

PASSATEMPS


QUI ÉS QUI??? Tots els noms i imatges que us oferim a continuació estan relacionats. Cada nom tan sols es relaciona amb una imatge, i a l’inrevés. Això si, aneu amb compte ja que hi ha més noms que imatges. Poseu-vos a prova! Cada mes aquest joc anirà sobre un indret diferent. Aquest mes toca...

ENDEVINA, ENDEVINALLA Com que acabem de parlar de gegants que habiten a Navarra, us posem a prova preguntant-vos d’on són els gegants navarresos de la dreta. Els de dalt són d’un barri de Pamplona i els de sota viuen al centre de Navarra, a més a més, quasi són centenaris.

GUANYADORS DEL CONCURS GEGANTER Us anunciem els guanyadors del darrer concurs aparegut a l’Especial nº5, en motiu de l’Any Geganter 2010. Ells són en l’Albert Chamorro de Sabadell, l’Òscar Nos de Benicarló i en Xavi Suárez de Terrassa. Properament rebreu els corresponents lots oferts per l’Agrupació de Colles de Geganters de Catalunya i la Coordinadora de Geganters de Barcelona a casa vostra. I a la resta, gràcies per participar i fins la propera ocasió!

1 2 3

4 5 6

NAVARRA: A - ABLITAS: Vitorino y Vicenta B - ARRE: Rey y Reina C - BUÑUEL: Antón y Ana D - CASCANTE: Anguita y Yola E - OLITE: Fernando e Isabel F - RIBAFORADA: Íñigo Arista y Doña Jimena G - TUDELA: Juan de Labrit y Catalina de Foix

SOLUCIÓ AL NÚMERO ANTERIOR

QUI ÉS QUI???

A - CAPELLADES (2)

B - EL BRUC (5)

C - IGUALADA (3)

D - LA LLACUNA (1)

E - LA POBLA DE CLARAMUNT (6)

F - PIERA (4)

G - VALLBONA D’ANOIA (Trampa)

ENDEVINA, ENDEVINALLA

Els gegants de l’esquerra són els de Clariana del Penedès i els de la dreta els de Les Cabanyes.

AL NÚMERO VINENT …

CARNESTOLTES A TORÀ

FESTES DE SANTA EULÀLIA A BARCELONA 2011

FITXA: ELS GEGANTS DE LA FONT VELLA DE FALSET

Foto: Josep Miñana

Fotografies de l’Arxiu El Món Geganter


Text de Nicolás Alonso i Fotografies de l’Arxiu El Món Geganter FITXA Nº 71:

Els gegants del carrer de la Closa de Montbrió del Camp (Baix Camp)

La seva primera aparició es remunta al Corpus de 1814. Segons el llegendari local, aquests foren fets a Riudecols per un fuster, el qual s’inspirà en la seva filla per a fer la geganta.

En morir la seva filla sobtadament, el pobre home va voler desprendre’s dels gegants, ja que ella li recordava enormement a la seva filla.

Segons es diu, és per aquest motiu pel qual cedí els gegants al carrer de la Closa de Montbrió del Camp, que des de llavors els fa ballar.

Els gegants del carrer de la Closa de Montbrió del Camp representen a un rei moro i la seva enamorada, una jove princesa cristiana.

Tot i la seva antiguitat, aquests gegants no tenen còpia, ja que els vilatans se’ls estimen molt.

A Montbrió del Camp, sempre que fan festa gaudeixen de la pre-sència dels gegants de la població (els del carrer de la Closa, els del carrer d’Avall, els del carrer de Sant Antoni i els del Grup de Colònies de Montbrió-Vinyols).

En total, vuit gegants i un gegantó que Montbrió sap gaudir, tot i que no n’hi hagi cap de propietat municipal.

Rei Moro: 3,65 m i 68 Kg

Princesa Balladora: 3,40 m i 65 Kg

Data d’Estrena: 1814

Constructor: Jaume Magí (Riudecols)


Text de Pau Blanch i fotografies de l’Arxiu El Món Geganter FITXA Nº 72:

Els gegantons de Sant Fruitós de Bages (Bages)

El dia 2 de febrer de l’any 2003 coincidint amb la V Trobada de gegants i capgrossos dels actes de la Festa de l’Arròs de Sant Fruitós, es van batejar dos gegantons per pròpia iniciativa de la colla local.

Les dues figures porten per noms Isarn i Aigó i representen dos dels quatre fills d’en Sala i na Ricardis, gegants de Sant Fruitós.

Els gegantons, com els gegants foren modelats pel conegut escultor Toni Mujal de Cardona, imatger artesà que ha creat tot un seguit de figures festives de dintre i de fora del nostre país.

Els padrins foren els gegants del poble veí en Tinet i la Maria, gegants de Navarcles.

Des de l’any 1999 i fins els nostres dies, durant els actes de la Festa de l'Arròs es celebra la Trobada Gegantera.

Cal destacar que tant els gegants com els gegantons compten amb un parell de balls amb coreografia pròpia realitzada per la mateixa colla gegantera. Aquest balls són ballats durant els actes de la Festa de l’Arròs de cada any. Ambdós balls s’anomenen de la manera següent: Ball dels Gegants de Sant Fruitós amb música realitzada per Narcís Mellado i Mujal i l’Himne de Sant Fruitós amb música de Roger Julià Satorra.

Per acabar cal esmentar que la colla durant la seva trajectòria fins els nostres dies ha realitzat moltes sortides per diferents poblacions catalanes com per exemple a Manresa durant els actes de la Gegantina Llum l’any 1999 poc després d’estrenar-se els gegants, les Festes de Santa Eulàlia de Barcelona o la Transèquia els anys 2004 i 2006. També han participat en algunes Ciutats Geganteres, com ara Tàrrega el 2009.

Isarn: 2,30 m i 25 Kg

Aigó: 2,20 m i 20 Kg

Data d’Estrena: 2 de febrer de 2003

Constructor: Toni Mujal (Cardona)

EL MON GEGANTER

Documents

Transcript of EL MON GEGANTER