EL

MÓ

N M

ED

IEV

AL

19

EL

SE

TG

E M

ILIT

AR

194,50 €

www.monmedieval.cat

EL SETGE MILITARJUDICIS CONTRA ANIMALS • LA TREvA DE DéU • LA vALL DE CARDÓSCATALANS A MONTSEGUR • L’ORDE CISTERCENCA

Amb el finançament de:

QUAN ELS APARELLS S'ESPATLLIN, SEPARA'LS BÉ.

QUAN ELS APARELLS S'ESPATLLIN, SEPARA'LS BÉ.

Botigues on els venen Deixalleries i punts verds

QUAN UN APARELL ELÈCTRIC O ELECTRÒNIC JA NO FUNCIONA I NO EL POTS REPARAR, PORTA'L A LA DEIXALLERIA. PERÒ SI EN VOLS COMPRAR UN DE NOU, PORTA'L A LA BOTIGA I

PARTICIPA EN EL SORTEIG DE 200 PREMIS DE 300 € DE DESCOMPTE. AIXÍ PROTEGIREM EL MEDI AMBIENT.

PER A MÉS INFORMACIÓ CONSULTA EL WEB RESIDUONVAS.CAT

C

M

Y

CM

MY

CY

CMY

K

MASTER_A4_ACPC.pdf 1 17/10/2013 16:45:53

194,50 €

EL SETGE MILITAR

Sumari Número 19

Pàgina 18: L’ORDE CiSTERCEnCa

Pàgina 30: TÈCniQUES DE SETgE MiLiTaR

Pàgina 58:CaTaLanS a MOnTSEgUR

Pàgina 70: JUDiCi COnTRa ELS aniMaLS

Seccions 06 La FOTO DEL LECTOR

08 CUina MEDiEVaL

10 SaPS On ÉS?

14 CaSTELLS ROMàniCS CaTaLanS

16 LLiBRES / CD / DVD

96 SUBSCRiPCiOnS

articles 18 EL CiSTER a CaTaLUnYa L’orde cistercenca

30 gUERRa Tècniques de setge militar

44 RUTES De pont a pont a la Vall de Cardós

58 RELigiÓ Catalans a Montsegur

70 DRET Judici contra els animals

82 POLÍTiCa La Pau i la Treva de Déu

AlcAñiz

MOREllA

TORTOSA

lA RUTADElS 3 REiSUn desti únic entre tres ciutats i un territori

Més inofrmació a: servitur04@hotmail.com

amb la col·laboració de:

El cister a Catalunya

18 EL MÓn MEDiEVaL

19 www.monmedieval.cat

El cister a Catalunya

Ferran Salgado SerranoMembre de la Societat Espanyola d’Estudis Medievals

www.ferransalgado.com

A FINALs DEL sEGLE XI soRGEIX UN NoU IMPULs RELIGIÓs QUE tÉ EN CoMPtE, A CAUsA DE LA IMPossIBILItAt DE LA CoNtINUÏtAt DE L’IMPERI CARoLINGI I PELs DIVERsos AtACs MUsULMANs, LA NECEssItAt D’UNA RENoVACIÓ MoNÀstICA EN CoNsoNÀNCIA AMB LA NoVA sItUACIÓ. AQUEst noU ImPULS ES REGEIX PER Un REToRn A L’ASCETISmE, AL RIGoR LITúRGIC I SoBREToT AL TRE-BALL MANUAL A FI DE tRENCAR AMB L’oCIosItAt MALALtIssA. BEN AVIAt, A EURoPA, soRGEIXEN NoUs MoNEstIRs, AMB ALGUNEs PARtICULARItAts ARQUItECtÒNIQUEs, QUE DIFoNEN RÀPIDA-MENt LA FILosoFIA D’AQUEst NoU oRDE, EL CIstER. A CAtALUNYA, EsPECIALMENt A LA CAtA-LUNYA NoVA, VA ARRELAR AMB FoRÇA, CoM Ho DEMostREN ELs MoNEstIRs DE sANtA MARIA DE

PoBLEt, sANtEs CREUs I VALLBoNA DE LEs MoNGEs.

L’orde cistercenca

Durant la darreria del segle XI i inicis del XII, van sorgir una gran quantitat de fidels cris-

tians que volien aprofundir llurs vides espirituals amb la intenció d’arribar a la perfecció.

Van sorgir per tot Europa nous moviments religiosos com l’orde de Grandmont, l’or-de de la Cartoixa fundada per sant Bru l’any 1084, i l’orde de Fontevraud fundada per Robert d’Arbrissel l’any 1091. En aquest període també sor-geix l’orde del Cister que, com succeïa amb la resta d’ordes, seguia les doctrines de la Re-gula Sancti Benedicti, doncs aquesta regla els oferia una inspiració vital per a la recerca de l’espiritualitat i l’ascetisme, a més d’altres qüestions religi-oses, tan necessària per a ells. Prova d’aquest rigor ascètic ho demostra la convivència dels monjos amb relació als àpats: “Cadascú té un do particular de Déu, l’un d’una manera, l’altre

d’una altra; i per això ens fa un cert escrúpol d’establir la me-sura de l’aliment dels altres. Amb tot, tenint en consideració la flaquesa dels febles, creiem que és suficient per a cadascú una hèmina de vi al dia. Aquells, però, a qui Déu dóna de po-der-se’n estar, sàpiguen que tin-dran una recompensa especial. Però, si les condicions del lloc o el treball o la calor de l’estiu en demanaven més, que estigui a judici del superior, mentre vigili que mai no s’arribi a la sacietat o l’embriaguesa. Encara que lle-gim que el vi no és gens propi de monjos, amb tot, com que en els nostres temps això no se’ls pot fer entendre, almenys con-vingueren a no beure fins a la sacietat, sinó amb moderació, perquè el vi fa claudicar fins i tot els savis.” (Regla de sant Be-net, Capítol XL).

A més de prendre cura de l’àpat dels monjos, el que tam-bé es pot percebre en aquest capítol és el protagonisme su-

perior de l’abat, malgrat haver de dialogar amb els seus monjos alhora de prendre decisions.

aiRES DE REnOVaCiÓ DEL MOnESTiR DE CÎTEaUXA partir del segle X i fins a prin-cipis de l’XI la influència de la reforma monàstica promoguda pel moviment cluniacenc, sent la seva màxima expressió l’aba-dia de Cluny fundada l’any 910, no tenia cap mena de compe-tència. Gràcies a això, Cluny es va convertir en el centre del món a nivell cultural, artístic, polític i religiós. A més, els mo-nestirs cluniacencs van arribar a posseir grans extensions de territori, les quals incloïen be-neficioses rendes pagades pels pagesos que les habitaven.

Però, transcorreguts els anys, especialment ja al segle XI, co-mença a sorgir una petició de reforma monàstica. Aquest can-vi apareix per l’acusació contra l’orde de Cluny de tenir un en-riquiment sospitós i un exces-

Els orígens del cister i els seus fundadors

30 EL MÓn MEDiEVaL

Guerra

31 www.monmedieval.cat

Guerra

Tècniques de setge militar

David Odalric de Caixal i MataDirector general de la Fundació Societat i Defensa d’ECOSED (Espai Corporatiu de Seguretat i Defensa).

inTRODUCCiÓ aLS SETgES O BLOQUEJOS MiLiTaRS a L’EDaT MiTJanaUn setge és un bloqueig mi-litar prolongat a una forta-lesa, que sol anar acompa-nyat de l’assalt d’aquesta, amb l’objectiu de la seva conquesta mitjançant la for-ça o el desgast. té lloc quan un atacant es troba amb una ciutat o fortalesa que rebut-ja la rendició i no pot ser presa fàcilment mitjançant un assalt frontal. sol com-

portar l’embolcall de l’ob-jectiu i el bloqueig de les línies de proveïment, nor-malment recolzat per maqui-nària de setge, bombardeig d’artilleria i la construcció de túnels subterranis per reduir les fortificacions. Els setges probablement sorgei-xen a la història juntament amb el desenvolupament de les ciutats a grans cen-tres de població. Les ciutats antigues d’orient Mitjà, per exemple, ja mostren restes

arqueològiques de muralles fortificades. Durant el Re-naixement i l’Edat Moder-na, els setges van dominar la forma de guerra a Europa fins a tal punt que Leonar-do da Vinci, per exemple, va guanyar gran part del seu renom mitjançant el dis-seny de fortificacions en el seu estudi. Les campanyes medievals generalment es dissenyaven mitjançant una successió de setges.

No obstant això, en l’era

44 EL MÓn MEDiEVaL

De pont a pont a la Vall de Cardós

Rutes Medievals

VIstA GENERAL DE LLADRÓs.

45 www.monmedieval.cat

De pont a pont a la Vall de Cardós

Rutes Medievals

58 EL MÓn MEDiEVaL

Catalansa Montsegur

Text: Carles gascón Chopo

Religió

59 www.monmedieval.cat

Religió

70 EL MÓn MEDiEVaL

Dret

71 www.monmedieval.cat

t ot i que els animals també formen part de la història, du-rant molts segles

els historiadors amb prou feines prestaren atenció a la relació de l’home amb les bèsties domèstiques i salvatges que compar-teixen el seu hàbitat. No fou fins la segona meitat del segle XX que diversos estudiosos del passat –bri-tànics i francesos, sobre-tot– decidiren posar fil a l’agulla i iniciar el que s’ha anomenat zoohistò-ria, una disciplina auxiliar de la ciència històrica que beu de fonts documentals (poques i disperses), ico-nogràfiques, narratives i arqueològiques. És molt probable que en la decisió hi influïssin els primers crits d’alarma llençats pel moviment ecologista sobre el perill d’extinció que corri-en algunes espècies animals.

Entre altres, han escrit sobre els animals –o algun animal en concret– F. Brau-del, P. Chaunu, E. Le Roy La-durie, R. Delort, J. Vartier... Mentre que uns s’han ocupat de les múltiples utilitats dels

Josep Torroella Prats (Historiador)

J u d i c i s c o n t r a animals

animals, altres han tractat altres temes com ara la seva simbologia, la seva repre-sentació o els processos ci-vils i eclesiàstics fets contra animals al llarg de la his-tòria –o millor dit, fins on arriba la documentació dis-ponible–. Per tant, avui dia els amants de la zoohistòria disposen d’una cada vegada

més rica bibliografia so-bre la matèria.

Un dels aspectes més sorprenents de la relació entre l’home i els animals en el passat són els pro-cessos fets contra animals fins temps prou recents. Han tractat el tema his-toriadors, juristes i fins i tot algun veterinari en la seva tesi doctoral. El pri-mer en fer-ho fou l’his-toriador anglès Edward P. Evans, que l’any 1906 publicà The Medieval Pro-secution and Capital Pu-nishment of Animals. En aquesta obra Evans des-criu de manera detallada –i sovint amb un fi humor– gairebé dos centenars de judicis fets contra ani-mals entre els segles XV i XVII, la major part a Fran-ça, Itàlia, suïssa i Alema-

nya. La magna obra d’Evans fou fruit de quaranta anys de recerques en arxius ju-dicials d’Europa. De la seva lectura es desprèn que els acusats foren sobretot ani-mals domèstics, però també hi trobem bèsties salvatges, i fins i tot ocells, insectes i criatures marines com ara

Dret

82 EL MÓn MEDiEVaL

Política

IfacCiutat i poder feudal

sota els Llúria al Regne de València

La Pau i la Treva de Déu

83 www.monmedieval.cat

Política

Lillian Céspedes gonzalez, Ba (Hons) en Història

i el Món Medieval, Universitat de Winchester

L a imatge que acostumem a tenir sobre el període medieval sol estar rela-cionada amb la guerra

i el caos en general. La França de l’any mil és un bon exemple d’aquestes circumstàncies.

Des de la caiguda de la dinas-tia Carolíngia, el poder havia es-tat adquirit pels senyors feudals i magnats regionals del regne. A causa de la manca d’una figura autoritària comú i prou podero-sa per crear un vincle entre les diferents parts, aquests magnats van prendre mesures dràstiques i violentes per adquirir una major influència. El resultat de tal re-acció va ser la gairebé constant guerra privada entre aquests nobles, que va derivar en dis-putes familiars bastant violen-tes (el que en anglès es coneix com feud). Certament, aquests tipus de conflictes havien estat habituals en el territori abans de l’any mil, especialment al nord. No obstant això, en aquest mo-ment en concret van començar a tenir un efecte major i nociu sobre la resta de la població. La majoria dels implicats en aquests feuds eren homes nor-malment en plena adolescència o recentment assolida l’edat adulta, de classe social alta, i ben armats. A causa del seu abús de poder i la situació de guerra constant, es va intensificar l’es-tratificació social, deixant a les classes no combatents més vulnerables davant l’explotació dels seus valors, fins al punt en què tant pagesos com membres del clergat eren agressivament atacats i les seves pertinences arrabassades.

Cal considerar que, en gene-ral, l’ambient al canvi de segle no feia més que crear conflictes. Per als cristians l’any 1000 sim-bolitzava l’aniversari de la mort de Crist, però també significava que la fi del món era a prop i que

subscripció

PER MAJOR FACILITAT POT SUSCRIURE’S:

Subscrigui’s aSí, desitjo rebre els numeros enderrarits de EL MÓN MEDIEVAL per només 4€ cada numero. (gastos d’enviament a part)

DADES PERSONALSNOM ____________________________________________________________________________________________________________________COGNOMS __________________________________________________________DNI ___________________________DOMICILI ____________________________________________________________________________________________ CP _________________POBLACIÓ ____________________________________________________ PROVÍNCIA ________________________________________________TFN. ______________________ DATA NAIXEMENT______________________ MAIL ____________________________________

(NO VÀLID FORA DE LA PENÍNSULA)NOM I COGNOM TITULAR ______________________________________________________________________________________________________BANC/CAIXA ___________________________________________________ENTITAT OFICINA D.C.:NºCOMPTE

Firma

DOMICILIACIÓ BANCARIA

Sí, desitjo subscriure’m a la revista EL MÓN MEDIEVAL per només 16,00 € (4 exemplars) amb renovació automàtica fins a nou avís.

Oferta,4 exemplars per només 16€ (en lloc de 18€)

Oferta a Estudiants i Jubilats, 40% de descompte en la subscripció

CORREU ELECTRÒNIC subscripcio@monmedieval.catTELèFON 93 163 02 75

CORREU ORDINARI: MóN MEDIEVAL c/ARAGó 108, bAIxOS 08015 bARCELONA

19

14

15

16

17

183

4 9

5

1

2

11

7

6

12

8 13

10