El Muntanyenc

elmuntanyenc

Muntanya singular

MididOssauHarmonia, salut i treball en grupGimnsticaesttica

Un model alternatiu de finanamentMicrocrdits

octubre 2009gener 2010

elmuntanyencNm. 3, 3

al club,comena la tardor amb

bon peu.

sumari

editorial

al club,comena la tardor amb

bon peu.

revista elmuntanyenc Club MuntanyenC Sant Cugat Plaa de la Vila, 2. Tel. 93 674 53 96. Fax 93 590 70 46 www.cmsc.cat ediCi Consell de Redacci del Club Muntanyenc Sant Cugat: A. Arechavala, P. Robert i M. Vilaplana CoordinaCi Luciana Areces diSSeny grfiC Jana Martnez iMpreSSi Cevagraf tirada 1.500 exemplars diStribuCi Mailing Valls, S.L. dipSit legal B-5907-2009 ContaCte [email protected]

Els articles publicats a la revista reflecteixen noms lopini dels autors, no forosament la del CMSC. Per a la reproducci total o parcial dels textos i fotografies publicades s necessria lexpressa autoritzaci dels autors.

fotografia de portada Midi dOssau,1983, de Miquel Vilaplana Abadal

pgina 06

A fonsgimnstica estticaEl Club compta amb aquesta modalitat esportiva, una coreografia de grup ja centenria al nord d'Europa.

Comencem una nova temporada al CMSC, plena de noves propostes dactivitat i ms serveis per a tothom.A mesura que el projecte de la nova seu es va consolidant, anem visualitzant les potencialitats de la nostra entitat i de lespai que ocupem. Noms cal donar un cop dull a lagenda socio-cultural del proper trimestre, dedicada a les malalties neurolgiques, o veure

el gran ventall dactivitats que ens proposen les diferents seccions.La junta directiva i el personal del club treballem dia a dia per tal daugmentar i millorar els serveis que oferim als socis i scies. Daqu les noves propostes que ara engeguem i us presentem: el projecte Creix al club per tal de que els infants de 3 a 12 anys ja puguin gaudir de la seva entitat, el projecte Dona i cultura en conveni amb

Francesc Duch AltetPresident del CMSC

lajuntament i les diferents entitats culturals de la ciutat, el Centre dactivitats i reunions i el projecte X-terior outdoor events, per facilitar lorganitzaci de reunions, xerrades, jornades de treball i tot tipus dactivitats esportives a laire lliure, promogudes per grups concrets, ja siguin empreses, administracions o altres entitats i associacions.Espero que al Club Muntanyenc trobeu all que ms us agrada!

pgina 15 muntanya

sAlUtCom alimentar-se quan acaba lactivitat a la muntanya

pgina 14 muntanya

vivnciesPer a qui sona el despertador? amb Silvano Bendinelli

pgina 18

cUltUrAMicrocrdits: un model alternatiu de finanament ms tic i solidari

pgina 21

rAc del sociCarenejant, de J.C Alayo, i El Catal al Club

pgina 22

rAc infAntilEl Pati de Llibres recomana als ms petits Plou i fa sol, les bruixes es pentinen

pgina 08

reportAtgeMididOssauUn masss saixeca vertical des dels acollidors prats de la vall dOssau. Pels habitants de la vall marca el sud, el migdia, i aix el van batejar: el Migdia, le Midi, dOssau.

3elmuntanyenc 10/2009

El passat 30 de maig es va cele-brar el tradicional Dia del Soci del CMSC. La jornada va comenar amb la trobada dels dirigents del Club que van debatre sobre les estratgies de futur de lentitat,

mentre a la plaa de la Vila nens i nenes van apropar-se per a participar als jocs infantils darreu del mn organitzats en el marc del trimestre de leducaci per la solidaritat. Per la tarda es va dur

a terme una activitat dorientaci per Collserola. La cloenda de la jornada va arribar amb el sopar de germanor durant el qual es van lliurar les medalles als socis que complien 25 i 50 anys al Club.

Aquest any la gastronomia sha im-posat per sobre daltres activitats. Els voluntaris del Club van orga-nitzar la botifarrada popular de la Festa Major, a la plaa del Rei, on es van coure ms de mil botifarres.

A ms, la paella del CMSC va gua-nyar, un any ms, el 29 concurs darrossos entre les 83 paelles que es van fer a la plaa de Barcelona. El concurs darrossos va comptar amb 1.500 comensals.

El 30 de juny passat la junta de la secci datletisme va presentar el nou equip tcnic per a la tempora-da esportiva 2009-2010. Antoni Corgos ser el responsable tcnic de lrea de Tecnificaci-2, Joan Carles Gins dirigir lrea de Tecnificaci-1 i Arnau Pujol ser el coordinador esportiu de les categories base. En part, aquesta reestructuraci sha degut a la marxa de Jlia Estevez i Yolanda Tello, fins ara les mximes responsables tcniques de la secci, les quals han rebut agraments i reconeixements per sis anys de feina ben feta dins de la secci.

destacats

< L'arrossada s un dels pats ms multitudinaris de la Festa Major

Aquest any el sopar de germanor sha celebrat a la plaa de la Vila

4

diadelsOci

portes enforA

FestaMajOrAtletisMe

NOuequip

giMnsticA rtMicA

caMpusdestiu2009

centre dActivitAts i de reUnions, X-terior oUtdoor events

noves iniciatives

Les temtiques que hem treballat aquest estiu han estat: Musicals, Fama a ballar!, Anys 80, Cirque du Soleil i Cultures (xinetes, ndies i africanes).

Sant Cugat Centre Comercial s una de les empreses que ja han confiat en aquesta iniciati-va. Aquest estiu sha organitzat en les seves installacions un campionat de minigolf per a petits i grans i unes jornades per berenar i saltar en llits elstics. Ambdues activitats han tingut una alta participaci per part dels clients del SCCC.

< A la foto, un grup d'em-presa jugant al futboln

destacats

Estupenda rebuda del Campus de Rtmica i Esttica de Grups que sha portat a terme a les instal-lacions del CAR Sant Cugat, al mes de juliol i durant cinc setmanes. En total han participat ms de 85 nenes dentre 6 i 14 anys. Hem desenvolupat una temtica diferent per cada setmana, que sha treballat tant a nivell esportiu com ldic en forma de tallers.

Els divendres de cada setmana sha fet una exhibici amb entrada lliure de pares per ensenyar-los la feina feta al llarg de la setmana. Des de la Junta de la secci feli-citem les entrenadores: lEster, la Laia, la Vero, la Miriam, la Noe i lEli per la feina realitzada. A ms, volem agrair la gran acollida per part de les famlies de les partici-pants. Ens veiem lany vinent!!!


El Centre dActivitats i de Reunions i X-terior Outdoor Events sn dues noves iniciati-ves del Club Muntanyenc que tenen com a objectiu integrar espais de treball i activitats complementries a laire lliure orientades a la motivaci, co-hesi i foment de les relaci-ons personals per a entitats, institucions, administracions i empreses.

centre dActivitAts i de reUnions

Ofereix un ampli ventall de serveis i espais que cobreixen la totalitat de les necessitats per a esde-veniments com a conferncies, jornades, seminaris o reunions dempresa.

X-terior oUtdoor events

Est format per un equip despeci-alistes del CMSC en la programaci de tot tipus dactivitats esportives,

destratgia, de treball en equip, de foment del lideratge, com a com-plement ideal per a les reunions dempresa, convencions o viatges dincentiu. Operen des de Sant Cugat del Valls i a tota la geografia catalana, escollint aquells indrets a la natura que ms sajusten a les necessitats dels seus clients, ja siguin entitats, institucions, administracions o empreses.

a fons

6

GimnsticaestticadegrupEl Club compta amb aquesta modalitat esportiva on predomina la bellesa i lharmonia per sobre dels requeriments tcnics, la salut per sobre dels assoliments i el treball en grup per sobre de la individualitat.

text de Secci de Gimnstica Esttica de Grup

a fons

la gimnstica esttica de grup (GEG) s una modali-tat esportiva que sha anat desenvolupant, promovent i

practicant des de fa ms de cent anys a Finlndia i Estnia. El seu origen es troba a lantiga Grcia i va ser el concepte del moviment natural i flut del cos el que va inspirar el seu de-senvolupament. Tot i aix, la primera competici internacional de GEG no es va disputar fins a lany 1996 a Hlsinki, Finlndia, any en qu va ser reconeguda a nivell internacional com a esport de competici. Va ser en aquesta mateixa ciutat on es va cele-brar lany 2000 el primer campionat del mn amb la participaci de 15 pasos. Des daleshores, el nombre de pasos que han participat en els pos-teriors campionats del mn, noms ha fet que augmentar. Lany 2003 es va fundar la Federaci Internacional de Gimnstica Esttica de Grup (IFAGG) a Finlndia amb lobjectiu de continuar promovent aquest esport a nivell internacional.

Al nostre pas es va introduir la GEG lany 2004 amb la creaci de lAssociaci Espanyola de Gimnstica Esttica de Grup (AEGEG), associa-ci afiliada a la IFAGG.En els darrers anys, a nivell nacional, ha augmentat considerablement el nombre de clubs que han intro-dut aquesta disciplina gimnstica entre les seves activitats. El Club Muntanyenc de Sant Cugat tamb ha apostat per aquesta modalitat espor-tiva oferint al seus socis la possibilitat de practicar-la, sentir-la i viure-la.Entre les principals caracterstiques daquesta disciplina gimnstica destaca la fludesa de moviments que sn enllaats els uns amb els altres de forma natural i harmnica donant la sensaci que cada moviment s creat a partir de lanterior. Els malucs formen el centre bsic duns moviments amplis, estilitzats, rtmics i dinmics que sn realitzats amb ls econmic i natural de la fora fsica i de lenergia. Una altra de les caracterstiques de la GEG, estretament relacionada amb lanterior, s la importncia donada a respectar la salut corporal de les gimnastes.

grUps de coMpeticiEls grups de competici es divideixen en diferents categories:

infAntilGrups formats per un mnim de 6 i un mxim de 14 gim-nastes dentre 8-10, 10-12 i 12-14 anys.

JUniorGrups formats per entre 6-12 gimnastes dentre 14-16 anys.

seniorGrups formats per entre 6-12 gimnastes majors de 16 anys.

progrAMA de coMpeticiEl programa es realitza sobre un taps de 13x13 metres, en grup i sense aparells.

Consisteix en una coreogra-fia realitzada amb acompa-nyament musical.

Dura entre 2- 230 aproxi-madament per a la categoria infantil i entre 215- 245 per a les categories junior i senior.

a fons

La idea de no portar el cos al seu l-mit, sin respectar les seves limitaci-ons fomentant el treball de movi-ments realitzats de forma natural i harmnica fa de la GEG un esport practicable a qualsevol edat que per-met a gimnastes daltres modalitats allargar la seva vida esportiva fins a una edat illimitada.Els aspectes saludables de la prctica de la GEG saconsegueixen, entre daltres, mitjanant el treball duna correcta postura corporal durant la realitzaci dels diferents moviments, el treball bilateral i compensat de tots els segments corporals i respectant els lmits de cada cos. Aquest aspec-tes saludables sn contemplats en el codi de puntuaci daquest esport i penalitzats en cas de no ser respectats al llarg de la coreografia. Laspecte coreogrfic tamb s fona-mental en la GEG, ja que mitjanant la coreografia es crea una histria relacionada amb la msica escollida. Les gimnastes interpreten aquesta histria al llarg de tot el muntatge

a travs de moviments esttics i ex-pressius que formen una unitat amb la msica.Les coreografies han de contenir mo-viments corporals verstils i variats. Els moviments corporals bsics de la GEG sn les ones, els swings (movi-ments doscillaci) i les contraccions. Tot i aix, hi ha altres moviments com sn els passos de ball, els equilibris, els girs, els salts i les elevacions que tamb han destar representats en les coreografies. Tots ells requereixen qualitats fsiques com la flexibilitat, la velocitat, la fora, lagilitat, la resis-tncia i la coordinaci.Finalment, cal destacar la impor-tncia del predomini de la unitat del grup al llarg de tota la composici. El treball en grup s bsic en aquesta disciplina i sha de fomentar des dels entrenaments afavorint el bon ambi-ent entre les gimnastes i potenciant el companyerisme.En resum, podrem definir la gim-nstica esttica de grup com una modalitat esportiva on predomina la bellesa i la harmonia per sobre dels requeriments tcnics, la salut per sobre dels assoliments i el treball en grup per sobre de la individualitat.

Les coreografies contenen moviments bsics com ones, swings i contraccions, i poden incloure passos de ball, equilibris, girs, salts i elevacions. Tots ells requereixen flexibilitat, fora, agilitat, resistncia i coordinaci.


> Actuaci de l'equip Senior del Club Muntanyenc

< Equip Infantil del Club Muntanyenc

8text i fotografies de Miquel Vilaplana Abadal

muntanya reportatge

MididOssauAscencions i escAlAdes fcils

> Escalant la via Fourquier de la cara est del Gran Pic dOssau. En primer pla el Dit de Pombie.

pujant cap al sud per la vall dOssau, de Frana cap a lArag, cap al coll del Pourtalet i la vall de Tena,

un masss modest en mida i alada, saixeca vertical des dels acollidors prats plens de ramats. Pels habitants de la vall marca el sud, el migdia, i aix el van batejar: el Migdia, le Midi. El seu isolament, al nord de leix dels cims ms alts de la serralada, el con-verteix en mirador privilegiat alhora que el fa visible des de molt lluny, tant dels Pirineus Occidental com del Central. Fet de muralles i esperons, ofereix un inters excepcional als escaladors i cap dels seus cims es pot pujar noms caminant. Muntanya emblemti-ca pels exploradors dels Pirineus (1800-1927) i gresol del desenvolu-pament de lescalada alpina francesa (1928-1952), s terreny idoni per lescalada, per la qualitat de la roca, per lampli ventall de vies de llargada i dificultat variables, i per la facilitat

reportatge muntanya

dautoprotegir-se amb assegurances flotants. A ms a ms, les asseguran-ces fixes sn pitons. Al Midi no hi ha expansions.El masss s format dandesita, una roca volcnica compacta de composici semblant al granit i molt infreqent als Pirineus, per abundant als Andes, dels quals agafa el nom. s la resta duna massa de magma que va intruir dins les roques superficials de lescora des de 10 a 30 km de fondria de linterior terrestre i que va consolidar per refredament. Laixecament dels Pirineus i lerosi posterior han donat forma a aquesta muntanya nica i singular en tot.Com tots els paisatges naturals, les muntanyes sn el resultat de lenrunament continuat de formes que apareixen i es desfan per acci de forces i processos geolgics, climtics i biolgics, en una dinmica cclica de milers de milions danys de durada. La Terra s una mquina de reciclar matria. >

Dediquem el reportatge a dues rutes assequibles als muntanyencs, la via normal al Gran Pic puntadespanya, 2.884 m i a la puntaarag, 2.715 m, i una d'escalada, la viaFouquier, via clssica alpina a la cara est del Gran Pic.


"AqUestA AntiqUssiMA MUntAnyA, restes dUn volc gegAnt de lerA priMriA, roMAn lA Ms ModernA dels pirineUs."

robert Ollivier

Prenc el sol de tarda de juliol davant del mur de Pombie, assegut amb el meu germ Enric davant del refugi desert. A la nit entra la mar de boira que tan sovint tapa el vessant nord dels Pirineus i el Midi es fa invisible. Ja no veurem ms la nostra muntanya cobejada, de la qual volem fer la via normal. Lendem esperem en una bauma, al coll Souzon sota la boira pixanera, amb la vana esperana de poder pujar. Molt anys desprs he baixat per aquesta via, lnica del Gran Pic de dificultat PD (II), assequible als muntanyencs. Puja per lest, on tres curtes xemeneies enllacen replans herbosos sempre per cam traat i evident. La corda pot ser til, i a principi de temporada les xemeneies poden tenir restes de neu.

itinerariSortim del refugi de Pombie (2.031m) cap al nord pel cam del coll de Souzon (2.172m). En arribar-hi girem 90 a loest i remuntem per bon cam un llom herbs al final del qual hi ha la primera xemeneia, que pugem (II). El cam gira al nord i mena, sense confusi possible, a la segona xemeneia, ms dreta que la primera i ms llarga, per amb barres de ferro que fan la pujada fcil i segura (II). El cam segueix ben traat i fitat i aviat gira a esquerra fins a la tercera xemeneia, molt fcil, fins el Portill on el pendent sajau i una fletxa de ferro marca el pas. En cas de boira s difcil de trobar. Els fcils pendents del Rognon de Pombie ens porten al cim de la Punta dEspanya del Gran Pic. Ascensi totalment recomanable per tot pirineista. Panorama incomparable dels salvatges cims del Midi i del conjunt dels Pirineus Central i Occidental i cap a Frana.

Desnivell > Des del refugi 853 m Temps > De 3 a 3.30 h.

1a ruta> estiU del 1983

GraNpicperlaviaNOrMal

muntanya reportAtge

Contrafort oriental

3a xemeneia

2a xemeneia

sender

sender cap al coll de Suzon

sender

Portillon

Rognon de Pombie

1a xemeneia

gran Pic viA norMAl

Un MUntAnyenc pUJA des del coll soUzon per lA cArenA qUe donA Accs A lA viA norMAl. Al fonS El BAlAitS SoBrESurt dE lES BoirES MAtinAlS.

Gran Pic (Punta d'Espanya)

10

Torno al masss amb en Pep, un amic badalon. El temps s radiant i el refugi de Pombie s ple de gom a gom i en-voltat de tendes. Han passat tretze anys i dem volem fer la Punta Arag i continuar per la cresta fins al Gran Pic i baixar per les xemeneies de la via normal.

itinerariSer al Midi amb el primer o lltim sol s viure linobli-dable color vermell viu que agafa landesita. Per aix i per la calor que far, sortim de matinada i pugem la Grande Raillire, levident tartera dallaus que baixa fins prop del refugi des de la Fourche, la bretxa que separa el Gran Pic del Petit. Al la seva part alta sobre a la dreta el circ sud, poc visible des de baix. Hi entrem tocant la paret dreta (est) i deixem una primera lnia de vires i replans engres-cadors, que no tenen sortida (error freqent). Cinquanta metres ms amunt, un ressalt fcil permet accedir a una lnia damples cornises que ens situen pel damunt dels verticals cingles sud i est del cim. Es van pujant amb tendncia a lesquerra per petits ressalts (I i II) fins sota el con terminal del cim on hi ha dues opcions:1 Pujar a lesquerra per cornises i roques fcils de la cara oest per guanyar laresta nord i seguir-la fins al cim (3 h des del refugi).2 O agafar la xemeneia Marsoo. Des del punt anterior sota el con terminal, pujar recte amunt uns metres i agafar a esquerra una xemeneia-cornisa ascendent i poc pendent durant 10 m i pujar a la dreta una llastra i un curt ressalt.

El forat de la xemeneia Marsoo sobre ara al davant nostre. Cal ficar-shi i grimpar-la per sortir al bell mig del cim (10 m, II). s una opci totalment recomanable, fcil, segura i original. La llum que entra per la sortida s suficient per pujar-hi. Hem pujat sense encordar-nos ja que les vires i cornises sn amples i segures i litinerari evident (mateix horari). Som al mig dun paisatge de gran categoria alpina, envol-tats de pilars, parets i crestes i pel damunt dels prats ver-dssims de lalta vall dOssau i del refugi i llac de Pombie. La vista cap al Petit Pic s duna bellesa aclaparadora. A partir daqu tenim la possibilitat de desfer el cam i tornar al refugi. Nosaltres optem per continuar cap al Gran Pic per la cresta horitzontal fins al Rony de Pombie (170 m de desnivell) i coronar la Punta dEspanya. s una agradable grimpada de caminar i escalar blocs i ressalts (II i III), on, si volem anar encordats, caldr assegurar-nos amb merlets i algun encastador. La cresta s totalment escnica perqu domina tots els racons del vessat sud del masss. Una hora i mitja desprs trepitgem el cim tan esperat.Baixem per la concorreguda via normal caminant i des-grimpant les xemeneies i, a vegades, directament per fora per estalviar-nos lespera. Ms avall deixem la roca pels prats del coll Souzon i refem els camins de tornada a casa.

Desnivell > Del refugi a la Punta Arag 684 m Temps > 3 h.

2a ruta> estiU del 1996

puNtaaraGperlaviaNOrMalvariant Xemeneia marsoo

reportatge muntanya

Punta arag viA norMAl

Gran PicPetit

Pic Punta Arag

Grande Raillire

Circ Sud

Con terminal

Xemeneia Marsoo

Cam tallat

1 2

Fourche


Cara sud del Midi amb la lnia dascen-si de la via normal de la Punta Aragn (2.715 m)

muntanya reportAtge

I un nou retorn al Midi, ara amb lIvan, un amic de Sant Quirze de Besora. Venim a escalar la via Fourquier de la cara est. Va ser oberta a lagost de 1968 per JL. Pres, guia i primer guarda del refugi de Pombie, i Me. i Mr. Fouquier, en una sol dia. Una via D que ofereix 650 m descalada de placa i fissura en roca excellent, amb algun pit de via i reunions desequipades. La dificultat rau en seguir litine-rari cap uns sostres taronges i altres referncies visuals, en un mar de pedra barrat per dos cinturons horitzontals de sostres que de banda a banda de la paret. Escalada clssica de baixa dificultat i fcilment protegible, per de compro-ms, en un marc silencis i solitari.

Des del refugi caminem pel marcat cam del coll Souzon i un cop passada la vertical del centre de la paret est, el deixem i ens enfilem dret amunt per prats i tartera cap a una visible cicatriu de despreniments a la banda dreta de la paret (est). Un sistema evident de cornises condueixen al centre de la paret sota una canal dedre molt marcada que s el peu de via (latac s 10 m abans duna reuni de parabolts duna altra via).Com un isard, sense cap soroll, un vell alpinista arriba a la cornisa. s esquerp de tracte i busca la ruta per pujar a la vena agulla de Pombie. El veurem evolucionar per la banda esquerra de la paret i desprs retirar-se, deixant la muntanya solitria i en silenci. Duran tota lescalada serem noms dos punts en la immensa muralla.

itinerariLa via consta de tres parts ben definides:

1 llastres vermellesLes plaques de la base, les Llastres Vermelles, acaben sota la primera barrera de sostres tacats de liquen groc que s el far cap el que cal dirigir-se, mentre escales ara per aqu, ara per all. La dificultat es mant en el IV. Comencem escalant una lnia de dedres amb tendncia a lesquerra fins a les Llastres, que escalem per una variant directa (V), seguint uns espits, i no pas per la seva vora esquerra seguint la via original, ms fcil, que les volta. Els llargs es van succeint i algun pit ocasional ens dona confiana mentre muntem bones reunions quan sacaba la corda. Aquest tram acaba sota un sostre en arc, que lIvan, molt encertadament, passa per loest (esquerra). I aviat arribem a la primera lnia de sostres, que evitem per la dreta (IV-).

2 Murs grocsUn cop passats els sostres vnen els Murs Grocs, ms fcils que el tram anterior. Ja podem visualitzar tota la resta de la via. Sn 200 m que escalem sense problemes i que porten a l ample prat herbs barrat per la segona lnia de sostres. En cas de mal temps es pot sortir de la paret seguint aquesta cornisa a la dreta fins al descens de la via normal.

3 ressalt finalEl ressalt final desemboca al Rognon de Pombie.Des del prat del peu del ressalt final, lescalada es torna ms vertical i definida, per fissures, xemeneies i dedres. Passem duna escalada rpida desequipada i de com-proms a un terreny ms difcil per segur (IV i passos de V). Algun pit ens empeny amunt quan la llum de la

tarda ja envermelleix. El temps passa volant. Les fotos ens mostraran desprs els subtils canvis de llum a la paret i al paisatge. Uns passos atltics ens deixen als pendents rocallosos del Rognon. Tenim el cim a tocar per s massa tard. Ens abriguem i caminen cap al Portillon mentre pel nord arriben fins vels de boira freda que ens van embolicant lentament i ens recorden que som a lalta muntanya.

Disfrutem del descens solitari de la via normal, sovint tan atapeda, talaia de la cara est, que ja s a lombra mig coberta de boires i silenci. Els prats del coll de Souzon, plens de lliris, sn la porta de sortida daquest ambient ombrvol, mineral i salvatge. El sol samaga darrera el coll de Pyreget quan entrem per la porta del refugi.Aquesta nit far fred i la caiguda dalguna pedra o el cant de la gralla que ens ha seguit en lescalada seran els nics sorolls que ressonaran en aquest nostre reialme fins que el sol lescalfi dem. Durant millennis, a un ritme infinitament lent, el mateix gel que cada hivern esberla la roca ha anat enrunant aquesta enorme massa andestica que ser escalada per les futures generacions. Immutable, la muntanya s com un norai necessari on alguns ens amarrem, per resguardar-nos de les inclemncies del mn exterior.

Recorregut > 700 m Material > Joc de tascons i friends comperts

per saber-ne msCarte de randonnes > 1:50.000 Pyrnnes n 3 Barn, Rando ed.Dupouney, Patrick > Escalades au Pic du Midi dOs-sau, ed. Denoel, 1983. Guia complerta descalades a la muntanya.Ollivier, Robert > Pyrnes Occidentales. Valle dOs-sau, randonnees, ascensions, escalades. Ed. Maison de la Cartographie et du Tourisme, Pau, reedici de 1984. Recull fidelment les vies i lpoca de les escala-des clssiques de la postguerra.

3a ruta> estiU del 2007viaFOurquieralacaraestdelGraNpic

escalada clssicaDelfau i Mathieu, Biraben, Carrre, els ger-mans Blanchet i Esquerre, Sant, Mailly, Ollivier, Barrio, Bellocq, els germans Ravier i Prs, sn alguns dels homes que van freqentar el masss i van pujar-lo i es-calar-lo per tot arreu. Fa trenta anys, en Pres i els Fourquier van obrir la Via Fourquier en un sol dia. Una ascensi que va combinar aven-tura i exploraci a parts iguals, lesperit de les-calada clssica que tamb s el nostre.

A l'esquerra Robert Ollivier als 19 anys amb dos companys al cim del Gran Pic, al 1930.

12

publicitat

FUTBOL RUGBI NATACI FITNESS ESQU SNOWBOARD TENNIS PDEL BSQUET MUNTANYA MODA SPORT

Tot el mn de les assegurances al vostre servei

Corredoria dAssegurances, s.l.DGS-JO173

TRUCANS Tel. 936 923 684 [email protected]

93 721 57 50Montenegro 17, bxs. Sant Quirze del Valls

Pl. dels Quatre Cantons s/n. T. 93 674 30 81Rbla. del Celler, 23. T. 93 674 72 15

DESCOMPTE ESPECIAL ALS SOCIS DEL CMSC


Quan comencem, per fi, a caminar sn ja les dotze del migdia: sort que encara queden mol-tes hores de sol i letapa daquest primer dia s ms curta que la mitjana.Estem ja per tierras de campo. Les pistes i els camins pugen i baixen per turonets mo-ntonament conreats de blat. La vista es perd a lhoritz i el grup comena a arrenglerar-se en grupets de caminants que es reconeixen pel seu pas. La gana de parlar i dintercanvi-ar-se opinions sesgota als pocs quilmetres i comena la fase de la contemplaci. Aquesta disposici de lnim hum t moltes facetes i varia segon el carcter de les persones.El cam es fa silencis, les parelles familiars i damics/amigues no sn alienes a aquest fet. Els especialistes en acudits ja fa estona que shan quedat calladets...Noms els guies no gaudeixen daquesta su-blimaci, massa preocupats perqu no es per-di ning i per mantenir la regularitat de la marxa. La mateixa actitud lhan de mantenir els guies de lescombra, massa enfeinats per controlar que ning es quedi endarrerit i per donar nim als que van ltims.A la pausa del dinar, tant si sobren les carma-nyoles que la gent porta de casa, com si satura

a un mesn per un rpid pat, els caminants ja tornen a la normalitat duna conversa ani-mada (qu ha fet el Bara?, has vist aquella noia que portava una motxilla ms gran que ella?, i aquell alemany que tenia les cames morades pel sol o per uns hematomes i no vol saber res daturar-se?), interrompuda noms per les rialles provocades per lespecialista dacudits que ha tornat a animar-se.Laguafiestas del guia fa la crida per tornar a reprendre al cam. Tornem a comptar els ca-minants: a veure si alg sha quedat endarre-rit o fent el bis de caf (o de cervesa) fora de la vista del grup i el deixem perdut, com pot passar a vegades...!A la tarda el cam es fa pesadet. Desprs de lltim turonet pugem a laltipl i no es veu ni una nima..., excepte uns corbs cridaners que ens fan perdre la concentraci. Desprs del tobogan nmero 10 o 15, finalment!, arribant a una carretera local, apareix un autocar: s el nostre o un miratge? Quan els ltims caminants hi arriben, no tenen temps ni de canviar-se les botes i els mitjons que ja lautocar arrenca, per sort, cap a lhostal del poble, que aquesta vegada queda a pocs quilometres.

El primer dia daquest pont ja ha acabat: dem s un altre dia, una etapa ms dun llarg recorregut que ens apropa a la meta, a lobjec-tiu dun cam que hem comenat fa anys.Al segon dia el despertador no sonar fins a dos o tres quarts de set del mat: tot un luxe!Moblidava dafegir que a la nit el sopar de lhostal ens ha compensat, amb escreix, de tots els esforos del dia, per no parlar de lorujo (aiguardent dherbes) al final dels plats tpics de Castella i Lle...

muntanya ViVncies

peraquisONaeldespertadOr?

text de Silvano Bendinellifotografies de Jordi Sape i Silvano Bendinelli

Santo Domingo de la Calzada

> Burgos, Granero

Sn les quatre del mat dun dia en qu comena un pont festiu i sona el despertador! trigo uns segons per reflexionar sobre quina s la ra que mempeny a aixecar-me tant dhora: a

les cinc surt lautocar que ens porta a molta distncia de casa i amb moltes hores de viatge.Vull arribar abans que els altres companys del Club, per donar bon

exemple i explicar, amb calma, la ruta al xofer, per hi ha sempre alg que ha arribat abans i comena a reclamar puntualitat: no sabr mai si s per broma...

14

Pot ser que desprs de l'esfor tinguem l'est-mac tancat: conv esperar un parell dhores fins que reaparegui la gana, moment en qu procedirem a la menjada de recuperaci. No obstant aix, durant lespera mantindrem la ingesta dabundants lquids que restableixin lequilibri intern, compensant les prdues h-driques, de sals i minerals, i intentant neutra-litzar lacidesa corporal post-esfor.Sn aconsellables les begudes isotniques, sucs de prssec, brous lleugerament salats, llet descremada, aigua amb gas.El menjar de recuperaci ser abundant, ener-gtic, hidratant i pobre en protenes dorigen

animal. Daquesta manera reposarem les pr-dues de certs substrats, eliminarem les subs-tncies de rebuig produdes durant lesfor i facilitarem la digesti.En cas que al dia segent reiniciem lactivitat donarem ms importncia a la ingesta dhi-drats de carboni dabsorci lenta, tal i com ho fem en el sopar dabans dactivitat.

qupassaaMBlalcOHOl?

Respecte al consum dalcohol a muntanya hem de ser taxatius: NO consumir-ne en cap cas, ni en situacions demergncia. Lalcohol re-dueix el nivell de rendiment fsic, disminueix

leficcia de la contracci muscular i enterbo-leix la ment, amb la qual cosa la capacitat de resposta davant duna situaci dalerta queda-r disminuda, fet que facilitaria un accident. A ms, condueix finalment a la hipotrmia, encara que el seu primer efecte sigui de sensa-ci dun augment de calor. Lalcohol dilata els vasos sanguinis situats immediatament per sota la pell, predisposant el cos a les congela-cions i a la prdua de temperatura.Una mica dalcohol als refugis i en companyia damics!

salut muntanya


aliMeNtaciquan acabem l'actiVitat de muntanyaQuan acabem lactivitat, el cos es troba fatigat. la gana pot haver disminut, ja que durant els

esforos de llarga durada sorgeix sovint el rebuig als aliments slids.s el moment de rehidratar-se.

Lermita de Sant Pere de Queralt, al costat del Barranc de Sant Pere, s una construcci romnica, senzilla, datada dels segles XI i XII, en un estat de conservaci molt deficient.

itinerariA Santa Linya sortim de la plaa cap a la part alta del poble, passem davant lermita de Sant Salvador i entronquem amb la pista que mena a lestaci.

Al cap de 100 m la deixem i prenem un cam a lesquerra (hi ha un cartell a Sant Pere de Queralt, del C. Ex. Lleida).

Arribem a una pista, que seguim uns metres a la dreta i prenem una cam carreter a lesquerra, sota un mas.

Enll (1 h) deixem el cam carreter i agafem un corriol fitat a lesquerra, per abans podem continuar fins a un mirador. Cal estar atents a les fites i marques de pintura del corriol, que segueix una srie de fortifica-cions de lltima guerra. Hi ha un parell de passos on cal ajudar-se amb les mans.

Ja prop del barranc de Sant Pere enllacem amb el cam del barranc. Anem a la dreta, passem un collet i girem a lesquerra, sota lermita, que ja es veu (1.50 h).

Lermita est construda al cim duna agulla. No en conec cap altra en un lloc tan solitari: s un plaer passar-hi una estona escoltant el silenci i contemplant les aiges de l'embassament.

Retornem pel mateix cam i en arribar al trencall del darribada, continuem recte. El nou cam baixa al barranc i per la llera, que no sol dur aigua, el seguim amunt, entre les parets tancades de lengorjat. Salvem una cadolla i lengorjat es va obrint.

Sota el serrat Pedregs (2.30 h), amb un repetidor, prenem una cam a lesquerra, que ens mena a una bona pista.

La passem i prenem el cam vell a la dreta (al costat dun pal elctric) que ens retorna al cam de pujada, ja sobre el poble.

muntanya fitxa

saNtperedequeralt la noguera excursionisme

Accs > Per la carretera C-12, entre Balaguer i ger, al poble de les Avellanes prenem un trencall fins a Santa Linya. Temps > 3.20 h Desnivell > 400 m Dificultat > Mitjana. Hi ha un parell de grimpades. poca aconsellada > Evitar el ple estiu Cartografia > Noguera comarcal. ICC

Poble de Santa Linya, inici de l'itinerari

< Ermita de Sant Pere de Queralt

l'erMitA s lA pErlA dE lExCurSi, enciMbellAdA A lA pUntA dUn esper rocAlls i gAireb inAccessible, coM Un niU dligUes sobre el pAnt de cAMArAsA.

text i fotografies de pere robert

16

Tot i la seva cota modesta, per la seva situaci s un bon mirador cap als Bessiberris, Tossal de Mar i Conangles (direcci sud), Tuc del Port de Vielha i Serra dHorno (a lest) i Montlude (al nord). El vessant sud a la Ribera de Rius t un pendent ms pronunciat que el nord per on us proposem aquesta excursi de gran bellesa pel paisatge, la solitud (en comparaci amb el proper i visitat Tuc del Port de Vielha) i el terreny pel que es desenvolupa, amb una orografia que no deixa de ser original.

itinerariA Santa Linya sortim de la plaa cap a la part alta del poble, passem davant lermita de Sant Salvador i entronquem amb la pista que mena a lestaci.

La sortida es fa des de la pista que va a la planta de tractament de residus, just a la sortida nord del tnel de Vielha.

Es segueix la pista, fora planera, en direcci SE per travessar el Barranc deth Port i desprs en direcci E fins una mica ms enll de larriu de Sarrahra.

A laada duna petita cabana/casa (1470m) es gira en direcci S, deixant la pista i comenant a guanyar alada. Travessem larriu de Sarrahra cap a la cota 1650m i girem en direcci SE seguint el torrent.

Seguirem per la seva riba esquerra fins a la cota 1720 m (aproximadament) i ens en separarem una mica buscant els pendents ms suaus i transitables i a la cota 1950 m tornarem a seguir el fons de la vall, ara ja molt ms oberta i que forma un curis tub, fins a la cota 2430 m, ja prcticament sota el cim. Girem direcci SW i desprs S per aconseguir el cim. Els darrers metres els farem a peu. Descens pel mateix itinerari.

fitxa muntanya

tucdeBarGadra Val d'aran excursionismeesqu

Accs > A la pista que puja a la incineradora a boca nord del tnel de Vielha, on es pot deixar el cotxe. Temps > Entre 4.30 i 6 h, anada i tornada Desnivell > 1200 m Dificultat > Mitjana. Recomanable dur grampons poca aconsellada > De febrer a abril Cartografia > Val dAran, 1:40.000 Ed. Alpina Bibliografia > Vrtex 2005, n 203

El tuC dE BArGAdrA es sitUA A lA serrA de riUs, entre el tUc de sArrAHrA i lA tUcA de betren.

text i fotografia de Carme Jordi


Per assegurar-se la devoluci dels prstecs, el banc utilitza un sistema de "grups de solidaritat" donant els prstecs a petits grups de persones on tots els membres sn responsa-bles de la devoluci del capital. Si els diners no sn retornats, a cap dells li tornar a ser concedit cap ms prstec. Tot i que els prstecs els dona sense cap mena daval, ms del 99% es recuperen. A ms, la taxa dimpa-gats sol ser molt baixa per uns altres motius: abans d'atorgar el crdit i conjuntament amb lavaluaci tica, es duen a terme estudis de viabilitat econmica de l'activitat a finanar. Una vegada atorgat el crdit hi ha un assessorament tcnic constant i un seguiment del projecte. A ms, lacceptaci del comproms quan es rep un microcrdit acostuma a fer incrementar la confiana i l'autoesti-ma de les persones implicades.A mesura que el Grameen Bank ha anat creixent, ha desenvolupat altres sistemes alternatius de crdit per als ms necessitats, aix doncs, ofereix

prstecs per lhabitatge, finanament de projectes de risc, projectes txtils, de pesca i altres activitats. Lxit daquest model inspir esforos similars en altres pasos en vies de desenvolupament, i fins i tot en pa-sos industrialitzats. El Banc Mundial estima que existeixen unes 7.000 institucions microfinanceres donant servei a uns 16 milions de persones en pasos en desenvolupament.El moviment dels microcrdits no est exempt de les crtiques, certes persones pensen que alguns progra-mes de prstec tenen interessos massa elevats. A ms, hi ha la preocupaci de qu els fons que sutilitzen per als microcrdits es derivin d'altres fons necessaris com ara la sanitat, programes d'abastiment d'aigua o educatius. Tamb s'ha criticat la incapacitat d'ajudar als ms pobres entre els pobres o la dependncia que es genera cap als microcrdits.No obstant aix, s encoratjador comprovar que el capitalisme tamb pot tenir una cara amable.

cultura

MicrOcrditsun model alternatiu de finanament ms tic i solidari

Muhammad Yunus. Foto-grafia extreta del web d'ICCS, International Conference of Cooperative Studies

< Roonisa, beneficiria d'un microcrdit per a un negoci fami-liar a Jamalpur, Bangladesh. Fotografia de MIchael Foley

la ra desser dels microcrdits, sobretot en pasos en vies de desenvolupament, s que moltes persones sense recursos puguin finanar projectes laborals pel seu compte que els permetin, amb el

temps, obtenir una font regular d'ingressos. Aquest petits prstecs son atorgats a persones massa pobres per poder-ne demanar a un banc tradicional.

El concepte de microcrdit va ni-xer fa ms de trenta anys de la m de Muhammad Yunus, originari de Bangla Desh, que va descobrir que un petit prstec podia produir un canvi substancial en les possibilitats de persones sense altres recursos per sobreviure.

Els microcrdits han rebut recent-ment (2006) un gran suport interna-cional a lotorgar-se el Premi Nobel de la Pau a Muhammad Yunus, que desprs destudiar en algunes de les millors universitats del mn amb be-ques com la Fullbright, va tornar al seu pas on va arribar a ser el direc-tor del Departament dEconomia de la Universitat de Chitagong.

El primer prstec que va donar Yunus va ser de 27 dlars per una dona que feia mobles de bamb per vendre i dels que vivien ella i la seva famlia. Un banc tradicional mai li hagus concedit aquest prstec ja que consideraven que el risc de qu no fos retornat era massa alt.

Desprs de comprovar lxit del petits prstecs, el 1976 va fundar el Grameen Bank per concedir mi-crocrdits als ms necessitats de Bangla Desh. Des de llavors, aquest banc ha concedit ms de tres mil milions de dlars en prstecs a ms de dos milions de prestataris.

El Premi Nobel Muhammad Yunus va descobrir que un petit prstec podia produir un canvi substancial en les possibilitats de persones sense altres recursos per sobreviure.

Gaireb el 95% dels prestataris sn dones, ja que aquestes pateixen de manera ms pronunciada la pobresa i es considera ms probable que reverteixin els seus guanys a les necessitats de tota la famlia.

MUHAMMAd yUnUs

18

El FSSV s una entitat que ajuda els immigrants empadronats al nostre poble que, tot i tenir un treball remunerat, no tenen suficients recursos per estabilitzar-se, integrar -se i promocionar-se professionalment. El Fons ofereix un ajut perqu puguin sortir, al ms aviat possible, de la situaci difcil i injusta que estan vivint.

El FSSV proporciona un ajut perqu aquestes persones puguin sortir, al ms aviat, de la situaci difcil i injusta que estan vivint, procurant que aquesta situaci difcil sigui passatgera i no es transformi en crnica (exclusi social). Creiem que aix, a ms, ajuda a millorar la convivncia social al nostre poble.

Lajut consisteix en la concessi de petits prstecs sense inters que el beneficiari es compromet a retornar en un perode de temps prviament pactat. La quantitat del prstec i el termini de retorn estan en funci de la necessitat, que sempre han dacreditar, i de la seva capacitat dendeutament. Aquest retorn del prstec costa un esfor molt important als beneficia-ris, per aquests sn conscients que si retornen el que han rebut possibiliten que una altra persona (que ja sest esperant), pugui rebre tamb un prstec. Ells saben que el seu esfor i la seva solidaritat valen la pena. Si el beneficiari no retorna els diners o es retarda sense causa justificada, deixa

de ser solidari. El seu principal com-proms amb el Fons s la solidaritat. Sense aquesta solidaritat el Fons per-dria tot el seu sentit i no podria fer la seva tasca. El FSSV s una autntica roda de solidaritat.La tasca del FSSV va comenar a finals del 1998. La va iniciar Maria Antnia Gili tota sola. Des dales-hores shan concedit 1.210 prstecs per un import de 1.452.000 euros.

Tots els que collaboren en aquest projecte sn voluntaris. Actualment el grup el conformen nou voluntaris que es distribueixen les tasques. Des de lany 2002 el FSSV forma part de la Fundaci Acci Solidria Contra lAtur, com un projecte autnom. Actualment el nostre projecte ja s a tres ciutats ms: Cornell, Rub i

Terrassa. Persones que shan assaben-tat del nostre projecte ens han dema-nat assessorament i lhan implantat al seu poble.En principi, la solidaritat dels bene-ficiaris implica que el Fons sigui auto-suficient, ja que si tots retornen el seu prstec, el que entra desprs surt i a linrevs. Amb tot, es necessita duna font de finanament exterior per fer front a increments de peticions, a endarreriments en els retorns, al petit percentatge dimpagats (inferior al 4%), a despeses dadministraci, etc.Cada dimarts, de sis a nou del vespre rebem les persones que necessiten el nostre ajut a la Casa de Cultura.

cultura

fssv fons social sant cugat-Valldoreix

artal club

text de ramon Escamilla

El retorn del prstec costa un esfor molt important als beneficiaris, per aquests sn conscients que si retornen el que han rebut possibiliten que una altra persona (que ja sest esperant), pugui rebre tamb un prstec.

La tasca del FSSV va comenar a finals del 1998. La va iniciar Maria Antnia Gili tota sola. Des daleshores shan concedit 1.210 prstecs per un import de 1.452.000 euros.

Si vols collaborar amb el projecte pots fer una aportaci als C/C:

La Caixa > 2100-0104-82-0200839782

Caixa Sabadell > 2059-0412-12-8000034376

Els donatius desgraven lIRPF. Recorda indicar, si us plau, nom, cognoms, adrea i NIF.

OctuBrecArles sobrino, dibUiXos

"L'exposici vol mostrar les construccions tradicionals cata-lanes que tenim a prop. Sempre he dibuixat, i he realitzat diver-ses exposicions. Actualment treballo amb tinta xinesa."

NOveMBreAndreU roMAn, pintUres

"Magradava fer dibuixos i de jove vaig gosar pintar. Dall no en queda res. Ara hi he tornat, aprofito materials recuperats i jugo amb formes, textures i colors pel plaer de manipular i, de vegades, reeixir."

deseMBreiGeNerJoAn JUbAny, fotogrAfiA

"El fil conductor s l'element fusta. Un sol material, senzill i natural, que pot mostrar-se, segons sigui des don es mira, de formes ben diverses."


Els ms histrics recorden el local petit tocant el Monestir, que era el pati de Cal Boter arre-glat amb un sala simple on, al fons, hi havia els lavabos amb un petit magatzem a sobre i al costat la secretaria. Abans, just davant ledifici que ha marcat la vida santcugatenca, la casa de les Llorenones, que una part era la nostra seu per tam-b hi havia un negoci de venda de cerveses i gasoses que refredaven en el pou de la casa. Era la nevera! El local va ser tirat a terra i anys desprs, amb motiu del cinquantenari del Club, el 1994, uns socis el van recordar fent una reproducci molt acurada i treballada amb qu es va guarnir un dels carros que van desfilar a la Festa de sant Antoni. Sempre sha canviat de local per manca despai. Lamic Roca em recorda quan es van canviar del que en deien el piset, tocant als Quatre Cantons, on actualment hi ha la botiga Rod; durant un any tot el mobiliari es va guardar al magatzem de casa en Josep Rius que actualment s el soci nmero 1 del Club. A vegades guardvem all propi de lentitat per daltres ha estat el mateix club que ha fet de dipositari dobjectes que sn patrimoni del poble. El local de la plaa de Barcelona, que es llogava al matalasser Quimet Bell, que

vivia a la mateixa plaa, va guardar la creu de terme, ja restituda, que procedia dunes obres que es van fer a la muralla de darrera del monestir. Laleshores cap de la brigada dobres de lAjuntament, Francesc Roca, la va guardar inicialment al dipsit municipal per ubicar-la posteriorment durant anys a les escales del

Club. Es va fer el mateix amb tot un seguit de peces de cermica popular que molts recor-dem anys i anys a la sala de la planta baixa del local que aleshores estava davant de la casa gran. Cermiques que, per les obres que shi van fer havien sortit dels locals de la Creu Roja que estava al carrer Santiago Rusiol. Ara tornen a ser en el dipsit municipal a lespera que vagin a algun lloc visitable. Una sala que tenia la seva llar de foc que ms duna vegada, fruit de quedar brases mal apagades, provoca-va algun incendi. Fins i tot una vegada es va haver de cridar els bombers. Va ser aleshores que darrera shi va collocar una planxa que allava el club del vens de can Planas; o par-lem dels altres vens, la famlia Sagals, que va

demanar que a causa dels cants de la coral o del sorolls que a vegades feien a la nit els juga-dors de ping-pong, o per altres activitats, s a-lls la sala de baix. Dues plantes tenia aquesta seu que tants records porta a molts associats que van viure una remodelaci a la biblioteca de dalt, on el Vicen Soto i la seva famlia van fer una volta de fusta que semblava una veri-table obra darquitectura. Molts records don molts hem passat fora estones, xerrant, gesti-onant, muntant activitats, prenent decisions, i vivint tant moments que ara shan traslladat a la nova seu que viu al costat del carrer del cinquantenari de la Marxa infantil. Que sigui per fora anys.

histries del club per francesc carb

elslOcals

delcluB

text de francesc Carb> Pintura mural al local de la plaa de Barcelona

Actual local del Club, a la plaa de la Vila

Enceto avui una collaboraci que espero que em permeti fer conixer als lectors, a partir d ancdotes viscudes o que mhan arribat, parts

de la histria de la nostra entitat. Al llarg dels ms de 60 anys dhistria, el Club ha estat en diferents locals vinculats a llocs emblemtics del poble,

ja fos a la plaa doctavi, la plaa de Barcelona o actualment la plaa del nou ajuntament.

Sempre sha canviat de local per manca despai. Lamic Roca em recorda quan es van canviar del que en deien el piset, tocant als Quatre Cantons, on actualment hi ha la botiga Rod.

20

elslOcals

delcluB

Cim del Canig. Fotografia de Steve i Jemma Copley

Des dels seus orgens el Club Muntanyenc, com molts dels centres excursionistes de Catalunya, ha tingut lafany de divulgar i protegir el nostre idioma, tan perseguit durant la dictadura. En letapa pre-demo-crtica, es va treballar per la normalitzaci del catal tot cedint el local per fer-hi classes. Tamb es van obrir les portes al Congrs de Cultura Catalana, amb tot tipus dactivitats relacionades amb la recuperaci de la llengua. Des de sempre, lidioma que ha emprat

lentitat en els seus comunicats als associats ha estat el catal, excepte en el temps en qu aix era prohibit. Ara, a causa de la intensa immigraci tornem a treba-llar perqu el nostre idioma no decaigui alhora que vo-lem facilitar la integraci dels arribats; per aix, hem signat un acord amb el Consorci per la Normalitzaci Lingstica per adherir-nos a la campanya del Voluntariat per la Llengua. Esperem que aquesta iniciativa compti amb el suport de tots i que la feu arribar als vostres amics/gues, socis o no del Club, per collaborar-hi plegats. Recordeu que no es tracta de fer classes de catal ni cal tenir-ne coneixements tcnics sin noms de conversar amb normalitat amb persones que lestan aprenent i que noms se us pro-posa dedicar-hi una hora la setmana durant un parell de mesos, temps suficient perqu laprenent es llanci amb ms seguretat a parlar en catal i conegui ms persones i de passada tamb la cultura del pas.

Escric aquestes ratlles des del cim del Canig; s, des del cim sim de Catalunya, el nostre smbol ms admirat, ms que qualsevol altra muntanya del Pirineu catal. Un cim del que davalla cada any el foc que serveix per mantenir una arrelada tradici estiuenca i de la nostra cultura de pas.No fa massa dies em trobava en un altre cim, el cim musical que va representar - per mi, i tamb per molts dels assistents -, el concert Sopranos. Un concert irrepetible per moltes raons, entre altres perqu van passar per lescenari un total de 150 msics i amb bona msica durant unes tres hores. Un concert que va servir per projectar les notes musicals ms adients contra una malaltia, la leucmia, que malauradament ara conec molt ms de prop.Segurament tots tenim els nostres cims preferits, uns seran fsics - les muntanyes, una cursa, etc.-, i altres emocionals. I ens agradar darribar-hi i

mantenir-nos-hi el major temps possible. Pel que fa a la muntanya, ser el fred, la pluja, el vent, o senzillament el temps que ens calgui per tornar a baixar, el que ens far abandonar la nostra fita.Tornant al Canig, que en Verdaguer va immorta-litzar amb el seu poema, vam tenir una excellent diada i, sense pressa, des del cim, vam poder gaudir de lentorn: ben a prop el Tretzevents, ms lluny el pic del Gegant, i encara ms lluny els cims del Carlit i el Peric. Diu la can Muntanyes del Canig, fresques sn i regalades... fresques s, per regalades no tant, perqu els 700 metres de desnivell es fan notar al cos, mentre lnima ja s virtualment al cim noms encetar la caminada. Ara b, la can no s pas una lloana al Canig, sin a lamor, encara que hi hagi estrofes com aquesta: Al de mat, vent ser, a les onze, marinada, a mig dia, vent de dalt i a la tarda, tramuntana. A nosaltres el vent ens va anar dall ms b.Laltre cim que abans mhe referit, el de les Sopranos, hi vrem cabre molta ms colla, encara que lAuditori en permetia ms, per les coses sn com sn. El que s va passar s que la msica ens va embolcallar amb un caliu no precisament esti-uenc. No ho hauria de dir jo que era art i part, per segur que els que hi van ser ho corroborarien.

Ddac Pallars Maymos, Lukas Obregon Rothe, Sylvia Merten Modolell, Ralf Merten Modolell, Benjamin Buehner, Aleix Anton Vicente, Daniel Mayorga Portell, Jlia Antolino Cervera, Carola Skidelsky, Olivia Rubert Echevarria, Hiplit Moreno Llagostero, Mireia Bocchetto Ma, Mireia Len Pip, Pol Casares Civit, David Basart Medarde, Noelia Antua, Miguel Troyano Martnez, Gloria Garriga Sis, Eduard Troyano Garriga., Sebastian Fumero Luna, Francisco Javier Snchez Garca, Gerard Jacas Soler, Carles Torrescana Catalan, Sonia Dominguez, Jacint Serra Argem, Tomas Moitnho de Almeida Andrade Madeira, Guillem Lpez Fernndez, Carla Cayuelas Redondo, Carlos Balmes Belvis, Oscar Gonzalvo Ulla, Giovanni Zambelli Arsequell, Ignacio Miras Massaguer, Helene Olsson, Emiline Bonne, Martina Ortiz Vega, Oriol Coll Pujol, Juliette Millner, Francesc Sambro Olivella, Carla Jordan Victorio, Victoria Xiao Montalbo Burges, Gisela Martnez Llaseria, Monica Roman Perez, Xavier Martnez Gimnez, Sandra Gonzalez Mndez, Gerard Martnez Mndez, Roger Martnez Mndez, Lia Borras Herrera, Marc Martnez Espanya, Edurad Calderon Colldeforn, Ana Perea Angulo, Sara Perez Poveda, Abeba Julian Snchez, Sara Fraixedes Nez, Joana Potet Coll, Maria Jess Larraz Abadias, Clemente Acedo Crespo, Judit Palau Rodriguez, Helena Cambra Soler, Xnia Bachs Figueres, Sofia Bach Fogueres, Oliver Ramon Gimnez, Alba Guerrero Pareras, Miguel Galcern Gonzlez, Sebastian Fumero Luna, David Gimnez Pallares, Pol Serra Viladrich, Joan Badia Mompel, Carlos Borges Santafe, Adrien Paternostres Liegedis, Marc Fragoso Bruix, Laia Fragoso Bruix, Paula Fuentes Martnez, Vctor Adlia Agust, Anke Lutjens, Anna Arbones Salanova, Maria Illia Camps.

rac del soci

Hem signat un acord per adherir-nos a la campanya del Voluntariat per la Llengua.

Segurament tots tenim els nostres cims preferits, uns seran fsics - les muntanyes, una cursa, etc.-, i altres emocionals.

qU cAl per ser volUntAri/riA:

Saber catal > Parlar-lo b per poder conversar amb persones que l'estan aprenent Una mica de temps > 1 hora setmanal durant 2 mesos Inscriure's > A la recepci del Club Muntanyenc


eqUip de volUntAriAt per lA llengUA

elcatalalcluB

benvingUts noUs socis i scies!

colUMnA de JoAn CArlES AlAyo

careNejaNt

conte contat...

elmolinetmgic

Llibret + CD que reuneix contes de bruixes darreu de Catalunya (lAlt Urgell, el Baix Arag, la costa tarragonina). Hi ha llegendes, rondalles, creences, contarelles que us emocionaran tant que us posaran la pell de gallina i els pls de punta! Els contes estan explicats per sis narradores de lANIN (Associaci de Narradores i Narradors) que tenen procedncies diferents, aix que

fan servir variants ben diverses de la nostra llengua. Les acompanya la veu de la cantant Laia Porta, que intercala entre els relats versions ben prpies de canons infantils populars co-negudes de tothom. Deixeu-vos seduir per les histries de bruixes com La caseta de xocolata, La bruixa gat, La Julivertina o Les trementinaires. Les recordareu per sempre ms.

Plou i fa sol, les bruixes es pentinenContes de bruixes, CD i llibre. Tantgora, 2006

Envia'ns les respostes a [email protected], sortegem tres llibres entre els que encerteu! Podreu recollir-los al Pati de Llibres.

1 )

2)

3)

No t cames i camina carregat de dia i nit, no s cap bou i porta banyes ni s ovella ni s cabrit.El meu cam s de ferro,xiulo per avanar,i entre poble i poblemai no em deixen parar.Te la dic te la dic i te la torno a repetir te la dic vint vegades i tu no l'has pas dit.

rac infantil AMb lA MUskA i el droMk!

Espai patrocinat pel Pati de Llibres T. 935831722 Carrer Xerric 22, baixos wwww.patidellibres.com

Hi havia una vegada, fa moltssims anys, dos germans que eren pescadors. Shiro, el ms gran, tenia vaixells grans, xarxes noves i una bonica casa. Jun, el petit, era pobre; les seves xarxes eren velles i, per ms que treballava, no aconseguia prou per menjar. Un mat Jun va sortir a pescar amb la seva petita barca. Desprs de tot un dia de feina no va poder pescar ni un sol peix, per aix va anar a casa del seu germ i li va dir: - Shiro, he treballat tot el dia, per no he pes-cat ni un sol peix. Deixam una mica darrs perqu puguem menjar la meva dona i jo. El seu germ li va tancar la porta als nassos i li va cridar: - Deixa'm en pau! Aix aprendrs a cuidar de la teva famlia... El pobre Jun tornava molt trist a casa seva. De sobte, en un revolt del cam va trobar un anci amb una gran barba blanca. Lanci li va dir amb veu molt dola: - Jun, ets un bon home i per aix he vingut a ajudar-te. Els nans posseeixen un molinet mgic, ves a buscar-los i portals aquest pot de melmelada de cireres. Com que els encan-ta, tel canviaran pel molinet mgic. - I per a qu serveix aquest molinet? - va preguntar Jun.- Si gires la maneta a la dreta i demanes un desig, et ser concedit. Quan vulguis que el molinet saturi, has de dir: Grcies molinet, ja en tinc prou. Desprs has de girar la maneta cap a lesquerra. Per mai diguis a ning per a qu serveix ni com funciona el molinet. El jove pescador va donar les grcies a lanci i es va dirigir a les terres dels nans. Quan en Jun va arribar-hi tot va succeir com li havia dit lanci. El rei dels nans va cridar en Jun i li va dir: -Qu vols a canvi del pot de melmelada? - El molinet - va dir Jun.

Desprs dalgunes discussions, Jun va acon-seguir fer-se amb el molinet mgic. A partir daquell moment va canviar la vida de Jun. Primer li va demanar al molinet que li mols una casa nova; ms tard, una barca nova, i xarxes, i menjar, i diners...I quan ja tenia suficient de cada cosa que dema-nava, girava la maneta cap a lesquerra i deia :- Grcies molinet, ja en tinc prou. El jove pescador es va fer molt ric i, com que tenia bon cor, repartia aquelles riqueses entre tots els seus vens. Quan Shiro va assabentar-se de la riquesa del seu germ, es va posar vermell denveja i va crrer a visitar-lo: - Estimat germ Jun. Com has aconseguit tantes riqueses? Jun recordava el que li havia dit lanci; per aix, no li va dir res.Des daquell dia el malvat Shiro va comenar a espiar el seu germ per a descobrir el seu secret.Una nit espiava per una finestra quan va veure que Jun agafava el molinet i deia: - Molinet, mol una mica de diners. Vull repartir-los amb els pescadors que han perdut les seves barques a la tempesta. El malvat Shiro es va amagar per no ser descobert, va esperar que el seu germ sorts de casa, va entrar i va robar el molinet. Desprs va recollir algunes coses i va embarcar cap a terres llunyanes, pensant gau-dir all la seva fortuna. Van passar molts dies

de travessa, va patir tempestes i es va perdre part de lequipatge i tota la sal. Un dia, Shiro va notar que el menjar estava dol i, per aix, sen va anar a la seva cabina, va girar la maneta a la dreta i va dir:- Molinet, mol una mica de sal. El molinet va comenar a moldre sal. Quan ja en va tenir prou, Shiro va exclamar: -Deixa de moldre, ja tinc prou sal. Per el molinet seguia molent. Shiro no sabia que havia de girar cap a lesquerra perqu saturs el molinet. - Deixa ja de moldre sal, malet molinet!- cridava Shiro. Per el molinet molia i molia. Primer, es va omplir de sal la cabina; desprs, la coberta. Per ltim, el vaixell no va poder suportar el pes i es va enfonsar. I com que ning ha girat la maneta cap a lesquerra, el molinet segueix encara molent sal en el fons del mar. I per aix, diuen, laigua del mar t gust de sal!

lectura recomanada

plouifasol...concurs d'endevinalles

endevina!

22

Sortides setmanals a la muntanyaFormaci esportiva i en el lleure en edat escolarGrups de manteniment esportiu per adultsTallers, xerrades, confernciesGrups de lectura, cant coral...

Encara no coneixes el Club Muntanyenc?Fes-te soci/scia, gaudirs de mltiples serveis i rebrs la revista el Muntanyenc a casa!

Ens trobars les tardes dentre setmana i dissabtes mat i tarda a la plaa de la Vila 2 de Sant Cugat del Valls, i al 93 674 53 96

El Muntanyenc

Documents

Transcript of El Muntanyenc