Núm. 24, primer semestre 2006

El patrimoni dels camins i carreteres de l’Horta Sud

Els estudis d’història local a la comarca

La televisió digital a L’Horta Sud

Entrevista a la mislatera Trinitat Casasús, primera degana de la Facultat d’Economia de la Universitat de València

El Parc Natural de l’Albufera: la contaminació permanent

www.fhortasud.org

L'HORTA24 7/6/06 13:48 Página 1

La Fundació organitza diversoscursos formatius per associacionsa Aldaia, Mislata i Silla.

Activitats del Museu Comarcal de l’Horta Sud. 5

4

la fundació

SUMARI

patrimoni de l’horta sud

Una aproximació al patrimoni de les vies de comunicació. El patrimoni dels camins i carreteres.ADRIÀ BESÓ

20

Entitat editora:FUNDACIÓN PARA EL DESARROLLO DE L’HORTA SUD.President: Alfred Domínguez IbáñezC/ Caja de Ahorros, 4. 46900 TorrentTel. 96 155 32 27www.fhortasud.orgfundació@fhortasud.org

Aquesta publicació no es responsabilitza de l’opinió dels seus col·laboradors ni s’identifica necessàriament amb els treballs publicats.

PORTADA: Assut d'Antella, lloc on naix la Sèquia Reial del Xúquer, que aporta l'Albufera els seus cabals sobrants. Foto: Francesc Martínez.

PAPERS DE L’HORTA

Director:Francesc Martínez

Col·laboren en aquest número:Adrià Besó, Borja Català, Coloma Gradolí, Josep Ramon Sanchis Alfonso, Cristina Valero Tortajada i Alfred Ramos.

Assessorament lingüístic: Òscar Pérez SilvestreFotografia: José Luís Carretero, Ricard Martínez i Borja Català.Disseny i maquetació: Collage-no coop.v.Impressió: Gráficas Jovi

Tiratge: 1.000 exemplars. Imprés en paper 100% reciclat.Periodicitat: semestralDipòsit legal: V-1372-1994

associacions de comarca

Quatre associacions de l’Horta Sudcreen una imatge corporativa per afomentar el xicotet comerç local.CRISTINA VALERO

6

sociocomunitari

Una educació de qualitat a l’abast de tothom.CRISTINA VALERO

XIX Trobada d’Escoles en Valencià a Picassent.COLOMA GRADOLÍ

8

7

actualitat comarcal

L’Albufera i l’Horta Sud:la difícil convivència.BORJA CATALÁ

10

gent d’ací

Trinidad Casasús: “Jo no crec quel’economia siga encara un sectord’hòmens”.BORJA CATALÁ

18

els nostres oficis

Anguiler de l’Albufera, un vell ofici amb un present renovat.FRANCESC MARTÍNEZ

24

comunicació

La televisió digital a l’Horta.FRANCESC MARTÍNEZ

27

Papers d’història

Temps de ràdio a l’Horta Sud.ADRIÀ BESÓ

28

cultura

La comarca de l’Horta Sudi els estudis d’història local.JOSEP RAMON SANCHIS ALFONSO

25 anys del Premide Literatura Juvenil Enric Valor.ALFRED RAMOS

35

32

passat i present

La torre àrab d’Albal. 36

L'HORTA24 7/6/06 13:48 Página 2

En la primavera de 1994, en el primernúmero de Papers de l´Horta, feiem

una defensa de l´Albufera com a Parc Na-tural de la comarca, compartit amb Valèn-cia i la Ribera Baixa. Informàvem, amb op-timisme i esperança, sobre el Pla deSanejament del parc que diverses Admi-nistracions públiques duen endavant per adescontaminar el llac, víctima de la brutí-cia d’un creixement industrial i urbà des-controlat des dels anys seixanta del seglepassat. Hi havia previst construir un munt

de depuradores i col·lectors, els quals, en pocs anys, havien de retornar les aigües netes al llac. Confiàvemen que l’acció humana, igual que és capaç de destruir sense miraments, sería igualment capaç de corregiraquesta alteració tan dràstica dels ecosistemes de l’Albufera per tal de retornar a l’estany eixes aigües cris-talines que moltes persones majors encara recorden. Dotze anys després d’aquell 1994, l’Albufera segueix contaminada. La veritat és que, malgrat que s’han fetobres de sanejament, aquestes han sigut insuficients i no han aturat el procés de degradació constant delllac per les aigües residuals, malgrat la propaganda oficial dient el contrari. Algunes conseqüències d’aquestdeteriorament les podem llegir en el present número de la revista. La veritat és que no donem dades mas-sa alentadores, la contaminació continua ancorada a les aigües, malgrat ser un Parc Natural protegit per lallei. Recordem que l’Albufera va estar declarada Parc Natural en 1986 per la Generalitat, que forma part desde 1990 de la llista internacional de zones humides de la Convenció RAMSAR, que des de 1991 figura enles Àrees d’Especial Protecció per a les Aus (ZEPA), i que en 2004 es va aprovar el Pla Rector d’Ús i Gestiódel Parc (PRUG) per a corregir algunes de les anomalies que pateix el llac. Però la llei, la paraula escrita, nosalva l’Albufera. Molta legislació i molt de projectisme en matèria de sanejament, però poques realitats.Quan els problemes s’eternitzen i no se solucionen, és perquè no s’ha fet el suficient, i salvar l’Albufera éspossible sempre i tant l’Administració competent, la Generalitat, tinga voluntat per a fer-ho.La veritat és que l’Albufera no ha estat una prioritat per la govern autonòmic, és més, sovint les majors in-versions de sanejament per al llac han vingut del Govern central o d’ajudes de la Unió Europea. La Genera-litat no ha invertit el que cal per a salvar l’Albufera, prefereix destinar els recursos públics a macroprojectesturístics que arrosseguen més diners privats però que tenen una dubtosa rendibilitat social, i que al cap i ala fi ens resulten massa cars per a les butxaques dels valencians i valencianes. Ara la situació del Parc Natural s’ha complicat més, perquè en els últims anys han minvat els cabals de lesaigües del Xúquer. Des del segle XVIII, els excedents de les séquies de reg d’aquest riu que desemboquen al’Albufera, especialment la Séquia Reial del Xúquer, donant un cabal natural i net. Però des de 1980 aquestscabals estan disminuint, segons apunten diversos especialistes en temes hidràulics. I a més de disminuir, lesaigües netes del Xúquer es tornen brutes quan s’incorporen al llac. La minva de cabals ha estat constant enels últims anys, disminució que va paral·lela a l’augment de els aigües residuals. Però la situació encara potanar a pitjor. El Pla Hidrològic Nacional contempla el transvassament del Xúquer-Vinalopó, mentre que elsaqüífers de Castella-La Manxa que alimenten el Xúquer estan sobreexplotats per l’agricultura i ha baixat elseu mantell freàtic de forma alarmant. No és qüestió de la sequera ni un fet conjuntural, és un problema estructural que afecta als ssitemes aqüí-fers i a una bona gestió en matèria de sanejament. Un problema que exigeix amplitud de mires, valentia po-lítica i fugir de les demagogies d’alguns dels nostres governants valencians, que no dubten culpabilitzar a al-tres Administracions per temes que hauríem de resoldre el Govern autonòmic valencià, que té competènciesper a fer-ho. Si es continua deixant a l’Albufera sense sobrants de cabals del Séquia Reial que l’ha mantin-guda viva en els últims 250 anys, el Parc Natural es veurà irremediablement abocat en un estat agònic. I sino és fan inversions de sanejament de gran envergadura econòmica (no parxes com s’ha fet fins ara), la con-taminació continuarà en la història del temps.

ED

ITO

RIA

LN

úm. 2

4, p

rim

er s

emestre 2

006

3

la contaminació permanent

EDITORIAL

L’Albufera:

L'Alfufera rep menys aigua del Xúquer que en el passat, i aixòaugmenta la contaminació.

L'HORTA24 7/6/06 13:48 Página 3

4

LA FUNDACIÓ

Durant el primer semestre de2006 la Fundació Horta Sud ha

realitzat una intensa acció de fomentde l’activitat associativa a la comarca.Quatre cursos formatius i l’entrega deles ajudes als projectes interassocia-tius, que concedeix la juntament ambCaixa Popular. Així mateix, el presi-dent de la Fundació, Alfred Domín-guez, ha participat en diverses entre-vistes en mitjans de comunicaciólocals i comarcals de l’Horta per a di-fondre les activitats de la Fundació.Els cursos formatius s’han realitzat a Si-lla, Mislata i Aldaia, en col·laboracióamb Caixa Popular i la Xarxa Joves.net.Tres d’ells han tractat el tema de comconvertir les idees d’una associació enacció. Un es va impartir a Silla per AnaFernández els dies 28 de febrer y 2, 7,9 i 14 de març. Altres dos a Mislata: unper Felipe Castillo els dies 23-28-30 demarç i 4 d’abril, i altre per Noelia Vale-ro els dies 4,10 i 11 de març.Altre curs, titolat “Règim fiscal per aassociacions” es va impartir a Silla perFelipe Castillo els dies 23, 28, i 30 demarç i 4 d’abril. I finalment es feu uncurs de “Comunicació digital” a Al-daia, a càrrec de Jesús Lorenzo, els

dies 13, 20 i 27 març i 3 i10 d’abril.És important per a la gestió de les as-sociacions el coneixement de temesfiscals i laborals, ja que d’això depénmoltes vegades una correcta compta-bilitat, la possibilitat de crear ocupa-ció juvenil i conéixer el règims de do-nacions a les associacions sense ànimde lucre. També és interessant conèi-xer els passos legals que cal prendreper a posar en marxa idees associati-ves, i descobrir tots els avantatgesque pot aportar l’ús de la xarxa d’In-ternet per a comunicar-se amb els as-sociats, trobar materials útils o infor-mar de les activitats pròpies.Aquests cursos suposen una formaciódirectiva, operativa i comú a la diver-sitat existent entre les associacions dela comarca. Els principals destinatarissón els membres dels òrgans directiusassociatius, qui suposen el motor d’a-rranc dels seus associats. S’organitzengratuïtament i directament als munici-pis interessats, mitjançant la gestió dela Fundació Horta Sud, la mediació iinfrastructures dels Ajuntaments i lacol·laboració de Caixa Popular.Els dirigeix la Fundació a través del Cen-tre de Recursos Associatius de l’Horta

Sud, que funciona des de fa set anys,i que tracta de donar resposta a lesnecessitats del teixit associatiu de lacomarca, a partir de quatre pilars bà-sics: dinamització, informació, forma-ció i assessorament. La seua pretensióés aconseguir dos grans objectius: perun costat, dinamitzar i estimular el tei-xit associatiu de l’Horta Sud i, per al-tre, enfortir les associacions oferint-lesrecursos formatius i informatius. Entred’altres serveis útils per a associa-cions, des de l’any 2000 publica elbutlletí bimestral Papers Associatiusde l’Horta Sud, de difusió gratuïta.Anualment, convoca una jornada dediàleg i convivència comarcal i un pro-grama d’ajudes a projectes interasso-ciatius.

Aquests cursos suposenuna formació directiva,operativa i comú a ladiversitat existent entreles associacions de la comarca.

Ezequiel Castellano entrevista a Alfred Domínguez en Aldaia Ràdio.

La Fundació organitza diversoscursos formatius per associacionsa Aldaia, Mislata i Silla

Curs formatiu realitzat per a associacions.

L'HORTA24 7/6/06 13:48 Página 4

Núm. 2

4, p

rim

er s

emestre 2

006

LA

FU

ND

AC

IÓ

5

Activitats del Museu Comarcal de l’Horta sud

El dia 11 d’abril es va inauguraraquesta exposició que ens apropa a la ràdio a la comarca. Hi vanintervindre el periodista FrancescMartínez, la presidenta del museuEmpar Navarro i el periodistaBernardo Guzmán, cap d’informatiusde la Cadena Ser a la ComunitatValenciana. Aquesta exposició ensapropa al món de la ràdio a lacomarca entre 1936 (quan es crea la primera emissora: Radio Torrente)fins al 1966, quan tanca una sèried’emissores parroquials que havienestat operatives a partir de 1955. Les escoles que han visitatl’exposició han pogut participar enun taller de muntatge de ràdios degalena a càrrec de membres de laURE-Secció Local de Torrent.

El museu s’ha sumat enguany a la celebració del Dia Internacionaldels Museus amb una sèried’activitats que tracten de recuperarla memòria de la cria del cuc deseda a la comarca. El 18 de maig ésla data fixada pel ConsellInternacional dels Museus (ICOM),per això durant eixa setmana elsxiquets i xiquetes que venienacompanyats de la seua família ambels seus pares han estat obsequiatsamb una capseta de cucs de seda.

COMMEMORACIÓ DEL DIA

INTERNACIONAL DELS MUSEUS

EXPOSICIÓ: TEMPS DE RÀDIO

Durant aquest primer semestres’han realitzat les següents

activitats, que, dins dels objectiusdel museu, tracten de recuperar i difondre el patrimoni cultural de la comarca des de les seuesdiferents manifestacions tantmaterials com immaterials.

Durant el primer semestre s’hanpresentat l’enclusa de boter i latregilla, i el dia 21 de juny s’hacelebrat el ja tradicional sopar faixatde comiat amb una vetlada deliteratura oral a càrrec de LlorençGiménez. S’han alternat lespresentacions de les peces al museuamb altres per diferents municipisde la comarca. Així, el dia 25 demarç es va presentar el botijot a Catarroja.

Del 15 de febrer al 10 de març elmuseu va acollir l’Exposició delNinot a la Sala Faitanar, on van estarexposats els ninots aportats per lescomissions falleres de Torrent.

EXPOSICIÓ DEL NINOT

PRESENTACIONS DE LA PEÇA DEL MES

Per tercer any consecutiu, s’hacelebrat durant el mes de junyaquest cicle que intenta recuperar i divulgar la tradició oral de la cançóvalenciana, tot enllaçant amb elpanorama actual de la nostraproducció musical. S’ha organitzaten quatre sessions, totes elles ambuna conferència a les 20 hores,seguida d’un concert després desopar. El dia 1 de juny, FranciscoBlanco va parlar sobre el jazz aValència, que va precedir el concertde Combo Reunión Taller deSedajazz. El dia 8, Josemi Sánchezva tractar el tema de la improvisaciódels textos en la música tradicional, i a continuació es va escoltar elconcert de Va de Cant. El dia 15, Lluís Xavier i Miquel Flores vanparlar sobre jotes i fandangosmeridionals, per a donar pas alconcert del Grup Alacant, i finalmentel cicle es va tancar el dia 22 amb laconferència d’Eduard Cavaller sobredanses i balls de carrer i el concertdel grup Tres fan ball.

CICLE: MÚSICA AL MUSEU

ADRIÀ BESÓ

Director del Museu Comarcal

Concert de jazz al Museu.

LA FUNDACIÓ

Exposició del ninot.

Exposició “Temps de ràdio a l'HortaSud”.

L'HORTA24 7/6/06 13:48 Página 5

6

En la convocatòria 2005 del Pro-grama de Cooperació per a les

Associacions de la Comarca, les enti-tats guardonades han estat l’Associa-ció d’Empresaris i Comerciants de Si-lla, l’Associació de Comerciants deCatarroja, l’Associació de Comer-ciants de Paiporta i l’Associació deComerciants de Picassent, així com lacomparsa cristiana Artal de Manisesamb el Club d’Escacs Ciutat de Mani-ses i Benetússer, i Guaix-Coordinado-ra pel Valencià en col·laboració ambTorrent-La Gavella.Aquest programa, que convoquenanualment la Fundació Horta Sud iCaixa Popular, té l’objectiu d’incenti-var la realització de projectes de des-envolupament intercomarcals de ca-ràcter cultural, social o econòmicspresentats per associacions de la co-marca que promoguen la col·laboracióentre associacions dins de la mateixapoblació o en l’àmbit comarcal.Especialment significatiu, pel seuabast econòmic i social, ha estat el

primer dels tres projectes guanya-dors: la creació d’una imatge corpo-rativa conjunta per a potenciar el co-merç local a la comarca de l’Horta.Un projecte presentat i desenvolupatconjuntament per l’Associació d’Em-presaris i Comerciants de Silla, l’As-sociació de Comerciants de Catarroja,l’Associació de Comerciants de Pai-porta i l’Associació de Comerciantsde Picassent. Aquest projecte ha re-but una dotació econòmica de 3.250euros. Aquesta imatge corporativa fa referèn-cia a la bossa de la compra amb totesles connotacions explícites i directesrespecte del concepte de comerç engeneral, un missatge que queda mati-sat amb les lletres L i O de local, quesimbolitzen el grup d’associacions i launió entre elles. Un disseny que, enconjunt, provoca dinamisme i trans-met sensació d’obertura i proximitat,les característiques del comerç local.En l’acte de lliurament dels premis, eldirector general de Caixa Popular, Jo-

sep Maria Soriano, va destacar que elxicotet comerç ha de saber “plantarcara” a les grans superfícies. “Si s’or-ganitzen i es profesionalitzen, tenenmoltes possibilitats de guanyar la ba-talla”. Per la seua banda, Alfred Do-mínguez, president de la FundacióHorta Sud, va assegurar que aquest ti-pus d’unions demostren la seua “laborpública pel bé comú”.El segon premi va ser per al projectede realitzar uns Escacs Vivents permitjà de les arts escèniques, de la mú-sica i del teatre, presentat per la com-parsa cristiana Artal de Manises i elClub d’Escacs Ciutat de Manises, alsquals es concedí una dotació de1.000 euros.El tercer premi, dotat amb 750 eu-ros, fou per als col·lectius Guaix i LaGavella de Torrent. Amb eixos di-ners, segons va explicar el presidentde Guaix, Vicent Moreno, s’editaranmapes físics de la Comunitat Valen-ciana per a l’ensenyament a les es-coles.

CRISTINA VALERO

ASSOCIACIONS DE LA COMARCA

Quatre associacions de l’Horta Sudcreen una imatge corporativa per afomentar el xicotet comerç local

L'acte de lliurament de les ajudes es realitzà a Silla.

Aquest programa, tél’objectiu d’incentivarla realització deprojectes dedesenvolupamentintercomarcals decaràcter cultural, socialo econòmics presentatsper associacions de lacomarca.

L'HORTA24 7/6/06 13:48 Página 6

7

els llapis i materials d’oficina com arapinces per a col·locar missatges. Al ta-ller de fusta, per altra part, s’elaborenmarcs per als quadres i jocs de taula.Totes les activitats estan coordinadesper psicòlegs que dissenyen i duen aterme programes individuals per tald’aconseguir l’ajustament personal decada persona utilitzant el treball coma eina terapèutica. El producte d’a-quest treball es comercialitza com asubcontractes en els tallers de pro-ducció pròpia, en tendes i en un llocde venda al mercat de Catarroja.Els centres ocupacionals de la Manco-munitat de l’Horta Sud pretenen po-tenciar la integració laboral d’aquellespersones que poden accedir a un llocde treball protegit o normalitzat. Per aaixò es mantenen contactes amb em-preses, centres especials de treball iprogrames municipals.L’altre centre ocupacional que pertanya la Mancomunitat de l’Horta Sud s’a-nomena Acypsa i també acull discapa-citats psíquics amb diferents grausd’afectació.Igual que en el Nou d’Oc-tubre, en Acypsa els discapacitats re-alitzen un treball remunerat simbòlica-ment i els productes resultat d’aquesttreball es comercialitzen.

Encara que cadascun d’aquestscentres es gestiona independent-

ment, tots pertanyen a la Mancomuni-tat que és qui demana les ajudes al’administració pública. Amb aquestesajudes, que arriben de la Conselleriade Benestar Social, tots tres centresmancomunats financen les despesesregulars que genera el funcionament.El primer d’ells es troba a Catarroja is’anomena Nou d’Octubre. El titulardel centre ocupacional és la Manco-munitat de l’Horta Sud, però la gestióestà a càrrec del Patronat d’EducacióEspecial Reina Doña Sofía. En l’actua-litat, al Nou d’Octubre hi ha 75 per-sones amb discapacitat psíquica dediferents graus, des de persones greu-ment afectades fins a nivells més lleusque desenvolupen cada dia un treballremunerat.Per tal que una persona puga entrar alcentre, només cal tindre el certificatde minusvalidesa i estar empadronaten un municipi de l’Horta Sud. Una ve-gada ja dins del centre ocupacional,els discapacitats realitzen activitats deceràmica, d’artesania amb la fusta i,fins i tot, cultiven un camp. Així, a lesaules de ceràmica es confeccionenimants de nevera, pots per a guardar

En Acypsa són importants les activitatsd’esplai com ara l’esport. Hi ha un psi-còleg i una fisioterapeuta que organit-zen activitats esportives amb les qualstambé es treballa l’aspecte físic i psi-cològic. Tots els divendres es juga unpartit de futbol al pavelló d’Aldaia.Al final de la temporada mai no esperden la festa de cloenda al llit delTúria, on s’ajunten tots els esportistesde totes les lligues que es disputen. Ésen eixe acte quan es lliuren les meda-lles per a tots els participants. La Mancomunitat de l’Horta Sud dis-posa del Centre d’Educació EspecialLa Unión a Torrent. Té capacitat per atrenta alumnes i atén xiquets pluride-ficients de 3 a 21 anys. Segons la di-rectora Mª Carmen del Río, allò mésdestacable és “la satisfacció dels pa-res i mares que busquen el tracte hu-mà i la creació d’un entorn el més fa-miliar possible”.Al Centre d’Educació Especial LaUnión hi ha cinc classes, de les qualss’encarreguen dos educadors per au-la, i a més hi ha dos fisioterapeutes,un logopeda i un psicòleg, en total 14treballadors per a atendre els alumnesamb qui treballen sobretot els hàbitsd’autonomia.

Núm. 2

4, p

rim

er s

emestre 2

006

SOCIOCOMUNITARI

SO

CIO

CO

MU

NIT

AR

I

Una educació de qualitat a l’abast de tothom

CRISTINA VALERO

Els discapacitats psíquics de la comarca tenen alseu abast un servei de modernitat. La Mancomu-nitat de l’Horta Sud disposa de dos centresocupacionals per a discapacitats psíquics als mu-nicipis d’Aldaia i Catarroja i un Centre d’EducacióEspecial ubicat a Torrent. Tots tres treballenmitjançant la motivació i la preocupació per lasalut física, mental i emotiva dels alumnes queaprenen i desenvolupen un treball en els diferentscentres.

L'HORTA24 7/6/06 13:48 Página 7

8

XIX Trobada d’Escolesen Valencià a Picassent

Picassent ha acollit la primaverade 2006 la XIX Trobada d’Escoles

en Valencià; concretament, el diumen-ge 2 d’abril. Aquesta població de l’Horta Sud fou laseu de la festa per la llengua mésnombrosa i popular. Només conéixer la notícia, al maig de2005, les diferents comissions de tre-ball iniciaren reunions periòdiquesperquè la Trobada de 2006 fóra, unavegada més, una jornada lúdica, rei-vindicativa, participativa i, sobretot,compromesa amb el valencià. La Trobada es presentà al poble el di-jous 20 d’octubre de 2005 en un ac-te públic celebrat al saló de plens del’Ajuntament, en el qual intervinguél’alcaldessa, Conxa García, la regidorad’Educació, Empar Campos i VicentMoreno, president de la Coordinadorapel Valencià “Guaix”. En el seu dis-curs, l’alcaldessa posà èmfasi en el fetque «La Trobada és un acte del poblei per al poble i, per tant, tots hem decol·laborar-hi, cadascú dins de lesseues possibilitats. Serà necessari, pertant, un gran esforç comú perquè Pi-

cassent puga assumir aquest compro-mís de forma satisfactòria». A l’acteacudiren representants de diversesassociacions de Picassent, dels cen-tres d’ensenyament, com també, pú-blic en general.El divendres 11 de novembre de2005 Picassent presentà a la comarcade l’Horta Sud la seua Trobada d’Es-coles en Valencià.L’acte consistí en un sopar popular ce-lebrat al Poliesportiu de Picassent, alqual assistiren representants de cen-tres d’ensenyament, associacions, en-titats culturals i corporacions de tota lacomarca. Fou tot un èxit d’assistència.La vetlada estigué amenitzada per unquartet de jazz. En finalitzar l’acte, esrepartiren als assistents uns obsequis,gentilesa de l’Ajuntament.El dibuix guanyador per al cartell de laTrobada pertany al CEIP Orba d’Alfa-far, el qual es decidí en votació en unareunió de comarca celebrada a To-rrent. I el seu eslògan és “A poc a pocValencià a més”.

A partir d’ací el dibuix s’incorporà a totel material de la Trobada: calendaris,carpetes, samarretes, motxilles, etc.

HOMENATGE A SAÓÉs tradició que en totes les Trobadeses faça l’homenatge a una persona ocol·lectiu, la trajectòria professionaldels quals haja destacat per la defen-sa i l’ús social de la nostra llengua.Enguany, s’homenatjà un col·lectiu,concretament la revista “Saó”, una deles primeres publicacions mensuals envalencià que, des de fa trenta anys,tracta temes d’actualitat, culturals,socials, religiosos, etc., i gaudeix amés d’un gran prestigi intel·lectual peltractament i la seriositat amb què ela-bora els temes publicats.I, a més a més, Picassent també va re-tre homenatge a Joan Pla, mestre dePicassent que va fer possible que lesclasses es feren en valencià a l’escolaabans de la LLei d’Ús.El sopar homenatge se celebrà el di-vendres 24 de març. Hi van assistir

COLOMA GRADOLÍ

Els xiquets i xiquetes foren els autèncics protagonistes.

SOCIOCOMUNITARI

78 centres escolars desfilaren en la tradicionalcercavila que omplí els carrers de Picassent defesta per la nostra llengua. A la zona de l’Ermita esmuntaren 130 tallers de manualitats, cinema envalencià, editorials, discogràfiques, solidaris, etc.

L'HORTA24 7/6/06 13:48 Página 8

9

La jornada estiguéamenitzada ambl’actuació de la BandaJuvenil de Picassent,les danses populars, el ball de bastonots,tabals i dolçaines.

més de 300 persones: Conxa García,alcaldessa de Picassent i autoritats, elpresident d’Escola Valenciana, DiegoGómez; el president del Guaix, VicentMoreno, alcaldes i regidors dels ajun-taments d’Albal, Alaquàs, Aldaia, Alfa-far, Benetússer, Silla, Torrent, Picanya,Sedaví, Llocnou de la Corona (...), ho-menatjats d’anys anteriors, el Sambo-ri, representants de diverses associa-cions de Picassent, diferents escolesde l’Horta Sud, etc.Del 21 al 31 de març començà la tra-dicional Volta a Peu que recorreguéels centres escolars de tota la comar-ca. La Volta va concloure a Picassent,on tots els centres de la població esconcentraren a l’Ermita per anar encercavila fins l’avinguda de Torrent pertal d’inaugurar el monòlit del plànolcomarcal, cedit a l’Ajuntament per Es-cola Valenciana.

Del 27 al 30 d’abril tingué lloc a la Ca-sa de Cultura de Picassent la II Troba-da Musical. Durant quatre dies més de900 alumnes posaren veu, música idansa sobre l’escenari del saló d’ac-tes. La darrera cançó fou el “Xumba,xumba”, interpretada per tots els cen-tres participants. El conegut cantautorPaco Muñoz amenitzà amb temes in-fantils i populars la fi de totes les ac-tuacions.El dissabte 1 d’abril, també a la Casade Cultura, es realitzà la I Trobada deCors Infantils organitzat per l’associa-ció d’amics de Cristòfor Aguado i LaNostra Escola Comarcal.I, arribem així, al 2 d’abril, Dia de laTrobada.La xifra de visitants que s’hi acostarenper tal de participar en aquest actemultitudinari fou de 18.000 personesaproximadament.

78 centres escolars desfilaren en latradicional cercavila que omplí els ca-rrers de Picassent de festa per la nos-tra llengua i a la zona de l’Ermita esmuntaren 130 tallers de manualitats,cinema en valencià, editorials, disco-gràfiques, solidaris, etc. La jornada estigué amenitzada ambl’actuació de la Banda Juvenil de Pi-cassent, les danses populars, el ballde bastonots, tabals i dolçaines... El punt i final a un dia redó el posàuna paella gegant al pati del CP Vergede Vallivana. Després del Dia de la Trobada, encarase celebraren dos actes més: En pri-mer lloc, el lliurament dels premisSambori de narrativa infantil i juvenilque fou presentat per Vicent Moreno,president del Guaix, i pel contacontesLlorenç. I que comptà amb l’actuaciódel grup Trobada. A la fi de l’acte, seserví un berenar a tots els assistents.Finalment, el divendres 28 d’abril secelebrà el sopar de cloenda dels actesderivats de la Trobada. L’alcaldessade Picassent, Conxa García, agraí pú-blicament la labor realitzada per totsels col·lectius que han contribuït per-què la Trobada haja sigut tot un èxitd’assistència i de participació.En el transcurs del sopar, al qual as-sistiren al voltant d’un centenar depersones, l’alcaldessa obsequià als di-rectors de tots els centres amb un lli-bre de la Volta a Peu, confeccionat perTola, centre ocupacional de discapaci-tats psíquics ubicat a Silla, com tambéun socarrat amb el dibuix de la Troba-da 2006, obra artesanal realitzadaper l’artista local Ximo Amoros.

Picassent va ser un riu de gent durant la Trobada.

SOCIOCOMUNITARI

SO

CIO

CO

MU

NIT

AR

I

Es muntaren 130 tallers de manualitats. Trobada de Cors Infantils.

Núm. 2

4, p

rim

er s

emestre 2

006

L'HORTA24 7/6/06 13:48 Página 9

10

L’Albufera i l’Horta Sud:la difícil convivència

Una característica que podria defi-nir l’Albufera seria la seua condi-

ció urbana. Envoltada per la ciutat deValència, pels municipis de l’Horta delCamí Reial –la Pista de Silla– i per lesciutats més poblades del Baix Xúquer,aquest aiguamoll desfà la creença queun parc natural és un paratge allunyatde les aglomeracions urbanes, relati-vament aïllat i on la presència de l’és-ser humà gairebé no s’ha fet notar. “Hiha molt pocs parcs naturals a tot elmón que estiguen a tan sols 10 minuts

de la tercera ciutat més poblada d’Es-panya, propers a un dels ports méspoblats del Mediterrani, que estiguentravessats de nord a sud per infraes-tructures tan importants com l’A-7, la N-332, la CV-500, el ferroca-rril València-Gandia, etcètera. I des-prés, de nord a sud i d’est a oest peruna atapeïda i densa xarxa de caminsrurals que són els que travessen lamarjal”, afirma el director del parc,José Segarra. I és clar, aquesta proxi-mitat fa que siga molt més sensible al

desenvolupament econòmic i al crei-xement urbanístic, especialment mar-cat a la zona els darrers 30 anys.Aquesta raó és la que porta AntonioGoytre, d’Acció Ecologista-Agró, acreure que la protecció de l’Albuferaés una decisió que els diversos go-verns autonòmics han pres sense mas-sa convicció: “L’Albufera està en unlloc massa privilegiat, des del punt devista del negoci, en la mesura queabasta una zona del litoral, que s’haintentat urbanitzar diverses vegades,

BORJA CATALÀ

ACTUALITAT COMARCAL

Enguany fa 20 anys de la declaració del Parc Natural de l’Albufera. Desprésde dues dècades com a espai protegit, el principal problema de l’estanycontinua sent la contaminació provocada per les aigües residuals, tanturbanes com industrials. A més, cal afegir-hi la minva progressiva de cabalsd’aigua neta del riu Xúquer, les aportacions del qual són vitals per a lasupervivència de l’Albufera. L’estat d’aquest enclavament de biodiversitatestà marcat pel seu entorn, ple d’indústries i infraestructures, i habitat peruna població pròxima al milió i mig de persones. Amb aquesta pressióhumana, que no s’ha aturat des dels anys 70, tots els esforços de conservacióhan tractat de fer possible que el Lluent, nom que hi donen els autòctons,deixe de ser la claveguera de l’Horta Sud.

La contaminació de les aigües ha desfet l'ecosistema de l'Albufera.

L'HORTA24 7/6/06 13:48 Página 10

11

ja que era la solució per als aboca-ments de tots el municipis dels voltantsde l’Albufera... Jo crec que condemnara la no-utilització més de 20.000 hec-tàrees de terreny és una decisió que enun lloc com és el municipi de València,a la costa, a l’àrea metropolitana, fala sensació que hi estàs perdent un es-pai en el qual es podrien fer negocisd’un altre tipus”. La proximitat a l’àreametropolitana de València és, doncs,el factor decisiu a partir del qual homha d’analitzar l’estat de salut delLluent.

LA CONTAMINACIÓEl creixement urbanístic industrial del’Horta Sud dels anys 60 i 70 ençà, fetsense planificació prèvia, va provocarun augment molt considerable de lacontaminació de les aigües de l’Albu-fera. Encara pot trobar-se gent majorque recorda que els llauradors queconreaven l’arròs ho feien descalços, ique bevien l’aigua de l’Albufera. Aixòhui constituiria una pràctica molt peri-llosa per a la salut de qui gosara fer-ho. L’arribada a l’estany d’aquestesaigües residuals, de les fàbriques, deles cases, etcètera, n’ha provocat l’eu-trofització: ço és, una excessiva entra-da de nutrients o contaminants (comfosfats o nitrats) que fan que les plan-tes i altres microorganismes cresquen

en abundància. El problema ve méstard quan aquests organismes moren,perquè la seua descomposició provo-ca un descens dels nivells d’oxigen enl’aigua. En casos com el de l’Albuferas’ha arribat a situacions d’anòxia, enquè els peixos moren ofegats per lamanca d’oxigen. L’eutrofització és laque fa que el Lluent tinga aqueix colorverd fosc.Per fer front a aquesta entrada de re-sidus al Lluent, a les acaballes del se-gle que hem deixat arrere es van cons-truir diverses estacions depuradoresd’aigües residuals (EDAR) que envol-ten el parc natural: Pinedo, el Perello-net, el Saler, Cullera... A més, tambécalgué connectar els municipis aaquesta xarxa de depuració. A la nos-tra comarca, el Col·lector Oest eral’encarregat de conduir les aigües resi-duals de les poblacions del CamíReial, de Picanya a Silla, fins a l’EDARde Pinedo 2. Però tothom coincideix aassegurar que aquesta infraestructuras’ha quedat obsoleta i es desborda fà-cilment, cosa que sol passar quanplou. L’aigua contaminada que vessaacaba moltes vegades a les séquies, iper elles viatgen fins a l’estany. No de-bades, la séquia de Ravisanxo és laprincipal via d’entrada de contami-nants. L’Albufera continua bruta, i peraquesta raó Antonio Goytre nega que

hi haja hagut una millora en l’estat desalut del Lluent des de la declaraciódel parc natural ençà, ben al contrari,el membre del grup ecologista creuque la situació ha empitjorat, i que elque s’ha fet fins ara només ha servitper a evitar que tot l’ecosistema mori-ra. Polítiques i intervencions que Goy-tre titla de “pegats”.

Mapa del Parc Natural de l'Albufera.

“L’Albufera està en un lloc massa privilegiat, desdel punt de vista del negoci, en la mesura queabasta una zona del litoral, que s’ha intentaturbanitzar diverses vegades, ja que era la solucióper als abocaments de tots el municipis delsvoltants de l’Albufera... Condemnar a la no-utilització més de 20.000 hectàrees de terreny ésuna decisió que en un lloc com és el municipi deValència, a la costa, a l’àrea metropolitana, fa lasensació que hi estàs perdent un espai en el quales podrien fer negocis d’un altre tipus.”

Les aigües baixen brutes per lessèquies.

ACTUALITAT COMARCAL

AC

TU

AL

ITA

T C

OM

AR

CA

LN

úm. 2

4, p

rim

er s

emestre 2

006

L'HORTA24 7/6/06 13:48 Página 11

12

EL XÚQUER, UN RIU QUE CADAVEGADA ARRIBA AMB MENYSAIGUAAl problema de la contaminació cal su-mar la pèrdua de cabal que des que esva començar a desenvolupar el regadiua la Manxa oriental, a principis delsanys 80, ha patit el riu Xúquer. L’Albu-fera es nodreix principalment de les ai-gües del Xúquer, que li arriben a travésde la Séquia Reial, principalment. Pe-rò, com conta el geògraf Carles San-chis Ibor, del Centre Valencià d’Estudisdel Reg (CVER), “les comunitats de re-gants de la Ribera s’han vist obligadesa treballar amb molta més eficiència,amb menys recursos i això ha fet queuna part dels sobrants que abans elsllauradors o els regants abocaven a les

séquies de drenatge i acabaven a l’Al-bufera, ja no hi acaben. I això fa quel’Albufera ara estiga rebent moltamenys aigua que la que rebia en elpassat i això provoca que hi haja unaconcentració major de contaminants,perquè el volum d’aigua neta respectedels contaminants que hi arribaven s’-ha reduït”. I per aquesta raó, cada anyarriba menys aigua a l’Albufera.Acció Ecologista-Agró denuncia que, sibé el Pla de Conca del Xúquer de 1997assignava a l’Albufera 100 hectòme-tres cúbics, la realitat és ben diferent,i Antonio Goytre afirma que al Lluent liarribaran enguany només 10 hectòme-tres cúbics d’aigua neta. “Caldria revi-sar el Pla de Conca del Xúquer per co-néixer les seues assignacions reals, la

situació real”, conclou Goytre. Un altrefet que han criticat els ecologistes ésque el programa “AGUA Albufera”,presentat pel Ministeri de Medi Am-bient al darrer estiu, no incloïa l’actua-ció destinada a aportar recursos flu-vials a l’Albufera des de Tous-Antella.Per totes aquestes raons, per a Anto-nio Goytre i, amb ell, el grup ecologis-ta, no té sentit parlar de transvasa-ment al Vinalopó ni d’alternatives, “elproblema és que el Xúquer no té ai-gua”, comenta. Segons el director del parc natural,José Segarra, “la mutilació del Pla Hi-drològic Nacional (PHN) ens ha causatun problema, perquè ací [referit al Pa-ís Valencià] es mantenen els compro-misos sense rebre el que ens pertoca-va de l’Ebre”. De fet, el PHN teniaprevista una injecció d’aigua de l’Ebreal Xúquer, que compensaria la pèrduade cabals cap a les comarques delsud. Però la derogació del transvasa-ment no ha estat acompanyada per laderogació del transvasament al Vinalo-pó. Amb la modificació del trajecte dela conducció Xúquer-Vinalopó, la qualsitua el nou punt de presa d’aigua aCullera, Segarra creu que el transvasa-ment deixa de ser un problema per al’Albufera. “Si es fa des de l’assut dela Marquesa (a Cullera) no ens afec-ta”, opina el màxim responsable delparc natural.

ACTUALITAT COMARCAL

l’Albufera ara reb moltamenys aigua que la querebia en el passat i aixòprovoca que hi haja unaconcentració major decontaminants, perquè elvolum d’aigua netarespecte delscontaminants que hiarriba s’ha reduït.

El cabal del Xúquer és vital per a la supervivència de l'Albufera.

Assut d'Antella, d'on naix la Séquia Reial del Xúquer, la qual aporta aigües netesa l'Albufera amb els seus cabals sobrants.

L'HORTA24 7/6/06 13:49 Página 12

13

UN PRUG POLÈMIC I TARDÀDeixant a banda els problemes ex-terns que afecten el parc –externs per-què estan provocats en bona mesuraper agents de l’exterior–, la darrerapolèmica en la gestió de l’espai ha es-tat l’aprovació del Pla Rector d’Ús iGestió (PRUG). Aquest document, ques’aprovà el 19 de novembre de l’any2004, és una norma jurídica de regu-lació dels usos i de la gestió del ParcNatural de l’Albufera o, en paraulesdel director del parc, José Segarra: “ElPRUG ens ve a dir què és el que es potfer i el que no es pot fer al Parc Natu-ral de l’Albufera, i on es pot fer allòque es pot fer”. D’entrada, l’aprovació d’aquest text jahauria de ser una bona notícia, ja queha tardat més de 18 anys a ser re-dactat i aprovat. “Per qüestions deconflicte polític no s’ha tret endavantperquè el problema de la gestió delsparcs naturals en un entorn comaquest és que hi ha molts interessos,en la cacera, en l’agricultura... hi hamolts interessos molt diversos, des defocus molt diversos i molt contrapo-sats, de manera que és fàcilment unafont de conflicte”, explica Sanchis Ibor.Però del resultat final les opinions di-vergeixen notablement. Per al directordel parc natural, el PRUG proporcionauna gran satisfacció i tranquil·litat jaque, segons comenta, garanteix la

nul·la capacitat d’arbitrarietat per partde la gestió de l’Albufera. “Amb elPRUG a la mà no caben interpreta-cions de poder desviar-te un mil·líme-tre del que diu el PRUG, perquè estàtot predeterminat. I això, des del puntde vista jurídic és una garantia de se-guretat jurídica”, afirma Segarra. Alpol completament oposat s’ha situatAcció Ecologista-Agró, grup que s’hamostrat molt crític amb el Pla Rector ique ha presentat un recurs al TribunalSuperior de Justícia de la ComunitatValenciana.En el recurs presentat als tribunals, elsecologistes citen un seguit d’estudisque van mostrant la degradació del’Albufera en els darrers anys. Citantdel text: “La història del Parc Natural

de l’Albufera és la crònica del seu de-teriorament mediambiental”. I per de-mostrar-ho acudeixen a diversos estu-dis elaborats per la GeneralitatValenciana. “No vam inventar res, [...]ens vam limitar a reproduir conclusionsi diagnòstics coneguts” asseguren elsmembres d’Acció Ecologista-Agró. Pe-rò l’aspecte que més ha preocupat elsecologistes és l’afirmació que es fa enel preàmbul del PRUG, que afirma queel desenvolupament econòmic i la con-servació dels valors mediambientals iculturals no són contraposats, sinócomplementaris.Antonio Goytre es manifesta molt ro-tundament al respecte: “Entre el 1986i el 2006 la situació de l’Albufera haempitjorat. I això per què ha succeït?Té alguna cosa a veure el desenvolu-pament econòmic? Té alguna cosa aveure el desenvolupament econòmicamb l’augment del procés urbanitza-dor? Té alguna cosa a veure el desen-volupament econòmic amb la utilitza-ció de pesticides i herbicides en elconreu de l’arròs? Té alguna cosa aveure el desenvolupament econòmicamb el fet de no obligar les empresesque estan contaminat a anar-se’n d’a-llí?”. L’ecologista creu que el modeleconòmic aplicat per la Generalitatdes dels darrers anys de govern socia-lista fins a hui porta als efectes que s’-han produït a l’Albufera.D’altra banda, sobre el turisme rural,José Segarra opina: “Jo no crec que

ACTUALITAT COMARCAL

AC

TU

AL

ITA

T C

OM

AR

CA

LN

úm. 2

4, p

rim

er s

emestre 2

006

Embarcador de l'Albufera.

La contaminació contrasta amb la bellesa d'alguns paisatges del Parc Natural.

L'HORTA24 7/6/06 13:49 Página 13

14

no hi haja un incipient turisme ornito-lògic, un incipient turisme ecològic, unincipient turisme de gaudir el paisatgei de viure en una masia o en un casa-lot enmig de la marjal, i si a més obli-gues aqueixes persones que per aobrir aqueix establiment han de tindreuna depuradora i depurar les seues ai-gües fecals a la séquia, jo crec que ai-xò no serà el mal del parc natural, alcontrari”, són les seues paraules. Pelque fa a l’educació ambiental, Goytrecreu que seria molt positiva, però queaixò hauria d’haver entrat en el PRUG.En canvi, creu que el turisme rural noté sentit a l’Albufera, ja que està dinsd’un entorn urbà. I respecte de l’hos-taleria, l’ecologista considera que jan’hi ha prou oferta als municipis de lazona, i que caldria fomentar que elsequipaments de serveis, com són res-taurants o discoteques, se n’anarenfora. “Del que es tracta és que no hihaja ningú menjant ahí, perquè això ésun luxe, un luxe de biodiversitat”, sen-tencia.Recorda el catedràtic de Sociologia dela Universitat de València, Ernest Gar-cia, que en els primers anys d’existèn-cia del parc natural, l’oposició a laprotecció va desencadenar la creaciód’associacions com APEPNA (Associa-ció de Propietaris i Empresaris delParc Natural de l’Albufera), que teniencom a objectiu combatre les mesuresde protecció. El mateix Garcia afirma

que el de l’hostaleria “és un conflicteobert i en el fons innegociable perquèaixò són activitats que en qualsevolparc natural han d’estar restringidesseverament”.

LA POR DE LA RAJOLAEl segon aspecte, no per ordre d’im-portància, que més ha preocupat elsecologistes és la possibilitat de per-metre noves construccions a l’interiordel parc natural. El preàmbul delPRUG indica que “durant la tramitaciódel projecte de PRUG, distints ajunta-ments de municipi i nuclis pedanis,com també diversos col·lectius socialsvinculats tots als nuclis històrics depoblació de Pinedo, el Palmar i el Pe-rellonet, han posat en evidència unasèrie de necessitats socials que elPRUG ha d’abordar habilitant la pos-sibilitat d’actuacions urbanístiques endeterminats sectors de l’entorn d’a-questes poblacions, a proposta delsajuntaments respectius i amb les ga-ranties ambientals suficients”. Peraquesta raó s’han modificat algunesnormes sobre l’activitat urbanística alparc. El mateix Pla Rector inclou algu-nes actuacions, com el reallotjamentdels veïns desallotjats per les obresde la Zona d’Activitats Logístiques(ZAL) del port de València, o la cons-trucció d’un col·legi i d’un centre desalut al nucli del Perelló.El director del parc natural explicaaquestes modificacions: “Ací hi havia

un problema per als habitants dels nu-clis de població que queden dins delparc natural, perquè si els deixàvemamb la mateixa superfície de sòl urbà,estàvem limitant aqueix creixement”.Segarra especifica que es reclassifica-rà sòl per creixement demogràfic oper necessitats de servei públic. PeròAntonio Goytre critica que el creixe-ment demogràfic de Pinedo, perexemple, és pràcticament nul. Goytreconsidera que la necessitat de reallot-jar els afectats per la ZAL a Pinedo ésuna mentida, perquè aquesta gent jaestà rebent les claus de les seues ca-ses noves, construïdes prop d’on vi-vien abans. L’ecologista creu que l’au-tèntic problema rau en el fet que ja noes podrà negar la reclassificació deterrenys a altres zones del parc natu-ral si s’exposen les mateixes raonsque a Pinedo. “El problema és el can-vi de concepte, deixar de respectaraqueixa mena de principi intocableque diu que en terreny de l’Albufera,que està classificat com a sòl no ur-banitzable d’especial protecció, no espot construir”, afirma. De la mateixaopinió és Carles Sanchis Ibor, qui creuque el problema és que es crea unprecedent legal perillós.

Segarra especifica quees reclassificarà sòl percreixement demogràfico per necessitats deservei públic.

ACTUALITAT COMARCAL

El Port de Catarroja és una de les zones més contaminades del parc.

L'HORTA24 7/6/06 13:49 Página 14

ACTUALITAT COMARCAL

AC

TU

AL

ITA

T C

OM

AR

CA

L

gues amb automòbil per carreteres enmal estat per tal d’anar a classe. “Elsxiquets que no s’ha evitat que s’as-senten al Perelló, no poden agafar unautocar que els porte a Sueca, quesón set quilòmetres d’una carreteraplana i que els torne després a la seuacasa del Perelló, i els xiquets dels po-bles de l’interior que volen estudiarhan de fer-se 30 o 40 quilòmetres enautocar? Per què uns sí i altres no?”,es pregunta.

15

“Si no hi ha un pactepolític i social, elproblema de l’Albuferaserà recurrent, estaràsempre al límit de ladegradació definitiva iposant pegats perquèallò no es col·lapsedefinitivament.”

Respecte del cas de les infraestructu-res al Perelló (escola i ambulatori),Goytre considera que una de les polí-tiques que hauria d’haver adoptat laConselleria, i el PRUG, seria tractard’evitar que la població estacional es-devinguera fixa, perquè el que és unapressió que es produeix durant tresmesos, esdevé una pressió durant unany sencer. El mateix Goytre recordaque a molts municipis de l’interior elsxiquets han de recórrer distàncies llar-

Núm. 2

4, p

rim

er s

emestre 2

006

Carrissar de l'Albufera.

DADES BÀSIQUES SOBRE EL PARC NATURAL DE L’ALBUFERA

Declaració del parc natural 8 de juliol del 1986. Es constituïa el primer parc natural de l’etapa autonòmica.

Extensió 21.120 hectàrees (és el segon parc natural de major extensió del País Valencià,només per darrere de la serra d’Espadà, amb 31.024 ha).

Ambients Hi ha quatre ambients representats: la restinga (platja, dunes i mallades),la marjal, l’albufera o llac i el bosc.

Abast Terrenys de 13 termes municipals: València, Albal, Alfafar, Beniparrell, Catarroja,Massanassa, Sedaví, Silla (Horta Sud), Albalat de la Ribera, Cullera, Sollana,Sueca (Ribera Baixa) i Algemesí (Ribera Alta).

Figures de protecció Parc Natural, Zona d’Especial Protecció per a les Aus (ZEPA),inclòs en la llista de zones humides d’importància internacional per a les ausen virtut de la Convenció Ramsar, i Lloc d’Interés Comunitari (LIC).

Font: Conselleria de Territori i Habitatge

Gola del Pujol.

L'HORTA24 7/6/06 13:49 Página 15

ACTUALITAT COMARCAL

més, contràriament a la opinió del di-rector de l’Albufera, no creu que hi ha-ja una voluntat d’aconseguir que l’es-tany siga un lloc net.El geògraf Carles Sanchis Ibor recordaque fa set anys estaven produint-seunes “fases clares”. Era un moment enquè es produïen les precipitacions de

EL FUTURAmb 20 anys d’edat, el Parc Naturalde l’Albufera mira el futur amb unabarreja contraposada d’expectatives,si bé tothom adverteix la lentitud ambquè es realitzen les actuacions de mi-llora. Ernest Garcia creu que, mentrees mantinga el cabal ecològic d’aiguadel Xúquer, el sistema es mantindràcom està, “ferit”. El director del parcnatural, José Segarra, desitjaria queels avanços foren més ràpids: “faltamolt per arribar a una situació idíl·lica:caldria comprar més sòl, disposar demés mitjans, un major pressupost...”,però vol transmetre un missatge d’es-

perança, perquè hi ha una ferma vo-luntat política. Per la seua banda, l’e-cologista Antonio Goytre afirma que“si no hi ha un pacte polític i social, elproblema de l’Albufera serà recurrent,estarà sempre al límit de la degrada-ció definitiva i posant pegats perquèallò no es col·lapse definitivament”. A

16

Les obres de sanejament del llac han sigut insuficients.

OBRES I INFRAESTRUCTURES REALITZADES EN L’ÀMBIT DE L’ALBUFERA (anys 1996-2006)

Intervenció Any Inversió Administració

Sanejament de l’àmbit 1998 12.000.000 € Municipis, CMH,del Col·lector Oest Generalitat i Unió Europea

Depuradora de Cullera Finalitzada el 1999 10.100.00 € Generalitat

Depuradora del Saler En funcionament 2.600.000 € Generalitatdes del 1997

Depuradora del Perellonet Finalitzada el 1998 Més de 6.000.000 € Generalitat

Depuradora del Palmar Finalitzada el 1998 1.200.000 € Generalitat

Depuradora del Mareny (Sueca) En funcionament 1.200.000 € Generalitatdes del 1996

Depuradora del Perelló (Sueca) En funcionament Més d’1.200.000 € Generalitatdes del 1996

Ampliació i tractament terciari Funciona des del 2005 42.000.000 € Generalitatde la depuradora de Pinedo

Depuradora d’Algemesí-Albalat Funciona des del 2000 7.000.000 € Ministeri de Medi Ambient

Depuradora de Sueca Funciona des del 2000 6.000.000 € Ministeri de Medi Ambient

Depuradora Albufera Sud Funciona des del 2005 29.000.000 € Ministeri de Medi Ambient

Depuradora Alzira-Carcaixent En execució 17.000.000 € Ministeri de Medi Ambient

Font: Conselleria d’Infraestructures i Transport

Mentre es mantinga el cabal ecològicd’aigua del Xúquer, el sistema es mantindràcom està, “ferit”.

L'HORTA24 7/6/06 13:49 Página 16

ACTUALITAT COMARCAL

AC

TU

AL

ITA

T C

OM

AR

CA

L

tardor i entrava al Lluent més aiguadolça, i aigua més neta. Durant un pe-ríode de temps desapareixia tot aquellexcés de producció de microorganis-mes –que és el que fa que l’aigua tin-ga el color verdós–, aquella producciópassava a ser eliminada pels organis-mes superiors i l’Albufera tornava aestar transparent. “De vegades durantuna setmana, altres anys durant dueso tres setmanes, es produïa una faseclara i l’aigua de l’Albufera es neteja-va. Això ens donà molta esperança atots, i ens va fer pensar que potserarribaríem alguna dia a veure l’Albufe-ra neta, com la van veure els nostrespares”, explica Sanchis Ibor. Però,com ell mateix apunta, la situació delXúquer i la saturació a què han arribatles depuradores i els col·lectors por-ten a pensar que “en 30 anys açò noestarà solucionat”. I afegeix: “Si es po-saren ara tots els diners que fan falta,potser tindríem alguna possibilitat. Pe-rò tal com veig les coses, jo crec queserà difícil. Espere que el meu fill vejal’estany net, però el problema de lacontaminació està molt malament”.L’Albufera està ferida. La contamina-ció de l’aigua, les infraestructuresque la travessen, els interessos eco-nòmics i la manca de consciènciaecològica són factors que han deixataquest reducte de biodiversitat sol-cat de cicatrius. El pacte social és bà-sic perquè en el futur l’Albufera con-serve tota la riquesa que la vanconvertir en el primer parc naturaldel poble valencià. Però la pressióeconòmica de la zona constitueix l’a-menaça més greu. La convivència re-sulta sempre molt difícil.

17

Núm. 2

4, p

rim

er s

emestre 2

006

900

800

700

600

500

400

300

200

100

01963-1980 1981-1990 1991-2002 Escenari futur

(modernització SRX)Aigües de procedència fluvial + entrades subterrànies

Aigües d’origen residual (esc. superficial + efluents EDAR + abocaments sense tractar)

EL COL·LECTOR OEST, UN FORAT NEGRE A L’ALBUFERA

Un punt d’entrada de residus a l’Albufera és el Col·lector Oest.Aquesta conducció era l’encarregada de recollir tots els abocamentsdel municipis al nord i a l’oest de l’Albufera (els de la nostra comarca)i conduir-los cap a la depuradora de Pinedo. Però aquesta infraestruc-tura s’ha quedat obsoleta, i sovint es veu desbordada. A més, en èpo-ques de pluja s’esgota la seua capacitat de transport, ja que no té des-aigües pluvials. Per això, els xàfecs molt lleugers provoquen quevesse a les séquies aigües amb un contingut residual molt elevat queacaben finalment a l’Albufera, com és el cas de les Barraques deCatarroja, que aboquen directament a la séquia de Favara quan plou.A més a més, hi ha barris i sectors d’aquests municipis que no estanconnectats a la xarxa i que aboquen directament a les séquies, comper exemple el Tremolar, a Alfafar, el sector nord de Benetússer, elcentre del nucli urbà de Massanassa, o la zona nord de Sedaví.Tanmateix, les construccions del port de Silla no compten amb capsistema de depuració, i les instal·lacions industrials del port deCatarroja aboquen a la séquia.

Per combatre aquesta situació, el 1998 es van desenvolupar un seguitd’obres de sanejament en l’àmbit de l’Albufera gestionades pelConsell Metropolità de l’Horta i finançiades pels ajuntaments de lazona, la Generalitat i la Unió Europea. La intervenció va consistir en lamillora del clavegueram de diversos municipis (Albal, Alcàsser,Alfafar, Benetússer, Beniparrell, Massanassa, Paiporta, Sedaví i Silla),l’eliminació d’abocaments del barranc de Torrent des de Paiporta i aramals de la séquia de Favara als termes d’Alfafar i Sedaví. També lamillora de les instal·lacions de bombeig del Col·lector a Catarroja iSilla.

Font: Acció Ecologista-Agró i Conselleria d’Infraestructures i Transport

“Falta molt per arribara una situació idíl·lica:caldria comprar méssòl, disposar de mésmitjans, un majorpressupost...”

RELACIÓ ENTRE AIGÜES RESIDUALS I RESTA D’ENTRADES A L’ALBUFERA

Font: Acció Ecologista-Agró

L'HORTA24 7/6/06 13:49 Página 17

me, Administració i Direcció d’Empre-ses (ADE), Econòmiques, Ciències Ac-tuarials i Financeres, Investigació iTècniques de Mercat i la doble titula-ció ADE+Dret ). Això és una dificultatperquè normalment en una facultat hiha una o dues titulacions. Nosaltresen tenim set. La dificultat és que ensom molts. El que et pot passar enuna altra facultat qualsevol ací es mul-tiplica. I després tenim afegit el futur:els canvis de plans amb vista a la con-vergència europea. Ara mateix és unade les coses que més ens preocupa ique ens dóna molt de treball. Estempendents del Ministeri (d’Educació)dels canvis de plans que hi haurà: veu-re com seran els estudis en el futur,adaptar-nos nosaltres, fer els plans...Tot això serà un greu problema. La Facultat d’Economia està prepara-da per a aquest procés de convergèn-cia europea?En això estem. La Facultat d’Economiaés una de les pioneres a dur endavantprogrames d’innovació. Tenim el pro-grama de doble titulació en Adminis-tració i Direcció d’Empreses i en Dret,que està feta amb característiquessemblants a les que tindran els nous

aules tenim més estudiantes que estu-diants. El que passa és que en els sec-tors gerents encara hi ha més donesque hòmens, crec.I com has arribat tu a l’economia,provenint de les matemàtiques?Quan vaig llegir la tesi va eixir una be-ca per a fer matemàtiques ací a la Fa-cultat d’Economia. Aleshores m’hivaig presentar i m’hi van preguntar siestava disposada a reciclar-me. Jovaig dir que sí que estava disposada afer-ho, i la veritat és que és un mónmolt interessant. Cada vegada l’eco-nomia és més el que mou la societat,i allò ben cert és que m’agrada molt.Com es gestiona un facultat quecompta amb més 8.000 alumnes?[Rialla] Com puc [Més rialla], és moltcomplicat. Es gestiona amb un bonequip. Ací hi ha un grapat de gent quetreballa i que, a més, treballa bé. Somun equip deganal, però a més la partd’administració funciona bé i, amb gentvàlida que treballe en equip, jo crecque així es gestiona qualsevol cosa.I quines són les principals dificultatsper a dur endavant açò?A hores d’ara la Facultat d’Economiaté set titulacions (Empresarials, Turis-

Al despatx de la degana no semblaque estiguen de vacances. De fet,

sembla que hi ha més gent al Deganatque a la resta del campus dels Taron-gers. Encara que els alumnes gaudei-xen del descans de Pasqua, el treballde l’equip deganal no s’atura, perquècal treballar de valent per dur enda-vant una facultat amb més 8.000 es-tudiants, la que més en té de tota laUniversitat. Trinidad Casasús, qui pre-fereix el tu que no el vosté, ens con-fessa que, malgrat tot, troba tempsper a gaudir de la seua gran afició: elcinema. La pel·lícula que més li haagradat en els darrers temps és l’índiaAgua. La versió que Vicente Aranda hafet del Tirant no li ha agradat tant.Quan les seues obligacions com a de-gana li deixen un minut lliure començaa respondre les preguntes.Ets la primera degana d’aquesta fa-cultat; l’economia és encara un sectord’hòmens?No, jo crec que no [rialla]. La directo-ra general d’Economia de la Generali-tat (María Bonilla) és una dona. A ho-res d’ara, en aquesta facultat, no el50%, però potser al voltant del 40%del professorat són dones. I ara a les

18

GENT D’ACÍ

Trinidad Casasús:“Jo no crec que l’economia siga encara un sector d’hòmens”

Fa un any, Trinidad Casasús Estellés (Mislata, 1959) va esdevenir la primera deganaen la història de la Facultat d’Economia de la Universitat de València. En aquelleseleccions va imposar-se per ben poc a la professora Clara Martínez, fent palés el graud’igualtat que han assolit les dones en l’àmbit universitari. La degana, amb més de 20anys d’experiència docent i cinc en les tasques de govern del centre, parla sobre elseu primer any de gestió i de com es prepara la facultat al capdavant de la qual estàper al procés de convergència europea que crearà l’Espai Europeu d’Educació Superiorde la Unió Europea en el marc universitari.

BORJA CATALÀ

L'HORTA24 7/6/06 13:49 Página 18

plans, en què no es compten els crè-dits per la docència, sinó per tot eltreball que hi fa l’estudiant; menys do-cència presencial, més faena. Aquestafacultat està a l’avantguarda, el quepassa és que ens estem cremant... Pe-rò en això estem.I el pressupost per a realitzar aques-ta convergència acompanya? El ben cert és que la Universitat enaquests moments ens ha donat su-port. A la Universitat hi ha un pressu-post adreçat a innovació i, de fet, te-nim una coordinadora específica queestà treballant molt bé. Des de la Uni-versitat sí que es pot dir que ens es-tan recolzant. No sé què succeirà en elfutur. El problema vindrà quan canvienels plans, el que serà el finançamentde la Universitat com a tal. Les institucions polítiques tambéacompanyen?[Rialla seguida de sospir]. Realment,nosaltres tenim relació directa amb laUniversitat. Pel que fa a les institu-cions polítiques, hi ha una bona rela-ció amb la directora general d’Econo-mia de la Generalitat qui, a més, ésprofessora d’aquesta casa i és sensi-ble a aquest procés. Més enllà d’aixòtenim poca relació.Aquest procés de convergència euro-pea serà beneficiós per als alumnes? L’objectiu és que ho siga. El que nosal-tres pensem que serà molt beneficiósés la possibilitat que els nostres estu-diants vagen a l’estranger i que el seutítol siga reconegut, que no els calgademostrar res més. Això és bo perquècada vegada tenim més estudiants es-trangers que vénen ací i estan compe-tint amb els nostres estudiants. Ales-hores la convergència portarà que elsnostres puguen moure’s per tot Euro-pa en igualtat de condicions.I més enllà d’aquest centre, com veusla situació de l’economia de l’HortaSud en particular, i del País Valenciàen general? L’altre dia van fer una entrevista al di-rector de l’Observatori d’Economia In-ternacional, que pertany a l’Institutd’Economia Internacional, a aquestafacultat. Referint-me al que deia ell, el

19

que no pot fer l’economia és subsistirnomés amb la construcció, i això és elque estem vivint. Açò va dient-se, pe-rò ningú no en fa cas. Pense que tardo d’hora vindrà la crisi. La percepcióés que açò no es pot aguantar ja. Huiestaven parlant a la ràdio de la pujadadel preu del petroli. Jo crec que vindràuna crisi generalitzada a tot Europa i anosaltres... No vull ser pessimista, pe-rò quan escoltes els conferenciantsque vénen a la facultat penses que elsdies d’alegria aniran acabant-se. Cal-drà començar a buscar altres sectors itreballar de veres en el desenvolupa-ment, en la investigació. No podemviure només de construcció.Quin balanç fas del primer any com adegana?El primer any ha estat molt interessant.D’entrada estava una miqueta espanta-da, la veritat, perquè la facultat és moltgran. Però jo crec que ha estat interes-sant, hem intentat fer coses, a més es-tem en un moment molt interessant pertot el que està passant en l’educació.Pense que he conegut molt més la fa-cultat, he conegut el funcionament dela Universitat. Interessant.

Quin és el segell que t’agradaria dei-xar en la teua gestió com a degana? Som molts professors, molta gentd’administració... La veritat és quem’agradaria aconseguir que la gent sesentira identificada amb l’equip dega-nal i integrada en la gestió, que no si-ga cosa de només uns quants, que lagestió de la facultat s’obrira a mésgent, que tota la comunitat università-ria se sentira part de la facultat, queels seus membres se senten compro-mesos amb la facultat. Amb això emdonaria per satisfeta.

GENT D’ACÍ

GE

NT

D’A

CÍ

Núm. 2

4, p

rim

er s

emestre 2

006

“El que no pot ferl’economia és subsistirnomés amb laconstrucció, i això és elque estem vivint. Açòva dient-se, però ningúno en fa cas. Pense quetard o d’hora vindrà la crisi.”

UNA DOCENT AMB MOLTA EXPERIÈNCIA UNIVERSITÀRIA

La degana és catedràtica d’escola universitària de Matemàtiques al De-partament de Matemàtica per l’Economia i l’Empresa, i doctora en Mate-màtiques per la Universitat de València. A més de valencià i castellà par-la anglés, italià, un poc de francés, “i per telèfon”, apunta un dels seuscol·laboradors. Aquesta mislatera és també directora de l’Institut d’Eco-nomia Internacional i Master of Arts in Economics per l’European Uni-versity Institut de Florència,i ha ocupat els següents càrrecs:

Vicedirectora de l’Escola Universitària d’Estudis Empresarials(1991-1992).

Membre de la Junta de Centre de l’Escola Universitària d’EstudisEmpresarials (1995-2000).

Coordinadora de la Unitat Docent de Tercer Cicle del Departamentd’Economia Financera i Matemàtica (1997-2000).

Membre de la Junta de Centre de la Facultat d’Economia(des del 2000).

Vicedegana de Relacions Internacionals de la Facultat d’Economia(2002-2004).

Secretària de l’Institut d’Economia Internacional (2001-2004).

Degana de la Facultat d’Economia (des de juny del 2005).

L'HORTA24 7/6/06 13:49 Página 19

PATRIMONI DE L’HORTA SUD

20

Els camins han estat històricamentelements fonamentals a l’hora

d’interrelacionar no sols diferents llocso elements espacials, més o menysallunyats, sinó també persones i co-munitats humanes. Per això, els ca-mins i carreteres, amb tots els seuselements, formen part del nostre pa-trimoni cultural, tot atenent la capaci-tat que tenen de possibilitar la interre-lació entre persones i pobles, endefinitiva, entre cultures. A més, cons-titueixen un element més dels queconformen els nostres paisatges, tanturbans com rurals. Pel que fa als pai-satges urbans, el recorregut de ca-mins i carreteres ha contribuït al nai-xement i al creixement dels nuclis, perla qual cosa el seu traçat ha deixatuna empremta clara en el plànol ac-tual de les ciutats. I pel que fa al pai-satge rural, el seu itinerari s’ha mate-rialitzat com un element significatiu iperfectament integrat, ja que es tro-baven protegits amb arbres que feienombra i els convertien en passejosagradables.

Per això, Carlos Nardiz defineix el pa-trimoni viari com “la huella del patri-monio territorial que soporta la redviaria en cada momento, que incluyeno solamente la propia traza y carac-terísticas técnicas de los caminos y ca-rreteras, sino también las parcelas yedificaciones que se han asentado ensus bordes, la estructura urbana y ru-ral de los núcleos ordenados según laley del camino o carretera, los cierres,fuentes, y árboles que han crecido ensus márgenes, las señales que orien-tan su recorrido, los pasos de barca,vados previos a los puentes para elcruce de los ríos, el paisaje o las vi-vencias con las que nos relaciona surecorrido, las propias relaciones socia-les y comerciales que permitieron losanteriores caminos o carreteras”.Els camins com a elements articula-dors del territori han existit des de lesprimeres civilitzacions, i alguns d’ellsencara perduren, com ara l’antic CamíReial de Madrid que ix del carrer deSant Vicent i travessa la comarca finsa Silla, que discorre en línia recta so-

bre l’antiga Via Augusta. Però de lamateixa manera que els paisatges queels envolten, els camins no han estatuna realitat estàtica, sinó canviant. Icom és habitual, aquests canvis es do-nen amb més intensitat a partir del se-gle XIX amb la industrialització. Sobre la base dels antics camins esvan projectar els primers plans de ca-rreteres, la qual cosa significava l’a-dopció de traçats més regulars i mésamples que permetien la circulació endoble sentit, així com la construccióde ponts per a salvar desnivells im-portants, i de tota una sèrie d’infraes-tructures destinades al seu manteni-ment, com ara les casetes de peonscaminers, les quals pràcticament handesaparegut de les carreteres de lacomarca.Dins el context del reformisme borbò-nic il·lustrat es va plantejar una dife-renciació en dos tipus de carreteres:les dependents de l’Estat, que són lesque conformen la xarxa de grans ca-rreteres radials –els camins reials–fi-nançades amb fons estatals, i la resta,mantingudes amb fons municipals. LaLlei Moyano de 1857 estableix una je-rarquia de carreteres i camins, segonsla seua amplària, que va estar vigentfins a la promulgació d’una nova lleien 1974. El seu paviment es feia ambtres capes de pedra, que era mantin-gut pels peons caminers que vivien ales casetes que es repartien cada cer-ta distància per tot l’itinerari de les ca-rreteres. A més estaven les carreteresprovincials, dependents de les diputa-cions, i les locals, gestionades pelsajuntaments.

Una aproximació al patrimoni de lesvies de comunicació. El patrimonidels camins i carreteres

ADRIÀ BESÓ

Pont de l’entrada de Picassent. Foto: Vicent Tronchoni González. 2005

L'HORTA24 7/6/06 13:49 Página 20

ELS ARBRES DEL CAMINSUn element que fins als anys cinquan-ta del segle XX encara era prou habi-tual com a company de viatge pelsnostres camins o carreteres eren elsarbres plantats a les vores. MauricioGarrán, en 1862, explica la finalitat del’arbratge en les carreteres: “no sóloembellecen la carretera, sinó que con-tribuyen a conservar mayor frescura yhumedad en la explanación, que espropicia para su mejor conservación”.D’aquesta manera, també la plantaciód’arbres de fulla caduca a la vora deles cunetes contribuïa a un pas mésfresc durant l’estiu i que poguera pas-sar el sol durant l’hivern en caure elpàmpol. D’aquests antics camins ar-brats únicament s’ha conservat a totala comarca el que unia Xirivella ambAldaia. Més recentment, l’Ajuntamentde Picanya ha tractat de recuperaraquesta imatge històrica plantant ar-bres a les voreres de molts camins ru-rals, transformant-los així en agrada-bles passejos perfectament integratsen el seu entorn. Aquestes carreteres no van suposarcap element desestructurador del pai-satge com ho són actualment la xarxad’autovies i corredors que travessentota la comarca, constituint autènti-ques barreres que fragmenten el terri-tori i alteren la trama paisatgísticapreexistent. En aquest article analit-zem els diferents elements patrimo-nials de les antigues vies de comuni-cació, que pràcticament a la comarcaes tracta de ponts de major o menorgrandària, que presentem dins l’itine-rari on se situen d’acord amb la no-menclatura dels plans de carreteresdins els quals van estar creats.

EL CAMÍ REIAL DE MADRIDAmb l’arribada dels Borbon es plante-ja un ambiciós pla de modernització dela xarxa de camins reials, dins el quals’inscriu el Nuevo Camino Real de Ma-drid a València, aprovat el 1761.Aquest comunicava València amb Ma-drid passant per Albacete, abans quefóra habilitada la Nacional III a finalsdel segle XIX, que oferia un itinerari

més recte, però amb més dificultatstopogràfiques. El pla de carreteresborbònic va deixar com a fita més im-portant a la comarca la construcciód’un pont sobre el barranc de Torrentque separa Massanassa i Catarroja. Ésuna obra de l’arquitecte Vicent Gascó,datada l’any 1767. Tot construït ambcarreus, és un pont de quatre ulls co-berts amb voltes rebaixades. Ha per-dut la seua bellesa original en ampliar-se la calçada d’una manera pocadequada. Altre pont era el que salva-va el pas de la rambla de Beniparrell,més senzill amb pilars i voltes de rajo-la, que va ser enderrocat al final de ladècada dels anys vuitanta per ampliarla seua capacitat de desguàs.

EL CAMÍ DE MISLATA A REAL DEMONTROIEs tractava d’un camí de segon orde,segons la classificació de Moyano. Ac-tualment el traçat discorre tot entrepolígons industrials i zones urbanesfins a passar el Vedat de Torrent. Ca-rreras Candi descrivia a la primeria delsegle XX el seu itinerari amb les se-güents paraules:“Saliendo de Valencia por la calle deCuarte y después de haber recorridounos cuantos hectómetros de la carre-tera de Madrid a Castellón, se halla yael viandante en término de Mislata, yse le presenta a su izquierda una mo-derna carretera –sombreada raquítica-

mente por olivos- que le proporcionauna cómoda ruta al SO.Por terreno llano, a la vista del san-tuario de la Virgen de Chirivella y delpalacio señorial de Alacuás, y utilizan-do, si le place, el tranvía eléctrico deTorrente, puede arribar muy pronto adicha población. Desde este punto co-mienza a corcovear el camino, menosfrecuentado ya, para acomodarse alas pequeñas lomas que anuncian laproximidad de la sierra, se introduceen el término de Montserrat y muerejunto a los cerros de Montroy y Real,entre los cuales viene encauzado el ríoMagro para humillarse bajo los arcosde un moderno puente de sillería.”Segons indica el mateix Carreras, “Elestado cede a los propietarios colin-dantes la cosecha de los árboles plan-tados en las márgenes de la carretera;

Núm. 2

4, p

rim

er s

emestre 2

006

21

Els camins i carreteres,amb tots els seuselements, formen partdel nostre patrimonicultural, tot atenent lacapacitat que tenen depossibilitar lainterrelació entrepersones i poble.

PATRIMONI DE L’HORTA SUD

PA

TR

IMO

NI D

E L

’HO

RTA

SU

D

Camí Vell d'Aldaia a Xirivella, és l'únic antic camí arbrat que es conserva a lacomarca.

L'HORTA24 7/6/06 13:49 Página 21

operación de crédito tantas vecesmencionada”.Com indica bé l’autor, la fita patrimo-nial més important de la carretera alseu pas per l’Horta Sud és el pontconstruït sobre el barranc de Picas-sent als afores de la població. El seualçat s’articula en sèries d’arcs de di-ferents amplàries. Els arcs centrals,situats damunt el llit del barranc, sónmés amples que els laterals que s’al-cen sobre les terrasses de les ves-sants del caixer, de llum més reduïda.El llit del barranc se salva per dosarcs rebaixats de gran llum amb l’in-tradós de rajola vista aparellada apam i mig que s’assenten sobre pa-rets mitgeres de carreus amb talla-mars. Es tracta, per tant, d’una cons-trucció prou sòlida, que a més desuportar les càrregues dels arcs querecolza, ha de poder aguantar la for-ça de l’aigua en cas de produir-seavingudes fortes. Va ser restauratl’any 1997, tot afegint una llosa deformigó colorat a cada costat per a si-tuar les voreres i poder donar així unaamplària major a la calçada.A més, a mesura que ens dirigim dePicassent cap a Montserrat el terrenyes va fent més muntanyenc, per laqual cosa trobem uns pontons d’un ullque permeten el desguàs de diferentsbarrancs i rierols. La seua traça res-pon a tipologies establertes durant lasegona meitat del segle XIX que es vanmaterialitzar en diferents llocs, i no-més en varien les dimensions d’un cas

punt d’àmplia llum, construïts sobre elcaixer del barranc, i altres quatre tam-bé de mig punt, però de curta llum,fets amb carreus i rajola vista. L’any1997 va resultar afectat per les obresde construcció del corredor comarcal ise’n va ampliar la calçada amb proubon criteri amb una llosa de formigó.D’altra banda, a la primeria dels anysnoranta la Diputació, actual titular dela via, va enderrocar les casetes delspeons caminers.

CARRETERA PROVINCIALD’ALBORAIG A SILLAConeixem el seu traçat original gràciesa la descripció que fa Carreras Candi aprincipis del segle XX, des que comen-ça a Alboraig fins que acaba a Silla.“Es por ahora la mayor de las carrete-ras que corren a cargo de nuestra Di-putación. Se desprende de otra provin-cial (la de las Ventas de Buñol a la deCasas Ibáñez a Alberique XIV) al pasarpor O. de Alborache, y cruza este lu-gar, en cuyas inmediaciones halla dospuentes de sillería que le consienten li-brar las aguas del río Juanes y del ba-rranco Malo. Entra, después, en la vi-lla de Turís y en los términos deMontserrat y de Alcácer, y por Pica-sent salvando el barranco de este mis-mo nombre mediante un puente dediez arcos, llega a Silla, donde empal-ma con las vías orientales más impor-tantes de la Provincia. Su longitud esde 33,532 kilómetros, a excepción dedos, fueron costeados en virtud de la

de este modo se ha conseguido asegu-rar la vida de estos vegetales destina-dos a la protección del viajero”.Aquests arbres van estar donant laseua ombra fins als anys cinquanta delsegle XX, quan progressivament vanser arrancats. La fita patrimonial més important queofereix el seu recorregut per la comar-ca és el pont que salva el seu pas pelbarranc de Torrent. Les obres, tal comens relata Isidro Miquel Casanova, vancomençar el dia 16 de novembre de1862 i van finalitzar a les primeries de1865, quedant per concloure el noutraçat de la carretera, que s’obriria altrànsit un any després. Està formatper dos sèries d’arcs: cinc arcs de mig

22

PATRIMONI DE L’HORTA SUD

Pont de Catarroja sobre el barranc.

Pont sobre el barranc de Picassent.

Abusos Urbanístics Notambé denuncia latendència excessivadels ajuntaments arevisar els PGOU per atransformar sòl rústicen urbanitzable.Així mateix, uns 25col·lectius valencians.

Picanya ha recuperat la tradició de plantar arbres als camins i carrers del poble.

L'HORTA24 7/6/06 13:49 Página 22

a un altre. Estan formats per un arc demig punt de rajola aparellada a pam imig recolzada sobre un estrep de ca-rreus amb les cantoneres de rajola.

CARRETERA PROVINCIAL DEQUART A DOMEÑOPartint de la localitat de Quart de Po-blet, el seu traçat va arribar sols fins aPedralva, on es va aturar segons indi-ca Carreras Candi.“Contando con los recursos que habíade proporcionar el empréstito, proyec-tose, en 1881, esta carretera, cuyalongitud estaba calculada en 62,727km., pero sólo se construyeron29,722, que comienzan en la carrete-ra del Estado número I (Madrid a Cas-tellón), cerca de Cuarte, y por Mani-ses, Ribarroja y Villamarchante llega alas puertas de Pedralva, donde se haestacionado”.L’obra més important del seu traçat ésel pont de Manises, que travessa elbarranc del Salt de l’Aigua. És de setulls i està construït amb carreus depedra units amb argamassa. Ha patitdiverses ampliacions i recentment haestat restaurat. Als afores de Manisesencara queda en peu en estat ruïnósuna caseta de peons caminers.

CAMINS VEÏNALS I LOCALSEls camins veïnals tenen el seu origenen les Reials Ordres de 3 d’agost, 4de setembre i 3 d’octubre de 1903,amb les quals es manava a les diputa-cions provincials de conformar un pla

models oficials que seguien uns cà-nons establerts per la Direcció Generalde Carreteres o pels enginyers de mésprestigi, mitjançant els quals es va ferpossible la millora de la xarxa de ca-rreteres i de camins secundaris durantla segona meitat del segle XIX. El passobre el llit del barranc se salva ambtres arcs de tres rosques de rajola. Elscarcanyols estan tancats per parets decarreuons. Els ampits del pont estanconstruïts amb tres plafons de paretde rajola aparellada a pam i mig, em-marcats amb pedra de carreu.Uns obra més recent és el pont delDevadillo, inaugurat l’any 1963 per asalvar el pas sobre el barranc de Nin-yerola del camí del Devadillo, que co-municava la part sud-est del termeamb el nucli urbà de Picassent Totconsiderat l’amplària del caixer delbarranc, es recorre a l’arc parabòlicde formigó armat, solució ja empradaen altres ponts de caràcter monu-mental com ara el viaducte de Terol(1929) i el pont de Sant Jordi d’Alcoi(1925-1931). Es tracta d’una tipolo-gia de pont que ja es trobava prou ex-perimentada en la data en què esconstrueix, però que resulta poc fre-qüent en aquest tipus de camins ru-rals o secundaris. L’estructura delpont és prou senzilla, ja que es basaen dos arcs paral·lels units mitjançantuns tirants de formigó armat que re-colzen en els extrems del llit del ba-rranc. Sobre l’arc i els vessants delcaixer s’alcen dues fileres de pilarsunits en paral·lel mitjançant una llindasuperior, els quals sustenten una granllosa de formigó armat per on disco-rre la calçada.

23

complet de camins veïnals. L’Estatoferia ajudes econòmiques per a laconstrucció si es comptava amb uncofinançament per part de les corpo-racions locals i provincial. A les primeries del segle XX, CarrerasCandi únicament fa referència a doscamins veïnals: el d’Albal a Catarroja(construït entre 1903 i 1905) i el queunia Torrent amb Albal, començat el1908. Però durant la primera meitatdel segle XX, a poc a poc s’anirà con-figurant la xarxa de camins que unei-xen els diferents nuclis de la comarca,on no trobem obres d’enginyeria mas-sa importants, tot atenent la topogra-fia plana per on discorren, llevat delsque travessen el barranc de Torrent aPicanya i Paiporta.

ELS PONTS RURALSEn paral·lel es va millorant la xarxa decamins rurals, amb més intensitat apartir de la segona meitat del segleXX. És sobretot a Picassent on trobemobres de certa rellevància, tot obser-vant la humilitat de mitjans amb quèes milloren aquestes vies rústiques.Cal destacar el pont del Mas del De-vadillo que salva el pas del barranc deNinyerola en el camí que comunica lacarretera de Silla a Torís amb l’interiordel terme. Ens trobem davant una ti-pologia de pont que recorre a unessolucions constructives molt desenvo-lupades durant la segona meitat delsegle XIX. Aquests ponts es construei-xen d’una manera massiva obeint els

Núm. 2

4, p

rim

er s

emestre 2

006

PATRIMONI DE L’HORTA SUD

PA

TR

IMO

NI D

E L

’HO

RTA

SU

D

Pont de pedra a Torrent.

Picasent. Pont del Mas del Devadillo.

L'HORTA24 7/6/06 13:49 Página 23

gran de València, també anomenat la“catedral dels aliments”.Leonor Silla Alfonso es va casar ambMiquel Asensio, els quals tinguerendos fills: Miquel i Leonor. Este matri-moni va comprar una casa situada alfinal del carrer del Port, al costat de lavia del ferrocarril. Este carrer s'ano-mena actualment José Manuel Izquier-do, i és ací on se situa hui l'establi-ment “Anguiles El Galet”. La fillad'este matrimoni, Leonor Asensio Mo-reno, es va casar l'any 1940 amb elpescador de l'Albufera Antoni GuillemGuillem, anomenat “El Galet”. Antonivenia també d'una familia de venedorsi pescadors d'anguiles, i és precisa-ment el seu sobrenom, “El Galet”, elque li ha donat el nom comercial a es-ta coneguda família d'anguilers.El matrimoni “Galet” tingué dos fills:Antoni Miquel i Leonor Guillem Asen-sio. El fill varó es feu càrrec de la pa-rada del Mercat Central, mentre queLeonor es quedà en casa ajudant a samare. Però les circumstàncies de la vi-da fan que siga Leonor la que continue

Anguiler de l’Albufera, un vellofici amb un present renovat

La família dels Galets de Catarroja manté viu l'oficiancestral de l'anguiler de l'Albufera. Els anguilerseren els antics pescadors i alhora venedors d'estepeix serpentiforme, el qual és el principal ingre-dient gastronòmic del popular all-i-pebre, un platque ha donat fama al poble catarrogí. Els germansLleonard i Antoni Puertes Guillem són propietarisde la tenda “Anguiles El Galet” de Catarroja id'una parada del Mercat Central de València. Sónels últims representants d'una nissaga d'anguilersque es remunta al segle XIX. Amb ells està asse-gurada la continuïtat d'este vell ofici albuferenc.

La vessant comerciant d'este llinat-ge d'anguilers ve de la branca fe-

menina de la família. Encara que latradició d’anguilers d’esta família vede més antic, començarem parlant deLeonor Silla Alfonso, una dona empre-nedora amb molta visió comercial. Le-onor era propietària d'una antiga ta-verna-botiga i formava part del'anomenada Companyia de Catarroja,una agrupació de persones que es de-dicava a comprar i vendre productesde l'Albufera, principalment boga de lamarjal i pesquera dels pescadors delllac. Precisament per eixa activitat decàrrega i descàrrega de mercaderia,els membres de La Companyia tambés'anomenaren Els Carregadors. Leonor Silla eixia sovint a comprarpesquera per tota la ribera de l'Albu-fera. D'esta manera, incrementava elvolum de venda d'anguiles. L'anguilaera el peix més cotitzat de l'Albufera,pel seu bon sabor i per les múltiplesformes de cuinar-la, entre les que des-taca el popular all-i-pebre, que és elplat rei d'este peix allargat i relliscós,

un plat que està associat tradicional-ment a menjar del dia de festa. Elsmembres de La Companyia conserva-ven les anguiles en vivers situats alPort de Catarroja, amb la finalitat demantindre viva la pesquera i frescaper al mercat. De Catarroja eixia bonapart de les anguiles que es consumiena València i els pobles de l'Horta Sud.Leonor Silla es va casar amb BatisteMoreno. D'este matrimoni van nàixerquatre fills i una filla. Fou precisamentla filla, Leonor Moreno Silla, la que con-tinuà la tradició de venedora d'angui-les. El seu lloc de venda era la PlaçaRodona de València, a principis del se-gle XX. En aquell temps encara no s'ha-via construït el Mercat Central. El mer-cat principal de València estava dispersen una barriada de carrers i places si-tuades al centre de la ciutat. Quan en1928 es va inaugurar el Mercat Centralque coneguem hui, Leonor Silla Alfonsova comprar cinc parades de venda, unaper a cada fill. Fou així com la seua fillaLeonor Moreno Silla es va convertir envenedora d'anguiles en el mercat més

24

Estació de Catarroja.

FRANCESC MARTÍNEZ

ELS NOSTRES OFICIS

L'anguiler Antoni Guillem Guillem, el Galet.

L'HORTA24 7/6/06 13:49 Página 24

la nissaga familiar d'anguilers. L'any1978 son pare cau malalt i deixa detreballar, i aquell mateix any mor elseu germà. Una situació tràgica a laque la família hagué de sobreposar-se.Fou eixe fatídic 1978 quan LeonorGuillem Asensio es fa càrrec del nego-ci familiar, a petició de son pare “ElGalet”. A partir d'este moment la pa-rada del Mercat Central estarà en lesseues mans.A Leonor, anomenada Nora col·loquial-ment, no li venia de nou l'ofici d'angui-ler. Des de xicoteta li ajudava a sa ma-re en la venda d'anguiles. “Als set anysja vaig agafar la meua primera anguilaper a preparar-la”, afirma. També co-neixia molt bé les faenes de son pare“El Galet”, qui tenia els seues propisvivers al Port de Catarroja. La famíliatambé venia anguiles a Catarroja. En elcorral de la seua casa hi havia tambévivers d'anguiles.Des de ben menuda Nora s'havia criaten un ambient de comerciants del peix,entre les xarxes dels pescadors delPort i l'olor picant de l'all-i-pebre. Vacrèixer en el popular barri de les Barra-ques i coneixia molt bé les rutines detreball de La Companyia. Estava tambémolt familiaritzada amb les múltiplesformes de cuinar les anguiles.Este bagatge d'ofici viscut i aprés des

de la infància li va servir a per a man-tindre viva la tradició d'anguilers quehavia heretat dels seus avantpassats.Fou Nora, amb la seua valentia i el seucaràcter emprenedor, la que va tirarendavant el negoci familiar i la que vasaber adaptar-lo als nous temps, i laque va transmetre als seus fills l’amorper este ofici.

La situació de l'Albufera en els anys se-tanta era bastant dolenta: la contami-nació de les aigües havia fet disminuirde forma alarmant la pesca d'anguiles.Malauradament la contaminiació conti-nua, de tal forma que hui és quasi in-existent la pesca d'anguiles en el llac, jaque este peix necessita aigües netesper a sobreviure. Per això, Nora haguéde recurrir a comprar anguiles foranesd’una forma quasi continua, concreta-ment de Sant Carles de la Ràpita, pobledel Delta de l'Ebre de Tarragona on lesaigües estaven més netes. El seu pro-veïdor era el comerciant Miquel Ra-mon. Cal dir, que abans de la contaminacióde l'Albufera Els Galets ja compravenanguiles del Delta de l'Ebre, sobretoten estiu que no és estació de pescad'anguiles a l’Albufera. Sols així podí-

25

Núm. 2

4, p

rim

er s

emestre 2

006

ELS NOSTRES OFICIS

EL

S N

OS

TR

ES

OF

ICIS

Leonor Guillem ha rebut quatre premis de qualitat del Mercat Central.

Antonio Guillem i el seu fill AntoniMiquel.

Set generacions d’anguilers: Leonor Silla, Leonor Moreno, Miquel i Leonor, i Antoni Guillem

Leonor Guillem Asensio en el MercatCentral de València.

Antoni Puertes Guillem en la tendade Catarroja.

L'HORTA24 7/6/06 13:49 Página 25

“L'ofici de l'anguiler antic era molt dur,treballaves dia i nit i caps de setmana, a mésl'anguiler venia les anguiles i es menjava la tenca,que no tenia tant de valor en el mercat.”

en atendre la gran demanda existent.Però serà a partir de la contaminacióde l’Abufera quan els contactes ambSant Carles de la Ràpita siguen méscontinuats durant tot l’any. Actual-ment encara es proveixen d'anguilesde Tarragona, ara a través dels des-cendents de Miquel Ramon, i tambéd'anguiles procedents de modernespiscifactories. La procedència de lesanguiles no li lleva categoria al pexs,l’anguila conserva el seu bon saborgastronòmic.“En aquell temps els transport des deSant Carles de la Ràpita el feia mon tioAureli Moreno, anava amb una camio-neta, que tenia gel i pallús per a queles anguiles tingueren humitat, però en-cara se'n morien moltes. L'ofici de l'an-guiler antic era molt dur, treballavesdia i nit i caps de setmana, a més l'an-guiler venia les anguiles i es menjava latenca, que no tenia tant de valor en elmercat”, recorda Leonor Guillem. Noracontinuà treballant al Mercat Centralfins 1995, deixant un bon bagatge alsseus fills, als qui ensenyà l'ofici. Fins itot ha rebut alguns premis del MercatCentral, fruit del seu bon fer com a ve-nedora, com per exemple el premi a lamillor ornamentació de parades en1992 i 1998, i el premi la millor da-vantal en 1991 i 1993.

Actualment són els seus fill LleonardMiquel i Antoni Miquel Puertes Guilem(fruit del matrimoni amb LleonardPuertes Martínez) els hereus i conti-nuadors d'este ancestral ofici. Els dosgermans mantenen els llocs de vendad’anguiles a València i Catarroja. I s’-han modernitzat, a Catarroja hanconstruït una nova tenda amb les últi-mes tecnologies en viverisme d'angui-les. Amb ells, hui està assegurada lacontinuïtat dels anguilers, un vell oficiamb un present renovat.Altra persona de la família que ha im-pulsat molt la faena d’anguiler és Lle-onard Puertes, marit de Leonor Gui-llem Asensio. Ell no no és precisamentanguiler de professió, però ha ajudat atirar endavant el negoci familiar. Lleo-nard és un rostre conegut i entranya-ble entre els aficionats a la cuina del’anguila de l’Horta Sud.

26

ELS NOSTRES OFICIS

ALL-I-PEBRE, EL PLAT ESTRELLA DE L'ANGUILA

L'anguila és un aliment excel·lent. Hi ha moltes varietats de plats i formesde cuinar-la. Leonor Guillem Asensio obsequia als seus clients amb unbreu receptari que recull 9 receptes de les diferents i múltiples formes decuinar les anguiles. Són receptes tradicionals de l'antic barri de pescadorsde les Barraques. Hi apareix l'all-i-pebre amb o sense creïlles, l’arròs alforn amb anguiles, anguiles al vapor “Nora”, anguiles amb ceba a l'estilGalet, anguila al forn a l'estil Leonor, paella d'anguiles estil Antoni Galet,arròs caldós en perol i anguiles fregides a l'estil de les Barraques.

A continuació descrivim la RECEPTA DEL ALL-I-PEBRE.

Ingredients per a quatre persones:

Una tasa d'oli, 1 Kg d'anguiles, 2 caps d'all, una cullera de pebre ver-mell (pimeroig), pebrera, creïlles (una per persona) i aigua.

Sofregir primer els alls esclafats. Quan estiguen daurats, afegir el pe-bre vermell. Ràpidament afegir un got d'aigua per a que no es cremen.A continuació afegir les creïlles, les anguiles i la pebrera. L'aigua no hade sobrepassar les anguiles i les creïlles. Afegir sal al gust. El foc ha d'es-tar fort, fins el moment que comence a bullir que es pot baixar. Per aque les anguiles estiguen en el seu punt, el temps de coccio serà de 20a 25 minuts.

Els anguilers de hui: Els germansAntoni i Lleonard Puertes Guillem.

Lleonard Puertes, treballant alMercat Central.

L'HORTA24 7/6/06 13:49 Página 26

El passat 30 de desembre de 2005la Generalitat feia pública l’adjudi-

cació de dos canals autonòmics i 42locals privats de l’anomenada TelevisióDigital Terrestre (TDT). La COPE i LasProvincias han obtingut la millor partd’aquest pastís mediàtic: els dos ca-nals autonòmics privats. I pel que fa al’Horta Sud, han obtingut llicència tresempreses vinculades als grups Antena3, Vocento-Las Provincias i LibertadDigital del periodista de la COPE Fede-rico Jiménez Losantos. El mapa de laTDT privada comarcal és de tall con-servador. Al mateix temps, s’han apro-vat els estatuts del consorci comarcalde TV-35, un canal públic de televisiódigital gestionat per un grapat d’ajun-taments de l’Horta encapçalats per To-rrent. Per tant, estem parlant de qua-tre noves emissores de televisió digitalque es podran veure a la comarca. Però, ¿Què és això de la TDT? ¿Can-viarà aquesta nova televisió el panor-ma comunicatiu? ¿Millorarà la qualitatde l’oferta televisiva? Es tracta d’unanova televisió que funciona amb tec-nologia digital, la qual ofereix múlti-ples avantatges: programació interac-tiva, millor qualitat de so i imatge,més canals televisius, teleadministra-ció, internet, programació a la carta ialtres possibilitats. La TDT está conce-buda com la televisió del futur, però

27

Núm. 2

4, p

rim

er s

emestre 2

006

COMINICACIÓ

CO

MU

NIC

AC

IÓ

encara està per veure si millorarà laqualitat dels continguts televisius i sirealment marcarà diferències ambl’actual televisió. Aquesta televisió hade substituir la televisió analògica con-vencional que coneguem hui en día, ésa dir la televisió per ones terrestres, laqual haurà de tancar definitivament en2010. Si es compleixen les previsionsinicials, la TDT pot començar a funcio-nar en 2007. Però cal advertir que espot retardar el seu inici.¿Quin marc jurídic empara la TDT? Per a posar en marxa la televisió digi-tal, el Govern de José María Aznar vaaprovar el 12 de març de 2004 un PlaNacional de TDT Local, que dividia elpaís en demarcacions, i són els go-verns autonòmics els qui adjudiquenels programes de TDT. L’actual Governde José Luis Rodríguez Zapatero hacontinuat aquest pla augmentant elnombre de demarcacions. A la Comu-nitat Valenciana li corresponen 18 de-marcacions. Els municipis de l’HortaSud estan integrats en l’anomenadaDemarcació de Torrent, la qual agrupatambé diversos pobles de l’HortaNord i la Foia de Buñol. Són els se-güents: Torrent Paterna, Mislata, Ala-quàs, Xirivella, Manises, Quart, Al-dàia, Catarroja, Paiporta, Alfafar,Picassent, Silla, Benetússer, Albal, Xi-va, Picanya, Buñol, Sedaví i Xest.

Cada demarcació té un canal de tele-visió digital, el qual està subdividit enquatre programes o “subcanals” (3privats i un públic gestionats pelsajuntaments). Això vol dir que actual-ment l’Horta Sud té assignades qua-tre emissores de TDT. Les tres emis-sores privades de TDT han sigutadjudicades mitjançant concurs, men-tre que el canal públic comarcal elscorrespon als ajuntament sense ne-cessitat de concursar, però han deconstituir un consorci per a gestionarl’emissora de TDT. Com hem dit, el passat 30 de desem-bre de 2005 la Generalitat va adjudi-car 42 programes privats. Cal dir quela Generalitat no ha sigut objectiva iequanime en aquesta adjudicació.D’altra banda, els mitjans més críticsamb el Consell han sigut descarada-ment marginats, com per example elsgrups Prisa i Prensa Ibérica.Vist açò ens podem fer una idea delpanorama comunicatiu en que esmourà TV35, la televisió digital públi-ca gestionada pels ajuntaments. TV35té la peculiaritat que és autòctona,nascuda a la comarca. Aquesta TDTtiendrà la seua a Torrent. Tot i que demoment no estan en el consorci totsels municipis que formen la demarca-ció, alguns d’ells tenen la intenció d’a-fergir-se més endavant.

La televisió digital a l’HortaFRANCESC MARTÍNEZ

S’han aprovat elsestatuts del consorcicomarcal de TV-35, uncanal públic de televisiódigital gestionat per ungrapat d’ajuntamentsde l’Horta encapçalatsper Torrent.

L'HORTA24 7/6/06 13:49 Página 27

Amb el títol “Temps de ràdio: lesemissores de l’Horta Sud (1936-

1966)”, el Museu Comarcal de l’HortaSud Josep Ferrís March ha realitzatuna exposició que ha estat oberta del’11 d’abril fins al 2 de juny. Aquestamostra, que pren com a base el treballcientífic aportat per Francesc Martínezi Alfred Ramos en la publicació Tempsde foscor: la premsa a l’Horta Sud enel franquisme, ofereix un recorregutper les diverses emissores de ràdio dela comarca dins aquell període històric.L’exposició parteix d’una breu històriade les telecomunicacions, començantpel telègraf òptic, perfeccionat a finalsdel segle XVIII, del qual encara es con-serva una torre al Vedat de Torrent. Apartir de la dècada dels anys trentacomençaran a entrar els primers apa-

rells receptors a l’Estat espanyol a lescases benestants. A València apareixRadio Valencia en 1931, i de formaprogressiva fins al 1936 s’obriran 66emissores locals.

RADIO TORRENTE (1936-1939)La primera emissora que naix a l’Hor-ta Sud és l’emissora republicana Ra-dio Torrente, dirigida per FranciscoCano Alcaraz, el locutor que va con-testar les al·locucions del generalQueipo de Llano en Radio Sevilla. Téels orígens en una emissora de ra-dioaficionat d’ona curta que FranciscoCano adquirí l’any 1935 amb matricu-la EA5AD. Tot atenent el valor estratè-gic de les emissores, el Govern repu-blicà va confiscar-ne un bon nombre atot l’Estat, entre les quals es trobava

la de Torrent. El Govern va assignar-hitres telegrafistes a torns perquè realit-zaren serveis telegràfics i tasques deradioescolta d’emissores nacionalsper al Ministeri de la Guerra. Francis-co Cano va ser director i locutor i vacoordinar el servei de telègrafs, com aoficial de telègrafs que era. La novaemissora pública es va inaugurar ofi-cialment el 22 d’octubre de 1936. Radio Torrente barrejà la programacióinformativa amb els serveis radiotele-gràfics i els programes de propagandapolítica. Regularment oferia diaris par-lats en castellà i altres idiomes ambnoticies facilitades pel Ministeri dePropaganda. I pel que fa als serveistelegràfics, l’estació de Radio Torrenteenllaçava sovint amb Madrid, Barcelo-na i Tànger, i transmetia amb missat-ges xifrats informació secreta de laguerra per al Govern de la república.Amb la victòria del bàndol nacional vaser clausurada l’emissora i el seu di-rector fou afusellat.També emetia radiodiaris en francés,italià i alemany, i en castellà per alspaïsos de l’Amèrica Llatina. L’emisso-ra comptava amb la col·laboració dedos exiliats estrangers que havien fu-git dels règims de Hitler i Mussolini,els quals informaven, en els seus res-pectius idiomes, sobre la guerra. Unapart important de la informació erenels informes de guerra, els comunicatsoficials relacionats amb l’ordre públic i

28

Radio Torrent EA5AD.

PAPERS D’HISTÒRIA

Enguany es compleixen 70 anys de l’aparició de “Radio Torrente”, la primera emissora del’Horta Sud. Coincidint amb aquesta efemèrides,el Museu Comarcal Josep Ferrís March harealitzat una exposició sobre la ràdio de lacomarca durant 1936-1966.

ADRIÀ BESÓ

Temps de ràdio a l’Horta Sud

L'Horta Sud tingué vuit emissores de ràdio durant 1936-56.

L'HORTA24 7/6/06 13:49 Página 28

29

l’abastiment a la rereguarda i les al·lo-cucions propagandístiques a favor dela república. Però el programa que realment va ferpopular Radio Torrente a tot Espanyafou Chusma Fascista. Periódico humo-rístico editado por esta emisora. Eraun programa locutat per Francisco Ca-no en el qual ridiculitzava els militarsnacionals. Cano es féu famós per lesseues mofes a les al·locucions del ge-neral Gonzalo Queipo de Llano enUnión Radio de Sevilla, el qual contes-tava també el locutor de Torrent ambto burlesc, groller i amenaçador. “AquíRadio Torrente, el pueblo de las esco-bas para barrer a los fascistas. Ohe.Ohe, habla Torrente EA5AD al serviciodel pueblo”.Durant el període bèl·lic les emisso-res van tindre un alt valor estratègic,ja que a diferència d’altres mitjans,les seues ones traspassaven frontsde guerra i permetien introduir infor-macions i propaganda en el bàndolcontrari. En aquest context, l’histo-riador britànic I. Gibson dedica pàgi-nes dels seus estudis sobre la guerraa les picabaralles verbals que es varealitzar Queipo del Llano. A causad’aquesta activitat radiofònica, Fran-cisco Cano va ser afusellat a Paternal’any 1941.

LES EMISSORES PARROQUIALSFinalitzada la Guerra Civil, el règimfranquista, conscient de la importàn-cia d’aquest mitjà de comunicació,n’estableix un rígid control. Es creauna emissora oficial: Radio Nacionalde España. Era l’única que tenia po-testat informativa, i per tant la restad’emissores estaven obligades a con-nectar dues vegades cada dia per atransmetre els seus diaris parlats.Aquesta importància no va passardesapercebuda tampoc per a l’Esglé-sia catòlica. Per això, cap a mitjan dè-cada dels anys cinquanta moltes pa-rròquies es llancen a l’aventura decrear la seua pròpia emissora com uninstrument d’evangelització de mas-ses, en què a més del contingut infor-matiu i lúdic transmeten la missa do-minical, el rosari, etc. Així, entre 1955i 1966 el panorama radiofònic de l’-Horta Sud està format per sis emisso-res parroquials (Mislata, Picanya, To-rrent, Alcàsser, Catarroja i Benetússer)i una oficial pertanyent a la Red deEmisoras del Movimiento (Radio Mani-ses). Aquest conjunt d’emissores, sen-se cap dubte, és un reflex fidel del pa-per que durant el franquisme tenia laràdio com a instrument per a l’adoc-trinament politicoreligiós dins el con-text del nacionalcatolicisme, en totes

les seues facetes: missatges publicita-ris, informació, música i oci, que estrobaven sota l’atenta vigilància de lacensura.El Decret de transició d’ones de 1964marca un punt d’inflexió, ja que obli-gava totes les emissores locals quetransmetien en ona curta a emetre enfreqüència modulada, amb la finalitatd’evitar les nombroses interferènciesque hi havia entre elles. Una inversiómassa costosa per al moment, que vasuposar el tancament de totes, unareducció del nombre a tot l’Estat quefacilitava el control oficial del contin-gut de les seues emissions.

Núm. 2

4, p

rim

er s

emestre 2

006

Durant el períodebèl·lic les emissoresvan tindre un alt valorestratègic, ja que a diferència d’altresmitjans, les seues onestraspassaven fronts deguerra i permetienintroduir informacions i propaganda en elbàndol contrari.

Guió de Radio Manises.

PAPERS D’HISTÒRIA

PA

PE

RS

D’H

IST

ÒR

IA

Francisco Cano. Gonzalo Queipo de Llano.

L'HORTA24 7/6/06 13:49 Página 29

Col·laboradors de la Voz de la Parroquiade Torrent.

30

PAPERS D’HISTÒRIA

Col·laboradors de Radio Manises.La Voz Sindical de Valencia.

EMISORA PARROQUIAL DE PICANYA (1955-1965)Fundada pel rector Miguel García Ra-món, s’instal·là en una petita habita-ció de la casa abadia. El seu àmbit eraexclusivament local, tot i que podiaescoltar-se als pobles del voltant. Esti-gué regentada per Juan García Gadea,nebot del rector, ajudat per uns pocscol·laboradors, tot d’acord amb la li-mitada programació que oferia, entreels quals recordem José Gomis, PepeGil, Nieves Girbés, Manuel Lázaro, Se-verino Tarazona, Concha Navarro oManolo Martí. Els ingressos que con-tribuïen al seu autofinançament prove-nien dels discos dedicats i de l’escas-sa publicitat que feia.Emetia diàriament de 19.30 a 23.00hores, i els diumenges de matí retrans-metia la missa, fins a les 13.30, tot ique de vegades en les festivitats im-portants, com ara la Puríssima o SantJosep, quan hi havia molts discos de-dicats, s’allargava l’emissió. En lagraella predominava la programació lú-dica. Entre les activitats més popularsestaven els “mayos”, i durant aquestmes l’emissora dedicava discos a lesjoves del poble que no festejaven.

LA VOZ DE LA PARROQUIA DE TORRENT (1956-1964)Va ser una de les emissores de l’èpo-ca amb més ressò a la comarca, jun-tament amb Radio Manises. En algunsmoments arribaren a passar pels seusestudis més de trenta locutors. El fun-dador fou el rector José GonzálezFrasquet, i el director executiu CarlosGracián Medina.L’emissora comença modestament enun local situat dalt de la sagristia de la

parròquia. A poc a poc anà creixent iampliant la programació, arribant aescoltar-se en un radi de 50 quilòme-tres. Com era preceptiu, connectavaamb Radio Nacional de España duesvegades cada dia: a les 14.30 i a les22.15. Tot seguit començava el radio-diari local, que consistia bàsicamenten comunicats i bans dels sindicats ide l’ajuntament, amb informació so-bre les farmàcies de guàrdia, necrolò-giques, etc.S’hi feia una gran varietat de progra-mes d’entreteniment i culturals. La re-ligió no hi faltava, ja que la raó d’a-questes emissores era l’apostolat. Vantindre bastant èxit els seus programesreligiosos i les retransmissions dels ac-tes de la Setmana Santa. A més de lesnotícies de la parròquia, el rosari esretransmetia tots els dies, i també lamissa dominical. La Voz de la Parroquia es va finançaramb la quota de cinc pessetes men-suals que pagaven els socis, els qualstenien dret a dedicar un disc, a mésde la publicitat de comerços i indús-tries locals. Durant els dos primersanys la publicitat va ser majoritària-ment local, però després l’emissoras’integrà en agències publicitàries deValència i n’augmentà els recursos. Vaser molt rendible econòmicament iamb els beneficis es finançà, entred’altres, la construcció d’una piscinaparroquial.

RADIO MANISES (1955-1965)Aquesta emissora, pertanyent a la Redde Emisoras del Movimiento, se situa-va en una casa del carrer de Valènciaconeguda amb el nom de “Plus Ultra”.Cap a 1960 adoptà l’indicatiu de LaVoz Sindical de Valencia.La seua cobertura va abastar una ex-tensió important. Des de 1959 la fran-ja d’emissions cobria de les 8 a les 24hores. La seua programació, variada iagradable, responia de manera per-fecta a la demanda dels oients. Undels programes de més èxit fou Tram-polín de estrellas, emés des de la te-rrassa d’estiu dels Filtros i presentatper Pep Cerdà. L’emissora incloguébastants programes religiosos, fruit dela col·laboració de les joventuts obre-res d’Acció Catòlica. Va comptar tam-bé amb la locutora Amparo Calatayud,que més tard faria carrera en La Vozde Levante. La seua balança econòmi-ca gaudí d’una situació ben positivagràcies a la seua xarxa de correspon-salies que cobrien la ciutat de Valènciai més de 40 localitats de la província,amb les portacions de 4.000 socisprotectors.

EMISORA PARROQUIAL DE BENETÚSSER (1960-1962)L’emissora parroquial de Benetússer,que s’escoltava també a Alfafar i a Se-daví, fou inaugurada l’1 de maig de1960 i va emetre fins al mes d’agost

L'HORTA24 7/6/06 13:49 Página 30

PAPERS D’HISTÒRIA

PA

PE

RS

D’H

IST

ÒR

IA

31

Radio Manises.

Núm. 2

4, p

rim

er s

emestre 2

006

de 1962. Hi col·laboraren mestres na-cionals i joves falangistes de la seccióde premsa i propaganda. Tingué unabona acollida entre la població, ja quefeien molta campanya cultural i educa-tiva. Un dels programes amb més res-sò fou el del 29 de juny de 1960 ambmotiu de la celebració del “Día de laPrensa e Información de la Iglesia”, enquè se celebrà un concurs literari i ra-diofònic al qual se presentaren 27 tre-balls. La graella oferia programes mu-sicals i culturals i a més s’informavasobre les activitats de la parròquia, dela Falange i de l’ajuntament.

RADIO ALCÁCER: LA VOZ DE LA PARROQUIA (1959-1968)Començà a emetre cap al 1959 ambuna emissora d’embarcació adaptada aona mitjana, i es podia escoltar en to-tes les poblacions de la rodalia fins a laciutat de València. Va tancar les emis-sions cap al 1968. Estava instal·lada enuna habitació menuda que hi havia a lavora del campanar de l’església, al cap-damunt del qual es col·locà l’antena.Les despeses de l’emissora es finan-çaven amb els ingressos dels progra-mes musicals, que eren els més popu-lars: es pagava un duro per dedicar undisc, i també els abonats, que paga-ven al mes entre 15 i 20 pessetes i elsdonava dret a fer algunes dedicatò-ries. S’emetia informació parroquial, amés de la missa i els rosaris. De ma-

nera irregular també s’emetia teatre iinformació agrària facilitada pel Minis-teri d’Agricultura. El personal col·laborava de forma vo-luntària. El primer director de l’emis-sora fou Salvador Llácer Llácer, nome-nat pel rector Mn. Vicent Aliaga Ferris.N’eren locutors María Toledo, MartíReinal, Teresa Albert, José Albert, En-rique Mundina, Estrella Llácer, Reme-dios Llácer, Vicente Hernández Riera,etc. Regularment rebien la llista decançons censurades, que de vegadesincloïa títols d’autors tan popularscom el Dúo Dinámico o Los Cinco La-tinos. Per Setmana Santa, la censuraera més dura. Des del Diumenge deRams només podien emetre músicaclàssica, sense dedicatòries. A partirdel Dimecres Sant sols es podia eme-tre música religiosa.

RADIO MISLATA-RADIO TURIAEs creà a l’entorn de la parròquia dela Mare de Déu dels Àngels amb elnom de Radio Mislata, i després esdenominà Radio Turia. Hi col·labora-ren com a locutors Melchor Mena, Ce-lia Valiente, José Giménez, AmparoGozalvo, Paco Barea i José AntonioAurelio Ortí. Des del principi va passarper una sèrie de dificultats que ferenque fóra assumida per un particular idesprés pels joves del Consell Diocesàd’Acció Catòlica com a mitjà de finan-çament de les seues activitats amb elspossibles beneficis econòmics, quemai no arribaren a produir-se. Va co-mençar cap a finals dels anys cinquan-ta i va tancar cap a 1964.Emetia des de les 10 fins les 24 hores,amb una programació semblant a lad’altres emissores parroquials basadaen notícies, esports, discos dedicats,sarsuela, rosaris i anuncis publicitaris.També va oferir alguns programes decaràcter social molestos per a les au-toritats polítiques del moment, en quèparticipava el capellà Mn. José Fornés,conegut popularment com “el PadreBotella”.En l’època en què era gestionada perl’Acció Catòlica en va ser director Jo-

sep Ferrís March, que incorporà al-guns col·laboradors que havien parti-cipat a Radio Torrente, com eren JoséCosta Monera per a la gestió publici-tària o Mateo Aleixos Puig, i a més vacomptar amb persones de Mislata vin-culades o no a l’emissora, com ara Jo-sé Luis Juan Miquel i la seua germanaMaría Teresa, Marta Salaiero, Salva-dor Barber, Asunción Pallardó, i altrespersones procedents de l’Acció Catò-lica de València. Tots els col·labora-dors hi treballaren de manera desinte-ressada.

RADIO SAN MIGUEL DE CATARROJA (1962-1966)Va sorgir impulsada pel vicari MiguelPontes i el rector Joaquín Escrivà. Es-tava ubicada als locals de la parrò-quia, on es va instal·lar un aparellemissor d’ona curta. Un dels aspectesmés rellevants d’aquesta emissora ésque emetia un programa en valencià:Un lloc per a València, dirigit per Emi-li Boïls, en què col·laboraren altrespersones com ara Rafael Llorens, Jo-sep Escrivà o Ramiro Planelles. Noobstant això, la programació d’aques-ta emissora era semblant a la de lesseues homòlogues: concursos, infor-matius, representacions de sainets iprogrames religiosos. Totes les nits de dijous es podia escol-tar aquell programa tant a Catarrojacom a quasi tots els pobles de l’HortaSud. Estava estructurat en tres parts;en la primera es transmetia música fò-rum (clàssica) amb repertoris que escomponien per a l’entitat Lo Rat Pe-nat; l’altre bloc important era l’infor-matiu amb notícies de Catarroja i del’Estat espanyol. L’últim bloc del pro-grama era didàctic, i es feien lliçons devalencià. El fet d’utilitzar la llenguapròpia en la radiodifusió no estavaben vist a l’època, per la qual cosa espatiren atacs des de les emissoresfranquistes, com ara Radio Alerta deValència, que van conduir a la desapa-rició de les programacions en valenciàque ja estaven introduint algunesemissores locals.

L'HORTA24 7/6/06 13:49 Página 31

subordinada al terreny de l’amateuris-me. En altres camps de la vida, a unapersona que no siga metge o advocatno se li ocorre exercir aquestes pro-fessions; per contra, sense la formacióadequada tots poden fer història iexercir d’historiadors.La història local era percebuda per lesinstitucions com una manera d’afirmarla personalitat pròpia, per mitjà delrescat d’un passat esplendorós, pro-duïda i dirigida pel segment més il·lus-trat de la burgesia. Naix com una re-acció conservadora en defensa d’unsvalors tradicionals, fent repertori deles vicissituds passades de les comu-nitats, condicionats per l’amateurismei l’ardor sentimental. Un primer intent globalitzador dins dela història local va ser l’aparició a fi-nals del segle XIX de la revista espe-cialitzada en estudis històrics El Archi-vo, fundada en 1886 per Roc Chabàsa Dénia. Es trencava així el treball so-litari de l’historiador amateur, que esveuria en part aglutinat i orientat, alqual varen seguir o varen ser coetà-

nies algunes histories locals modèli-ques per a l’època. Per citar-ne algu-nes: Reseña histórica de la ciudad deAlicante de Nicasio Camilo Jover(1863), Morella y sus aldeas de JoséSegura Barreda (1868), Historia de laciudad de Denia de Roc Chabàs(1874-76), Crónica de la ciudad deAlicante de Rafael Viravens Pastor(1876), Sagunto, su historia y sus mo-numentos d’Antonio Chabret (1888),Historia de Cullera d’Andrés PilesIbars (1893), Historia de Elche de Pe-dro Ibarra (1895), Historia de Utiel deMiguel Ballesteros Viana (1899), His-toria de Sueca de Juan B. Granell(1907), Bélgida y si término municipalde Mariano Jornet (1932).A la nostra comarca, les dues prime-res històries locals de molt distint sig-ne corresponen a Torrent: Memoriasobre la villa de Torrente d’Isidro Mi-quel Casanova (al voltant de 1870) iGuía histórica descriptiva de la villa deTorrente de Silvino Beneyto y Taso(1907), manuscrites i inèdites fins a1987 i 1996.Més tard vindrien dues noves publica-cions a Castelló i València, el Boletínde la Sociedad Castellonense de Cultu-ra des de 1920 i els Anales del Centrode Cultura Valenciana des de 1928,que marcarien noves tendències histo-riogràfiques.

Podríem definir la història localcom l’estudi integral d’un territori

determinat, la concentració de la re-cerca dins els límits geogràfics de lacomunitat observada. És l’acumulacióminuciosa de dades referides a llocsconcrets on l’atenció se centra selecti-vament en alguns aspectes de l’es-tructura i el funcionament del conjuntde la societat, bé que examinats local-ment. La història local té una gran tradició alllarg del temps, i almenys fins a mitjansegle XIX, la història escrita ha estat enbona part local. La preocupació delshistoriadors sobre la delimitació geo-gràfica de les seues investigacions haestat una constant de la historiografia.Fins fa uns pocs anys, de tots els ad-jectius que acompanyen el substantiuhistòria, el de local és possible que fó-ra el que menys adhesions concitavaen el àmbits universitaris. La històrialocal tenia certes connotacions pejora-tives, difícilment salvables, per la iden-tificació abusiva amb entusiasmes lo-calistes, de dubtosa eficàcia científica,

32

CULTURA

La comarca de l’Horta Sudi els estudis d’història local

JOSEP RAMON SANCHIS ALFONSO

La història local té unagran tradició al llarg deltemps, i almenys fins amitjan segle XIX, lahistòria escrita ha estaten bona part local.

L'Horta Sud té una àmplia bibliografia d'estudis locals.

L'HORTA24 7/6/06 13:49 Página 32

33

L’estudi de la història es pot abordaren cada cas amb diferents perspecti-ves d’observació i d’àmbits variables.En l’actualitat cal distingir una històrialocal anacrònica i mancada de rigorcientífic, que no és res més que unaprolongació del romanticisme del segleXIX, i una altra història local elaborada,rica en documentació, confeccionadaper historiadors amb formació científi-ca i que sap fer-se les preguntes ade-quades per arribar a ser una històriacrítica, que aporte coneixements a lahistòria general. Una altra qüestió seràdeterminar amb objectivitat quins tre-balls són útils i quins no ho són.La història local és l’anàlisi de la vidadels fets passats, prenent com a campd’observació àmbits sociogeogràficsque d’una o altra manera presentenalguna unitat. És l’anàlisi d’un universdeterminat i en certa mesura tancat,que serveix per a desentranyar fenò-mens propis, que si bé podien donar-se en un altre lloc, segueixen una lògi-ca que és determinada per un àmbitgeogràfic i unes relacions socials i eco-nòmiques concretes.Quan algun historiador insisteix a rele-gar la història local a un pla subsidiaris’equivoca, perquè oblida que una bo-na monografia local és molt més útilper a entendre el món que la majoriadels manuals d’història general.El que cal demanar a una monografiaés que sàpia escodrinyar problemesespecífics per evitar una simple i in-discriminada recopilació de material ila seua natural incoherència, màximproblema d’alguns estudis d’històrialocal. Amb independència dels àmbits

estudiats, hi ha una història ben feta iuna altra que no ho és. En tota histò-ria local s’han de salvar sempre algunsaspectes. De vegades, els historiadorsdels fenòmens locals no arriben a laqualitat desitjada, però això no ha deservir d’excusa per a posar constant-ment en quarantena la història local.

ESCOLA FRANCESAUn divorci cada vegada més profundes fa patent entre una història entesacom a disciplina científica, vinculada anoves propostes metodològiques, iuna història local tradicional. Un fortcanvi científic en el tractament de lahistòria es va produir amb l’aparició dela revista Annales de l’escola francesa.Una fita important a València va ser lacelebració l’any 1971 del Primer Con-grés d’Història del País Valencià a l’en-torn d’una convocatòria universitària,d’amateurs i de cronistes locals, ence-tant-se nous i prometedors camps d’in-vestigació. La història local encara noacabaria d’instal·lar-se als departa-ments universitaris, pels prejudicis queencara continuava suscitant als am-bients acadèmics, recels que progressi-vament desapareixerien al llarg delsanys setanta, amb la recepció de lesnoves tendències historiogràfiques eu-ropees (principalment franceses, angle-ses i italianes) i amb el reviscolamentde la consciència ciutadana en aquestadècada de transició democràtica.

HISTORIOGRAFIA LOCALÉs cert que hi ha hagut un boom de lahistoriografia local, però també ques’ha editat molt de material rebutjable.Han estat els historiadors d’adscripcióuniversitària els qui han propiciat enles darreres dècades la represa de lahistòria local, amb una nova sensibili-tat i amb una depuració dels mètodesi de les tècniques de la investigació,passant de les històries generals a l’es-tudi d’aspectes específics d’una o méslocalitats, editats com a monografies ocom a articles en revistes.Podem dir que la història general i lahistòria local no són termes antagò-

nics, ni encara autosuficients, sinócomplementaris i mútuament necessa-ris. A finals dels anys setanta, la pre-ponderància dels àmbits municipals icomarcals en l’esfera política en unnou projecte de societat i d’estat,coincideix amb un dinamisme culturali historiogràfic que es materialitza aprincipis dels huitanta amb un notablecreixement de monografies en moltsdels nostres ajuntaments (Aldaia, Ca-tarroja, Manises, Mislata, Picanya, Pi-cassent, Quart de Poblet, Torrent),d’obres col·lectives, i amb la prolifera-ció d’articles d’història en els progra-mes de festes de les localitats, ambl’aparició a moltes comarques de re-vistes d’investigació: Ullal a Gandia,

Quaderns de Sueca a Sueca, Papersde la Costera a Xàtiva, Alba a Ontin-yent i la Vall d’Albaida, Al-gezira a Al-zira, Lauro a Llíria, Xabiga a Xàbia, Al-berri a Cocentaina, Alborada a Elda,Aguaits a la comarca de la Marina,

Núm. 2

4, p

rim

er s

emestre 2

006

CU

LT

UR

A

CULTURA

Logotip del premi d´estudis locals d’Aldaia.

L'HORTA24 7/6/06 13:49 Página 33

tre de Professors de Torrent, amb unrepertori dels pobles de la comarcade l’Horta Sud, dirigit als professorsde les escoles. Repertoris als quals vaseguir en 1990 el llibre de Agustí Co-lomines i Companys i Vicent Olmos iTamarit que amb el títol L’espai local.Bibliografia de l’Horta Sud. Indaga-cions i propostes. va recollir 381 tre-balls, dels quals 37 eren comarcals, iva ser publicat per l’Institut d’EstudisComarcals de l’Horta Sud, i ampliaten el número 11-12 de la revistaAfers amb el títol de Bibliografia del’Horta Sud. Al novembre de 1993 sesignava un conveni entre la FundacióCaixa Torrent i la Universitat Politèc-nica de València per a un recull bi-bliogràfic de la comarca, treball queuna vegada realitzat recollia finsaquell moment 1.649 monografies iarticles. El panorama bibliogràfic ha anat can-viant, i hui és un altre l’estat de la his-tòria dels nostres pobles si el compa-rem al de 30 anys enrere. Esperemque d’ací a uns anys, amb les aporta-cions produïdes per les noves investi-gacions sobre la història de la comar-ca de l’Horta, podrem aprofundir cadavegada més les nostres arrels i la nos-tra identitat.

tigació de l’IDECO de l’Horta Sud ambla seua col·lecció de “Monografies del’Horta Sud”, el premis de Caixa Po-pular en col·laboració amb els ajunta-ments d’Alaquàs, Aldaia i Catarroja, il’últim dels convocats el premi d’in-vestigació local de l’Ajuntament d’Al-daia des del passat novembre de2005. Encara que els premis tenendotacions econòmiques que mai nocobreixen les despeses i el temps in-vertit pels historiadors, han propiciatla realització de treballs que d’altramanera mai no s’haurien realitzat, do-nant a conéixer les arrels d’una socie-tat que caracteritzen i identifiquen unpoble i el fan diferent dels altres veïns,amb les seues pròpies vicissituds.

FONS BIBLIOGRÀFICEl coneixement del fons bibliogràficdels pobles de la nostra comarca ésuna altra tasca a desenvolupar. Elsprimers intents, que no van quallar,van ser en 1986 l’aparició de Qua-derns de Bibliografia a càrrec de l’Ins-titut d’Estudis Comarcals de l’HortaSud, amb referències dels municipisd’Alcàsser i Alaquàs, al qual va seguiren 1987 el número 1 dels Quadernsde bibliografia i documentació. HortaSud. Fons bibliogràfic, editat pel Cen-

etc. A la nostra comarca: Quadernsd’Investigació d’Alaquàs a Alaquàs,els Annals de l’IDECO de l’Horta Sud,Torrens. Estudis i investigacions de To-rrent i comarca a Torrent, Afers. Fullsde recerca i pensament a Catarroja, LaRoda del Temps a l’Horta Nord, CamíFondo a Xirivella, etc. També es multi-pliquen les trobades d’estudiosos icol·loquis a l’entorn d’un poble o d’u-na comarca (Assembles d’Història dela Ribera, Simpòsium d’Història de l’-Horta-Albufera, Jornades d’Estudis Pi-cassentins, Congressos d’Història del’Horta Sud, del Camp de Túria, etc.)panorama que és l’actual.Un altre al·licient per a fomentar elsestudis d’història local són els premisd’investigació històrica o d’altres as-pectes que des de fa anys existeixen adiferents localitats de la comarca, con-vocats per ajuntaments, institucionsculturals o caixes d’estalvi. Per es-mentar-ne alguns, el premi “BenvingutOliver” a Catarroja, el de la col·lecció“Pont Vell” que editen a Picanya, elpremi “Sibil·la Mercé” a Picassent, elpremi conjunt d’investigació que edi-ten Manises, Aldaia, Quart de Poblet iMassanassa, el Premi “Ciutat de To-rrent”, el Premi de “Ciències Socials”de Quart de Poblet, el premi d’inves-

34

CULTURA

Les revistes d'estudis localsTorrens i Quaderns d'Investigació d'Alaquàs són junta Annals de l'Ideco les més veteranes de la comarca.

Encara que els premistenen dotacionseconòmiques que maino cobreixen lesdespeses i el tempsinvertit pelshistoriadors, hanpropiciat la realitzacióde treballs que d’altramanera mai nos’haurien realitzat.

L'HORTA24 7/6/06 13:49 Página 34

Ja fa sis anys de la mort de l’escrip-tor i gramàtic Enric Valor, esdevin-

guda el 13 de gener de 2000, i comdiria Federico Fellini “E la nave va”. Unpaís amb tantes precarietats i insufi-ciències culturals com el nostre ha es-tat massa anys sota l’impuls d’un gra-pat reduït d’homenots: Joan Fuster,Manuel Sanchis Guarner, Carles Salva-dor, Vicent Andrés Estellés o el mateixEnric Valor. Gran ha estat el mestratged’aquestes persones, gran ha estat laseua obra i la seua influència sobre di-versos camps i imprescindible la seuatasca i el seu llegat. Però, malgrat l’es-forç immens, el guiatge, la generositati l’amplitud dels camins que han obertaquests homes, una societat com lanostra ha d’estar en disposició de con-tinuar la construcció cultural per si so-la, sense la fortuna de poder sobreviu-re gràcies a aquest minúscul estol.Perquè el fet de no existir-ne algund’ells hauria estat un daltabaix de con-seqüències imprevisibles. Tal és i haestat la fragilitat de la nostra llengua icultura.D’ací que el fet que un premi amb elnom d’Enric Valor haja superat la vint-i-cinquena edició, per força ha de ser

un motiu de satisfacció i de normalitatper als valencians i valencianes. D’e-xemple per a les futures generacions,que continuaran beneficiant-se de l’o-bra d’un intel·lectual com Enric Valor,que va dignificar i salvaguardar el pa-trimoni rondallístic valencià, la recupe-ració gramatical o la recerca lexicogrà-fica en uns anys tan difícils. No ésexagerat comparar, salvant les distàn-cies, el temps i l’extensió de l’idioma,la figura de l’escriptor de Castalla a ladels germans Grimm. Amb similitudsevidents, per cert. Els Grimm, a mésd’investigadors de les llegendes popu-lars i autors dels Contes d’infants i dela llar, foren els iniciadors de la filolo-gia moderna de l’alemany durant laprimera meitat del segle XIX, doscamps del coneixement humà queconrea a bastament l’autor de Sensela terra promesa.En l’arribada a la maduresa del premijuvenil més antic en valencià tenenmolt a veure dues institucions de Pi-canya. D’una banda, Edicions del Bu-llent, que en 1988 va continuar la tas-ca que havia iniciat en 1981 unainstitució avui desapareguda com laFederació d’Entitats Culturals del PaísValencià amb l’ajut de la Societat Co-ral el Micalet, amb la primera obraguanyadora Tres i no res en la bocadel drac de la mestra i escriptora Ma-risa Lacuesta. I de l’altra l’Ajuntamentde Picanya, que se sumà en 1993 aEdicions del Bullent en la convocatòriai organització del premi donant pas auna renovada embranzida amb l’apa-rició de la novel·la Malgrat la boira deGlòria Llobet. Cal assenyalar queaquesta nova etapa ajudà a recuperarun premi que vivia en una mena d’U-CI, ja que les edicions de 1991 i 1992

havien estat declarades desertes, ambel perill que això suposava per a unguardó d’aquestes característiques.L’increment de la dotació econòmica,el lliurament d’un gravat del pintor Ra-fael Armengol i la publicació en lescol·leccions d’Edicions del Bullent dela novel·la guanyadora tenen molt aveure amb aquest reviscolament.Els patrocinadors actuals, l’Ajunta-ment de Picanya i Edicions del Bu-llent, a més a més, han sabut conci-liar el manteniment del prestigi literaridel premi “Enric Valor” amb la realit-zació d’un munt d’activitats culturals.Actuacions teatrals, presentacions dellibres, taules redones, recitals poè-tics, conferències, exposicions... handinamitzat i agitat el poble de Pican-ya i la comarca de l’Horta Sud durantla setmana del premi “Enric Valor”,que amb els anys ha completat unaatractiva nòmina d’autors i autoresprocedents de tot el territori lingüísticcatalà com ara Roland Sierra de Cata-lunya, Miquel Ferrà de les Illes o elsdarrers guanyadors valencians PepCastellano amb Ferum de silenci i Jo-sep-Joan Miralles amb Matinada dellops, que li auguren un futur estable iplenament consolidat.

35

25 anys del Premi de LiteraturaJuvenil Enric Valor

Núm. 2

4, p

rim

er s

emestre 2

006

ALFRED RAMOS

CU

LT

UR

A

CULTURA

L'escriptor Enric Valor.

Un premi amb el nomd’Enric Valor hajasuperat la vint-i-cinquena edició, perforça ha de ser unmotiu de satisfacció ide normalitat per alsvalencians i valencianes

L'HORTA24 7/6/06 13:49 Página 35

PASSAT I PRESENT

La Torre àrab d’Albal és una talaia que té els seus orígens en

l’época de la dominació illàmica. Formava part del cinturó defensiu

sud de la ciutat de València, juntament amb altres torres que encara

es conserven, com ara la de Torrent, Silla i Espioca de Picassent.

Altres, com la de Manises i Alcàsser, van ser enderrocades. La torre

d’Albal va sofrir un greu deteriorament durant el segle xx. Estava

unida a diverses vivendes i inclús la mateixa talaia va servir

d’habitatge en alguna ocasió. A finals dels anys vuitanta va ser

restaurada i es va construir un parc al seu voltant. Actualment

alberga el museu etnològic municipal.

La torre arab d’Albal

Foto

s: R

icar

do

Mar

tín

ez

L'HORTA24 7/6/06 13:49 Página 36