, o~ o~,e.r/?C,Un tomb pel Garrof

EL PARe NATURAL DEL GARRAF

ilonovo i la Geltrúés una ciutot quees troba situada enuna posicióestrotéqlco i prote-gida pel seuentorno S'olco

entre les muntanyes del massís delGarraf i les costes del' Mediterrani.Tot el territari circumdanf. dones.adquireix unes característiquescürnótlques i geológiques que han

opiciat el desenvolupamentd'uno de les seves riqueses naturalsmés valuoses: el massís del Garraf iel seu Parc Natural.

El massís del Garraf es desplegaentre els penya-segats que arribenal mar i la carretera de l'Ordal.Aquest és un massís colcorí mésconcretament un sistema córstlc.plegat de coves i avencs que esde-venen un lIoc idoni per als amantsde I'espeleologia. La geologia d'o-quest espai natural fa que no hi

en la fauna i la flora de la zona. Elsdiversos incendis forestals I'handevastat en gran mesura.

Actualment aquest parc s:estén através de tres espais noturals prote-gits: el Garraf. Olerdola i el Foix. Perevitar el procés de deqrodocló del .Parc Natural del Garraf cal que totsels seus vlsltonts respectin els hóbi-tats de les especies que en ell s'hlconcentren. Cal respectar elscamins antics, fer la caminada apeu per evitar sorolls que puguindestorbar els animals, i evitar en lamajor mesura possible el procés dedegradació del rnóssis. poden gau-dir del paisatge sense influir directa-ment en els processos noturals.

Per tal de preservar aquest territori,des dé la Diputació de Barcelona esva crear el Pla Especial del Parc delGarraf amb la intenció de restaurar iregenerar aquesta zona per preser-var la seva fauna i la sevoñoro,

hagi aigua a nivell superficial. fetque queda reflectit en el paisatgeque podem observar.

Sobre un sól pobre i feréstec, ambmanca d'aigua i de difícil cccés.el massís del Garraf acull granvarietat d'espécies tan vegetalscom animals. Elles conformen lafauna i la flora del nostre territorio ÉsI'hóbitat per excellénclo delespécle més autóctona de cosonostro: el margalló.

El Parc Natural del Garraf. querecentment ha augmentat la sevasuperfície amb la incorporació deisespais deis termes municipals deVilanova i la Geltrú i Sant Pere deRibes, ha sofert, al lIarg deis onys.múltiples deqrodoclons. La <:;a<;aindiscriminada, la construccionsd'urbanifzacions, I'estesa de xarxeselectrlques. I'abocament d'escom-braries o I'extracció de pedres haninflu'it d'una manera molt negativa

Espai natural del Garraf

L'AMPLlACIÓ DEL PARCNATURAL DEL GARRAF

ElPorcNaturaldelGorrofveuroincrementodo losevo-superfícieprotegidoenpropde2_000hecto-rees,lesquolssesumeno lesl 0_638joexiste~ts.Aquestfet esdeuo l'oprovoció,el possotmesde.novembre,de lo propostod'ompliocióde l'espoiprotegitdel Mossísdel Gorrofcorresponentolsmunicipisde Vilonovoi lo Geltrúi SontPeredeRibes_Aquestfet suposo-Iomodificociódel Plofspecioldeprotecció.d'oquestterritori,queesfeufony 1986perportde lo Diputocióde Bar~elonoombelssuportdeisojuntomentsdelózona.Aquestploesdeveniooixíuninstrumentd'ordenociói pro-tecciód'undeisombitsgeogroficsméscorocterís-ticsdel'oreometropolitano.

, ElsPlensdeisojuntomentsdeVilonQvoi lo Geltrúi': deSontPeredeRibesvanacordarresp~ctivoment

el7'd'obril i el 21demoigde1997,sol-licitaro loDiputociódeBarcelonal'ompliociódelPorcNaturaldel Gorrof,incorporont-hisoisno urbonitzoblesprotegitsdeisseustermesmunicipols,de formo

_ ques'est~blísun "corredorverd" queconnectés·:\terrii<¡riolmenféls.espois;protegitt de Gorr,~f,'

Olerdoloi delFoix.lo coexisténciod'oq~eststresespoisnaturolsprotegitsen un escenorigeogroficde dimensionsrelotivomentpetites·corresponentols termesmunicipabde SantPerede RibesiVilonovoi lo Geltrú01 vessantmorítim,i oísdeCostelleti.loGornol,Conyellesi.Olivello,01 vessontinterior-fa ferveurelo necessitotdeformularunonovopropostod'orticulociód'oquesissstemes

Aquestoextensióde I'ombitterr~orioldelparcdel{;orrof conslitueixuno prolongocióde l'escenori.naturalcorocterísticdel'espoidelGorrof.Tombécolt¡mirencompteelpoperfonomentolquehadejugaroquestoomplio'cióen lo recu~erociódeisterr~nysofectotspelsincendisforestobdeI'ony1997.

Un tomb pel Garraf

Lo vegetoció

'aspecte de la vegetaciódel Garraf no varia consl-derablement al lIarg de lesdiferents estacions del'onv És per oixó. que nor-malment presenta el

••••• mateix ospecte, A primercop d'ullla veqetocló sens presentaverde, a causa que la majoria deplantes que hi podem trobar sónperennifólies i la seva renovació es fade manera gradual i inapreciable, Els

, arbres, arbusts i mates no perden mailes seves fulles, característica típica,de la vegetació rnediterrónio.

A la part del Garraf, més propera ala costa, la vegetació és de tipusmeridional, tot i que en la part inte-rior el parc és de característiquesseptentrionals, D'aquí la seva rique-

;~so en quant a flora, El massís es potdividir en dues zones diferenciades:elsvessonts marítims i la part interior:

La primera part integra la rnóquío.el garric i el margalló, amb lIentisclei ullostre. Aquest tipus de vegetacióavui en dio es troba en procés d'ex-pansió i [o es pot localitzar en altrespunts del Principat, peró no tantabundantment com a casa nostro.També són habituals les garrigues,les brolles de romaní i el bruc dhl-vern. El fet de tenir molta part roco-sa, al massís també s'hí pot trobar tede roca i la llnórlo de clnqle,En les terres interiors hi dominen 1'01-

zinar i el marfulL ja que en aquestasituació no reben directamentlainfluencia q,el mar. Peró la calor i lasequedat de la comarca, afegidaal substrat colcorí. fa que aquestesespecies tinguin moltes característi-ques ' de la zona meridional. Elsdesastres ecológics que ha patit elmassís (lncendls, tallada d'arbres) ola presencia de la ramaderia hanafectat directament la vegetacióautóctono del Garraf i han propl-ciat la major presencia del pi olonc.les garrigues i les brolles.

El matoll de baladre ens introdueix ales comunitats rlpóries manifesta-ment arbustives i relacionadessobretot amb la vegetació meridio-nal. El baladrar, com a comunitatpermanent, s'instal,la a les rambleso "ueds" mediterranis, lIocs eixutsdurant una gran part de I'any peróinundats en uns moments determi-nats, a l'époco de pluqes. El bala-dre reuneix així trets de la vegetaciórlpório i també trets de la vegetacióescleroñ.lo.

El baladre és un arbust perennifoli, defulla corlóclo. ben poc relacionablepel' seu aspecte amb els arbres oarbusts caducifolis que dominen lescomunitats rípórlea la seva mateixafloració és espléndldo i abundosa.

r El baladrar s'ofereix com un pobla-"-----"ient de baladres toreo desconjun-

tat que ressegueix les rambles, ara ala ribo, ara a la mateixa lIera. Éscorrent que hi entrin diverses espe-cies de la rnóquio. que hi troben aixo-pluc relativament humit en el contextdegradat i heliófil de timonedes iespinars en que sovint es trobaenclovot el baladrar.

El baladrar és tiple. als PoisosCatalans, de les rambles valencia-nes. Oevers el nord. s'atura en arribara l'Ebre, foro d'uns enclavamentsa'llIats al riu Gaia (Alt Camp). A lesBoíeors. només apareix a Eivissa.

El baladre és una espécie toreo tóxi-, -co tant en les ñorscom en les fulles iVranques.

Forma comunitatsarbustives junta-ment amb elromaní. Aquestescomunitats s'englo-

ben sota la denomi-nació de brolles lito-

rals i calcícoles deromaní i bruc d'hivern.

Aquestes brolles podenl.il substituir indistintament un alzi-I nar o una móquío. Aixó no res-pon a un atzar copriciós. sinó a unsolantejaments lógics de base

Vcológica. També existeixen brolleslitorals i calcícoles de romaní i brucd'hivern que apareixen, d'unamanera exclusiva o preferent, coma comunitats secundórles. a la zonadeis alzinars.

de tet. la principal bosquinasecundaria, així com la brolla ambbufalaga tinctória o amb pebrellan'eren al país de I'alzinar calcari. Estracta d'una brolla terrnóñlo. ampla-ment estesa per tota l'óreo litoral,des de Garraf fins a la Marina, sudenlló del cap de la Nau. Aquestacomunitat ofereix un aspecte deconjunt relativament esclarissat,poc compacte, dominat en granpart pel romaní. Aquest efecte s'ac-centua pel fet que I'esteperola s'as-sembla molt al romaní. El blanc gro-gós de I'esteperola, el permanentviolat del romaní i les hivernals cam-panetes rosades del bruc d'hivernmantenen aquesta comunitat totI'any guarnida d'una flor o oltro. tretdel pic de I'estiu,en que s'imposa unperíode obligat de repós.

L'ovoncornent de la seva floreció almes d'octubre, com haestat el casd'aquest any, ens sol avisar de 1'0-propament d'un fred i molt cruhivern. En hiverns normals floreix afinals de novembre i al lIarg del mesde desembre.

El margalló ésuna palmeraamb altaespinositati l'únlcoespecieautóctono _a Europa inomés creixal Garraf. El s.

brot del marga lió éscomestible, fet queha propiciat que toquesto sigui unaespecie en perill d'extinció. Larnóqulo de garric i margalló és unaformació forestal amb ims mínims~ .,

Un tomb pel Garraf

d'exiqénclo hídrica, característicadel litoral cotoló i de la terra baixavalenciana.

L'espinar d'orcot i margalló és unaformació predominantment espino-sa, elxorreldo i clarera, que quasi hadesaparegut de í'óreo en que,potencialment, podria dominar. Ensen resten només extensions petitíssi-mes, d'alguns metres quadratsnornés. esparses d'ací i d'olló. Elsseus components són perennifolis, ode fulla persistent, de forma que novaria l' cspecte al lIarg de l'any. AlxóIi proporciona una bono adaptacióal clima rnediterronl

. ELPIILANC

És el méscorrent a laterra baixa

rne dlt err ó-

nia. Comtots els pins és

perenne i no esqueda mai sensefulles. Les sevesfui les acícules

són sempre decolor verd. Floreix

durant la primavera iel seu fruit és la pinya.

Es desenvolupa en climes eixuts icalorosos i és ccpoc de créixer ensóls poc profunds i órlds, La sevaresistencia el pot fer créixer fins i toten terres salines.

El pi blanc dóna molta proteccióal sol. a la vegada que regula elsrecursos hídrics i preveu avingu-des. O'aquí la seva importancia.A més, al Garraf dóna refugi aalgunes especies animals de lazona, com els esquirols o els

lcots ~erds.

La brolla de romaní i bruc d'hivernamb esteperola jugo un paper enabsolut marginal al país de larncqulo .de garric i margalló. Hi és.

Lo faunoEl Massís del Garraf, grócies al seuclima i a la seva vegetació, ciculluna gran varietat de fauna.Els lnsectes són una de les pobla-cions més importants de la nostrazona litoral. Entre ells cal destacar,per la seva vistositat i quantitat, lespapallones. Pertanyents a l' ordredeis lepidópters. les papallones escaracteritzen per les seves alescobertes descotes. Durant el seuciele vital passen per quatre estadis:ou, larva, crisólide i imago. Lespapallones diürnes més característi-ques i comunes del massís són lesespecies següents: Zerynthia rumi-no, Tomares Bollus. Nymphalis antio-po i Coenonympha dorus.

~n quant als peixos. els de la nostrazona no són molt diferents als quees troben a la' resta del litoralcataló. Hi ha un total de 150 espe-cies catalogades, que van des deles més rores. com la rajada comu-na o les tintoreres, fins a les més peti-tes, les quals tenen un interés méscomercial per als pescadors d' 0-

quest sector. Entre elles es podendestacar les sardines, les anxoves,els verots. els bogues o els rogers defang o rogers de roca.

Pel que fa als ornfibls. malgrat quesón escossos. troben especies com

• la salamandra i la granoto verda.Aquest tipus de fauna el podem tro-bar a I'aigua de les fonts i a les bas-ses,preferentment.En total al massíses poden trobar sis especies dife-

..rents d' amfibis, pero amb una den-

.~itat boixa.T9t i ser Una zona eixuta,, . d repartides al

1'hqb,ltRf

Elsreptils ja són més abundants a lazona del massís del Garraf, Enaquesta catalogació hi trobem alslIangardaixos, les sargqntdnes i lesserps. Aquests vertebrats estan per-fectament adaptats a la vidaterrestre, Totsells s'adapten molt béal clima sec i eixut de la zona, per laqual cosa desenvolupen unes esco-tes coriócies i dures que els preser-ven de la percuo d'aigua.

El grup més importants de la faunadoquí són les aus. Trobem la majo-ria d'espécíes. tot i que algunes hanminvat 'les seves colónles a resultesde la degradació del medí. tant delparc com deis seus voltants. L'accióde l'horne ha afectat directamental conjunt dous que necessiten degrans espais per poder sobreviure,com són les óligues o els voltors.

Lés.ous marines nien en els penya-segats l. per tant. la seva proximitatamb el mar els permet cercar men-jar amb una certa facilitat. Lesespe-cies més abundants són el corbmarí emplomallat i el gavió argen-tato Hi ha altres especies d'ous mari-nes que , tot i no niar al Garraf, es-poden observar amb certa facilitata les costes, platges i ports de lazona. Entre elles es pot destacar elcorb marí gros, la gavina vulgar i elxatrac comú.

Un tomb pel Garraf

got o el xoriguer. Com a rapinyairesnocturnes cal fer esment del duc.l'ólibo o el mussol banyut.

En el conjunt general de les austambé trobem lesgranívores,que s'o-limenten de grans que troben arreu. Elfet que al massíshi hagi una abun-dant vegetació i pocs depredadorsque els puguin donar coco. aquestesaus troben en el nostre entorn unhóbitat ideal. Destacar entre aquestesaus la perdiu roja, la xixella,el tudó i latórtoro. entre d'altres.

Un altre collectlu són les aus ques'alimenten d-ínsectes. Controlenles poblacions d'invertebrats quepodrien esdevenir plagues, tot i quesón menjar per als carnívors. Entreelles hi ha l'olbellerol. el trobat. 1'0-riol. el cólít ros i la merla cuablanca.Amb la quantitat de pins que es tro-ben al lIarg del parc hi ha unapresencia important dous de pine-des, que s'alimenten de pinyons, defruits que hi ha a les brolles i deisinsectes que hi ha en ells. Els méshabituals són el trencapinyes, elpicot verd, el botxi el capsigrany i lamallerenga carbonera.

Siobservem elsmamífers més comunsdel rncssís.trobem, entre d'altres, elconill, el porc senglar, la geneta, lagúineu i el rat-penat. Aquests darrerssón uns mamífers insectívors amb lapeculiaritat que són voladors. El seuhóbitat són els lIocs foscos. Elcaróctercórstic del rnosss.amb moltes coves iavencs, dóna cabuda a les pobla-cions de rat-penats de la zona. Pelque fa als mamífers que s'alimentende vegetals exclusivament. aquestssón l'aliment deis carnívors, ja siguinmamífers o aus rapinyaires.Antigament al massíshi havia hagutcobres i cérvols, pero la seva cocoindiscriminado i la competencia ambels ramats i la degradació del medivan provocar la seva extinció. Algunsdeis que han resistit aquestes agres-sionshan estat el porc senglar,el conillo l'esquirol.

'1reportot ~ Un tomb pel Garraf

Els mamífers carnívors han onatdesapareixent del massísdel Garraf,Uns anys enrera podíem trobar ellIop l. més recentment, el ünx,Actualment, pero, aquestes espe-cies han desaparegut i han estatcompensades per la presenciad'altres especies com la guineu, lageneta, la fagina o gorja blanca, lamustela o el tolxó, Aquestes espe-cies no són massa populars entre elspagesos de la comarca ja quesovint assalten els seus galliners, Perola seva importancia es troba en eltet que són controladors de lescolónles de rosegadors que fanmalbé les collltes.

El seu aspecte és el dun gos petit i> és toreo habitual en el parc del

Garraf. Lessevescaracterístiques prin-cipals són la seva cua peluda, lesore-lIeslIargues i el morro estret. Ésuna dhi-mal solitari i nocturn que s'adapta atotes les situacions ja que tant potmenjar petits animals com fruites sil-vestres,Ésun animal dificil de veure asimple vista,

Aquestaés I'única auque pot res~.tar irnrnóbil al'aire per cocer. "Té un plomatge suau i poc densque, a les parts superiors, és de colorbru amb una taca negra triangularal clatell i amb estries negres a lacuo. A les parts inferiors és blancamb toques brunes. Nia en arbres iroques. Mata rosegado,rs, insectes,serps i ,en general, tota mena d'o-nimals petits.

Hi ha un altre grup d'animals, decaracterístiques rnés -dcmestlques,que els podem trobar vivint en elparc. Són les ovelles i les cobres, lesquals influeixen directament en lafauna salvatge ja que formen partde la cadena trafica, La ramaderiaha esdevingut una explotació clauper a la gent de la comarca, ja queles.característiques del terreny no elfan prou opte per als conreus. Pertant és habitual trobar ramats decobres i ovelles.

. PORC SENGLAR

,Esconsidera que ha donat origen atotes les roces actuals de porcsdornéstlcs. Elseu pes és d'uns 200 kgi com a característiques més impor-tants cal destacar els seus gransullals, que li surten de la boca i sónuna de les seves armes ofensives idefensives més destacables. El seu

LA CABRA DOMESTICA

Contempla una gran quantitat deroces diferents. Aquest és un animalmolt gregari i agil. Menja tot tipus de

.plantes, ni que siguin dures i espino-sesoPer olxó és I'animal dornéstlcque millor s'ha adaptat a la vege-tació del Garraf. És molt apreciatper la seva carn, la lIet i la pell.Juntament amb l'ovella integren elsramats que es poden veure voltantpel massís.

. LLANGARDAIX COMÚ

Aquestaés unaespecie moltabundant ala zona i espe-cialment visi-ble qua ncreua elscamins. Té unes toquesde clor blau als costats, ocel-les,que contrasten amb el verd del seucosoQuan es desploco per la vege-tació, mentre busca retugi entrematolls, pedres o caus de conill,origina un gran brogit. Menjagrans insectes, crócnlds. polis,altres lIangardaixos i rato-lins.Avui només són presesde I'aliga cuabarradaI'aligot.

ambient preferit són els bos-cos baixos, on viu agrupat enfamílies. Remena el sol i menjade tot. i pot arribar a fermalbé els conreus de la zona.És una especie que es trobaen exponsló.

/

SETMANA .SANTA'

El Pare Natural del Garra! obre .lesportes a persones, grups ifamíliesEl primer cap de setmana de cada mes, a Can Grau, .s'hl pot ter una estada

REDACCIOEl Parc Natural del Garraf

obre les portes a les persones,. ja sigui de forma individual, a

grups o a tota una família. Elprírner capdesetmanadecada-mes, des de I'abril i fins al juny,a Can Grau, s'hi pot fer unaestada de dos dies.

L'Escola de Natura CanGrau és una antiga masia viti-vinlcola del segle XIV, restau-rada i adaptada com a equipa-ment pedaqoqic del Parc Na-tural del Garraf, amb servei decuina, d'hostatge i de guies.

Durant I'estada es pot gau-dir d'un seguit'd'activitats lúdi-ques, espórtives i culturals quepermetran viure el parcde prop.El preude l'activitat inclouI'a:llotjament en regim de pen-sió completa des del dinar deldissabte fins al dinar del dlu-menge, la realització de lesactivitats amb guies professio-

, nals, I'ús del material tecnic deles activitats i les entrades alslIocs de visita.

El dissabte al matles visi- .

tara el Centre d'lnformació delParc a la Pleta, un ítinerarí dedescoberta del parc (en cotxei a peu) i una visita al PalauNovella. A la tarda, es pot teruna passejada per la menta-nya: lIegendes i medl naturaldel parc o una introducció .al'espeleolooia. La nit ésper aI'astronomia i la mitologia.

El diumeoge al matí es potfer un taller de plantes remeie-res o I'exploració d'un avenc i,posteríorment.es (ara el caté ila típica tertúlia de corniat, .

< Els apats que s'oferiran sónplats tradicionals de la cuinadel Garrat'i de muntanya. Pelque fa a les activltats, els par-ticipants podran escollir entrediversesopcions. L'activitat esrealitzará a partir deis 15 ins-crits. El preu de I'allotjament i

. les activitats del cap de setma-na és de 8.500 pessetes, men- .tre que el d'un acompanyantés de 5.500 pessetes (nornésa-lIotjameni). Els nensJins als10 anys han de pagar 3.500 .pessetes, A Can Grau es pot

Can Grau és un 1100 ide~1 per fer-hl una estada; Es pot viure deprop el pare DlARI

arribar per l'Autopista A-7, sor- Garraf) o per la N-246 (Costes Ambiental, al telston 93 285 05tida 28 (Vilafranea del Pene-' del Garraf). Peraformalitzarla 66, de dilluns a divenqres, dedes), per la' N-340, per inseripciós'ha de trucar a noudelmatíaunadelmigdinal'Autopista A-16 (Túnels del TALP, Serveis d'Edueació o de tres a set de la tarda.

62 26 de rnarc de 1999 ~__----'--g\ SETMANASANTA

Tresrutes de natura per conéixer el Garra!

DIARI DE VILANOVA

La deis Tres Puigs, la de l'Embassament del Foix i la de les Cales recorren la.comarca

REDACCIÓ

La Diputació de Sarceionai el Consell Comarcal han se-nyalitzat tres rutes de naturaque permeten descobrir el ter-ritori i el seu paisatge natural,tot fent un passeig a peu, enbicicleta o a cavall. No s'hande fer necessáriarnent sence-res en una sola sortida, espoden cornencar en qualsevolpunt, es poden fer només al-guns trams, en llagar altres ...El que sí que fa falta són ganesde viure la natura i un boncalcat, si es tria I'opció d'anar apeu. Totes les rutes están sen-yalitzades amb plaques baixesen alguns punts concrets deI'itinerari i amb suports per arétols alllarg de tot el recorre-gut:

La primera ruta proposadaés la de l'Embassament delFoix, que es va senyaíltzar el1994. Ens dura des de Vil ano-va fins a Castellet i Cubelles,fent un recorregut de 33 quilo-metres. Una primera etapa deruta ens porta de Vilanova alPla de les Palmeres. La sorti-da és a la crutlla de la rondalbertcaarnb el Torrent de laPastera, S'ha de seguir el car-rer amunt fins a passar sota el

. pont de la variant i continuar. pel camí cirnentat fins a la Ma-

sla Cabanyes. Atlá s'ha de gi-rar a I'esquerra i anar pel GR-92 en direcció la Plana. Tra-vessaní el torrent de la Paste-ra continuarem a la dreta pelcamí, tarnbé cimentat, que pu-jara fins al Mas de l'Artís. En elcamí passarem per sota un

El Pic de l'Aliga. Una de la rutes més\atractives de la c~marca.

aqüeducte, pel costat d'una quants metres més endavantantena de radio, fins al Pla del trobem un trencall a I'esquerraMas d'en Perris, ja enderrocat. que hem d'agafar per a arribarEn el pla trobarem l'autopistá al Fondo de les Oliveres. Elque passem per sota i conti- camí aníra tornant-se pedre-nuarem camí amuntfins a arri- gós i guanyant alcada fins abar al Mas de l'Artís. El camí arribar a un petit coll, el Pla decornsnca a fer' baixada i uns les Palmeres, .on hi ha una

, bifurcació. En aquest punteo-menea la seqona etapa, .queens portara fins a la presa deI'embassament del Foix. Hemde girar a I'esquerra i a pocsmetres hi haurá un senyal dela ruta: que ens indica que ~'hadel continuar pel senderjquebaixa cap aal dreta que' en~porta pel Fondo de la Carcosa

Lesruteses poden fer

sencereso pertrams

2n PLAT a escollir entre 12 suggerimentsEntrecot, espatllade xai al fom, bacallá a la biscaina,

iinec a la taronja, botifarres, lluc a la romana..., * * * .

Torrades***

Postres•*. Cervantes, 28SANTPERE DE RIBESReserves al.tel93 896 29 87

Vi (Rioja) - Aigua mineral, .

,Cm***

i el Fondo de Coma Pineda.S'ha de seguir el camí fins a lacarretera entre Vilanova il'Arboc. Perlacarreteras'arribafins a.la presa, on comsnca latercera etapa de la ruta.

S'ha de travessar I'embas-sament per la presa i seguir el

La rutade les cales enca-

ra s'ha desenyalitzar

camí que el voreja perI'esquerra, que es fa més am-pie i que passa pel costat deCan Guineu. Un pel més enda-vant s'ha de girar a I'esquerrapsrun camí que s'enfila per larnuntanya. Més endavantqira-rem a la dreta i farem camí finsal Fondo del Solitxo, que mésendavant sera el del SiaLAquesta baixada ens porta a laurbanització los Rosales, ons'haurá de girar a la dreta idesprés a l'esquerra per se-guir la lIera del Fondo de SantAntoni, la riera de Cunit. Tro-barem l'autopista, que passa-rem per I'esquerra, i pujarempel Fondo del Puig de Tiula.Aquí cornenca la darrera eta-pa de la ruta. El carril passaentre.la masia del Puig de Tiu-la i un corral. S'ha de girar a ladreta i pujarfins a la carreradade Santa Coloma, on s'ha detornar a girar a la dreta fins aarribar a un punt on es veuCunit. s'hace girar a I'esquerrai baíxar cap a Cubelles, onagafarem el CamíVell que ensdura fins a Vilanova, seguint lavariant de la C-246.

La segona ruta pro posadaés la deis Tres Puigs, d'uns 24quilórnetres, que uneix elspuigs del Montgros, l'Aliga i la

Talaia. Des del nucli de Ribess'agaja la carretera que va finsa Canyelles i un cop deixadesenrere les' últimes cases tro-barem un camí a I'esquerraque porta fins a I'ermita deSant Pau i la masia de la Coma.Just abans d'arribar-hi s'ha degirar al'esquerra i pujar per ladreta del Fondo del Sidro. S'hade seguir i baixar pel camí,travessar ,el fondo i un cop aI'altra banda deixar el camí ienfilar amunt pel sender de ladreta. El sender es convertiráen camí i arribara a un coll ones creuen tres camins. S'had'agafar el de I'esquerra endirecció al turó de la Ganassa.Arribarem a una urbanitzaciómig abandonada i la carreteradel Montqrós, que s'had'agafarfins a arribar al puig. Abansd'arribar un camí cap a la dretaens portara a Canyelles. Se-guint-Io i girant a I'esquerraarribarem a la urbanitzacióVora Sitges, que seguirem endirecció Canyelles, on arriba-rem a través del Fondo dePro-bí. Un cop travessat el fondoarribem a la carretera, que s'ha .de trávessar per arribar al nucliurbá, on trobarem un altre sen-yal que ens indicara que s'hade seguir el camí del Pla delSoscper a arribar fins al Puigde I'Áliga. A Canyelles co-menea la segona etapa de laruta. El camí passa per sotaCal Domingo i enfila cap a laurbanització Daltmar, desd'onseguirem el carrer Puig de.I'Áliga, que ens portara al cim.Des del cim un camí baixa finsal turó de les tres partions, onhi ha una caseta i un senderque baixa fins al ColI de CalDeus. Des d'aqul el camí fa unfort pendent, cal baixar-Io endirecció sud fins a arribar a lacru'illa de la Casa Alta. S'ha degirar a I'esquerra i baixar perun pendent pedregós fins alPla de les Palmeres, on con-ñuelxarnb la Ruta de l'Embas-sament del Foix. La Ruta deisTres Puigs, pero, segueix capal sud-est, baixa i vora d'unatorre d'alta tensió S'ha de girara la dreta. El camí continuafent pujades i baixades fins aarribar a la confluencia amb unsender, que haurem d'agafarper a arribar al Puig de la Ta-laia. Des de la Talaia es potbaixar al Corral del Roe, elmas RiGard i la carretera del'Arbocfins a Vilanova o Cube-lles. Una tercera ruta és la deles Cales, que s'ha de senyali-tzar. Té 11 quilórnetres i com apunts de partida I'ermita delViny'et, a Sitges, i el Far, aVilanova. El. recorregut té dosbracos; un de -costaner quepassa per la platja dé SantCrístófol, la Punta Llarga, laPunta Grossa i la Punta de lesCoves fins a I'ermita.de la Marede Déu de Gracia, i un deparal-lel que va per I'interior ique travessa els ColIs.

66 26 de rnarc de 1999 DIARI DE VILANOVA

SETMANA SANTA

El cami de Rocacrespa;l'últim camí " '

Jordl'CasasD'aquells.antics sis camins

que clonñulen a I'indret del ter-me municipal de Vilanova i laGeltrú conegut, preclsament,per Sis Carnins, avui nornésenperdura un,l'anomenatcamí deRocacrespa. Aquest camí per-duraqrácies al fet que ha sobre-viscut a les obresd'urbanitzaciódel barri dela Collada-Sis Ca-mins de fa uns anys i que vatransformar els altres cinc ea-rniris en carrers o avingudes,.com és el cas del que era elprimer tram del mateix camí deHocacrespa, que es va conver-

. ,tir en avinguda de Rocacrespa.Posteriorment, el camí recollit ala,lmatge va superaruna altraarnenaca: la campanya de paví-mentació de.camins engegadapel Consell Comarcal.

En el.primer cas la salvaci6-aventurern- que deuria de ve-nir del fet que és un camí en elqual no hi havia -hl ara tampocn'hi ha- construccions habita-des. En el segon cas, la raóI'imaginemen el fet cabdalqueen bona par! de.! recorregut delcamí no és apte per al tránsit devehicles. Per aquests rnotius oqui sap si per altres, el cer! ésque el camí de Hocacrespa per-dura com I'últim camí defs Sis .Camins, on, en realitat, més quesis camins que hi conñuren,només eren tres que els forma-ven en encreuar-se entre si.Aquests tres carnins rebien elsnoms de camí falo Molínant,que anavade Cubellssa Ribes;un altre la carerada que des de

Elcamí deRocacrespa

perduracoml'últim camí

RibesRoges pujavaa la rnun-.tanya de la Talaia i servia depas per als ramats en la sevatranshumancia cap' al Pirineu;el tercer camí era el daVilanovaa Rocacrespa i, tarnbé, a l'Arboc,alqual ens estemreferin!. '

. Elnostre camí és el darrerdeis Sis CamiriS, i, també, po-dem dir que és un deis últimscamins de la rocalla de Vilano-va que conserva en gran par!del seu trajecte l'encant i elpin-toresquisme deis vells caminsrurals, 'És un camí pel qual en-cara es pot caminar sense ris-cos, serenarnent, donat les se-ves característiques de camlirregular, a trets pedregós i es-tret.tarnoé esbarzerat, fets quehi impedeixen la circulacló decotxes. Ananf per aquest camíés possible també fruir d'un pal-satge agrícola agradós ambpocs impactes visuals i altera- pas del Torrent de Sant Joan.cions. Així mateix, per aquest Encara avui es conserva unscamí hom va.arribar a imaginar- " cent cinquanta metres del tramse remots temps observant els tniclal del camí, ja quevells marges -rriolts d'ells ja in- I'esmentada avinguda de Roca-complete- que té, o les roderes crespa arranca del final del ea-deis carros als rocallisos que rrer Dr. Zamenhof.s'hi troben. lamentablernent És un tros de camí que sem-I'autopista en va.tallar un bon bla que vagi quedar indultat detros i se'n va perdre la contl- destruir, pero, tard o d'hora,nuñat total. Per un altrs costat, desapareixérá per ser un camípero, s'oblidaren de fer-hi un rnort, El que és manté viu, des-'pont, cosa:-crélem- que ha per- prés de tot, és el tram que ésmes que el camí mantingui el objected'aquestescrit,ipelqual,seu carácter, gairebé de relí- enunahoradepasseig,s'arribaquia i que hi puguin continuar al caseriu cubellenc de Roca-passant els pedestres i els ex- crespa-Sequint-lo es fa el rna-cursionlstes que n'han fet una teix recorregut que feien elsdrecera per estalviar-se el bro- nostres avis fins a I'any 1907,git de la carretera propera, quan es va construir .l'actual

El camí de Rocacrespa avuicornenca a la plaga deis SisCarnlns, indret conegut anysenrere pel topónlrn de Creu d'enGarí, segurament amb el signi-ficat de crui11a,corn encara hemtingut ocasió de sentir en dife-rents 1I0csde Catalunya.

Fins 'fa uns deu anys co-mengava en el vell camí deOubelles -avui una pista sensecontrol de velocitat-, tocant el

Cam! de Rocacrespa. És un deis últims camins verqes de la comarca

Encara avuies"-

conserva uns 150metres del traminicial del camí

carretera de l'Arboc,El nostre camí, al lIarg del

seu itinerari, té diverses ramifi-cacions, camins menors a dife-rents destinacions: un es díri-géix a Sumella i a la par! Soleiadel Juí del Moro; un altre a laurbanització Santa Maria pas-sant pel Mas de l'Anton; algunque mor a les tanques del'autopista, i també n'hi ha unque, com que esta més benconservat que el de Rocacres-pa, fa equivocar el camí als quihi transiten.

El, camí passa Par davantd'una única masia, el Salze, propde la qual algú anónirn darrera-ment I'ha arranjat traient-ne elsesbarzers i tallant alguns pins.Passada lamasia i el trenca" deles Estoretes -per on pot ye9iralgun véhicle- el camí continuacap a trobar el riu Foix i el camíde Rocacrespa proceden! deCubelles, entre unes vinyes, únade les quals té com a mur decontenció un marge ben curiósperque és fet de pedres rodo-nes tretes del lIit del proper riuFoix. Sembla que mai no hi hahagut cap pont perque el nostre

CASAS

camí saltés el riu. Sernpre s'hapassat a gual. Quan baixa ai.'g~a -ocasionalrnent- aquell in-dret d'unió de dos camins i el riués un deis més bonics de lacomarca.

Ja ho deiern quan vam par-, lar del roure de Rocacréspa enaquestes pagines. Aquest ésun arbre riberenc situat entre elriu i el camí de Cubelles al ea-seriu distant un sospir.

Avui en tornar-nos-hi a refe-rir hem de denunciar aquellsque sense mirament aboquenruna al peu d'aquest arbre des-tacat, Fa vergonya veure-ho ihaver-ho de denunciar. Ha deser gent, sens dubte, que mai facarní

El roure deRocacrespa esta

simat entre el riu iel c'ámÍ de Cubelles

-,-_.......::..........::....,...:.....--'-.......::..........::.....:.-.,0.-.......::...=-_.......::......;;,....' D!E'n lr:a'''d a '.- t:8ora'deIGarraf;9d'abriU:le 1.~99~~~

Si prospera una propqs,ta,elaboradapeICol.leCtiu BoscVerd que esta en fase d'estudF e,

Una,<,anelflaverda':uniFa:,Garraf~lC'PeneCles:- -, -, "'.' ':, . . : . . - ','. - '. '.-'- . - . . - -~: . - ." -~ . .\.: '. '. -' -...

• La propostap(JrteixQe protegir'les lIeres deis rlos Foi~',i Bitlles;'ilessevesar~s d'influencia~'-'- • "'. • • \ - \. > • \,' - .::: :;':. - '

Sergi 561 -,

L'infonne esta ja.en rnans del

C.onnec.tarle~ z.ones C'onsell Corisultiu de Mediprotegides de, les' Allbient del Consell Comarcal icomarques de l' Alt Hill~ creu: que "la propos(a

Penedes i el Garraf a partir de prosperara perque. ésprotegir els.riusFoix iBitlfes i les. -absolutament necessária",seves arees d'ínfluencia és una L'informe que Bosc Verdproposta que esta estudiant en hapresentat al Consell.Comarcalaquests moments el Corisell Co- destaca que "les 'muntanyes hanmarcal de I'Alt Penedes id'altres esdevingut autentiquesilles' peradministracions públiques, apar- la pressió sobreIes planes i latir d'uria proposta del.Col-lectiu creació de corredorsbiologicsBosc Verd, • 'entre les rnuntanyes i les zones

Es tracta básicament de protegides esdevenen -de "vitalpossibilitar lexistencia de importancia .peralasupervi-corredors biologics que facin de. vencía de les poblacions depont entre el corredor del Foix, diverses especies, especialmentles zones protegides d'Olerdola i animals, enpennetre un' flux'del Pare Natural del Massís del rnigratori constant". 'Garrafi la serralada Prélitoral (al' " El .ri~ Foixneix a Lanord-est de l' Aií Penedes), Es Llacuna'irnor aCubelles, ambunfonnaria així una anella.protegi- recorregut de 48,7 quilometres,da queenvoltaría Ies com"íl1qÍIes enl1a~áI).t'la' serralada prelitoralde' FAltPenedes i elGarraf i 'ambl'ariomenateoiTedórdeIFoix,entroncaria amb'una innovadora aprovat reúntlnent per lapropostade la Diputació.de-Bar-" Diputació-de Barcelona, 'iaquest.eelona de creació. d'una zona ambel' pare id' Olerdola,verda al voltant dé l' área metro- 'Aetúalment només la desembo- .politana. 'éad¡¡Íaestll pIotégi~,~o aixíla

Aquesta: proposta .,.es r~s~del riu, que ~n,lars~:yapartplanteja amb l'objectiu de sÍllvar;: allá presenta una .extraorilinitriala creació de barreres impermea- riq¡ÍeSafa~siiea: mamífers com torre~is hi ha rics ec6s1stemes ibles alsfliixos biologics entre ;' la genera, la mostela, el toixó o la animals típicament d~ nbera,:'Aambdu!!szones, ates que éspería '~ágina:,ÍI\,verte~nltscom el cranc més .hiha una :colonia ,lÍnica

, plana intermedia peron passenja deriu ibéric; diversesespecies de' d' aguiles quadribarrades.bona part de les grans. serps d:aigua, tortuga aquatiea~' • PerTa" seva part, el

. infraestructures iperon ésprevist- etc. Aquestadiversitatesredueix ConsellComarcal .del Garrafque passin altres noves prggressivamenten:Ta part baixa encara.:.,n9I¡a,;estú'~lat lainfraestructures com el Tren de 'deltiu,sobretotperl'assec:ament .proposta elaboradápelsgrupsGran Velocítat'(TGV) O elfurtri peribdi~' d~lllit del nu i per la ecologistes del Penédes.segonsquart cinturós amésde.ser una contarninació, en especial apa;-- explica. Víctor Forgas,zona amb una gran pressió urba- tir del seu pas per la capital de president d' aquesta institució.nística, Ambaquests corredors; l'Alt Penedés. En qualseyol c?s; Forgasafir-se superaría-labarrera crelÍ\iap'er, \/:Eiri~~¡(llessct'ria,l'ejXqué ma quefa vohiÍitatpolítica,delsles gran .iníraestrunires-I 'es -permetria- unir: Ber Poesi-Ia "córis'eL1s'cmrii!.rqlsdél Garraf, ."garantiria la, contiñuítat del. -setralada 'pr.ehtotal- amb-Ies Alf'Períédés íBaixPenedes ésternitori. protegit i ..la ,seva.-r"mU-n~yes·de I'Ordal.iel.Massís transformar'Í' areiúiefpantll'deconnexié, . ,:;', , _,"del Qarraf,L'~é,r d'j,nflú'ehcia :Foix"én,j'épiéentrehatttra¡'de'

, Monica.Hill.presidérita de "'deliiu'Bitf¡e~,ésú"ázón,a¡'for~a les tres -corriárques'ftDeBosc Verd, ha asseguratque laalterada'per l'activitat humana" moment, el Pantája ésun espaiproposta "s'ha fet partintde la sobretot .per conreus. El més protegit i administrat per la,necessitat d'enllacarla serralada destacable.és el gran nombre de. Diputacióde Barcelona.rperoprelitoral ambla serraladalitoral to¡;reiltsi fonts.que sorgeixenal Iadelicadasitúació política áper tal de no a'ilJ¡rróaquests,dos llarg .ijel[ecorreguh!el Bitlles· l'.Ajuntament:íIeCástellet haecosistemes ievítarprovocaruna -amb aiguá nomésduranr .els aturat elsprojectesde novesperdua ~de 1?i?diversitat",. perfodes de pluja. En alguns inveisionspeqir~sen,arrarea,

ES pa~~~nm.~:lIrxa~lplc;t~de'seguretatahGar'raf tÓlerdola:

,:,.-, '. ';' -e": _' ,,1"

3

, .. .~..". .. .:-. . .-.,.- .~.~~.'.. . . . . .,.. ,... . .' . . . .. . . . . ~ •. ,e•• , ••• _•• ",••

l/Hórd 'vigilancia activa delterritori que.El Servei de Par'csN aturals pernleti informar als usuaris.En

de laDipu!,!cióde.Bar:é~lonáha 'segopl!~c,. 'detectar amb lapósat en 'mma mí dispositiu máximaceleritat l'micíd'unfoc.extraordinari de vigilanCia ipre~, En tercer 110c;interveniren pri- 'venció d'incendis- 'forestáls" als 'mera instancia en'; lés tasques'parcs naturals -del Massís de!' d'extíncié ocol-laborarposterior-Garraf.i.d'Olerdola en coordina,' rnent, I. finalmenr' atendré' ·les·cióamb.els ajuntarnentscompré- íncídencies-que' es' produeixensosenel seuterritori.La vigencia sobre-el territori.encoordinacíódelyla eSperllongara fins-al 27 amb. la' guardería-del 'pare i lade setembre, comprenent el resta de serveis:que hi.operen. .

, període consideratdemáximrisc. -La'Diputació de Barcelona. d'incendis forestals, i reforcant ha destinar enguany una parrtida

els serveis iordinaris 'que.Ja' de: 1,45milions de pessetes alsDiputaci6 destina ordináriament .parcs. naturals que .gestiona: 'a tasques devigiláncia. " M:ontseny,SantLloren~deIMunt '

BIs objectius. delplaes i I'Obac, Montnegre-Corredor,sintetitzen a disposar d'una Garraf Olérdola i Monresquíu,• ~'.';"."". ~. ~.:., •.• -,~ .'. ~ .'." •• ~;-:':~':~,.-'•...¡,.:<:'_.:;".,~~ .-t.:!. .:~..

\

2 Garra! i Al! Penedés ME DI AMBIENT DISSABTE, 15 MAlG 1999

Els ecologistes proposen unir els espaiSprotegits de l'Alt Penedes i el Garraf

S'unirian a través dels corredors biologics dels rius Foix i Bitlles i les seves zones d'infíuéncia

REDACCIÓ - Una anella verda podria protegides de terreny, buscant la la serralada prelitoral amb laencerclar les comarques de I'AIt protecció deis ecosistemes serralada litoral per tal de no aillarPenedés i el Garraf, augmentant els representatius de la comarca en aquests dos ecosistemes i evitarespais de protecció compresos entre conjunt", provocar una perdua de biodiversitat".aquestes dues comarques. La proposta Aquesta proposta es planteja amb L'informe esta ja en mans delparteix de la possibilitat de connectar I'objectiu de salvar la creació de , Consell Consultiu de Medi Ambieritles zones protegides de les comarques . barreres imJ;'ermeables als fluxosde l'A1tPenedés i el Garraf a partir de biologics entre ambdues zones, atesprotegir les Ileres deis rius que és per la plana intermitja per onpeoedesencs Foix i Bitlles i les seves passeo ja bona part de les gransarees infraestructuresiper on és previst qued'influéncia. La proposta es troba ja passin a1tres noves infraestructuressobre la taula i esta seot estudiada com el Tren de Gran Velocitat (TGV)en aquests moments en el si del o el futur quart cinturó, a més de serConsell Comarcal de l'A1t Penedés i una zona amb una gran pressiós'espera que sigui presentada a a1tres urbanística Amb aquests corredors esadministracions públiques. La superaria la barrera creada per les granredacció de la proposta ha anal a cárrec infraestructures i es garantiria ladel Col-Iectiu Bocs Verd, una continuitat del territori protegit i laorganitzaci6 ' - seva connexió, tota vegada queecologista penedesenca nascuda el facilitaria I'intercanvi gerietic entre1986 i que té com a objectiu la poblacions alIunyades geográficament,preservació del medi ambient. La proposta recorda que l'endogámiaBosc Verd planteja básicament perjudica el vigor i I'adaptabilitat depossibilitar l'existencia de corredors la descendencia, la qual cosabiologics que facin de pont entre el perjudica especialment els animalscorredor del Foix, les zones que es troben en una baixa densitat iprotegides d'Olérdola i del Pare en poblacions reduídes, donat queNatural del Massís del Garraf i la necessiten d'extensos territoris per aserralda Prelitoral (al nordest de l'A1t l'a1imenatció com passa amb elsPenedes). Es formaria així una carnívors més voluminosos. En laanella protegida que envoltaria les mateixa línia s'apunta a lacomarques de l'A1tPenedés i ~ Garraf minimització deis efectes negatiusi entroncaria amb una novedosa daant un incendi forestal qualsevolproposta de la Diputació de Barcelona a1tre desastre mediarnebiental. Moltsde creació d'una zona verda al voltant especies haurien de refugiar-se ide l'área metropolitana. protegir-se temporalment en a1tresBosc Verd considera que "aquesta -espais naturals a l'espera de laproposta pretén ser una eina per al recolonització de la zona devastada.debat més profund, pero urgent, sobre Moníca HiII, presidenta de Bosc Verd,la planificació i .conservació de la ha assejurat que la proposta "s'hacomarca, i pretén fugir de la idea d'illes fet partint de la necessitat d'enllacar

del Consell Comarcal i Hill creu que"la proposta prosperara perque ésabsolutament necessária".L'iníorrue que Bosc Verd ha presentatal Consell Comarcal destaca que "lesmuntanyes han esdeingut autentiquesilles" per la pressió sobre les planesi la creació de corredors biológicsentre les muntanyes i les zonesprotegides esdevé de "vitalimportancia per a la supervivencia deles poblacions de diverses especies,especialment animals, en perruetre unflux migratori constant".

El riuFoix

El riu Foix neix a La Llacuna i mor aCubelles, amb un recorregut de 48,7quilómetres, enllacant la serraladaprelitoral amb l'anomenat corredordelFoix aprovat recentment per laDiputació de Barcelona, i aquest ambel pare d'Olerdola, Actualment nomésla desembocadura esta protegida, noaixí la resta del riu, que en la seva partalta presenta una extraordinariariquesa faunfstica: maruífers com lagenera, la mostela, el toixó o lafagina, invertebrats com el cranc deriu ibéric; diverses especies de serpsd'aigua, tortuga aquatica, etc. Aquestadiversitat es redueix progressivament

en la par! baixa del riu, sobretot perl'assecament periodic delllit del riu iper la contaminaci6, en especial apartir del seu pas per la capital de l'AltPenedes. Alllarg del seu recorregutel Foix s'alimenta de diverses rieres,arribant a la Bleda amb la de Pontons.Al seu pas pels Monjos s'uneix ambla riera de Llítrá. Aprop 'de lesMasuques rep l'aportació de la rierade la Múnia, i arribant al pantá estroba amb la riera de Marmellar. Aixímateix també hi aboquen les sevesaigües e1s torrents d'Albereda i calMiret.El riu Bitlles seria I'eix que permetriaunir per I'oest la serralada prelitoralamb les muntanyes de l'Ordal i elMassís del Garraf, L'área d'influenciadel ríu Bitlles és una zona "forcaalterada per I'activitat humana"sobretot per cooreus. El mésdestacable és el gran nombre detorrents i fonts que sorgeixen a1l1argdel recorregut del Bitlles amb aiguanomés durant els períodes de pluja.Les característiques essencials del riu

. Bitlles no difereixen excessivamentde les del riu Foix, rius típicamentmediterranis i d'ambit comarcal. Eoa1guns torrents hi ha rics ecosistemesi animaIs típicament de ribera. A méshi ha una colonia única d'águilesquatríbarrades.

Propostes ecologistes

Per la seva part, el Consell Comarcaldel Garraf encara no ha estudiat laproposta elaborada pels grupsecologistes del Penedes,' segons

explica Víctor Forgas, presidemd'aquesta institució. Eo qualsevol cas,Forgas afirma que la voluntat polfticadeis consells comarcals del Garraf,AIt Penedes i Baix Penedes éstransforruar l'area del pantá de Foix"en l'epicentre natural de les- trescomarques". De moment, el panta jaés un espai protegit i administrar perla Diputaci6 de Barcelona, pero ladelicada situació política al'Ajuntament de Castellet ha aturatels projectes de noves inversionsperpreservar l'área.

El pantá de Foix

Forgas ha plantejat en nombrosesocasions la voluntat d'impulsar laregeneració del Pantá del Foix, i quehauria de concretar-se en un futurenuna millora substancial de la salubritatde l'aigua, de tal forma que fosapte per a banyar-s'hi, El pautaesdevindria així una zona d'esbarjoamb una oferta de lleure variable iadaptada a les necessitats. Enl'actualitat es prohibit de banyar-s'hi,tot i aixo s'hi practica la pescaassíduament, a1bora que rep cada capde setmana un allau de visitants,especialment del Baix Llobregat i elBarcelonés. La construcció del pantáes va iniciar el 1903 i no va finalitzarfins el 1928. Tot i aíxo no ha estat maioperatiu, i les comportes de regulaci6romanen inutilitzades sense posibilitatde regular el cabal. Quan plou enexcés, el panta amplia el seu cabalfins a sobreeixir. El pauta té unacapacitat per embassar fins a 5,5hectometres cúbics i sempre esta pIe.La manca d'operativitat de lescomportes ha provocat que ennombroses ocasions s'hagin plantejatdubtes sobre la seva seguretat. Si lapresa arribé a cedir, el desastre podríaadquirir proporcions 'gegantíbes a lavila de Cubelles. .El pauta viu també amenacat enl'actualitat per I'introdució d'espéciesforánies que posen en perill lesautóctones, Agents forestals de laGeneralitat de Catalunya han qualificatd'evolució "preocupant i perillosa"els nous animals que des de fa aoyscomencen a apareixer al pantá,Tortugues de Florida arnericanes,peixos tropicals que la gent abandona

.i llenca al panta, o crancs americans,son ja habitants perrnanents del panta.Fins i tot, els mateixos agents forestalshan arribat a confirmar la possibilitatque s'hagi introduít a1gun espécimende silur, Aquest és un peix d'aiguadolca continental que habita els graosrius i lIacs de Centreuropa i de partd'Ásia, És un gran depredador queconsum una gran quantitat de peixos.El silur pot assolir dimensionsgegantines, fins els tres metres delIargada, no és una amenaca real perosi latent, donat que no hi ha capconstancia que aquesta especies'estigui multiplicant ni ques'hagi adaptat al panta de Foix .•

Camins i muntanyes

Un recorregut pelmassís de GarrafJoaquim Bordons i Serra

Tot i estar tan aprop de Barcelona, el massís de Garraréspoc conegut deis excursionistes de la ciutst, i molts d'ellsno n 'han tingut més que una vis/o del costat marítim, ig-norant el que hi ha terra endins. Per aixó crec que pot serinteressant proposar un recorregut pel seu interior:

Tot i estar tan .a prop deBarcelona, el massís de Garraf éspoc conegut deis excursionistes dea ciutat, i molts d'ells no n'han

tingut més que una visió del cos-tat marítim, ignorant el que hi haterra endins. Per aixo crec que potser interessant proposar un recor-regut pel seu interior, amb un iti-nerari fácil -que es pot fer a peui, millor encara, amb bicicleta totterreny, o bé amb autornobil->, se-guint pistes forestals normalmenten bon estat. Ho farem per la fran-ja de terra que forma part, a la ve-gada, de! massís muntanyós, elpare natural' i la comarca delGarraf, on hi ha alguns deis in-drets més representatius de tota lamuntanya, deis quals parlarern.

Es pot sortir de Sitges o de SantPere de Ribes, i d'antuvi vull re-

arcar que les pistes forestals sónO' aquí, en general, el millor camí si~. es vol anar a peu, per l'especialt configuració del terreny, que és un~d3 seguit d'elevacions amb valls i fon-] dos, que desaconsellen la majoriaE d'intents de cercar una drecera i~jg tirar pel dret. Per aquest motiu la¡;'" caminada resulta llarga i cal des-~ cartar-la durant I'estiu.u

~Q¡V) Com és el massís?

El massís de Garraf és un blocde pedra calcaría que presenta unsrelleus baixos, d'aspecte pobre idesertic i- de color grisenc, solcat

~ per valls profundes anorrienades~. fondos, per on I'aigua nornés cor-

e quan plou, i' cims arrodonits,x rnolts deis quals superen els cinc:'~@ cents metres. El paisatge presenta

el modelat carstic propi deis ter-renys calcatis, amb formes super-ficials i subterranies especifiquesdegudes a la facilitat de circulacióde I'aigua per les esquerdes i cavi-tats del terreny, originant feno-mens de dissolució amb la forma-ció de coves i avencs, on viuenespecies cavernícoles singulars.

Les precipitacions són escassesi les mates de coscoll i les herbessón la vegetació més abundant, amés del bruc i e! rornaní; s'hi ob-serva una manca absoluta d'arbres.El margalló (Chamaerops humilis)és la planta característica del mas-sís, que gaudeix d'especial protec-ció i és l'única palmera esponra-nia de Catalunya, on assoleix elseu límit septentrional, amb algunsexemplars que arriben a tres me-tres. L'alzina, en canvi, ha sofertúna gran regressió.

La singularitat geologica, bio-lógica i paisatgística del massís, queel converteix en un espai únic enel nostre país, va justificar la sevaprotecció declarant-lo parc natu-ralo espai protegit, I'any 1986, ges-tionat per la Diputació deBarcelona.

El despoblament i, com a con-seqüencia, l'abandó deis conreusen anterior s decades, ha estat no-table i en algunes zones es veuen

Circuit Sitges - Olivella ,

no Sant Perelj de Ribes

A-16

••••••••••• ltlnerorl seguit

9 pm.

qa Caslelldefels

Mar Mediterrania

201

l· MUNTANYANúm. 825

Octubre 1999

/ 202---..

( .a

Ruines deI'església

de Jafra.

~ü~¡~AOctubre 1999

Camins i muntanyes

les antigues feixes o terrasses, cons-truídes amb parets de pedra 'seca,abandonades, com a testimonid'altres temps; com tarnbé ho sónles moltes masies tancades. Lamostra més colpidora d'aquestabando l'ofereix el poble de Jafra,que es troba totalment abandonari en ruines. A aixo s'hi han afegite!s incendis, endémica plaga en e!massís. Actualment, pero, semblanotar-se una recuperació en algunsindrets, i el conreu de la vinva ése! més visible.

Pel parc del Garraf hi passendos senders de gran recorregut bensenyalitzats: el GR-S, que va de Sir-

rges a' Canet de Mar i travessa elmassís, passant pel coll de la Fita iper can Grau, i. el GR-92, que vade Portbou a Ul!decona seguint totel litoral, del qua] deriva de! GR-92-4, que passa per la Plana No-ve!la i Sant Pere de Ribes.

Comencem a Sitges

Iniciarem el nostrerecorregut aSitges, prenent la direcció de! Ce-mentiri Nou, tot passant per ter-renys que s'estan urbanitzant. Calagafar la pista forestal o camí dela Fita fins al coll, des d'on es gau-deix d'una exce!·lent vista sobreSitges i e! mar. Baixant del col! ensseparem del GR-S, que seguiaparalIel a la pista, i passem perl'abocador de Sítges, on es tira laruna de les obres, i poc després pelcasal dels cacadors, fins a deixaruna desviació a la dreta, i en di;recció nord arribem a Jafra.

Jafra (7 km)

El poble, totalmentabandonat1 en ruines, és documentat l'any ,1139. La baronia de [afra fou unapertinenc;:a del castell cl'Er arn-

prunva, posteriorment forma mu-nicipi amb Garraf i actualmentpertany al ter me d'Olivella. El1950 encara tenia 44 habitants,reduits a 19 el 1960. Situar sobreun tossal, a 189 metres d'altitud,e! formaven un grup de masos pro-xims entre si. Tot i e! seu estat ru-inós, la seva visita encara ofereix.un cert interés, especialment l'es-glésia, originaria de! segle XII i re-feta l'any 1700 en estil set-centista,de la qual podem apreciar l'estruc-tura i l'interior de -la nau amb lesquatre columnes de! fons. La teu-lada ha desaparegut, si bé es man-tenen e!s ares que la sostenien. Elgran incendi de 1982 va afectartots e!s voltants. Recomano fer-híuna bona aturada.

Des d'aquí, la pista segueix verse! NE, coincidint una estona ambe! GR-92-4 i en uns dos quilo me-tres s'arriba a la Plana Novella,una extensa planúria situada ene! cor de! rnassís i en la qual des-taca una singular construcció. Sies mira endarrere es domina bonapart de! camí recorregut, senseniun arbre.

Palau de la PlanaNovella (9 km)

Aquest palau fortificar, amb lesseves dependencíes, fou edificarentre e!s anys 1887. i 1890 pel ma-trimoni format per PereDornenech i Maria V ilanova, in-dians que van fer fortuna a Cubai, acollint-se a la llei de colonies,es van fer construir una residen-cia modernista, barrejada amb al-tres estils, amb la intenció de de-dicar e!s terrenys de! voltant a co-lonia agrícola. El palau és la granatracció d'aquesta part del massísi;des que fa pocs anys s'ha obertal públic, és l'indret més visitat.

Es tracta d'un recinte emmura-llat, amb garites de vigilancia i tor,a l'interior de! qual s'aixequen di-verses construccions. Destaca l'edi-fici principal, de tres plantes, do-minat per una gran torrassa, pre-cedit d'un pati d'entrada tancat.Al voltant de! pati hi ha la cape-lla, la porteria, les quadres, e! ce-ller, etc. El palau ofereix vistososdetalls decoratius, a més de les reí-xes i els medallons amb l'efígie dels

/ Camins i munJanyes oindians, l'un a cada costat de l'es-alinata d'entrada. L'interior con-

té detalls de gran riquesa: salonsdecorats amb pintures i luxososso str es ; bany, de marbre deCarrara; water de caoba, en for-

"made tron i amb bracos per a méscom~ditat de l'usuari: enrajolats deprimeraqualitat, etc. Especialmente! menjador llueix una magníficataula parada i u[j riquíssim sostreenteixinat.

Sobre e! palau circulen alguneshistories i l1egendes. Sembla queen teinps deIs primers propietarisrebia sovint importants personat-ges i fins i tot e! rei, de! qual erenamics. Lesgrans festes que hi so-vintejaven i e! desmesurat afanyd'ostentació de! propietari, junt

~mb els danys causats a les vinyesper la fil-loxera, van ocasionar laseva ruina en pocs anys. Fracassa-da l'aventura de la colonia agríco-la, e! 1898, per deutes acumulats,la finca havia estat subhastada 'ihavia passat a altres mans, donantpeu a la 11egenda de prodigalitat i'disbauxaí a la fama de niu d'aven-tures d'alguns personatges que seli va atribuir.

Aforrunadament, gr acies alsseu s successius propietaris, e! pa-lau s'ha conservat en perfecte es-tat i des de fa tres anys, és ocupatper una comunitat budista, queorganitza visites guiades, en caste-11a,per les diferents sales i per l'ex-posició d'art i cultura tibetana i

lll'exposició d'art contemporani.Tarnbé es visita la capella, de!1890, que es manté igual. Les visi-tes, que duren una hora imitja, esfan e! dissabte i dies festius, i alsdies laborables només s'admetengrups previa concertació de la vi-sita. A l'exterior de! recinte hi haun bar i restaurant.

El Palau, situat a 280 metresd'altitud, esta envoltat de jardinsque s'estenen per la plana, actual-ment bastant deixats, pero que valla pena de recórrer, oferint .11argspassejos arbrats, piscina i un es-tany romantic ambpe&os i raconsamagats entre fantasioses forma-cions petries i bancs discrets: T ote! que es relaciona amb e! palau

(de la Plana Novella contrasta vi-vament amb la monotonia i gri-',sor de! massís.

Sortint de! palau de la PlanaNovella, després d'uns quants me-tres de pista, s'arriba a un encre-uament serivalitzatr deixem a ladreta la pista que es dirigeixaBegues i e! sender de Vallgrassa, ien direcció nord la pista es trans-forma en una bona carretera, re-centment asfaltada. Seguint-Ia,passem pel davant del Corral Nou,una vella rrtasia de forma allarga-da que veiem tancada, i més amuntper les Piques', en ruines. A.partird'aquí, efectuant algunes giragon-ses fins a can Grau, mirant endar-rere s'obtenen bones vistes delcamí recorregut, destacant l'edifi-

, ci de la Plana Novella.

Can Grau (14 km) A dalt, vistaposterior delpalau. Elsfinestrals de laterrassa donenal menjador. Al 'fons, a la dreta,es veu unaurbanització.A baix, escolade natura deCan Grau.Darrere elxiprer i I'arcadas'h¡ obre elmirador.

És una espléndida masia del se-gle Xr,\1, situada dalt d'un turó, a350 me tres d'altitud, completa-ment restaurada i convertida enEscola de Natura. És un espaiósedifici, tot blanc, amb un magní-fíe mirador a la -part més alta, desd'on s'obté una extensa vista pa-norarnica deIs voltants i en espe-cial de les ser res que es vansucceint fins a més enlla de SantPere de Ribes.idestacant e! cimdelMoritgros (358m), un dels con- 'trafortsoccidentals del massís deGarraf, coronat per les torres delsrepetidors de TV.

MUNTAÑYA

UNúm,825Octubre 1999,

Camins i muntanyes

A dalt, el poblerestauratd'O/ivella

ofereix bellsindrets.

A baix, aspectecaracterístic del

massís deGarraf.

A can Grau es poden fer diver-ses activitats amb guies, per a co-neixer les peculiaritats del massís,el primer cap de setmana de cadames, escollint entre l'opció d'espe-leologia i la de plantes i cultura,amb la possibilitat d'allotjament.

Després de can Grau el paisat-ge va canviant .a poc a poc, apa-reixen abundants vinyes i algunsboscos de pi blanc, deixant enrereel tesreriv erm que fins ara enshavia acompanyat, i així arribema Olivella,

r

,Olivella (17 km).,

Situar a 211 metres d'altitud,dalt d'un turonet, en els límits del

MUNTANYANúm. 825Octubre 1999

parc natural, és un poble quiet ipintoresc, i un dels més antics dela comarca. És citat en el segle X.Sota la carretera hi queden unsedificis vells, amb aspecte d'aban-dó. L'antiga parroquia rornanica,d'una sola nau i dedicada a santPere i sant Feliu esta completamenten ruines. La part alta presenta unconjunt d'edificis restaurats i altresen construcció, oferint bonics ra-cons, tot molt polit. L'actual es-glésia parroquial, dedicada alsmateixos sants que l'anterior, ésdel 1429 i presenta un senzill con-junt amb un espai enjardinat aldavant. Més amunt del poble, a300 metres d'altitud, hi ha les res-tes del castell, i pel tirme s'aixe-quen algunes masies, habitades oabandonades, algunes de rnolt an-tigues.

L'extens municipi d'Olivella, de38,40 km2 i molta població disse-minada, es va anar despoblant,passant de 233 habitants l'any1930 a 111 el 1981, a causa delcontinu abandonament de terresi famílies, Inicia, la recuperació el1986, amb 200 h; el 1991 puja aldoble i el 1994 arriba a uns sor-prenents 954 habitants, graciesprincipalment a gent de segonaresidencia empadronats aquí.

Des d'Olivella anem a 'trobar elcurs de la riera de Begues, queanirem seguint, passant aviat perdavant de can Suriol, una magní-fica masia que exhibe ix unes gransarcades. Entre can Suriol i SantPere de Ribes, la carretera asfalta-da, sempre t<?cant a la riera, tra-vessa extenses pinedes que ornbre-gen agradablement el camí i aviatentrem a la vila per la urbanitza-ció Valles Altos,

Per acabar, vull destacar la par-ticipació del meu fill, Quim, enaquest recorregut, aportant els seusconeixements del massís.

Informacions d'interesPalau de la Plana Novella. T el.!

fax: 34 3 743 ZZ 85 (dissabte, diu-menge i festius).

Escola de Natura de Can Grau.Te\. 93 285 05 66 (de dilluns a diven-dres, denou a una i de tres a ser).

Centre d'informació La Sala,Olivella. Te\. 93 896 80 00 (obertdissabte, diumenge i festius de deua tres).

Servei de Pares Naturals de laDiputació de Barcelona. Comted'Urgell, 187, Te\. 93 402 24 28.

Distancies del circuit Sitges - Olivella

Distancies parcials Acumulades

SitgesColI de la Fita

.AbocadorJafraPalau de la Plana NovellaCorral NouCan GrauOlivellaCan SuriolSant Pere de Ribes

o km3 km1 km3 km2 km2 km3 km3 km2 km8 km

o km3 km4km7 km9 km

11 km14 km17 km19 km27 km