El pensament de Sigmund Freud.

14
El pensament de Sigmund Freud.

description

El pensament de Sigmund Freud. 1. L’Inconscient.. L’Inconscient és l’element amagat de la nostra ment. Intenta mostrar-se a travès de: els somnis, els lapsus, els actes fallits, els acudits i la Neurosi. 2 . Teoria Global de la Personalitat. Consideració Dinàmica. Consideració Econòmica. - PowerPoint PPT Presentation

Transcript of El pensament de Sigmund Freud.

Page 1: El pensament de Sigmund Freud.

El pensament de Sigmund Freud.

Page 2: El pensament de Sigmund Freud.

1. L’Inconscient.

L’Inconscient és l’element amagat de la nostra ment.

Intenta mostrar-se a travès de: els somnis, els lapsus, els actes fallits, els acudits i la Neurosi.

Page 3: El pensament de Sigmund Freud.

2. Teoria Global de la Personalitat.

Consideració Dinàmica. Consideració Econòmica. Consideració Tòpica.

Page 4: El pensament de Sigmund Freud.

Consideració Dinàmica.

Intentem analitzar l’origen de l’Energia Psíquica (Libido i les Pulsions)

Hi ha dos tipus de Pulsions: Pulsions de vida. Eros. Són els instints sexuals i

d'autoconservació. Pulsions de Mort. Thanatos. Busquen la

desaparició de les tensions fent tornar allò que és viu a un estat inorgànic.

Page 5: El pensament de Sigmund Freud.

Consideració Econòmica.

Analitzem com es canalitza l’Energia Psíquica a travès de dos elements fonamentals: Principi de Plaer: Obtenim plaer al satisfer una

necessitat. Principi de Realitat. Per raons socials som

capaços d’ajornar la satisfacció d’una necessitat.

Page 6: El pensament de Sigmund Freud.

Consideració Tòpica 1.

1a Tòpica:

Inconscient Conjunt d’instints i de records reprimits.

Preconscient Conjunt de records accessibles a la memòria.

Conscient. El que estem pensant a cada instant.

Page 7: El pensament de Sigmund Freud.

Consideració Tòpica 2.

2a Tòpica:

Allò. Entitat que desitja. Jo. Part de l’Allò que està en contacte amb el

món que ens envolta. Superjo. Entitat que prohibeix allò que l’Alló

desitja. És la moral del pare sublimada a travès de la superació del Complex d’Edip

Page 8: El pensament de Sigmund Freud.

La Neurosi.

La Neurosi apareix com a expressió del conflicte intern entre l’Allò i el Superjo.

Els Mecanismes de Defensa (Projecció, Repressió, Sublimació...) apareixen per poder superar aquesta Neurosi.

Page 9: El pensament de Sigmund Freud.

3. Fases de la Sexualitat Infantil. Fase oral. El nen vol xuclar. Relacionat amb

el fet de menjar. Fase Anal. Relacionat amb el control dels

esfínters. Fase Fàl·lica. Es caracteritza pel Complex

d’Edip. Fase de Latència. No hi ha cap pulsió

eròtica. Fase Genital. Sexualitat ja madura.

Page 10: El pensament de Sigmund Freud.

El Complex d’Edip.

Els nens i les nenes es veuen atrets pel progenitor de sexe diferent.

Es produeix un sentiment d’ambivalència (amor, por, gelosia) entre el nen i el pare per la possessió sexual de la mare.

Page 11: El pensament de Sigmund Freud.

4. Els Somnis.

Són una de les manifestacions més importants de l’Inconscient. Té dues parts: Contingut Manifest. És allò que es somia

independentment de la causa que l'ha provocat. Contingut Latent. És aquell desig que ha

provocat el somni, transformat per poder superar la censura fins arribar al Contingut Manifest.

Page 12: El pensament de Sigmund Freud.

5. Tòtem i Tabú.

El Tòtem (animal de qui la tribu es creu descendent) i el Tabú (prohibició de mantenir relacions sexuals amb dones de la mateixa tribu) són l’origen de la societat.

Importància del Complex d’Edip en aquest origen de la societat.

Page 13: El pensament de Sigmund Freud.

Malestar en la Cultura.

Vivim en una societat plena de prohibicions, dins la qual no podrem ser mai feliços.

Freud accepta la visió de Hobbes segons la qual l’home accepta les prohibicions per garantir la seguretat.

El sentiment de culpa juga un paper essencial en aquesta acceptació.

Page 14: El pensament de Sigmund Freud.

6. Importància de Freud.

Crea una nova forma de concebre l’Ésser Humà i el seu Psiquisme.

Revoluciona la Psicologia i la Psiquiatria.

És el punt final de la Filosofia de la Sospita.