El Perfum de Patrick Süskind

“Al perfum hi ha una força de persuasió més forta que les paraules, les guspires d’una mirada o els sentiments i la voluntat. Aquesta força no la podem combatre, ens envaeix, tal i com ho fa l’aire quan ens entra als pulmons, ens omple, ens satura...no hi ha remei contra aquesta força.”

AutorPatrick Süskind va créixer a la ciutat bavaresa de Holzhausen i és fill de l'escriptor, traductor i durant molts anys treballador del diari alemany Süddeutsche Zeitung Wilhelm Emanuel Süskind. Després del batxillerat estudià Història Medieval i Moderna a la Universitat de Munic i també durant un temps a Aix-en-Provence, encara que finalment deixà els seus estudis. Süskind és un escriptor que no concedeix gaires entrevistes, viu retirat del circuit promocional i fins i tot ha rebutjat premis literaris, com el Gutenberg.

Argument L'acció de la novel·la es desenvolupa a França al s.XVIII, segle de la revolució industrial a Anglaterra i moment en el que neix el moviment cultural anomenat “il·lustració”, el qual deia que la raó humana podia combatre la ignorància i construir un mon millor.

Relata la vida de Jean-Baptiste Grenouille, un assassí de dones que posseeix l'olfacte més desenvolupat del món. Captivat per l’ aroma de les dones més boniques, Grenouille no pot evitar assassinar-les per tal d’obtenir-ne, mitjançant procediments d'extracció aplicats a la perfumeria, la seva olor, amb la finalitat de fabricar-se el perfum més potent del món, de tal bellesa que serà capaç de manipular les emocions humanes.

Obra

1

Dossier 605/03/2013

L'obra més coneguda de l'autor és la novel·la històrica El perfum (1985), ambientada al segle XVIII i traduïda a més de 45 llengües. L'any 2006 s'estrenà una pel·lícula del director alemany Tom Tykwer basada en aquesta obra.

També cal destacar la seva obra teatral El contrabaix (1981), una de les peces que s'ha representat durant més temps sobre els escenaris alemanys. El contrabaix, 1981 El perfum: història d'un assassí, 1985 El colom, 1987 La Història del senyor Sommer, 1991 Tres històries i una consideració, 1995 Sobre l'amor i la mort, 2006

Sabies que...

La plaça Major del Poble Espanyol representa a la ficció la plaça principal del poble de Grasse. A més, l’edifici que representa l’interior de l’ajuntament de Grasse, es troba a la mateixa plaça. Aquesta sala interior i el balcó on apareix Grenouille estan rodats a la reproducció de l’ajuntament de Vall-de-Roures. De les dues grans escenes que es roden a la plaça, es va decidir que la primera a l’inici de la pel•lícula es realitzés de nit i la darrera a la part final, de dia. La raó

bàsica per aquesta decisió, és que és molt més costos i difícil tècnicament rodar de nit i l’escena final a la plaça major va durar un setmana. A més, en rodar de nit la primera seqüència, aconseguien més fàcilment l’ambient amenaçador, agressiu i perillós que volien presentar. L’escena final de l’execució va ser la més complexa de tot el rodatge. Varen participar més de 800 persones entre actors secundaris i figurants. Per aconseguir la intensitat i càrrega emocional de tots els participants, varen contractar el grup teatral de la Fura dels Baus que té, a més, la seu a Barcelona. L’escena es va plantejar com una gran coreografia emocional. Gràcies als molts assaigs conjunts durant els caps de setmana en un poliesportiu, sobretot per habituar-se a despullar-se tots a la vegada i tenir contacte entre els cossos, varen aconseguir rodar una escena com poques vegades s’ha fet al cinema.

Informació extreta de:VikipediaBarcelonamovie

2