1

EL PLANETA TERRA.

La forma de la Terra. La Terra és un planeta del sistema solar situat entre Venus i Mart. La Terra no és una esfera perfecta, perquè és lleugerament aplatada pels pols. Aquesta forma tan singular del nostre planeta és anomenada geoide. La Terra gira sobre ella mateixa, al voltant d’un eix imaginari que la travessa de dalt a baix (els extrems d’aquest eix reben el nom de pol Nord i pol Sud) i en un moviment anomenat de rotació. Per fer una volta completa, la Terra tarda aproximadament 24 hores. El moviment de rotació de la Terra explica la successió dels dies i de les nits. Eix de rotació de la Terra.

2

Si el nostre planeta es tallés per l’equador, quedaria dividit en dos hemisferis iguals:

- l’hemisferi nord, anomenat hemisferi continental perquè conté les terres d’Àsia, Europa, una gran part d’Àfrica i gairebé la meitat d’Àmerica.

- L’hemisferi sud, també conegut com a hemisferi marítim perquè hi dominen els grans oceans.

3

Per situar-nos en l’espai terrestre. La humanitat ha tingut sempre necessitat d’orientar-se . En la nostra vida diària, quan estem en llocs que ens són desconeguts , procurem fixar-nos en detalls que ens serveixin de punt de referència . Quan anem d’excursió ens fixem en uns senyals típics, les fites, a ciutat, qualsevol edifici ens pot servir d’orientació. Amb el temps, aparells com la brúixola ens han ajudat a trobar solucions en llocs on a causa dels grans espais oberts, com poden ser un desert, un mar o, simplement un bosc, ens és difícil d’orientar-nos. Per aconseguir trobar un lloc qualsevol, necessitem un punt de referència a partir del qual podrem situar-nos, orientar-nos i moure’ns en la direcció correcta. Des de sempre, s’ha buscat un punt de referència que fos el mateix arreu i que no fos canviant. Aquest punt de referencia és el firmament. I, perquè la humanitat s’ha pres el Sol i alguns astres o estels com a punt de referència? Doncs perquè el Sol i els estels ocupen sempre una posició fixa en el firmament. “Els homes antics creien que els estels estaven enganxats en una esfera de vidre que anomenaven firmament . Avui sabem que, en realitat, els estels estan escampats per l’espai, molt lluny de nosaltres i molt separats entre ells. Ara bé, precisament pel fet de ser tan lluny, quan els mirem els veiem com si estiguessin tots a la mateixa distància, com si estiguessin projectats sobre una immensa pantalla esfèrica. Això és tot el que veiem quan mirem el cel. Els estels sembla que formin figures, tot i que de fet no existeixen. Aquestes figures, les anomenem constel·lacions. El firmament és, doncs, una esfera imaginària amb la Terra situada en el seu centre. Encara que no existeix,és molt útil fer-la servir com si fos real. Sobre ella situarem els astres i els seus moviments tal com es veuen des de la Terra i així ens entendrem millor”.

R.Reginaldo, Astres i firmament: descobrir l’univers.

4

Els punts cardinals. Ja saps que el Sol s’alça per l’orient i es pon per l’occident. D’un dia a l’altre, el punt de l’horitzó d’on sembla que surt el Sol i el recorregut de la seva trajectòria es va desplaçant lentament. Ara bé, al migdia, en el moment de la seva màxima altura respecte de l’horitzó, el Sol es troba sempre en la mateixa direcció. Això es pot observar mitjançant l’ombra que projecta un objecte qualsevol (per exemple un pal clavat verticalment a terra) al migdia. Cada dia sense excepció, aquesta ombra és la més curta de les possibles i marca sempre la mateixa direcció, el nord. El nord, també anomenat septentrional o boreal, és el punt de referència bàsic per determinar totes les altres direccions, és a dir, els altre punts cardinals. En sentit oposat a la direcció del nord és la direcció sud, anomenada també meridional o austral. I si l’ombra del pal, al migdia, ens determina la direcció sud-nord, la seva línia perpendicular assenyalarà, en una punta, l’est, dit també orient o llevant (lloc des d’on es lleva el Sol) i a l’altra, l’oest, anomenat també occident o ponent (lloc per on es pon el Sol).

5

Les coordenades geogràfiques. Per tal de calcular la distància entre els diversos llocs de la Terra, per determinar la situació d’una persona, d’una ciutat, d’una muntanya, etc. es creà un sistema de localització exacte, fàcil de reconèixer i acceptat per tothom: les coordenades geogràfiques. Les coordenades geogràfiques són unes línies imaginàries: paral·lels i meridians que, conjuntament, formen una mena de xarxa o quadrícula. Els paral·lels són línies imaginàries que envolten la Terra i que són paral·leles a l’equador. L’equador és el paral·lel 0° i el que té la circumferència més gran, perquè envolta la Terra per la part més ampla, tot dividint-la en dues parts: l’hemisferi sud i l’hemisferi nord. Els altres paral·lels principals més petits que l’equador són el tròpic de Càncer i el tròpic de Capricorn, el cercle polar àrtic i el cercle polar antàrtic. Els meridians són línies imaginàries traçades de nord a sud, de pol a pol. El meridià principal o de referència és el meridià 0° o de Greenwich; a partir d’aquest s’ordenen els altres, cap a l’est i cap a l’oest. Per situar exactament un punt de la Terra s’ha de buscar el paral·lel i el meridià que passen per aquest punt ; és a dir, conèixer-ne les coordenades geogràfiques:

- La latitud és la distància entre qualsevol punt de la superfície terrestre i el paral·lel 0° o equador. Pot ser nord o sud.

- La longitud és la distància entre qualsevol punt de la superfície terrestre i el meridià 0° o de Greenwich. Pot ser est o oest. La línia complementària que continua per l’altra banda del món, enllaçant els dos pols i complementant la circumval·lació de la Terra juntament amb el meridià de Greenwich, s’anomena 180. Gràcies a aquests dos meridians podem dividir el món en uns altres dos hemisferis: l’hemisferi est i l’hemisferi oest.

6

Observa el planisferi i contesta les preguntes següents:

- Quin hemisferi està cobert per les aigües, el nord o el sud? - A quin hemisferi es concentren la major part de les terres emergides? - Situa l’Estat Espanyol en el planisferi, a quin hemisferi està? - Situa la mar Mediterrània i observa les terres que l’envolten, a quin

hemisferi està? - Diries que és més a prop del pol nord o de l’equador? - Quins continents l’envolten?

7

Localitzar territoris amb precisió.

8

Els fusos horaris. Durant milers d’anys, els homes van creure que els moviments del Sol provocaven els dies i les nits i creien , també que la sortida i la posta del Sol es produïen al mateix temps a totes les parts del món. Copèrnic i Galileu, amb els seus experiments, van demostrar que és la Terra la que gira al voltant del Sol en el moviment anomenat de translació, i també sobre ella mateixa, en el moviment anomenat de translació, i que el moviment de rotació de la Terra té una durada de 24 hores i que això provoca els dies i les nits . I que el moviment de translació al voltant del Sol dura 365 dies i provoca les estacions de l’any. Avui, aquestes observacions es poden comprovar més fàcilment. Per exemple, viatjant amb avió ens adonem que la Terra gira sobre ella mateixa en sentit invers a les agulles del rellotge. És a dir, es mou d’oest a est i el Sol apareix per l’est i desapareix per l’oest. És per això que quan anem amb avió cap a l’est o orient, viatgem cap a països on és més tard que en els països d’on hem sortit. Per tant, ens cal endarrerir el rellotge quan hi arribem. Així, doncs, per unificar l’horari internacional, s’ha dividit la Terra en 24 fusos horaris.

9

Fixa’t en el mapa dels fusos horaris i contesta:

- En aquests moments: Quina hora és al Perú? Quina hora és a la Xina? - Quan nosaltres entrem a l’escola, a les vuit del matí, què fan els nois i

noies de l’est dels EUA? - Quantes hores de diferència hi ha entre l’Estat Espanyol i els EUA?

Amb els companys de classe, dividiu-vos en grups i organitzeu uns viatges imaginaris i expliqueu els canvis d’horari amb què us haureu trobat viatjant . En aquests heu de complir els requisits següents:

- Passeu per dos continents com a mínim. - Assenyaleu en un planisferi el punt de sortida, el recorregut i el punt de

destinació, indicant-ne sempre la situació. - -Assenyaleu les hores del àpats i les de descans, tenint present que

voldreu telefonar a casa vostra i que no podeu fer-ho quan sigui de matinada. Indiqueu quina hora serà a cada lloc quan fareu la trucada.

10

LA REPRESENTACIÓ DE LA TERRA.

Els mapes i les projeccions. Tal com deus recordar, la Terra té la forma d’una esfera gairebé perfecta. Per tant, la millor manera de representar-la és el globus terraqüi, que és una representació esfèrica de la Terra que reprodueix de forma real el planeta. Però per estudiar amb detall alguna part de la Terra hauríem de disposar d’un globus tan gran que no seria possible construir-lo. Per això la cartografia ( ciència que s’encarrega de la concepció, elaboració i

anàlisi de mapes) i els cartògrafs, van idear una manera per poder reproduir la imatge esfèrica del nostre planeta: els mapes. Els mapes, doncs, són

representacions planes de tota la superfície de la Terra o d’una part. Quan es tracta de la representació gràfica d’un territori reduït utilitzem els plànols, aquests incorporen més detalls i són més precisos que les altres formes de representació de l’espai. Tipus de mapes:

- Segons la superfície representada. - planisferi/mapamundi:representen la superfície total de la Terra. - mapes continentals, estats, regions,… - Segons els elements representats.

- mapa polític: s’hi indiquen aspectes com la densitat de població, migracions, natalitat, mortalitat, nuclis urbans.

- mapa topogràfic: mapa de tipus general, que inclou tant aspectes físics (naturals) com humans(artificials).

- mapa físic: s’hi indiquen les formes de relleu (serralades, muntanyes amb les altituds, les planes, els altiplans,...), els rius, els accidents costaners, els mars i els oceans, etc. - Segons la informació. - mapes temàtics : geològics, climàtics, històrics,...

- Mapes quantitatius i qualitatius: - qualitatius: informació mitjançant símbols, colors o línies.

- quantitatius : a partir de xifres o valors numèrics.

11

Com que projectar de manera exacta una superfície esfèrica damunt d’una superfície plana és impossible, s’han ideat diversos tipus de projeccions cartogràfiques que intenten resoldre aquesta dificultat:

- Projecció cilíndrica. Els mapes es dibuixen projectant els punts de

l’esfera damunt d’un cilindre. - Projecció cònica. Cada punt de l’esfera terrestre es projecta damunt

d’un con imaginari. - Projecció plana o zenital. Els mapes són el resultat de fer la projecció

dels punts de l’esfera terrestre damunt d’un pla tangent. En general, es fa servir la projecció que deforma menys allò que es vol cartografiar. Quina projecció et sembla més adequada per a un mapa del món?

12

Els models de projeccions. Les projeccions més utilitzades en geografia són les cilíndriques de Mercator, de Peters i de Robinson. Mercator és el nom amb què es coneix el cartògraf flamenc Gerhard Kremer (segleXVI)durant molts segles la seva projecció va ser la més acceptada però provoca algunes distorsions, per això els cartògrafs Arno Peters i A.H. Robinson van proposar-ne nous models.

Robinson Peters

Exercicis: 1.- A quin del dos planisferis Europa ocupa un lloc central i preferent? 2.- A quin dels dos mapes es vol destacar el continent africà? 3.- Compara els dos planisferis i escriu alguna de les teves observacions.

13

Treballar amb mapes: l’escala. S’anomena escala d’un mapa a la relació que hi ha entre una longitud

qualsevol mesurada sobre el mapa i la corresponent longitud sobre el territori. Per tant, l’escala, ens indica quantes vegades s’ha reduït un territori respecte a la seva mida real per poder-lo representar en un mapa o plànol. D’acord amb l’espai que s’ha de representar i del grau d’informació que es necessita es tria l’escala. Als mapes i plànols l’escala apareix escrita de manera dues maneres: Escala numèrica: S’expressa en una fracció en la qual el numerador representa un centímetre del mapa o plànol i el denominador els centímetres de la distància real. Exemples: 1:20, 1:1.000, 1:10.000; o també 1/20, 1/1.000,1/10.000 Escala gràfica: S’expressa en un segment graduat que indica la proporció que

hi ha entre la distància real i la distància en el mapa o plànol. En aquest segment , una distància en centímetres expressa la seva equivalència en metres o quilòmetres. Segons com sigui l’escala es poden distingir:

- mapes a escala gran. El nombre del denominador és petit, abraça menys territori però en canvi té un detall d’informació molt més gran; per exemple, un localitat.

- mapes a petita escala. El nombre del denominador és gran, abraça un territori gran en superfície però amb un detall d’informació molt més petit; per exemple, un continent.

14

Quan es fan operacions amb l’escala, s’ha de recordar les equivalències entre les diferents unitats de longitud del sistema mètric decimal:

TAULA D’EQUIVALÈNCIES MÉS FREQÜENTS

Quilòmetres

Metres

Centímetres

1

1.000

100.000

0’001

1

100

0’00001

0’01

1

Si volem saber la distància real a partir de la distància en el mapa o plànol busquem una fracció equivalent a la de l’escala on el numerador serà la distància en el mapa i el denominador la distancia real que busquem. El resultat, el convertim a la unitat de longitud que ens demanin o ens interessi (metres, quilòmetres...)

Fixa’t en l’exemple de la primera filera de la taula següent i troba la distància real a partir de les distàncies en els mapes segons les diverses escales de les següents fileres:

Escala Distància al

mapa

Operacions

Distància real

1:50

3’5 cm.

1 cm 3’5 cm 50 cm x 3’5 cm -------- = ---------- ; X = -------------------- = 175cm[→ 1’75 m]

50cm X cm 1 cm

1’75 m

1:150

8 cm.

m

1:1.500

3 cm.

m

15

1:3.500

7’5 cm

m

1:25.000

8’6 cm

km

1:50.000

9’3 cm

km

1:250.000

6’5 cm

km

1:1.500.000

4 cm

km

1:5.000.000

7 cm

km

1:8.500.000

6’2 cm

km

Si volem saber la distància en el mapa o plànol a partir de la distància real, convertim a centímetres la unitat de longitud que ens donin (metres, quilòmetres...) i busquem una fracció equivalent a la de l’escala on el numerador serà la distància en el mapa que busquem i el denominador la distancia real que ens han donat en centímetres.

Fixa’t en l’exemple de la primera filera de la taula següent i troba la longitud en el mapa a partir de les distàncies reals segons les diverses escales de les següents fileres:

Escala Distància

real

Operacions

Distànc

ia al

mapa

1:50

2’7 m

1 cm X cm 1cm x 270cm

[2’7 m→] 270 cm ; ------- = ------ ; X = -------------------- = 5’5 cm

50 cm 270cm 50 cm

5’5 cm

1:150

8 m

cm

16

1:1.500

70 m

cm

1:3.500

120 m

cm

1:25.000

3 km

cm

1:50.000

5’8 km

cm

1:250.000

12 km

cm

1:1.500.000

37 km

cm

1:8.500.000

680 km

cm

1:50.000.000

130 km

cm

17

L’escala gràfica sempre ha d’estar referida a un nombre enter, ja sigui en centímetres, en metres o, el que és més habitual en quilòmetres. L’escala gràfica es pot dividir en petits segments que faciliten la lectura ràpida de les distàncies sobre el mapa. El principal avantatge de l’escala gràfica és que, en reduir o augmentar la grandària d’un mapa (una fotocòpia per exemple) sempre manté la seva validesa, ja que s’augmenta o es redueix conjuntament amb la resta del mapa. En canvi, l’escala numèrica sempre queda alterada en augmentar o reduir un mapa, i perd la validesa.

Per calcular la distància real entre dos punts a partir de l’escala gràfica s’han de seguir els passos següents 1.- Buscar al mapa els dos punts entre els quals vols saber la distància real que els separa. 2.- Mesurar amb un regle la longitud de l’escala gràfica, observar la longitud que representa i apuntar les dades. 3.- Mesurar amb un regle la distància en línia recta entre els dos punts. 4.- Calcular la distància real entre els dos punts utilitzant fraccions equivalents.

A partir de la informació que et proporciona l’escala gràfica del mapa següent, digues quina distància hi ha entre els punts que se’t proposen. Fixa’t en l’exemple:

Punts Operacions Distància real

Barcelona i

Oviedo

La longitud de l’escala (2’8 cm) representa 400 Km. La distància entre Barcelona i Oviedo al mapa és de 4’7 cm. Per tant busquem la distància real entre Barcelona i Oviedo (X):

2’8 cm 4’7 cm 4’7 cm x 400 km ----------- = ---------- ; X = ------------------------ = 671’4 Km. 400 km X km 2’8 cm

671’4 km

18

Punts Operacions Distància real

Barcelona i Mèrida

Barcelona i Lisboa

Madrid i Lisboa

Múrcia i Santander

Madrid i Oviedo

19

Ara, resol els següents problemes

1. Si et diuen que en un mapa l’escala representada per un segment indica que cada centímetre del mapa equival a 250 km de la realitat, sabries calcular l’escala numèrica?

Resultat:

2. I si cada centímetre del mapa equival a 800 m de la realitat?

Resultat:

3. En una excursió veus en un mapa d’escala 1:150.00 que el pont sobre

el riu que has de creuar es troba a 4’5 cm del lloc on estàs ara. En

realitat quina distància et falta per arribar-hi?

Resultat:

4. En una excursió veus en un mapa d’escala 1:25.000 que el refugi on has de passar la nit està a 7,5 cm. del lloc on estàs ara. En realitat quina distància et falta per arribar-hi?

Resultat:

20

Aquí tens algunes adreces per poder practicar: http://ciese.org/ciberaprendiz/latylong/antecedentes.htm http://www.educaplus.org/play-140-Coordenadas-geogr%C3%A1ficas.html http://www.educaplus.org/play-153-Paralelos.html