EL POU DE LA PORTELLA - NKO Canyoning · 2014-06-11 · EL POU DE LA PORTELLA La toponímia anomena...
Transcript of EL POU DE LA PORTELLA - NKO Canyoning · 2014-06-11 · EL POU DE LA PORTELLA La toponímia anomena...
EL POU DE LA PORTELLA
La toponímia anomena aquest forat com a pou o avenc, tot i que
és més semblant a un túnel vertical, ja que comte amb una
entrada superior, i una sortida per la seva part inferior. El Pou
de la Portella es una cavitat força desconeguda, fins al punt que
gent gran que ha viscut per aquests verals no sabien de la seva
existència, i si alguns en sabien alguna cosa, no ho
haviendivulgat. Les primeres noticies que fan referència aquest
lloc, és remuntant a finals dels anys 80, quant un desastrós
incendi afecta gran part de la muntanya, deixant net de boscam
molts llocs que restaven amagats per l’espesa vegetació. Tenim
noticies que els escaladors Vicenç Torrents i Josep Batlle, van ser
els primes en trobar aquesta cavitat, si més no, els primers que
la varen divulgar i donar a conèixer.
Aproximació; Des de l’aparcament de Can Maçana seguirem el
camí principal en direcció al coll de Guirló (GR-172), poc mestres
després trobarem a la dreta la desviació per anar al refugi Vicenç
Barbé. Seguirem per aquest sender fins al Pas de la Portella,
estreta canal entre les dues Portelles. Al final d’aquesta curta
grimpada, deixarem el corriol principal que continua fins al refugi. A la
nostra dreta s’inicia un sender no gaire clar que resegueix la part baixa de
la Portella Gran, anirem flanquejant l’agulla com si li volguéssim donar la
volta. En arribar al punt on la paret vertical ens barra el pas, cercarem un
viarany relliscós, que baixa uns metresfins apropar-se a un balmat, en
aquest lloc i trobarem la primera reunió. Des d’aquest punt encara no veiem
l’entrada del pou, la tenim uns 20 metres per sota.
L’activitat que plantegem, és
rapelar el Pou de la Portella des
de l’entrada superior. Haurem
d'anar en comte de no fer caure
pedres, ja que per l’interior del
pou i passa la via d’escalada
Burgaz Dolz (80 metres, A0/V),
equipada a l’any 2005 per D.Subirana i X. Garcia “Harry”, tot i que és
una via que no es fa molt. Segurament, les reunions que farem servir
pertanyent a dita via. El descens es d’uns 60 metres, els primers 20 són
per l’exterior i els 40 següents per l’interior del pou. Unint dues cordes
de 60 es pot fer tot el descens d’una sola tirada, tot i que la
recuperació de les cordes pot ser complicada, també es pot fraccionar
fent tres ràpels (20+27+10).
Una vegada situats al
balmat on i trobem la primera reunió, realitzarem un
primer ràpel de 20 metres (atenció a l’entrada d’aquest
ràpel, i trobarem molta pedra solta).
El descens ens fa passar a tocar un arbre, a pocs metres de
l’entrada del pou.
A la mateixa entrada, i trobem la segona reunió. A partir
d'aquí ja haurem de fer servir les llums dels frontals.
Els primers metres són força
estrets, veurem un bloc
encastat on serà millor
passar-lo per l’esquerra.
A partir d’aquest bloc el pou
s’eixampla, i arribem a una rampa
d’uns 2 metres d’amplada, equipada amb un passamà que va des
de l’ultima reunió a un petit replà, (uns 8 metres) on podrem
observar algunes de les boniques formacions del pou.
Si el terra esta mullat, pujar la rampa pot ser complicat.
A pocs metres d’iniciar l’últim ràpel ja podrem veure la gran
escletxa que ens portarà a l’exterior.
Ja de peus a terra, solament
haurem de caminar uns metres per
un passadís estret fins a sortir del
pou, a la mateixa sortida i podrem
veure l’inici de la via Lapònia,
equipada per en Joan Vidal que
aprofita els primers metres de
l’escletxa.
El retorn es realitza per sota les
altives parets de la Portella Gran,
per camí força fressat que en pocs
minuts ens retornarà al camí del
refugi, uns metres abans del Pas
de la Portella.
RESEÑA DEL CLOT DELS CARAGOLS
Ubicación: Macizo de Montserrat (comarca de Anoia, prov. Barcelona)Acceso desde: El Bruc. Altura del rápel más largo: 42 m. Caudal: Barranco permanentemente seco y sin pozas. Material: 2 x 45 m más cuerda de socorro. Neopreno innecesario. Material de instalación: Instalaciones nuevas en la fecha del descenso, aunque siempre es recomendable llevar material de repuesto.Época: Todo el año. Acceso: Montserrat tiene multitud de pistas y senderos que facilitan el acceso a sus barrancos desde diferentes lugares. Para este descenso existen otras alternativas: aquí se describe la practicada por Frank y yo en el descenso dels Caragols de diciembre de 2007 (ver crónica y fotos). Saliendo de Barcelona en dirección a Lleida por la A2, tomaremos la salida 572 de esta autovía, y por la N-IIz entraremos en El Bruc. Atravesaremos este pueblo por su calle principal, hasta llegar a las escuelas. En la esquina, a la derecha, veremos un cartel indicando "camí refugi Vicenç Barbé". La seguiremos y, después de ignorar un desvío a Can Rovira, giraremos a la izquierda siguiendo las indicaciones del refugio. La calle se convierte en pista de tierra, deja atrás las casas y avanza entre olivares. Al llegar a una bifurcación, junto a un poste indicador, veremos a la derecha un pequeño párquing, utilizado por los escaladores de la zona, donde dejaremos el coche. Ya a pie, seguiremos por el sendero que sale a la derecha, indicado con marcas de pintura blanca. En unos quince minutos, llegaremos a una bifurcación, y tomaremos el camino que sale hacia la izquierda, marcado con pintura azul. Lo seguiremos en ascenso, y llegaremos a un collado y una nueva bifurcación. Seguiremos por la derecha en ésta y en la siguiente, y llegaremos al refugio Vicenç Barbé. Continuaremos por el sendero, volveremos a torcer a la derecha en otro cruce, y al poco y entre los árboles veremos a la derecha un sendero muy poco marcado, indicado con una fita. Bajaremos por él, siguiendo una vaguada que poco a poco se va hundiendo, y llegaremos a los grandes bloques que marcan el inicio del descenso. (tiempo de acceso 1h 15 min.).
Descripción del descenso: Típico barranco montserratino labrado en el conglomerado, en el que una primera zona de
resaltes da paso a un segundo tramo continuado más vertical, con rápeles de entre 15 y 42 metros, y finalmente a una chimenea taponada por un caos colgado, por cuyo interior transcurren los últimos tres rápeles. Esta última zona es la más interesante y curiosa del descenso. (tiempo de descenso 1h 30 min.). Retorno: Al llegar al final del descenso, veremos un sendero que seguiremos hacia la derecha. Deberemos bajar a buscar el camino de la cueva de la arcada, y ya en él lo seguiremos (marcas de pintura rojas) hasta llegar a una bifurcación en la que seguiremos por el camino de la derecha (marcas azules). Al poco llegaremos a la pista del acceso, que tomaremos a la izquierda para llegar rápidamente al coche. (tiempo de retorno 35 min.). Combinación de vehículos: Si disponemos de un segundo coche, podemos continuar con él desde el parking por la pista principal, siguiendo las indicaciones que llevan al refugio, hasta un cruce en el que seguiremos por la derecha, por un ramal indicado "Can Massana" con postes de madera. Pasaremos una barrera, seguiremos en otra bifurcación por la derecha y acabaremos llegando a un claro (Era dels Pallers) en la que dejaremos el segundo coche. Poco antes habremos visto un poste indicador, desde el que a pie tomaremos el sendero que sube al refugio. Llegaremos al collado y la bifurcación en la que nos incorporaremos al camino que sube del párking inferior (45 min.). Altura inicial: 922 msnm Altura final: 625 msnm Desnivel: 270 m Longitud: 750 m Roca: conglomerado Combinable con: Torrent del Lloro
TORRENT DEL LLORO-MONTSERRAT SUD.
El torrent del Lloro s'inicia a la part alta del serrat dels Frares, a tocar
la característica agulla del Lloro, de la qual pren el topònim. Passada
l'agulla del Dit, creua el camí del Pas del Príncep, punt on s'inicia el
tram de torrent equipat. Molt aprop del seu final se li uneix per
l'esquerra el torrent del Clot del Trago, per acabar aportant les seves
aigües al torrent de les Grutes-Clot del Tambor. El primer descens fou
realitzat per en Víctor Tardio i Xavi Vidal, a finals de l'any 2006.
Aproximació amb cotxe; Des de la població del Bruc seguirem pel
carrer de les Escoles, fins sortir del poble per una pista de terra en
una zona urbanitzada. Seguirem els rètols que indiquen la masia de
Can Salses, passada aquesta deixem a la dreta el camí que mena al
mas del Castell, i continuem per una baixada dreta, passem una corba
molt tancada i arribem a uns oliverars en una zona planera, on
podrem deixar el cotxe.
Aproximació a l'inici del descens; Pel mig de l'oliverar molt pedregós, ens dirigim vers la muntanya per comença a
entrar dins de la llera del torrent del Porquer o Clot del Tambor. Deixem a la dreta, el Camí de la Cova del Cabrit-
Clot del Boixar. El torrent es força selvàtic, però el sender esta fressat. El traçat es va encaixonant, entre les parets
de la zona d'escalada del Castell. Després de superar un curt ressalt el camí surt del llit del torrent, i comença a
prendre alçada deixant la torrentera a certa distancia. Passem a tocar la característica Roca del Tambor, a partir
d'aquí el camí deixa la pujada insistent, fins arribar al Pla del Xebret. A la dreta podem observar la Cova de l'Arcada,
al centre el torrent de les Grutes, i el torrent del Lloro i la zona d'escalada de la Desdentegada a l'esquerra. Deixem
a la dreta el Camí de la Cova de l'Arcada i font del Xebret i seguim pel llit del torrent uns metres en direcció
ascendent buscant una desviació a l'esquerra força evident. El corriol puja dret per una zona molt embrossada, on ja
anirem trobant alguna corda que ens senyala que anem en bona direcció, en el punt on les parets ens barrant el pas i
trobem el Pas Ferrat del torrent del Lloro.
Una vegada superat el Pas
Ferrat continuarem ascendint seguint
un viarany no gaire clar, per una zona
de matolls que assoleix el carener. El
sender acaba trobant el camí que be
del torrent de les Grutes. Seguirem per
l'esquerra aquest camí, que en algun
punt entra dins el torrent.
Aquest traçat acaba enllaçant amb el
camí del Pas del Príncep- Coll de Port,
en aquest mateix punt solament ens
caldrà entrar dins del llit del torrent
per iniciar el descens. Per fer aquest
torrent, ens caldrà una corda de 60
metres per fer l'últim ràpel, i una
corda de 20 metres pels demés
ressalts.
Torrent del Lloro; Els primers metres son oberts per anar-se encaixonant, fins trobar alguns ressalts fàcils i les
primeres instal·lacions. La majoria dels primers ràpels son curts, entre 6 i 8 metres, algunes desgrimpades, cintes en
arbres i parabolts individuals amb anella, trams engorjats, caos de grans blocs, un parell de passos per dins de
forats, i força vegetació morta es el que anirem trobant en aquest entretingut i ombrívol descens, també trobarem
varies escapatòries, fins i tot en algun punt passarem pel mateix camí de l'aproximació.
Ja arribant a la part final el torrent s'ajunta amb el torrent del Clot del Trago (dreta) i uns metres després trobem el
ràpel més espectacular del descens (30 metres), un canaló encaixonat que acaba obrint-se vers el Clot del Tambor.
Des de l'instal·lació del ràpel hi ha una escapatòria per l'esquerra (passamà), que enllaça amb la part final del Pas
Ferrat. Una vegada realitzat aquest ultim ràpel, ens trobarem arran de les parets d'escalada esportiva de
la Desdentegada, per retornar al cotxe tindrem que intuir un camí per l'esquerra, que per un tram força embrossat
de bardisses ens portara al viarany que hem fet de pujada des del Clot del Tambor al Pas Ferrat, una vegada situats
en aquest camí solament tindrem que desfer el recorregut a la inversa fins retrobar el cotxe.
Agulla del Lloro, a la part alta de la
carena dels Frares. La podrem veure de
lluny, en alguns punts de l'aproximació.
Després de superar el Pas Ferrat, ens situem en un carener on tenim
a l'esquerra el torrent del Lloro, i a la dreta el torrent de les Grutes,
continuarem pujant (esquerra) fins enllaçar amb el traçat que uneix
el torrent de les Grutes, amb el Camí del Pas del Príncep.
Una vegada trobem el Camí del Pas del Príncep-Coll de Port,
solament tindrem que entrar dins el llit del torrent per iniciar el
descens.
Després de caminar uns metres per un tram obert, trobarem els
primers ressalts, on els arbres més propers ens serviran d'instal·lació
de ràpel. En la part final del descens observem l'unió del Clot del Trago (dreta), amb el torrent del Lloro.
Últim ràpel del descens (30 metres), es pot sortir per l'esquerra (passamà) i enllaçar amb la part final del Pas Ferrat.
Una vegada superats els primers deu metres, el torrent s'obre amb una bona i aèria panoràmica sobre el torrent del
Clot del Tambor.
Vista del ràpel de 30 metres des de la part inferior (la Desdentegada-escalada esportiva), a l'esquerra ens queda el
Pas Ferrat i el sender que farem servir per retornar al cotxe.
TORRENT DEL LLORO
Acceso desde: BRUC Altura de rápel mas largo: 30 metros Información del caudal: Sin datos Combinación de
vehículos: No Material necesario: 2x30 m Neopreno: No es necesario Material de instalación: Parabolts.
Aconsejable llevar material de instalación de repuesto. Epoca: Todo el año Observaciones: Sin datos
Aproximación: Desde el aparcamiento de la Plana Llarga, aproximadamente a 1km del pueblo del Bruc y tomaremos
el camino de la Cova de la Arcada donde llegaremos en unos 30’. Seguiremos el sendero que asciende al Torrent de
las Grutas donde tomaremos el camino a mano izquierda, que nos llevará en pocos minutos al lecho del Torrent del
Lloro el cual remontaremos hasta ver en un punto estrecho una primera instalación en la pared a mano derecha.
Retorno: Saldremos de su recepción final trepando hacia la derecha hasta encontrar los caminos de aproximación a
las vías de escalada deportiva de la zona de la “Desdentegada”. Bajando por uno de los múltiples caminos llegaremos
al Torrent de las Grutes y posteriormente al camino de retorno.
Horario de aproximación: 1h Horario de descenso: 1h 15’ Horario de retorno: 30’ Escapes: No
Descripción: El descenso se caracteriza por un seguido de rápeles de no gran altura, alguno de ellos bastante
encajados, destacando alguno interior por caos de bloque. El descenso atraviesa una zona boscosa dónde en algún
resalte encontramos antiguas marcas de senderos y algún resto de equipamiento artificial tipo ferrata. El último rapel
del descenso es el más alto y nos ofrece una buena vista del Torrent de las Grutes.
Toponímia: TORRENT DEL LLORO Mapa: Alpina: Montserrat Zona o macizo: MASSÍS DE MONTSERRAT
Altura en inicio: 890 Altura en final: 710 Longitud: 750 m Desnivel: 180 m Carácter: Tramos estrechos y caos de bloques
esporádicos Tipo de roca: Conglomerado Combinable con el descenso de: Torrent dels Cargols
TORRENT DE LA COMA ALTA O DE CIRERS
Acceso desde: EL BRUC Altura de rápel mas largo: 42 metros Información del caudal: Seco Combinación de
vehículos: No precisa. Material necesario: 50 + 30 + 20 (por ejemplo) Neopreno: No necesario Material de
instalación: químicos y parabolts. Epoca: Todo el año.Observaciones: Se hace del ascenso por el "Torrent de la
Coma dels Naps". Si no se desea remontar a brazo el torrente de la Coma dels Naps, puede consultarse en esta web
la aproximación a éste, que nos conduce al PR mencionado en su cabecera.
Aproximación: En la población de El Bruc, cerca del monumento al Timbaler, seguir los rótulos indicadores hacia la
Masia de el Castell. Llegados a ella, seguir por la pista (ahora de tierra), descendiendo hasta una esplanada (campo de
olivos) y aparcar. Caminar hacia el N, en dirección al cauce del torrente. Llegados al final del campo de olivos,
encontraremos un claro sendero con marcas rojas que nos llevará por el lomo de la montaña a la balma-refugio de la
cueva del Cabrit, justo en la base del evidente espolón rocoso. Unos metros antes, encontraremos el camino del cabrit,
que seguiremos a la derecha, llegando en pocos minutos al cauce del torrente de la Coma dels Naps que
remontaremos a brazo con la ayuda de unas cuerdas instaladas al efecto. Una vez remontado el barranco, saldremos
al camino dels Naps, balizado en amarillo y, también, como PR (amarillo y blanco). Lo seguimos a la izquierda,
superando el coll dels Naps y descendiendo al cauce del torrente de la Coma Cirers, que tomaremos cuando el PR lo
abandona. Retorno: El rápel sobre la cueva de l'Arcada, nos deja justo en el camino del Cabrit. Siguiéndolo hacia el
sur, al poco hay una bifurcación: a la izquierda llaneando lleva a la cueva del Cabrit y el sendero seguido en la
aproximación; mejor tomarlo a la derecha, bajando al cauce del torrente inmediato y por él, llegar al campo de olivos.
Horario de aproximación: 30min + 2 horas Horario de descenso: 2 horas Horario de retorno: 30 min Escapes: Sin
datos Descripción: Ascenso y descenso entre bloque y bosque, con vegetación que no llega a molestar, numerosos
trepes y destrepes con un final apoteósico. Alguna poza con agua estancada puede ser evitada fácilmente.
Altura en inicio: 950 Altura en final: 725 Desnivel: 225 Carácter: Engorgado y boscoso Tipo de
roca: Conglomerado Combinable con el descenso de: Muy cerca, en Can Jorba, estan el torrent del migdia (Joc de
l'Oca, canal equipada para remontarla) y el descenso de la Canal Roja(Tres en raya). Algo más lejos, masia Vinya
Nova, están las canales de l'Artiga Alta y la de l'Artiga Baja (vía ferrada de la Canal de les Dames), ambas equipadas
para ser remontadas, y el descenso del barranc del Clot de la Sajolida o de su afluente,Bugaders. Más lejos, en
Collbató, el torrent Fondo.
Para realizar
este descenso
en primer
lugar
tendremos
que ir por la
N-2 y
abandonarla
en la salida
del Bruc.
Circularemos
por el lateral
de la vía y en
pocos metros
pasaremos
por delante de un restaurante. Buscaremos la calle Massana
y la seguiremos hasta el final. Veremos dos pistas, nosotros
cogeremos la de nuestra izquierda, encontraremos unos
indicadores que nos dan la posibilidad de dirigirnos a Can
Jorba o Viña Nova.Nosotros continuaremos por la pista que
lleva a Can Jorba. Encontraremos una masía y aparcaremos
en una pequeña explanada.
Aproximación: 40 min i 2 horas (Joc de l'Oca). Para llegar a
la cabecera del barranco tenemos varias posibilidades:
La primera y más sencilla sería continuar, a pie, por la pista que veníamos con el coche (dirección al macizo), hasta
observar un poster indicador que nos informa del camino a seguir para subir a Sant Jeroni (por el Camí dels Fransesos).
El sendero, ascendente y señalizado con marcas de pintura roja, nos conducirá hasta Coll de les Ajagudes. Bajamos
desde el Coll, por un sendero entre vegetación, llamado camí del Montsec y en pocos metros observaremos un hito, que
nos indica que estamos frente al Torrent del Migdia o La canal equipada conocida como Joc de l'Oca. Nosotros
continuaremos bajando y cogeremos un sendero que encontraremos a nuestra derecha y en pocos minutos llegaremos al
inicio del barranco. La otra opción sería, desde el parquin continuar, a pie, por la pista que habiamos venido con el
coche. En pocos metros observaremos un sendero, que nos obligará a trepar por bloques de piedra y que pasados unos
minutos nos dejará en el inicio de la canal equipada "Joc de l'Oca". Subiremos por ella (2 horas) y al llegar arriba
observaremos que el cauce se abre, nosotros continuaremos por él hasta llegar a un hito que nos indica un sendero a la
izquierda (en frente observaremos una gran rampa). Cogeremos este sendero, sin dejarlo bordearemos la parte alta y
llegaremos al inicio del barranco.
Descenso: 2 horas Iniciaremos el descenso con un tramo de resaltes y rapeles que van desde los 5 metros hasta 15. Para
superar este tramo, pasaremos por estrechos pasillos que nos obligarán a trabajar pasos en oposición. Muchos de los
pequeños rapeles están equipados con cuerdas fija (comprobar el estado antes de colgarse) por lo que se refiere a las
instalaciones, también observaremos de todo tipo y en todos los estados de conservación. Llegaremos a la parte más
interesante del descenso. Bajaremos un rápel de 20 m que nos conducirá a los últimos cuatro rapeles (casi encadenados)
de 20, 23, 18 y 30 metros. Nosotros optamos por realizar el de 23 y 18 juntos y evitar así la reinstalación (no hay
problema para recuperar la cuerda). El último es el más aéreo de todos, ya que los últimos 10 m son completamente
volados, también quiero añadir que iremos directos sobre unas zarzas. (evitables...)
Retorno: 10 min Al finalizar el último rápel llegaremos a una zona de escalada. Solo tenemos que coger el sendero que
se dirige a la izquierda y en pocos minutos llegaremos a la masía donde tenemos el vehículo aparcado.
BARRANC DEL CLOT DE LA SAJOLIDA
Acceso desde: COLLBATÓ Altura de rápel mas largo: 20m Información del caudal: seco Combinación de vehículos: No es necesaria. Material necesario: 30 + 20 Neopreno: No Material de instalación: Aconsejable llevar material de instalación de repuesto Epoca: Todo el año Observaciones: Sin datos Aproximación: Desde la masía de la Vinya Nova, accesible con vehículo por Collbató o la urbanización del Bruc, tomar el camí del Pont (rayas blancas). La senda coge altura sobre el torrent del Pont y conduce precisamente a "el Pont": puente natural formado por un enorme bloque desprendido, que será el final del descenso. Algo más arriba se deja a la derecha el camí de la Murdela (rayas rojas) y poco más allá, en un collado, se toma una senda descendente a la izquierda, el camí del clot de la Sajolida, que al poco nos conduce al cauce del barranco. Más entretenido e interesante es acceder por la canal de la Artiga Alta (cadenas) o la de la Artiga Baixa (ferrada de les Dames), cuya senda se toma a medio camino entre Collbató y la Vinya Nova. Una vez arriba, se encuentra el camí del Clot de la Mónica (rayas amarillas), que a la izda y tras pasar un par de collados, se deja para tomar el camí de la Murdela (rayas rojas) que nos conducirá al camí del Pont. Retorno: Llegados a "el Pont", justo antes a la izquierda una breve senda conduce al camí del Pont recorrido en la aproximación. Bajando, se bifurca con marcas blancas hacia ambos lados: a la derecha en fuerte bajada va a la Vinya Nova, a la izquierda llaneando lleva al camí de les Artigues (si hemos accedido por las ferradas). Horario de aproximación: 1h Horario de descenso: 2h Horario de retorno: 30min Escapes: Sin datos Descripción: Barranco seco, pero con marmitas permanentemente llenas de agua que exigen habilidad para evitarlas y no mojar las cuerdas. Altura en inicio: 825 Altura en final: 625 Desnivel: 200 Carácter: Engorgado Tipo de roca: Conglomerado Combinable con el descenso de: Cerca de Vinya Nova, en Can Jorba, están la ferrada del Joc de l'Oca y la Canal Roja o del tres en raya. En Collbató, el torrent Fondo
CANAL DE L’ERMITÀ MORT
La canal de l’Ermità Mort es troba a la cara sud de la muntanya de Montserrat entre el serrat de la Vinya
Nova, el serrat dels Pollegons i per sota de la serra de l’Alzina de les Paparres. De la serra de l’Alzina les
Paparres baixen diferents torrents que conflueixen en un de principal en sobrepassar la cova de la
Murdela, aquest nou torrent és el que anomenem canal de l’Ermità Mort. El torrent davalla en direcció
sud-oest encaixant-se notablement, formant estrets i engorjats. Després d’un curt recorregut acaba
unint-se al torrent del Pont.
Té una longitud de 400 m i un desnivell de 120 m. El componen 5 ràpels i el més llarg té 20 m. S’ha de
portar casc, arnès, davallador, bagues de seguretat i una corda de 40 m o dos de 20 m.
La toponímia d’aquesta canal prové de l’ermità de Sant Onofre Josep Broch, assassinat pels francesos el
25 de juliol de 1811 a la serra de les Paparres, on fou trobat. També aquesta canal es coneix com
d’Aruna Chala , en referència a la cova de la Murdela.
L’aproximació la fem sortint de la Vinya Nova per l’ampla pista fitada amb marques blanques que hi ha al costat de la masia. Passem de llarg una cadena i un cartell de regulació d’escalada i girem a la dreta
passant pel costat d’un antic forn de calç abans d’arribar al llit del torrent del Pont. El remuntem un tros fins a introduir-nos al camí de Pont. Seguim les marques blanques deixant a la dreta diversos corriols, passem de llarg la part final de la canal de l’Ermità Mort, hi ha fita, i fent llaçades arribem a la cruïlla on
abandonem el camí del Pont i agafem el de la dreta, marques vermelles, que porta als Pollegons. Resseguim el camí fins a la cova de la Murdela, molt camuflada entre els matolls a l’esquerra del camí.
Passat la cova, arribem a un torrent on abandonem el camí girant a la dreta. Baixem pel torrent passant per davant d’un bassal natural.
Deixem enrere el bassal i trobem el primer ressalt que passem sense problemes fins arribar al primer ràpel d’uns 5 metres. La instal·lació d’aquest ràpel és un parabolt amb xapa i un maió. El segon ràpel
d’uns 12 metres està ben equipat i és molt lliscós al ser una zona molt ombria i humida.
La confluència de dos torrents s’uneixen al nostre i fan un de principal. Continuem baixant per la glera
sota l’ombra de grans arbres. El torrent cada cop es fa més estret i trobem petits ressalt prou curiosos. Un passadís estret dóna pas als ràpels més espectaculars de la canal. Es tracta d’un tram vertical de 35
metres que podem fraccionar en dos de 20 i 15 metres. Entre els dos ràpels hi ha una marmita on haurem de ser hàbils per a no sucar la corda. El primer ràpel l’entrada és una mica complicada però un
cop en posició de rapelar ja no té secret fins arribar a la marmita que l’haurem d’esquivar i arribar a la petita reunió del següent ràpel, màxim 3 persones. El segon ràpel té la reunió molt alta i complicada per assegurar el grup. El primer tram d’aquest ràpel té molts matolls que compliquen la baixada, passat
aquest tram la roca és molt polida però agradable de fer.
Deixem enrere el tram més vertical de la canal i arribem al darrer ràpel on uns grans blocs caiguts ens barren el pas. A la dreta trobem la reunió d’aquest ràpel de 7 metres. Acaba a un replà, però vam aprofitar la corda des del mateix ràpel per a desgrimpar un ressalt d’uns dos metres.
El tram final del torrent el fem desgrimpant entre grans blocs de pedra i petits ressalts que superem buscant els millors passos. Arribem a una zona més planera i boscosa on enllacem amb el camí del Pont.
Girem a l’esquerra i resseguim les marques blanques desfent el camí fins a la Vinya Nova.
IMPORTANT: Aquesta canal està inclosa en l’acord sobre la regulació de l’escalada, de les vies ferrades i
de les canals equipades al Parc Natural de la Muntanya de Montserrat. Per tant es prohibeix el descens
des de l’1 de gener fins al 31 de juny.
CLOT DE LA SAJOLIDA i TORRENT DEL PONT Distància recorreguda: 4,41 quilòmetres Altitud mín: 461 metres, màx: 864 metres Desnivell acum. pujant: 410 metres, baixant: 410 metres Grau de dificultat: ràpel difícil Temps: 8 hores 26 min. (incloent totes les parades) Data: octubre 28, 2012 Finalitza al punt de partida (circular): Sí Material: casc, arnés, bagues d'ancoratge, davallador (rapelador), bloquejador, i una corda de 60 metres o dues de 30 metres. Tipus d'itinerari: el Clot de la Sajolida només és per fer-ne el descens amb ràpel. El ràpel més llarg és d’uns 21 metres. El Torrent del Pont és per fer l’ascens grimpant i el descens amb ràpel, si és vol i per més seguretat. La dificultat més gran dels ràpels és intentar esquivar l'aigua de les marmites.
Important de saber que no es permet efectuar el descens en tot l'any, exceptuant autorització prèvia (del 15 d'agost al 15 de novembre) del Patronat de la Muntanya de Montserrat. Temps parcials: - de la Vinya Nova (parking) a l’inici del Torrent del Pont 8 min. - pujada pel Torrent del Pont 1h. 30 min. - del Pont a l’inici del Clot de la Sajolida 40 min. - baixada pel Clot de la Sajolida fins al Pont 4h 20 min. - baixada pel Torrent del Pont 1 h.
Torrent del Pont
Nosotros hicimos este torrente después de bajar por el Clot de Sajolida pero si queréis hacerlo solo o combinarlo con otro torrente como el
Torrent del Mort o Aruna Chala . A continuación os explicare un poco como llegar hasta el .
Para llegar hasta la cabecera del torrente tendremos que coger la pista que sube desde la explanada de Nubiola y girar hacia el torrente
(derecha) para cruzarlo y seguir las marcas blancas que nos aran coger altura rápidamente por el Cami del Pont.
Hay que tener cuidado de no pasarnos el acceso al torrente, nos tenemos que fijar que hay una confluencia de torrentes y un gran puente
de roca. Tener en cuenta que este Torrente esta dentro de la regulación del patronato de Montserrat y esta prohibido hacerlo en unas fechas
para mas información dirigiros a la web del patronato.
TORRENT
DE LA
FONT
SECA
Distància
recorreguda: 1,
7 quilòmetres
Altitud mín: 50
2 metres, màx:
769 metres
Desnivell
acum. pujant: 2
9 metres, baixa
nt: 271 metres
Grau de
dificultat: M
oderat
Temps de
baixada: 2
hores 33 minuts
Data: octubre
16, 2011
Finalitza al
punt de partida
(circular): No
Canal de
Montserrat
que enllaça
el Camí de
les Bateries
amb l'àrea
d'esbarjo de
La Salut.
Canal per
fer-la de
baixada i
amb tres o
quatre
ràpels
obligats. La
resta
baixarem
amb les
cordes amb
nusos que hi
ha
instal.lades.
Si es vol fer
de pujada
s'ha d'escalar els tres o quatre trams (V+ ó 6a segons quines ressenyes miris).
CANAL DEL XACÓ
Distància recorreguda: 0,517 quilòmetres Altitud mín: 524 metres, màx: 712 metres Desnivell acum. baixant: 190 metres Grau de dificultat: ràpel difícil Temps: 3 hores Data: maig 27, 2012
Material: casc, arnés, bagues d'ancoratge davallador (rapelador), bloquejador
i una corda de 60 metres.
Tipus d'itinerari: La baixada en ràpels per la Canal del Xacó són difícils d'efectuar al ser una canal molt estreta, amb esbarzers i algun petit desplom. Temps parcials:
- del cim de Les Garrigoses a l'inici de la Canal del Xacó 15 min.
- baixada per la Canal del Xacó 3 h.
Som dalt de les Garrigoses, i mirant a baix, cap a Collbató, veiem cap a la dreta el camí que haurem d’agafar. Per anar-lo a buscar, però, hem de baixar per la nostra esquerra i seguir endavant, i una vegada
arribats a un nou coll llavors baixar cap a la nostra dreta per anar a buscar el camí. Si parem atenció veurem que està fitat.
Anem seguint aquest nou caminet, que va pel mig del bosc, i per sota, paral.lelament, al Camí de les Bateries. El camí és bastant planer i, abans d’una pujada, a l’esquerra, veiem un corriol ben definit que baixa. Estem a l’inici de la Canal del Xacó.
CANAL DEL XACÓ
La canal del Xacó* es troba a la cara sud de la muntanya de Montserrat i més concretament a la part més occidental del serrat de les Garrigoses. Es tracta d'una canal molt encaixonada i vertical. Té un desnivell de 270 m i 8 ràpels, el més llarg de 30 m. S’ha de portar casc, arnès, davallador, bagues de seguretat i una corda de 60 m o dos de 30 m. Data del descens: Diumenge, 26 de desembre de 2010. *Un xacó és una lligadura militar rígida, de forma cilíndrica, amb visera. El punt de sortida per anar a buscar la capçalera de la canal del Xacó és Collbató. Per a fer l'aproximació hi ha diverses opcions. Nosaltres vam triar pujar per la drecera dels Graus i després resseguir el camí Vell de Collbató al Monestir fins a la cruïlla que porta al coll de les Garrigoses. Deixem el camí Vell i agafem el corriol que porta a travessar el coll de les Garrigoses. Passat el coll tenim davant nostre la canal per la qual baixarem. Abandonem el camí i ens endinsem de ple a la canal. Passem al costat d'un rascler* i al poc trobem el primer ràpel. *Conjunt de solcs, d’estries i de canals profunds separats per arestes tallants irregulars d’1 centímetre a 1 metre de profunditat, que s’originen a la superfície de les roques calcàries per l’acció corrosiva de les aigües salvatges, pluvials o marines. Passat el rascler, trobem els primers ràpels de 8 i 12 metres. En aquests ràpels ens haurem de barallar amb la frondosa vegetació, especialment amb els esbarzers i arínjols que s'adherent a la corda i dificulten la baixada. El tercer ràpel de 30 metres és el més llarg. L'entrada és ampla amb esbarzers que punxen i s'enganxen a la roba. El ràpel continua per sobre d'una pedra encaixada i que dóna pas a un volat d'uns 20 metres per una xemeneia estreta i vertical recoberta de carbonat càlcic. Atenció especial en que la corda baixi per la banda dreta de la pedra encaixada, ja que si no és així pot quedar travada i dificultar la seva recuperació. Les parets de la xemeneia són impressionants i presta a fer fotos prou curioses. Destaca especialment la seva estretor. El següent ràpel és de 15 metres, i com els altres, també amb molta vegetació. Només els primers cinc metres són drets. La resta, més que rapelar, és desgrimpar per passadissos estrets. A partir d'aquí els ràpels van perdent verticalitat i passen a ser ràpels-desgrimpades. Fem tres ràpels seguits de 18 m, 18 m i 25 m. molt semblants i que ens acosten a la part final de la canal. La part final de la canal és més oberta i descomposta. L'últim ràpel de 25 metres de desgrimpada ens deixa en el camí que enllaça diferents coves de la zona. Recollim la corda i tenim dues opcions. Si agafem cap a l'esquerra anirem a parar a les escales de la cova del Salnitre. Si prenem cap a la dreta passarem per davant de la cova Gran i anirem a parar al torrent de la Salut. Totes dues opcions són bones i ens porten al punt de sortida.
TORRENT FONDO
Acceso desde: COLLBATÒ.
Altura de rápel mas largo: 12 m si acabamos en el Camí de les Feixades (GR 172/5) o 20 m si descendemos hasta la
carretera.
Información del caudal: El cauce está permanentemente seco. Hacen falta lluvias de gran consideración para ver
algo más que un hilillo de agua en algunos tramos. No obstante, y sirve muy bien de ejemplo, las lluvias excepcionales
de hace unos pocos años han dejado su señal a lo largo de todo el barranco. Como consecuencia de éstas, el cauce
se ha limpiado considerablemente. No hay pozas residuales.
Combinación de vehículos: Innecesaria.
Material necesario: 2 x 25 y la de socorro.
Neopreno: Innecesario.
Material de instalación: Variopinto. Naturales y spits en los dos primeros tercios, algún químico y spits sicados en el
tramo final.
Epoca: Cualquier época del año es buena. En verano puede ser caluroso y en primavera el crecimiento de la
vegetación puede dejarse notar un poco. Es de imaginar que con el curso del tiempo, y hasta que lleguen otras lluvias
de excepción, el cauce se irá enmarañando en los dos primeros tercios del recorrido.
Observaciones: Barranco injustamente olvidado en casi todas las publicaciones barranquistas, pero con un precioso
final y unos bonitos accesos. Toda la primera parte, la más larga, apenas tiene interés salvo dos rápeles aislados.
Sería interesante comprobar el acceso a este tramo final por el camino nº 35 descrito en el libro “Caminant a
Montserrat”, a través de una cornisas más que atractivas.
Aproximación: Puede hacerse siguiendo desde el principio el Camino Antiguo al Monasterio (señalizado desde el
propio Collbató), pero es más corto (y muy bonito) utilizar el atajo de la Drecera de Fra Garí. Para ello tomaremos
desde la iglesia la calle de Pau Bertran. En frente del nº 61 arranca una calle (Drecera) que sube directamente hacia la
montaña. Cuando finaliza hay que seguir de frente por el camino que se dibuja claramente entre el matorral. Aquí
arranca la Drecera de Fra Garí que estará marcada en todo su recorrido por señales blancas y amarillas. Subiremos la
pendiente y al poco dejaremos a mano izquierda otra Drecera: la dels Graus. La nuestra sigue de frente hasta coger la
cresta divisoria con el Torrent de Santa Caterina o de Fontseca. Las marcas de pintura se encaraman por esta cresta
hasta alcanzar en lo alto lo que parece un camino con una bandera catalana dibujada, pero hay que seguir subiendo
de frente hasta conectar en seguida con el Camino Viejo al Monasterio. Por este cruzaremos al rato un primer torrente,
el de Santa Caterina, y justo después dejaremos a mano izquierda un desvío bien señalizado que sube a Sant Joan.
Luego, tras cruzar otra cresta divisoria, acabaremos por cruzar el cauce exíguo y algo enmarañado del Torrent Fondo.
Retorno: Dado lo bonito del camino de Les Feixades es preferible finalizar en él el descenso y evitar así un retorno por
carretera. Seguirlo hacia la derecha y alcanzar la Cova del Salnitre. Bajar por las escaleras hasta el parking de la
cueva y coger la carretera. Pasada la ermita de Nuestra Sra. de la Salut coger en la curva siguiente un visible camino
que lleva casi de inmediato a las casas de Collbató junto a la iglesia.
Horario de aproximación: 1 h 10 mn.
Horario de descenso: 2 h - 2 h 30 mn hasta el camino de Les Feixades.
Horario de retorno: 25 mn por el camino de Les Feixades.
Escapes: En algunas zonas de la margen izquierda se ven restos de un antiguo camino, pero el terreno es tan abrupto
y vestido a ambos lados que los escapes no parecen ni prácticos ni muy factibles. El camino nº 35 descrito en el libro
“Caminant a Montserrat” (ya comentado como posible alternativa de acceso) pudiera ser utilizado como via de escape,
pero no parece fácil de identificar si no se conoce el terreno.
Descripción: Ya al inicio deja ver cómo va a ser toda la larga primera parte: cauce rocoso-pedregoso pero con
vegetación presente. Puntualmente aparece algún estrangulamiento en algún rápel. Toda esta parte, más bien plana
con destrepes a vigilar, da paso inesperadamente a un bonito estrecho pulido que da acceso poco más abajo a una
pequeña explanada pedregosa donde confluyen varias canales y en la que el barranco respira un poco más de
espacio. En seguida llega la bien conformada garganta final, lo mejor del descenso, que se abre por una estrecha
brecha del acantilado de manera aérea hacia el valle.
Cuenca: El Torrent Fondo, pese a su régimen, es un verdadero barranco y no una canal. Tiene buenas dimensiones y
baja desde lo alto del macizo en la zona de Sant Joan. Es un frondoso valle interior, profundo y de curso sinuoso con
una estrecha salida al exterior a través del acantilado, lo que le da un curioso y real ambiente aislado pese a la
proximidad de la civilización. Bien diferente a los otros barrancos del macizo.
Coord. GPS del inicio: Sin datos
Coord. GPS del final: Sin datos
Altura en inicio: 760 msnm.
Altura en final: 420 msnm en el camino de Les Feixades.
Longitud: 1.400 m aproximadamente hasta Les Feixades, de los cuales corresponden unos 350 m a la parte final
interesante.
Desnivel: 340 m hasta Les Feixades.
Carácter: Barranco de amplias dimensiones. En los dos primeros tercios del descenso se excava muy puntualmente.
El último tercio, por el contrario, desde un poco antes del rellano donde confluyen las canales hasta su salida por el
acantilado de los Serrats del Monjos y de Les Garrigoses, se vuelve bien rocoso y excavado con bonitos (breves)
estrechos.
Tipo de roca: Conglomerado.
Combinable con el descenso de:
Al gusto. Hay otros barrancos en la vertiente sur, por la zona de Vinya Nova (Clot de Sajolida y Canal Roja p.ej.).