EL REBROT 50 Setembre 2018 1

5050505050

50

50505050ADMINISTRACIÓ DE FINQUES

ASSESSORIA FISCAL COMPTABLE LABORAL

ADVOCAT

ASSEGURANCES

Selva de Mar, 249 baixos(entre Guipúscoa i Huelva)

Tel. 93 305 5186Fax 93 278 1752

info@poligest.com

Entrevista ambMontserrat Clotet

"Al barrihi cabemtots" (pàg. 4)

REVISTA DE VERNEDA SOLIDÀRIA SETEMBRE 2018 NÚMERO 50

EL REB OTR

Arribem al 50

EL REBROT 50 Setembre 20182

HUMOR

EDITORIAL

JEROGLÍFIC

Solució: Por la moción de censura.

(Por la M, OCIO, ND, C en SUR, A)

Rajoy a Santa Pola...

Un nou PlaLa nostra revista està de celebració: arribem al

número 50. Amb diferents periodicitats, EL REBROTha estat en mans dels lectors des del 1995. Primercom a butlletí intern de Verneda Solidària i ara coma revista mensual de l'associacionisme i lasolidaritat a La Verneda de Sant Martí.

En aquest inici d'un nou curs (un cop més pled'esdevenimentsimportants)dediquem les nostrespàgines centrals alPla d'AccióComunitària ques'està engegant alnostre barri. De la màde l'associació Àgora,acabarà de definir elsseus objectius amb unprocés de profunda participació del veïnat fins afinals d'any.

L'entrevista ens porta les experiències d'una de lesfundadores de l'associació de veïns de La VernedaAlta, compromesa amb el barri des de fa 45 anys.

Els articles principals tenen un marcat accentcultural: la nova temporada de l'Auditori SantMartí, les rutes històriques pel barri i l'art urbà.També explorem el fenomen de la recollida de tapsde plàstic per a causes solidàries.

De les nostres seccions habituals, destaquem unnou lliurament de la sèrie dedicada a Gabriel GarcíaMárquez, ara a l'entorn del cinema. La bibliotecaque ha de portar el seu nom no acaba d'arrencar.Sembla que ara hi ha problemes amb el pressupost.Com també es retardaran les obres del pont deSantander i de l'arranjament del carrer Binèfar.

EDITORIAL

El Pla d'AccióComunitària acabaràde definir els seusobjectius ambun procés deprofunda participaciódel veïnat

Centre de Solidaritat de la VernedaXarxa Comunitària La Verneda Sant Martí

Pla d'Energia ParticipatiuCerai Catalunya

Selva de Mar, 215 - 08020 Barcelona - 93 256 5760

La revista no comparteix necessàriamentles opinions dels articles signats

Amb el suport de:

EL REBROTRREVISTA DE VERNEDA SOLIDÀRIA

Contacte: elrebrot.laverneda@gmail.com

INTERNET SOLIDARI

Federació Catalanad’ONGDlafede.catJustícia i Paujusticiaipau.orgAmnistia InternacionalCatalunyaamnistiacatalunya.orgSOS Racismesosracisme.orgSave the Childrensavethechildren.esComissió Catalanad'Ajuda al Refugiatccar.catCooperacciócooperaccio.orgEntrepoblesentrepueblos.orgIntermón-Oxfamintermonoxfam.orgMedicus Mundimedicusmundi.esMetges SenseFronteresmsf.esMón-3mon-3.orgFarmacèutics Mundifarmamundi.orgÓpticos X Mundoopticsxmon.orgEducoeduco.orgXarxa de ConsumSolidarixarxaconsum.net

Ecologistes en Accióecologistesenaccio.cat

Assemblea d’Aturatsaturatsbarcelona.coordina

d o r a a t u r a t s c a t a l u n y a . o r g

Iaio Flautaswww.iaioflautas.orgGrup de Defensa de laSanitat Públicadefensasanitatpublica.wordpress.com

Plataforma de Afecta-dos por la Hipotecapahbarcelona.org

Xarxa d’EconomiaSolidàriaxes.catCoop57coop57.coopFIAREfiarebancaetica.coopTeixint BarrisCooperatiusteixintbarriscoop.wordpress.com

VERN–Coordinadorad’Entitats de LaVerneda-Sant Martíevern.orgCERAI Catalunyacerai.orgXarxa Comunitària LaVerneda-St. Martíxarxacomunitarialavernedasantmarti.

wordpress.com

Tots els REBROTSelrebrotverneda.wordpress.com/

2016/12/11/el-rebrot/

50

EL REBROT 50 Setembre 2018 3ANIVERSARI

EL REBROT número 50

Las diferentes entidades quehan formado parte deVerneda Solidària, hanpodido utilizar lapublicación comoimportante vía de expresióny comunicación

CARLOS BRICIO DÍAZ / CESOVEFue en junio de 1995, poco des-

pués de la fundación de VernedaSolidaria, cuando vio la luz el núme-ro 0 de la revista. EL REBROT cumple23 años y 53 ediciones. Pero el últi-mo es el número 50.

Haciendo un poco de historia ex-plicaremos esta aparente incoheren-cia.

PorquéEl barrio de la Verneda-Sant

Martí, formado por ciudadanos pro-cedentes de diferentes lugares dela geografía española, ya integra-dos en la ciudad y el barrio, recibíapor aquel entonces un contingentemigratorio de personas la mayoríaextranjeras. Un grupo de entidadesubicadas en el Centre Cívic SantMartí, que trabajaban por el inter-cambio, el diálogo y la solidaridadentre los diferentes pueblos, crea-ron el Centro de Recursos para laCooperación y la Sol idar idadVerneda Solidària, como fuente deinformación y proveedor de servi-cios para entidades y personas co-laboradoras del barrio y de la ciu-dad. La principal vía de informacióny propaganda se convino en quefuera una publicación periódica,abierta y libre... y nació EL REBROT.

El nombreEn la portada del número 0, firma-

do por la "Redacción", nos explicancómo una conversación de bar inspi-ró el nombre de la revista. Los con-tertulios coinciden en que desde1992, año de las olimpiadas, se es-taba produciendo en la llamada "ju-ventud cañera" de las "movidas" dela ciudad, una "desmovilización cre-ciente y una disminución alarmantede las iniciativas que surgían desde

abajo". Se percibía, decían, un esta-do de estupidez ambiental y de abu-rrimiento, dando lugar a que se fue-ran disolviendo colectivos y ateneoso desapareciendo publicaciones,como signos de evidente desmovili-zación popular.

Pero la presencia en La Vernedade nuevos colectivos antimilitaristas,"peña libertaria", "juerguistas va-rios", "manis y movilizaciones", esdecir, de "rebote" popular, les hacíavislumbrar cambios y así, mientrashablaban, surgió una "afortunadaexpresión que retrata(ba) a la per-fección el momento: El Rebrote delRebote”.

La temáticaDesde el número 0, se ha abor-

dado la problemática de la desigual-dad y la injusticia social, las diferen-cias entre ricos y pobres.

Se denunció el conflicto deChiapas en Méjico, se habló de laresistencia de las CPR contra el ejér-cito represor en Guatemala, se rei-

Se ha opinado sobre el impacto delos diferentes flujos migratorios enel barrio, y sus consecuencias parala convivencia.

Por otro lado, las diferentes enti-dades que han formado parte deVerneda Solidària, han podido utili-zar la publicación como importantevía de expresión y comunicación, in-formando a la ciudadanía de sus opi-niones, ideas, propuestas, proyec-tos, actividades y resultados.

Y una curiosidad. La única secciónque se ha mantenido en los 53 nú-meros de la revista es "La Cuina deColors", ofreciendo una receta decocina de diferentes países en cadaedición.

El formato y la periodicidadEl número de páginas ha oscilado

entre las cuatro de los primeros nú-meros y las 16 actuales. La impre-sión ha sido en blanco y negro prin-cipalmente, aunque desde 2010 has-ta 2016, se añadía el color verde enla edición de primavera y el marrónen la de otoño.

La periodicidad de la publicaciónha sido irregular. Un ejemplar anualen seis años, dos en siete años, tresen otros dos años y nueve en 2017.En 2018 se han editado de momen-to seis y la previsión es la publica-ción mensual.

Peculiaridades: en noviembre de1996 se publicó un número especialsobre el 0'7%, sin numerar. Tambiénhay dos ediciones con el número 7:la de mayo de 1999 y la inmediataposterior de noviembre de 2000, nu-merada por error con el mismo nú-mero. Así, los números del 1 al 50,más el número 0, sumados al núme-ro extra, más el segundo número 7,nos dan los 53 totales.

vindicó el 0'7% del PIB para la ayu-da al desarrollo, se reflexionó sobrela Deuda Externa (Eterna). Se anali-zó el fenómeno de la globalización yse gritó un rotundo "No a la Guerra"tras la famosa cumbre de Las Azo-res que precipitó la invasión de Iraq,en 2003.

Assegurances Agustímés de 30 anys al barriSANT MARTÍ - POBLENOU

Especialistes en LLAR-AUTOMÒBIL-COMUNITATS-COMERÇ-VIDA-PENSIÓ

Gran Via Corts Catalanes 1003 Et 4a - 08020 Barcelona - 653.818.886 - 93.266.24.91

50

SERVICIO A DOMICILIOGran Via, 1083M

AR

TÍN

673

357

331

DA

NIE

L 6

22 4

41 1

82

EL REBROT 50 Setembre 20184 ENTREVISTA

"Somiavem un barri difer

50

ÀNGEL VALVERDE

Montserrat Clotet i Cuberes (Mo-llerussa, Pla d'Urgell, 1935) és unade les fundadores de l'associació deveïns de La Verneda Alta i actualmentcol·laboradora de l'Escola de Perso-nes Adultes La Verneda-Sant Martí-Comunitat d'Aprenentatge.

Recorda els inicis de l'associacióamb uns medis molt precaris, queconeix bé perquè en va ser la tre-sorera durant molts anys. Ara jubi-lada, però no inactiva, ha treballatsempre en el camp de l'economia i lagerència en organitzacions nogovernamentals.

Quan va arribar al barri?L'any 1973 vaig tornar a Espanya

després de set anys intensos detreball a Santiago de Xile amb tot elmoviment de la reforma agrària.

Després del Concili Vaticà II,l'Església xilena va ser una de lesprimeres a reunir-se en sínode i vandeterminar que el missatge del'Evangeli els impel·lia a dedicar bénsi serveis a favor de la reforma agrària.L'Església era propietària de moltesterres i volien humanitzar el seu món.Jo vaig anar l'any 1967 a Santiagoamb contracte de treball per regentaruna casa de l'Arquebisbat de San-tiago que es va posar al servei de ditareforma. El cop d'estat de Pinochetem tornà a Espanya amb uns canvisde mentalitat molt profunds i enri-quidors.

L'any 1974, per raons de fenya emvaig desplaçar a Barcelona i, a travésd'unes amistats, vaig començar aviure al barri. Interessada pel meuentorn vaig connectar tot seguit ambun grup de la comunitat cristiana delbarri que estaven treballant perfundar una associació de veïns.

Quins van ser els seus primerscontactes amb la gent del'associació de veïns?

Al principi vaig estar molt apuradaperquè feia moltes hores a la feina.La gent de la comunitat cristiana delbarri em van convidar a participar enaquesta comunitat.

Va ser el moment de les comu-

nitats cristianes populars, que erenparal·leles a les parròquies.

Érem gent molt inquieta ipensàvem en un món diferent. Aixòera una barri-dormitori. Aquí ningútenia opinió de res. De fet, la tenienperò no la comunicaven. Hi haviatantes mancances que s’havia de tre-ballar. Volíem fer un barri més humà.Volíem "fer barri".

I com va néixer l'associació?No es podia legalitzar. Comencem

a fer gestions, a veure com ho havienfet altres associacions. Presentemdocuments i ens diuen que no perquèels “cabezones” [l'Asociación deCabezas de Familia] i la de Sant Martíno volen més associacions al barri,perquè eren competència.

Primer vam començar amb el temaurbanístic. Després vam aprofundiramb el tema de la cultura. AmbMarisa vam fer moltíssimes enques-tes als blocs de ConstruccionesEspañolas. I sortia que les doneseren analfabetes, el 80 per cent.

Era una fenya de barri. Vam fermolta fenya. Somiaven un barridiferent i el somni s’ha anat fentrealitat.

Ens reuníem a la parròquia delsSagramentins. El rector, el parePrimitivo, ens va ajudar molt. Hem depensar que estàvem en temps dedictadura i no hi havia dret de reunió.

Entrevista amb Montserrat Clotet, cofundadora de l'associació de veïns de LaN O T Í C I E S

FESTA MAJOR 2018Ja s'han fixat les dates

oficials per a la Festa Major: del9 al 18 de novembre. Enguanytorna al format habitual: doscaps de setmana.

GUIA D'EQUIPAMENTSL'Ajuntament de Barcelona

ha editat una nova versió de la"Guia de Serveis i Equipamentsdel Districte de Sant Martí". Espot consultar a "media-

edg.barce lona.cat/wp-content/

u p l o a d s / 2 0 1 8 / 0 7 / 2 4 2 3 3 7 1 4 /

g u i a - s a n t m a r t i - 2 0 1 8 - d r e t . p d f ".

TALLERSMoltes entitats, casals i el

Centre Cívic comencen al'octubre la seva ofertarenovada de tallers. Lesinscripcions es realitzen al llargdel mes de setembre.

FESTES MAJORS ESTIU

En la segona meitat del mesde juny es van celebrar festesmajors d'estiu a La Palmera, LaVerneda Alta, Via Trajana i LaPau (a la foto, la paella populardel Barri de La Pau).

RETARD BIBLIOTECALes obres de construcció de

la nova biblioteca Sant Martíde Provençals-Gabriel GarcíaMárquez no s'iniciaran fins elfebrer de l'any vinent.L'Ajuntament addueixproblemes amb el pressupost iha convocat una novaadjudicació. També d'altresobres importants al barri comel pont de Santander il'arranjament del carrerBinèfar, que uneix Via Trajanaamb la rambla Prim, han estatajornades fins a la primavera.

Llibre"L'església del mar",d'Ildefonso Falcones.

MúsicaClàssica.Pel·lícula"Invictus",

de Clint Eastwood.ColorVerd.Olor

Roses.Menjar

Coca de recapte.Piano o guitarra?

Piano.

Tal com és

EL REBROT 50 Setembre 2018 5ENTREVISTA

rent i el somni s'ha anat fent realitat"

Montserrat Clotet, a la finestra de casa seva a la plaça de La Palmera

TINTORERÍA GÉMINISLimpieza en Seco

Especialistas en Piel

Hor

ario

: 9-1

:30

/ 5-8

Sába

do: 9

:30

a 1:

30

FLUVIÀ, 207, LOCAL 2Tel. 93 308 18 84 - 08020 Barcelona

Concili de Trento, 191, Ent. 1a.Tels. 93 314 9778 (10-12 h. matins)

628 76 43 33 (22-22:30 h. nit)stherpros@hotmail.com

ESTHER PROSFILÒLOGA ANGLESAwww.estheracademy.es

Ensenyament Anglès tots els nivells

50

Vàrem anar analitzant tots elsblocs i detectant els espais que lesconstructores no havien deixat perserveis del barri. Quan es va publicarel Pla Comarcal no hi vàrem estard'acord i començàrem a fer el PlaPopular del nostre barri.

I van condensar tots els seusprojectes en el Pla Popular...

Quan ja vam veure com nosaltresconcebíem el barri, ens vam fer untip de marxar els caps de setmana atreballar. Ens tancàvem a cases decolònies. D’allà va néixer elplanejament del Pla Popular. Volíemun barri que hi hagués una interco-municació de la gent.

Nosaltres somiaven un barridiferent, un barri on la gent es cone-gués, un barri on la gent fos festiva,que es trobes al carrer...

Primer vam començar per l’urba-

nisme i la cultura. I intuíem el quepassa ara: els pares i els avis notenen cap preparació. Encara avui vegent de vuitanta anys a l’escolad’adults que no sap llegir ni escriure,sobretot dones.

a Verneda Alta i col·laboradora de l'Escola de Persones Adultes La Verneda-Sant Martí-Comunitat d'Aprenentatge

la única que tenia el barri i s'haviade fer una església pels Sagramen-tins. La negociació amb el parePrimitivo va ser molt correcta, encaraque no tant amb alguns feligresosque volien un gran edifici.

Després, l'escola del Pont delTreball i la negociació de la fàbricaVila. Jo vaig estar molt posada en lesnegociacions. El que ara és la resi-dència de gent gran ho reivindicà-vem com a hospital.

I la de l'escola dels Horts, d'on vasorgir també l'Escola de PersonesAdultes. Van néixer les vocalies. Lade les dones va ser molt important.

Creu que els veïns valorenaquesta tasca?

Quan ho dones a conèixer, la gentho valora molt. Això no s’ha fet delno-res, hi ha hagut molta gent aldarrera. Ho vam deixar escrit en elllibre "Records de la lluita per un barrimillor".

Vist amb perspectiva, què li faltaal barri?

Més lleure per la joventut.

I què li sobra?Al barri hi cabem tots.

Quin és el seu acte favorit de FestaMajor?

La paella popular. Té molta força.Ve gent de totes les edats.

Li crida l'atenció el treballd'alguna entitat del barrien particular?

Crec que les associacions demares i pares de les escoles fan unatasca magnífica.

Érem gent molt inquieta ipensàvem en un móndiferent. Això era unbarri-dormitori

Com s'organitzaven?Sempre assembleari. La junta era

oberta. Si aprovàvem una cosa, allòanava a missa.

Quines van ser les primereslluites per millorar el barri?

La primera, la de la plaça de LaVerneda. Molt conflictiva perquè era

EL REBROT 50 Setembre 20186 PLA D'ACCIÓ COMUNITÀRIA 50

CLÍNICA DENTAL

Espronceda, 293Tel. 93 303 1950

Dr. Jordi Miquel CanelaColegiado 3113

Máster en Prótesis - Ortodoncia

Gran de SantAndreu, 22393 345 0427

Treball, 25593 314 6020

floristeriesiris@gmail.com

CONEIXENT GABO

Gabo i el cinema (I)

ESTAT DEL SOLAR DE LA FUTURA BIBLIOTECA

Películ·les com a guionistao basades en obres seves

Memoria de mis putas tristes(Carlsen, 2011)

El amor en los tiempos delcólera (Newell, 2007)Los niños invisibles

(Duque Naranjo, 2001)El coronel no tiene quien le

escriba (Ripstein, 1999)Edipo alcalde (Triana, 1996)Fábula de la bella palomera

(Guerra, 1988)Milagro en Roma

(Duque Naranjo, 1988)Cartas del parque

(G. Alea, 1988)Un señor muy viejo con unas

alas enormes(Birri, 1988)

Crónica de una muerteanunciada (Rosi, 1987)

Eréndira (Guerra, 1983)El año de la peste

(Cazals, 1979)María de mi corazón

(Hermosillo, 1979)La viuda de Montiel

(Littín, 1979)Presagio (Alcoriza, 1974)

Patsy mi amor(Michel, 1968)

Juego peligroso(Alcoriza, Ripstein, 1966)

Tiempo de morir(Ripstein, 1966, 1985)En este pueblo no hayladrones (Isaac, 1965)

Un nou impuls al barri: el Tretze Plans de Desenvolupament

Comunitari actuen ara mateix a laciutat: Barceloneta (barri 3), SagradaFamília (6), El Poble Sec (11), La Salut(30), El Carmel (37), Les Roquetes(50), Verdun (51), Zona Nord (55),Navas (63), El Besòs i El Maresme (70),El Poblenou (68), La Marina (12, 13) i,recentment, La Verneda i La Pau (73).

El Servei d'Acció Comunitària del'Ajuntament de Barcelona impulsa desde fa vint anys el naixement als barrisde processos comunitaris amb volun-tat transformadora, fomentant el tre-ball en xarxa i enfortint la comunitat.

Associació ÀgoraA La Verneda i La Pau (que com-

prèn les zones de La Verneda Alta,Via Trajana, La Pau i La Palmera) ésl'associació Àgora l'encarregada dedissenyar i tirar endavant el Plad'Acció Comunitària. Àgora ésl'associació de participants del'Escola de Persones Adultes LaVerneda-Sant Martí. Porta més detrenta anys desenvolupant al barriprojectes europeus relacionats ambl'educació al llarg de la vida.

Fidels al seu estil participatiu, hanpreparat un procés de disseny delPla en tres fases. La primera s'hacompletat al llarg del curs 2017-2018amb l'estudi de les dades bàsiquesdel barri sobre les quals es treballarà.A través d'enquestes i de l'estudi deles estadístiques sobre La Vernedas'han arribat a definir els sis àmbitsen els què cal incidir.

Presentació del PlaEl proppassat 5 de juny, a l'escola

La Pau, es van presentar els resultatsde la primera fase. Després de 79entrevistes a serveis i entitats, de 245entrevistes a veïns i veïnes i de lesidees de 75 persones a diferents

grups de treball, els àmbits sobre elsque cal incidir en el Pla d'Acció Comu-nitària seran: salut, educació, treball,igualtat, inclusió i convivència.

Un extracte de les dades esta-dístiques sobre les que han treballates poden consultar en el gràfic cen-tral. Qui vulgui conèixer en profun-

ÀMBITS D

SALUT

EDUCACIÓ

TREBALL

Persones grans que viuen soles

Població sense estudis

Sectors d'activitat econòmica

EL REBROT 50 Setembre 2018 7750

Profesionales para el cuidado de sus pies

CENTRE PODOLÒGIC CONDAL

Gran Via de les Corts Catalanes, 929

Llame e infórmese93 266 11 39

Tarifas especiales parausuarios de tarjeta rosa

KRISTELResidencia para los

menos jóvenesUn concepto nuevo de residirconfortablemente en familia

Pje. Arriaza, 2-4-6Tels. 93 278 06 36/ 93 278 06 02

Pla d'Acció Comunitària

PLA D'ACCIÓ COMUNITÀRIA

ditat totes les dades pot consultarla pàgina web del Pla d'Acció Comu-nitària (vernedalapau.org).

Els sis àmbitsAlgunes de les reflexions que han

sorgit en el procés previ de discussiódonen les pautes de per on pot anar

el desenvolupament final del Pla.Salut. L'atur és una de les causes

dels problemes de salut mental i esnecessiten més espais de relaciócontra la soledat.

Educació. Per millorar els resultatseducatius, segons els veïns, calenmés activitats extraescolars, la impli-cació de les famílies i l'educació envalors, civisme i convivència.

Treball. Segons els agentssocials, cal estudiar les motivacionsi necessitats dels joves que ni estu-dien ni treballen

Igualtat. Cal treballar contral'assetjament, especialment enl'adolescència i la joventut.

Inclusió. El problema més greudetectat són les persones que viuensoles i no tenen cap suport.

Convivència. Foment delvoluntariat entre les persones queacaben de jubilar-se.

Properes fasesEn una data per fixar del mes de

setembre tindrà lloc la segona jor-nada pública del Pla: la presentaciód'iniciatives internacionals que hantingut èxit des de l'organització dela ciutadania. La idea és que siguinmodels per desenvolupar els ob-jectius del Pla d'Acció Comunitària.

Al mes d'octubre, la tercera jorna-da suposarà l'elecció de les prioritatsi mètodes per engegar definitivamentel Pla.

En tot cas, s'han fixat quatre cri-teris irrenunciables: respecte alsDrets Humans; solidaritat entreentitats i institucions; la represen-tació de la proposta serà dels veïnsi veïnes, evitant protagonismes per-sonals; i, finalment, no es permetràcap tipus de discriminació ni asset-jament.

DEL PLA

IGUALTAT

INCLUSIÓ

CONVIVÈNCIA

Atur femení

Preu del lloguer

Valoració del nivell de seguretat

DIA MUNDIAL

8 setembreAlfabetització

Una de cada sis persones delplaneta no sap llegir niescriure. Nacions Unides vaproclamar el 8 de setembrecom a Dia Internacional del'Alfabetització el 1966. L'anyanterior, a Teheran, el CongrésMundial de Ministresd'Educació sobre l'Eradicacióde l'Analfabetisme havia definitel concepte d'alfabetització

funcional com un mitjà peldesenvolupament.

Dues figures han ressaltatper la seva aportació al món del'alfabetització: el brasilerPaulo Freire, pare de lapedagogia crítica; i la cubanaLeonela Relys, autora delmètode "Yo, sí puedo" amb quès'han alfabetitzat milions depersones a Llatinoamèrica.

De les tres escoles d'adultsdel barri, només una ofereixclasses d'alfabetització: la de lacinquena planta del CentreCívic Sant Martí.

EL REBROT 50 Setembre 20188 CULTURA 50

¿NECESITAS UN SERVICIO DE LIMPIEZAPARA TU COMUNIDAD Y PARKING?

GRATIS una puesta a punto de la escalera al

contratar el servicio de mantenimiento de limpieza

Zenón Cárdenaszenon@arsonserveis.com

647 007 912

Concili de Trento, 176 Local 1www.arsonserveis.com

Tel. 93 701 4145

ESTHER PERAL GÓMEZColegiada ICAB 29759

Abogada del barrio con trato profesional,cercano y calidad humana, especializada en:

Agricultura, 300 Local 2Tel/Fax 93 314 7961

Móvil 655 472 540estherperal@icab.es

· CIVILReclamación de cantidades, Contratos, Compraventas,Alquileres, Herencias, Testamentos, etc.

· FAMILIADivorcios, Disolución de pareja, Custodias,Modificación de medidas de divorcio, etc.

· LABORALDespidos, Reclamación de cantidad, Prestaciones, etc.

· EXTRANJERÍA Y PENAL (a través decolaboradores expertos en la materia)

· BANCARIO Y FISCAL (a través decolaboradores expertos en la materia)Cláusulas suelo, Reclamación gastos gestión hipotecaria, etc.

L'Auditori, cultura al'abast de tothom

MARIA URRERO

Inaugurem una nova temporadaa l’Auditori de Sant Martí i ho fem ambpropostes culturals per a tots elsgustos i públics.

El circuit Barcelona DistricteCultural tornarà a obrir-nos les portesa les arts escèniques del moment,amb una proposta que inclou artistesnovells i consolidats. L’Auditoritornarà a acollir festivals de ciutatcom El Meu Primer Festival de CinemaInfantil, el Festival HOP de DansesUrbanes o l’In-Edit Km.0.

També, en aquesta nova tempo-rada, tornem a acollir el cicle de

cinema Pantalla Barcelona, que té coma objectiu apropar el cinema recentfet a la ciutat als diferents districtesde Barcelona per tal d'estimular iconsolidar la difusió de la cinemato-grafia realitzada, rodada o produïdaa Barcelona i donar-la a conèixer ala ciutadania.

Les propostes per a públic jove ifamiliar completaran la programaciódels propers mesos a l’Auditori deSant Martí. La inauguració de la tem-porada enguany serà el 5 d'octubreamb un concert-festa de la mà delsZeBRASS Marching Band.

L L I B R E S

Imatgeria festivade Sant Martí

"Imatgeria festiva de SantMartí (1953-2006)" és unaobra de Daniel Venteo, un delsmillors coneixedors de lahistòria de la nostra ciutat. Vaser publicat el 2006 pelDistricte de Sant Martí.

Venteo ens endinsa en unatradició que es remunta alsegle XIV, relacionada amb laprocessó de dia de CorpusChristi. Avui no es concep unafesta major sense el seucercavila amenitzat pergegants, capgrossos, nans i tottipus de bèsties (dracs,mulasses, àligues... el nostreespiadimonis).

El llibre fa un repàs de tota laimatgeria dels barris delsdistricte de Sant Martí,incloent-hi els nostres gegants:Dolça i Martí.

L'obra de teatre "Parets de paper", representada a l'Auditori

EL REBROT 50 Setembre 2018 9CONEIXENT EL BARRI50Fer una ruta històrica pel barri (I)SOCIETAT D'ESTVDIS DE

LA VERNEDA DE SANT MARTÍ

Conèixer quins indrets del barrisón patrimoni arquitectònic històrico-artístic municipal, o la seu de lesseves principals entitats, l'art públic,les curiositats... tots aquests sónobjectius de les diverses entitatsque organitzen rutes per recórrer LaVerneda de Sant Martí de cap a cap.

Si haguéssim de fer un catàlegbàsic de llocs incontestables pervisitar hauríem de començar pel nucliantic (església de Sant Martí, rectoria,Can Planas, Can Cadena i Ca l'Arnó),els habitatges de La Caixa d'Andra-de/Guipúscoa/Treball/Agricultura, i elpassatge Antoni Gassol. Tots tresindrets són patrimoni municipal i totsexpliquen algun moment importantde la història del nostre barri.

A partir d'aquí ja va del gust decada qual o de l'enfocament que si lidóna a l'itinerari. Per la part artística,no poden faltar les grans esculturescom "La Línia de La Verneda", deFrancesc Torres; "El mur", de Richard

Serra; o "El Llarg Viatge" de FrancescTorres i Monsó. I així fins a les deuque il·luminen el nostre paisatge.

Si volem una visita d'indrets pocconeguts, o directament ocults, hemde visitar el plafó ceràmic del carrer

Guipúscoa, 24; la tapa Damm delcarrer Guipúscoa amb Agricultura; lesfonts-fanal de Canaletes de la plaçade la Infància i la Via Trajana; la ma-sia Can Riera; les palmeres de l'inte-rior d'illa Guipúscoa/Huelva/Treball/Agricultura; o el deliciós passatgeMaria Vila, a Concili de Trento/Agri-cultura/Guipúscoa.

Si ens agrada la natura cal visitarel parc de Sant Martí i els seus ocells,o els arbres declarats d'interès local:la palmera de Bac de Roda/Guipús-coa; el plataner de Cantàbria, 72; oels tarongers de l'antic cementiri(plaça d'Ignasi Juliol).

Una ruta que requerirà algú queconegui a fons la història del barriés la que podem anomenar "fantas-ma": tots aquells indrets que van serimportants i han desaparegut. Par-lem de les fàbriques i masies quepoblaven el que ara són blocs de pi-sos; de l'hostal del carrer Fondal deSant Martí; del cinema Verneda; dela riera d'Horta; de la vil·la romana...

Inici de l'escultura "La Línia de

La Verneda", de Francesc Torres,

a Guipúscoa/Bac de Roda

EL REBROT 50 Setembre 201810 CARTES DELS LECTORS 50

NOM SECCIÓNOM SECCIÓ

ENQUESTES EL REBROT

Centre CívicR. Gerada

Només cal enviar un correu electrònic amb la seva resposta a:elrebrot.laverneda@gmail.com

FINS 21 SETEMBRE

Quin és el seu mural favorit?

General ÒpticaSubirachs

ResultatsEnquestaEL REBROTEstiu

Quina és laseva font

d'informacióhabitual?

TELEVISIÓ RÀDIO INTERNET/XARXES

16% 21% 47%

Metro Sant MartíUrbart

PREMSA ESCRITA

16%

A EL REBROT publicarem les cartes que ens arribin dels nostreslectors amb opinions, suggeriments, notícies, queixes, fotodenúncies...Es poden enviar a: cartes.elrebrot@gmail.comEs publicaran les cartes que no superin les 120 paraules. Han d’anar signades

amb nom, cognoms, número del DNI o passaport, adreça i telèfon. No es

publicaran cartes signades amb inicials o pseudònims. EL REBROT es reserva

la possibilitat d’extractar o resumir-ne el contingut.

ZONA OLVIDADASeria de agradecer por parte del Ayuntamiento que tuviera encuenta esta zona de la calle Cantabria, 72 bis, del distrito deSant Martí, y colocara un parque infantil como antaño lo había obien un espacio lúdico para las personas mayores para quetengan una actividad física. Daría más vida a esta parte delbarrio que, lamentablemente, está muerta y a la vez los niños o

bien la gente mayordisfrutarían de este espacio.En el 2001 quitaron lo quequedaba del parque infantil,pavimentaron el suelo ycolocaron cinco bancos yvarias farolas, y la verdad esque fue decepcionante verque ahí quedó finalizado eltrabajo del Ayuntamiento.

Antonio Gómez

Cartes dels Lectors

La música andina era una deles favorites del jovent delbarri a finals dels setanta. Sotala influència de grups comQuilapayún o Inti-Illimani vanéixer el 1977 el grupCochamay. Van actuar ennombrosos actes de festamajor i de solidaritat ambLlatinoamèrica. El seuvirtuosisme els va mantenir enactiu fins el 1998. Fa pocsmesos es van tornar a reunir enun concert absolutamenttriomfant al Centre ArtesàTradicionàrius per celebrar els40 anys del seu naixement.

M Ú S I C A

Cochamay

Casal El DracNina Aeecone

EL REBROT 50 Setembre 2018 11CULTURA

CUINA DE COLORS

Ingredients- 1 cap de col agra- ½ kg. de carn picada de porc- ½ kg. carn picada de boví- chucrut- 1 tassa d’arròs cuit- ½ kg. de pernil- tires de cansalada- llauna de tomàquet triturat- 1 ceba tallada en daus- all picat- 1 ou- sal i pebre

PreparacióPer a la col agra: col·locar el

nucli d’un cap de col fresca enaigua bullint durant 10-15minuts o fins que les fulless'estovin. Afegir una o duescullerades de vinagre a l’aiguabullent.

Una vegada bullida la col,rentar cada fulla i deixarescórrer en un colador. També,rentar i escórrer el chucrut.

Fer un sofregit amb l’all, laceba i la tercera part deltomàquet. Afegir la carn,l’arròs, els condiments i l'ou.

Sarma(Fulles de col

farcides, Croàcia)

Art urbà: de les aulesals carrers

50

Aula de reforç

i suport escolar

T A N T

C O M

P U C Maresme, 253 baixos Tel.: 636 074 990

L'art urbà és una de les expres-sions de la joventut que més motivaa la creació de nous llenguatgesplàstics. El barri és testimoni des defa uns anys del tractament artísticdels seus espais públics. Potserl'exemple més espectacular és laparet lateral del Centre Cívic, amb unimmens rostre femení que potapreciar qualsevol vianant i tots elsque circulen pel carrer Guipúscoa.Molt a prop hi ha un mural en unabotiga d'ulleres signat ni més nimenys que per l'escultor Subirachs.La línia II del metro, en la sevaestació Sant Martí, entrada perAgricultura, ens sorprèn amb unmural ple d'història.

També algunes institucions educa-tives del barri s'han afegit a l'art

urbà. Des de fa deu anys, la col·la-boració entre el Centre Cívic SantMartí i alguns instituts del barri haconsolidat una activitat batejada com"L'Art Surt de les Aules". Alumnes debatxillerat artístic participen, junta-ment amb el professorat i un artistaurbà convidat, en la producció d'unaobra col·lectiva.

Els estudiants coneixen i treballenles diferents tècniques de l'art urbà:graffiti, wheatpaste, sticker, stencil,murals, mosaic tiling, video mapping,instal·lacions, yam bombing, perfor-mance, art comunitari, cartografiescrítiques...

Cada cop més carrers, places ipatis del barri llueixen els resultatsd'aquest programa.

Fer rotlles afegint aquestamescla a cada fulla.

Preparar el fons d’unrecipient per fornejar ambtorrades i chucrut. Col·locarels rotlles en la part superior.Abocar la resta del tomàquetper damunt i cobrir amb tiresde cansalada. Després afegiraigua freda fins a gairebé cobriraquesta mescla i fornejarcobert a 350 graus durant dueshores.

Mural creat per alumnes de l'institut Infanta Isabel al març de 2018,

darrere l'Ateneu Llibertari Verneda

EL REBROT 50 Setembre 201812 SOLIDARITAT 50V E R N E D E N Q U E S

Ester Boixadera

CLASSES

A PARTIR

DE 3 ANYS

I ADULTS

enclavedesoul@outlook.com

618 293 933

Concili de Trento, 90-100

www.enclavedesoul.barcelona

Ester Boixadera (Sant Martí,Barcelona, 1968) és terapeutapsico-corporal. Durant moltsanys va treballar a CatalunyaCaixa i en va ser una activadelegada sindical.

"El 1989 entro a la JOC, laJoventut Obrera Cristiana, a laparròquia de Sant LluísGonzaga. Allà descobreixo lanecessitat del compromíscol·lectiu com a única via percanviar les coses i fer un mónmés just".

I llavors es va comprometreen la lluita per un barri millor:"promovem la participació dela comunitat a la manifestaciópel metro de la línia 2 i ensimpliquem a la CoordinadoraVERN. Comencem a participaren l’organització de la FestaMajor del barri: llarguesreunions, algunes fins a lesdues de la matinada... i al diasegüent a treballar!"

"Les reflexions fetes a la JOCem porten d’afiliar-me aComissions Obreres i surtoescollida com a delegadasindical. S'obre un nou món pera mi i prenc una consciènciamés i més profunda sobreqüestions com la igualtat degènere, la prevenció de riscos,la negociació col·lectiva..."

"Els sindicats tenen malafama perquè no sempre tothomfa tan bé com hauria de fer laseva funció, però hi ha unagran invisibilització de tota labona tasca que duen a termemilers i milers de persones,implicades a tots nivells."

Taps solidaris, allà on noarriba l'administració

Vivim en una terra amb un dèficitendèmic de recerca científica. Lesadministracions no es posen les piles(sembla que ja els hi va bé allò del"¡que inventen ellos!") i a més de nodedicar els esforços pressupostarisnecessaris, cada cop que la situacióeconòmica obliga a fer retallades, lainvestigació se'n porta la primera cla-tellada.

La societat civil intenta pal·liaraquesta feblesa estructural parti-cipant en maratons televisivesnadalenques de resultats espectacu-lars o, a un nivell molt més planer,recoll int taps de plàstic perquèalguna organit-zació pugui ferfront a les des-peses de cura d'uninfant o d'unarecerca mèdicaconcreta per des-cobrir el tracta-ment d'una ma-laltia de les ano-menades minori-tàries (un 5% de lapoblació dels paï-sos desenvolu-pats pateix algunad'aquestes).

La recollida detaps de plàstic ésun fenomen que

es pot veure a molts llocs del nostrebarri (mercats, empreses de paque-teria, peixateries, associacions deveïns, bars, centres esportius,escoles, l l ibreries...). Especialrellevància ha adquirit la campanya"Tapones solidarios para Nacho",representada per l'actor Santi Millán,dedicada a buscar fons a través dela recollida de taps perquè un equipde l'hospital Vall d'Hebron investiguila malaltia de Dent, una afeccióhereditària d'origen genètic de laqual només es coneixen uns 250casos al món.

Moltes famílies que tenen algunmembre amb ma-lalties minoritàriess'associen i re-corren a mètodessimilars per tal detirar endavant pro-jectes de recercaper avançar en lasolució.

Per l'Hotel d'Enti-tats que gestionala Generalitat al'edifici Piramidóndel barri de La Pauhan passat un bongrapat d'aquestesassociacions d'a-fectats.