«Tots els comportamentssón millorables»

Raúl Sierra, director de l’Ibiza Gran Hotel,recomana llegir a Stephen R. Covey �26

«A Mallorca cantava a unaorquestra pels pobles»

Ruth Cotaina, 30 anys, du la música a les seuesvenes i des dels 22 anys no ha aturat d’actuar�27

El col·legi Sa Blanca Dona és,des de fa unes setmanes, el reg-ne del vent. No és que hi hagi unhuracà permanent al centre, tam-poc que tots els alumnes es pas-sin el dia tocant la flauta o que, en

una entremaliadura típica de l’e-dat, hagin tancat Eolo a la secre-taria de l’escola. No. El vent ha setel protagonista de la SetmanaCultural que cada any organitzael centre i les instal·lacions de l’es-cola estan plenes d’elements re-lacionats amb el vent, recordd’uns dies molt atrafegats, en elsque tots els alumnes (i professors)de Sa Blanca Dona, no han paratni un segon.

I no pararan. Perquè escolarsi docents encara tenen una feinaper completar: acabar la rosadels vents que estan fent amb xa-pes de refrescs i que presideixl’entrada de l’escola. Les xapes es-tan pintades. De colors freds elsvents que bufen del nord i de co-lors càlids els que bufen del sud.«Hem emprat pintura per a vi-dres, que és la que pensàvemque quedaria millor, i ara estam

fixant-les al tauló de fusta ambplastilina.

De primer ho vàrem intentaramb escaiola, però eixugava mas-sa ràpid i vàrem haver de canviarels plans», comenta la directoradel centre, Isabel Cardona, mirantper enèsima vegada l’enormerosa dels vents que presideixla gegantina sala d’entrada, al

Anemòmetres, una rosadels vents, botelles quesonen, flaütes de pà… Els alumnes del col·legi Sa Blanca Dona s’hanconvertit, en la darreraSetmana Cultural del centre,en uns experts en tot el queté a veure amb el vent.

El regne del vent

PASSA A LA PÀGINA SEGÜENT �

Marta TorresEIVISSA

FOTOS DE LORENA PORTERO

Mola23 | DIMECRES, 23 DE MAIG DE 2012

Mira que et veig • Enganxats.com • L’Enciclopèdia 26

voltant de la que s’arrauleixen al-guns dels alumnes. La resta de lesactivitats de la setmana ja estanacabades i el resultat de moltes en-cara es pot veure a les instal·la-cions: flaütes de pa, xeremies, uncuriós instrument musical formatper botelles d’aigua, dibuixos demolins, anemòmetres, màneguesde vent, penells, estels, avions…

Alguns no es poden veure per-què ja han passat a millor vida.Tots els alumnes i professors no va-ren trigar ni dos minuts en de-gustar els bunyols de vent quevaren fer amb Maria, l’àvia deClàudia, que va estar —«com unacampiona», afirma la directora—durant tota la setmana ensenyantals boixos a fer bunyols de nou delmatí a dos de la tarda. «No sé quèhaguèssim fet sense ella», co-menta una de les professores quees va ocupar del taller de bunyols.Totes varen haver d’improvisarquan, de sobte, es varen espanyarles planxes a sobre de les que po-

saven l’olla de fregir els bunyols.«Vàrem anar corrent a compraruna fregidora i va anar molt bé»,assegura la directora que es mos-tra ferma en la determinació de ce-lebrar la Setmana Cultural, tot i lasituació econòmica que pateixentots els centres públics de l’illadegut al deute de la conselleria ba-lear d’Educació.

24 Mola DIMECRES23 DE MAIG DE 2012

DIARIO de IBIZA

REPORTATGE

Entre els alisis i el monsóEl vent ha set el protagonista de la Setmana Cultural del col·legi Sa Blanca Dona, en la que han participat tots els

alumnes del centre. Elaborar flaütes de pa amb tub de mànega, buscar tresors amb una brúixola, construir avionsamb safates de porexpan i estels amb bosses de fems de colors, cuinar bunyols i visitar els dos molins propers al centre han estat algunes de les activitats més divertides.

�

Alguns dels alumnes amb la rosa dels vents que estan acabant. FOTOS: LORENA PORTERO

Les flaütes elaborades amb tub de mànega.

� VE DE LA PÀGINA ANTERIOR

SETMANA CULTURALEls tallers

Tots els alumnes del centre varenparticipar als dotze tallers que vanorganitzar els professors: Rondalla iPassaparaula amb mots propis d’Ei-vissa, cuina (bunyols de vent), instru-ments de vent, visita als molins dePuig d’en Valls i s’Olivera, estels vola-dors, jocs al pati, avions amb safatesde porexpan, aparells per mesurar elvent, orientació (trobar el tresor fentservir una brúixola) i exercicis ambl’ordinador.

�

LA CLAU

Fa ja més de cinc cursos que or-ganitzen aquestes activitats i, vis-tos els resultats en els alumnes, nopensen renunciar a elles encaraque suposi una despesa pel centre.Enguany han estat uns eurospels sis dies que ha durat. Tots des-tinats a compra de material: tub demanguera per fer les flaütes de pà(més de metres), caramel·losi doblons de xocolata per a la cer-ca del tresor, safates de porexpanper fer els avions, ingredients pelsbunyols, bosses de fems de colorspels estels… «Demanam ajuda ales famílies per intentar comprarel mínim, però aquesta és unacosa que ens falla una mica, en-cara», reconeix la directora mos-trant les instruccions per construirun avió amb safates de porexpan.«De les que es fan servir per guar-dar la carn», detalla. Els avions vo-len. I molt. Només cal impulsar-los amb un elàstic i, si la plastilinaque fa de contrapès al morro estàben col·locada, volen metres i me-tres a gran velocitat.

Més enllà del que aprenen a feramb les mans, el que realment in-teressa als profesors de Sa BlancaDona són les actituds que apre-nen. Els grups en què es divideixa tots els alumnes del centre estanformats per boixos de totes lesedats, des dels més petits de tresanys als més grans de cinquè i sisè(deu i onze anys), encara queaquests darrers enguany han po-gut ajudar els docents en les acti-vitats. «És molt polit veure com elsalumnes més grans tenen curadels més petits, com si fossin elsseus germans petits, i com aquestsels miren amb admiració», afirmala directora, que considera queaixò, les relacions que s’establei-xen entre els escolars de dife-rents edats, és el més important dela Setmana Cultural.

El tema, el vent, el varen decidirels propis alumnes. Els profes-sors sempre intenten que el motiuinteressi als escolars i que, a més,se’l pugui explotar a fons, se lipugui treure tot el suc, i serveixi pertreballar totes les àrees possibles:llengua, literatura, natura, ciènciessocials, música, matemàtiques i,sobretot, cultura i tradicions de lesPitiüses. Enguany, però, han hagutde fer trampes per posar nom atots els grups (de alumnes ca-dascun) i és que n’hi havia dotze,quatre més que vents a la rosa delsvents, de manera que varen haverde recòrrer a altres quatre noms,encara que no tots corresponen avents: Alisis, Monsó, Sirocco i Ca-lima. Aquests quatre conceptestambé tenen un petit espai als

afores de la rosa del vents que es-tan fent a l’entrada del centre.

Crear els grups és una de les fa-ses més complicades de tot el pro-cès, ja que s’estudien els perfils delsalumnes per intentar crear grupsque treballin bé en equip i ques’entenguin per tal de què apren-guin el màxim possible i s’ho pas-sin el millor possible. Els professorsestan convençuts que dos de lesactivitats que més han agradat alsescolars han set la visita als dosmolins que hi ha al voltant de

l’escola (el de Puig d’en Valls i el des’Olivera) i la recerca del tresor. Peraquest darrer joc varen haver de ferservir una brúixola, tal i com els va-ren ensenyar els professors al ta-ller d’orientació. Els alumnes novaren ser els únics que varenaprendre a emprar aquest aparell,molts professors tampoc sabiencom es podia utilitzar una brúixolaper orientar-se.

Per treballar la llengua se’ls vaaparèixer Déu, com aquell quidiu. No ho tenien molt clar. A

més, volien que servís també peraprofundir en el coneixement dela cultura d’Eivissa i Formentera.Durant un bon parell de nits, la di-rectora va estar donant voltes acasa, mirant rondalles de JoanCastelló Guasch per veure si al-guna servia. Al final va donar ambla del jai Covetes, sobre un homeque vol viatjar pel món i en laque el vent és un protagonistamés. «Justament aquesta rondallas’havia treballat a rondallaires.comi d’allà vàrem poder treure el ma-

terial, uns dibuixos preciosos»,explica la directora. Els alumnes nonomés varen escoltar la història,sinó que, després, varen haver depassar pel Passaparaula pagès, onhavien d’encertar les paraules (al-gunes d’elles ben eivissenques,com sous o deixondir-se) que apa-reixien a la rondalla. Amb l’entra-da plena dels records que ha dei-xat a Sa Blanca dona la SetmanaCultural del vent, tots ja pensen enla propera edició. Quin serà eltema? S’accepten propostes.

25MolaDIMECRES23 DE MAIG DE 2012

DIARIO de IBIZA

REPORTATGE

Els alumnes passen per davant de l’exposició dels dibuixos que varen fer després de visitar els molins.

Més que els coneixements que aprenen, el que valoren els professors són les actituds,la companyonia i la solidaritatque s’estableix entre els alumnes de totes les edats

Pels boixos, l’activitat més divertida de la SetmanaCultural va ser la de buscar un tresor amagat al pati fent servir una brúixola

Mànega per mesurar el vent.

Els escolars omplen les botelles de l’instrument amb aigua de color.

Un penell fet amb un llapis de goma.

ENGANXATS.COM http://las matemáticas.es/MIRA QUE ET VEIG

Per Raquel Sánchez Un portal per aprendre des de sumar fraccions fins a resoldre equacions diferencials

L’ENCICLOPÈDIA

Una candidaturaelectoralguevarista imaoista a Eivissa

Les mates més fàcils

Fa un anycremàvem

EL PROFESSOR MEDINA APROPA LES MATEMÀTIQUES A TOTHOM A TRAVÉS DEL SEU PORTAL,DE FACEBOOK, TWITTER I YOUTUBE. HA REBUT MILIONS DE VISITES I TÉ MILERS DE SEGUIDORS�

L’MCI-OEC VA ACONSEGUIR73 VOTS A LES PITIÜSES A LES ELECCIONSLEGISLATIVES DE 1979

Raúl Sierra,40 anysDIRECTOR GENERALDE L’IBIZA GRANHOTEL

A aquest català, afincat a Ei-vissa, li va agradar el llibre de Ste-ven R. Covey, entre d’altres coses,perquè incorpora exemples moltclars que ajuden al lector en laseua comprensió i aprenentatge.Assegura que aquesta lectura l’hafet modificar el seu comportamentprofessional i personal.

�

EM VA MARCAR... Raquel Sánchez

La seua dona i les seues filles livan regalar pel dia del pare ‘Els sethàbits de la gent altament efectiva’,llibre del que explica que «es creaun mètode que necessita el seu re-corregut, assimilació i posada enpràctica, no només per a la vida la-boral com a directiu, sinó tambéper la vida quotidiana». El text es-collit per Sierra parla de set etapesque s’han de fer servir «a tots els ac-tes des del coneixement més íntimcap a tot el procedir del dia a dia:ser proactiu, començar amb unobjectiu en ment, establir priori-tats, pensar en guanyar, en primerlloc comprendre i després ser com-prés, sinèrgies i comunicació…».

Sierra assegura que aquest textl’ha fet conèixer-se millor i sabercom actuar cap a l’exterior «amb lamàxima integritat, autenticitat, ho-nestitat i dignitat, basades en unaexcel·lent autoconfiança». «Hedescobert que tots els meus com-portaments laborals i personalssón millorables des de l’autoco-neixement», afirma aquest direc-tiu, que va necesitar una doble lec-tura amb ajuda d’un coach pertreure-li el màxim rendiment al lli-bre. Sierra ja ha decidit quina seràla seua pròxima lectura professio-nal, un altre libre que també li hanrecomanat: ‘Lideratge de màximnivell’, de Ken Blanchard.

«Els 7 hàbits de la gent altament efectiva»

StephenR. Covey,autor delllibre queva marcara Sierra

El director d’un dels hotels cinc estrelles de l’illa va sentir parlar del libre d’Stephen R.Covey el darrer hivern, durant un ‘coaching’ professional, i ha procurat treure-li profit.

Divendres farà un any de l’espan-tós incendi que va començar a Mor-na, que va devastar . hectàreesde bosc i que va precedir el que tresmesos després consumiria altres a Roca Llisa. Llavors els políticseivissencs es duien les mans al capi s’omplien la boca dient que l’ex-tinció havia tengut un cost econòmicsuperior al de anys de feina enprevenció. Un any després d’allò nosembla que la prevenció hagi estatuna prioritat. Què s’ha fet en aquesttemps? Doncs van venir fa dos me-sos el president Bauzá i el seu con-seller de Medi Ambient i es van ferla foto, acompanyats per un munt decàrrecs eivissencs, a la faixa d’auto-protecció de Siesta. Va ser un matísingular. Plovia i la comitiva anavaamunt i avall protegint-se amb pa-raigües, que van acabar foradatsper les espurnes de les cremes con-trolades, i canviant de lloc un faris-tol per trobar un raconet on poderser gravats per les càmeres. Presen-taven les seues mesures transitòriesurgents que ens han de protegir delfoc fins que s’acabi de redactar el IVPlan de Defensa Contra Incendis Fo-restals. Si la posada en escena va re-cordar els delirants embolics delsgermans Marx, el reguitzell de pa-raules va sonar a «la part contractantde la primera part…». Un es dema-na si s’ha fet alguna faixa d’auto-protecció a més de la que va servirde marc per la foto. La sensació ge-neral és que el Govern està deixanten mans dels propietaris d’habitat-ges a zona forestal la responsabilitatde la prevenció, una obligació difí-cil de reclamar quan la pròpia Ad-ministració no ha fet les franges deprotecció als camins i carreterescom li correspon. Ningú ho enten-drà si el foc ataca l’illa de nou.

«La feina del professor no és de-mostrar el que sap, és transmetre-ho». Aquesta frase és tota una de-claració d’intencions i és també elprimer que troba un alumne quanaccedeix a la web de Juan MedinaMolina, subdirector de l’EscolaTècnica Superior d’Enginyeria In-dustrial de la Universitat de Carta-gena. Al va decidir fer realitatel seu projecte de gravar les seuesclasses perquè gent de qualsevollloc pogués accedir a elles.

Vol que aquesta web sigui una fe-rramenta de recolzament per a l’a-prenentatge de les matemàtiquesa Secundària i als primers cursosuniversitaris. Per aconseguir-hoofereix a Youtube tutorials on nonomés presenta problemes amb laseua solució, sinó que explica pas-sa a passa i en veu alta com arribara aquesta. De manera que si algú esperd al procés sempre pot tornarenrere. Està convençut que allò de«les matemàtiques no m’entren» ésun tòpic i es pot desmuntar.

EIVISSA | REDACCIÓ

MOVIMENTCOMUNISTA DE LES ILLESBALEARS-OR-GANITZACIÓD’ESQUERRACOMUNISTA(MCI-OEC):

HIST/SOC Candidatura electo-ral a les Illes Balears del Movi-ment Comunista d’Espanya(MCE), que s’havia creat arran dela fusió del Moviment Comunis-ta d’Espanya (MCE) i de l’Orga-nització d’Esquerra Comunistad’Espanya (OECE) l’any . ElMCE s’havia fundat l’any ;era de tendència guevarista, pri-mer, i maoista, després; el es va concebre com una federa-ció de partits sobirans. L’OECEs’havia creat el i tenia unainspiració maoista. El MCI-OECes presentà a les eleccions legis-latives de . El resultat de lallista al Congrés dels Diputats vaser de . vots (,) a les IllesBalears i de vots (,) a Ei-vissa i Formentera. [MCL]

26 Mola DIMECRES23 DE MAIG DE 2012

DIARIO de IBIZA

ENTREVISTA

Els que coneixen Ruth saben queés d’aquelles persones que sempretenen un somriure als llavis. Per da-munt de tot és una persona molt po-sitiva que trasllada aquesta energiaa tots els aspectes de la seua vida icada vegada que s’ha quedat sen-se feina ha aprofitat per buscar no-ves sortides laborals, a més de for-mar-se i dedicar-se a allò que real-ment li agrada.

—Aquest dissabte et podrem veu-re a l’espectacle ‘We live for Dis-ney’.—Sí, es tracta d’un espectacle au-diovisual en el que projectam víde-os amb imatges de pel·lícules deDisney mentre cantam. Hem fetuna selecció de les cançons més fa-moses i hem posat les que més ensagraden. A més, entre tema i temafeim jocs per als boixos perquèinteractuin amb nosaltres. —A l’espectacle comparteixes es-cenari amb tres dels teus com-panys de Soul & Body GospelChoir, Álvaro Hernández, Joa-quín Garli i Ana G. Linero.—Ens varem conèixer al cor de gos-pel i arran d’això han sorgit moltsprojectes. N’Álvaro i jo duim poctemps, però des del principi va ha-ver una gran connexió amb tots elscompanys. Ens ho passam molt bé. —Per què gospel? —Jo gaudeix moltíssim escoltantgospel. M’encanta l’estil de la mú-sica negra i el gospel n’és una part.És el tipus de música que més m’a-rriba. A Eivissa s’està posant moltde moda, a la gent li agrada venirals concerts. —La música és una constant a lateua vida i has fet diverses col·la-boracions, la darrera amb ChrisMartos.—Sí i també vaig col·laborar ambun artista mallorquí per al qual vaiggravar els cors del seu disc. Tambévaig col·laborar amb José Torres,amb el que vàrem fer un duet i và-rem gravar un videoclip. Va ser unaexperiència molt divertida. A Ma-llorca faig fer mil coses, vaig estarmés de tres anys amb una orques-tra cantant a pobles, aniversaris,comunions i hotels. A Eivissa và-rem estar un parell de vegades.Abans de l’orquestra vaig participara ‘Camí de l’èxit’—Vares anar a Mallorca amb anys per participar en aquestprograma.

—Varen fer el càsting a Eivissa i ensvàrem presentar unes persones.Em varen agafar com a represen-tant d’Eivissa. Mirat amb perspec-tiva puc dir que com a experiènciava estar molt bé, tot i que ho vaigpassar bé i malament al mateixtemps. No tenia taules i em posavamolt nerviosa. Quan pujava daltl’escenari em quedava sense veu. Ameitat de concurs vaig començar a

amollar-me i gaudir. El que passaés que el concurs anava per puntsque es comptaven pel nombre demissatges que tenies. A Mallorca hihavia molta moguda i tothom ensconeixia, però a Eivissa no. A jo no-més em votava la família i els amicsi sempre era de les darreres de lallista. Això i tot va ser una expe-riència molt bona, vaig conèixermolta gent i a partir d’allí em va sor-tir la feina de l’orquestra on vaig es-tar fins que vaig anar a Madrid. —Per què vares decidir mudar-te a Madrid?—M’abellia provar sort en el mónde la música. M’atreien molt elsmusicals i amb el que havia estal-viat a Mallorca em vaig apuntar auna escola de teatre musical. Va seruna experiència molt bona. A l’es-cola vaig estar menys d’un any, jaque era cara, però mentrestant emva sortir feina a una productora decinema. Malauradament va co-mençar la crisi i va tancar. Quan emvaig quedar sense feina em vaigapuntar a un grup que cantava acappella. Allí vaig conèixer Álvaro ivàrem fer moltes coses interessantscom cantar al Master Series de Ma-

drid. Però, sobretot, em qued ambla gent que vaig conèixer i tot el queem va aportar.—Professionalment, et vares es-trenar com a locutora de ‘Los ’i recentment has treballat a Ra-diodiario.—Tenia anys quan vaig comen-çar a ‘Los ’, els acabava de com-plir i estava a l’institut. Pels matinsanava a classe i per les tardes feiamitja jornada a la ràdio. Tenia unprograma de dos hores. Va ser lameua primera experiència laborali vaig descobrir que el món de la rà-dio m’apassionava. Vaig estar no-més un any, però em va servir peradonar-me que, a nivell professio-nal, volia tirar pels mitjans de co-municació.—I vares decidir estudiar Comu-nicació Audiovisual.—Primer vaig estudiar Turisme aEivissa i quan vaig acabar vaigapuntar-me a Comunicacio Au-diovisual. Vaig fer la carrera a Ma-llorca i al mateix temps estudiava itreballava a una productora. —Has fet pràcticament de tot,locutora, redactora, presenta-dora...

—Treballava a una productora pe-tita que tenia diversos projectes.Érem pocs i a les empreses petitesacabes fent de tot. Vaig fer un espaique es deia El Trànsit, que em vaagradar molt, havia de posar-medavant la càmera que era una cosaque no havia fet mai. Vaig estar aCanal i també a IB on vaig fer deredactora i també feia locucions ientrevistes.—Ets molt polifacètica i també etsprofessora de ioga, doula i mes-tra de reiki.—I també faig reflexologia! Quanva tancar l’empresa per a la quetreballava a Madrid vaig aprofitarper fer cursos. La crisi el bo que téés que potencia la creativitat i t’a-juda a enfocar-te cap el que real-ment vols. A jo sempre m’haviaagradat el ioga i vaig decidir for-mar-me, també amb el reiki. Ac-tualment donc classes de ioga perembarassades i vaig fer un curs perfer-me doula. M’agrada molt tot eltema de l’embaràs, sobretot desque jo ho vaig estar. És una èpocamolt polida i m’agrada poderacompanyar les dones en aquellmoment tan especial.

Ruth CotainaCANTANT I PROFESSORA DE IOGA. Amb només 30 anys Ruth té una gran trajectòria professional a la seua esquena. Des que vacomençar a treballar a ‘Los 40’ amb només 17 anys ha fet pràcticament de tot. Sempre ha trobat la manera de compaginar la seua feinaamb la seua passió per la música. Actualment dóna classes de ioga per embarassades i cursets de reiki, les seues altres grans aficions.

«El gospel m’arriba a l’ànima»

Marian ArabíEIVISSA

«Tenia 17 anys quan vaigcomençar a ‘Los 40’. Va ser la meua primera experièncialaboral i vaig descobrir que elmón de la ràdio m’apassionava.Em vaig adonar de que voliadedicar-me als mitjans»

«Actualment donc classes deioga per embarassades i vaig fer un curs per fer-me doula.M’agrada molt el tema del’embaràs, sobretot des que jo ho vaig estar. M’agradapoder acompanyar les dones enaquell moment tan especial»

El micròfon és un element omnipressent a la vida de Ruth. LORENA PORTERO

Aquest dissabte presentarà el seu darrer projecte, l’espectacle ‘We live for Disney’ al Club Diario de Ibiza

27MolaDIMECRES23 DE MAIG DE 2012

DIARIO de IBIZA