El relleu peninsular [modo de compatibilidad]
-
Upload
vicent-puig-i-gasco -
Category
Education
-
view
1.076 -
download
5
description
Transcript of El relleu peninsular [modo de compatibilidad]
EL RELLEU PENINSULAR ESPANYOL EL RELLEU PENINSULAR ESPANYOL
Vicent Puig i Gascó
GEOGRAFIA D’ESPANYA 2014-15
PREGUNTES AMB RESPOSTA
EL RELLEU DEL TERRITORI ESPANYOLEL RELLEU DEL TERRITORI ESPANYOL
és el resultat dees diferencia
EVOLUCIÓ GEOLÒGICAEVOLUCIÓ GEOLÒGICA
EL ROCAMEL ROCAM RELLEU INSULARRELLEU INSULAR
RELLEU PENINSULARRELLEU PENINSULAR
ELS TRETS DEL RELLEU PENINSULAR
ELS TRETS DEL RELLEU PENINSULAR
Forma massissaForma massissa
costes rectilínies
Elevada altitud mitjanaElevada altitud mitjana
Disposició perifèrica de les serralades
Disposició perifèrica de les serralades
bloc elevat de gran
extensió i la seua altitud
mitjana
abundància de
muntanyes
cinturó muntanyenc que voreja la Meseta i les serralades exteriors
amb conseqüències en
CompartimentacióCompartimentació
El climaLes comunicacionsLa xarxa fluvial
Meseta
per per
Depressions i serralades
exteriors
Contraforts que
l’envolten
per
Vegem tot açòVegem tot açò
costes rectilíniescostes rectilínies
excepció
Unitat El relleu d’Espanya
elevada altitud mitjanaelevada altitud mitjana
disposició perifèrica de les serraladesdisposició perifèrica de les serralades
El relleu peninsular ha estat comparat amb una fortalessa
la compartimentació del relleula compartimentació del relleu
La basculació de la Meseta cap a l’oest i la disposició del relleu ha configurat una xarxa fluvial disimètrica dels distints vessants
La basculació de la Meseta cap a l’oest i la disposició del relleu ha configurat una xarxa fluvial disimètrica dels distints vessants
la disposició del relleu i la xarxa fluvialla disposició del relleu i la xarxa fluvial
la disposició del relleu i les conseqüencies en el climala disposició del relleu i les conseqüencies en el clima
ORIGEN I FORMACIÓ DEL RELLEU PENINSULAR I LES ILLES
ORIGEN I FORMACIÓ DEL RELLEU PENINSULAR I LES ILLES
dos moviments orogènicsdos moviments orogènics
orogènia hercinianaorogènia herciniana
final de l’Era Primària
són els massissos antics, muntanyes
d’altitud mitjana amb formes arrodonides i
valls amples
quan?
plegament alpí
quan?
Era Terciària
són les serralades més
recents amb crestes i formes
abruptes
plegament hercinià
orogènia alpinaorogènia alpina
dos períodes d’assentament, erosió i sedimentaciódos períodes d’assentament, erosió i sedimentació
Era Secundària
Era Quaternària
quan?
l’erosió produí l’aparició de
materials granítics i pissarres
l’erosió de l’aigua, vent, transporta els materials des de les zones més
elevades a les conques,
depressions i costa
una llarga evolució de processos geològics han modelat el relleu i el paisatgeuna llarga evolució de processos geològics han modelat el relleu i el paisatge
donaren lloc
eres
ArcàicaArcàica
existència del massís
precàmbric
PrimàriaPrimària
orogènesi herciniana
el Massís Ibèric o Hespèric, nucli de
la Meseta.
SecundàriaSecundària
erosió i sedimentació
sediments de gran espessor en les fosses bètiques i
pirinenques
forta erosió a finals d’
aquesta era
EL RELLEU PENINSULAR. EVOLUCIÓ GEOLÒGICAEL RELLEU PENINSULAR. EVOLUCIÓ GEOLÒGICA
tingué lloc caracteritzada per
composat per
quarsitesgranitgneis
pissarres afectat per
aflorament de materials
antics
els materials calcaris que afloraran a
l’EraTerciària
seran
formà
RELLEU JURASSIÀ
RELLEU GERMÀNIC
ERA PRIMÀRIAERA PRIMÀRIAERA ARCAICAERA ARCAICA
ERA TERCIÀRIA ERA TERCIÀRIA
Fractura del sòcoli alçament iafonament deblocs (massissosantics: estiltectònic germànic)
Plegament dels sediments de les fosses tectòniques
(estil tectònic juràssic)
Fractura del sòcol iplegament delssediments superiors,després de lestransgressions iregressions marines(estil tectònicsaxonià)Depressions pre-alpines
TERCIÀRIATERCIÀRIA
Orientació versl’Atlàntic
EL RELLEU PENINSULAR. EVOLUCIÓ GEOLÒGICAEL RELLEU PENINSULAR. EVOLUCIÓ GEOLÒGICA
eresTerciàriaTerciària
orogènesis alpinaorogènesis alpina
xoc de la placa africana i euroasiàticaxoc de la placa africana i euroasiàtica
serralades alpines:- Pirineus- Serralades Bètiques
QuaternàriaQuaternària
glacialismeglacialisme
tingué lloc
fractura del sòcol de la Meseta
originà les
depressions prealpines:- Ebre- Guadalquivir inclinació
cap a l’Atlàntic
aparició dels vorells muntanyencs de la Meseta:- Serralada Cantàbrica- Serralada Ibèrica- Serra Morena
elevació de blocs, són les serres interiors de la
Meseta:-Sistema Central- Monts de Toledo
es produeix
erupcions volcàniqueserupcions volcàniques
formació de terrases fluvials
formació de terrases fluvials
colmatació de les conques fluvialscolmatació de les conques fluvials
blocs enfonsats,són les conques sedimentàries:
Duero, Tajo, Guadadiana
provocà la
configuració del relleu actual
conseqüències en la xarxa fluvial
GLACIALISME acumulacions de gel en les serres més elevades
PIRINEUS, IBÈRICA, CENTRAL ,CANTÀBRICA, SERRA NEVADA
GLACIAL EN CIRC = GELIFRACCIÓ
CLACIALS DE VALL = ARROSSEGAMENT
TERRESSES FLUVIALS = Franges planes i elevades als marges dels rius,
fruit de les ALTERACIONS CLIMÀTIQUES DEL QUATERNARI.
A. DIPÒSIT D’AL.LUVIONS
B. PERÍODE POSTGLACIAL = AUGMENT DEL CABAL DEL RIU I LA FORÇA EROSIVA
DELS MATERIALS PROVOCANT L’ESFONDRAMENT DEL LLIT DEL RIU
C. TERRASSSES ESCALONADES FRUIT ALTERNÀNCIA PERÍODES GLACIALS I
INTERGLACIALS
D. DUERO, TAJO, GUADIANA, GUADALQUIVIR, EBRE
VULCANISME
QUATERNÁRAQUATERNÁRA
Ibón de Cregüeña
La retirada de les glaceres origina llacs (ibons) i morrenes
Compareu amb la típica secció “en V” d’una vall fluvial
Erosions produïdes per la gelifracció.
L’ORIGEN VOLCÀNIC DE LES CANÀRIESL’ORIGEN VOLCÀNIC DE LES CANÀRIES
de modelat i sedimentació
conques sedimentàries
depressions
serralades alpines
massissos antics
sòcal
constituïts pel sòcal antic
constituïts pel sòcal antic
base de la Mesetabase de la Meseta
grans elevacions per l’orogenia alpina
grans elevacions per l’orogenia alpina
amb sediments de l’Era Terciària i Quaternària
amb sediments de l’Era Terciària i Quaternària
glaciarisme, acció fluvial, erosió
glaciarisme, acció fluvial, erosió
peneplanuresterrasses fluvialscostes
peneplanuresterrasses fluvialscostes
TIPOLOGIA DE LES UNITATS MORFOESTRUCTURALS
UNITATS MORFOESTRUCTURALS
SÒCOL
CONCA SEDIMENTÀRIA
ALTIPÀ
HORTS
SERRALADA DE PLEGAMENT MASSÍS ANTIC
Unitat El relleu d’Espanya
LES DEPRESSIONS I LES CONQUES SEDIMENTÀRIESLES DEPRESSIONS I LES CONQUES SEDIMENTÀRIES
Conques sedimentàries.Esfonsaments de l’antic sòcal, amb sediments dels rius Duero, Tajo i Guadiana
Conques sedimentàries.Esfonsaments de l’antic sòcal, amb sediments dels rius Duero, Tajo i Guadiana
Depressions prealpines de l’Ebre i del Gualdalviquir
LA DIVERSITAT DEL ROCAM PENINSULAR LA DIVERSITAT DEL ROCAM PENINSULAR
Terrenys volcànics
La distribució litològica de la Península presenta tres zones que tenen relació amb l’evolució geològica
El cas de Canàries, amb terrenys volcànics degut al seu origen
La distribució litològica de la Península presenta tres zones que tenen relació amb l’evolució geològica
El cas de Canàries, amb terrenys volcànics degut al seu origen
Són materials molt antics, que afloraren a l’Era Primària. Composició: granit, pissarra, quarsita, gneis (marbre)
Són sòls molt àcids, aprofitament humà per a pastures i arbòria
Són sòls molt àcids, aprofitament humà per a pastures i arbòria
Predominen en l’occident peninsular i en les crestes de les serralades
ELS MATERIALS SILICISELS MATERIALS SILICIS
ÀREA SILÍCIA
FORMADA PER ROQUES ANTIGUES PRECÀMBRIQUES I PRIMÀRIES
LOCALITZATS
SÒCOLS (OEST PENINSULAR) = CANTÀBRICA, SISTEMA CENTRAL, MUNTANYES DE
TOLEDO I SERRA MORENA
MASSISSOS ANTICS = EIX DELS PIRINEUS, SECTORS DE LA IBÈRICA , LITORAL
CATALANA I PENIBÈTICA
SERRALADES DE PLEGAMENT = IBÈRICA, LITORAL CATALANA, PENIBÈTICA
RELLEU GRANÍTIC = ROCA CRISTAL.LINA, RÍGIDA, S’ALTERA MIJANTANÇANT
DIVERSES FORMES
ARENES BRUNOGROGUENQUES, poden formar una capa gruixuda en les valls
i a les zones d’escassa pendent
DIACLASI O FRACTURES DE LA ROCA
ALTA MUNTANYA PER GELIFRACCIÓ
EN ZONES POC ELEVADES LES FORMENS DEPENENT DE LA
DISPOSICIÓ DE LES FRACTURES
GELIFRACIÓ
CRESTES (Galayos) = crestes agudes, escarpades i dentades
TARTERES ( Canchales) = acumulació de fragments de roques trencades al peu
de les muntanyes
DIACLASI
PARAL.LELES A LA SUPERFÍCIE
DISGREGACIÓ LENTAMENT (Descamació) = origina un paisatge de formes
ondulades i arrodonides = DOMS
PERPENDICULARS A LA SUPERFÍCIE , es formen BOLES, amuntegades
damunt unes d’altres ROQUISSARS (Berrocal)
o Apilaments de boles i les pedres oscil.lents = TORS
o Disposició capritxosa als vessants o al peu de la muntanya CAOS GRANÍTIC
La gelivació (fractures provocades per la congelació i fusió de l’aigua en les fissures de les roques granítiques) és el procés erosiu més característic d’aquest modelat.
Pedres oscil·lantsRoquissar i caos granític
Crestes (Galayos) en la Sierra de Gredos
Tarteres (Canchales)
Avenc del Tudó, Quatretonda
Pedres oscil·lants a La Pedriza (Madrid)
Són materials sedimentaris d’origen
marí de l’Era Secundària, plegats
durant l’orogènia alpina.
La seua localització forma una mena
de “Z”. invertida des del Pirineu
Oriental fins a la part oriental de la
Serralada Cantàbrica i els sistemes
Ibèric i Bètic
Predomina la ROCA CALCÀRIA, roca
dura que es fractura formant clavills o
diàclasis i que es dissol amb l’aigua.
Formen modelats càrstics per la
dissolució de la roca calcària per
l’aigua.
ÀREA CALCÀRIAÀREA CALCÀRIA
DÓNA LLOC AL RELLEU CÀRSTIC
Rasclers o lapiaz = (lineals, en taules o mar de pedra ) són solcs o cavitats separats
per barandats més o menys aguts.
Gorges o Congost (Hoces) = valls estretes i profundes, emmarcada per vessant
abruptes, causats pels rius
Pòlies = depressions allargades de fons horitzontals emmarcades en vessants
abruptes , recorregudes totalment o parcialment per un riu, on apareixen engolidors
(PONORS) i continuen circulant subterràniament
Dolines o bòfies (torcas) = són cavitats formades als llocs on l’aigua s’estanca, poden
tindre formes circulars o d’embut i unir-se amb altres, són les uvales
Coves = es formen en infiltrar-se l’aigua i circular subterràniament per les fissures del
terreny calcari (= ESTALAGMITES I ESTALACTITES); l’aigua tornarà a sorgir a la
superfície mitjançant brolladors o ressurgències.
Avencs (Simas) = són obertures estretes que comuniquen la superfície amb les
galeries subterrànies
Rasclers o Lapiaz de vessant
Rasclet lineal
Rasclet en taules
Agulles de la Serrella, Fageca-Famorca, El Comtat
Hoces del Tajo (Serranía de Cuenca)
Vista aèria de las Hoces del Cabriel(Cuenca)
Pòlie
Relleu càrstic
Naixement del riu Vinalopó,Serra de Mariola, Bocairent-Banyeres de Mariola,Surgència
Naixement del riu Cuervo (Conca), Surgència
BARRANC DE L’INFERN, LA VALL D’EBO
Amb el nom de barranc de l’Infern es coneix un tram del riu Girona que discorre encaixat en un imponentcongost al nord del nucli urbà de Benimaurell, a la vall de Laguar (figura 1). Per a accedir-hi podemutilitzar el sender de xicotet recorregut PR-147, que parteix des de Benimaurell o des de Fleix. Aquestsender descendeix al llit del riu Girona seguint un antic camí de ferradura que té nombrosos escalons; acontinuació el sender ascendeix cap al paratge conegut com Les Juvees d'Enmig i després descendeixnovament al llit del riu Girona aigües amunt i passa al costat de la font del Reinòs.
El riu Girona desenvolupa a la part alta un llit obert d'orientació nord-sud que travessa materials amb unaresistència relativament baixa (calcàries abancalades). No obstant això, quan discorre cap al sud es trobaamb una falla que fa aflorar roques molt resistents (calcàries massives), açò provoca que el riu s’encaixe idone lloc a la gola que coneixem com barranc de l’Infern. L'aigua segueix el seu curs cap al sud fins quetravessa una segona falla que porta de nou a superfície materials un poc més blans, per la qual cosa el llittorna a fer-se més ample.
Barranc de l’Encantà, Planes, El Comtat
La Cova del Rull, La vall d’Ebo
ELS MATERIALS ARGILOSOSELS MATERIALS ARGILOSOS
Formats per materials sedimentaris dipositats a les conques dels rius i les planures litorals durant l’Era Terciària i dipòsits al.luvials del Quaternari
Formats per materials sedimentaris dipositats a les conques dels rius i les planures litorals durant l’Era Terciària i dipòsits al.luvials del Quaternari
Són sòls més aptes per a l’agriculturaSón sòls més aptes per a l’agricultura
L’erosió ha donat lloc a modelats dels tossals-testimoni
L’erosió ha donat lloc a modelats dels tossals-testimoni
Aquest sector està integrat per roques sedimentàries (argiles, algeps,margues) de les eres Terciària i Quaternària.
Es localitza en les conques de les àrees septentrionals i meridional de laMeseta, les depressions de l’Ebre i del Guadalquivir.
Dóna lloc a un RELLEU HORITZONTAL, ja que els terrenys on es vadipositar no patir plegaments posteriors.
La seua ràpida erosió per la blanor dels materials ha generat dos tipus derelleu:
Els rius obrin valls que separen estructures horitzontals, ràpidamentdesgastades originen planes suaument ondulades = CAMPIÑAS
En les zones on s’alternen períodes de secs i calorosos amb altres depluges curtes i torrencials, i sense protecció vegetal (SE peninsular izona central de la vall de l’Ebre) l’aigua torrencial desgasta ràpidamentels vessants = XARAGALLS (càrcavas) = sols estrets i profundsseparats per arestes, què creen un paisatge abrupte semblant a unmuntanya en miniatura = BADLANDS
Campiña, sud de Còrdova
Xaragalls (càrcavas)
Badlands, Las Bardenas Reales, Navarra
Badlands
Las Bardenas Reales, Navarra
Xaragalls, falla delMontnegre (sud-oest de la ciutatd’Alacant). Posa encontacte els algepsi les argilestriàsiques (keuper)amb les marguesdel Cretàcic
Localitzats a les IllesCanàries i a comarquesaïllades de la Península.Originats a finals del Terciarien època de l’orogèniaalpina.Provenen de masses demagma que emergeixen apartir de fractures de lalitosfera.
El Teide des de Roques de García
Materials volcànics
EROSIÓ DIFERENCIAL EROSIÓ DIFERENCIAL
Erosió que no afecta per igual a un terreny perquè depèn de la diferent
resistència i estructura de les roques.
Relleu Tabular= relleu estructural determinat per un estrat o un conjunt d’estrats
horitzontals resistents a l’erosió i limitat, totalment o parcialment, per una cornisa,
un cingle o un talús abrupte.
Relleu en cuesta = és una forma de relleu produïda per l'erosió en aquelles parts
on els terrenys sedimentaris tenen les capes lleugerament inclinades. Aquestes
presenten un talús frontal i, en la direcció oposada, un pendent escàs.
Relleu Apalatxià = constituït per una sèrie de crestes paral·leles afectades per
una superfície d’erosió i separades per valls llargues i estretes.
Relleu Jurassià = Relleu estructural format per plegaments simples, paral.lels i no
poc deformats.
són
Si els estrats
és
horitzontals
Relleu tabularRelleu tabular
Erosió diferencial
• Taules o páramos• Tossal testimoni• Tossal residual
•Conques sedimentàries•Depressions(Ebre i Guadalquivir)
Lleument inclinats
estan
Relleuen cuesta
Relleuen cuesta
• Dors• Flanc• Tossal testimoni• Tossal residual
plegats
estan
Relleuapalatxià
Relleuapalatxià
• relleu hercinià• Arrasament i rejoveniment
erosió diferencial
• Depressions• Crestes• Cluses
• S. Cantàbrica (W)• Montes de Toledo• Sierra Morena
encon
en
RelleujurassiàRelleu
jurassià
Anticlinales• Cluses• Combes• Anticlinal exhumat
• S. Cantàbrica• Sistema Ibèric• Pirineus• Serralades Bètiques
en
en
EROSIÓ DIFERENCIAL EROSIÓ DIFERENCIAL
Erosió que actua sobre diferents roques de diferent origen i resistència.
Serraladesjoves
Sinclinals• S. colgado
Son relleus que no han patit pressions. Estan situats en conques sedimentàries àmpliesque permeten la distribució dels sediments en capes. Cada estrat, en funció de la seualitologia, actua de manera diferent a l’erosió (erosió diferencial), el que dóna lloc a unavarietat de formes: páramos o taules (mesas), pilares, tossals testimoni, campiñas....
FORMES DE RELLEU DE LA MESETAFORMES DE RELLEU DE LA MESETA
RELLEU PER EROSIÓ DIFERENCIAL: TOSSAL TESTIMONI (CERRO TESTIGO)A SORIA, MESETA NORD. FOTO: JOSEP FERNÁNDEZ
EROSIÓ DIFERENCIAL: RELLEU EN CUESTA A SIERRA DE CABREJAS, SORIA. FOTO: JOSEP FERNÁNDEZ
El Castillo de Acher, Pirineu Aragonés. Un exemple de sinclinal penjat.Foto Josep Fernandez
DOLINA
RELLEU VOLCÀNIC A LANZAROTE. FOTO: JOSEP FERNÁNDEZ
LES UNITATS MORFOESTRUCTURALS DEL RELLEU PENINSULAR
LES UNITATS MORFOESTRUCTURALS DEL RELLEU PENINSULAR
LA MESETA LA MESETA
• Plana elevada situada entre 600-800 metres d’altitud.
• Articula al seu voltant la resta del relleu peninsular
• Es va formar durant l’era Primària, per l’erosió del Massís Hespèric, sorgit durantl’orogènia herciniana
• Deformada i destruïda en part durant l’orogènia alpina =
inclinació de la Meseta vers l’Atlàntic =
reducció de l’alçària de l’est a l’oest.
Rejoveniment de la serralada = ressorgiment del Sistema Central que ladivideix en dues parts
• Límits de la Meseta = les vores muntanyoses = muralla
• Geològicament podem diferenciar tres unitats
• PENEPLANS OCCIDENTALS (ANTIC SÒCOL PALEOZOIC)
• LES SERRES INTERIORS
• CONQUES SEDIMENTÀRIES INTERIORS
A. MESETA SEPTENTRIONAL
Meitat nord peninsular = Galaico-lleonés, Cantàbrica, Ibèrica, Gorges delDuero
Altitud mitjana de 750m.
Presenta una fisonomia més uniforme= xarxa fluvial del Duero.
Dividida en dos sectors
a) CONCA SEDIMENTÀRIA DEL DUERO
Sòcols paleozoic enfonsat per l'orogènia alpina
Depressió reblida per materials del Terciari/Quaternari
Alternança glacialisme /Inter glacialisme = Terrasses fluvials
Litologia ARGILOSA = RELLEU TABULAR
b) PENEPLANS OCCIDENTALS
Planura suau ondulada on afloren materials paleozoics = granits ipissarres
Localitzada en Salamanca i Zamora, Arribes del Duero (fronteraamb Portugal) = encaixament del riu
B. MESETA MERIDIONAL
Meitat sud peninsular= Sistema Central, Ibèrica, Serra Morena, Peneplà extremeny
Altitud mitjana al voltant de 650m.
Té un mateix origen geològic que la conca del Duero= argiles i relleus horitzontals
Muntanyes de Toledo la divideixen en dues parts = Tajo i Guadiana
CONCA DEL TAJO
Taules/ Páramos de la Alcarria i la Mesa de Ocaña
Campiña de la Sagra
CONCA DEL GUADIANA
• Planura de la Manxa
• Predomini de zones ENDORREIQUES, ZONES HUMIDES I LLACUNES
OJOS DEL GUADIANA
TABLAS DE DAIMIEL
LAGUNAS DE RUIDERA
PENEPLA EXTREMENY
AL OEST de Ciudad Real i al sud i oest d’Extremadura.
Superfície d’erosió sobre el sòcol primari = montanyes-illa = crestes de quarsites(erosió diferencial)
En les zones de contactee entre els peneplans i les conques sedimentàries =GORGES (ARRIBES, TAJOS) encaixament del riu sobre materials durs
VULCANISME= Campo de Calatrava.
SÒCOL PALEOZOIC
CONQUES SEDIMENTÀRIES
SERRES INTERIORS
MESETAMESETA
SÒCOL PALEOZOIC
SÒCOL PALEOZOIC
SERRALADES INTERIORS
SERRALADES INTERIORS
• Sistema CentralSOMOSIERRA, GUADARRAMA, GREDOS, PEÑA DE FRANCIA, GATA
• Mts. de Toledo• DIVIDEIX LA MESETA
MERIDIONAL
• CONQUES DEL TAJO I GUADIANA
• SERRA DE GUADALUPE
• Granit, Pissarra, Gneis
• Peneplà zamorano-salmantí
• GRANIT = NORD SALAMANCA
• PISSARRA = SUD SALAMCANCA I EXTREMADURA
• Peneplà extremeny
• PISSARRA
• ESGUITS DE QUARSITES
• Muntanyes illa o tossals residuals
• Gorges (Arribes, tajos)
Relleu tabular:• Páramos• Campiñas• Cuestas (glacis)• Tossals
Relleu granític
amb
amb
amb
CONQUES SEDIMENTÀRIES
INTERIOS
CONQUES SEDIMENTÀRIES
INTERIOS
• Conca del Duero (800-850m.)
• Duero
• Tancada per muntanyes
• Conca Submeseta sud (500-700m.)
• Tajo i Guadiana
• Oberta a l’Atlàntic
ARRIBES DEL DUERO ARRIBES DEL DUERO
L’encaixament dels rius sobre materialsdurs del peneplà forma gorges (tajos oarribes).
L’encaixament dels rius sobre materialsdurs del peneplà forma gorges (tajos oarribes).
GORGES DEL DUERO SOBRE QUARSITA
GORGES DEL DUERO SOBRE QUARSITA
Tall litològic de la Meseta
SÒCOL PALEOZOIC DE LA MESETA SÒCOL PALEOZOIC DE LA MESETA
Muntanya illa de Amasatrigo. Embassament de la Serena (Extremadura)Muntanya illa de Amasatrigo. Embassament de la Serena (Extremadura)
SÒCOL PALEOZOIC DE LA MESETA SÒCOL PALEOZOIC DE LA MESETA
PERFIL SISTEMA CENTRAL (SE-NO) PERFIL SISTEMA CENTRAL (SE-NO)
Sistema muntanyós de 700 km de llargària que travessa la Meseta en direcció sud-oest -nord-est i la divideix en dues meitats.Disposició SO-NE des de la Serra de la Estrella (Portugal) fins a enllaçar amb la Ibèrica. Massís antic d’estil Germànic
HORTS = blocs realçats que formen serresGRABEN = corredors tectònics aprofitats pels rius en un sentit N-S
Estructura en diferents conjunts: a) Sector occidental = Serra de Gata, Penya de França < 1800mb) Sector Central= Serra de Gredos i la de Guadarrama = cims > 2400m. c) Sector oriental = Serres de Somosierra, Ayllon i la Pela
Va experimentar diverses fases en la seva formació entre les quals destaquen:Un aixecament postpaleogen.Un segon aixecament postmiocènic.
Simetria E-O= elevació des dels extrems al centre Vessant nord (Duero) més abrupta, mentre la vessant sud (Tajo) és més abrupta i la nord més suau.S’hi distingeixen les serres de Gata, Gredos, Guadarrama, Somosierra, Navacerrada, Béjar, etc.LITOLOGIA SILÍCIA =
Predomini materials metamòrfics (pissarres, genis, quarsites) en les serres perifèriques = Gata, Peña de França, Somosierra, Ayllón y la PelaSerres centrals = predomini materials granits i la posterior erosió = MODELAT GRANÍT
SISTEMA CENTRAL
Perfil topogràfic del Sistema Central (O-E). Geografia 2, Santillana.
PERFIL SISTEMA CENTRAL (SE-NO) PERFIL SISTEMA CENTRAL (SE-NO)
Serralades interiors de la Meseta
Estructura fallada de la serralada
PERFIL GEOLÒGIC DE LA SERRA DE GREDOS PERFIL GEOLÒGIC DE LA SERRA DE GREDOS
MUNTANYES DE TOLEDO
Situat en el centre de la Submeseta sudSepara les conques fluvials del Tajo i GuadianaGènesi comuna amb el Sistema Central = bloc del sòcol arrasat i posteriorment fracturar en un sistema de horst i graben, després de l’orogènia alpina.Modelat sobre materials paleozoics (quarsites i pissarres) dóna lloc a un relleu APALATXIÀ =
Erosió d’un antic relleu plegat i caracteritzat per l’alternança de depressions formades per materials tous i crestes de materials resistents
Sierra de Villuercas (Cáceres), Munyanes de Toledoo.
Crestes apalatxianes(cims suaus)
Aflorament dels antics anticlinals
MUNTANYES DE TOLEDO, SECTOR ORIENTAL
Sierra de Villuercas (Càceres), sectorextremeny de les Muntanyes deToledo.
Sierra de Guadalupe (Muntanyes de Toledo)
LES VORES DE LA MESETA
MassísGalaicolleonésMassísGalaicolleonés Serralada
CantàbricaSerralada Cantàbrica
Sierra MorenaSierra Morena
• Massís AsturiàPicos de Europa
• Muntanya Cantàbrica
• Relleu apalatxià / juràssic• Relleu càrstic• Relleu glaciar
amb
amb
Sistema IbèricSistema Ibèric
•Sector nord: Demanda, Moncayo
•Sector sud:Sector castellà
(interior)Fossa de CalatayudSector aragonés
(exterior)
amb
• Relleu apalatxià• Relleu càrstic• Estil germànic / saxonià
amb
VORES MUNTANYOSES DE LA MESETAVORES MUNTANYOSES DE LA MESETA
• Serra Madrona• Los Pedroches• Serra d’Aracena
• Serra Segundera• Serra Cabrera• Los Ancares
• Relleu arrodonit• Falles
Relleu apalatxià
Situat en l’extrem nord-occidental del sòcol paleozoic de la Meseta,presenta una gran abundància de roques antigues com el granit i lapissarra.
Originari del Paleozoic, formava part del massís Hespèric
Durant el Terciari, l’orogènia alpina fracturà la vora del sòcol, formant unabombament recorregut per un sistema de falles de direcció N-S.
El relleu se'ns presenta escalonat des de l’oest, a nivell de la mar, vers al’est, fins arribar als 2000m. en les Muntanyes de Lleó.
Estructura litològic silícia = granit, pissarres i quarsita.
És un paisatge de muntanyes velles i arredonides. La seua altitudmitjana és de 500m
Serres més remarcables són Segundera, Cabrera i Ancares.
MASSÍS GALAICO-LLEONÉS
S’hi distingeixen les parts següents:
Les muntanyes de Lleó amb cims que superen els 2.000 m.,serra de Segundera i el cim del Teleno (2188m.). La partgallega presenta un forma abrupta, mentre la lleonesa és méssuau.
Les muntanyes i conques mitjanes, alternen les fosestectòniques com les de Lugo i el Bierzo (mineria delCarbonífer), amb blocs elevats o serres com Ancares (a l’est); ola dorsal gallega qu dóna pas a l’oest, a l’escaló de Santiago.Amb altures no superiors als 1000m.
La zona costera amb presència de les rías de vessants suaus.El litoral gallec presenta una costa retallada i submergida,configurat per RIES, antics valls fluvials ocupats per la mar.
Sierra d’Os Ancares
TELENO 2188 m.
Sierra Segundera. Circ del Tera
Té una llargària de 450 km. i separa el mar Cantàbric de la Meseta.Forma part del sòcol hercinià transformat i inclinat vers l’est durant el Paleozoic. Durant el Mesozoic la meitat oriental, coberta pels mars en les fases de transgressions marines, fou reblint-se de materials marins, formant un coberta sedimentària sobre el sòcol primari. Tot això fou transformat amb l’orogènia alpinaDisposició de les alineacions muntanyoses retallades pels rius, forma estretes valls anomenades HOCES o DESFILADEROS (congost) = la Garganta del Cares, o el desfiladero de la Hermida. Presenta una gran dissimetria entre la vessant cantàbrica, més abrupta, i la interior, cap a la Meseta, més suau. Els seus cims superen els 2.500 m d’altitud en la meitat occidental, en els Picos d’Europa, i baixen fins als 1.500 en l’extrem oriental.
LA SERRALADA CANTÀBRICA
Font: Batxillerat, Geografia. Ecir
LA GARGANTA DEL RIU CARES
RIU DEVA I EL DESFILADERO DE LA HERMIDA
SECTORS:El massís asturià, unitat més occidental.
Originat durant el Terciari, sobre materials paleozoics (quarsites, pissarres,arenisques, calcaris i conglomerats carbonífers) =Relleu fracturat amb blocs desnivellatsConca asturiana amb importants jaciments de carbó.Modelat glacial apreciableExtrem nord-occidental = la duresa dels materials ha donat lloc a un relleuAPALATXIÀExtrem Oriental = apareixen les calcàries primàries, que configuren els PICOS DEEUROPA,= modelat càrstic sobre materials calcaris paleozoics Apareixen lesmajors altures de la serralada (Torre Cerredo, 2648m., Peña Vieja, Naranco deBulnes, 2519m.)
Les muntanyes de Santander.Materials secundaris dipositats sobre el sòcol paleozoic.Després de l’orogènia alpina = estructures plegades amb relleus suaus.Relleu Juràssic.
Les muntanyes basques, que uneixen el Sistema Cantàbric amb elsPirineus.
Materials secundaris amb estructures plegades= afloren pissarres paleozoiquesPenya Gorbea 1482m., Aitzkorri 1544m.
Massísasturià
Picos de Europa
Àrea natural de Riaño
Muntanyes de Santander
SISTEMA IBÈRIC
Serralada disposada de forma discontínua en direcció nord-oest - sud-est, de 400 km de longitud.És el límit oriental de la Meseta i la divisòria d’aigües que separa els rius atlàntics i mediterranis.Predominen els materials secundaris i terciaris, i a la part nord-occidental hi apareixen roques paleozoiques (sòcol rejovenit) Serralada intermèdia
FOSSA DE CALATAIUD-TEROL
Es pot subdividir en diverses parts:a) A la meitat nord
Amb una direcció NO-SEOrigen: elevació d’un bloc del massís Hespèric durantl’orogènesi alpina (estil germànic).Materials paleozoics, coberts en algunes parts per materialssedimentaris més moderns.s’hi observen les serres de major altitud, la Demanda(Paleozoica), Cebollera, Urbión i Moncayo (Calcària) , quesuperen els 2.000 m.
Serra del Moncayo
Picos de Urbión (2.235 m), La Rioja
Sierra de la DemandaSistema Ibèric
Es pot subdividir en diverses parts:b) La meitat sud és de menor altitud.
La depressió longitudinal ibèrica, d’uns 200 km de llarg ide 10 a 15 d’amplada, divideix aquesta meitat en duesbranquesl’occidental interior o castellana, amb el gran massísd’Albarrasí (Paleozoic) i la serra de Conca (Calcària)L’exterior o aragonesa, que limita amb la depressió del’Ebre (Serres de Javalambre i Gúdar, de materialscalcaris). Ambdues separades per la fossa tectònica deCalataiud, reblida de materials terciaris.
Els materials paleozoics de la serra d’Albarrasí han originat un RELLEUAPALATXIÀ, amb direcció NO-SE, conseqüència de les pressions alpines.
Serranía de Cuenca Boniches (Cuenca)
Relleu càrstic:solcs produïtsper l’erosió igelifracciódiferencials.
PERFIL DE LA SERRALADA IBÈRICA
Mola d’Ares (1318 m), en el Maestrat. Sobre la mola, Ares del Maestrat
Penyagolosa (1813 m): relleu en cuesta (cara est)
Situada al sud de la Meseta, s’estén al llarg de 400 km des del nord d’Huelva fins Albacete, amb una amplària variable de 40 a 80 km.L’altitud no supera els 1.323 m (Sierra Madrona) i cau bruscament fins els 100 m de la depressió del Guadalquivir.Predominen els materials paleozoics (quarsites, pissarres i granits) que, juntament amb la vegetació, formen un paisatge obscur que és l’origen del nom d’aquest relleu.Sierra Morena constitueix una barrera física per al pas entre la Meseta i la depressió del Guadalquivir que se supera a través de passadissos com el de Despeñaperros.
Sierra Morena
Sierra Morena
Sierra Morena
Situada al sud de la Meseta, s’estén al llarg de 400 km des del nord d’Huelva fins Albacete, amb una amplària variable de 40 a 80 km.L’altitud no supera els 1.323 m (Sierra Madrona) i cau bruscament fins els 100 m de la depressió del Guadalquivir.Predominen els materials paleozoics (quarsites, pissarres i granits) que, juntament amb la vegetació, formen un paisatge obscur que és l’origen del nom d’aquest relleu.Sierra Morena constitueix una barrera física per al pas entre la Meseta i la depressió del Guadalquivir que se supera a través de passadissos com el de Despeñaperros.Serres principals són Madrona, Pedroches i Aracena
Sierra Nevada: Mulhacén i Veleta
Perfil i bloc diagrama de Sierra Morena
SERRALADES EXTERIORS
SERRALADESEXTERIORS A LA MESETASERRALADESEXTERIORS A LA MESETA
Muntanyes BasquesMuntanyes Basques
Sistemes BèticsSistemes Bètics
• Aralar• Peña Gorbea
amb
PirineusPirineus SerraladaLitoral CatalanaSerraladaLitoral Catalana
• Zona axial paleozoica
• Prepirineus
Serralades interiors
Depressió intermèdia
Serralades exteriors
• Serralada litoral
• Depressió Intermèdia o Prelitoral
• Serralada Prelitoral
• Falles
• Activitat volcànica
amb
• Glaceres de vall i de circ
• Llacunes o ibons
• Serralada Penibètica
• Serralada subbètica
• Depressió intrabética
ambamb
• Mantells de corriment
• Foies• Badlands
MUNTANYES BASQUES
Són la unitat de transició entre la muntanya deSantander a l’oest i els Pirineus a l’est.Presenten un rocam calcari amb formes suaus i unaaltitud moderada.Materials secundaris presenten estructures plegades,més apretades en l’extrem oriental (pissarrespaleozoiques) que les connecten amb el Pirineuoccidental.Les majors elevacions són Aralar, Penya Gorbea(1482m.) i Aizkorri (1544m.)
Muntanyes basques
Monte Aitzkorri (Muntanyes Basques, 1554 m)
Els Pirineus
Són el límit nord de la Península Ibèrica que s’allarga 435 km des del golf de Biscaia fins el cap de Creus.S’hi localitzen algunes de les màximes altituds peninsulars com l’Aneto (3.404 m), el Monte Perdido(3.355 m), el Pic de la Maladeta (3.308 m), la Pica d’Estats (3.143 m), etc.Es formaren en l’orogènia alpina a partir de l’aixecament de l’eix paleozoic i del plegament i fractura dels sediments dipositats a la conca pirenenca.Els Pirineus han sofert els efectes del glaciarisme i també hi ha presència de vulcanisme (la Garrotxa).
Des del punt de vista morfoestructural s’hi distingeixen dues grans unitats:La zona axial o central és l’eix de la serralada i està format per materials paleozoics de l’antic massís Hespèric com pissarres, quarsites, roques plutòniques, etc. Els seus cims, els de més altitud de tota la serralada, es varen veure molt afectats per l’orogènia alpina.Els Prepirineus estan situats al sud i nord de la zona axial. El vessant sud està format per dues línies de muntanyes (serralades interiors i serralades exteriors) separades per una depressió longitudinal. Hi predominen els materials sedimentaris del secundari i terciari, bàsicament roques calcàries i margues.
Els Pirineus
Formació geològica d’una serralada de plegament alpí: els Pirineus
Unitats estructurals dels Pirineus
Aneto 3404 m.
Monte Perdido
Altres cims pirinencs
Pica d’Estats (3.143 m) Puigmal (2.909 m)
La Maladeta (3.308 m) Ordesa
Perfil dels Pirineus
Font: Batxillerat, Geografia. Ecir
LES SERRALADES BÈTIQUES
Les Serralades Bètiques s’estenen al llarg de més de 600 km, de sud-oest (Cadis) a nord-est (cap de la Nau), es perllonguen sota el mar cap a les Balears i constitueixen la major i més complexa de totes les unitats del relleu ibèric.Són el resultat de l’apropament de les plaques ibèrica i africana. Sorgiren durant el moviment alpí, com els Pirineus amb els quals presenten notables diferències.
En l’estructura de les Serralades Bètiques destaquen les següents unitats :
– La serralada Penibètica, meridional i litoral, corre paral·lela a la costa mediterrània. És la part on s’hi localitzen les majors altituds de la Península, com són els cims Mulhacén (3.478 m) i Veleta (3.392 m) a Sierra Nevada. Presenta una gran varietat litològica, des de materials paleozoics que afloren a Sierra Nevada, fins a roques calcàries a la zona de les Alpujarras i volcàniques al cap de Gata.
– La serralada Subbètica, paral·lela i al nord de l’anterior, s'estén des de Cadis fins a Alacant. S’hi localitzen els relleus de Grazalema, Ubrique, Cabra, Cazorla, Espuña, etc. Hi predominen els materials mesozoics dipositats al voltant del massís Hespèric.
– La depressió Intrabètica, separa les dues serralades principals i s’allarga uns 250 km. Està formada per una successió de depressions tectòniques: Antequera, Ronda, Guadix, Baza i Granada. Els materials són una combinació de materials argilosos i calcaris dipositats posteriorment a l’orogènia alpina.
Mapa de localització de les serralades Bètiques
SERRALADA COSTANERA CATALANA
La serralada, resultat del plegament alpí, s’estén paral·lelament a la costa mediterrània, des de la zona oriental dels Pirineus fins al Sistema Ibèric en direcció nord-est - sud-oest.Té uns 250 km de longitud i uns 30-40 km d’amplada i tanca la depressió de l’Ebre de la influència marina.El relleu presenta tres grans unitats:
– Les serres litorals, que no superen els 500 m d’altitud.– La depressió prelitoral, que correspon a una fossa tectònica
longitudinal formada per materials terciaris i quaternaris.– Les serres prelitorals interiors on es troben les majors altituds,
com les del Montseny (1.712 m) i Montserrat (1.236 m).
Geomorfològicament s’hi distingeixen:– La zona septentrional, constituïda per materials paleozoics (granit,
pissarra) fracturats pel plegament alpí.– La zona meridional, formada per sediments mesozoics (roques
calcàries, argiles i margues) plegats en l’orogènia alpina.
Tall transversal de la serralada Costanera catalana
Situada al nord de Girona, en direcció nord-oest - sud-est, la serralada Transversal Catalana enllaça els Pirineus amb les serralades Costaneres catalanes.
Serralades Costaneres catalanes
El Montseny
DEPRESSIONS EXTERIORS A LA MESETA
DEPRESIONS EXTERIORS A LA MESETADEPRESIONS EXTERIORS A LA MESETA
DEPRESSIÓ DE L'EBREDEPRESSIÓ DE L'EBRE
DEPRESSIÓ DEL GUADALQUIVIRDEPRESSIÓ DEL GUADALQUIVIR
• Peus de mont o raiguers (somontano): materials gruixos i durs
• Centre de la depressió: materials fins
• Mallos i foies• Relleu horitzontal: moles• Badlands
amb
amb
• Maresmes• Campiñas• Taules o Mesas• Tossals testimoni (alcores)
La depressió de l’EbreCorrespon a una àmplia fossa triangular limitada pels Pirineus, les muntanyes costaneres catalanes i el Sistema Ibèric.Té 350 km de longitud i una amplada màxima de 150 km. L’altitud varia dels 200 als 1.000 m.Té un origen geològic lligat al dels Pirineus. A finals del Mesozoic es va enfonsar el bloc hercinià de l’Ebre el qual va quedar cobert per la mar a principis del Terciari.Actualment està coberta per dipòsits de sediments molt variats (arena, conglomerats, sals sòdiques, roques calcàries, etc.) de fins a 2.000 m de gruix.La gran varietat de materials i els seus diferents processos erosius han provocat l’existència d’una gran diversitat de formes de relleu.
La depressió del Guadalquivir
És una planícia triangular de 330 km de longitud i una amplada molt variable. El riu hi té una posició asimètrica.És una gran àrea enfonsada durant l’orogènia alpina que va estar coberta per aigua marina i després va ésser emplenada durant el Terciari per diferents tipus de sediments (margues, argiles, arenes, etc) que posteriorment han estat erosionats pels cursos fluvials durant el Quaternari.Els diferents processos erosius han produït una destacada diversitat de paisatges entre els quals sobresurten campiñas i marismas.
BIBLIOGRAFIA
Abascal Altuzarra, F. et al., Geografía, Santillana, 2009.
Buzo Sánchez, I., Recursos de Ciencias Sociales, Geografía e Historia (web)
Calvente, L., Banco de fotografías e imágenes de montaña, paisaje y turismo de la Comunidad Valenciana y España
Colmenero Vicente, P., Página personal de Pedro Colmenero
Daza, M., Migueldaza.com. Blog & Photos
Del Pozo, J., Geografía de España (blog),
Estrabón. Geografía de España (web)
Geoiberia, La Serralada Bética y el parque natural Sierras de Cazorla, Segura y Las Villas
http://iacare.es.tl/ [Empar Gallego]
http://francadenas.blogspot.com.es/ [Fran Cadenas]
Gómez Velasco, J. y Alonso Chavarri, I., Apuntes sobre la Geología de Leiva (ppt)
Gutiérrez Baena, S., Geografía de España (web)
Muñoz Delgado, Mª C., Geografía, Anaya, 2003
Piñera, J., Fotografía de montaña (web)
http://www.senderosdealicante.com/
Sanchiz Torres, Sergi (web) http://www.slideshare.net/sergisanchiz
Urrutia, J., Mendikat. La biblia de las montañas… (web)