· EL RIPOLLÈS NÚM. 750 ANY XIV Dijous, 4 d’octubre de 2018 PREU EL RIPOLLÈS 1’25E Com es...

EL RIPOLLÈSNÚM. 750 ANY XIV Dijous, 4 d’octubre de 2018 PREU EL RIPOLLÈS 1’25E

Com es va coordinar l’1-O a Ripoll l’any passat?

Conversa en exclusiva amb la persona responsable que els col·legis electorals de la capital obrissin amb el material necessari per votar

«Vaig anar a vàries reunions secretes a la muntanya», per fer intercanvis de documentació i tirar endavant amb el procés

entrevistap15

mercatp19

arreup3

esportsp35

arreup10

Els Special Olympics 2018, amb 33 esportistes del MAP

Camprodon dedica un espai públic al referèndum

La de Ribes, la primera fira del bestiar a la comarca

Ripoll inaugura la seva plaça 1 d’octubre

AJ. RIBES DE FRESER

AJ. RIpOLL

GUILLEM SÁNCHEZ

BOI

P2TALAIA

PerseverançaAquesta és segurament la pa-raula amb la qual definiríem l’Àngel Huertas. No es perd ni un ple de Sant Joan de les Abadesses i tampoc falla mai en fer algunes preguntes!

Un dia, 72 horesLes imatges del primer d’oc-tubre les tenim marcades a les retines des de fa un any. Una victòria del poble, que quedarà per la posteritat i que un any després s’ha volgut recordar.

Torn de les fires...Mes d’octubre, mes de fires. Al Ripollès, un nom va lligat a l’al-tre. Tornem a engegar la roda a Ribes de Freser i, per tant, mo-ment després de Ripoll i Espina-vell. Que la ramaderia no pari.

gALL

Coses que passen...La feina de periodista, comu-nicòleg o digui-li X, sempre té aquella vessant de curiositat, de fer el tafaner... Doncs bé, a les darreries de la setmana que hem deixat enrere, ens hem trobat amb situacions que gairebé podríem qualificar d’estupefacció. Resulta que s’havia d’escollir el candidat d’un partit per les municipals i quan arribem, ens diuen que és a porta tancada... Fins aquí, bé. Resulta que ens diuen que hi serà el màxim dirigent del partit i a l’hora de començar, no se’l veu per enlloc... Doncs bé, ens quedem a la zona de recepció per poder saber-ne alguna cosa a la conclusió de l’assemblea. Mentre es desen-volupava, vam tenir temps de robar la clau del wifi, que això de gastar dades en les esperes no ens agrada gaire. Vam te-nir temps de fer de porters del convidat d’honor de l’assem-blea (aquell home devia pen-sar que què hi feien allà dues persones amb els braços ple-gats) i, fins i tot, per l’escletxa de la porta, seguir una mica la conversa.... que això de tafa-nejar se’ns dona bé.

El vi d’alçada de Gombrèn es presentarà l’1 de novembre

GOMBRÈN | Judith Espert

Tornar a conrear vinya com an-tany i produir caldos a uns mil metres d’alçada. Aquesta és la idea de Joaquim Bartés, fill de Gombrèn, qui actualment resi-deix a Ripoll. Després de quin-ze anys de treball per fer realitat aquest projecte, ara aquest vi sortirà a la llum l’1 de novembre. Bartés no ha volgut perdre les arrels i ha hagut de lluitar molt perquè la primera producció ja si-gui una realitat: «S’han mort les parres, les he tornat a fer... Fins avui he passat la meva», relata,

amb la satisfacció de poder tenir ja a la mà les primeres ampolles de la producció.Serà un vi amb criança de 6 mesos en bota i sis més a les ampolles, que recorda a vins d’altres punts del país com l’Empordà. El pro-cés s’inicia a la primavera quan comença a brotar fins ara, a la tardor, quan es produeix la co-llita. Ara bé, enguany es preveu més tardana «a causa de les plu-ges». Per tant, s’espera que sigui a mitjans o finals d’octubre per tal «que pugin els sucres, cal que esperem fins al final». Quan veurà la llum aquest vi

d’alçada serà oficialment l’1 de novembre. La presentació serà a la Fonda Xesc. Tot plegat amb la voluntat de visualitzar que «he complert la fita», relata Bartés, «i vull compartir-ho amb els amics i el poble de Gombrèn». El que es revelarà, també, durant aquesta presentació serà el nom d’aquest vi, un nom «molt perso-nal... que donarà trets del què he patit», ha anunciat. Bartés també ha exposat que està començant una segona producció. Aquest cop, de vi blanc, amb el raïm de varietat traminer: «Donarà els fruits l’any vinent», detalla.

Joaquim Bartés no ha volgut perdre les arrels i ha plantat vinya al seu municipi natal

Dijous, 4 d’octubre de 2018EL RIPOLLÈS

lauRa seGuR

SANTS DEL 4 AL 10 D’OcTubRE

dijous 4: Francesc d’Assís, Àurea divendres 5: Faust, Froilà, Caritina dissabte 6: Bru, Emili, Fe diumenge 7: Roser, Sergi, Marc, Julita dilluns 8: Brígida, Simeó, Thais, Demetri dimarts 9: Dionís, Abraham dimecres 10: Remei, Daniel, Sabí

AQUESTA SETMANA NO US OBLIDEU DE FELICITAR A:

Si a l’octubre plou, el rovelló es mou. Tel. 972 70 00 00Plaça Gran, 20 RIPOLL

Obrim cada dia per dinar. Nits de dimecres, dijous,

divendres i dissabtes.

ARREUP3

Ripoll ja té la seva plaça 1 d’Octubre des d’aquest dilluns

Va ser un acte que va comptar amb desenes d’assistents

bé a Ripoll». El batlle afegeix que aquest espai «simbolitza l’últim punt de la resistència de la democràcia enfront a tot allò que veiem i sentíem que estava passant a altres pobles i ciutats de Catalunya (...) quan

vèiem això a Ripoll ens vam organitzar en un sol poble defensant les urnes i el dret de vot dels ciutadans (...) la biblioteca representa el dar-rer punt on es va concentrar la votació (...) i aquest poder

de la resistència l’hem volgut simbolitzar amb aquesta pla-ca de l’1 d’Octubre». L’acte va comptar amb una ac-tuació de la Capella Santa Maria de Ripoll, una intervenció de la Comissió del Nomenclàtor per

RIPOLL | Laura Segur

La comissió del Nomenclàtor ha vist com el seu projecte vin-culat a la història de Ripoll ha començat a caminar, a més en un dia que ja té un lloc destacat dins el calendari català, com és l’1 d’octubre i en un espai que va ser tot un símbol durant la jornada de votació, el final del carrer Vinyes i la Biblioteca Lambert Mata. Aquest dilluns desenes de persones van assistir a la descoberta de la placa que bateja aquell indret com a plaça 1 d’Octubre. Va ser en un acte en què el sentiment va aflorar, com l’any passat, de manera pacífica, però contundent. Els unia el sentiment de pertinen-ça, d’haver compartit vivènci-es, temors i esperances, però sobretot de simbolisme, en pa-raules de l’alcalde Jordi Munell, que es referia a aquest com a un «nou espai històric de fa un any, però sobretot un espai de futur, perquè el futur el mar-carem a partir de tot el que va passar l’1 d’octubre de l’any passat a tot Catalunya i tam-

Un projecte de la Comissió del Nomenclàtor que s’ha de fer extensiu a altres punts del municipi

És al final del carrer de les Vinyes, davant de la Biblioteca Lambert Mata, un dels espais clau durant la jornada 1-O de l’any passat


ajuntament de RIPOLL

explicar el projecte que a partir d’aquí es farà extensible a altres punts de la vila, com explica Roser Vilardell, i que el que vol és «dignificar-los, donant-los aquesta personalitat i caliu que li dona la gent que hi ha viscut o té una anècdota o que hi té una foto que és un record, ens sembla que és una manera de posar en valor el nostre po-ble», com seria per exemple la plaça Tomàs Raguer o «també coneguda com a plaça Llupi-ons». La de dilluns va ser una tarda carregada de simbolisme amb l’actuació del grup Mecà-nica Orgànica que va oferir un tastet de poemes escrits per Gemma Arimany «que arren-quen del sentiment de l’1-O i de tot el que ha derivat, la pro-clamació de la Independèn-cia, els presos...», que formen part d’un llibre que estan fent de mica en mica que porta per títol l’Estrebada. Els Segadors, l’himne Nacional, cantat entre tots els assistents va ser un dels punts culminants d’una tarda commemorativa i simbòlica per als veïns i veïnes de Ripoll.

l’ajuntament iniciés un estudi per fer els carrers per als via-nants en els dies de més aflu-ència turística? No va ser pos-

sible la unanimitat en aquesta segona qüestió, perquè un dels vots estava en blanc. A partir d’aquí, tal com va

Setcases se suma amb referèndum a l’homenatge a l’1-O de l’any passatSetCaSeS | L.S.

Setcases ha dit sí a un nou mo-del turístic. Ha estat en el marc de la festa major, però també pretesament convocat el dia del primer aniversari de l’1 O, tot traient les urnes perquè la gent del poble fos partícip del futur del municipi. En total, van di-positar la butlleta 24 persones, la majoria veïns i veïnes, resi-dents de forma habitual(30%), les quals van respondre a les dues preguntes que es plante-javen. T’agradaria que Setca-ses fos una destinació turística per excel·lència? D’aquestes, 23 també van respondre afirmati-vament a: Estaries d’acord que

Les urnes van tornar a sortir aquest 1 O a Setcases

LauRa SeGuR

afirmar, després del recomp-te, el primer tinent d’alcalde de l’ajuntament de Setcases, Santi Molas, ha confirmat que

a partir d’ara «s’ha de con-tinuar treballant» en aquest projecte vital pel futur de l’economia local.

Setcases vol ser una destinació turística per excel·lència

LauRa SeGuR

P4ARREU

El Ripollès commemora i homenatja l’1 d’octubre amb actes arreu

Una persona col·locant un llaç groc en un pont de Ribes de Freser

brir, com en altres punts que ha-vien estat col·legis electorals l’1-O, una placa amb el lema «Aquí vam votar, aquí vam guanyar». A Planoles també es va inaugurar

la mateixa placa i posteriorment es va organitzar una botifarrada.I per últim, a Ripoll els actes van començar amb una acampada al passeig de Sant Joan durant tota

la nit i matinada del diumenge, i van seguir amb una cercavila amb tractors per tots els col·legis electorals de la vila. També va tenir lloc una de les assemblees

Un mural per commemorar l’1-O a Sant Joan, destruït la primera nit després de ser pintat

RIPOLLÈS | Xevi Pujol

Un any després que la ciutadania pogués votar per decidir sobre el futur polític de Catalunya, als di-ferents pobles del Ripollès es va voler commemorar l’1 d’octubre el 2017 amb diferents actes. L’ob-jectiu principal dels mateixos era el de rememorar el referèndum i homenatjar a totes les persones que el van fer possible. El gruix de les activitats es van programar el diumenge 30 de setembre, ja que el dilluns 1, les entitats so-biranistes convidaven a tothom qui ho volgués a assistir als actes programats a Barcelona.A Camprodon, es va organitzar la projecció d’un documental que reflectia amb fotografies i vivènci-es com es va dur a terme la votació als diferents pobles de la vall. Ara estan pendents de diferents auto-ritzacions per poder-lo fer públic. Després, es va rematar l’acte amb una xocolatada a la zona del Pont Nou, que ha estat convertida en l’espai 1 d’octubre per part del ple de l’Ajuntament. A Campdevànol va tenir lloc una cercavila a partir de les 17 h des del col·legi Pirineu, que va ser seu electoral, i també hi havia pro-gramat un berenar-sopar. A l’escola Mare de Déu de Núria de Ribes de Freser, es va desco-


JORDI VILALTA

MUTI SALÓ

JORDI VILALTA

ST. JOAN DE LES ABADESSES | X. Pujol

L’abans i el després. Durant tota la jornada de l’1 d’octubre, gent de totes les edats de Sant Joan de les Abadesses es va unir per pintar un mural recordant l’1 d’octubre. El resultat final, un puzle sobre el qual es pot veure una urna i les siluetes de gent del poble. Una imatge que només va durar unes hores, ja que la mati-nada del 2 d’octubre algú va gar-gotejar el mural, destruint-lo. A la tarda, s’hi va fer una concen-tració per denunciar els fets i, de moment, es deixarà com està.

Acte a Camprodon, a la zona del Pont Nou

BOI

Cercavila pels carrers del centre de Ripoll

XEVI SUNYOL

A Campdevànol, cercavila des del CEIP Pirineu, col·legi electoral l’1-O

MUTI SALÓ

obertes que organitza la CUP arreu del país, amb la presència de la diputada Maria Sirvent, a la plaça Tomàs Raguer. Un diumen-ge que va bullir d’activitat.

ARREUP5

100 relats personals darrere el llaç groc

La periodista va presentar el llibre de la mà d’Òmnium Cultural

comú «sentir-se cridades a portar aquest símbol, el llaç groc».La periodista confessa que «és un llibre que jo no voldria ha-ver hagut d’escriure mai», però parteix de la necessitat de relatar «una injustícia, que és tenir pre-sos i exiliats polítics en ple segle XXI i en democràcia». Per aquest motiu, diu Xinxó, «era necessari

fer-ho». L’autora l’entén com «un recordatori per no normalitzar la situació» i vol que servei com a «record» de present, però tam-bé de futur perquè «quan hàgim passat tot això, el puguem aga-far i diguem te’n recordes com ens vam unir tots amb aquest símbol per una causa per de-nunciar una injustícia».

st. joan de les abadesses | J. Espert

Un crit a la llibertat, a la justícia, a l’orgull de ser i sentir, a la llui-ta pels drets fonamentals. Així és com es podria definir el llibre ‘Jo també porto el llaç groc ‘ de la pe-riodista Maria Xinxó, el qual es va presentar aquest cap de setmana a Sant Joan de les Abadesses. 100 persones, 100 retrats són el fil conductor d’aquesta proposta que es vertebra sobre el perquè han de-cidit portar aquest símbol en el seu dia a dia. Un símbol «transversal», diu Xinxó, que res té a veure amb l’odi, si no que «té dignitat, empa-tia, solidaritat, també denúncia d’una injustícia». El relat s’ha con-figurat a partir de persones anòni-mes, però també a través de fami-liars dels presos i exiliats polítics: «No tenen res a veure entre elles, són de poblacions diferents, d’edats diferents amb professions diferents», però tenen un punt en

barcelona | J.E.

Membres d’entitats sobiranistes de la comarca, però també per-sones a títol individual es van desplaçar, aquest dilluns, per par-ticipar en la manifestació per re-ivindicar el mandat de l’1-O amb el lema ‘Recuperem l’1 d’octubre’. La marxa va estar presidida per les urnes, que van portar persones de diferents edats i municipis de Ca-talunya, entre les quals, una urna de Sant Joan de les Abadesses.

El Ripollès participa a la Manifestació per l’1-O


MUtI salÓ

rIPoll | J.E.

«Una cervesa vermella, com la sang que ens van extreure, i amarga, com el dia que en el fons va fer». Així és com defi-neix Quim Bustos, de la cerve-seria Catalluna, la seva darrera producció ‘Sang d’octubre’, amb la col·laboració de la cerveseria La Minera. Un beuratge que vol servir d’homenatge a aquelles persones que van fer possible la celebració del referèndum d’au-todeterminació i, sobretot, a aquells que van patir la repressió. Bona mostra d’aquest fet és el packaging del producte.

Se n’han produït 500 litres d’aquesta cervesa, que es podrà trobar al Ripollès. En cas que «agradi», ambdues productores artesanals tenen pensat repetir experiència. De fet el projecte va sorgir en una fira a Tàrrega on van presentar «les beceroles d’aquest projecte» i «va sem-blar que agradava molt», con-fessa Jordi Marcé de la Minera, qui assegura que «no sabem fer política, nosaltres», però que aquesta cervesa «des del nostre àmbit» vol servir per «mantenir la memòria viva del que va pas-sar» i que sigui «un petit granet d’arena per recordar els fets».

‘Sang d’octubre’, un homenatge amb gust de cervesa

jUdItH esPert

rIPoll | J.E.

Les reflexions, les vivències, els sentiments, l’enuig, la frus-tració, però també la fermesa, la voluntat i la decisió. Això és el que transmeten les obres de Miquel Esteve i Maite Amà-rita que aquests dies es poden veure a la Taverneta de Ripoll. Una exposició de produccions artístiques que relaten en for-men d’art tot allò que va passar pel cap als dos artistes arran de la celebració del referèndum i també de la repressió viscuda

per molts ciutadans del país. Una mostra, a instàncies d’Es-teve, que la Taverneta ha volgut mostrar a les seves parets com a testimoni d’uns fets que han quedat gravats a la retina de tots. Fran Barrosso, responsa-ble de l’establiment, assegura que la voluntat és «sumar en aquestes iniciatives» i per això es mostrava satisfet de la bona resposta obtinguda. La presentació es va completar amb un tast de la cervesa que també fa memòria i està inspi-rada en els fets de l’1 octubre.

Una mostra artística reviu el referèndum a la Taverneta

abrIl cHIncHIlla

P6OPINIÓ

Aquest és un dels dos articles que fa anys que tinc en el magí, però que mai he desenvolupat, conscient de la seva importàn-cia, però alhora que podia ser malentès o que podia ser consi-derat una rabieta personal.No sé si us heu fixat que cada cop més, a totes les plataformes de comunicació (no sols mitjans de comunicació, que també) hi ha una proliferació de les matei-xes cares, del mateix paisatge de persones. Hi ha un “star system” a la catalana que cada cop es re-força a si mateix. I no és sols una reiteració d’idees (que a vegades també) sinó una mostra d’una societat poc plural, compost d’un nombre limitat i concrets de personatges. Podríem esmen-tar noms concrets.Podríem parlar de mitjans de comunicació, de teatre, de co-mentaristes polítics o culturals, de tot el món polític o cultural. Potser és en el món de la música on hi ha una escletxa més gran de nous noms. Però en tot cas, hi ha una reiteració de noms i una retroalimentació entre pla-taformes de comunicació i dels mateixos protagonistes de la constant exposició. Podria po-

sar exemples concrets, però això desdibuixaria i concretaria mas-sa el plantejament.

La base del problema (aquesta reiteració dels mateixos noms) és fruit d’una situació econòmi-ca. En un país petit (amb una llengua pròpia d’àmbit limitat, amb un mercat petitó encara que el més gran d’Europa de la seva classe), per poder sobreviure es-crivint o apareixent als mitjans de comunicació o a qualsevol plataforma de difusió, cal estar a tot arreu. Si no la possibilitat de sostenibilitat econòmica perso-nal és impossible. Els números no surten i no se sobreviu pro-fessionalment.La justificació, suposo, és que cal viure i es fa com es pot.Per la sostenibilitat d’un sistema

cultural (en el sentit més ampli del terme), en un país petit, on cal fer créixer el mercat (que serà sempre limitat), la solució és es-tablir mecanismes d’adaptació (subvencions), però dirigides primordialment als nous valors. Cal afrontar la realitat, amb me-canismes correctors, a la nostra realitat concreta.El problema neuràlgic és quan en aquest petit país, hi ha poca pluralitat, no es deixa créixer talents joves o nous i es mo-nopolitza l’escenari. Amb una situació com aquesta anem em-petitint-nos, hi ha un missatge repetitiu, no surt ni és possible albirar talent nou i la realitat s’encotilla en els noms dels quals tenen copada la visibilitat.Suposo que aquest article no mereixerà cap comentari, el que reforça el missatge prin-cipal. Suposo que no hi haurà cap daltabaix, ni cap reflexió, en comú i amplia, sobre la situ-ació. Als qui afectaria qualsevol moderació d’una situació lace-rant, no tindran cap voluntat o intenció de revertir un camí que es transita sense reflexió i és de supervivència.Estem davant un article d’opi-nió que sols servirà perquè jo pugui dir: Jo ja ho he dit o jo ja ho vaig dir!

L’expressió “els catalans no ens hem agradat”, la va encunyar Jor-di Pujol en el moment de l’apro-vació del nou Estatut autonòmic, l’any 2006. Fa una eternitat. Però després del que ha passat aquest cap de setmana, segur que mol-ta gent la tornaria a fer seva. No ens hem agradat en les imatges de dissabte al matí, i tampoc en les de dilluns a la nit. El que ha-via de ser la commemoració del primer aniversari d’una victòria (perquè no oblidem que el re-ferèndum de l’1 d’octubre ho va ser) ha quedat parcialment diluït dins del debat sobre les nostres mateixes accions. No hem de deixar de banda el necessari debat sobre les mane-res de protesta i sobre la resposta policial a aquestes, però cal que això no ens destorbi la mirada que va més enllà. Els actes que

hem dut a terme aquest cap de setmana en comarques com la nostra, el Ripollès, demostren que l’esperit de l’1 d’octubre és ben viu: els que l’any passat de-fensàvem col·legis electorals,

ajudàvem a organitzar el dis-positiu del referèndum o, sen-zillament, votàvem, ens hem retrobat per fer col·loquis, pin-tar murals o donar nom a espais públics. Ens hem tornat a unir per recordar allò de que vàrem ser capaços fa un any, precisa-

ment perquè vàrem actuar col-lectivament, i després d’aquell dia ens vam adonar del poder que teníem. I aquest record no s’ha de limitar a ser només això, un acte de memòria, sinó que ens ha d’estimular a anar enda-vant. Des d’Òmnium, per exem-ple, en el nostre paper d’ajudar a buscar allò que ens uneix o, com deia l’enyorada Muriel Ca-sals, fent de super glue, la cola que ho enganxa tot. Se’ns acos-ten dates en què aquesta unitat tornarà a ser necessària més que mai, començant pels judi-cis als nostres presos polítics, la causa dels quals desperta sim-paties més enllà del món de l’in-dependentisme. I també hau-rem d’estar units davant d’un Estat que no demostra intenció de fer concessions sobre el dret dels catalans a decidir el nostre futur. Hi ha diferències que ens separen (o ens enriqueixen, que també es pot veure així), però és molt més el que ens uneix. Som el país de l’1 d’octubre, i n’estem orgullosos.


No ens hem agradat, però seguim

edItOrIal

1 any i un dia...El Ripollès ha celebrat, com a gairebé tots els municipis de Catalunya, la diada de l’1 d’Octubre. Després del primer any, què ha passat l’endemà? Ripoll ha inaugurat una plaça 1 d’Octubre, Camprodon hi dedica l’espai del pont romà, Sant Joan de les Abadesses ben aviat donarà a conèixer quin lloc de la seva vila portarà aquest nom i així tants altres... Aquestes així com la participació en els actes de dilluns passat, han estat la cara positiva d’una commemoració positiva on el poble de Catalunya va lluitar per assolir un dret fonamental, com és el de votar per decidir el futur del país. A la comarca, tot va anar molt bé, però durant la diada posicions més extremistes que no beneficien a ningú.És una llàstima perquè si fins ara la vergonya l’havien de passar només les forces de l’estat, la Policia Nacional i Guàrdia civil, ara per uns moments d’es-verament Catalunya pot reduir la seva imatge pacífica i cívica que fins ara ha mostrat. Amés perquè s’anava amb la cara tapada i s’ha agredit als Mossos? La gent que es va manifestar majoritàriament mostra el seu rostre i la seva actitud va ser exemplar. D’altra banda, perquè s’ha d’anar contra un cos com és Mossos d’Esquadra qui fa un any va ser admirada per la seva actitud i com-portament i que n’ha hagut de pagar les conseqüències davant de l’aparell polític i judicial espanyol. Quina llàstima! Segurament tot respon al fet que la paciència, a molts, se’ls està acabant. Ja fa un any d’aquell dia històric, que va ser la culminació d’unes setmanes i mesos delicats, complicats, amb alts i baixos i que són memòria viva. Un any de la votació, de la gran victòria del sí i de tots els impediments de l’Estat. Un any de la violència sense mesura contra tot i tothom per evitar un referèndum que el poble va mantenir viu. I en aquest any han passat coses greus, molt greus que en democràcia pocs es podrien imaginar que fossin veritat. Tenim presos i exiliats polítics i enca-ra ens queden mesos, segurament anys, de batalla judicial per la persecució d’aquells que no entenen que votant i decidint democràticament és com es resolen els problemes, no tancant els que pensen diferent de tu. Tornant a la qüestió que ens ocupava, sempre queda l’esperança que la gent es replantegi les coses per tal de consolidar aquella manera de fer admirada arreu i que ha suposat que ningú d’Europa hagi tret la raó a Catalunya, des dels àmbits polítics i judicials. Ha passat un any i el camí és la república, segons els responsables del Govern. No anirà tan ràpid com es desitja des dels sectors independentistes però cada pas s’hauria de fer amb fermesa de les majories parlamentàries, que tenen aquesta finalitat comuna i evitar de donar arguments als que solament espe-ren que hi hagi una engruna fora el plat per muntar el pollastre, si ens per-meten l’expressió, i poder acusar els sectors sobiranistes de culpables de tot.

El que havia de ser la commemoració del primer aniversari d’una victòria ha quedat parcialment diluït dins del debat sobre les nostres mateixes accions

Per poder sobreviure escrivint o apareixent als mitjans de comunicació o a qualsevol plataforma de difusió, cal estar a tot arreu

En totes les cartes al director hi haurà de constar el nom i els cognoms del seu autor, l’adreça, el telèfon i el DNI. Es publicaran cartes al director signades amb pseudònim, sem-pre que vagin acompanyades de les dades anteriorment ressenyades. El Ripollès no es fa responsable de les opinions i/o afirmacions expressades a les cartes al director, que seran responsabilitat del seu autor. Envieu les vostres cartes a través de l’e-mail: [email protected], del fax: 972 71 41 60 o de l’apartat de correus 25 • 17500 Ripoll

Amb la col·laboració de:

director: Francesc Rubiócap de redacció: Albert Güell i Judith Espertredacció: Judith Espert, Guillem Sánchez, Laura Segur, Xevi Pujol, Abril Chinchilla, Xevi Sunyol i Joan Montielfotografia: Eudald Teixidor, Boi, Smrutishree Saló i Jordi Amàritamaquetació: Eudald Tutllopublicitat: Manoli Santoro, Nani Begara, Mireia Arribas i Marta Vilarcoordinació publicitat: Montse Solàadministració: Zaida Picas, Eva Carrasco, Montse Solà i Sohaila El Ouazgaridistribució: Roger Espertimpressió: Impressions Intercomarcalsdipòsit legal: GI.1611-2013

Membre de l’Associació Catalana de Premsa Comarcal (ACPC)Difusió controlada per OJDedició: Corisa Media Grupconsell editor: Jordi Martí i Esther Martídirector fundador: Raimon Subirà

redacció, administració i publicitat:Corisa Media GrupColònia Santa MariaCtra. C-17 km 91,5 · 17500 RipollT 972 70 21 12 · F 972 71 41 [email protected]@corisa.cat

Catalunya petita

Jordi VilarrodàPrEsidEnt Òmnium riPollès

Antoni Llagostera FernándezPEriodista

ARREUP7

Jordi Munell, alcaldable del PDeCAT per Ripoll per unanimitat

El president del partit, David Bonvehí, va assistir a l’assemblea local

d’aquí, Munell vol conformar una llista que sigui el més transversal possible «com ja ho van ser les del 2015 i el 2011, quan la ma-joria de persones que formaven part de la llista i, posterior-ment, van entrar al consistori no eren militants, molts d’ells eren independents». «Ja és el meu tarannà», subratlla Mu-nell, que assegura que vol comp-tar amb persones «que vulguin aportar el seu saber fer i treball per millorar Ripoll». El que no queda clar és sota quines sigles ho faran perquè la fórmula s’haurà de decidir en les setmanes vinents, sigui Junts per Ripoll o per Catalunya o, es-trictament, PDeCAT. De totes

maneres, les dues que tenen més probabilitats de ser una realitat són les primeres. Munell, que ac-tualment encapçala l’equip de go-vern conformat per 11 regidors, diu que «tenim reptes a fer» i «hi ha coses que no hem po-gut completar en aquests qua-tre anys». Vol tornar a comptar amb la confiança dels ripollesos perquè «tenim reptes, il·lusió i reptes que il·lusionen, com ja es veurà». De fet, la il·lusió és el terme que més repeteix Mu-nell en relació a Ripoll perquè «hem de continuar il·lusionant la vila, amb nous projectes que hem vertebrat perquè vagi creixent des del punt de vista social i econòmic».

RiPoll | Judith Espert

Jordi Munell ja és oficialment l’al-caldable del PDeCAT per Ripoll per a les eleccions municipals del 2019. L’actual alcalde va rebre el 100% dels vots dels militants que van assistir a l’assemblea local del partit, en les primàries que ha celebrat. L’aval unànime que ha rebut la seva candidatura, que era l’única que s’havia presentat, suposarà que Munell encapçalarà per quart cop la candidatura de la formació (antiga Convergència i Unió) i vol revalidar per tercer mandat municipal consecutiu l’alcaldia de la capital de comarca. L’actual alcalde afronta el repte amb «il·lusió i força». A partir


PDeCAT RiPoll

RiPoll | Xevi Pujol

Coincidint amb l’aniversari de l’1 d’octubre, la CUP de Ripoll va organitzar el passat diu-menge una assemblea oberta a Ripoll, que va comptar amb la presència de la diputada cupai-re Maria Sirvent, sota el títol ‘Una tardor calenta’. És una més de les accions que aquesta for-mació política està fent per tot el territori, explicant el seu po-sicionament davant el que s’es-tà vivint avui en dia a Catalu-nya. Sirvent va dir que «volem explicar tot el que està pas-sant al Parlament i escoltar a la gent de les poblacions, per rebre propostes i copsar què pensa tothom arreu del terri-tori». La diputada va parlar del tipus d’oposició que està fent actualment la CUP al Parla-ment, qualificant-la «d’absolu-tament frontal». Va acusar al govern de la Generalitat d’«es-tar caminant completament en contra del què el movi-ment popular està demanant

avui en dia» i d’estar «posant pals a les rodes perquè la gent es mobilitzi, deixant anar tota la seva política repressiva des d’unes formes continuistes». Així doncs, va voler deixar clar que «des de la CUP no estem d’acord amb el que està fent aquest govern i no hem dei-xat d’ensenyar-li mai la tar-geta vermella». Des de Ripoll, Sirvent també va reiterar que el seu grup demana la dimissió del Conseller d’Interior Miquel Buch i la seva compareixen-ça en comissió parlamentària, «amb la finalitat que ens ex-pliqui quines polítiques s’es-tan desenvolupant des del seu departament avui en dia al carrer, contra els moviments socials o la dissidència políti-ca, alhora que estem en unes condicions excepcionals, amb gent a la presó i a l’exili». Aquestes i altres qüestions van centrar el debat de l’assemblea, que es va celebrar ala plaça To-màs Raguer, amb una quinzena de participants.

La diputada de la CUP, Maria Sirvent, en una assemblea a Ripoll

MUTi SAlÓ

L’assemblea es va celebrar a la plaça Tomàs Raguer de Ripoll

P8OPINIÓ

Dilluns, dia 1 d’octubre de 2018, com tants d’altres ripollesos vaig assistir a la inauguració de la pla-ça de l’1 d’Octubre. Va ser una trobada amable, senzilla; on gai-rebé tothom coneixia a tothom i les salutacions i comentaris cor-dials se succeïen i s’encavallaven, amb el desig de comunicar-se i compartir emocions. Molts sen-timents compartits pel públic assistent i també per aquells que hi varen participar com a actors, com la Coral Capella Santa Ma-ria, que ens va demanar que en acabar les seves actuacions no els aplaudíssim. Ens va demanar que reservéssim els aplaudiments per aquells a qui els hi han pres la seva llibertat; i així es va fer, en acabar, tots els presents vàrem dedicar una llarga i càlida ovació pels absents. També va actuar del grup musical Mecànica Or-gànica; després hi va participar un grup que es proposa recu-perar la memòria històrica dels noms dels nostres carrers. Final-ment l’alcalde va fer una sentida i breu intervenció (com deia don Quijote: “Lo bueno si breve, dos veces bueno”) i, finalment, per descobrir la placa amb el nou nom de la plaça, l’alcalde va de-manar l’ajut d’un munt de mai-nada, i ells varen ser els protago-nistes del descobriment. Perquè

com deia l’alcalde amb els fets de l’1 d’octubre s’iniciava el futur i el futur és d’ells, de la gent me-nuda. Va ser un acte senzill sense complicacions, sense ostentació. Si se’m permet la llicència, va ser una mica com la gent que hi as-sistia; com la gent del nostre país. Un acte constructiu amarant de sentiments socials i patriòtics.

En arribar a casa i “posar” les notícies vaig poder veure els fets del Parc de la Ciutadella, davant del nostre Parlament, i també els del la Via Laietana. Res tenien a veure amb el que acabava de fer-se a Ripoll. Gent exaltada pressi-onant els Mossos o segons el cas, corrent davant d’ells, que els em-paitaven porra en mà.Aquest contrast d’ambients i d’actuacions em preocupa. Veu-re com la nostra gent “assalta” el nostre Parlament, on la majoria de diputats estan a favor de la llibertat; veure això m’entristeix. No és aquesta la imatge de Ca-talunya que hem de transmetre el món. No és aquesta. Fa pocs dies, el dia 11 de setembre, con-

cretament, més d’un milió de persones es varen concentrar en els mateixos carrers de Barcelona i varen donar un exemple de ci-visme i de bon fer. Aquesta, crec jo, que és la imatge que reflecteix el tarannà del nostre país. La mateixa que es va viure a Ripoll. Aquesta altra de corredisses i enfrontaments, tant no sols des-

prestigia el nostre objectiu sinó que endemés dona arguments a tota aquella gent de “caverna” per collar-nos més els cargols i demanar un altre 155, millorat i ampliat. No és bo, no ens convé i juga en contra de l’interès comú dels catalans tot i que, pot ser que aquestes actuacions facin que alguns, se sentin herois de la Pàtria. Però encara que sigui així, amb aquest tipus d’actuacions, sàpiguen que estan “jugant” a fa-vor dels seus adversaris.Fet aquest retret a nosaltres mateixos, cal fer un avís, un advertiment a tots aquells que disposant del poder i de l’auto-ritat suficient, continuen deixant passar el temps, tot esperant que

el “suflé” català baixi. Estic con-vençut que tan sols arribarem a assolir el nostre objectiu si ens mantenim en una posició “ama-blement tossuda i correcte”. No obstant això, el menys teniment, el desinterès oficial per a trobar una sortida digna i efectiva per a la qüestió catalana, ens pot portar fàcilment fins al límit de la resiliència (paraula estranya que vol dir capacitat de supor-tar el sofriment). I aquests fets puntuals protagonitzats per un pocs centenars de cors inflamats, pot derivar en situacions de ni-vell més greu. Cal doncs, que els governats, d’aquí i d’allà, deixin de gesticular. Deixin de fer dis-cursos inflamats per una part, o descafeïnats per l’altra part. Cal que amb valentia, amb dignitat, amb honestedat assumeixin la tasca de trobar sortida a l’actual estat de coses. És imprescindible que es comencin a establir mesu-res i procediments per a superar la situació present. I cal que co-mencin ben aviat. D’ells depèn que el futur segueix el tarannà de l’11 de setembre a Barcelona o derivi cap a on, allà mateix, va fer-ho ahir.Pel bé de la nostra societat; pel futur d’aquesta terra que tots tant estimem (potser de manera diferent però no hi ha dubte de l’estimació); i per damunt de tot, pel futur d’aquella mainada que va ajudar ahir el nostre alcalde a descobrir la placa. Per tot alls i per nosaltres mateixos cal ende-gar una solució ja.


Aquesta altra imatge de corredisses i enfrontaments, tant no sols desprestigia el nostre objectiu sinó que endemés dona arguments a tota aquella gent de “caverna”

Cap on anem?LA PICOSSADA

Joan Foguet

Els polítics sí que paguenEls polítics no ens represen-ten, no desobeeixen i no se la juguen. Recordeu el 9-N? Jo també. I també l’expresident Artur Mas, l’exvicepresidenta Joana Ortega i els exconsellers Irene Rigau i Francesc Homs, que hauran de declarar al ju-dici al Tribunal de Comptes per l’organització del 9-N. La vista està fixada el dimecres vinent. No en sé gaire però sembla que no és habitual que els investigats hagin de decla-rar en aquests judicis adminis-tratius, normalment hi van els seus advocats. Però les dues entitats que van denunciar el suposat ús de diners públic (Societat Civil Catalana i l’As-sociació d’advocats catalans: a qui representen?) ho han sol-licitat i mira.Cal recordar que el Tribunal de Comptes els reclama 5,2 mi-lions d’euros i ja han dipositat aquesta quantitat com a fiança. Tant en els judicis al Suprem com al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) es va acabar retirant l’acusació per malversació contra tots quatre. Tots ells ja han estat jutjats tant al Suprem -en el cas d’Homs que era diputat al Congrés- com al TSJC i l’acusació per malversació va decaure abans d’arribar al judici. A més, tam-bé se’ls va absoldre de prevari-cació. El març de 2017, TSJC va condemnar Mas, Ortega i Ri-gau per un delicte de desobedi-ència a 2 anys d’inhabilitació en el cas de Mas, 1 any i 9 mesos a Ortega i 1 any i 6 mesos a Ri-gau. I les conseqüents multes. En el cas d’Homs, el Suprem el va condemnar -ja de manera ferma- a 1 any i 1 mes d’inha-bilitació i a pagar una multa de 30.000 euros.Però tot va com ha d’anar. ‘A por ellos’ i et jutgem de nou, però d’una altra manera. I per acabar més garanties: Un cop celebrat el judici, el cas quedarà vist per a sentència i l’encarre-gada de redactar la sentència és la consellera del departament segon, l’exministra de Justí-cia del primer govern d’Aznar Margarita Mariscal de Gante. Patapam. Espanya cansa.

Darrerament s’ha presentat, pri-merament a Ripoll, més tard a Sant Joan de les Abadesses i fa uns dies a Campdevànol, dins els actes de la Festa Major, el llibre “Fills del ferro “de Jordi Casano-va i Roca. És un llibre que es tro-bava a faltar dins la bibliografia comarcal que ha estat més inte-ressada en la història medieval que en la història contemporà-nia. El passat relativament pro-per del segle XIX amb la Revo-lució Industrial a Catalunya pot aportar més dades interessant de la nostra societat que els relats del que va succeir moltes centú-ries abans.El llibre és una història de la fa-mília Casanova i el naixement de la Farga Casanova, abasta des de principis del segle XIX fins al final de la segona Guerra Mundial. És un llibre d’història

dins la Història amb majúscula, i això es veu quant, al llarg del text, es van relacionant vivències de la família Casanova amb fets que han merescut capítols de la història mundial i de Catalunya. Així hi podem trobar la Carlina-da amb la batalla de Campdevà-nol, la Setmana Tràgica, Macià amb els fets de prats de Molló o el desembarcament dels Aliats al nord d’Àfrica. També temes de la història comarcal com el nai-xement de l’Acadèmia Catòlica de Ripoll o la vaga dels forners de Campdevànol. Aquesta es-tructura del text manté l’interès d’una lectura amena i llegidora.S’ha de destacar el seu fons do-cumental, a més de la informació extreta de la premsa de l’època, de documents oficials i notarials, si han bolcat bona part dels ar-xius de la família Casanova. Tot això dona lloc a un text que no s’ha escrit a raig sinó que és rigo-rós i valuós.

La part del llibre que té un in-terès més general és l’aporta-ció al Patrimoni Industrial o la Història Industrial del Ripollès amb els capítols que destina a la gènesi de la Farga Casanova;

així, amb el canvi de segle, els Casanova també fan un canvi en els seus plantejaments tècnics/empresarials amb la innovació que representa passar de la forja lliure a la forja per estampació. Més tard en associar-se amb la Hispano Suiza i la creació de la secció de forja a Ripoll, es passa de fer material agrícola a peces per automòbils Hispano Suiza

que en aquell temps es trobaven a l’avantguarda de la tecnologia mundial.Les figures de Damià Casano-va i Ramon Casanova hi tenen un lloc destacat, el primer com empresari que comanda la trans-formació de l’empresa i Ramon Casanova que com a responsable de la implantació de la secció de forja de la Hispano Suiza a Ripoll va aportar-hi la tecnologia eu-ropea més avançada, també s’ha d’esmentar la seva inventiva per desenvolupar i patentar, entre d’altres, un Pulsoreactor.Per sobre de tot el llibre “Fills del ferro” és una aportació a una te-màtica important però poc con-reada com és el Patrimoni In-dustrial o la Història Econòmica comarcal. La bibliografia sobre la industrialització d’una comarca de muntanya com el Ripollès així com els conflictes socials que va originar haurien de merèixer més atenció.

Es una aportació a una temàtica important però poc conreada

La Farga Casanova, un llibre

Frederic Martínez

Pere Jordi PiellaAlcAldE dE RiPoll 1979-1993

ARREUP9

Sant Joan de les Abadesses tindrà un tanatori nou el 2019

El Govern va aprovar el canvi del Pla General

ons òptimes... no és ni acollidor ni confortable». No obstant això, Albrich va mostrar la seva preo-cupació perquè el fet que el futur nou tanatori no sigui de titula-ritat pública pugui desembocar en què «s’acabi especulant amb els preus en un àmbit com és la mort». En aquest sentit va argu-mentar que calia pactar els preus per evitar aquest fet. Unes paraules que va subscriure la portaveu del PDeCAT, Concepció Formatger, qui va argumentar que a altres municipis de la comar-

ca «està més municipalitzat» i va defensar que «el més just és que l’ajuntament subministrés» aquest servei. Sí que va realçar que «convé un tanatori nou», però va subratllar que «em preocupa el preu que es cobren». L’alcalde, Ramon Roqué, va argu-mentar que ja ha parlat amb l’em-presa i que els preus acordats «són raonables». No obstant això, va recordar que en cas que no agradés el servei que es donés, «l’Ajunta-ment té un tanatori, encara que no ens agradi».

St. Joan de leS abadeSSeS | J.E.

Arran d’un incident en els dar-rers dies a la carretera que uneix Sant Joan de les Abadesses i Camprodon, el grup d’Esquer-ra Republicana va requerir al govern l’increment de mesures de seguretat en aquest tram. El portaveu Sergi Albrich va recor-dar que fa dos anys es va produir un accident mortal a la zona i va argumentar que calia aplicar me-sures, sigui radars o senyals llu-minosos, perquè «no hàgim de lamentar accidents greus». La principal preocupació és l’accés de velocitat, amb la qual circulen els vehicles per aquest tram. Un fet que va argumentar que també preocupa els veïns.

L’alcalde, Ramon Roqué, va ex-posar que el límit actual és a 50 quilòmetres per hora i va as-segurar que considera que «és excessiu i no hauria de ser així». Alhora va exposar que s’ha reunit amb Carreteres per abordar aquesta qüestió i que la seva resposta és que hi ha sufici-ent senyalització d’advertència a l’entrada del poble. Albrich va recordar que «hi ha mil elements per regular la se-guretat i s’ha de veure quin és el més idoni» i va reclamar que es trobi alguna solució al respec-te. El batlle, per la seva banda, va puntualitzar que «també és veritat que és una via on hi ha força volum de trànsit i hi pas-sen moltes coses».

ERC reclama que s’augmenti la seguretat a la carretera de Camprodon

St. Joan de leS abadeSSeS | J. Espert

Sant Joan de les Abadesses ha co-mençat els tràmits per poder dis-posar d’un nou tanatori de cara al finals del 2019. S’ha aprovat una modificació del Pla General gràcies als vots favorables de l’equip de go-vern. La intenció és disposar d’un nou espai «modern i ben ubicat» que supleixi les mancances de l’ac-tual sala de vetlla, tal com van re-cordar tots els grups municipals. L’empresa Àltima ha comprat una zona industrial, molt a prop del cementiri, per ubicar-hi aquest tanatori, però la voluntat és que el consistori, a través d’una permu-ta, se n’acabi fent càrrec. Una col-laboració públicoprivada que ha de fer possible construir «aquest equipament que anhelem tant». L’actual està situat al carrer Mani-gosta. L’oposició en bloc es va abstenir en aquest punt per mostrar les seves reticències sobre el projecte, pel que fa, en gran mesura, el preu del servei. El portaveu d’ERC, Sergi Albrich, va celebrar que «es posi fil a l’agulla» en aquest projecte perquè va subratllar que l’actual sala de vetlla no té «les condici-


XeVI SUnYol

XeVI SUnYol

RIPoll | J.E.

Una pregunta de la regidora del PDeCAT, Concepció Formatger, en relació al projecte de Terra de Comtes i Abats ha posat el des-cobert que l’empresa que el ges-tionava des del principi ja no n’és la reposable. Segons va detallar l’alcalde, Ramon Roqué, el Grup Transversal fa uns dos anys que no participa del projecte i que en els darrers dos o tres anys en què hi prenia part «havia deixat de fer moltes tasques». Ara, doncs, la gestió es desenvolupa entre Ripoll i la població santjo-anina, de manera conjunta. Ro-qué va defensar que s’havien val-gut d’un tercer actor perquè «els dos ajuntaments no teníem els coneixements per gestionar un projecte de l’envergadura de Terra de Comtes i Abats». No obstant això, després d’un recor-

Terra de Comtes i Abats, en mans de Ripoll i Sant Joan

JUdItH eSPeRt

regut en què s’ha adquirit l’apre-nentatge necessari s’ha decidit «fer-ho directament». El batlle defensa que el producte turístic continua com a «producte in-teressant i innovador», però reconeix que el que es pensaven que podia ser un model exporta-ble a nivell comarcal, finalment no ha tingut aquesta transversa-litat ripollesa.

En data 27 d’agost de 2018, la Junta de Govern Local de l’Ajuntament de Ripoll va aprovar la convocatòria per a l’atorgament de subvencions a empreses per a la contractació de persones aturades.

L’objectiu d’aquesta iniciativa és la contractació de persones desocupades del municipi, afavorir el desenvo-lupament econòmic local i impulsar polítiques de dinamització empresarial i diversificació econòmica.

Tenen dret a sol·licitar la subvenció les empreses situades al municipi de Ripoll, i a la comarca del Ri-pollès, Osona i la Garrotxa; les persones en situació d’atur que es donin d’alta com autònoms per primera vegada o no donats d’alta en els darrers dos anys, empadronats i amb la seu del domicili fiscal a Ripoll i en situació d’atur.En el cas d’empreses es subvencionarà una part dels costos de la contractació de persones que estiguin a l’atur i empadronades al municipi de Ripoll. Import determinat per la durada del contracte i de la zona a on estigui ubicada l’empresa. En el cas de les persones autònomes l’import total serà de 600 € anuals.

La sol·licitud es pot presentar presencialment al servei d’atenció ciutadana de l’ajuntament o telemàti-cament a l’apartat Ciutadania/ tràmits de la web municipal ripoll.cat juntament amb la documentació especificada en les bases, publicades en el Butlletí Oficial de la Província de Girona número 128 de data 3 de juliol de 2018.

El termini per a la presentació de les sol·licituds és des de la publicació de la convocatòria i fins exhaurir la partida pressupostària.

L’Ajuntament de Ripoll obre la convocatòria per l’atorgament de subvencions destinades al foment de l’ocupació

L’Ajuntament Informa

P10ARREU

electoral». Mariona Baraldés, de la CUP, destacava que «com els companys de MES, ens hem anat abstenint durant tot aquest temps i per lògica, ho hem seguit fent en aquest cas». Una de les taxes que sí que pre-senta alguna variació respecte a l’exercici anterior és la de l’im-post sobre els vehicles de tracció mecànica, que s’iguala en una xifra d’un 1,9% per a tots els ve-hicles. Fins ara, algunes de les

motocicletes de més cilindrada i turismes de més cavalls no paga-ven aquesta quantitat, sinó que ho feien lleugerament per sota. Els grups de l’oposició es van mostrar d’acord amb aquesta mesura d’equiparació. Així mateix, es va regular la taxa del servei sanitari de gossos domèstics, per tal de mantenir el cens que s’ha realitzat en els últims mesos permanentment actualitzat.

Campdevànol congela les principals taxes a les ordenances per al 2019CAMPDEVÀNOL | Xevi Pujol

Amb els vots a favor de l’equip de govern i les abstencions dels diferents grups de l’oposició (MES, ERC i CUP), el ple de l’ajuntament de Campdevànol va aprovar el passat dijous les ordenances fiscals per l’any 2019. L’alcalde, Joan Manso, va insis-tir en el caràcter «continuista» de la proposta, que congela ta-xes com l’IBI, la de prestació del servei d’aigua o la de recollida d’escombraries. Sobre aquesta última, el batlle campdevanolenc explicava que «l’ajuntament va decidir fer un esforç substanci-al en el canvi de model de re-collida, amb una reducció dels punts d’abocament i això ens ha permès mantenir el preu, com a mínim aquest exercici». El portaveu d’ERC, Toni Riera, deia que «tot i que són unes ordenances continuistes, ente-nem que en aquest exercici es mantenen congelades les taxes perquè ens trobem en un any

El centre cívic va acollir el ple de setembre de l’ajuntament de CampdevànolCAMPDEVÀNOL | Xevi Pujol

Durant el darrer plenari, celebrat el passat dijous, l’ajuntament de Campdevànol va anunciar que aquest proper 8 d’octubre es posarà en marxa la nova font de la plaça Clavé, un dels ele-ments més cridaners i singulars de la remodelació del centre de la vila. Aquesta, funcionarà fins al 30 d’octubre, quan es tanca-rà fins després de l’hivern per evitar l’efecte de les glaçades. El mateix dia 8 també s’iniciarà

la circulació rodada de vehicles a les noves places, que van ser inaugurades durant la passada Festa Major pel president de la Generalitat, Quim Torra. El consistori també va informar que la Llei de Barris s’ha ampliat a Campdevànol fins a l’any 2020, fet que dona més marge a la cor-poració per fer noves actuaci-ons. També es va constatar que el polígon de Niubó ja té plenes totes les naus i ara la propietat inicia els tràmits per engegar la segona fase de construcció.

La font de la nova plaça Clavé s’engegarà el 8 d’octubre


XEVI PUJOL

XEVI PUJOL

L’equip de govern va confirmar que s’ha ampliat la Llei de Barris fins al 2020

La zona verda del Pont Nou ja és el nou espai 1 d’octubreCAMPrODON | Guillem Sánchez

Camprodon ja disposa d’un es-pai dedicat a la jornada de l’1 d’octubre del 2017. El ple de la corporació va aprovar dimarts passat en sessió ordinària que la zona de jardí del Pont Nou de la vila passi a denominar-se espai 1 d’octubre. Una decisió aplaudida pels veïns i membres de l’ANC de la Vall de Camprodon presents entre el públic. De fet, Marta Vi-dal, coordinadora de l’entitat a la vall, explicava que s’havien fet ressò «d’una proposta que va sorgir de la gent del poble per un espai que no tenia nom». El passat 10 de setembre, van pre-sentar una sol·licitud a l’ajunta-ment perquè la zona verda del Pont Nou passés a tenir aquesta denominació, acompanyada de més de 670 firmes de gent de

L’ajuntament ho va aprovar sense que l’oposició de Tots per Camprodon participés de la votació al darrer plenari

CAMPrODON | G.S.

Jordi Batchelli ja té substitut al plenari de l’ajuntament de Camprodon. Es tracta de Moi-sès Solà, que va prendre pos-sessió del càrrec com a nou membre de l’equip de govern, jurant-lo per imperatiu legal «malgrat les discrepàncies que pugui tenir» amb la fór-mula utilitzada per a tal efec-te. Una entrada que suposa una reorganització del carti-pàs municipal. El mateix Solà assumeix estètica i paisatge, medi ambient i sostenibilitat i qualitat de vida i joventut. De la mateixa manera, Anna Co-lomer passa a ser la primera tinent d’alcalde del consistori.

Moisès Solà pren possessió del càrrec

bOI

Camprodon i d’altres punts, per donar més força a la reivindica-ció. Un informe de secretaria va evidenciar que no hi havia cap impediment perquè es pogu-és autoritzar aquest nou nom a

l’espai i el ple ho va aprovar, amb els vots a favor de l’equip de go-vern i la no participació de l’opo-sició de Tots per Camprodon. No es van decantar ni per votar a favor, en contra o abstenir-se,

segons va remarcar el seu por-taveu, Esteve Pujol. Una decisió basada en dos motius. El primer, que «de les 671 firmes, resulta que més de la meitat no són de Camprodon» i que, segons el seu punt de vista, la denomina-ció d’espais públics del municipi ha de correspondre als mateixos veïns. «Ens hagués agradat més que aquesta iniciativa ciutada-na s’hagués fet només a nivell de Camprodon», va exposar. El segon, que amb aquesta apro-vació «creiem que es trenca un dels trets significatius del nostre poble: que els noms de carrers i places estiguin rela-cionats amb Camprodon, su-perant tots els avatars que la història ha anat portant». Des del públic es va aplaudir l’aprova-ció de la nova denominació per aquest espai de la vila.

L’equip de govern hi va donar suport

bOI

ARREUP11

Es comença a construir el giratori d’accés al polígon de la Colònia Llaudet

Les obres en aquest punt de Sant Joan de les Abadesses ja s’han iniciat

i a reforçar les canalitzacions de gas, així com construir una ca-nalització de grans dimensions pel pas subterrani de les aigües salvatges i torrencials. Per tot això, aquestes obres duraran uns dos mesos, tot i que el consistori santjoaní manifesta que hi haurà «poca afectació al trànsit», ja que la intenció és desviar els ve-hicles per una part de la rotonda mentre s’estigui construint l’altra banda. Un dels objectius de la nova rotonda és connectar la carre-tera amb el nou vial industrial que ha de permetre l’accés per la part posterior del sector, que també s’ha començat a cons-truir. Inicialment es preveia que

l’acabament del projecte es pro-duiria en uns 5 anys, cap al 2021. Ara però, l’ajuntament santjoaní compta amb la previsió que pu-gui estar enllestit abans d’aquest temps.

REACTIVACIÓ INDUSTRIALDes que es va iniciar el nou pro-jecte industrial a la Colònia Llau-det, s’hi ha instal·lat l’empresa Artesania Pirineu, a la nau més nova que ja hi havia construïda. Fa tres mesos, l’empresa Proter-me, dedicada la mecanització i el muntatge de peces destinades a l’automoció en gran part, va anunciar l’adquisició d’una altra nau que permetrà properament la creació de 15 llocs de treball.

RIPOLL | Redacció

Aquest divendres, 5 d’octubre, s’inaugura a Ripoll el nou es-pai que ha incorporat el Te-atre Cine Comtal. Es tracta dels nous camerinos i altres serveis que s’ubiquen en un accés diferent del que fins ara tots els vilatans coneixien. Des de la carretera de Ribes es podrà entrar a aquestes noves

dependències, i la inaugura-ció tindrà l’accés gratuït. Per rematar-la, es comptarà amb l’espectacle de microteatre Píndoles. Serà, però, en una sessió especial, ja que no es veurà des de la platea, sinó en espais singulars. Es proposa una experiència innovadora, trencant l’anomenada quarta paret i vivint el teatre des de prop, en indrets inesperats.

Aquest divendres s’inauguren els nous camerinos i serveis del Teatre Comtal

ST JOAN DE LES ABADESSES | X. Pujol

El sector industrial de Llaudet, a Sant Joan de les Abadesses, segueix estant en una activi-tat constant de transformació. Aquesta setmana l’ajuntament ha informat de l’inici de les obres per a la construcció d’una nova rotonda d’accés a aquesta zona, des de la carretera N-260. Aquest projecte d’urbanitza-ció permetrà l’accés al nou vial industrial que es preveu per al sector, però també el facilitarà al trencant de la cooperativa SAT Sant Antoni de la Miranda. El di-àmetre exterior de la rotonda, de 28 metres, ha obligat a desviar la xarxa de fibra òptica de Movistar

RIPOLL | Redacció

Aquesta setmana s’inaugurarà la nova seu de l’empresa Sodeca a Ripoll. Serà en dos actes, el pri-mer dels quals es durà a terme a l’església de Sant Pere divendres 5 d’octubre, on es presentarà i es farà un còctel. I oficialment, el dissabte dia 6 a les quatre de la tarda s’inauguraran les instal-lacions d’aquesta empresa líder en el sector català de la ventila-ció, al polígon de la Barricona. Allà es farà una visita a les noves instal·lacions pel personal, fami-liars i amics.

L’arribada de Sodeca a la capital del Ripollès suposa l’ampliació de les seves instal·lacions actu-als, ubicades a Sant Quirze de Besora (Osona). Actualment el grup compta amb més de 500 treballadors repartits per les 10 filials que té arreu del món. La nova nau de Ripoll suposarà la creació de llocs de treball per a la comarca, directes i indirectes.Sodeca té més de 35 anys d’expe-riència en el seu sector, i ha par-ticipat en nombrosos projectes arreu del món, apostant per la innovació i desenvolupament del treball en equip.

Estrena de la nova seu de Sodeca


XEVI PUJOL

TWITTER STJOANABADESSES

AUTO RIPOLLÈS MOTOR, S.L.

Servei NISSAN i TOYOTAVenda de vehicles nous i d’ocasióTallers de reparacions MULTIMARCA

VISITALA

NOSTRA EXPOSICIÓ

DEVEHICLES

DESEGONA

MÀCtra. N-152, km 108 - P.I. Rocafiguera - RipollT. 972 703 311 - 626 656 456 - [email protected]

FORD Ka SpORt2003 - 125.000 km - 3.500€

NISSaN MIcRa 1.0 G VISIa+ 702017 - 1 km - 12.500€

RENaULt KOLEOS DyNaMIqUE 4x42008 - 181.000 km - 7.500€

NISSaN x-tRaIL cOLUMbIa tItaNIUM2006 - 234.995 km - 4.800€

P12ARREU

Ripoll posa en marxa enguany la setena edició del consistori infantil

gran nombre de comerços de la vila, que oferiran descomptes es-pecials als que tinguin el carnet, a més d’ofertes exclusives dirigides als joves «perquè puguin conèi-xer tots els productes que poden

comprar a casa nostra», ha deta-llat la regidora Laura Moreno.Tots els joves que hagin fet 18 anys el 2018 o els facin l’any 2019 rebran el carnet a casa per cor-reu postal.

Foto de família dels participants al consistori infantil

l’alcaldia infantil amb una pro-posta de ciutat per portar a ter-me. Així, tots ells van exposar davant dels seus companys mi-llores i actuacions que pensen que s’han de fer a la vila. D’en-tre totes aquestes propostes, els nens i nenes en van votar dues, que seran els projectes que tre-ballaran als plens infantils du-rant tot el curs. Aquestes dues propostes són sensibilitzar la

Ripoll presenta la segona edició del carnet jove per als que fan 18 anys

RiPoll | X.S.

L’Ajuntament de Ripoll, amb la col·laboració de l’espai de joves El Galliner, tornarà a implemen-tar el Carnet Jove de Ripoll per a tots els ciutadans de la vila que facin 18 anys durant el 2018 i el 2019. Amb aquest carnet, els nous majors d’edat podran bene-ficiar-se de descomptes en boti-gues i activitats a la comarca. Per exemple, durant tot l’any tindran gratuïta l’entrada al Museu i al Centre d’Interpretació del Mo-nestir, totes les activitats del ca-sal també i un 50% de descompte en el Cine Club.La novetat més destacada d’en-guany és la col·laboració d’un

La regidora Laura Moreno i la tècnica Anna Viñas van presentar el carnet

RiPoll | X.S.

El Consell Comarcal del Ripo-llès ha anunciat una millora en el suport econòmic a la línia R3 de transport escolar, que uneix Camprodon, Font-Rubí, Rocabruna i Beget. Precisa-ment aquest últim nucli es veu afectat per una imprecisió de la llei, que preveu la gratuïtat del transport escolar als alumnes que no resideixen al poble on estudien. Com que Beget for-ma part del terme municipal de Camprodon però té un trajecte de més de 40 minuts en trans-port escolar, el Consell Comar-cal va demanar a la Diputació de Girona i al departament d’Ensenyament de la Generali-

tat de Catalunya que s’apliqués aquesta gratuïtat també als seus habitants. Entenent la singula-ritat del cas, els dos organismes han ampliat el finançament per a aquesta línia. Durant l’últim curs el pressupost d’aquest transport era de 20.271,85 euros. Enguany Ensenyament hi ha afegit 7.900 euros tenint en compte el cas de Beget, així, la suma total que percebrà el Consell Comarcal per a man-tenir aquesta línia gratuïta pels usuaris serà de 28.271,85 euros. Segons el Consell Comarcal del Ripollès, aquest acord va en la línia de garantir la igual-tat d’oportunitats entre tots els alumnes d’educació obligatòria del territori.

Nou acord per finançar el cost del transport escolar a Camprodon

RiPoll | Xevi Sunyol

L’Ajuntament de Ripoll ha ar-rencat el curs escolar i polític amb la formació del nou con-sistori infantil. Aquest any està conformat per onze partici-pants, dos de les escoles Sale-sians, Joan Maragall, Vedruna i Tomàs Raguer i una de la Ra-mon Surinyach. Cada un dels participants va presentar-se a

La capital va ser una de les ciutats pioneres d’aquest projecte que pretén apropar als alumnes de sisè de primària a les decisions institucionals

Jana Soler, de l’escola Salesiana, serà l’alcaldessa infantil durant el proper curs, prenent el relleu de Sílvia Freixa, de l’escola Vedruna


xevi sunyol

xevi sunyol

població sobre la sostenibilitat i fomentar els hàbits saludables i l’esport. El plenari infantil va atorgar la vara d’alcaldessa in-fantil a una representant fe-menina, un fet que s’ha repetit durant els últims sis anys. Es

tracta de la Jana Soler, provi-nent del col·legi Salesians, i que va ser escollida amb una míni-ma majoria sobre Marc Sobi-rana, de l’escola Joan Maragall, que va ser segon en nombre de vots. Durant tot l’any els repre-

sentants de les escoles es reuni-ran per portar a terme plens, de format similar als dels adults, per a poder discutir propostes i aprovar actuacions per a millo-rar els dos temes que ells matei-xos han votat.

PERDUT DISSABTE A RIPOLL ZONA ESTACIÓ

Es diu Stark, porta xip i collar identificatius.Per qualsevol informació truqueu-nos si us plau!

ALBA: 666 09 51 50LAIA: 667 59 80 66

ARREUP13

Troben feina el 46% de les persones ateses i en recerca a l’Agència

De les 106 persones inserides, el 70% va ser en el sector terciari

RIPOLLÈS | Redacció

El Ripollès compta actualment amb 914 persones sense feina a l’ofi cina de Treball de Ripoll, a fi nals de setembre. Això su-posa un descens de tres per-sones respecte de la xifra del mes d’agost, segons les dades de l’Observatori de Treball i Model Productiu de la Genera-litat de Catalunya. La capital és la població amb més persones sense feina del Ripollès (457), tot i que 16 persones es van in-serir en el món laboral durant el setembre. La segueixen Sant Joan de les Abadesses (123 aturats), Campdevànol (114) i Ribes de Freser i Camprodon (amb 57). Destaca a la capital de la Vall de Ribes que 10 per-

Descens de l’atur al Ripollès durant el mes de setembre

RIPOLLÈS | G. Sánchez

L’Agència de Desenvolupament del Ripollès va atendre durant el primer semestre del 2018 un total 232 persones que estaven inscrites al Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC) que volien trobar feina o millorar la seva ocupació. D’aquestes, el 46% van trobar-ne durant els primers sis mesos de l’any, gràcies a l’atenció de l’Agència: 55 homes i 51 do-nes, 106 en total. A més, princi-palment les persones ateses que van trobar feina pertanyien a la franja d’edat de majors de 45 anys (un 44% del total). Un 40% pertanyia al ventall d’edat com-près entre els 25 i els 45 anys.


LAURA SEGUR

EL RIPOLLÈS

RIPOLLÈS | G.S.

Aquest 2018, l’Agència de Desenvolupament ha estre-nat a la comarca un nou canal per tal de poder casar d’una millor manera els perfi ls de treballadors que necessiten les empreses i les persones que n’estan buscant. Es tracta d’una borsa de treball on les empreses poden fer arribar les seves demandes de treball (www.ripollesdesenvolupa-ment.com/serveis/borsa-de-treball). A través d’un senzill formulari, s’han d’omplir els camps requerits amb la in-formació corresponent (nom de l’empresa, sector, persona de contacte...) i, un cop rebut, l’Agència s’encarrega de gesti-onar la demanda el més aviat possible. Durant el primer semestre d’aquest any, s’han gestionat des de la institució comar-cal fi ns a 214 ofertes de feina (una del sector primari, 42 del secundari i 171 del sector terciari), que han suposat 274 llocs de treball vacants. La majoria de les ofertes dins del sector terciari corresponien a vacants a cobrir en hostaleria (74) o bé activitats sanitàries i de serveis socials (27) o co-merç a l’engròs i al detall i re-paració de vehicles (19).

Un nou canal per a les empreses per tal de buscar treballadors

Segons la població de procedèn-cia, les persones ateses que van fi rmar un nou contracte laboral eren majoritàriament de la ca-pital de comarca (44 de les 106 totals). La seguien les que pro-cedien de Ribes de Freser (16), Sant Joan de les Abadesses (15) i Campdevànol (12).

INSERCIÓ EN ELSECTOR DELS SERVEISLa gran majoria de persones que van trobar feina durant el pri-mer trimestre des de l’Agència ho van fer en el sector terciari, el dels serveis (fi ns a un 70% dels nous contractes). Destaquen les 21 persones contractades en fei-nes i empreses de l’àmbit de la

neteja i la bugaderia, les 11 de l’hostaleria i la restauració i les 9 del comerç i, també, de geriatria i serveis a les persones i a la co-munitat.El 28% de les persones inserides ho van fer en el sector secundari, principalment a la indústria del metall o del plàstic i l’alimentà-ria. També destaquen les dues persones inserides en el sec-tor primari, concretament dins l’àmbit ramader.Un altre dels punts destacats de

AGÈNCIA DESENVOLUPAMENT RIPOLLÈS

Persones ateses a l’Agència durant els primers sis mesos del 2018

les dades facilitades per l’Agèn-cia consisteix en què el 38% de les persones inserides en el món laboral van trobar feina durant els primers sis mesos de 2018 dins de la seva pròpia població de residència, el què suposa un augment de cinc punts respec-te de l’any passat. Un 48,5% van trobar feina fora del seu nucli de residència habitual i un 8,5%, fora de la comarca (suposant un descens de 6,5 punts en aquest apartat respecte el 2017).

sones han perdut la feina du-rant l’últim mes, mentre que a Planoles 4 persones n’han tro-bat. Tots els municipis comp-ten amb una persona desocu-pada, com a mínim.

L’Ajuntament de Ripoll en sessió plenària de data 25 de setembre de 2018, va aprovar pro-visionalment les modifi cacions de les ordenances fi scals per a l’exercici 2019 junt amb llurs tarifes, taxes i preus públics i demés elements necessaris per a la determinació de les quotes tributàries que regiran per a l’assenyalat exercici.

Els acords provisionals i l’expedient tramitat estaran exposats al públic durant 30 dies hàbils comptadors des de l’endemà de l’última de les publicacions del BOP de Girona i a un diari de màxima difusió provincial, perquè els interessats puguin examinar l’expedient i presen-tar-hi les reclamacions que considerin oportunes.

Transcorregut el període indicat sense haver-se formulat cap reclamació, els acords adoptats restaran aprovats defi nitivament sense necessitar adoptar nou acord al respecte, i sense per-judici de la publicació del text de la modifi cació en el Butlletí Ofi cial de la Província.

Ripoll, 26 de setembre de 2018.El regidor delegat

ANUNCI

P14ENTREVISTA

El matemàtic Sebastià Xambó

VILALLONGA DE TER | Francesc Rubió

• Està treballant en un projecte innovador sobre un escàner tri-dimensional?Cal fer una petita introducció prèvia. A més de l’especialitat principal, ja des l’època d’estudi-ant he procurat seguir els aven-ços en f ísica i en computació. Des del 2009, en l’ocasió d’una conferència impartida a Func-hal, i el 2012, amb una altra a Salamanca, em vaig adonar del potencial del càlcul geomètric per entendre millor les teories f ísiques i per encarar els més diversos problemes d’enginyeria matemàtica. Vaig tenir la sort d’organitzar el juliol de 2015 la 6a conferència sobre aplica-cions del càlcul geomètric a la informàtica i a l’enginyeria, i de ser l’editor principal dels proce-edings. Això em permeté conèi-xer experts d’arreu en els temes tractats. La setena conferència sobre els mateixos temes va ser a Campinas (Sao Paulo, Brasil) el passat juliol. Vaig ser el president del comitè científic i ara sóc l’edi-tor principal dels corresponents proceedings. Això m’ha permès no només reforçar les relacions científiques ja consolidades, sinó fer-ne de noves. Conseqüència d’aquestes coneixences, ha estat afavorir que l’organització de la 8a conferencia, el 2021, s’encar-regués a un equip de la Univer-sitat de Brno (Txèquia), que amb aquest equip estem demanant un projecte europeu sobre ro-bòtica (hi participo a través del BSC), i que ens hagin concedit l’organització d’un mini-simposi al congrés internacional de ma-temàtica industrial i aplicada que tindrà lloc a València el juliol

logia, però està aprenent a dialo-gar amb especialistes de moltes altres disciplines i aportar-hi el seu coneixement d’estructures computacionals per a poder fer modelitzacions i simulacions.• Està treballant en un projecte de robotització d’una braç. En quina situació es troba i quina utilitat hi preveu?El tema del braç forma part del projecte europeu que estem de-manant i del que ja he parlat. Les seves característiques són la ve-locitat, precisió i seguretat per a l’entorn en què haig d’operar. La part on entre la intel·ligència és en la capacitat que ha de tenir de reconèixer objectes i la seva po-sició a l’espai, i en la de planificar el camí òptim per aconseguir una tasca. Les aplicacions són innom-brables, com es pot veure anant a qualsevol fàbrica moderna en els productes són el resultat de nom-broses operacions en cadena. • Quins llibres té publicats?Es poden trobar a la meva pà-gina web. Els dos més recents, publicats enguany per Springer, versen sobre el càlcul geomètric i les seves aplicacions.• La seva formació va comen-çar a Vilallonga de Ter?Primer vaig anar a l’escola de Tregurà, dels 4 als 8 anys. Des-prés a la de Vilallonga de Ter, dels 9 als 13 anys. A partir del gener de 1959, i durant cinc o sis mesos, a l’escola de Vilabertran. A partir del setembre de 1959 vaig començar el tercer de batxi-llerat a l’Institut Ramon Munta-ner de Figueres.• Quina vinculació hi manté actualment amb Tregurà i el Ripollès?Els records d’infància són els més vigorosos, tot i que amb el temps també es desdibuixen. M’agrada molt veure la famí-lia (Vilallonga i Setcases), i els amics supervivents d’aquella època, especialment de Tregurà. Els moments en què més m’agra-den les muntanyes és quan els dies són llargs i fa bon temps. I el Ripollès per a mi és el bressol de Catalunya, i personalment con-sidero que la cultura de la vall és per cadascun dels seus fills el substrat més genuí de la seva personalitat.

de 2019. Tot aquest panorama de recerca és molt multidisci-plinar i entre els beneficis que n’esperem són una robòtica més intel·ligent, més amigable amb els humans, i un capacitat de vi-sualitzar i manipular estructures tridimensionals a partir de talls per plans paral·lels, com ara és el cas en el problema d’obtenir una imatge tridimensional del cervell a partir de les imatges planes ob-tingudes per d’un escàner.• Quins avantatges suposarà en el tractament de les afecta-cions patològiques?Un diagnòstic més precís, sobre-tot pel que fa a extensió i loca-lització de les àrees d’interès, i

com a conseqüència, la possibi-litat de planificar intervencions, que acabaran sent fetes per ro-bots, amb un mínim d’efectes colaterals. També servirà per als estudiants de medicina, i per als investigadors, per poder adquirir experiència a partir de manipu-lacions virtuals.• Pot sorprendre que un mate-màtic treballi en medicina. És així, veritat?És la confluència de disciplines que abans semblaven separades (matemàtiques, informàtica, enginyeries diverses, anatomia, biologia, genètica, etc.) la que ho fa possible. El matemàtic no aprèn gaire de medecina o pato-

S. Xambó: «Treballem un projecte d’escàner per veure el cervell»

El catedràtic de Matemàtiques de Tregurà lidera investigacions en el camp de la medicina

Sebastià Xambó ha estat aquests dies a la comarca, on ha comentat a ‘El Ripollès’ els projectes innovadors que relacionen l’enginyeria matemàtica amb la investigació mèdica

Suposarà un diagnòstic més precís per localitzar les àrees d’interès o per planificar intervencions


Dijous, 4 d’octubre de 2018EL RIPOLLÈS ENTREVISTAP15

Aquesta persona va ser la responsable que tots els col·legis de Ripoll es poguessin obrir el dia 1 d’octubre

riPoll | Francesc Rubió

• Quina va ser la seva funció, aquell 1 d’octubre?La meva responsabilitat va ser la de garantir que tots els col·legis estiguessin oberts, amb tot el ma-terial necessari, i que hi hagués persones disposades a substituir als qui havien de formar la mesa en cas que no es presentessin. També calia que hi hagués altres persones coneixedores de com es feien les actes i els recomptes de les votacions, i aquesta va ser la meva funció. A cada municipi hi havia una persona delegada -no les conec- amb les mateixes responsabilitats que jo.• Com coneixia la manera de funcionar i coordinar-se?Vaig haver de fer uns quants vi-atges a la muntanya per intercan-viar documentació i rebre mate-rial, en el meu cas no vaig rebre urnes, però sí models d’actes per a les meses electorals, les llistes de telèfon de contactes i tota la documentació que calia per de-senvolupar la jornada amb tota la normalitat. També vaig rebre manuals de funcionament del re-ferèndum i totes les instruccions del cens universal que després vaig haver de traslladar a tota la gent que hi va treballar.• Com se li va demanar si volia participar en l’organització de l’1 d’octubre?Va ser a començaments d’estiu, quan una persona em va parar pel carrer i em va fer la propos-ta: ‘Necessitem una persona que faci aquesta tasca’. I, tot i que em va impressionar, vaig dir que sí. Llavors se’m va convocar a una

anés molt bé i la seva implicació era amb molta energia. Aquest fet ens va permetre que durant aquell dia, es pogués coordinar tothom que hi intervenia en aquestes estructures paral·leles quan es produïa alguna situació crítica.• Com quines?Hi va haver un moment crític a Ripoll, quan es veia que potser s’haurien de tancar alguns col-legis electorals per evitar que hi entressin els Mossos d’Esquadra, perquè el més important era que els vots que s’havien dipositat fins aquells moments no es per-dessin. Aquells vots eren sagrats, aquelles persones havien fet molta estona de cua i no es podia permetre de cap manera que es perdessin. Per tant, es van haver d’improvisar protocols d’evacua-ció de les urnes, escrutinis avan-çats, i en moments determinats hi havia molt poca gent als col-legis de la sala Eudald Graells, de Sant Pere i L’Escola Vedruna...• Com es va actuar?Es va decidir amagar les urnes, deixar entrar la policia i fer un recompte en un lloc amagat i dir a la gent que per motius tècnics no es podia votar i que anessin a la biblioteca Lambert Mata o a l’escola Joan Maragall. I així và-rem resoldre la situació. Va ser una decisió molt dif ícil, que es va haver de consensuar amb tota la gent que tenia molt controlat el que passava als col·legis electo-rals, la gent implicada en la presa de decisions i les persones res-ponsables de la coordinació del referèndum en l’àmbit comarcal.• La seva responsabilitat tam-bé va ser recollir les actes...Un cop es va fer el recompte, la meva responsabilitat va ser la de recollir les actes i portar-les a les persones que eren les encarre-gades de passar les dades als re-comptes centrals.• Com valora la commemora-ció de l’1-O d’aquest any?El que veig, no només aquest 1 d’octubre, sinó durant els darrers mesos, és que abans la gent vo-lia votar independència sí o no i ara ja s’ha superat. Es té clar que s’ha votat i ha guanyat la inde-pendència i ara el que toca és fer cas al poble, perquè el poble ho ha decidit.

d’aquestes reunions secretes i així ens vàrem anar coordinant fins al dia de les votacions.• Des de l’estiu fins el dia 1 d’oc-tubre, com es comunicava amb els coordinadors del referèn-dum?Mai amb aparells electrònics, ni telèfons mòbils ni ordinadors. Com he explicat abans, a través de reunions secretes i amb con-signes preestablertes.• Va ser dif ícil trobar persones que hi coŀlaboressin? Al principi, a la gent els feia una mica de por pel que pogués pas-sar o per l’acció policial, però després tot va ser més fàcil.• Com van arribar les urnes i paperetes a Ripoll?Hi havia persones que tenien aquesta funció i s’havia previst

per triplicat en cas que alguna d’elles hagués estat intervinguda pels Mossos d’Esquadra. Ningú sabia qui ho portaria, només ho sabia individualment cada perso-na. I així va funcionar.•A un any vista, quina valora-ció en fa?Per la feina que vàrem fer nosal-tres molt satisfactòria, però en-cara ho estaríem més si s’hagués aplicat el resultat. La sensació és de superació, perquè no ens hauríem imaginat mai aquest grau de compenetració que hi va haver amb la responsabilitat i la determinació de tanta gent.• Si se li tornés a proposar, hi tornaria?Tot i que va ser molt dur, sí, hi tornaria. I va ser dur sobretot perquè tothom volia que tot

«Vaig anar a vàries reunions secretes a la muntanya per coordinar l’1-O»

El Ripollès ha parlat amb el responsable que tots els col·legis de Ripoll obrissin amb tot el material necessari per poder fer el referèndum

Complert l’any del referèndum de l’1-O, se celebra l’efectivitat de l’organització per facilitar la votació protagonitzada per la societat civil. El Ripollès ha parlat amb una de les persones voluntàries que va ser clau per les votacions a Ripoll

Es té clar que s’ha votat i ha guanyat la independència i ara el que toca és fer cas al poble

FrANCESC rUBiÓ

P16ARREU

Es renova la senyalització dels veïnats i el nucli urbà de Molló

El senyal vertical que indica diferents equipaments al centre

tanya entre Espinavell i Setcases, a l’encreuament entre la C-38 i la GIV-5225. En aquest darrer accés, també s’indica que la pista forestal que uneix les dues po-blacions està tancada a l’hivern per al pas dels vehicles.Al mateix temps que s’han col-locat tots aquests cartells a la carretera, també s’ha aprofitat

per fer una actuació al centre de la vila i instal·lar nova senyalitza-ció indicativa. Això, tant al nucli de Molló com al de Favars, on els nous cartells pretenen «mi-llorar l’accés a carrers o equi-paments» d’interès, com ara la piscina municipal, la pista poli-esportiva o el centre de la vila, per exemple.

MOLLÓ | Xevi Pujol

Molló és un terme municipal amb diversos nuclis de població i veïnats disseminats per tota la seva zona. La senyalització que indica com accedir-hi, en alguns casos era molt vella, i ara des de l’ajuntament s’ha optat per reno-var-la. Així, durant les darreres setma-nes s’han canviat els senyals ori-entatius que indiquen l’accés a alguns dels veïnats del municipi. «Alguns d’aquests cartells eren tan vells que ja no es llegien», comenta l’alcalde de Molló, Jo-sep Coma. Així doncs, s’ha con-siderat que «era del tot neces-sari» renovar-ne els continguts i s’han senyalitzat els accessos als veïnats de Ginestosa, Moixons i El Riberal des de la carrereta C-38 abans d’arribar al nucli de Molló; l’accés de Fabert també des de la mateixa carretera; l’ac-cés a Ginestosa i El Riberal des de la C-38 a Can Pairó; i la carte-lleria que indica el camí de mun-


LAURA SEGUR

FOnt-RUbí (CAMPRODOn) | Redacció

L’ajuntament de Camprodon ha començat els treballs de millora de la xarxa de saneja-ment del nucli urbà de Font-rubí. Les obres estan situades al carrer de la Devesa Nova i afecten la xarxa d’aigua residu-al i d’aigües pluvials de 37 ha-bitatges. Aquesta és la primera de les actuacions previstes en el projecte de millora del nucli

de Font-rubí, que s’aniran exe-cutant en els propers exercicis i estan emmarcades en qua-tre àmbits diferents. Es tracta d’unes obres que són finança-des íntegrament pel consisto-ri camprodoní i que tenen un cost d’uns 36.000 euros. L’al-calde de Camprodon, Xavier Sala, afirma que en un futur els veïns de Font-rubí veuran «moltes millores necessàries del seu entorn».

S’inicien les obres a la xarxa d’aigües residuals i pluvials de Font-rubí

RIPOLLÈS | Redacció

La Diputació de Girona atorgarà 155.000 € a 22 ajuntaments de la província -en concepte d’inversi-ons- per les actuacions que han hagut de fer arran de les nevades i glaçades d’aquest any, segons ha informat el servei de premsa de l’ens gironí. Aquest és l’import global d’aquestes subvencions, després que la Junta de Govern hagi aprovat avui ampliar amb 50.000 euros més els 105.000 euros que setmanes enrere ja ha-via compromès per a inversions als municipis afectats per les ne-vades. A més d’aquests 155.000 euros per a inversions, la Dipu-tació també subvencionarà amb 350.000 euros un total de qua-

ranta-cinc municipis per a des-peses corrents arran de les neva-des. Per tant, sumant-hi els ajuts per les despeses corrents i les inversions, aquest any la Diputa-ció atorgarà un total de 505.000 euros per actuacions municipals derivades de les nevades. La ma-joria dels municipis que rebran la subvenció per a inversions són del Ripollès. Llanars, Molló, Pardines, Planoles, Queralbs, Ribes de Freser, Sant Joan de les Abadesses, Setcases i Vilallonga de Ter rebran 84.840 euros. Els ajuntaments destinaran els ajuts a inversions per a l’adquisició de maquinària i material, com ara llevaneus, pales, contenidors de potassa, sitges per emmagatze-mar sal i cadenes de neu.

La Diputació ajudarà amb més de 84.000 euros a nou ajuntaments del Ripollès

AJ. CAMPRODOn

DIPUtACIÓ DE GIROnA

ARREUP17

Més intercanvi amb la Comissió de la Memòria Històrica amb la nova web

Pere Roura i Francesc Morera

riPollès | Redacció

La Comissió per a la Recupera-ció de la Memòria Històrica de Ripoll vol seguir reivindicant el patrimoni històric i cultural de la capital i fer-lo accessible a tots els vilatans, per poder-lo transmetre a les generacions futures. Així ho han expressat membres del mateix grup de treball, just quan s’ha presen-tat la nova pàgina web que han creat per tal de fer més dinàmi-ca la seva tasca i els seus pro-cessos d’investigació. Una bona manera de «fer difusió del pa·trimoni», un dels aspectes en què s’està centrant la tasca de la Comissió, com diu Pere Roura, un dels seus membres.Però la nova pàgina web de la institució vol ser un punt on es puguin visualitzar contac-tes amb altres accessos a web sobre el món de la Guerra Ci-vil espanyola, les lleis sobre memòria històrica o informa-ció d’altres tipus. Si no que, especialment, «hauria de ser un lloc d’intercanvi on nosal·tres poguéssim rebre inputs de la gent», de qui «volgués donar testimoni o informació vinculada amb altres coses», exposa Francesc Morera, inte-grant també de la Comissió ri-pollesa. Per tant, segons el seu punt de vista, l’èxit de la web tindrà a veure «amb la col·


laboració del poble, que no pas tant amb els membres de la Comissió». La seva intenció és que tot tipus de contingut que els arribi, es pugui tractar, filtrar i vehicular a través de la pàgina, per tal que acabi essent de domini públic. Tant Morera com Roura expressen que cada un dels membres que formen la Comissió té una «neura dife·rent», en referència a un tema d’especial interès sobre el qual agradaria aprofundir, però «si ens arribem diferents petici·ons en un camí, suposo que anirem cap allà». Aquestes es poden fer a través de la web, dirigint-se a l’ajuntament de Ripoll o bé parlant directament amb qualsevol integrant de la Comissió ripollesa. També comenten que durant aquests primers mesos de vida de l’ens, «teníem interès en presentar projectes al consistori per executar l’any següent i su·posem que també passarà al revés». Sempre, amb la idea i objectiu de recuperar la me-mòria de Ripoll des del 1840 cap a l’actualitat ja que, de temps pretèrits «no hi ha una continuïtat històrica». En resum, des del grup de treball reforcen la idea que necessiten «l’empenta del poble» per se-guir amb la seva tasca. Una feina per a la qual hi ha interès, tal com es va poder vi-

sualitzar el passat mes de maig al Teatre Comtal de Ripoll, amb la presentació en societat de la Comissió a través de la visualit-zació d’un documental sobre la Guerra Civil a Ripoll, el primer cavall de batalla del seu estudi i ocupació. «Ho plantegem com a punt de partida, per inici·ar una nova etapa d’investi·gació», diu Morera, qui creu que «feia falta una comissió que acompanyi i assessori en qualsevol aspecte històric

La Comissió al complet, durant la presentació en públic del maig passat

El riPollès

que es cregui oportú».Segons el grup, hi ha una me-mòria que es va «perdent»

però n’hi ha una altra que «es va construint» i, ara, ho pot fer amb l’ajuda de tothom.

P18ARREU

Trenta anys de la batuda de senglars comarcal

Un moment de la batuda dels caçadors ripollesos

camProdon | G. Sánchez

Del 12 al 14 d’octubre se cele-brarà a Camprodon la III Fira Internacional del Formatge. Una cita que coincidirà amb la Tria de Mulats d’Espinavell o el Mercat de la Trumfa de Vila-llonga de Ter, fires que ja tenen més recorregut en el calendari de la Vall de Camprodon. En la darrera sessió plenària, el regi-dor de l’oposició Xavi Guitart (Tots per Camprodon) va qües-tionar la gestió de Xavi Juncà, regidor de Promoció Econò-mica i president també de la Mancomunitat de la Vall de Camprodon, en relació amb el tema de les fires des de la seva

L’oposició qüestiona la gestió de les fires i la feina de Juncà

Pardines | Guillem S.

Més d’una vuitantena de caça-dors de societats del Ripollès, tant de la Vall de Ribes com de la de Camprodon, es van trobar aquest primer dimecres d’octu-bre, com porten fent en aquesta data des de fa 30 anys, per ce-lebrar una nova batuda de sen-glars. Una activitat que té un do-ble objectiu: ser punt de trobada dels amants de la caça i aquesta pràctica al Ripollès i, alhora, aju-dar a controlar la població de senglars als boscos, que ja arriba al punt de considerar-se una pla-ga pels mateixos implicats. Josep Hubach s’encarrega d’organit-zar aquesta activitat i recordar que, per culpa de l’encreuament d’aquesta espècie autòctona amb la del porc vietnamita, ha fet augmentar la quantitat de cries i la freqüència amb què les fame-lles tenen camades.Per exemple, Jaume Vidal, caça-dor de Llanars present a la zona de la Collada Verda de Pardines durant la batuda, explicava que abans es mataven truges em-barassades que portaven tres o quatre cries. Ara, «són vuit o

Societats de la Vall de Ribes i de Camprodon surten a bosc per ajudar a eradicar la plaga d’aquest animal

Pardines | G.S.

Durant la jornada de caça, també hi va ser present Josep Blanquera, president de la Fe-deració Catalana de Caça a Girona. Blanquera va destacar que accions com aquesta es-tan bé perquè «el senglar ha prosperat molt, fa malbé els conreus i prats i convé que se’n matin perquè podrien provocar accidents o altres coses». Alhora, també va ex-pressar que és important que es facin aquest tipus de tro-bades per fer germanor entre membres de societats diverses del Ripollès.

Josep Blanquera: «Convé que es matin senglars»


Esteve Pujol va argumentar el vot en contra a la modificació (com ja havien fet amb el pressupost ge-neral en el seu moment) perquè, «un cop veus la modificació que es presenta, creiem que els pressupostos o es van planificar malament o es van fer mala-ment» a propòsit «i que a l’hora de la veritat se sabia que no s’ar-ribaria». Pujol va posar alguns exemples concrets durant la seva intervenció, en referència a algu-nes partides de despesa corrent, la taxa de la televisió per cable o bé la partida de les multes. El plenari camprodoní també va servir per donar llum verda al nou inventari de béns municipals. Alhora, es van aprovar dues certi-ficacions més d’obres de Cal Mar-quès per un valor de més 30.000€ cadascuna i que l’ajuntament as-sumeixi des d’ara les funcions de tresoreria, secretaria i interven-ció de la Mancomunitat de la Vall de Camprodon.

Modificació del pressupost amb els vots en contra de Tots per Camprodon

camProdon | G.S.

Camprodon compta des d’aques-ta setmana amb un pressupost global de la corporació que su-pera els quatre milions d’euros (concretament, 4.000.053€). Això és així perquè el ple va aprovar dimarts passat la modificació dels comptes per un valor de 55.000€ respecte la previsió que ja estava en vigor per aquest 2018. Princi-palment, destaca un augment de la inversió perquè, segons l’equip de govern, hi ha hagut més en-trada de capital de la que estava prevista. En aquest sentit, l’alcal-de Xavi Sala, va exposar que no han fet res més que donar sortida a diverses actuacions i projectes «sempre des d’una racionali-tat econòmica i un control ex-haustiu i acurat de les finances municipals i no haver de con-tractar un crèdit de 300.000€ que teníem previst». Per la seva banda, el portaveu de l’oposició

Els números globals del consistori superen els 4 milions d’euros

boi

laura segur

nou i dues vegades cada any». Les batudes, doncs, «són en be-nefici de tots plegats perquè els senglars es menjarien els camps, els pagesos no podri-en sortir a la carretera perquè hi hauria accidents», diu Vidal, qui reconeix que abans era una activitat «per menjar» i ara «és una distracció i una obligació». L’any passat, les quatre colles de la Vall de Camprodon van caçar uns 1.000 exemplars de senglar. Una xifra que podria seguir crei-xent, «ja que no tenen cap de-predador». La jornada va cloure amb un dinar a Pardines entre tots els participants a la batuda, que seguirà amb els seus objec-tius en les pròximes edicions.

posició de president. «Crec que l’únic que has aconseguit des que estàs a la Mancomunitat és enfrontar la vall, hauries de començar a posar fil a l’agulla o que deixessis com a presi-dent perquè està penjant d’un fil i al límit de trencar-se; crec que és molt pitjor: o tanquem la Mancomunitat i cadascú que vagi per lliure o fem un replan-tejament per si has de seguir al càrrec», va comentar durant la sessió. Juncà va respondre que un dels projectes d’aquesta legislatu-ra és «consolidar un calendari de fires a Camprodon, cosa que no existia, com sí tenien altres pobles de la vall». «Creiem que funciona bastant bé però no

podíem començar i desestaci-onalitzar des d’un bon princi-pi», com sí tenen intenció de fer d’ara en endavant, va dir Juncà, en referència a les dates d’al-guns esdeveniments succeïts a Camprodon, com la Fira de la Galeta. El regidor i president va reblar que la solució és «treba-llar plegats i anar tots a una». «Què vol dir, que perquè un senyor que té un calendari de fires que funciona, i per molts anys, nosaltres aquell cap de setmana no en podem fer? Penso que no és la mane-ra», va dir, defensant el treball també de la Mancomunitat per millorar la coordinació entre els ajuntaments presents.

ANUNCI

Aprovació inicial modificació puntual 3/2018 del POUMde Sant Joan de les Abadesses

El Plenari Municipal en sessió ordinària celebrada el dia 28 de setem-bre de 2018 va adoptar, entre d’altres, el següent acord:

“PRIMER.- APROVAR INICIALMENT la modificació puntual 3/2018 del POUM de Sant Joan de les Abadesses relativa al sector del cementiri, redactada per l’arquitecte, Sr. Marc Grifell Vera, en la forma que cons-ta a l´expedient.

SEGON.- Sotmetre’l a informació pública pel termini d’un mes mitjan-çant anunci en el Butlletí Oficial de la Província i un dels diaris de més divulgació en l’àmbit municipal o supramunicipal al qual es refereix el projecte en tramitació, al tauler d’edictes de la Corporació i a la pàgina web municipal, a fi que qualsevol que ho desitgi pugui examinar-lo i presentar, durant el termini esmentat, totes les al·legacions o observa-cions que consideri oportunes.

TERCER.- SOL·LICITAR simultàniament al tràmit d’informació pública, informes als organismes sectorials competents”. L’expedient de referència se sotmet a informació pública durant el termini d’un mes, a comptar des de la data en què es verifiqui la dar-rera publicació d’aquest anunci de les previstes, perquè es puguin for-mular suggeriments, alternatives o al·legacions. L’esmentat expedient es podrà consultar al departament d’urbanisme d’aquest Ajuntament (plaça Major, 3) de dilluns a divendres no festius de 8:00 a 15:00 hores.

Sant Joan de les Abadesses, 28 de setembre de 2018.L’alcalde,

Ramon Roqué i Riu

el

ENTREVISTAl Pàgina 21

ARNAU TINTÓ, GUITARRISTA DEL DUET MECÀNICA ORGÀNICA

FESTIVALl Pàgina 20

LA pLUjA DESLLUEIx ELpRIMER FESTIVAL INSpIRA

FESTA MAjORl Pàgina 22

SETCASES CLOU qUATRE DIES INTENSOS DE FESTA MAjOR

NOVA EDICIÓ DE LA FIRA DEL BESTIAR A RIBES DE FRESERAQUEST DISSABTE TORNA LA FIRA RAMADERA DE LA VALL DE RIBES I DE LA VACA BRUNA DELS PIRINEUS, SITUADA A LA ZONA ESPORTIVA I AL PASSEIG DE SANTA CATERINA

La popular fira ramadera de Ribes de Freser atraurà a tot el sector de la comarca cap a

aquesta població aquest dissabte 6 d’octubre. Arriba la XXXIV Fira del Bestiar de la Vall de Ribes i XXII Fira de la Vaca Bruna dels Pirineus, una popular trobada que es durà a terme a la zona esportiva de Ri-

DEL 4 AL 10 D’OCTUbRE DE 2018 l SUPLEMENT D’OCI I DE CULTURA

RIBES DE FRESER XEVI PUJOL

AJ. RIBES DE FRESER

bes i al passeig de Santa Caterina. 33 anys des de l’inici de la mostra i aquesta encara compta amb un gran seguiment. Les vaques són el principal focus d’atenció d’aquesta jornada, en la qual es reparteixen diversos premis segons les caracte-rístiques que presenten els vedells. Per exemple, es veurà premiada la Millor Terçona, la Millor Brava, o es donarà un guardó a la Vaca Ei-

xuta. Com en anteriors edicions, es comptarà amb un bon grapat de ramaders de la comarca entre els convidats.Com sempre, la fira començarà amb un esmorzar de vedella que es durà a terme als voltants de les nou del matí. Un cop omplerta la panxa amb un dels productes car-nis més característics del Ripollès, s’inaugurarà el certamen, a les 10

del matí. A partir de les 12 del mig-dia, els ramats participants rebran la visita oficial, i a un quart d’una es farà una divulgació de les caracte-rístiques de la vaca guanyadora. A dos quarts d’una del migdia, ja es començaran a saber quins seran els animals premiats de la jornada. Durant tot el matí, qui ho vulgui es podrà passejar per l’exposició de bestiar i la mostra de produc-

tes artesans. També hi haurà ani-mació infantil per als més menuts que hi assisteixin.

UNA DE LES FIRES DE bESTIAR MÉS IMpORTANTS DE CATALUNYAA més del programa tradicional que consta de la mostra, l’esmor-zar i els premis al millor bestiar, l’essència de la fira és que s’aple-guen unes 40 ramaderies del Ripo-llès i altres comarques veïnes, per exposar i vendre el seu bestiar. En total, hi ha uns 50 corrals amb un centenar de caps de bestiar, apro-ximadament. Es tracta d’una de les fires de bestiar d’aptitud càr-nia més importants de tot Cata-lunya, tan en nombre de partici-pants com de bestiar exposat. La raça bruna dels Pirineus és present gairebé en el 80% de les parades de demostració i venda. També s’hi aconsegueix reunir professionals del sector ramader, tractants i tot tipus de gent d’arreu que hi arriba cercant productes de qualitat. Es tracta d’una activitat tradicional del sector ramader -ja que ja es feia una fira quan els ramats es trans-portaven a la tardor antigament- i ara, des de fa uns anys, s’ha estat in-tentant dinamitzar i promocionar turísticament. Es busca atraure-hi un públic familiar i modernit-zar-la. Per exemple, aquest any hi haurà dinamització infantil i una food truck anomenada La tartana, que oferirà als assistents produc-tes del Ripollès.

20 VIDA SOCIAL

TXARANGO S’ATURA

El grup musical format al Ri-pollès va comunicar, des-prés de suspendre el con-

cert al festival Inspira, que no tornarà a tocar a la comarca fi ns després d’una pausa de gairebé un any i mig. Els membres de la banda tornaran a portar a terme projectes socials i humanitaris, a títol individual i col·lectiu, a di-ferents punts del planeta com el Sàhara o el Brasil. Durant aquest temps també prepararan un nou treball discogràfi c amb el qual tornaran a fer gira d’aquí a dos anys. L’últim concert que farà Txarango a Catalunya abans d’aquesta aturada serà al fes-tival Esperanzah! a El Prat de Llobregat, en una actuació que servirà per tancar la gira “Free-dom Tour 2018”. Alguer Miquel, cantant del grup, va reafi rmar la seva voluntat de reeditar el festi-val Inspira l’any vinent, per tot el que pot aportar un festival amb aquests valors a la ciutat i a la co-marca, però va deixar clar que el grup no pensa fer més concerts en aquest període.

RIPOLL XEVI SUNYOL

LA PLUJA DESLLUEIX LA CLAUSURA DEL PRIMER FESTIVAL INSPIRAL’ÈXIT D’ASSISTÈNCIA I D’ORGANITZACIÓ VA QUEDAR TACAT PER L’AIGUAT DE DISSABTE

El festival Inspira, que va orga-nitzar la fundació MAP a la Devesa del Pla de Ripoll, es

va veure afectat per l’aparició de la pluja que durant la tarda-vespre de dissabte va caure a tota la comarca. L’acumulació d’aigua sobre l’esce-nari va obligar a la suspensió dels actes de clausura, amb les actuaci-ons de la jove cantant barcelonina Suu i dels caps de cartell, Txaran-go, que a l’Inspira tenien programat l’últim concert al Ripollès abans de l’aturada que tenen previst fer du-

RIPOLL XEVI SUNYOL rant el proper any i mig. Tot i així, els més de cinc mil assistents al fes-tival van poder gaudir, durant tota la tarda, del sol i d’un gran nombre d’activitats i d’espectacles que van demostrar el poder de la solidaritat, la cooperació i la integració social de les persones amb discapacitats. Des d’infl ables per als més petits i fi ns al circuit adaptat per a bicicle-tes elèctriques i cadires de rodes, tothom va poder posar-se a prova i trobar-se cara a cara amb situacions difícils que per a moltes persones són quotidianes. Malgrat el revés meteorològic, des de l’organització

es va fer una valoració molt positiva de la jornada. Hermínia Ordeig, di-rectora-gerent de la fundació MAP, va afi rmar que des de la mateixa en-titat s’havien quedat amb ganes de poder fer la clausura programada i que vist l’èxit d’enguany no des-carten organitzar una altra edició del festival.

50 ANYS, 50 VALORSTotes les activitats que es van fer durant la tarda van anar destina-des a la visibilització i a la reivin-dicació d’un seguit de valors que la fundació MAP ha utilitzat per

ABRIL CHINCHILLA

ABRIL CHINCHILLA

ABRIL CHINCHILLA

EL MERCATDEL 4 AL 10 D’OCTUBRE DE 2018

a la seva campanya de celebració del cinquantenari. Els espais del recinte de la Devesa tenien noms i decoracions especials fent refe-rència a aquests valors, promo-vent la creativitat dels més petits i la refl exió dels grans. L’organit-zació va mostrar-se molt satisfeta

de la participació i l’assistència a les conferències, xerrades i perfor-mances que van tenir lloc durant tota la tarda als diferents escena-ris i carpes del festival, unes acti-vitats destinades a remoure cons-ciències dels oients, i a explicar les diferents activitats de la fundació MAP i de Txarango.

EntrEvista 21

«VAM PRESENTAR UN RELAT DEL QUE VA PASSAR L’1-O, PERÒ EN COMPTES D’IMATGES, HO VAM FER EN POESIA»

Qui formeu el duet Mecànica Orgànica?Mecànica Orgànica és un duet que va néixer en algun moment entre els anys 2005 i 2007. Està format per la Gemma Arimany i jo mateix, l’Arnau Tintó. La Gem-ma llavors tenia un llibre de po-esia editat i escrivia sovint. Més tard ha fet un altre llibre de po-esia, i més tard un altre... Els tres es diuen Ferro trencadís, Ulls a través i Colors Primaris. Tots tres han vist premis.Quan ens vam conèixer (perquè som parella sentimental) jo, que toco la guitarra i sóc músic, vaig passar a musicar-ne alguns. I de ser ella sola recitant poesia, vam passar a ser dos, recitant i també cantant.Tinc entès que aquesta unió fins i tot va portar a la publica-ció d’un disc...Sí. Quan vam tenir una colla de cançons fetes sobretot a partir dels seus poemes, i també alguna de meva, vam decidir gravar-ho. Tampoc ho vam fer amb grans mitjans, però jo coneixia en Grau

Bardolet, ja que havíem tocat junts a Mecatxis, i ell és molt bon tècnic. Amb un bon micròfon i un bon ordinador vam fer una ma-queta senzilla. Això devia ser cap al 2008 i el disc es va dir Mecànica Orgànica, igual que el duet. Des de llavors, heu seguit fent alguna cosa en relació a la mú-sica, o simplement heu tornat per actuar aquest 1 d’octubre?Bé, els últims anys, tenint nens petits a casa, l’activitat de con-certs i fer cançons ha baixat molt, però sempre hem mantingut una mica de caliu. De fet, arrel d’aquest darrer treball de la Gem-ma de Colors Primaris -el qual va guanyar un premi que va recollir el passat diumenge a Vallgorgui-na- ha sorgit un feix de poemes sobre l’1 d’octubre de l’any passat. Per celebrar-ne l’aniversari, vam gravar-ne alguns i els hem penjat a Youtube amb diferents imatges d’aquell dia. I això us ha portat a participar en la inauguració de la plaça 1 d’octubre de Ripoll. En què

consisteix el treball que hi vau presentar?El grup de poemes que tracten so-bre l’1-O i que vam presentar és un relat, però en comptes de ser en imatges, en vídeo o en crònica, està fet en poesia. Hi ha poemes que parlen del dia del referèndum, altres que parlen dels presos i d’al-tres de la República. Això, d’una manera condensada i sublim, com és la poesia i com ho sap fer la Gemma. Entenc que en els poemes tam-bé hi intervé una part d’expe-riència pròpia del dia de la vo-tació?Sí, nosaltres vam fer com la majo-ria de gent aquell dia. Per sort, a nosaltres no ens van venir a ato-nyinar com en altres llocs, però vam estar a la Biblioteca Lambert Mata de Ripoll, amb els nervis a flor de pell, pensant que en qual-sevol moment podria venir la Guàrdia Civil. No eren temors imaginaris, perquè tots havíem vist durant el dia que en alguns punts de votació havien rebut. Ho

Des d’aquest dilluns, Ripoll compta amb la plaça 1 d’octubre. En la seva inauguració hi va haver una intervenció musical del duet Mecànica Orgànica, que va tornar a actuar després d’uns anys per relatar l’ocorregut durant l’1-O a Catalunya. Arnau Tintó, juntament amb la seva parella Gemma Arimany, són els integrants d’aquesta formació

RIPOLL XEVI PUJOL

vam viure en primera persona, com tothom, i la Gemma ho va plasmar en els poemes.I després de les vivències, ser part de la inauguració de la plaça 1 d’octubre de Ripoll és emocionant?Sí, de fet ho vam buscar nos-altres. Com que teníem aquest treball fet, ens vam oferir. Sense voler cap compensació, sinó no-més per poder participar de l’acte i mostrar el que podíem oferir. Vam triar dos poemes que vam poder tocar a la inauguració -Vé-nen i arriben i Abonyegats-, i des-prés vam oferir un recital sencer amb tots els poemes relacionats amb l’1 d’octubre al Casal Popu-lar La Metxa.Aquesta recent actuació pot servir com a detonant per po-der tornar a reprendre la vostra carrera musical?Potser sí, que serà un detonant. No ho sé. El que ens marca és la canalla, i ara que són una mica més grans, potser això ens pot ajudar a que ens tornem a activar.

«En els últims anys, tenint nens petits a casa, l’activitat de concerts i de fer cançons ha baixat molt, però sempre hem mantingut el caliu. Arrel del darrer treball de la Gemma, ‘Colors Primaris’, ha sorgit un feix de poemes sobre l’1 d’octubre de l’any passat. Per celebrar-ne l’aniversari, vam gravar-ne alguns»

Mecànica Orgànica va actuar aquest dilluns en el marc de la inauguració de la plaça 1 d’octubre de Ripoll

AjunTAMEnT DE RIPOLL

EL MERCATDEL 4 AL 10 D’OCTubRE DE 2018

ENTREVISTA A ARNAU TINTÓ, GUITARRISTA AL DUET MECÀNICA ORGÀNICA

22 FESTA MAJOR DE SETCASES

SETCASES CLOU 4 DIES DE FESTA INTENSA EN HONOR A SANT MIQUELJAUME BROCH VA SER PROCLAMAT SETCASÍ DE L’ANY 2018

El Sopar Popular al restaurant La Cabanya va donar inici als actes de la Festa Major de Set-

cases d’enguany, el passat diven-dres. A partir d’aquell acte i de la posterior i animada Disco Mix a la Sala dels Estudis, es va donar ini-ci a quatre jornades intenses d’ac-tes culturals i lúdics per celebrar la festivitat de Sant Miquel a la vila. El passant-cercavila del dissabte va ser un dels actes més lluïts, amb la Cobla Montgrins, que va acompa-nyar musicalment als setcasins i set-casines durant tot el dissabte, amb diferents audicions de sardanes a la tarda i amb el concert i el gran ball de la nit a la Sala dels Estudis. Al migdia s’havia fet la inauguració del projecte transfronterer ‘Descoberta del patri-moni de l’Església de Sant Miquel’, i posteriorment el pregó a càrrec de la Doctora Ester Noguer. A la mit-ja part del concert de la nit, va arri-bar el moment de la proclamació del setcasí de l’any. «Tot el coneixeu, és un home que ha treballat al po-ble molt de temps i ha anat veient l’evolució que ha fet», començava l’alcaldessa Anna Vila durant l’acte, defi nint-lo com una persona «que ha fet que el poble sigui el que avui és i que tots ens puguem sentir orgu-llosos». Així, Jaume Broch era es-collit com a setcasí de l’any.

SETCASES XEVI PUJOL


Una taula rodona sobre el món de la pagesia, amb gran seguiment

BOI

BOI

La canalla també va tenir el seu protagonisme amb Farcell de Jocs

BOI

Una de les ballades de sardanes de la Festa Major

Missa a l’església de Sant Miquel

ABRIL CHINCHILLA

L’endemà, el diumenge, la Cobla Ciutat de Girona va agafar el re-lleu de les audicions de sardanes amb una actuació a la plaça Major al matí. A la tarda, Fefe i Cia van portar la diversió assegurada per als més menuts amb Farcell de Jocs a la plaça Verda. També va arribar una nova projecció de Cinema de Muntanya amb la pel·lícula ‘Euro-pe’s last nomads’, relacionada amb el món de la pagesia. També sobre aquesta qüestió, es va fer una taula rodona sota el títol ‘Ramats, pastores i pastors a les nostres muntanyes,

un camí cap al futur’, en la qual van participar diferents experts i inte-grants d’aquest gremi. L’humoris-ta Xavi Giménez va tancar els actes del diumenge amb un espectacle.Pel que fa a l’1 d’octubre, va arribar el moment de la votació sobre si es veia adient fer de Setcases un po-ble per a vianants durant els dies de molta afl uència de turistes, per afa-vorir aquest fet. Una consulta que es va fer als ciutadans en record al referèndum del 2017. El dinar de germanor i el Màgic Raül van tan-car del tot la persiana de la festa.

BOI

El setcasí de l’any amb l’alcaldessa, Anna Vila

BOI

Què fem 23

JORNADA D’ANELLAMENT I FOTOGRAFIA D’OCELLS

L’HERBÀLIUM TORNA AL JARDÍ BOTÀNIC DE GOMBRÈNAQUEST DISSABTE 6 D’OCTUBRE L’ESPAI BOTÀNIC DE GOMBRÈN CELEBRA LA SEVA FESTA AMB MOLTES ACTIVITATS

El Jardí Botànic de Gombrèn celebra la seva festa anual aquest dissabte, 6 d’octubre,

amb l’arribada de l’Herbàlium. Aquest esdeveniment programa activitats durant tota la jornada, a més d’un mercat de productes ar·tesans. Aquestes ja comencen a les deu del matí, amb visites guiades al jardí. També a les 10 h, Adrià montoro presenta la conferència ‘Ayurveda, la ciència de la vida’, a la Sala del museu. Posteriorment, en aquest mateix espai, es farà un taller de cosmètica natural amb Innata Natura. A les 11 també s’iniciarà un espai creatiu, una activitat de lleure amb diferents materials de la na·tura, amb l’artista eudald Alabau, mentre que a les 12 h començarà una gimcana pels més petits recol·

GOMBRÈN X. PUJOL

PROJECCIONS DEL GOLLUT AL RIPOLLÈS ABANS D’ARRENCAR AMB EL PROGRAMA OFICIAL

Sant Joan de les Abadesses acollirà aquest dissabte 6 d’octubre una sessió espe·

cial de memòria històrica organit·zada pel 5è festival Gollut. A partir de les 19 h, al Palau de l’Abadia, es farà la projecció del film ‘fugir de l’oblit’, guanyador de dos premis Gollut 2016, al millor documen·tal i també el guardó del públic. Abel moreno, director del film, serà present a la sessió, així com el director del festival, Joaquim Ro·qué. Després, arribarà un concert

ST. JOAN DE LES ABADESSES / RIPOLL RED.

FESTIVAL GOLLUT

de música en directe de la Brigada Internacional per la Recuperació de la memòria Històrica. Les dues activitats seran gratuïtes. Aquest divendres, 5 d’octubre, també a Ripoll es farà una col·laboració amb el festival, amb una projec·ció a les 19 h al museu etnogràfic de Ripoll, segons s’explica al web de l’ajuntament. Tot això, la set·mana en la qual s’ha presentat a Barcelona i Girona el programa de les sessions de competició del festival d’enguany, amb presència de moltes seus al Ripollès, com Ri·bes, Núria, Queralbs o Planoles.


SORTIDA NATURALISTA PER VEURE ISARDS

El grup de natura Iaeden or·ganitza aquest proper diu·menge 7 d’octubre una sor·

tida naturalista a Vall de Núria per anar a veure isards, mar·motes i muflons. el lloc de tro·bada és l’estació del cremallera de Queralbs i l’hora, les 9.30 h. el naturalista Ignasi Batet serà l’encarregat de descobrir als as·sistents totes les curiositats dels mamífers de la vall. fins a les 14.30 h, qui ho vulgui podrà estar gaudint d’aquesta activitat, per la qual es recoma·na portar prismàtics i esmor·zar i dinar opcionals. També cal anar preparat per caminar una bona estona per la muntanya i ser previsors amb les condici·ons meteorològiques que es po·den produir ja en aquesta èpo·ca de l’any.

QUERALBS REDACCIó

QUERALBS

lectors. També al punt del migdia, francesc Rovira de la fonda Xesc oferirà una degustació de tapes so·ta el títol ‘menja’t el Jardí’, amb di·ferents plantes d’aquest emplaça·ment. Per acabar amb els actes del matí, de dotze a dues, el micòleg enric Gràcia oferirà una exposició de bolets i un torn obert de pregun·tes. A les dues del migdia, torn pel Dinar Herbàlium, amb amanida de tardor, paella i postres. A la tarda, a partir de les quatre, xerrada i tast de ratafia amb el monjo caputxí fra Valentí Serra, expert en herbes me·dicinals. Per altra banda, a les cinc començarà un taller de producció amb la Lluïsa Vilalta de Solus, que ensenyarà a fer xarops i concentrats herbals amb Nature’s Solutions, a la Sala del museu. A dos quarts de cinc, durant dues hores, es farà la construcció d’instruments tradici·

onals casolans catalans, amb les Ca·nyetes de la foradada. A dos quarts de set del vespre hi haurà temps per la xerrada del pagès, divulgador i autor del llibre ‘una dolça revolu·ció’, Josep Pàmies, que parlarà sobre la problemàtica actual del sistema enfront de la no acceptació de la medicina alternativa. A les 19.30 h arribarà el moment del sorteig de la Toia Herbàlium i l’entrega dels obsequis als padrins del Jardí Bo·tànic. I per rematar la jornada, una mica de música amb les Canyetes de la foradada i un concert·espec·tacle·ballada en Nom De la mare, Núria Agulló (veu i recitat) i Guida (acordió diatònic). Per acabar el cap de setmana, diumenge es farà la presentació d’un vi d’elaboració pròpia i local, de la mà de Joaquim de Cal Sardana de Gombrèn, a la plaça del Roser.

SETCASES

Els amants de l’ornitologia han d’estar d’enhorabona davant l’activitat que se’ls presenta

aquest cap de setmana a la comar·ca. Concretament a Setcases, s’or·ganitza des de Phototrekking amb el suport de l’anellador Àlex fo·nollosa i del Parc Natural de les Capçaleres del Ter i del freser una activitat gratuïta relacionada amb el món dels ocells.Amb trobada a l’aparcament de Setcases, a les 9.30 h d’aquest dissabte començarà un taller d’anellament científic i de fo·tografia d’aus.Les inscripcions són obligatòries a través del número 675601476 o a [email protected]. Qui hi vagi, haurà de dur guies d’iden·tificació, una càmera fotogràfi·ca rèflex, bridge o mirror·less, robà i calçat còmode i si es vol, esmorzar per passar millor una bona jornada.

SETCASES REDACCIó

24 Què fem

A Ripoll, aquest dijous s'hi or-ganitza una jornada que ve coordinada per BP Joventut.

Es tracta d'una acció per promoure les bones pràctiques en les relaci-ons, els vincles i l'empoderament dels joves. Es duu a terme a partir de les 10 del matí, a l'Oficina Jo-ve del Ripollès. Alguns dels temes que s'hi debatran seran els de la coordinació dels i les professio-nals de joventut amb els centres educatius, el treball i la comuni-cació amb els estudiants, la de-tecció de necessitats i interessos per a la realització de projectes o els intercanvis i accions compar-tides que es poden dur a terme entre els diferents instituts. Al-gunes de les bones pràctiques que s'hi presentaran seran els Espais de Participació i Informació Jove de Reus i el Treball en Xarxa per construir un nou Espai de Convi-vència, a Ripoll.

RIPOLL REDACCIÓ

EL RIPOLLÈSEL RIPOLLÈS

JORNADA DE BONES PRÀCTIQUES ENTRE EL JOVENT

ES COMPLEIXEN 10 ANYS DE CIRC A LA PLAÇA DE LA LIRA DE RIPOLLEL CIRCALIRA ARRIBA A LA SEVA DESENA EDICIÓ I SE CELEBRA ENTRE DIVENDRES I DISSABTE AMB TALLER, ESPECTACLES, CERCAVILA, PERÒ SOBRETOT MOLT DE CIRC

La màgia del circ tornarà a Ri-poll un any després. La plaça de la Lira l’acollirà per desena

ocasió consecutiva, entre aquest divendres i dissabte, 5 i 6 d’oc-tubre. Deu anys de Circalira, 10 anys d’activitats relacionades amb aquest món a Ripoll. L’esdeveni-ment començarà ja divendres, a partir de les set de la tarda, quan hi ha programada una cercavila amb un xanquer, amb malabars i hula hoop. els malabars amb llum seran els protagonistes d’aques-ta activitat que arribarà fins a la Lira un cop hagi fet una volta pel centre de la vila. el dissabte, però, serà la jornada central del Circalira. Des de les onze del matí, a la plaça de la vo-ra del riu Ter qui ho vulgui podrà gaudir de tallers de circ, de ma-labars amb diferents elements,

RIPOLL XEVI PUJOL

LA JAUME NUNÓ AJUNTA DIVERSES CORALS A SANT JOAN DE LES ABASESSES

La Coral Jaume Nunó de Sant Joan de les Abadesses se-gueix amb els actes de cele-

bració dels seus 25 anys. L’orgull que els seus integrants senten per mantenir viva aquesta for-mació musical es fa pal·lès amb tot el reguitzell d’activitats que han realitzat per celebrar la seva

ST. JOAN DE LES ABADESSES REDACCIÓ

XERRADA EN MOTIU DEL DIA DE LA SALUT MENTAL

Aquest 12 d’octubre, arriba una nova commemora-ció a nivell mundial del

Dia de la Salut mental. A Ca-talunya, se celebren diferents actes, sobretot a les capitals de província, amb xerrades, acti-vitats i esdeveniments variats per recordar les malalties que afecten a la ment, però també la tasca de totes les persones que acompanyen als malalts. en el cas de Ripoll, el Centre de Dia de Salut mental del Ripollès or-ganitza una xerrada a partir de les sis de la tarda a la Biblioteca Lambert mata. L’impartirà la psicòloga clínica i psicoterapeu-ta milos Salgueda i el títol de la mateixa és Benestar emocional: la millor prevenció.

RIPOLL REDACCIÓ

EL MERCATDEL 4 AL 10 D’OCTuBRE DE 2018

d’equilibris o del hula hoop. Tot això, de la mà de la companyia Si-losenomecuelgo, que també por-tarà a Ripoll un taller de trapezi. Aquesta oferta es podrà trobar

a la Lira fins a l’hora de dinar. A la tarda, a partir de les cinc, arri-barà el moment de l’espectacle de circ amb Cerca Circ, Bella Tricks, Arthur Hyam i Wolfie Bezerkaz

Circus. un munt d’artistes de di-ferents procedències que ame-nitzaran la jornada.De nou, la Lira serà una carpa de circ improvisada.

continuïtat. Aquest passat diu-menge, per exemple, va fer que s’ajuntessin diverses corals del territori català a Sant Joan de les Abadesses. Va ser una jornada musical però també gastronò-mica, ja que a més d’un concert de les corals que van assistir a la trobada, també es va fer un dinar de germanor. Dia complet amb moments per a tot.

TWITTER STJOANABADESSES

FESTA A LA COLÒNIA ESTABANELL

VALL DE CAMPRODONRIPOLL

RIPOLL

CAMPRODON REDACCIÓ

Les festes majors sembla que no s’hagin d’acabar mai. Al Ripollès, com a mínim, ca-

da cap de setmana en tenim una de nova. en aquesta ocasió, ja ben entrada la tardor, toca par-lar de la festa major de la Colò-nia estabanell. Aquest nucli de Camprodon la celebra aquest diumenge 7 d’octubre, amb una jornada de germanor pensada per a tots els seus veïns i veïnes. A les dues del migdia, es farà un dinar de germanor, les inscrip-cions pel qual es poden forma-litzar a l’Oficina de Turisme del carrer Sant Roc de Camprodon. Després d’haver fet pinya amb l’àpat conjunt, Albert Llorenç acabarà d’amenitzar la jornada amb un espectacle de màgia. Ca-dascun dels nuclis del Ripollès, per petit que sigui, sempre té un dia especial, i el de la colònia és aquest diumenge.

supleMENTEL

4 D’OCTUBRE DE 2018

2BÚNQUERS A TOSES I ALP

4LA RUTA DEL TER

6FIRA DEL BESTIAR DE

RIBES DE FRESER

7MAS MEROLLA

8LERSA

PERE SECASES

Búnquersi centres de resistència

EL SUPLEMENT4 d’octubre de 2018suplementel2

A les acaballes de la Guerra Civil els Pirineus esdevé un focus de tensió política, Franco intensifica

el control policial als passos fronters el 1943 al veure l’amenaça que podia su-posar el desenvolupament de la Sego-na Guerra Mundial va decidir fortificar els Pirineus, creant així la Línia Pirineus o Línia P.

toses / alp • rEdacció

La línia PirineusEntre Toses i Alp hi ha 6 centresde resistència construïts per Franco

PERE SECASES

PERE SECASES

BÚNQUERScENtRE dE RESiStèNciA

Els tipus de búnquers que podem trobar dintre d’aquests Centres de Resistència són els següents:

Búnquer d’oBservatoriSempre es col·locava a la part més alta del centre de resistència per així obtenir una visió global del terreny.

Búnquer de refugiAquest búnquer està compost per tres galeries o tres entrades que a la llarga havien d’estar connectades, només es va realitzar l’entrada dels mateixos. Aquest refugi podia acollir una quarantena de soldats.

Búnquer de Canó d’artilleriaBúnquer amb una espitllera àmplia i una gran entrada al darrera per poder-hi accedir. Hi havia unes falques per poder adjuntar el carro del canó. Dins el búnquer, al costat dels mateix canó, s’hi penjaven sacs de sorra per esmorteir el soroll.

Búnquer de MetralladoraBúnquer amb espitllera quadrada, amb una taula dins i unes falques sota l’espitllera per poder refermar la metralladora. És el més comú dels búnquers que podem trobar.

Búnquer de fusell MetralladorÉs el més petit de tots amb espitllera amb forma de petita finestra i entrada petita. Dins només podem trobar un petit relleix per sostenir l’arma.

Búnquer antiC de Canó d’artilleriaAquest tipus de búnquer són els primers que es van realitzar. Es poden trobar gairebé a la frontera amb França. Estava format per un refugi rectangular, amb una gran entrada i un magatzem al costat, disposava també d’una trinxera exterior.

Dintre dels municipis de Toses i d’Alp podem trobar els següents Centres de Resistència:

Centre de resistènCia 45Amb seu a Nevà, compost d’un búnquer d’observatori, un de refugi, quatre de metralladora i quatre de canó d’artilleria.

Centre de resistènCia 45 BisAmb seu a la muntanya de Nevà, compost d’un búnquer d’observatori, un de refugi i quatre búnquers per a metralladora.

Centre de resistènCia 46Amb seu a Fornells de la Muntanya; compost d’un búnquer d’observatori, dos de refugi, i quatre de metralladora.

Centre de resistènCia 47Amb seu a Toses, Creu de Meians, compost d’un búnquer d’observatori, dos de refugi , quatre de canó d’artilleria, setze de metralladora i un búnquer anterior de canó d’artilleria amb trinxera exterior.

Centre de resistènCia 48Amb seu a les Colladetes - Creu de Meians, compost d’un búnquer d’observatori, dos búnquers de refugi, quinze búnquers de metralladora, un búnquer de fusell metralladora, quatre búnquers de canó d’artilleria i tres búnquers antics amb trinxera exterior.

Centre de resistènCia 49Amb seu a la collada de Toses - Paborda - Pla d’Anyella, compost d’un búnquer d’observatori, dos búnquers de refugi, setze búnquers de metralladora quatre búnquers de canó d’artilleria i quatre búnquers de fusell metrallador.

Centre de resistènCia antiCCompost de búnquers molt dispersos que va des de Puigcerdà per Fontanals de Cerdanya, Alp i acaba a la Collada de Toses. Està compost per 22 búnquers de canó d’artilleria amb trinxera exterior.

Aquesta Línia que inicialment compre-nia 10.000 fortificacions estava dividida en 169 centres de Resistència des del Cap de Creus fins a Hendaia (País Basc).Dins els municipis de Toses i d’Alp tro-bem 6 Centres de Resistència construïts a partir del 1943 i un d’anterior al 1940. Són els Centres de Resistència del 45 al 49 i dos més addicionals.

EL SUPLEMENT4 d’octubre de 2018 suplementel 3

Búnquer de metralladora del centre de resistència 45 bis

Búnquer d’observatori del centre de resistència 46

Búnquer de canó del centre de resistència 45

Búnquer de metralladora del centre de resistència 45 bisPERE SECASES

PERE SECASES

PERE SECASES

PERE SECASES

PERE SECASES

Publicitat

En altres Centres de Resistència hi po-dem trobar búnquers per a metralladora antiaèria i de morter, un tipus de bún-quers que no podem trobar als muni-cipis de Toses i d’Alp.

Vista aquesta relíquia militar que dispo-sen els dos municipis han decidit d’una manera conjunta procedir a potenciar aquests búnquers. De moment en un pri-mer lloc s’ofereixen excursions mensuals els mesos d’estiu als veïns de les dues comarques perquè així puguin gaudir d’aquesta ruta històrica de la postguer-ra civil espanyola.

El següent pas serà arranjar-los, netejar, conservar i marcar la ubicació d’aquest més d’un centenar de fortins que dis-posen.

EL SUPLEMENT4 D’OCTUBRE DE 2018supleMENTEL4

La Ruta del Ter, creada i gestionada pel Consorci del Ter (www.consor-cidelter.cat), és un recorregut que

ressegueix el curs del riu Ter i que es pot fer tant a peu (ruta senderista), com en bicicleta (ruta ciclista). Enllaça dos pols d’atracció turística: els Pirineus i la Costa Brava. L’itinerari ofereix la possi-bilitat de conèixer i descobrir el riu, des del seu naixement a Ulldeter (Setcases), a 2.200 metres dins el Parc Natural de les Capçaleres del Ter i del Freser, fi ns a la desembocadura a la Mediterrània, a la Gola del Ter (Torroella de Montgrí – l’Estartit), al Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter. Bona part del recorregut està inclòs a la Xarxa Na-tura 2000.

La ruta permet descobrir el llegat que el riu ha anat deixant a banda i banda de les seves ribes, símbols del dinamisme de la seva gent. També s’hi pot observar un paisatge canviant: alta muntanya al-pina, mitja muntanya, agrari, costaner, urbà, riberenc i aiguamolls. Al llarg del seu recorregut es distingeixen clara-ment cinc paisatges lligats a territoris

COMARQUES GIRONINES • REDACCIÓ

La Ruta del Ter

PUBLICITAT

iLa ruta del Ter93 850 71 52972 40 50 [email protected]

molt diversos entre si: Pirineus, Mean-dres d’Osona, Embassaments de Sau-Susqueda-el Pasteral, del Pasteral a Gi-rona i Plana del Baix Ter.

En la major part del recorregut, amb-dues rutes, senderista i ciclista, com-parteixen traçat, sobretot a partir de la pista dels embassaments. Durant la ru-ta hi ha una senyalització específi ca de seguiment que permet seguir el traçat de principi a fi . La ruta a peu, està mar-

supleMENTEL

pel teu lleurepel teu lleurepel teu lleureles millors propostesles millors propostesCada dijous

EL SUPLEMENT4 D’OCTUBRE DE 2018 supleMENTEL 5

PUBLICITAT

cada de color verd, i la ruta en bicicle-ta, de color vermell grana. La majoria de senyals estan col·locades en pals de senyalització existents i fanals; també trobareu pilones indicadores, adhesius i marques pintades en arbres i/o pedres.

ents que connecten amb la principal. És el cas de la Ruta del Gurri, la Ruta del Freser, la Ruta de la Riera de la Gorga, la Ruta de la Riera de Les Llosses, la Ruta de la Riera d’Osor, la Ruta de l’Onyar o El camí Voramera / Ruta del Brugent.

A vegades, per causes diverses, la se-nyalització pateix desperfectes i pot cau-sar confusió a l’usuari. Per aquest motiu, es recomana baixar els tracks GPS de la pàgina web de la Ruta del Ter (www.ru-tadelter.cat), ja que poden ser útils per

no perdre la pista. Aquest 2018, a més, pots seguir la Ruta del Ter a través de l’aplicació Natura Local.

Entorn de la Ruta del Ter, el mateix Con-sorci del Ter està creant rutes dels afl u-

EL SUPLEMENT4 D’OCTUBRE DE 2018supleMENTEL6

El dissabte 6 d’octubre es durà a terme la XXXIV edició de la fi ra del Bestiar de la Vall de Ribes. La fi ra es carac-

teritza per tenir un programa tradicional emblemàtic des de fa molts anys i consis-teix amb el típic esmorzar de vedella, po-pular i obert a tothom a la plaça del pave-lló. Al migdia es realitza la recepció ofi cial amb les autoritats convidades en l’àmbit nacional, provincial i comarcal i es fi nalit-za l’acte amb l’entrega de premis cap al migdia. Abans però els jutges del concurs realitzaran una explicació comentada de la vaca guanyadora.

L’Essència de la fi ra que es celebra junta-ment amb la Fira Pirinenca de la Vall de Ribes és per què s’apleguen unes 40 ra-maderies del Ripollès i altres comarques veïnes per exposar i vendre el seu bes-tiar. En total hi ha uns 50 corrals amb un centenar de caps de bestiar aproximada-ment. El motiu pel qual es promociona i es continua amb aquesta trobada ramadera és per què es tracta d’una Fira de bestiar d’aptitud càrnia de les més importants de Catalunya, tant en número de participants com amb el nombre de bestiar exposat, on la bruna dels Pirineus és present gairebé en el 80% de les parades de demostra-ció i venda. També per què s’aconsegueix reunir professionals del sector ramader, tractants i tot tipus de gent que cada cop més busca productes de qualitat, fet que permet que es tracti d’un certamen anual-ment més conegut i visitat per gent d’arreu.

RIBES DE FRESER • REDACCIÓ

XXXIV Fira del Bestiar de Ribes de Freser

PUBLICITAT

CORCAMP S.L.TRACTANTS DE BESTIAR

Mas Coronetes, s/n17530 CAMPDEVÀNOL

L’Objectiu de la fi ra és explotar-la turís-ticament, ja que consisteix en una acti-vitat tradicional del sector ramader. Per aconseguir-ho des de fa uns anys s’in-tenta dinamitzar-la amb activitats de dinamització infantil i sobretot de caire familiar davant de la creixent deman-da d’aquest tipus de turisme. També es busca professionalitzar-la pel que fa a la mostra artesana potenciant els pro-ductes de proximitat i ecològics per tal d’enfortir el sector primari i agroalimen-tari. En aquest sentit, es dona resposta el tipus d’activitats fi rals que es pretenen consolidar a Ribes, des de l’especialit-zació i la diferenciació dels productes exposats en aquestes per tal de poder oferir fi res temàtiques per públics diver-sos i familiars.

Enguany la fi ra a part de l’exposició de bestiar i la mostra artesana, hi haurà una activitat infantil i la food truck “la tartana” amb productes del Ripollès.

AJUNTAMENT DE RIBES DE FRESER

AJUNTAMENT DE RIBES DE FRESERAJUNTAMENT DE RIBES DE FRESER

EL SUPLEMENT4 D’OCTUBRE DE 2018 supleMENTEL 7

La casa és un vell mas pairal acabat de restaurar l’any 2005. La restau-ració s’ha fet amb els materials ori-

ginals de l’entorn. Durant la rehabilitació, s’han mantingut tots els elements carac-terístics de l’arquitectura rural catalana.

El resultat d’aquesta restauració és una encisadora i tranquil.la casa rural, per gaudir de la natura i d’un entorn incom-parable, amb totes les comoditats a les quals estem acostumats: calefacció a totes les estances, aigua calenta, doble vidre, rentaplats, televisió, zona enjardi-nada amb barbacoa, aparcament cobert i piscina pública a 5 minuts de la casa, entre d’altres. La casa consta d’una planta baixa i un allotjament independent. A la planta bai-xa, on abans hi havia les quadres dels animals, hi trobareu una sala de lectura, un celler i una sala d´estar per tertúlies i jocs, amb un confortable i espectacu-lar foc a terra situat al vell amagatall del temps de la guerra.

GOMBRÈN • REDACCIÓ

Mas Merolla, encisadora i tranquil·la casa rural

MAS MEROLLA

MAS MEROLLA

MAS MEROLLA

MAS MEROLLA

PUBLICITAT

iMas MerollaMas Merolla, s/n,17531 Gombrèn670 090 266 · 697 244 012 · 972 730 [email protected]

A la planta segona hi trobareu un allot-jament independent de 100 m² amb capacitat màxima per a deu persones, compost de dues habitacions de ma-trimoni, una habitació de dos llits i una habitació per a mainada. Hi ha dues cui-nes totalment equipades amb vitroce-ràmica i rentaplats, un gran menjador i una tranquil·la sala d’estar amb llar de foc. Tots els banys són complerts, amb dutxa i banyera.

SENDERISME PER LA MUNTANYAMas Merolla, està situat a 1.120 metres d’altitud, envoltat de muntanyes i pa-ratges d’interès natural, molt a prop de Gombrèn i de la Pobla de Lillet, on gau-direu d’unes increïbles vistes sobre el Catllaràs i el Pedraforca. El comte Arnau, originari de Gombrèn, va deixar innombrables llocs per visitar,

com poden ser les ruïnes del seu castell, el forat de Sant Hou, la gorga dels ba-nyuts i el museu que porta el seu nom. Sense oblidar una visita al Santuari de Montgrony i a la seva església romàni-ca, on hi trobareu un magnífi c lloc de repòs i pregària. A la Pobla de Lillet podreu visitar unes desconegudes joies arquitectòniques d’en Gaudí, els Jardins Artigas, un pa-ratge excepcional i el xalet del Catlla-ràs projectat per Antoni Gaudí i construït pels enginyers de les mines de carbó de l’entorn. A Castellar de N’Hug hi trobareu les conegudes Fonts del Llobregat, on veureu el naixement del Riu Llobregat. No podeu oblidar la proximitat amb entorns naturals com Núria, Vallter i La Molina.

COMERCIALIZADORA

C. Sant Pere, 6 - 17500 RIPOLLTel. 972 70 00 94 - Fax 972 70 37 03

e-mail: [email protected]

Energia neta del Ripollès, per al Ripollès

cultura 25

l’AbAt olibA, un personatge clau per entendre el s.XI sant Joan Va acollIr un espectacle I una conFerÈncIa soBre la seVa FIgura

Qui era Oliba? Què va signi-ficar? Quin paper va jugar? Aquestes preguntes es van

poder resoldre en la conferència ‘Oliba: un abat i bisbe a l’Europa de l’any 1000’ de la mà del conser-vador del museu episcopal de Vic, Marc Sureda. La xerrada va servir per revelar que Oliba va ser un personatge molt important no només a Catalunya, «que és la visió que se n’ha donat habitualment i popularment», sinó que és «una finestra excel·lent» per veure com era a principis del segle XI. Això és així perquè, primer com a Abat i després com a Bisbe, Oliba va situar-se a la xarxa «dels Bisbes de l’any mil». Una xarxa que Sureda va qualificar-la com a «vertebradora de l’Europa d’aquell moment». El bisbe va ser alhora impulsor «de moltes coses» com construir esglésies, adminis-

st. Joan de les aBadesses J. ESPERt trar la justícia o, fins i tot, s’encar-regava de controlar la frontera. En definitiva: «És un personatge per entendre molt bé aquest segle», va dir Sureda.Per altra banda, des del vessant més personal s’entén la relació amb el municipi que va acollir la confe-rència, Sant Joan de les Abades-ses, que té relació amb la supres-sió, el 1017, quan la comunitat del Monestir santjoaní va ser dissolta per les acusacions de desordres i de dur una vida disbauxada. Oli-ba era encara Abat i va ser «una de les circumstàncies més com·plicades de la seva vida», rela-ta el conservador. Això s’explica perquè, per una banda, «hi ha el projecte del seu germà, Comte de Besalú, de crear una diòcesi que necessita suprimir el Monestir i, per altra, la seva germana Gil·berga és l’Abadessa de Sant Joan i que ha de ser expulsada». Tot plegat, «és una relació familiar,

molt il·lustrativa del context del seu temps».

EspEctaclE a midaAquesta acció s’emmarca en els ac-tes per commemorar els 1.000 anys de l’inici del seu episcopat, amb un programa ple d’activitats que tenen per objectiu descobrir la figura de l’abat i els llocs on va deixar la seva petjada. En el cas santjoaní, la pro-posta es va completar amb un es-deveniment artístic creat excepci-onalment en el marc del mil·lenari. Es tracta d’una acció artística que es va articular al voltant de la mú-sica, tot tenint com a protagonis-tes la música tradicional a càrrec de Les Cantarines i els cants de l’època d’Oliba, amb Arturo Palomares, Lu-cia Samitier i Antoni Madueño. El Monestir i el Palau de l’Abadia van ser l’escenari d’aquest viatge, ple de llums i de màgia, creació d’Anto-ni Madueño i produït per Temps de Joglars.

L’espectacle es va desenvolupar en tres espais de la vila

El MERCAtdel 4 al 10 d’octuBre de 2018

Exposició commEmorativaA més, el Museu Episcopal de Vic organitzarà l’exposició temporal ‘Oliba, bisbe / Oliba, Episcopus’, que d’octubre de 2018 a febrer de 2019 abordarà la figura de l’abat

des de diferents àmbits temàtics: la seva vida, el seu paper com a abat de Ripoll i bisbe de Vic, l’im-puls d’edificis, la promoció de la cultura, l’activitat política i la se-va memòria.

26 EntrEvista

«Amb el diàleg entre l’AbAt olibA i torres i bAges, repAssem totA lA històriA del bisbAt de vic»

Qui és Mn. Valentí Miserachs?Jo vaig estudiar a Vic, després em van enviar a Roma a estudi-ar teologia i em vaig quedar per seguir estudiant música. Un cop acabats els estudis, els meus mes-tres d’allà em van voler lligar a la basílica de Sant Pere, de la qual vaig ser organista durant 5 anys, i a partir de l’any 1973 he estat a Santa Maria La Major, de la qual sóc director actualment. Jurídica-ment, però, jo sóc capellà del Bis-bat de Vic, i m’agrada poder-ho dir a tot arreu.Com es viu a Roma, com a di-rector de la basílica de Santa Maria La Major?Li diuen La Major, perquè és l’es-glésia dedicada a la Mare de Déu més gran de tot l’occident cristià. La primera basílica que hi va ha-ver allà era del segle IV, però un segle més tard, Sixte III va cons-truir-hi l’actual edificació, que és del segle V. Històricament s’ha anat conservant la seva estructu-ra i sobretot uns mosaics precio-sos del segle V.Durant tots aquests anys, deu haver parlat amb el Papa...Bé, jo n’he conegut bastants, de Papes, uns 6 o 7. Amb qui he par-lat més, tot i que els diàlegs bé es podrien resumir en una pàgina, és amb Joan Pau II. Amb ell ens havíem trobat moltes vegades i hi havia col·laborat en la preparació d’alguns documents referits a la

música. Amb Benet XVI tenia una amistat personal, que des-prés no va transcendir gens en el moment del seu pontificat per poder fer alguna cosa en relació a la música sacra. I amb el papa ac-tual, ens hem vist alguna vegada i ve molt sovint a Santa Maria La Major, però ho fa en privat i en hores intempestives, abans d’anar a fer algun viatge.Mossèn, la música és la seva vida?La música ha sigut el camí en què s’ha explicitat la meva voca-ció sacerdotal, cristiana, huma-na i catalana. Vaig estar molt de sort, perquè he pogut fer el que m’agrada. Composar i dirigir és el que més m’agrada. També sóc organista, però he estat durant 17 anys director de l’Institut Ponti-fici de Música Sacra, i al mateix temps era professor de compo-sició. Això em va impedir dedi-car-me a la carrera d’organista. Ara estic retirat, però tinc l’opor-tunitat d’anar fent composicions.Què podrà veure l’espectador en el concert que es prepara

pel 13 d’octubre al Monestir?Aquest concert és el final del pro-jecte Episcopus que el Bisbat de Vic ha anat desenvolupant durant aquests anys. S’hi presenta un oratori que es basa en un text lite-rari, l’autor del qual és Mn. Josep Ruaix, i té per títol Diàleg Patri-arcal. Els dos patriarques, l’Abat de Ripoll i Bisbe de Vic Oliba, del qual en commemorem el mil-lenari, i Torres i Bages, de qui se’n celebra el centenari, dialoguen. I a través del seu diàleg passen pel garbell tota la història del Bisbat de Vic i dels seus personatges.D’on surt la idea?De la comissió encapçalada pel Bisbe de Vic, per cloure el cicle Episcopus, que ha tocat molts te-mes, amb un concert. Jo en anys anteriors ja havia fet una oratò-ria pel Bisbat de Solsona sobre el mil·lenari del Sant Dubte d’Iborra anomenat Noces de Sang, i abans havia treballat en altres treballs de característiques semblants. Ara, no em podia negar a fer-ne un pel Bisbat de Vic. Ho he fet com un deure moral, no vull co-

El 13 d’octubre es podrà gaudir al Monestir de Ripoll d’un concert d’homenatge als bisbes Oliba i Torres i Bages, un diàleg entre dos personatges amb 1.000 anys entre un i altre. Mn. Valentí Miserachs és un dels responsables que hagi estat possible

RipOll esther mArtí / Xevi pUJol

brar ni un cèntim per això.Com sorgeix la col·laboració entre el compositor i el lletris-ta, Mn. Ruaix?Ens coneixem des que anàvem al seminari, vam entrar el mateix any. Des d’aleshores, ens hem estimat com a germans. Sempre hem col·laborat en l’aspecte li-terari i musical, però no havíem tingut l’oportunitat de fer-ho en una ocasió tan gran com aquesta. No podríem trobar una persona amb més claredat per fer-ho. Al final, ha sortit una cosa preciosa.I la podrem gaudir a Ripoll el dia 13. La pregunta és, com parla Oliba?Parla amb un to recitatiu, amb petites inflexions vocals, amb la melodia dels Goigs de Santa Ma-ria de Ripoll sempre de fons.Com parla Torres i Bages?Té un tema anomenat La porta del sagrari, però com que des-criu tantes coses, a cada moment l’acompanya una música més variada. L’Abat Oliba, una figura més arcaica i hieràtica té sempre els goigs de Ripoll.I tot això vestit amb molt bona companyia...Sí, a part de tenir l’Orquestra Simfònica del Vallès, que és una gran sort, comptarem amb 260 cantaires de tot el Bisbat. També hi participa la Capella de Santa Maria de Ripoll, que té com a di-rectora la meva bona amiga Tere-sina Maideu. Fa poc que he aca-bat les partitures, de fet, són més de 250 pàgines de partitures...Com es posen d’acord per as-sajar?Tota la part coral, ja fa molt temps que està acabada i les co-rals hi van treballant. Ara han tornat a reprendre el treball des-prés de l’estiu. I els dies 6 i 7 ja es reuneixen a Vic, i es farà un assaig de totes les corals a la catedral, on s’estrenarà l’obra el dia 12 d’octu-bre, i veurem com es va ajuntant tot.Es pateix, abans d’una estrena com aquesta?Pel que més pateixo és per l’acús-tica, que per exemple a la catedral de Vic és terrible. Jo espero que al Monestir de Ripoll pugui sor-tir molt bé. Vaig proposar que la gravació que s’ha de fer del con-cert és fes a Ripoll o bé a Igualada. També anirem a la Seu de Manre-sa o a la Sagrada Família de Bar-celona, entre d’altres.

«Es presenta un oratori que es basa en un text literari de Mossèn Josep Ruaix»

«A part de tenir l’Orquestra Simfònica del Vallès, que és una gran sort, comptarem amb 260 cantaires de tot el Bisbat. També hi participa la Capella de Santa Maria de Ripoll»

Mossèn Valentí Miserachs s’ha encarregat de musicar ‘Diàleg Patriarcal’, que arriba el 13 d’octubre a Ripoll

XEVi pUJOl

ENTREVISTA A MOSSÈN VALENTÍ MISERACHS, DIRECTOR DE LA BASÍLICA DE SANTA MARIA LA MAJOR DE ROMA

el mercAtDEl 4 Al 10 D’OCTUBRE DE 2018

Què fem 27

LAPORTE

El primer premi del jurat de la XV edició: Gipaéte barbu

A PUNT D’ACABAR EL TERMINI DEL CONCURS DE FOTOGRAFIA DE LA VALLA LA VALL DE CAMPRODON, AQUEST CERTAMEN ARRIBA JA A LA SETZENA EDICIÓ, AMB L’ENTREGA DE PREMIS EL DESEMBRE

El termini d’inscripció de fo-tografies del XVI Concurs de fotografia de la Vall de

Camprodon acaba el proper 12 d’octubre. Per tant, ens trobem a la recta final per poder-hi presen-tar obres. Això es pot fer mitjan-çant els formularis penjats als llocs web fotovdc.blogspot.com o www.valldecamprodon.org. un cop acabi aquest període d’admissió de fotos, del 12 al 22 de novembre comen-çarà el període de votació popular per les mateixes al facebook. Per altra banda, l’acte de lliurament de premis de la setzena edició del concurs es farà a la sala d’actes de l’ajuntament de Camprodon, el 8 de desembre a les sis de la tarda. Hi ha tres categories d’aquest con-curs que convoca la mancomuni-tat de la Vall de Camprodon amb l’esperit de destacar fotogràfica-ment els valors del món natural, cultural i social de la vall: Paisatge, flora i fauna, i Societat i Patrimo-ni. es tracta d’un certamen obert a

VALL DE CAMPRODON REDACCIó

NOVA EXPOSICIó DE PINTURA A LA BIBLIOTECA RIPOLLESA

La Sala Josep maria Anglada de la Biblioteca Lambert ma-ta de Ripoll està esdevenint

durant els últims temps un espai d’exposició per a artistes que van des de personatges locals fins a al-guns reconeguts més enllà de les nostres fronteres. A més d’acollir cada setmana algun acte relacio-nat amb la cultura o la literatura, la sala sempre està plena d’obres a les seves parets. És el cas de la darrera exposició que ja s’hi pot visitar des del pas-sat dilluns 1 d’octubre. en aquest cas, les pintores Carolina muñoz i Pepi Reig hi presenten els seus quadres, en una mostra compar-

RIPOLL REDACCIó

CAROLINA MUÑOZ I PEPI REIG

tida que ja es pot anar a veure, a les parets d’aquesta sala. fins al 31 d’octubre, qui ho vulgui podrà observar i badar amb els quadres de les dues artistes.


tots els majors de 18 anys, on cada participant hi pot presentar fins a 10 fotografies. Compta amb dos premis especials, un que atorga el jurat i un altre que és de votació popular, a través de la participació de la ciutadania a través del face-

book. els premis que es donen als guanyadors van des de diferents càmeres fotogràfiques d’alta qua-litat, passant per productes de la vall de Camprodon, fins a invita-cions a actes culturals o a Vallter 2000, per exemple.

estrenem nou disseny, noves funcionsmés interactiu... amb tu allà on vagis!

Visita el nou portal!

EL TEU PORTAL INFORMATIUDEL RIPOLLÈS

28 vida social

La mostra de Labors envaeix La pLaça de La Lira

Una quinzena de parades es van donar cita, aquest dis-sabte, a la plaça de la lira

en el marc d’una nova edició de la mostra de labors i treballs ma-nuals que organitza bianualment

ripoll redacció

La plaça de la Lira va presentar un ambient formidable

MUTi SAlÓ

l’associació de dones de Ripoll. durant la matinal, es van poder adquirir els treballs de dones, però també homes, que treba-llen el feltre, la decoració floral, el patchwork o scrap, en una in-citativa que ja fa quatre anys que es porta a terme.

SAnT MiqUel de lA roqUeTA, tradició i devoció

ripoll s’ha retrobat amb la tra-dició aquest cap de setma-na. Ha estat amb la celebra-

ció d’una nova edició de la Festa de Sant Miquel de la Roqueta, que ha aplegat un nombrós públic en aquest punt de la capital. Una jor-nada marcada en el calendari des de fa anys i que ha seguit un patró similar a les de les últimes edicions. L’ofrena floral als més petits en va ser un dels punts més emotius amb la portada de flors fins a la imatge del sant que dona nom a aquest tem-ple, un dels més singulars de Ripoll, sota l’estela dels goigs de Sant Mi-quel Arcàngel.

ripoll redacció Tal com la va qualificar l’alcalde Jordi Munell es tracta d’una de les festes «més simpàtiques, maques i en-tranyables que fem a Ripoll» que ajuden «a mantenir la tradició». De fet fa 24 anys que la RI de Sant Miquel de la Roqueta s’encarrega de programa aquesta diada festiva.L’eucaristia, amb una missa canta-da conjuntament per la Capella de Santa Maria i la Coral els Follets, va seguir-se d’actes més lúdics com el repartiment de coca i fuet entre els assistents. Al punt de les dotze del migdia, torn per la ballada de sarda-nes amb l’apunt musical de la Cobla Genisenca.A banda, els aplegats també van po-der adquirir un punt de llibre edi-

tat especialment per a l’ocasió i una moneda-medalla encunyada per a aquesta celebració.Una de les responsables de l’orga-nització d’aquest esdeveniment, Carme Font, assegurava que esta-ven satisfets de la resposta que ca-da any donen a la celebració veïns del barri, però també d’arreu de la capital. Enguany, a més, s’ha deno-tat un augment dels participants: «Mai hi havia hagut tanta gent», subratllava Font, qui ressenyava que «fins i tot el mossèn s’ha quedat sorprès». Una festa molt lluïda grà-cies a aquest fet i «a tothom qui col·labora», va detallar Font, que va voler fer «un agraïment a tot-hom que ens dona suport».

ABirl CHinCHillA

La ballada de sardanes va cloure la festivitat ripollesa

eL mercatdel 4 Al 10 d’oCTUBre de 2018

Trobada transfronterera entre els veïns de Rocabruna i Be-get i els de la Manera (cata-

lunya Nord). va ser aquest cap de

setmana amb un dinar de germa-nor, gràcies a l’impuls dels veïns. Una trobada per unir llaços, que s’espera repetir l’any vinent.

Lleurea les places

Gratuït

una ciutateducadora,una ciutatque millora

RIPOLL

Tornen els esports i jocs a les places de RipollHorari de tardor: De 17.15 a 18.15 h / Adreçat a infants i joves / A càrrec de professionals formats / No cal inscripció

Dilluns Pista de Sant PereDimarts Passeig Mestre GuichDimecres Plaça de la LlibertatDijous Plaça de la SardanaDivendres Casal de Joves el Galliner (+i info a el Galliner)

SALUT 29

La prevenció comença ja des de petits

DENTS DE LLET, SÍ, PERÒ NECESSITEN NO SER OBLIDADESCAURE EN EL PARANY DE PENSAR QUE CAURAN I QUE EN SORTIRAN DE NOVES ÉS UN GRAN ERROR, PERQUÈ LA SEVA CAIGUDA O EXTRACCIÓ PER CÀRIES POT PASSAR FACTURA

Hi ha qui pensa que les dents dels nens, les primeren-ques, conegudes com les

de llet són simplement de pas. Però pot comportar maldecaps en un futur. Un exemple, sim-ple, però que pot ser un bon so-trac per a les butxaques, és que pot provocar que les dents noves del costat ocupin l’espai que ha deixat buit. El resultat, que quan surti la dent defi nitiva no trobi aquest espai i s’acabi col·locant en una posició incorrecta. Malgrat i que acabem tenint dues denta-dures diferents al llarg de la nos-tra vida (ambles de llet i després les que popularment es titllen com a bones), hauríem d’evitar al màxim retardar-ne una tercera o pedaços. Les dents ens haurien d’acompanyar durant tota la vi-da i precisament des del principi d’aquesta cal inculcar uns hàbits i rutines concretes, ja des de la infantesa.

LA DETECCIÓ PRECOÇPrevenir abans de patir les con-seqüències. Els infants haurien de visitar un o una dentista per primer cop durant el primer any de vida. Després i fins a l’ado-lescència, cada sis mesos. L’ob-jectiu és detectar de forma pre-coç els problemes bucals, però el que també assentarà una base útil per als anys per endavant: ajudarà l’infant a adquirir aquest costum.... i a perdre la por a anar al dentista.

RIPOLLÈS LAURA SEGURLAURA SEGUR

EL MERCATDEL 4 AL 10 D’OCTUBRE 2018

EL MALEÏT XUMETLa posició de les dents i la forma dels maxil·lars tenen un parell de grans enemics: el xumet i el fet de succionar-se el dit. Uns efectes a llarg termini . Per tal d’evitar pro-blemes derivats d’aquests vicis és convenient abandonar-ne l’hàbit abans dels dos anys. Els infants troben la pau i confort amb les tetines, tan cert és que sovint es queden adormits fent el biberó. Però el que els pot calmar

i fer agafar la són, pot ser una font de càries, el que es coneix com a càries de biberó o càries de lactant. El que les causa són els sucres de la llet (la materna conté una gran quantitat de sucres) que es queden adherits a les dents durant hores. Durant la nit, és quan hi ha més riscs que apareguin aquestes le-sions a l’esmalt. Per prevenir-les cal fer una raspallada amb pas-ta fl uorada, des que comencen a sortir les dents.

ELS ADULTSSi de petits hem fet ja la feina, de grans tenim un round guanyat en la batalla contra les càries. Però s’ha de continuar vetllant per la salut bucodental: es reco-mana una bona pasta dentífrica (fl uorada) i raspallar-se després dels àpats, però també continu-ar visitant de forma periòdica al dentista, en el cas dels adults, es recomana almenys, un cop l’any, tot i que la periodicitat és

qui acabarà aconsellant sobre el calendari de visites recomana-ble en funció de cada cas. Però amb les revisions no és sufi cient.

L’ALIMENTACIÓ Prevenir abans que curar. Aquí l’alimentació és clau. Cal que sigui, com és d’esperar, sana i equilibrada. Per exemple, es re-comana augmentar el consum de fruites i verdures, reduir-ne el de dolços , sobre-tot entre àpats, ja que els su-cres són els que ajuden que els bacteris es multipliquin, com si es tractessin de Gremlins quan es mullen amb aigua, però en aquest cas... amb dolços. Una opció que pot ajudar és recór-rer a dolços sense sucre i amb contingut de xilitol. Reduïu el consum de dolços, particularment entre àpats, atès que aquests afavoreixen la mul-tiplicació dels bacteris. Penseu a emprar dolços sense sucre amb alt contingut de xilitol.

QUÈ ÉS EL XILITOL?Es tracta d’una substància que s’utilitza com a edulcorant per a begudes o xiclets i caramels que no contenen sucre. Té un 40% menys de calories que el sucre i està demostrat científi -cament que disminueix el risc de patir càries entre un 30% i un 85%.

ADÉU FUMCal eviteu el consum de tabac i alcohol.

Centre de serveis- R� idència � ist ida.- Centre de dia- Servei de menjador- Servei de n� eja a domicili

INFORMACIÓ: Tel. 972 72 71 20Fax: 972 72 71 45Pg. Àngel Guimerà, 617534 Ribes de Freser [email protected]

Fons social europeuServei d’Ocupació de Catalunya

Ctra. Barcelona, 39-BTel. 972 70 32 1317500 Ripoll

cuidemels teus ullsels teus ulls

30 SALUT

FELICITAT A LA TERCERA EDAT, UNA REALITAT POSSIBLE

Cal mantenir la nostra qualitat de vida, encara que ens fem grans. És possible si seguim

alguns consells. Per exemple, man-tenir l’activitat física i mental, sense comprometre la mateixa capacitat. Ara bé, com més quiets ens quedem, més s’hi acostumarà el nostre cos i ens ho demanarà. L’esport, llegir el diari, fer mots encreuats, etc, són els nostre aliats. També s’aconsella menjar de tot i variat i beure aigua.

RIPOLLÈS REDACCIÓ

De vida, només n’hi una

EL RIPOLLÈS

També ho és reduir el consum de sal i d’alcohol. Com en els matri-monis, en la salut i la malaltia, el suport social amb els amics i la fa-mília és important, ajuda a mante-nir-se actiu i contribueix al benes-tar. S’aconsella anar a dormir d’hora i llevar-se d’hora, i mantenir uns horaris regulars encara que s’hagi dormit poc. L’activitat sexual no té per què reduir-se si no es vol. En-cara que la sexualitat canvia, es pot adaptar a les noves circumstàncies per mantenir-la.

ELS ULLS NECESSITEN CURES DES DE DINTRE, PERÒ TAMBÉ DES DE FORA

ULL! LA VISIÓ NO S’HA DE PERDRE DE VISTAL’ALIMENTACIÓ, EL TABAC I NO POSAR-SE ULLERES, CAUSA DE MALALTIES

Els ulls, un dels pocs òrgans que són parell. Són complementa-ris perquè puguem gaudir d’una

vida plena, si més no, pel que fa a la contemplació del que ens envolta. Pe-rò els hem de protegir. Hi ha alguns consells que ens poden ajudar a no perdre de vista el món.

L’ALIMENTACIÓSi mengem bé, ja tenim una part gua-nyada. Per tant, no hem de perdre de vista el plat que tenim a taula. Ens pot servir tenir un cert coneixement

RIPOLLÈS LAURA SEGUR d’aquells nutrients que ens poden servir d’escut. Són els àcids grassos omega-3, luteïna, zinc i vitamines C i I, aquests poden ser els nostres ali-ats per prevenir problemes de visió relacionats amb l’edat. Si en consu-mim de forma regular, estarem aju-dant el nostre organisme a tenir una bona salut ocular. On els trobarem aquests nutrients? Doncs, en les ver-dures de fulla verdes (els espinacs, la col arrissada i les cols de Brussel·les), en peixos com el salmó, la tonyina i altres peixos grassos; però també en altres aliments que podem incloure al llarg del dia com els ous, les nous,

els fesols i altres fonts de proteïnes no càrnies. Els cítrics són indispensables (les taronges, per exemple). Però tam-bé altres aliments com les ostres i la carn de porc. L’equilibri en la nostra dieta al ser mirat en lupa, ja que la di-abetis és la causa principal de cegue-sa en adults.

QUE NO ENS FUMI EL FUMEn els paquets de cigarrets hi trobem so-vint llegendes com Fumar augmenta el risc de ceguesa. De fet, tenir aquest hàbit fa que la persona sigui més propensa a les cataractes: danya els nervis òp-tics, i provoca la degeneració macular.

EL RIPOLLÈS

Els ulls, la nostra fi nestra al món

EL MERCATDEL 4 AL 10 D’OCTUBRE 2018

LA PROTECCIÓHem d’usar ulleres de sol que fi ltrin els rajos ultraviolats del sol (UV), si no ens fa més propensos a les malalties a dalt esmentades. Cal triar ulleres de sol que bloquegen el 99% i el 100% dels rajos UVA i UVB. Les lents polaritza-des redueixen l’enlluernament durant la conducció. En el cas que s’utilitzin lents de contacte, existeixen les que ofereixen també protecció d’UVA. Les ulleres de sol i les de seguretat han de ser els nos-tres complements en la rutina diària i laboral. En el cas d’aquestes sego-nes, sobretot són imprescindibles si

es treballa amb materials perillosos. Però també hem de tenir present que, malgrat i que l’esport és saludable, hi ha factors de risc per a la nostra visió, pel que fa a lesions (hoquei sobre gel, el racquetball). Per això no s’ha de me-nystenir mesures de protecció com els cascos amb mascaretes o ulleres amb lents de policarbonat.

L’ORDINADORMirar una pantalla d’ordinador durant massa temps pot causar: Fatiga visual, visió borrosa, difi cultat per enfocar a distància, ulls secs, maldecaps, dolor de cervicals i d’espatlla.

Dra. Lidia Escabias Odontòloga COEC3060

Dr. Xavier Linares Odontòleg COEC3063

Dra. Eulàlia Sánchez Odontòloga COEC6911

al vostreservei!

TRACTAMENTS:Ortodòncia | Cirurgia | Implantologia | Protesis dentalOdontologia general | Odontopediatria | Estètica dental

Ctra. Barcelona, 27 bxs. | RIPOLL | Tel. 972 700 016 | [email protected] | www.centredentalripolles.com

20 anys

QUÈ FEM 31

UNA FIRA PER REALÇAR EL PRODUCTE LOCALARRIBA UNA NOVA EDICIÓ DE LA FIRA DEL TAST DEL BISAURA

Una fi ra multisectorial, amb implicació de tot el Bisaura i que s’erigeix com un bon

aparador del territori. Amb aques-ta premissa arriba aquest diumen-ge la Fira del tast del Bisaura, que enguany compleix als dinou anys de vida. Comerç, turisme, serveis i entitats s’alien en una gran fes-ta pensada i dibuixada per atrau-re a tothom. La plaça Bisaura, de Sant Quirze de Besora, acollirà una mostra i venda de productes artesans, el comerç sortirà al carrer i també les enti-tats complementaran aquesta fi ra, aparador de la riquesa d’aquest sec-tor. Una amalgama perfecta que es complementarà amb diverses acti-vitats per conferir-li a la jornada un toc encara més festiu i variat. Una cita, un cop més, per fer valdre els productes locals. Durant el matí, des de les nou fi ns

SANT QUIRZE DE BESORA J.ESPERT

a les 3 de la tarda, es desenvoluparà l’espai d’exposició i venda de pro-ductes artesans i també les parades tant de comerciants com d’entitats del Bisaura. Un dels clàssics que no fallarà a la cita serà el concurs de munyir o també el taller de manu-alitats, que s’iniciaran a les deu en punt. També hi haurà una demos-tració de cuina, mitja hora més tard. Un cop ja concloses les activitats més lúdiques, torn per a l’entrega de premis, que donarà a conèixer qui és el millor munyidor. Un acte

que servirà, també, pel sorteig de la campanya de dinamització comercial. Tot plegat pels volts de la una.També serà moment per l’espec-tacle ‘Racons sonors. Sons de la Mediterrània’. Una peça íntima i propera que proposa un recor-regut, com indica el nom, pels sons de la Mediterrània a càrrec de Jordi Marfà (violí i mandolina) i Daniel Pitarch (piano i acordió).

I en una fi ra de promoció del pro-ducte local, el que no hi pot faltar és un vermut de quilòmetre 0. Ai-xò és el que passarà entre la una i les dues del migdia, perquè tothom pugui assaborir el producte de qua-litat i proximitat. Per agafar gana, de bon matí, es farà una marxa nòrdica. Com a activitat destacada d’aquest any, pels amants del formatge, hi haurà un tast guiat de formatges del territori a càrrec de Miquel Bosqued, a les set de la tarda de dissabte.


DISSABTE 6 d’OCTUBREA LES 19H TAST GUIAT DE FORMATGES DEL TERRITORIDIUMENGE 7 D’OCTUBREDE 9 A 15 H. EXPOSICIÓ I VENDA DE PRODUCTES

ARTESANS. PARADES DE COMERCIANTS I ENTITATS DEL BISAURADE 10 A 12.45 H. VII CONCURS DE MUNYIRDE 10 A 14 H. TALLER DE MANUALITATS INFANTILSDE 10.30 A 12.30H. MIRA COM CUINEM!A LES 12.45 H. ENTREGA DE PREMIS DEL VII CONCURS DE MUNYIR i SORTEIG DE LA CAMPANYA DE DINAMITZACIÓ COMERCIAL A LES 13H. ESPECTACLE “RACONS SONORS. SONS DE

LA MEDITERRÀNIA” DE 13 A 14 H. VERMUT DE QUILÒMETRE 0DE 9 A 15 H. EL TRASTETA LES 8.15H. SORTIDA DE MARXA NÒRDICA

Més informació http://tastbisaura.blogspot.com

SNACK - BAR

Plaça Bisaura, 2 · Tel. 93 852 90 52 · Sant Quirze de Besora

ST. QUIRZEENTREPANS FREDS I CALENTS TAPES

32 AgendA

ACTES I FESTES

CAMPRODONDIA 6A les 17.00h. Visita guiada pel centre de la vila. Sortida de l’Oficina de Turisme de la Vall de Camprodon (C/Sant Roc,22)Preu: 5€ adults, 3€ menors de 12 anys, 0 a 4 anys gratuït. Més info: 972.740.010 o [email protected].

DIA 7A les 12.00h. Festa Major de la Colònia Estabanell.

PLANOLESDIA 7CURSES DE TARDOR. II jocs esportius escolars a Planoles.

RIBES DE FRESERDIA 6A les 9.00h. FIRA DEL BESTIAR. La fira es caracteritza per tenir un programa tradicional emblemàtic des de fa molts anys i consisteix amb el típic esmorzar de vedella, popular i obert a tothom. Al migdia es realitzar la recepció oficial amb les autoritats convidades a nivell nacional, provincial i comarcal i es finalitza l’acte amb l’entrega de premis cap al migdia. Abans però els jutges del concurs realitzaran una explicació comentada de la vaca guanyadora.

RIPOLLDIES 5 I 610 anys de Circalira. Activitats de circ per a totes les edats a la plaça de la Lira. Organitza: Associació del circ del Ripollès i Ajuntament de Ripoll.

DIA 5

A les 19.00h. En col.laboració amb el 5è. Festival Gollut, xerrada de Sebastià d’Arbó,

“Misteris i llegendes del Ripollès”. Museu Etnogràfic de Ripoll.

DIA 5A les 19.30h. Inauguració dels nous camerinos i serveis del Teatre Comtal. A continuació espectacle Píndoles-Microteatre fora del teatre. Teatre Comtal.

DIA 6 Trail Terra de Comte i Abats, amb tres recorreguts diferenciats. Més informació a http://trailterradecomtes.com.

DIA 7A les 17.30h. Ball amb Carles Xandri. Sala Eudald Graells.

DIA 8A les 18.00h. Xerrada organitzada en motiu del Dia Mundial de la Salut Mental “Benestar emocional: la millor prevenció”a càrrec de Milos Salgueda. Biblioteca Lambert Mata de Ripoll.

SANT JOAN DE LES ABADESSESDIES 6 I 7SORTIDA D’ALTA MUNTANYA A L’ENCANTAT GRAN – 2.748 m. Més informació i inscripcions a [email protected]. Organitza: Unió Excursionista de Sant Joan de les Abadesses.

DIA 6A les 19.00h. 5È FESTIVAL GOLLUT – SESSIÓ ESPECIAL

DE MEMÒRIA HISTÒRICA. Projecció del film ‘Fugir de l’oblit’ i concert en directe a càrrec de Brigada Intergeneracional per la Recuperació de la Memòria Històrica. Lloc: Palau de l’Abadia.

SETCASESDIA 6Jornada d’anellament i fotografia d’ocells. De 9.30h a 13.30h. Trobada a l’aparcament de Setcases. Inscripció prèvia obligatòria a [email protected]. Organitza: Phototrekking amb la col·laboració del Parc Natural de les Capçaleres del Ter i del Freser.

EXPOSICIONS

CAMPDEVÀNOLDIVENDRES, DISSABTE I DIUMENGEMOSTRA PERMANENT DE LA PINACOTECA COLL I BARDOLET. Horari d’obertura: Divendres de 17 a 20 hores, dissabte de 11 a 14 hores i de 17 a 20 hores i diumenge de 11 a 14 hores.

RIPOLLFINS AL 7 D’OCTUBRE

Exposició “Sopa de pedres” on Quim Falcó i Txell Tembleque ens presenten les seves creacions d’escultura en vidre. Sala Tomàs Raguer del Museu Etnogràfic.

FINS AL 31 D’OCTUBREExposició de pintures de Carolina Muñoz i Pepi Reig. Biblioteca Lambert Mata de Ripoll.

FINS AL 31 D’OCTUBREExposició “Octubre” de Miquel Esteve i Maite Amàrita. La Taverneta Pl. Sant Eudald.

SANT JOAN DE LES ABADESSESFINS AL 21 D’OCTUBREA l’Espai Art l’Abadia, exposició Huellas del Sur de Sílvia Goltzman i Alejandro Viladrich.

VISITES GUIADES

CAMPRODONDIA 29A les 18.00h. Visita guiada

pel centre de la Vila. Sortida de l’Oficina de Turisme de la Vall de Camprodon (C/Sant Roc,22)Preu: 5€ adults, 3€ menors de 12 anys, 0 a 4 anys gratuït. Més info: 972.740.010 o [email protected].

RIPOLLDIA 6A les 16.30h. Visites guiades a l’Scriptorium.

DIA 7A les 11.30h. Visita guiada al conjunt monàstic de Santa Maria de Ripoll.

SANT JOAN DE LES ABADESSESCADA DIAVistes guiades País d’Art i d’Història.

CADA DIAVisites guiades de Terra de Comtes i Abats.

DIA 6A les 12.00h. Visita guiada al Monestir de Sant Joan de les Abadesses i a la Vila Vella. Visitareu un dels monuments més importants del romànic català i descobrireu la Vila tot resseguint la seva història i les seves llegendes i tradicions. La visita inclou l’entrada al Palau de l’Abadia. No cal fer reserva prèvia. Punt de sortida: Oficina de Turisme - Palau de l’Abadia. Organitza: Terra de Comtes i Abats.

EL MERCATDEL 4 AL 10 D’OCTuBRE DE 2018

Circalira arriba al desè aniversari Fira del Bestiar a Ribes de Freser

EL RIPOLLÈS EL RIPOLLÈS

Televisió del ripollès 33

programació Del 4 al 10 D’octubreDijous 4 DivenDres 5 Dissabte 6

Diumenge 7 Dilluns 8 Dimarts 9

07.30 Notícies en Xarxa

09.00 L’entrevista

10.00 Ben Trobats

12.00 Connecti.cat

13.00 La Tertúlia

14.00 Comarca Informatiu

14.25 El temps

14.30 Al Dia Comarques de Girona

15.00 Només esport

15.30 Gaudeix la festa

16.00 El magazín (R)

17.00 Caminant per Catalunya

18.00 Teló de fons


19.00 Connecti.cat


20.25 El temps

20.30 El magazín


22.00 Comarca informatiu

22.25 El temps


23.00 Només esport


00.00 Teló de fons


00.45 El temps

01.00 La Tertúlia

02.00 Connecti.cat



10.00 Ben Trobats

12.00 Connecti.cat

13.00 La Tertúlia


14.25 El temps


15.00 Anem de Festa

15.30 Torna-la a tocar, Sam


17.00 Paisatges encreuats

18.00 Fet al País


19.00 Connecti.cat


20.25 El temps

20.30 El magazín

21.30 Paisatges Encreuats


22.25 El temps

22.30 Concert: Fira de la

Mediterrània

00.15 Al dia Comarques de Girona

00.45 Anem de festa


01.15 El temps

01.30 La Tertúlia

02.30 Connecti.cat

08.30 Comarca Informatiu - Edició

cap de setmana

09.00 El magazín - Edició cap de

setmana

11.00 Només esport

11.30 Només esport l’entrevista

12.00 Connecti.cat

13.00 Àmbit B-30


cap de setmana


15.30 Anem de festa

16.00 The Weekly Mag

18.00 Bàsquet en joc


21.00 El Ripollès avui

21.30 Al dia cap de setmana


22.30 Aventura’t



00.00 Clínica integral

01.00 Teló de fons


cap de setmana

09.00 El magazín - Edició cap de

setmana

10.00 Diada Castellera - Concurs

de Castells de Tarragona

17.00 PaisatgesEncreuats

17.30 Torna-la a tocar, Sam

18.00 Handbol en joc

20.00 En joc

21.30 Al dia cap de setmana


22.30 Bojos pels castells


00.00 Amb Josep Pons

01.00 Fet al País



10.00 Ben trobats

12.00 Àmbit B-30

13.00 La Tertúlia


14.25 El temps


15.00 Territori contemporani

16.00 The Weekly Mag


18.30 En joc

19.00 Connecti.cat


20.25 El temps

20.30 El magazín

21.30 Només esport


22.25 El temps



00.00 Territori contemporani


00.45 El temps

01.00 La Tertúlia

02.00 Connecti.cat



10.00 Ben trobats

12.00 Connecti.cat

13.00 La Tertúlia


14.25 El temps


15.00 De vall a vall

15.30 Actual esport

16.00 El magazín

17.00 Només esport



19.00 Connecti.cat


20.25 El temps

20.30 El magazín

21.30 Actual esports



23.00 De vall a vall



00.45 El temps

01.00 La Tertúlia

02.00 Connecti.cat

LES CoMARquES DE GIRoNA CoM MAI S’HAN vIST

paisatges encreuatsVoleu conèixer els detalls de la natura que envolta les comarques giro-nines? Voleu saber com ha canviat el paisatge i la gent que hi viu? Tots aquests detalls els podreu descobrir a ‘Paisatges Encreuats’. Un progra-ma que té com a objectiu divulgar paisatges de les comarques gironi-nes, explicar les característiques de cadascun d’ells i conscienciar de la importància de protegir l’entorn.

Dimecres 10



10.00 Ben trobats

12.00 Connecti.cat

13.00 La Tertúlia


14.25 El temps



16.00 El magazín

17.00 Aventura’t



19.00 Connecti.cat


20.25 El temps

20.30 El magazín

21.30 Aventura’t


22.25 El temps





00.45 El temps

01.00 La Tertúlia

02.00 Connecti.cat

concurs De castellsEl Concurs de Castells assoleix aquest cap de setmana al seu punt àlgid. Després de la jornada de Torredembarra, el certamen es desplaça ara cap a la Tarraco Arena Plaça a Tarragona, l’epicentre de l’esdeveniment.

Fet al paísAlguns dels casos d’èxit empresarial estudiats a universitats de prestigi són els protagonistes de ‘Fet al País’, que fa un repàs ampli a indústries de sectors molt diversos, des de l’automòbil fins al cava, el calçat o la cultura.

EL MERCATDel 4 Al 10 D’octubre De 2018

34 Cinema

RIPOLL | CAMPRODON | RIbes De fReseR

HHHHH Obra mestra HHHH Molt bona HHH Bona HH Passable • Dolenta - Sense qualificar

EL MERCATDel 4 Al 10 D’octubre De 2018

CAsAL CAMPRODONÍ

CHRIsTOPHeR RObINHHH

EUA, 2018De Marc Forster. Amb Animation, Ewan McGregor, Hayley Atwell, Mark Gatiss.El nen que es va embarcar en innombrables aventures al bosc dels Cent Acres amb la seva colla d’animals de peluix, ha crescut i... ha perdut el rumb. Ara els toca als seus amics de la infància aventurar-se en el nostre món i ajudar a Christopher Robin a recordar al nen afectuós i juganer que encara té dins.AvEnturES. CoMèDiA. FAntàStiC. DrAMA. AniMACió | CinEMA FAMiliAr. AMiStAt. FAMíliADissabte a les 18.15 h i a les 22.15 h, diumenge a les 17.30 h i a les 19.45 h i dilluns a les 22 h.

CINeMA COMTAL De RIPOLL

eL ReHÉNHHH

EUA, 2018De Brad Anderson. Amb Jon Hamm, rosamund Pike, Mark Pellegrino.Mason Skiles (Jon Hamm) és un dels diplomàtics més importants dels Estats Units que va abandonar el Líban en la dècada dels 70 després d’un tràgic incident. Deu anys més tard, la CIA ho crida de tornada a un Beirut devastat per la guerra amb una missió que només ell pot complir. Mentrestant, una agent de la CIA (Rosamund Pike) que treballa encober-ta a l’ambaixada nord-americana té la tasca de mantenir a Skiles amb vida i assegurar que la missió sigui un èxit. Sense saber qui està del seu costat i amb vides en joc, Skiles ha de superar tots els obstacles per a exposar la veritat.tHrillEr. ACCió | ESPionAtGE. AnyS 80Dissabte i diumenge a les 18 h i a les 22 h.

ESPORTSp36

El Ripollès Rugby Club comença la lliga a fora contra el Cornellà

ESPORTSp39

La Trail Terra de Comtes i Abats arriba dissabte amb tres curses

ESPORTSp40

L’organització de la Mitja Marató espera «sorpreses» per a la 40a edició

ESPORTSp41

El Petit París de la capital vol crear una penya del Girona FC

ESPORTSp43

Primer partit al grup 4 de Segona per al futbol-11 de l’Atlètic Ripoll

Cap als Special Olympics amb 33 competidors

Els esportistes de la Fundació MAP participaran en tres modalitats esportives: futbol sala amb dos equips, natació i petanca

ripollès | Guillem Sánchez

Ningú es vol perdre l’oportu-nitat de participar en la cita esportiva, i també social, més important de tot l’any i tota la temporada. Des d’aquest di-jous i fins al pròxim diumenge 7 d’octubre, les seus d’Andorra La Vella i La Seu d’Urgell acu-llen l’onzena edició dels Jocs Special Olympics. La trobada més rellevant per a les persones amb discapacitat intel·lectual, que tenen lloc cada quatre anys i que, a Catalunya, se cele-bren des del 1988. Uns dies de competició en fins a 14 esports diferents, però també de convi-

El darrer entrenament del grup de futbol sala abans dels jocs

vència entre famílies, societat, en-trenadors i, sobretot, esportistes. I una oportunitat també de mostra a la societat de les capacitats i va-lors dels atletes que hi prenen part i, aconseguir així, complicitats so-lidàries i de respecte.

1.500 PARTICIPANTSFins a 1.500 esportistes prendran part en la cita d’aquest 2018. Hi haurà competidors d’Alemanya, Portugal, Finlàndia, Dinamarca o Bèlgica i, així, fins a 13 delegaci-ons estrangeres diferents. La gran majoria d’esportistes provenen de Catalunya (més de 1.200) i també hi haurà representació d’Andorra (amb més d’una cinquantena de

el ripollès

participants) i de la resta de l’estat espanyol. Entre el gran gruix de protagonistes catalans, hi ha 33 esportistes ripollesos que, a través de la Fundació MAP, també vol-dran aconseguir bons resultats a la cita esportiva fins el diumenge. Els acompanyaran entre 7 i 8 mo-nitors. Aquest dijous al matí han sortit des de Ripoll en direcció a les dues seus dels Jocs.Els esportistes de la comarca prendran part en tres modalitats diferents, dels esports que posa en competició els Jocs Special Olym-pics: natació i futbol sala (que tindran lloc a Andorra La Vella) i petanca (a La Seu d’Urgell). Els dos equips del MAP Abadessenc

estaran representats a la com-petició de futbol sala, hi haurà tres nedadors del MAP als Jocs i també tres tripletes de petanca. «Fa quatre anys també hi havia representació del MAP en atle-tisme», diu un dels entrenadors, Jordi Solanellas. Els últims detalls del desenvo-lupament i logística de les com-peticions es van exposar en una trobada el dimarts passat. Les mateixes comencen divendres per a tots els esports. Pel que fa a la petanca, tindrà lloc a les pistes municipals de petanca de La Seu, amb competició el divendres (de les 10.30 h a les 14 h i de les 16 h a les 18.30 h) i el dissabte (de les 10 h a les 13.30 h i de les 16.30 h a les 19 h). El mateix dia 6 a la tarda hi haurà una exhibició i la cerimònia de lliurament de meda-lles serà diumenge, des de les 10 del matí. Hi haurà tant competi-ció d’equips (dividida per nivells - avançat, intermedi i inicial) com proves adaptades de petanca per a aquells esportistes que per di-ferents motius no poden compe-tir en equips (amb punt sobre el bolig, tir sobre una bola objectiu,

tir al cercle i tir entre boles, dels nivells IV i V). En referèn-cia a la competició de natació, a Andorra La Vella, al Centre Esportiu dels Serradells. Di-vendres al matí hi haurà les preliminars i finals de relleus (4x25 estils, 4x50 lliures i 4x50 estils), des de les 10. Dissabte, torn per a les finals d’altres dis-ciplines (crol, braça, esquena i papallona en 25 i 50 metres i crol i braça en 100 metres) i en-trega de medalles, tant al matí com a la tarda. Entremig, a les cinc, moment per a una exhibi-ció de sincronitzada. També hi haurà proves adaptades.La competició de futbol sala serà a l’Estadi Nacional, amb partits des de divendres al matí (preliminars) i competició di-vendres a la tarda i dissabte, fins a les 17.30 h, moment en què ja es coneixeran els gua-nyadors. L’entrega de medalles serà a les 18.15 h. «Estem molt animats, cada quatre anys ens trobarem amb molts equips i esportistes de tot arreu i co-mencem la temporada a bon ritme», expliquen des del MAP.

special olympics

La presentació dels Special Olympics, amb el president Quim Torra

P36ESPORTS

Concentració per fer pinya del Ripollès RC abans d’iniciar la lliga

Abellán, Gabri i Eric (al descans, s’hi havia arribat amb avantatge per 2 a 0). Primers tres punts al sarró en el primer partit disputat i començament de lliga amb bon peu, que el Ripoll vol confirmar aquest diumenge en el partit que disputarà davant el Padre Da-mián Sagrados Corazones. Els barcelonins han guanyat els dos duels que han jugat fins al mo-ment i són segons. Per tant, una bona prova per als de Carles Vi-gara, com a visitants. L’enfronta-ment està previst que comenci a dos quarts de 7 de la tarda.

SEGONA DERROTA DEL BAl grup C de la Primera Territo-rial, l’EFS Ripoll B Sant Pau de Segúries no ha començat tant bé la competició. El passat dis-sabte va encaixar una derrota per 7 a 12 a la pista del Futsal Cadaqués. Partit boig amb al-ternatives en tot moment. Ara són dotzens a la classificació. En la propera jornada, tornen a disputar un partit a domicili, en concret a la pista del Mestre D’Aixa Tossa, que fins ara no-més ha jugat un partit i també l’ha perdut.

Aquest dissabte el Ripollès Rugby Club inicia la lliga a Cornellà

L’EFS Ripoll vol confirmar el bon inici a la lliga a la pista del Padre DamiánriPoll | X. Pujol

En la primera jornada no va po-der ser, perquè el partit contra el Tèlic Group Bigues i Riells es va haver de suspendre, però a la se-gona tot va començar amb nor-malitat. L’Escola de Futbol Sala Ripoll ja ha iniciat la defensa del títol de Nacional Catalana. Va ser el passat dissabte, al pavelló de l’Avellaneda de Ripoll, en un partit davant el Teià Futbol Cinc. El matx va acabar amb victòria local per 4 a 2. Els gols del Ripoll van ser obra de Ventura, Dani

Planoles | Xevi Pujol

Això ja és a tocar. L’inici de la temporada oficial per al Ripo-llès Rugby Club arriba ja aquest dissabte. Serà en un camp com-plicat, com és el de Cornellà de Llobregat, en un partit previst a les quatre de la tarda. Així serà com començarà a caminar

El primer partit és aquest dissabte, a les quatre de la tarda al camp del Cornellà


eFs riPoll

la fase prèvia en el grup E del Campionat de Catalunya Sè-nior 2. Per preparar un primer partit que es preveu intens, els integrants de la plantilla van realitzar el passat cap de set-mana una concentració d’equip en una casa rural del terme de Planoles. L’objectiu principal d’aquest petit stage era el de

vulgui començar a conèixer el rugbi, ja que es disposa d’una plantilla curta. Ara, afronten l’hora de la veritat. El grup de fase prèvia dels ripollesos està compost per equips complicats com ara el mateix Cornellà, al qual s’enfronten aquest dissab-te, o el BUC-UBAE B de Barce-lona, així com el Químic ER B. També hi figuren equips com el Garrotxa Banyoles B, el Begues Rugbi Club, el CRC Terrassa B i l’RC L’Hospitalet.

fer pinya i fer que les noves incorporacions s’integressin del tot amb els companys. Es van realitzar sessions intensi-ves d’entrenaments, sobretot durant el dissabte. Aquesta setmana, segueixen amb els seus entrenaments a Ripoll (dimarts passat i, també, demà divendres), oberts a tothom qui

Un calendari comprimit espera als del Ripollès fins a finals del mes de novembre, amb compro-misos dif ícils que, tot i això, en-caren amb molta il·lusió. El ca-pità de l’equip, Jordi Madroñero, reconeix que es planteja un curs «complicat, amb una plantilla curta i sense massa jornades de descans; intentarem que igualment puguem competir i donar emoció, com en anys an-teriors, en un grup complicat i poder tirar endavant».

riPoll | Redacció

Abans del matx del primer equip a l’Avellaneda dissabte passat, el Teià Futbol Cinc va fer el passadís al primer equip de l’Escola Futbol Sala Ripoll,

campió de la Supercopa de Ca-talunya durant aquest inici de temporada. Els jugadors van celebrar el títol aconseguit a Santa Coloma amb la seva afi-ció i tothom que els va acompa-nyar durant l’enfrontament.

Passadís als campions abans de començar el partit

eFs riPoll

FUTBOL SALA: Nacional Catalana2a jornada

LLAGOSTENSE MECMAN “A” - MONTSANT SALA 5 4 - 0C.E. SAGRERENC - ACE SANSUR 6 - 4ALBELDA FUTSAL - FUTSAL TIANA - SERVICAT E F S RIPOLL A - TEIÀ FUTBOL CINC 4 - 2CIUTAT GRANOLLERS - SAGRADOS CORAZONES A 0 - 3BETÀNIA PATMOS BARCELONA - FUTSAL DANTE “A” 3 - 5C.F.S. CLOT A - TELIC GROUP BIGUES I RIELLS 5 - 4

ClassificacióEquips PJ PG PE PP PT 1.- CLOT 2 2 0 0 62.- CORAZONES 2 2 0 0 63.- DANTE 1 1 0 0 34.- RIPOLL 1 1 0 0 35.- SAGRERENC 2 1 0 1 36.- TEIÀ 2 1 0 1 37.- SANSUR 2 1 0 1 38.- LLAGOSTENSE 2 1 0 1 39.- BETÀNIA 0 0 0 0 010.- TIANA 0 0 0 0 011.- TELIC 1 0 0 1 012.- ALBELDA 1 0 0 1 013.- GRANOLLERS 2 0 0 2 014.- MONTSANT 2 0 0 2 0

FUTBOL SALA: Primera Catalana - Grup C2a jornada

EFS RIPOLL B - FUTSAL CADAQUÉS 7 - 12JOVES DE VIDRERES CFS - C.F. FAMULUS PALAMÓS 12 - 0CEFS BEGUR - ATLETIC VIDRERES B FSCS 11 - 2F.S. HOSTALRIQUENC B - BARCELONISTA MONTGRI 6 - 7FUTSAL MAÇANET - CA LA GUIDÓ F.S 5 - 4BEGURENC - MESTRE D’AIXA U.A. TOSSA - F.S. HOSTALRIQUENC - CLUB VILOBÍ FUTBOL SALA -

ClassificacióEquips PJ PG PE PP PT 1.- J.VIDRERES 2 2 0 0 62.- BEGUR 2 2 0 0 63.- CADAQUÉS 2 2 0 0 64.- MAÇANET 2 2 0 0 65.- HOSTALRIQUENC A 1 1 0 0 36.- CA LA GUIDÓ 2 1 0 1 37.- VILOBÍ 1 1 0 0 38.- MONTGRI 2 1 0 1 39.- TOSSA 1 0 0 1 010.- HOSTALRIQUENC B 2 0 0 2 011.- BEGURENC 1 0 0 1 012.- RIPOLL 2 0 0 2 013.- AT.VIDRERES 2 0 0 2 014.- PALAMÓS 2 0 0 2 0

ESPORTSP37

L’HC Ripoll busca la tercera victòria consecutiva

ge: «mai ens queixem dels es-taments de la Federació, però que portin cada setmana nens, perquè són nens, que no saben pitar, és vergonyós». L’objectiu per al proper partit, aquest diu-menge davant el Bàsquet Vall del Terri a fora, és ben clar: «hem de guanyar, perquè som el Ripoll».

Tampoc va tenir massa sort el Campdevànol, en el seu despla-çament a Begur en el primer par-tit del triangular de fase prèvia. Va caure per 89 a 64 i ara haurà de buscar una victòria davant el Porqueres, en un partit que està previst per aquest divendres a les 21.45h a Sant Joan. Poc marge

Dos partits i dues victòria de l’HC Ripoll a casa

quan es tenen jugadors més ve-terans, amb més experiència, i es juga contra equips amb ju-gadors molt joves». Va ser un matx molt treballat per part del Ripoll. Hi va haver moltes inter-rupcions en el joc, amb targetes per a ambdós conjunts. Al xiulet final, però, l’electrònic reflectia

una victòria de l’equip local per 6 a 3. «Es tractava de mirar que el partit no se’ns escapés quan el teníem al nostre abast. Els partits a Primera Catalana són així, hi ha moltes coses i s’ha de treballar molt per empor-tar-te’ls», reflexionava Vidal. D’aquesta manera, sumaven tres

Mal inici dels equips ripollesos a la fase prèvia de la Territorial de bàsquetRIPOLLÈS | Xevi Pujol

La fase prèvia que ha de decidir el grup de destí dels dos equips ri-pollesos de bàsquet que militen a la Territorial ja ha començat. Ho ha fet, però, amb mal peu per a la Unió Esportiva Ripoll B i per al Club Bàsquet Campdevànol. Els ripollesos van perdre a casa da-vant el Club Bàsquet Gifreu, per 67 a 81. Els dos primers quarts del partit no van ser bons i els vi-sitants ho van aprofitar per esca-par-se en el marcador. Tot i que en la segona meitat del matx els locals van poder reaccionar i van desplegar un millor joc, no va ser suficient per reduir l’avantatge del Gifreu i van acabar caient. Un dels jugadors del Ripoll, Omar Chouib, va destacar el caràcter lluitador de l’equip sobretot en els darrers dos quarts i també es va mostrar crític amb l’arbitrat-

La UE Ripoll B va perdre a l’Avellaneda davant el CB Gifreu

RIPOLL | Xevi Pujol

L’Hoquei Club Ripoll buscarà, aquest divendres a partir de tres quarts de deu de la nit, la tercera victòria consecutiva a Primera Catalana. Ho farà a la pista del GEiEG B, un equip que fins ara ha sofert tres derrotes i encara no ha estrenat el seu caseller de punts.Els d’Eduard Vidal van aconse-guir el passat cap de setmana la segona victòria consecutiva en el segon partit que també jugaven de manera seguida a casa. El ri-val era un segon equip, un filial amb jugadors amb moltes ganes de guanyar-se un lloc al primer, i, per tant, un conjunt d’allò més intens. Els inicis de les dues parts van ser els moments en els quals els locals van patir més, i també van coincidir amb els gols dels gi-ronins. Finalment, però, el Ripoll va aconseguir dominar el partit i poder-lo sentenciar. Segons Vi-dal, «aquest és el fet diferencial

PARDINES | Redacció

Ja s’han obert les inscripcions per la tercera edició del Ro-gaining Serra Cavallera, que enguany s’ha retardat en el calendari i es disputarà el 24 de novembre. Aquesta prova d’orientació organitzada pel Club Aligots arribarà nova-ment a Pardines, i comptarà amb una formació per a no iniciats en aquest esport al local de l’ajuntament, al matí, i la sortida dels participants cap a la una del migdia. Cada vegada se’n coneixen més detalls, com que hi hau-rà dues modalitats, la de 4 hores i la de 8, que sortiran del mateix punt, mentre que també es farà una activitat re-lacionada amb l’orientació pel poble de Pardines, a les dues de la tarda. A la nit, entre dos quarts de deu i les deu, s’orga-nitzarà també un sopar popu-lar en el marc de la prova.

Obertes les inscripcions per al III Rogaining Serra Cavallera del 24 de novembre


XEVI SUNYOL

MUTI SALÓ

punts més en competició regu-lar. Marc Moya i Farrés van ser els autors de les dues primeres dianes abans del descans (2 a 1). Al segon temps, Farrés va repetir per a un nou doblet. Roc va mar-car quan els locals jugaven en inferioritat numèrica per la bla-va que va veure Moya i, al final, Zaragoza i Ivan Mora també van veure porteria.

MALA RATXA DEL FILIALEl filial ripollès no va tenir tan-ta sort i va perdre a la pista del SHUM D, que s’ha situat líder- per un resultat de 5 a 3. D’aques-ta manera, segueix sense haver sumat encara cap punt i es troba a la zona baixa de la classificació del grup B de la Segona Catalana. Aquest dissabte, té un nou com-promís a les sis de la tarda a casa contra el Club Hoquei Cadí, que és quart amb un balanç d’un tri-omf, un empat i una derrota fins al moment. Els ripollesos buscaran el primer punt del curs 2018/19.

d’error per als dos equips ripo-llesos, que necessiten guanyar si volen accedir al grup de més ni-vell que es formarà després dels triangulars que estan disputant.

Bàsquet: Territorial, grup de prèvia de la lliga

1a jornada

U.E.RIPOLL B - CLUB BASQUET GRIFEU 67 - 81

Classificació

Equips PJ PG PP NP PF PC PT

1.- GRIFEU 1 1 0 0 81 67 2

2.- RIPOLL 1 0 1 0 67 81 1

3.- VALL TERRI 0 0 0 0 0 0 0

Bàsquet: Territorial, grup de prèvia de la lliga

1a jornada

AE BEGUR - SOLDATAL C.B. CAMPDEVANOL 89 - 64

Classificació


1.- BEGUR 1 1 0 0 89 64 2

2.- CAMPDEVÀNOL 1 0 1 0 64 89 1

3.- PORQUERES 0 0 0 0 0 0 0

HOQUEI: Primera Catalana - grup A3a jornada

CP JONQUERENC - G.E. i E.G. 5 - 1 CE ARENYS DE MUNT - CH LLORET 5 - 4 CHP BIGUES I RIELLS - CP VIC 7 - 2 CH ARENYS DE MAR - CP VOLTREGÀ 3 - 5 HP TONA - FD CASSANENC 5 - 6 CP TORDERA - HC CASTELLAR 4 - 3 HC RIPOLL - CH PALAFRUGELL 6 - 3 CP RODA - HC SENTMENAT 7 - 3

ClassificacióEquips PJ PG PE PP GF GC PT1.- VOLTREGÀ 3 3 0 0 17 8 9 2.- CASSANENC 3 3 0 0 18 11 9 3.- RIPOLL 3 2 1 0 14 8 7 4.- RODA 3 2 0 1 17 9 6 5.- ARENYS 3 2 0 1 13 12 6 6.- TONA 3 2 0 1 16 11 6 7.- LLORET 3 2 0 1 14 10 6 8.- SENTMENAT 3 2 0 1 11 8 6 9.- JONQUERENC 3 1 2 0 11 7 5 10.- BIGUES I RIELLS 3 1 0 2 13 15 3 11.- VIC 3 1 0 2 10 14 3 12.- TORDERA 3 1 0 2 9 16 3 13.- PALAFRUGELL 3 0 1 2 11 18 1 14.- ARENYS 3 0 0 3 7 14 0 15.- G.E. i E.G. 3 0 0 3 4 13 0 16.- CASTELLAR 3 0 0 3 3 14 0

HOQUEI: Segona Catalana - grup B3a jornada

CP MASIES VOLTREGÀ - CH PALAFRUGELL 11 - 5 SHUM - HC RIPOLL 5 - 3 ST JORDI DESVALLS - CP JONQUERENC 2 - 2 CH FARNERS - CP SANT CELONI 8 - 1 CH CADI - CPH OLOT 3 - 11 GIRONA CH - UEH BARBERÀ 3 - 4

ClassificacióEquips PJ PG PE PP GF GC PT1.- SHUM 3 3 0 0 26 14 9 2.- OLOT 3 2 0 1 24 16 6 3.- BARBERÀ 2 2 0 0 8 5 6 4.- CADI 3 1 1 1 20 21 4 5.- FARNERS 1 1 0 0 8 1 3 6.- VOLTREGÀ 1 1 0 0 11 5 3 7.- BLANES 1 1 0 0 8 5 3 8.- GIRONA 3 1 0 2 12 10 3 9.- VIC 2 1 0 1 6 7 3 10.- ST JORDI 1 0 1 0 2 2 1 11.- JONQUERENC 2 0 1 1 4 11 1 12.- SANT CELONI 3 0 1 2 12 28 1 13.- RIPOLL 3 0 0 3 7 14 0 14.- PALAFRUGELL 2 0 0 2 10 19 0

P38ESPORTS

La Unió Esportiva Ripoll es vol recuperar del mal inici a la pista del Ceset

Un instant del partit que va enfrontar a la UE Ripoll i el CB Salt el passat divendres a l’Avellaneda

Comença la temporada de tennis taula a la comarcaRIPOLL/CAMPRODON | Xevi Pujol

La temporada de tennis taula ha començat i els equips de Ripoll i Camprodon ja han disputat els primers partits oficials. El Club Tennis Taula Ripoll va iniciar la lliga de Tercera Estatal amb una victòria per 4 a 2 a Olot. Amb aquest bon resultat, tot i les baixes que arrossegaven, encaren positi-vament una temporada en la qual l’objectiu és jugar la promoció. El segon equip de Ripoll -a la Prefe-rent de Girona- no va tenir tanta sort i va caure per 5 a 1 a Palafru-gell. Els objectius dels ripollesos en aquesta categoria passen per mantenir-la. A la Preferent tam-bé hi milita el primer equip del Club Tennis Taula Camprodon, que en aquesta primera jornada li tocava descansar. I qui sí que va començar a competir va ser el 2a Territorial del Camprodon, que va vèncer a la pista del CTT Olot. Oliver, Avila i Collboni van ser els artífexs de la primera victòria per començar amb bon peu.

El 2a Territorial del CTT Camprodon va començar amb bon peu

CAMPRODON | X.P.

La jugadora infantil del Club Tennis Camprodon, Judit Ci-fuentes, jugarà cedida aquesta temporada al CTT Vilablareix. El motiu de la cessió és que,

d’aquesta manera, podrà dis-putar les lligues autonòmica i estatal i aprofitar el seu bon ni-vell. De fet, la jove jugadora se-guirà entrenant a Camprodon, però a l’hora de jugar ho farà amb els colors del Vilablareix.

Judit Cifuentes, cedida al CTT Vilablareix per jugar la lliga estatal

RIPOLL | Xevi Pujol

La pista del Ceset espera a la Unió Esportiva Ripoll aquest dissabte per treure l’espina de la primera jornada, que va acabar amb derro-ta davant el Salt. El partit està pre-vist a dos quarts de sis de la tarda i enfrontarà a dos equips que van perdre en la primera data del curs del grup 1 de Segona Masculina. Per tant, oportunitat per recupe-rar sensacions i encarar amb més optimisme l’inici de la tempora-da.. No tot va ser negatiu, però, en l’estrena dels de Paco Fernández davant la seva afició. L’entrada al partit dels ripollesos va ser molt bona, amb un gran inici del ma-teix (45 a 38 al descans). Tot i això, aquest no va acabar com els locals desitjaven, ja que el Club Bàsquet Salt es va emportar el matx per 13 punts de diferència (70-83), gràcies a un gran últim període i a uns darrers cinc minuts de més presència sobre la pista. Al primer quart, gran predisposició ofen-siva de la UE Ripoll, amb encert d’homes com Roca, Camprubí o Ander. Tot i això, el Salt no va dei-xar d’anotar i mantenia l’igualtat a

El CB Salt va derrotar als ripollesos a l’Avellaneda per 70 a 83 el passat divendres

El Ceset també va perdre el primer partit i espera al Ripoll aquest dissabte a partir de les 17.30h


FACEBOOK CTT CAMPRODON

ABRIL CHINCHILLA

FACEBOOK CTT CAMPRODON

Inici positiu per als equips del CTT Ripoll

CTT RIPOLL

l’electrònic. El ritme anotador va baixar al segon període i el Ripoll va anar aguantant les envestides dels visitants. Però de mica en mica, el Salt es va anar acostant a l’electrònic i, quan va agafar avantatge, ja no el va deixar esca-

par. Maurici Camprubí, jugador ripollès, explicava que «no hem pogut entrenar gaire tot junts i f ísicament no estem massa bé». «Tot i això, hem fet un gran par-tit contra un bon equip que bai-xa de Primera i estarà a la part alta», va relatar el jugador.

Bàsquet: Segona Masculina - Grup 1

1a jornada

F.D. CASSANENC - SANT CELONI 80 - 68

U.E.RIPOLL A - CB SALT 70 - 83

CB TORELLÓ SM - UNIVERSITAT DE VIC 2 64 - 68

C.E. ONYAR - BASQUET VILAFANT 78 - 68

C.B. BLANES - C.B.SANT NARCÍS 78 - 70

C.B. FARNERS - C.B. SANTA EUGÈNIA 76 - 72

CB QUART - BICENTURY - CESET 77 - 57

Classificació


1.- QUART 1 1 0 0 77 57 2

2.- SALT 1 1 0 0 83 70 2

3.- CASSANENC 1 1 0 0 80 64 2

4.- ONYAR 1 1 0 0 78 68 2

5.- BLANES 1 1 0 0 78 70 2

6.- VIC 1 1 0 0 68 64 2

7.- FARNERS 1 1 0 0 76 72 2

8.- TORELLÓ 1 0 1 0 64 68 1

9.- SANTA EUGÈIA 1 0 1 0 72 76 1

10.- SANT NARCÍS 1 0 1 0 70 78 1

11.- VILAFANT 1 0 1 0 68 78 1

12.- SANT CELONI 1 0 1 0 68 80 1

13.- RIPOLL 1 0 1 0 70 83 1

14.- CESET 1 0 1 0 57 77 1

ESPORTSP39

Tres distàncies per a la sisena edició del Trail Terra de Comtes i Abats

El pas per corriols i muntanya està assegurat

Inscripcions obertes a la segona edició de la Vandàlica BTTcamPdevànol | Redacció

Marqueu al calendari de com-peticions ciclistes la segona edició de la Vandàlida BTT, que tindrà lloc el 21 d’octubre. Qui estigui interessat a par-ticipar-hi, ja s’hi pot apuntar, perquè les inscripcions estan obertes. Només cal entrar a la web de la cursa i formalitzar la plaça per a aquesta prova, que comptarà amb dues distànci-es diferents. La primera i més dura, constarà de 38 quilòme-tres, amb un desnivell total de 1.250 metres. La segona, més curta, tindrà 540 metres de des-nivell, en un global de 20 quilò-metres. Una prova organitzada per la Unió Ciclista de Camp-devànol, que sortirà i arribarà a la plaça de la Mainada. Esperen

L’ambient a la plaça de la Mainada l’any passat

St. Joan de leS abadeSSeS | Red.

Aquest dissabte, el món del ral·li i dels cotxes clàssics serà protagonista a la comarca. Sant Joan de les Abadesses acolli-rà la sortida i arribada de les dues seccions del Rally Ripollès Clàssic, que forma part de la Copa Gironina de Regularitat. També serà el Trofeu Iniciació,

la Copa Petits Tots Darrere i la Copa C+. S’espera la parti-cipació de pilots locals del Ri-pollès, més enllà dels equips ja habituals de la competició gironina. La sortida del primer participant en la primera secció serà a les 2 de la tarda, des del passeig Comte Guifré. L’inici de la segona es farà des del mateix punt a les sis de la tarda.

Sant Joan acull el Rally Ripollès Clàssic de la Copa de Regularitat

riPoll | G. Sánchez

L’Esportiu Ripoll torna a ser el culpable que aquest cap de set-mana, els amants de les curses de muntanya puguin gaudir d’una d’aquelles proves que sempre ge-neren afició. Es tracta del Trail Terra de Comtes i Abats, que se celebra per sisena vegada aquest dissabte a la capital del Ripollès. Com ja ve essent habitual, es consolida l’oferta de tres recor-

riPollèS | Redacció

Tots els pics inclosos dins la ini-ciativa reivindicativa dels Cims per la Llibertat (que es durà a terme el 13 d’octubre) estan ja ocupats al 100%. Només manca acabar d’omplir la Pica d’Estats, el cim escollit per Toni Comín. El projecte vol conscienciar de la injustícia que representa la situació dels exiliats i presos po-

Ocupació total als Cims per la Llibertat, a falta de la Pica d’Estats


trail terra de comteS i abatS

ucc

La sortida i arribada, davant el Monestir

que es pugui garantir una bona participació com l’any passat, que va arribar a la xifra de 221 valents que van pujar a la bici per completar els recorreguts

que havien pensat per a ells. Al Ripollès s’estan fomentant cada vegada més les proves ciclistes i de bicicleta de muntanya com aquesta de Campdevànol.

el riPollèS

reguts i distàncies diferents, que presenten trams i dificultats més o menys exigents. L’aposta principal per no deixar descansar les cames dels par-ticipants és el Gran Trail, de 32 quilòmetres totals i 1.300 metres de desnivell. La sortida d’aquesta distància serà a dos quarts de 9 del matí a la plaça del Monestir (com la resta d’inicis de prova). El punt més alt que hauran d’assolir els corredors serà Sant Marc (de

gairebé 1.400 metres d’altitud), després d’haver coronat Emprius i haver passat pel Serrat de l’Auró i el Torrent d’Estiula. La baixada des del pic portarà cap al Collet

de la Miranda i el de l’Auró, més enllà del quilòmetre 20. L’entre-ga de premis als guanyadors està

prevista abans de les 2 de la tarda.Però també hi ha dues proves més per als qui no s’atreveixin a aquesta distància més dura. La Panoràmica de 21 quilòmetres (i 950 metres de desnivell) és una bona oportunitat per compar-tir un primer tram igual al de la distància més llarga i dirigir-se posteriorment cap al Coll de Butafals i de Fornells. La sortida serà a les 9. En el cas de l’Inici-àtic, començarà a tres quarts de 10 des del mateix punt i en 13 quilòmetres i 600 metres de des-nivell, compta amb una distància que sobrepassa per poc els 1.000 metres d’altitud en un tram del mateix.Fins a 288 corredors es van reu-nir l’any passat a la prova, amb victòries d’Aleix Bautista i Mont-serrat Sisteré (en la cursa llarga), Samuel Dávila i Imma Boada (a la mitjana) i Marc Traserra i Iñaki Goenaga per una banda, i Aitana Fernández, per l’altra (a la cursa curta).

lítics i donar-los el seu suport a ells i les seves famílies, pujant a cims escollits per les matei-xes persones que són a la pre-só o es troben a l’exili. Des del Ripollès, el Club Excursionista Ripoll participarà en l’ascensió al Carlit (cim escollit per Jordi Sánchez). El GEC i l’Associació Excursionista de Planoles pu-jaran al Puigmal (pic triat per Carles Mundó).

P40ESPORTS

Sorpreses de cara al 40è aniversari de la Mitja Marató

recorregut que compta amb una distància aproximada de 13 quilòmetres i que dura

L’organització espera una bona participació, tot i que la prova pugui coincidir amb altres curses

en l’esdeveniment esportiu. «Les curses de muntanya i l’esport bull», diu Rovira i això «eclipsa altres curses». Pot ser que en-guany la Mitja de Ripoll també pugui coincidir amb altres pro-ves de muntanya o de fons, però

el fet de celebrar 40 anys, anima a pensar que es pugui revifar la xifra de corredors.Una prova que, com sempre, compta amb un gran nombre de persones i entitats que do-nen suport i que hi col·laboren.

Rovira explica que «no només comptem amb la gent de sem-pre, sinó amb la gent que ens col·labora voluntàriament; les entitats, clubs i associacions són importantíssimes perquè es puguin fer tantes coses».

Un quart de segle de la Caminada Popular de CampdevànolcamPdevànol | Redacció

Es comença a la Colònia Per-nau. A partir d’aquí, pas pel Collet de les Tres Termes, el Collet de Saltor i Les Portelles. Després, cap a la Baga de Bru-guera i el Collet de la Bena, abans de tornar al punt d’inici. Aquest és el recorregut de la Caminada Popular de Camp-devànol, que aquest diumenge arriba ja a la 25a edició. Una activitat ja consolidada en el calendari dels veïns del muni-cipi i del Grup Excursionista de Campdevànol.Les inscripcions es poden for-malitzar de manera prèvia o el mateix dia, a la sortida. És un

Planoles | G.S.

La Plaça de les Escoles de Pla-noles serà el punt de trobada de tots els participants a la pri-mera de les cinc curses infantils del Campionat de Tardor que organitza el Consell Esportiu del Ripollès. A partir de les 10, ja es podran recollir els dor-sals que dels nens i nenes que

vulguin participar en el primer recorregut. Les inscripcions es tanquen aquest divendres. Les proves estan obertes a in-fants d’entre 4 i 14 anys i hi haurà diferents distàncies en funció de l’edat i categoria dels mateixos (des d’iniciació fins a infantil). Tots els participants s’enduran un obsequi per haver pres part en la cursa.

Primera cursa infantil a Planoles del Campionat de Tardor

riPollès | Guillem Sánchez

Quaranta anys i edicions d’un esdeveniment no es compleixen cada any. Per això, l’organitza-ció de la Mitja Marató de Ripoll i Campionat Internacional de Fons del Ripollès no dubta en què cal celebrar-ho com cal. Mi-quel Rovira, regidor d’Esports del consistori ripollès, ha avan-çat al setmanari El Ripollès que de cara a la cursa d’aquest 2018 (que tindrà lloc el diumenge 18 de novembre) que hi haurà algu-na «sorpresa». «Es pot pensar en atletes, en persones que han passat per aquest món o amb quelcom més especial», co-menta. Tot i això, reconeix que la millor sorpresa per a tots se-ria que en la 40a edició hi hagués una «forta inscripció». Qui es vulgui apuntar a la Mitja Marató de Ripoll, ja s’hi pot inscriure a través de la pàgina web de la ma-teixa prova. Aquest ha estat un dels cavalls de batalla de l’orga-nització els darrers anys: assegu-rar que el tram entre Ripoll i Sant Joan de les Abadesses quedi ple d’esportistes que prenguin part

El 18 de novembre arriba una nova edició d’aquesta prova

Les inscripcions per qui vulgui participar-hi ja estan obertes a la pàgina web de la cursa

riPollès | Redacció

Després de l’aturada pròpia dels mesos d’estiu, es reprèn la 20a Copa Catalana de Mar-xes Tècniques i de Regulari-tat de la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya. Ho va fer el darrer cap de setmana, amb la disputa del Campionat de Catalunya a La Llacuna (Anoia). A partir d’aquesta cita, en quedaran cinc més per tal de comple-tar la competició catalana, que compta amb represen-tació ripollesa a través dels esportistes dels grups i cen-tres excursionistes. Aquest diumenge, es disputa la 55a Marxeta, organitzada pel Centre Excursionista Molins de Rei. Llavors, vindran la 21a Marxa Dufour d’Orientació i Regularitat (Club Excursio-nista Reddis) i la 41a Mar-xa de Regularitat Terres de Lleida (Centre Excursionista Lleida). Les dues últimes pro-ves catalanes seran el 18 i el 25 de novembre, a Badalona i Cornellà. En primer lloc, amb la 64a Caminada de Regulari-tat per Muntanya del Centre Excursionista de Badalona i, després, amb la 55a Marxa del Cuc, organitzada per la Unió Excursionista de Cata-lunya de Cornellà.

Engega la segona part de la temporada de marxes tècniques


el riPollès

ce riPollès

entre 4 i 5 hores. La sortida serà ben d’hora al matí, a dos quarts de 8.

ESPORTSP41

Ripoll vol tenir una penya del Girona FC al Petit París

El Petit París de Ripoll

camPdevànol | G.S.

Aquest dissabte a les quatre, l’Hostoles posarà a prova la solidesa del Campdevànol en lliga, al grup 17 de Tercera Ca-talana. Fins ara, el conjunt de Jordi Florido no ha perdut en lliga i és un dels dos colíders de la classificació. El tècnic del Campdevànol creu que «és un rival que crec que estarà llui-tant a la part alta de la taula i anirem a fer el nostre partit, a sumar tres o, si no, a no per-dre». «És important anar su-mant cada partit», diu Florido.Dissabte passat, a Campdevà-nol, els verd-i-blancs també van aconseguir guanyar. Ho van fer envers el Sant Privat d’en Bas per 4 a 1. Durant el primer temps, no es van veure gols, tot i les arribades de Camilo o Omar a l’àrea garrotxina. A l’inici de la segona, bona defini-

S’allarga la ratxa sense perdre abans de la visita a l’Hostoles

riPoll | Guillem Sánchez

El suport al Girona Futbol Club ha anat creixent els darrers temps. En la segona temporada que el primer equip competeix a la Primera Divisió espanyola, des del Bar Petit París de Ripoll s’ha impulsat la creació de la primera penya oficial del Girona a la vila i a la comarca. Una agrupació que s’anomenarà Associació Girona FC de Ripoll i que, actualment, es troba en el procés de presen-tar tota la documentació neces-sària al club, per tal que el Giro-na doni el permís i n’autoritzi la seva creació, aviat. De fet, aquest mateix dijous hi ha una reunió amb la junta directiva de la futu-


guillem sánchez

muti saló

ció de Cristian per l’1 a 0. Omar va rematar de cap per marcar el segon de córner. La diana del Sant Privat a 15 minuts per al final va posar emoció, però de nou Omar i Aitor van sentenci-ar per als de casa quan es com-plien els 90 de joc.

ra penya per tal d’informar sobre com es troba aquest procés. Un dels membres de la junta, la Cristina González, ha estat una de les impulsores de la inicia tiva, juntament amb la seva pa-rella, en Vidal Luis, i altres per-sones que també els han donat suport. «Ens agrada el Girona i creiem que és un equip que s’ho ha guanyat a pols» el fet d’estar a Primera. Explica que tot i que ella és del Barça i la seva parella, del Madrid «com a primers equips», un conjunt «així ens ha agradat molt que arribi a Primera i hem d’estar amb ell perquè hi segueixi». La idea de vincular el local del Petit París amb el futbol ja hi

era des que van obrir el negoci. Explica que donen els partits de l’equip i que, quan la penya esti-gui constituïda, esperen «tenir samarretes, fer sortejos, mun-tar autocars per anar a veure el Girona i poder generar ac-tivitats, que el poble ho ne-cessita». Els càrrecs necessaris de junta directiva per crear l’as-sociació ja estan repartits (fun-dador, president, vicepresident, tresorer i secretari) i de mo-ment ja compten amb 32 socis i «in crescendo», diu la Cristina (se’n requereixen un mínim de 30 per optar a crear la penya).

FUTBOL: Tercera Catalana - grup 175a jornada

FORNELLS, UE.,A - COMACROS, UE,A 2 - 2 SANT ESTEVE D’EN BAS - FONTCOBERTA, U.E.,A 0 - 4 CAMPDEVANOL, U.E.,A - SANT PRIVAT D’EN BAS 4 - 1 CELRA, U.C.E.,A - HOSTOLES, U.D.,A 2 - 3 SANT GREGORI,A.E.,A - VILABLAREIX FUTBOL CLUB 0 - 1 ESCOLA F. GIRONES-SABAT,A - BANYOLES CLUB AT 4 - 4 UNIÓ GIRONA A.C.E.,A - SANT PONÇ, AT.,A 1 - 2 LES PLANES, C.F.,A - AMER, C.F.,A 1 - 1 ANGLES C.E.,A - SANTJOANENC,P.,A 3 - 1

ClassificacióEquips PJ PG PE PP GF GC PT1.- AMER 5 4 1 0 13 5 132.- CAMPDEVANOL 5 4 1 0 9 3 133.- LES PLANES 5 3 2 0 15 5 114.- SANT PONÇ 5 3 1 1 13 6 105.- BANYOLES 5 2 2 1 15 8 86.- GIRONES-SABAT 5 2 2 1 11 9 87.- FONTCOBERTA 4 2 1 1 9 5 78.- ANGLES 5 2 1 2 11 11 79.- HOSTOLES 4 2 0 2 9 9 610.- FORNELLS 5 1 3 1 12 13 611.- SANT PRIVAT 4 2 0 2 5 6 612.- SANT GREGORI 5 1 2 2 10 10 513.- VILABLAREIX 5 1 2 2 6 8 514.- SANTJOANENC 4 1 0 3 6 8 315.- CELRA 5 0 3 2 8 11 316.- SANT ESTEVE 5 1 0 4 3 20 317.- UNIÓ GIRONA 5 0 2 3 8 12 218.- COMACROS 5 0 1 4 9 23 1

P42ESPORTS

Marca de l’Ham i Porqueres, rivals dels equips de Segona

El Camprodon té partit a casa aquest diumenge

l’Abadessenc va tenir ocasions i joc per haver capgirat el resultat, amb arribades de Roger, Oualid o Hamza, per exemple. La pri-mera victòria es resisteix enca-ra aquest curs i ja es comencen a crear les primeres diferències

le Palais | Redacció

El què va començar fa 25 anys amb l’esport i el futbol, se-gueix un quart de segle des-prés també sobre el terreny de joc. La població de Le Palais, a França, i Sant Joan de les Aba-desses estan agermanades des de fa 25 anys i la relació entre

ambdós municipis continua, doncs, en tots els àmbits. Un dels més rellevants, també, és l’esportiu. El darrer cap de setmana, els veterans de l’Abadessenc es van desplaçar a França per passar uns dies amb els seus homòlegs i va ju-gar un amistós, que van gua-nyar per 3 a 6.

Victòria dels veterans santjoanins a Le Palais en un amistós

riPollès | Guillem Sánchez

Mal inici de temporada per al Camprodon i l’Abadessenc al grup 1 de Segona Catalana. Es troben, ambdós, a la part baixa de la classificació, entre els dar-rers quatre equips de la taula. Una situació que volen comen-çar a revertir ja des d’aquest cap de setmana, en els partits que un i altre juguen a casa.Primer de tot, l’Abadessenc rebrà al seu camp al Marca de l’Ham. El matx donarà inici a les qua-tre, en el tercer partit que els homes de Joan Carles Carnere-ro disputaran com a locals. De moment, en cinc jornades, els blanc-i-negres i el Besalú (cuer) són els únics equips que no han guanyat cap partit en lliga. Els dos punts a la classificació pro-venen de dos empats, ja que el darrer cap de setmana l’equip santjoaní va perdre per la mí-nima al camp del Base Roses (que tampoc havia guanyat fins al moment). Un solitari gol de Gerard només arrencar el partit va ser suficient perquè els locals sumessin el triomf. Malgrat això,

Abadessenc i Camprodon reben a casa als dos rivals, situats entre els últims quatre llocs del grup 1

Ambdós van perdre per la mínima a fora en la darrera jornada de lliga

barcelona | Redacció

La 7a edició de la Gala de les Estrelles del Futbol Català se celebrarà finalment el 16 d’oc-tubre que ve. Serà a les 19.30 hores. En ella, es volen reco-nèixer els millors jugadores, jugadors, àrbitres, entrenadors de futbol sala i futbol de la tem-porada anterior, la 2017/18. El millor candidat de cada una de les categories s’escull a través dels vots emesos pels federats

La Gala de les Estrelles de la FCF, el dia 16


boi

afv abadessenc

cf baSE ROSES 1cE abadESSEnc 0

cf base roses: Luque, Marcos, Gerard, Marc, Oriol, Ricart, Benaissa, Hossni, Facundo, Muñoz i Ian. També Alioune, Khalid, Buba, Jose i Josep.

ce abadessenc: Guillem, Berenguer, Abad, Dani, Aleix, Roger, Cabanas, Hamza, Oualid, Pajares i Gil. També Stiben, Touray, Ferran i Toni.

Gols: 1-0: Gerard, 3’.

àrbitre: Marc Reixach. Va amonestar amb targeta groga a Facundo, Alioune, Ian, Marco, Benaissa i Pajares.

uE maRca ham 2uE camPROdOn 1

ue marca de l’ham: Ricard, Patrick, Gutiérrez, Gabriel, Francisco, Adrià, Riascos, Jairo, Raul, Pacheco i André. També Alejandro, Laari, Mahamadu, Eric i Córdoba.

ue camprodon: Sergi, Aitor, Aniol, Bobi, Carré, Arcadi, Òscar, Gerard, Bassols, Jordi i Eduard. També Oriol, Amargant, Lorente, Pol i Usu.

Gols: 0-1: Eduard, 21’; 1-1: Adrià, 38’; 2-1: Andre, 79’.

àrbitre: Bilal Adairak. Va amonestar amb targeta groga a Pacheco, Gabriel, Adrià, Eric, Gerard i Arcadi. Va expulsar per doble amonestació al visitant Aitor (minuts 65 i 89).

i clubs (a través del Portal del Federat) i dels que expressi el jurat de l’esdeveniment. Un jurat que res reunirà el pròxim dijous 11 d’octubre per exercir la seva votació.

fcf

a la classificació. El Camprodon no es troba en gaire millor situ-ació. Un punt més en lliga, que vol ampliar fins als sis aquest diumenge al camp de la Vila, on els homes de Jordi Arau rebran al Porqueres. La cita començarà a dos quarts de 5 de la tarda. El rival presenta els mateixos nú-meros que els camprodonins, amb quatre derrotes i només una victòria (al camp del Quart, per 0 a 1) en cinc partits. De fet, jun-tament amb Camprodon, Aba-dessenc i el Quart, són els equips menys golejadors de tot el cam-pionat, amb tan sols tres dianes

a favor. L’equip vol assegurar els tres punts, com va aconseguir en la jornada inicial de lliga al seu camp. Per intentar-ho, no podrà comptar amb Aitor Mori-llas, expulsat el darrer diumenge al camp del Marca de l’Ham, on van perdre per 2 a 1. Malgrat co-mençar guanyant amb una diana d’Eduard, els locals van donar la volta al marcador amb gols d’Adrià i Andre, aquest segon a 10 minuts per l’acabament. Fins ara, només L’Escala acumula un inici de lliga perfecte al grup 1 de Segona, amb cinc victòries després de cinc jornades.

FUTBOL: Segona Catalana - grup 15a jornada

CAN GIBERT, U.E.,A - GUIXOLS, A.D.,A 2 - 1 SANTA PAU, P.,A - ESCOLA F. BOSC DE TOSCA, C.,A 1 - 1 SANT JAUME DE LLIERCA,C.F.,A - BESCANO, C.D.,A 0 - 2 BESALÚ, CE,A - TOSSA, U.E.,A 3 - 3 CALDES MALAVELLA, U.E.,A - QUART, U.E.,A 2 - 1 BASE ROSES, C.F.,A - ABADESSENC, C.E.,A 1 - 0 VILARTAGUES C.F.,A - CASSA, U.D.,A 2 - 1 PORQUERES, U.E.,A - L’ESCALA, F.C.,A 0 - 4 MARCA DE L’HAM, U.E.,A - CAMPRODON, U.E.,A 2 - 1

ClassificacióEquips PJ PG PE PP GF GC PT1.- L’ESCALA 5 5 0 0 12 0 152.- GUIXOLS 5 4 0 1 8 2 123.- CAN GIBERT 5 4 0 1 8 5 124.- BOSC DE TOSCA 5 3 2 0 12 6 115.- SANT JAUME 5 3 1 1 10 6 106.- BESCANO 5 3 1 1 9 5 107.- CASSA 5 3 0 2 9 5 98.- SANTA PAU 5 2 2 1 11 6 89.- TOSSA 5 2 1 2 11 8 710.- CALDES 5 2 1 2 7 8 711.- MARCA 5 2 1 2 7 8 712.- VILARTAGUES 5 1 1 3 6 13 413.- BASE ROSES 5 1 1 3 4 11 414.- QUART 5 1 0 4 3 8 315.- CAMPRODON 5 1 0 4 3 10 316.- PORQUERES 5 1 0 4 3 11 317.- ABADESSENC 5 0 2 3 3 7 218.- BESALÚ 5 0 1 4 4 11 1

ESPORTSP43

L’Atlètic Ripoll de futbol-11 femení comença la lliga de Segona contra el Taradell

El nou equip tècnic, amb el president Adán Morillas al centre

riPoll | Redacció

El diumenge passat es va repe-tir el duel entre el sènior femení de futbol-7 de l’Atlètic Ripoll i la Fundescam. Segon derbi de pretemporada, aquesta vegada en terreny de joc de Ripoll. El partit se’l van endur les campro-donines, que van guanyar per 0 a 2 al seu rival. Més minuts per agafar experi-

ència i ritme aquestes setmanes prèvies a l’inici de la competi-ció. Una lliga que en principi començarà la setmana del 14 d’octubre. La intenció de la FCF és dividir la categoria en quatre grups. Tant l’Atlètic Ripoll com la Fundescam de futbol 7 forma-rien part del grup 4 juntament amb 6 equips més. Ben aviat s’ha de confirmar el calendari oficial de la lliga 2018 - 2019.

La Fundescam s’endú el segon derbi amistós de futbol-7

riPoll | Guillem Sánchez

El primer partit oficial del sènior femení de futbol-11 de l’Atlètic Ripoll serà aquest diumenge, a dos quarts de 5 al camp del Tara-dell. S’estrenaran en lliga al grup 4 de la Segona Divisió femenina, tot just 10 dies després que la Fe-deració Catalana de Futbol en fes públic el calendari (dijous passat). Es tracta d’una agrupació forma-da per 16 equips, principalment de les comarques de Girona (Sant Pere Pescador, La Pera, Girona, Gerunda, Cabanes, Pontenc i Cassà) i d’Osona (el mateix Tara-dell, Torelló, OAR Vic i els nous conjunts del Tona i el Gurb). Tam-bé tindran com a rivals en com-petició regular al Moià i al Santa Susanna. Amb alguns d’aquests, ja hi va coincidir la temporada pas-sada, com el Girona, el Gerunda, La Pera o el Pontenc.L’equip de la capital estrena cos tècnic aquesta tempora-

St. Joan de leS abadeSSeS | Red.

El derbi va deixar més bones sensacions per la victòria al Ripoll. Però, des de l’Abades-senc B, el seu entrenador Car-les Rico comentava que «el resultat és injust; la prime-ra ha estat bastant igualada

Abadessenc B i Ripoll valoren el primer duel ripollès oficial de l’any


el riPollèS

tWitter FeC-Vall del ter

riPollèS | G.S.

El Ripoll s’enfrontarà aquest diu-menge a l’Osor, en partit de la sisena jornada de lliga al grup 27 de Quarta. Ho farà com a local. Per la seva banda, l’Abadessenc B es desplaçarà també diumenge, a les cinc, al camp de Les Preses, buscant la segona victòria de la temporada. Els homes de Carles Rico es van veure superats en el marcador en el darrer partit ju-gat: el derbi de la primera volta contra el Ripoll. Els de la capital es van imposar per 1 a 3 al mu-nicipal de Sant Joan. La primera diana va arribar al minut 20, de penal, provocat i transformat per Joan Carles. Ell mateix va estar a punt de fer el segon amb un cop

de cap que Christian va refusar. Sergi va tenir una bona ocasió per a l’Abadessenc B que, ja al segon temps, va encaixar el 0 a 2 de falta, obra també de Joan Car-les, sota una intensa pluja. Sergi va reduir distàncies també a pi-lota parada però, en una acció pràcticament consecutiva, Martí Capdevila va sentenciar amb el tercer gol de la tarda favorable als blaus. Un matx intens, que deixa el Ri-poll empatat en el liderat amb el Sant Roc i la Penya Esportiva Montagut. L’Abadessenc B es troba a mitja taula i, si res canvia, el divendres 12 d’octubre dispu-tarà el matx posposat de la pri-mera jornada al camp del Corne-llà de Terri (a les 12 del migdia).

Osor i Les Preses, següents obstacles després del derbi

el riPollèS

da, format per Nelson i David Fontana, que intentaran que el grup ripollès segueixi lluitant entre els conjunts de la part alta del grup. Enguany, no hi hau-rà derbi contra la Fundescam en aquesta categoria. La com-petició no s’aturarà fins al cap

de setmana del 9 de desembre. L’última jornada abans de festes serà el 23 de desembre i la lliga es reprendrà el 13 de gener. El darrer matx del curs 2018/19 serà al camp del Cabanes, el primer cap de setmana del mes de juny.

i a la segona no han fet gaire més». «El partit ha estat un derbi molt maco, intens, dos equips que han jugat bé; hem vist que són bons, però nos-altres també», va expressar Rico al final del matx.Per la seva banda, el president del Ripoll, Adán Morillas, va

expressar que havia estat un partit igualat «decidit als últims minuts, amb un ambient de derbi bastant maco». Dos equips «po-tents», on «hem aprofitat més les ocasions, però ha estat bastant lluitat per les dues bandes».

barCelona | Redacció

La temporada 2018/19 per al FC Barcelona B ja porta quatre partits, al grup III de la Segona Nacional Femenina. Fins ara, ha sumat set punts, amb dues vic-tòries, un empat i una altra der-rota. Aquesta primera va arribar el darrer cap de setmana al camp de l’AEM Lleida per la mínima (4 a 3). L’equip on hi juga la ri-pollesa Sara Ismael es va impo-sar al camp del Mallorca (0 a 3)

i també va guanyar al seu camp al Pallejà (6 a 0). En el debut de la competició, les blaugrana no van passar de l’empat contra el Sant Gabriel. El pròxim cap de setmana, no hi ha partit de lliga i, el següent, l’equip juga a casa de nou envers el Son Sardina. Un dels partits més esperats de tota la temporada, el derbi amb l’Es-panyol (també, el segon equip), es disputarà el cap de setmana del 21 d’octubre, primer en seu de les blanc-i-blaves.

El Barça B de la ripollesa Sara Ismael suma set punts en 4 partits

FUTBOL: Quarta Catalana - grup 275a jornada

BONMATI, C.F.,A - OLOT, AT.,A 3 - 1 LA CANYA, A.E.,A - JOVENTUT SANT PERE MARTIR,A 2 - 0 SERINYA, C.F.,A - SANT ROC OLOT , C.F.,A 1 - 2 CASTELLFOLLIT, U.E.,A - LES PRESES, C.F.,A 2 - 4 SANT MIQUEL CAMPMAJOR, U.E.,A - OSOR, U.E.,A 2 - 1 ABADESSENC, C.E.,B - RIPOLL CLUB FUTBOL,A 1 - 3 JOANETES,C.F.,A Desc MONTAGUT,A - CORNELLA TERRI, A.E.,A 7 - 1 CAMOS, C.F.,A - CELLERA, C.F.,A 3 - 2

ClassificacióEquips PJ PG PE PP GF GC PT1.- MONTAGUT 5 4 0 1 17 6 122.- SANT ROC 4 4 0 0 13 3 123.- RIPOLL 5 4 0 1 11 7 124.- SANT MIQUEL 5 3 1 1 15 10 105.- SERINYA 4 3 0 1 12 5 96.- LA CANYA 4 3 0 1 10 6 97.- CAMOS 5 2 2 1 9 7 88.- LES PRESES 3 2 0 1 8 5 69.- OSOR 5 2 0 3 5 9 610.- CELLERA 3 1 0 2 4 4 311.- BONMATI 4 2 0 2 7 8 312.- ABADESSENC 4 1 0 3 9 13 313.- JOANETES 3 1 0 2 6 10 314.- CASTELLFOLLIT 4 0 1 3 5 10 115.- SANT PERE 4 0 1 3 1 7 116.- OLOT 5 0 1 4 5 16 117.- CORNELLA 3 0 0 3 2 13 0

BORSA DE TREBALL

P44GUIA DE SERVEIS Dijous, 4 d’octubre de 2018EL RIPOLLÈS

club de la feina uier NECESSITEM COBRIR URGENTMENT

CIÓ Valorable nocions d’electri-cista. Hora de 8:00h a 14:00h i de 15:00h a 18:00h. Localitat: Ripoll REF. 536/2018 TÈCNIC/A QUA-LITAT Titulació enginyeria. Nivell alt d’anglès. Jornada complerta. Localitat: Ribes de FreserREF. 534/2018 CAMBRER/A Ser-vei de cafeteria. Horari de 8:00h a 11:00h de dilluns a diumenge. Lo-calitat Ripoll. Valorable compren-sió del Francès i Anglès.Incorpora-ció: 15 de Setembre del 2018REF. 535/2018 PEÓ CONSTRUC-CIÓ Horari de 8:00h a 14:00h – 15:00h a 18:00h. Localitat Ripoll. Valorable nocions d’electricitat. REF. 533/2018 OPERARI INDUS-TRIAL Es valora CFGM i coneixe-ment de soldadura. Lloc de tre-ball: Ripoll. Entre 18 i 30 anys. REF. 530/2018 PROGRAMADOR INFORMÀTIC Empresa de arts gràfi ques. Funcions a realitzar: programador de web, disseny i apps. Lloc de treball: Ripoll. Jor-nada complerta REF. 528/2018 NETEJADORA ½ jornada. Lloc de treball: Ribes de freser. Cambrera de pisos, neteja

prescindible català. Localitat Ri-poll. Horari 40 hores setmanals de dimarts a diumenge. REF. 542/2018 DEPENDENTA Atenció al públic, venda de produc-te. Jornada complerta amb caps de setmana. Persona jove d’entre 20 i 28 anys. Localitat RipollREF. 538/2018 REPARTIDOR INSTAL·LADOR Repartidor i instal·lador de mobles. Localitat Ripollès-Osona. Horari de 9:00h a 13:00h i de 15:00h a 19:00h. Per-sona jove amb ganes de treballar. REF. 540/2018 ELECTROMECÀ-NIC Mecànic amb electrónica. Jornada sencera. Horari de 9:00h a 13:00h i de 15:00h a 19:00h. Lo-calitat Sant Joan de las AbadessesREF. 541/2018 CUINER/A Cuiner o auxiliar de cuina amb experièn-cia. Horari divendres, dissabtes i eventuals. Incorporació immedia-ta. Localitat CamprodonREF. 537/2018 COMERCIAL FRE-ELANCE Comercial freelance. Jor-nada complerta. Carnet de con-duir i vehicle propi. Persona jove. Localitat Ripoll REF. 535/2018 PEÓ CONSTRUC-

Per més informació trucar al club de la feina UiER. Tel. 972 70 31 11

REF. 545/18 ELECTRICISTA Ofi -cial de 3a o 2a. Jornada comple-ta. Localitat Montesquiu. Edat entre 24 a 45 anys. REF. 544/18 ADMINISTRATIU/A Tasques administratives de con-trols, albarans, etc. ½ jornada. Localitat Montesquiu. Edat en-tre 24 a 45 anys. REF. 543/18 CAMBRER/A Cam-brer amb experiència. Impres-cindible parlar català. Idiomes valorable. Jornada completa de 40 hores de dimarts a diumenge. Localitat Ripoll REF. 546/18 DEPENDENTA FLE-CADependenta per atenció al públic. Persona jove d’entre 20 a 28 anys. Jornada completa caps de setmana. Localitat Ripoll REF. 543/18 CAMBRER/A Es precisa cambrer/a amb experi-ència. Valorable idiomes, im-

en general.REF. 526/2018 CARRETONER Carretoner amb experiència. Ho-rari de 6:00h a 14:00h o de 14:00h a 22:00h (possiblement torn rota-tiu). Edad entre 25 a 45 anys. REF. 525/2018 LLAUNER Instal-lació i manteniment de llaune-ria. Jornada complerta. Carnet de conduir. Localitat: Ripoll REF. 518/2018 ELECTROMECÀ-NIC / MANTENIMENT Electrome-cànic funcions de manteniment. Localitat: Gombrèn. Amb forma-ció d’electromecànica. REF. 524/2018 OPERARIA Taxes càrniques, neteja. Horari: dilluns de 8:00h a 14:00h dimarts, dime-cres i dijous de 5:00h a 15:00h, di-vendres de 8:00h a 13:00h.REF. 517/2018 CABRERA Cabrers amb ganes de treballar. Carnet de conduir i vehicle propi. Localitat: Ventolà REF. 514/2018 DEPENDENTA, CAMBRERA Atenció al públic, responsable. Experiència en el sector hosteleria. Disponibilitat horària. Imprescindible parlar ca-talà i castellà.

REF. 521/2018 OPERARI MAN-TENIMENT ELÈCTRIC Valorable experiència en el món del man-teniment industrial. Localitat: Campdevànol REF. 519/2018 AUDITOR DE QUALITAT 2 persones amb co-neixements de interpretació de plànols i eines de mesura, ha de realitzar l’auditoria de producte, programació d’eines de mesura. Horari de dilluns a divendres ro-tatiu i una altre pel 5è torn de 18:00h a 6:00h caps de setmana. Localitat: CampdevànolREF. 522/2018 OPERARI DE CENTRE DE MECANITZAT Ús de centres de mecanitzat, entrar programes, canvis de paràme-tres, eines, etc. Horari de treball de nits de diumenge a dijous. REF. 508/2018 OPERARI CON-TROLS NUMÈRICS, MECANIT-ZAT Horari de 8:45h a 12:45 i de 14:00h a 17:00h. Persona amb ganes de treballar REF. 536/2018 AUXILIAR DE GEROCULTORA Valorable ex-periència i formació. Localitat: Ripoll

Agència de col·locació autoritzada 9900000223

Josep Fossas i Barnadas 28-09-2018

La seva fi llola Ma. Carmen i tots els seus amics, agraïm les mostres decondol rebudes, així com l’assistència en l’acte d’enterrament.

Campdevànol, 4 d’octubre de 2018.

Servei de notes de condol

ALTIMA97 270 27 21

1r aniversari

Josep CarcellerBarral

Avui fa un any que vas marxar i et trobem a faltar igual que el primer dia, dona’ns la mà des de la llum on ets, ajuda’ns, il·lumina’ns i guarda’ns.

T’estimem!

Ripoll, 4 d’octubre de 2018

tel.972 70 21 12e-mail:[email protected]

ANUNCIA’TA LA GUIA DE MEDICINA


A LA GUIA DE SERVEIS


A LA GUIA DE SERVEIS

972 70 21 12 · [email protected]ònia Santa Maria · Ctra. C-17 km 91,5 · 17500 Ripoll

GUIA DE SERVEISP45

Plaça Mainada, 2(cantonada Pompeu Fabra)

17530 CAMPDEVÀNOLTel. 972 73 00 18Fax 972 71 21 23

[email protected]

Joan Ortiz ÁvilaCORREDOR D’ASSEGURANCESDGPFA F-172GCCol·legiat núm. 72866

C. Berenguer, 11, baixos · 17500 RIPOLLTel.972 70 02 [email protected]

Passeig Sant Joan, 9 · 17500 RipollTel. 972 70 01 01 · a/e: [email protected]

as

se

ss

oria

TOTES LES ESPECIALITATS MÈDIQUES I QUIRÚRGIQUES

ESPECIALISTESCARDIOLOGIA ..................................................................Prof. A. Bayés de Luna,................................................................................Prof. A. Bayés Genís, Dr. J. RibaCARDIOLOGIA PEDIÀTRICA .............................................................Dr. F. RosésMED. INTERNA I GERIATRIA ..........Dr. J. Brugués, Dra. I. Vilaró i Dr. R. PujolNEUROLOGIA ..........................................................Dr. A. Arboix , Dra. A. BayésREUMATOLOGIA ........................................... Dr. R. Sanmartí i Dr. J. RodríguezAPARELL DIGESTIU ........................................ Dr. R. Barniol i Dr. P. HernándezONCOLOGIA ......................................................................Dr. E. Bati ste AlentornENDOCRINOLOGIA ............................................................................... Dr. I. SaigíDERMATOLOGIA ............................................. Prof. A. Castells, Dr. J. Arimany,.........................................................................................Dr. R. Torné i Dra. L. CanalPSIQUIATRIA .....................................................Dr. J. del Río i Dra. M. AubaredaPSIQUIATRIA INFANTIL ....................................................................Dr. P. TàpiasAL·LÈRGIA-IMMUNOLOGIA CLÍNICA .............................................Dra. A. SalaPEDIATRIA I AL·LÈRGIA ..............................................Dra. A. López de AguiletaPEDIATRIA ................................................................................... Dr. P. DomènechTOCOGINECOLOGIA I OBSTETRÍCIA ....................Dr. R. Rovira i Dr. J. GrauUROLOGIA .........................................................................Dr. J. Fernández ZuazuANGIOLOGIA ........................................................................................Dr. O. ParésOTORINOLARINGOLOGIA ........................ Dr. J. Camprubí i Dr. M. MolineroOFTALMOLOGIA ............................................................ Dr. J. Tell i Dr. F. MarchOFTALMOLOGIA INFANTIL ............................................................Dra. M. Vidal TRAUMATOLOGIA ................................................ Dr. Ll. Guillamet i Dr. F. DíazPNEUMOLOGIA ...............................................................................Dra. S. MolinaCIRURGIA GENERAL .................................................Dr. J.Molinas i Dr. C. SerraCIRURGIA ORAL I MAXILOFACIAL ................................................Dr. C. BassasCIRURGIA ESTÈTICA I REPARADORA .......Dra. A. Torres i Dra. N. González CLÍNICA DEL DOLOR ..................................................................Dra. M. JiménezPSICOGERIATRIA ..............................................................................Dr. F. EscabiaMEDICINA DE FAMÍLIA .............................................................. Dr. J. FontarnauPSICOLOGIA .......................................................................................Llic. N. Borrat PSICOLOGIA INFANTIL ............................................................. Llic. I. VerdaguerNEUROPSICOLOGIA ....................................................................Llic. A. BrugulatDIETÈTICA I NUTRICIÓ .............................................................Dra. B. QuintanaPODOLOGIA .....................................................................................Dra. C. SallentLOGOPÈDIA ....................................................................................... Sra. M. Mauri ÒPTIC - ÒPTOMETRISTA .........................................................................A. GrifellANÀLISIS CLÍNIQUES ......................................................................... Dr. J. Fargas

MEDICINA DE CAPÇALERA- Dra. J. Roca- Dra. A. Ramos- Dra. C. Álvarez- Dra. S. Martí nez de Arenzana- Dr. V. Canal

ASSISTÈNCIA D’INFERMERIAPressió arterial, injeccions, etc.

REVISIONSGENERALS

PROVES COMPLEMENTÀRIES• ENDOSCÒPIA amb anestèsia- Dr. R. Barniol- Dr. P. Hernandez• ECOGRAFIAEcocardiografi a dopplerEcografi a general, Ginecològica 4DTransrectal, Transvaginal GinecològicaAbdominalTroncs supraaòrti cs• PROVES D’ESFORÇ• HOLTER ECG• HOLTER PRESSIÓ (mapa)• DENSITOMETRIA• URODINAMIA• CISTOSCÒPIES- HISTEROSCÒPIES• RADIOGRAFIES• AMNIOCENTESIS

www.bayesconsultori.cat

Plaça Catedral, 9 · VicTel. 93 889 22 29

Nou servei de CITA WEB

BayésclínicaRda. Francesc Camprodon, 4. 08500 VicTel. 93 881 65 00www.bayesclinica.cat

RESSONÀNCIES MAGNÈTIQUES Musculoesquelèti ques, neuronals, mama, pròstata, abdomen, cerebrals i pelvis.

SERVEIS

Clínica DentalDr. F. LLAGOSTERA

IMPLANTSORTODÒNCIA

PRÒTESIS

Tel. 972 70 33 91C. Progrés, 41 · 17500 Ripoll

DR. JOAN TELLOFTALMÒLEG

VISITES:dimarts a les 11 h

dissabtes a les 10:30 h

Carrer Forn, 2 RIPOLL

☎ 972 70 38 50(només dies visita)

☎ 93 886 17 70 VIC


GUIA MÈDICA

AQUESTA SETMANA RECOMANEN...ANUNCIA’T A L’ESPAI GASTRONÒMICD’EL RIPOLLÈS

la guia gastronòmicamés gustosa

tel. 972 70 21 12

P46ESPAI GASTRONÒMIC Dijous, 4 d’octubre de 2018EL RIPOLLÈS

RIPOLL | Redacció

Una recepta ben fàcil d’elaborar, que en poc temps queda d’allò més bona i que pot servir per solucionar àpats del dia a dia sense problemes. De primer per dinar o com a plat únic per sopar!

ELABORACIÓ:Peleu el porro i talleu-lo en dues parts. Una d’aquestes la piqueu i afegiu-la a la cassola, amb dues cullerades d’oli d’oliva verge extra. Ho deixeu daurant al foc fi ns a cinc minuts. Mentrestant, netegeu, peleu i feu a trossos la car-bassa, les pastanagues i les patates. Afegiu-ho tot a la mateixa cassola que el porro i tireu per sobre el bicarbonat sòdic. Amb la punta d’un ganivet, n’hi ha més que sufi cient. Removeu-ho tot i deixeu-ho coure durant 10 minuts a foc mig. Llavors, poseu un litre de caldo de verdures (o de pollastre, al

vostre gust). Pugeu una mica el foc. Amb mitja hora més de temps n’hi haurà prou. Un cop cuit, rectifi queu de sal i tritu-reu la mescla fi ns a tenir una textura cremosa, una crema lleugerament espessa. Si la textura no acaba de ser del vostre gust, es pot corregir afegint una mica de llet sencera.Es pot servir calenta o més tèbia, al vostre gust. Per decorar el plat, in-corporeu una mica de sal grossa per sobre i col·loqueu el porro fregit per sobre. També hi podeu afegir daus de pa fregit. Bon profi t!

INGREDIENTS

• 8 pastanagues• 300 grams de carbassa• 100 ml d’oli d’oliva verge extra• 5 patates• Sal fi na i pebre negre• 2,5 grams de bicarbonat sòdic• Una ceba• Un porro• 1 litre de caldo de verdures

Crema de pastanaga i carbassa

RE

STA

UR

AN

T

Ctra. de Berga, 2 T 634 877 674Sant Quirze de Besora

•Esmorzars de forquilla•Plats combinats•Tapes casolanes•Pizzes

NOVA DIRECCIÓ

BonaFira!

AQUESTA SETMANA RECOMANEN...

ANUNCIA’T A L’ESPAI GASTRONÒMICD’EL RIPOLLÈS

la guia gastronòmica més gustosa

tel. 972 70 21 12

ANUNCIA’T A L’ESPAI GASTRONÒMICD’EL RIPOLLÈS

la guia gastronòmica més gustosa

tel. 972 70 21 12

ESPAI GASTRONÒMICP47Dijous, 4 d’octubre de 2018EL RIPOLLÈS

· Menú diari ·Dill uns tancatC/ Peixateria, 10

Tel. 972 96 03 92 · Ripoll

Sopars de dijous a dissabte

Bar / Restaurant

Pl. de la DansaCampdevànol972 71 27 75

· Hamburgueses i frankfurts casolans· Frankfurt de 1/2 metre i de pam i quart· Tapes Variades· Tenim terrassa· Futbol i motos

Al costat del camp de futbolCtra. de Barcelona, 43 . Ripoll972 701 429 . 626 579 951

ENTREPANS FREDS I CALENTSBILLARS DE CARAMBOLESTENIM TERRASSAOBRIM CADA DIA

Els Billars

Tel. 93 852 90 80 ∙ Sant Quirze de Besora

ESMORZARS DE FORQUILLAI DINARS∙ Servei a la carta∙ Especialitats de carn a la llosa ∙ Ampli aparcament davant del restaurant∙ Tancat dilluns i dimarts per festa setmanal

∙ Sant Quirze de Besora

Menú Diari 13€

Tots els menús inclouen postres, pa i beguda

PAELLA MIXTA INCLOSA A TOTS ELS MENÚS CADA DIA

Menú cap de setmana i festius 20€

Vine!

BonaFira

Maurici Camprubí i Basagaña (65) I VETERINARI

LA CONTRA

El veterinari Camprubí es jubila després de 40 anys de professió

Maurici Camprubí, en el seu consultori de Ripoll

• Quina és la seva tasca en una fi ra?La primera fi nalitat era la del con-trol sanitari dels animals, procu-rant que tot el bestiar que va a les fi res tingui un bon estat sanitari i que el trasllat sigui correcte. Però després, amb les fi res que m‘hi im-plico una mica més, la meva feina és la de contactar amb els rama-ders i incentivar-los perquè portin animals a la mateixa i supervisar i organitzar els tancats i els corrals a on estaran els caps de bestiar, així com tota l’estructura. Sempre, amb el suport del personal dels ajuntaments, els tècnics del DARP i les associacions de ramaders. • La qualitat del bestiar, en els diferents sectors, és bona al Ri-pollès?

És molt bona. La fi ra de l’ovella ca-talana a Ripoll és un atractiu per a tot Catalunya, al ser una fi ra que toca exclusivament l’ovella i tots els ramaders del sector, el dia 15 venen a Ripoll.• Vostè va viure el procés de con-versió, en el sector, de la vaca de llet a la de carn...Sí, va ser fort, perquè els orígens d’aquestes fi res més organitzades, deixant de banda les més antigues de fa cent anys (on hi havia moltes espècies d’animals barrejats), van ser els concursos de munyir, com a Ribes i a Sant Joan. També va ser quan es va implantar la insemi-nació i tots els ramaders miraven qui treia els millors toros. Era com una competició amb molta rivali-tat i ara ho hem substituït per la

RIPOLL I Francesc Rubió

El conegut veterinari de Ripoll, Maurici Camprubí, es jubilarà el proper 27 d’octubre, després de 40 anys de professió a la comarca. La seva tasca al Departament d’Agri-cultura i Pesca des de l’ofi cina co-marcal a Ripoll i la seva presència a les fi res ramaderes l’han conver-tit en un personatge referent en el sector. Explica que ha ocupat la seva plaça durant tots aquests anys com a interí i així es jubilarà. «És una proesa», explica.• Després de tants anys arriba la jubilació...Bé, és una jubilació forçosa perquè estic treballant per la Generalitat de Catalunya i tenim l’obligació de jubilar-nos quan s’arriba als 65 anys.• Quina ha estat la seva respon-sabilitat al Departament?La meva funció és bàsicament de gestions veterinàries, amb una relació estreta amb els ramaders, fer control de les explotacions i col·laborar molt amb les fi res ra-maderes de Sant Joan, Ribes de Freser i la fi ra de l’ovella catalana de Ripoll.• Haurà de deixar les fi res?En principi sí, perquè legalment no ho puc fer, però estem mirant si hi hagués alguna possibilitat de continuar col·laborant amb un sistema que pugui ser permès als ajuntaments.

bruna del Pirineu i els concursos morfològics són per a les de carn.• Un altre canvi ha estat el pas cap a la ramaderia ecològica...Aquest és un altre salt cap a la mi-llora qualitativa de l’alimentació. Això suposa haver de fer una agri-cultura molt més sostenible evi-tant purins, prohibint adobs i fer-tilitzants amb productes químics. Va en benefi ci del medi ambient i dels consumidors.• El Ripollès és una bona comar-ca per a la ramaderia ecològica?Sí, és molt bona. Ja hi ha moltes explotacions ecològiques, però n’hi podrien haver més. N’hi ha d’importants que ho podrien ser i no en són, o ho són però no estan certifi cades. • La seva consulta continuarà activa?Jo no hi seré. Estem mirant si la pot agafar algun altre veterinari, per continuar el servei, però ja es veurà...• Parlant d’inseminacions, vostè va ser el primer que ho va apli-car a les granges de la comarca?Vaig ser el primer que ho va co-mençar a fer a la comarca. El pri-mer vedell del Ripollès nascut per inseminació va ser a Can Rull de Campelles, quan varen muntar aquella granja tant nova dels esta-bles rotacionals. Va ser quan vaig començar a aplicar les inseminaci-ons. Llavors es va anar escampant a totes les granges.

Va ser el primer que va aplicar el sistema d’inseminació en el sector boví a la comarca

Un dels moments difícils va ser quan, en motiu de la bruscel·losi, es van haver de sacrifi car molts animals

Maurici Camprubí va néixer en el si d’una família ramadera de

Campdevànol. El seu pare, a més, tenia una carnisseria. «Sempre hem tingut bestiar a casa; el pare tenia ramats d’ovelles i amb el meu germà teníem vaques», diu, La seva trajectòria va continuar a Saragossa, on en aquells anys era el lloc amb l’única facultat de veterinària. Va acabar la carrera l’any 1978 i va començar com a veterinari pel seu compte amb clínica lliure. Al cap d’uns anys, va entrar a l’administració, on hi ha estat uns 25 anys. «Primer vaig estar al Departament de Salut, quan depenia de l’Estat i, posteriorment, a la Generalitat, on vaig haver de triar si anar a Salut o a Ramaderia i vaig triar aquesta segona», comenta. De les moltes anècdotes recorda que en motiu de l’epidèmia de bruscel·losi, en els anys 90, va haver de fer sacrifi car molts animals. «Eren gent que coneixies i, quan els deies que havien de matar 150 caps de l’explotació no era agradable, però la llei es va posar molt rigorosa i no hi havia solució», diu. Els seus tres fi lls segueixen a la ramaderia amb el projecte de Pirinat per la comercialització de la carn de vedella ecològica.

90.6 FMDissabteDe 9 a 11 del matí

DiumengeDe 12 a 14 del migdia

FRANCESC RUBIÓ

· EL RIPOLLÈS NÚM. 750 ANY XIV Dijous, 4 d’octubre de 2018 PREU EL RIPOLLÈS 1’25E Com es...

Documents

Transcript of · EL RIPOLLÈS NÚM. 750 ANY XIV Dijous, 4 d’octubre de 2018 PREU EL RIPOLLÈS 1’25E Com es...