AuditivaEl ritme es pot considerar en un triple aspecte com aix poden ser melodia i harmonia.Aspecte: Material

Afectiu

Mental

El fams musicleg Willems va dir: la msica i la naturalesa humana presenten les mateixes formes dordre. La msica i la natura constitueixen l'estructura del nostre concepte psicolgic de la natura, que ens ajuda a trobar mtodes de treball adequats per les necessitats musicals i ens duen a recrrer a les forces constructives que caracteritzen cada element.El ritme apareix a la natura de moltes formes: en el pas del temps quan canvien les estacions de lany, en la claror i la fosca, el dia i la nit.El ritme es troba en el moviment de la natura: en les ones del mar, les gotes de la pluja, els renous de la prpia natura, el batre de les ales dels ocells, el cant dels ocells, les pitjades dels cavalls, el propi cos hum... El ritme es evident en cada punt.El ritme interv en la pulsaci del cor, en la respiraci, en el caminar; i en l'activitat humana (remar, pedalejar...); desprs sha traspassat a les mquines (el motor dels cotxes per exemple).La creaci mxima s el llenguatge. El ritme est present de manera molt especial a la poesia. s per aix que per exemple els nins, els grans descobridors espontanis, agafen el ritme, que s l'activitat ldica ms freqent.El ritme s important pel desenvolupament fsic i psicomotriu i produeix plaer quan un es balanceja o pega cops.En aquest sentit els infants coincideixen en el principi bsic que s tenir el ritme com element actiu i fonamental.Com que tots els instruments musicals tenen el ritme com un dels seus objectius, Willems deia que Els moviments generen ritmes que constitueixen un mitj directe, til i indispensable dins la pedagogia per al desenvolupament del l'instint del ritme. Aquest ritme apareix en moltes circumstncies de la vida: jugant, en treballs manuals, treballs mecnics... Fins i tot aquests ritmes tenen una qualitat fonamental per desenvolupar lautomatisme. Ens trobam davant un gran descobriment d'importants conseqncies des del punt de vista psicopedaggic, ja que el ritme est directament unit al cos hum, molt ms que la melodia i lharmonia.s molt fcil entendre les raons pedaggiques que recomanen comenar lensenyament musical per al cultiu i desenvolupament del ritme.Concepte de ritme:El ritme t moltes definicions, tantes, que es podria creure que el seu concepte se pot opinar i debatre; hi ha tantes visions diferents del concepte de ritme que se pot considerar quasi subjectiu. Des del punt de vista etimolgic, la paraula ritme prov d'un verb grec que significa fluir , crrer, moviment. Plat va definir el ritme com lordre del moviment. Karl Bcher va matisar el concepte de Plat definit-lo com a moviment ordenat. Aix, Plat don importncia a l'ordre mentre que Bcher li don al moviment.Des de finals del segle XIX un nombre considerable de musiclegs shan preocupat del ritme com a moviment. Alguns d'ells sn: Riemann, Gevaert... El moviment del ritme tamb ha interessat a musiclegs i pedagogs com Willems, Dalcroze i Lussy.Aleshores si els antics com Plat donaren preferncia al concepte d'ordre, els ms moderns han insistit en la importncia del moviment. s a dir que l'ordre i el moviment sn els conceptes fonamentals i bsics del ritme.Est clar que la relaci entre moviment i ordre fa veure que el segon s el principi que ordena el primer. La periodicitat, un altre concepte bsic del ritme, suposa la repetici successiva d'una fase del moviment en perodes iguals de temps s el que ens marcar aquesta repetici successiva duna fase en moviment de perodes iguals de temps. Traslladant els problemes subjectivament a l'oient es pot concloure que lessncia del ritme consisteix en percebre o apreciar una divisi del temps o de la durada que t una obra musical potica.Generalment el ritme s'associa exclusivament a loda quan els impulsos rtmics escoltats provoquen reaccions musculars. La sincronitzaci prpia del ritme sovint t com a conseqncia directa transformar-lo en experincia social, ja que les mateixes causes provoquen els mateixos efectes en les persones sotmeses a la mateixa influncia, com per exemple: la dansa, la marxa, el cant , el cant coral... Aquests sn els fruits ms evidents de la dimensi collectiva del ritme.Ja que tota lactivitat que es socialitza produeix nous estmuls (per la diversi, per feina, etc), les repercussions psicoafectives del ritme augmenten. s sabut que lestudi daquest fenomen ha provocat a molts filsofs i musiclegs a atribuir al ritme un origen social desprs dhaver analitzat moltes canons populars, que clarament han estat condicionades per certes formes de treball hum.