PLANTANT CARA AL FUTUR

Activitats Biologia i Geologia

1.- DESCRIPCIÓ DEL MEDI AMBIENT D'ALTEA

Altea és un poble de la Mediterrània amb grans atractius, entre els que destaquen el seu po-tent paisatge, la mar, el nucli antic, la llum, el clima...

Altea ha tingut fins fa pocs anys com a principal activitat l'agricultura, i com a segona la pesca. La disponibilitat d'aigua era abundant i permetia els cultius de regadiu; on no arribava l'ai-gua, es mantenia el secà. A més d'aquestes dues activitats hi havia una ramaderia, fonamentalment de cabres i ovelles, que col.laborava a mantindre les economies familiars.

Amb l'arribada del turisme, sobre tot i al nostre cas amb el fenomen de la segona residència, es dispara el sector serveis, la construcció, el comerç, la restauració... Aquest fenòmen s'ha produït d'una manera ràpida, primant una visió sectorial, els guanys individuals ràpides i el curt termini, so-bre consideracions més lúcides i de benestar col.lectiu a llarg termini. Així, el principal problema que té plantejat Altea és el control del seu creixement, per no fer malbé el seu potencial paisatgístic. A més és de vital importància la recuperació de les pròpies arrels i l'estima cap al seu medi, que no pot ser venut a qualsevol futur.

El paisatge és el principal recurs a conservar, per tota la informació que ens proporciona, ja que conté nombrosos vestigis d'influència i activitats humanes. El primer requisit per poder aprofi-tar i gaudir el paisatge és estimar-lo, comprendre'l, fer-lo nostre, entendre cada canvi com un senyal del que està passant. Aquest procés ha de dur-se endavant en la població d'Altea, per poder transme-tre'l a altres i dur a terme les accions necessàries per a conservar-lo.

Es descriuen seguidament les principals unitats ambientals i la seua problemàtica ecològica.

I.- La nostra mar

A Altea les platges són de pedra. La urbanització de la línia de costa es va realitzar posterior-ment a la d'altres poblacions properes (Benidorm, Calp...) i amb edificis de menor altura. Altea dis-posa d’una flota pesquera important, i des dels anys 60 disposa d'un port. Malgrat això, la costa es-tà ja molt edificada i caldria conservar els espais que queden sense urbanitzar, ja que s'han perdut

llocs molt emblemàtics, com és el cas de casa Gadea i el Mascarat, que abans de la urbanització era un dels penya-segats més bonics i més interessants des d'un punt de vista naturalista.

Les alteracions de la línia de costa, com el port i els ports esportius, han alterat la dinàmica del litoral.

II.- L'horta.

L'horta d'Altea, responsable en gran mida de l'atractiu del paisatge, veu disminuir sense re-mei la seua superfície. L'autopista A-7, les carreteres, les construccions...i l'aparició de nous fonts d'ingressos han provocat l'abandonament de molts camps de cultiu, així com la pèrdua de producti-vitat, plagues i, conseqüentment, la utilització d'insecticides i fertilitzants químics.

El problema de les zones agrícoles, molt estés en general, ens afecta d'una manera directa i es fonamental que ens adonem de la importància de conservar-les, perquè són la base de la nostra sobirania alimentària i perquè conservant l'agricultura, contribuïm a la millora i conservació del nostre medi, del nostre paisatge i de la nostra cultura.

La importància de l'agricultura per a la conservació del medi ha estat ressaltada per GON-ZALEZ BERNADEZ (1981), ja que el paisatge mediterrani és un paisatge humanitzat, en el que el ritme pausat de la intervenció humana ha permés un acoblament entre l'acció humana i els ecosiste-mes artificials acompanyants. Les actuacions actuals, ràpides i agressives no donen lloc, en gene-ral, a respostes adaptatives.

III.- La Serra de Bèrnia

Les muntanyes costaneres contribueixen en gran mida a crear eixe paisatge mitològic i enci-sador que constitueixen el seu atractiu. La destrucció de la seua imatge amb una urbanització des-mesurada sembla una de les agressions més fortes en l'actualitat.

La Serra de Bèrnia s'havia mantingut relativament bé fins fa pocs anys però la urbanització creixent en la dècada dels 90 ha destruït el seu paisatge de manera irreversible.

Altres problemes als quals s'enfronta la Serra són els incendis, l'erosió, l'abandonament de les terrasses de cultiu, i la construcció de vies de servei, que donen pas a llocs fins ara inaccessibles, la construcció d'un camp de tir, el pas de vehicles 4 x 4 i motos de trial...

IV.- El riu i els barrancs.

El riu Algar reuneix unes condicions que el converteixen en una veritable joia ecològica. Des del naixement fins a la desembocadura té uns 25 Km que es mantenen dins d'una raonable qua-litat ambiental, malgrat els impactes (abocadors incontrolats, apropiaments de terrenys...). Al terme de Callosa d'En Sarrià el riu és explotat turísticament per la seua bellesa paisatgística, pels tolls que permeten el bany..., tenint a més una enorme importància en l'agricultura per l'aigua que proporcio-na.

Al terme d'Altea el riu i els barrancs presenten l'aspecte típic del curs baix d'un riu, el te-rreny és més pla, abunden els canyissos i les zones humides, on es troben moltes espècies d'animals i plantes, alguns d'ells protegits. Aquestes zones humides, s'han considerat tradicionalment insa-lubres i poc atractives, però a l'actualitat s'ha reconegut la gran importància ecològica que tenen, sent de vital importància la conservació de les que queden.

Els barrancs es troben la majoria ja canalitzats, per aquest motiu seria vital conservar ade-quadament els que queden amb intervencions respectuoses amb l'entorn.

Per altra banda, el riu va estar amenaçat fa temps per un projecte de canalització a la seua desembocadura i la passada dècada pel macro-projecte urbanístic “Els ponts de l’Algar”. Aquests dos projectes, de realitzar-se, farien desaparèixer aquesta zona humida, protegida al catàleg valencià de zones humides i on es refugia fauna i flora ja escasa, on destaca la presencia de l'agró i l'agró roig.

V.- Poble antic.

El poble antic és una de les zones més visitades pels turistes, i malgrat això s'enfronta a una realitat cada vegada més dura, ja que es converteix a poc a poc en un poble fantasma; gran part de la població ha deixat les cases que en alguns casos s'han convertit en botigues o restaurants. Els habitatges en general presenten problemes d'humitat i deteriorament, a més les persones que hi viuen pateixen problemes de soroll excessiu els caps de setmana i a l'estiu.

VI.- Urbanitzacions, noves construccions i vies de comunicació.

L'augment del fenomen de la urbanització produeix una degradació del paisatge, alhora que com a fenòmens secundaris duu aparellat l'aparició de pedreres, l'augment del consum d'aigua i d'e-missions contaminants... Als anys 90 es torna a produir un nou "boom" d'aquest sector, ara en recessió per l’actual crisi. Caldria una reflexió sobre fins a quin punt pot créixer Altea sense posar-se en una situació de perill irreversible.

La creació de noves vies de comunicació va lligada a aquest creixement i s'ha demostrat no vàlida per a solucionar els problemes de trànsit a diferents països, ja que fomenta la utilització del cotxe i per tant a la llarga incrementa el problema.

Alhora, la pèrdua del nucli antic i la creació de cada vegada més urbanitzacions va contri-buint a la pèrdua del sentit de poble, de les nostres arrels culturals i de la memòria col.lectiva.

VII.- El sistema de reg a Altea.

Actualment a Altea existeixen molts Regs, uns es nodreixen del riu Algar, altres del riu Guadalest i altres naixen als peus de la serra Bèrnia.

Les captacions d'aigua en alguns regs són complexes, agafant l'aigua de diferents zones.

Les aigües del Reg d'Altea La Vella i Sogai es capten amb un assut al Barranc d'Altea La Vella. Aquest barranc s'abasteix de les aigües de la Font Gran, la Font del Garroferet i la Font de Alhama, encara que una part de l'aigua també prové de la Basseta de Sogai. Als anys 60, a causa de l'escassesa d'aigua s'amplia el reg amb aportació d'aigua del riu Algar anomenada Motor del riu.

Aigües avall al marge esquerre o nord del riu Algar s'alimenten el Reg de Cap negret i la Pila per una part i per altra, el reg de Pere Jaume. els sobrants d'aquests regs van a parar a la mar.

El Reg Nou o de Dalt captura les aigües del riu Guadalest a la partida de Moia i des d'aquí avança bordejant els tossals del Mandem cap a les partides de Quintanes, la Lloma, el Barranquet, el Pla del Castell, Racons i, finalment desaigua en el reg major o de Baix prop del barranc dels Arcs.

El Reg Major o de Baix del riu Algar es nodreix de les aigües captades al marge dret en un assut mòbil de pedres i terra, a uns 300 metres més avall dels Dos Rius. Aquest reg també discorreix bordejant els tossals del Mandem i distribueix les aigües a el Mandem, Benimussa, l'Horta, Garganes, Carbonera, Cap Blanc fins a la partida de L'Albir.

Des dels seus assuts de captaciò d'aigües, els regs es ramifiquen per tot el paisatge alteà fertilitzant les nostres hortes: les aigües es capten amb un ASSUT i passen a la SÉQUIA MARE des d'on, mitjançant els TAPONS, es distribueixen als distints BRAÇALS i per últim acaben en les

FILLOLES que condueixen les aigües als bancals.

Actualment el Reg Nou, el Reg de Baix i el Reg de Pere Jaume s'han integrat en la COMUNITAT GENERAL DE REGANTS I USUARIS D'ALTEA.

Així, el sistema de reg a manta està sent substituït paulatinament pel sistema de goteig.

Al llarg de l'itinerari podràs descobrir molins, motors, assuts, séquies, tapons bases de reg... i, tot això caminant entre canyars i bogues, una oportunitat per a gaudir.

Annexos

Annex 1: Relacions actuals entre el medi ambient d'Altea, el turisme i el tipus de vida de la població.

Annex 2: Relacions desitjables entre el medi ambient d'Altea, el turisme i el tipus de vida de la po-blació.

2.- "EL FORAT DE BÈRNIA. UN CONTE D'ALTEA"

L'objectiu fonamental del material "El forat de Bèrnia. Un conte d'Altea" és plantejar la pro-blemàtica actual sobre els models de desenvolupament. Al llarg del conte es proporciona informació sobre Altea i la seua realitat.

Capítol 1: ¿QUÈ SABEM D'ALTEA?

El capítol 1, "El futur ens fa l'ullet", serveix per a introduir el tema, ens proporciona una mi-rada afectiva al desolador futur que pot vindre, i algunes dades sobre la història d'Altea. La lectura d'aquest capítol ens serveix d'introducció, i a partir d'ací, les possibilitats són múltiples: un test d'i-dees prèvies per veure que saben els alumnes d'Altea: muntanyes, herbes, animals, història, tipus de vida...), una primera aproximació a la realitat preguntant a les persones majors (iaios i iaies, veïnes i veïns...) com ha canviat Altea i que els conten coses de la seua història. Altres activitats poden ser: la recopilació de material bibliogràfic, realització d'alguna eixida motivadora...

Capítol 2: QUÉ PASSA AL FORAT DE BÈRNIA?

Al següent capítol, "Clara revela el secret", comencen a perfilar-se amb major claretat al-guns dels problemes d'Altea, les vies de comunicació, la urbanització creixent...

Considerem important exercitar eixa faceta d'imaginació que suposa viatjar al futur, i recrear diferents situacions possibles amb els/les companys/es. A més es pot fer un llistat dels que els alum-nes consideren que són els problemes ambientals més importants d'Altea.

A més al text ens deixa oberta una via d'investigació, ja que s'anomena un fet real, la voladu-ra d'alguns edificis en algun lloc. Doncs, què és el que ha passat allí?. Aquesta qüestió, que es deixa en l'aire, fa referència a l'experiència de Calvià, poble que ha iniciat un camí molt interessant plan-tejant-se un turisme diferent. No es concreta més sobre aquesta història al conte, però seria molt in-

teressant que l’alumnat desenvolupara un treball d'investigació i recerca bibliogràfica sobre el tema.

Capítol 3: LA PROBLEMÀTICA AMBIENTAL D’ALTEA.

El capítol 3, "Els papers de Clara", reuneix els escrits de S.O.S. dels diferents éssers vius d'-Altea. Aquests papers arrepleguen les reivindicacions respecte al lloc on viuen. Apareixen ací des-crits quasi tots els impactes ambientals del poble. El capítol és llarg i una solució podria ser treballar en grups i repartir-los les diferents cartes, ja que cada una prové d'un hàbitat diferent (el riu, la serra, la mar...). Després es pot aprofundir en elles, en les qüestions que plantegen, exposar-les als com-panys, fer dramatitzacions, fer murals... Potser aquest el moment de buscar alguna persona que ens done una xarrada, o fer alguna eixida per conéixer les problemàtiques en directe.

A més el text torna a enviar un missatge en clau: que és això del desenvolupament sosteni-ble?, qué diu eixe escrit trobat en la Serra de Bèrnia?...

Capítol 4: PASSEM A L'ACCIÓ.

Aquest capítol, "Plantant cara al futur", tracta d'imaginar un futur en positiu per a Altea. No s'ha volgut fer una imatge molt concreta de com ha d'ésser eixe futur per tal de no condicionar als alumnes i per això el capítol és breu i convida a la participació: Vols tu imaginar el futur d'Altea?

Potser ara el moment d'estendre les idees a la resta de companys del centre, o a les famiílies, o el moment de fer una enquesta pel poble per descobrir què vol la gent, o senzillament somniar amb una Altea diferent.

Construir el futur és cosa de tots. La clau d'un futur millor no la té ningú, sinò que tots

hem de col.laborar en obrir eixa porta i crear l'escenari que ens agrade i que permeta gaudir

igualment a les generacions venideres.

3.- ACTIVITATS PER REALITZAR A L'AULA i AL CAMP.

3.1.- M’AGRADA, NO M’AGRADA…

Material necessari: càmera fotogràfica, lupa, prismàtics, llibreta i llapis.

Desenvolupament de l'activitat:

Duran l’eixida per Altea es distribueixen els alumnes per grups i es demana a cada grup que faça fotografies de:

• les coses que més els agraden

• les coses que menys els agraden

• els enigmes que troben.

Posteriorment, s'organitza el material arreplegat en parells de murals: els dels aspectes positius i els dels aspectes negatius i també es confeccionen murals amb els enigmes que han trobat.

A partir d'ací, les possibilitats són variades: llistat d'aspectes que els agradaria investigar, posada en comú i debat al voltant de quines coses són les que els agraden i quines les que no i perquè, organització d'activitats encaminades a facilitar i/o reivindicar solucions a les problemàtiques descobertes …

(IDEA ORIGINAL: Mapa emocional de Segovia. Ayuntamiento de Segovia. MEC. Centro de Profesores y Recursos de Segovia. 1999)

3.2.- COMPARACIÓ D’ECOSISTEMES

Comparació de diferents medis i de com esdevenen en ells els intercanvis de matèria i d'energia, per tal d’adonar-nos del gran canvi que ha suposat en aquests aspectes la intervenció humana sobre el medi.

1.- Observa atentament aquests dibuixos:

- el dibuix "A" representa un ecosistema al medi natural

- el dibuix "B" representa un ecosistema urbà.

2.- Intenta analitzar la procedència dels aliments en cada un dels casos.

- De què s'alimenten cada un d'aquests éssers vius: el conill, l'arbre, l'esclata-sang, el cuc de terra, el peix, l'ocell…?, on han trobat o d'on procedeixen aquestes substàncies?

- De què s'alimenten les persones que viuen a la ciutat?, i els animals?, i les plantes?, on han trobat o d'on procedeixen aquestes substàncies?

3.- Digues que ocorreria al medi "A" i al "B" en el cas de què:

- no arribara la llum solar

- es produïra un tall al subministrament elèctric de la zona.

4.- Digues que ocorre al medi "A" i al "B"

- A mesura que transcorre el temps, que passa amb les deixalles, els excrements, les fulles dels arbres… (A)

- A mesura que transcorre el temps, que passa amb els excrements, cadàvers, fem de les

cases, fum dels cotxes, aigua bruta, objectes abandonats… (B)

5.- Què ocorreria en cada cas (A i B) si cap objecte no poguera eixir del cercle dibuixat?- - -

6.- Després de totes aquestes reflexions, intenta explicar amb les teues paraules les característiques de cada un dels ecosistemes i les diferències entre un i l'altre.

3.3.- JOCS DE SIMULACIÓ: URBANITZACIÓ "PINAR DE BÈRNIA"

La zona fictícia "Pinar de Bèrnia” ha estat triada per "Construccions Peret S.A." per a la urbanització amb 400 habitatges unifamiliars de 150 m2 habitables i 200 m2 de jardí, amb piscina i pistes esportives comunitàries.

El projecte ha causat diferents reaccions i s'ha convocat una excursió per tal de conéixer la zona, així com un posterior debat per als grups i les persones interessades.

Els grups implicats són els següents:

a) CONSTRUCTORS

Molt interessats en construir la urbanització, en assenyalar els aspectes que la puguen fer atractiva i fer publicitat. Creuen que la construcció ha d'ésser el motor de l'economia alteana i que pot donat molts llocs de treball.

b) ASSOCIACIÓ VEÏNS I VEÏNES PINAR DE BÈRNIA. SECTOR PROTECCIONISTA.

Cansats de veure desaparèixer la zona agrícola i la serra, els veïns estan dividits. Els partidaris de conservar consideren que caldria que l'Ajuntament protegira tota la zona, per tal de poder caminar cap a la sostenibilitat i la sobirania alimentària, i que la gent que visite Altea puga conéixer també la forma de vida tradicional.

c) ASSOCIACIÓ VEÏNS I VEÏNES PINAR DE BÈRNIA. SECTOR PROPIETARIS

La majoria dels propietaris dels terrenys veuen la possibilitat d'enriquir-se fàcilment amb la venda dels seus camps i, en general, estan entusiasmats amb el projecte.

d) GRUP ECOLOGISTA

Consideren que Altea està saturada de turisme i que el problema fonamental és l'aigua. Són conscients que la majoria de l'aigua per abastir Altea procedeix dels aqüífers i embassaments de pobles com Sella, Confrides, Guadalest, Callosa, Polop... Pensen que ja s'ha assolit un bon grau d'ocupació turística i que el que cal fer és millorar-lo. Creuen que s’ha de potenciar la sobirania alimentària i deixar de créixer.

e) AJUNTAMENT

Pressionat per tots els col.lectius anteriors i molt afectats per la crisi actual, la seua preocupació fonamental es tornar a eixir triomfadors en les eleccions vinents. És per aixó a hores d'ara no tenen una política clara i han convocat un debat públic.

3.4.- PERCEPCIÓ DEL PAISATGE. IMPACTES AMBIENTALS. DIBUIX DE L'HORITZÓ.

Cada grup haveu de dibuixar l'horitzó complet. Disposeu-vos d'esquenes i cada u dels quatre ha de dibuixar aproximadament 90º en un full, de manera que queden encavalcats.

- Dibuixeu en el full que corresponga la línia de l'horitzó amb els accidents geogràfics o detalls més importants, mesurats aproximadament a escala). Indiqueu el dia i l'hora.

- Cada membre del grup ha de dibuixar 90º d'horitzó.

- Dibuixeu la línia de l'horitzó aproximadament a 7 cm. en el paper (Com que no es veu la

mar, gastareu un punt determinat per vosaltres com a referència per establir la base sobre la qual tots dibuixeu).

- El dibuix s'ha de fer a escala, cada grup buscarà la seua aproximació (pams, una regla xicoteta, un objecte concret...)

- Com els quatre dibuixos s'han d’encavalcar, tingueu la precaució de "repetir" els detalls de l'extrem del full.

Quan tots els membres del grup hagen realitzat els seus dibuixos, agrupeu-vos i realitzeu conjuntament les següents activitats:

• Feu un llistat de les intervencions humanes al paisatge (utilitzeu els prismàtics si és necessari) i situeu-les al lloc corresponent al vostre dibuix.

• Poseu el nom a tots els accidents geogràfics o humans que conegueu (muntanyes, rius, fàbriques, carreteres…).

• Si esteu atents, podreu observar molts éssers vius o senyals d'ells al lloc on esteu. Feu una llista de tots els que pugueu observar (no importa si no sabeu el nom, digueu en eixe cas com és i inventeu un nom per a ell).

• Finalment, de manera individual, explica amb les teues paraules les impresions que et produeix aquest paisatge.

3.5.- ENTREVISTA SISTEMA DE REG D'ALTEA.Alguns membres de la Comunitat General de Regants i Usuaris ens ajudaran a entendre al llarg del recorregut el sistema de reg d'Altea. Prepara amb antelació les qüestions del teu interés ja que tindràs l'oportunitat d'aclarir-les.

3.6.- BUSCA EL DETALL AMAGAT

Material necessari: cambra de fotos i molta vista.

La ruta amaga uns “detalls” que haureu de localitzar individualment o en grup. Per a demostrar-lo fotografieu-vos al lloc i, si podeu, pugeu-lo al Twitter amb el Hashtag de l'excursió.

A més en classe utilitzarem les fotografies que haveu fet per a fer un mural o altra activitat

A) RUTA DE CAP NEGRET I L'OLLA D'ALTEA.B) RUTA RIU ALGAR